Joaquim Lledó Plá nascut a Alcoy l'any 1871 o 1872. En el registra de la seva defunció consta que morí el 23 d'abril de 1920. Viva al carrer Carretas, nú 56 entr. Li fallar el cor.
Rosa Duatis Palatu natural de Gràcia, Barcelona de l'any 1883 0 1884 morí a l'Hospital Clínic del 27 de febrer de 1927 de "tisis". En aquell temps vivia a Santa Coloma de Gramanet, Barcelona.
Aquests eren els meus avis paterns no els he conegut físicament però l'ànima és compartida. Gràcies per obrir-me camí i pel pare tan amorós i noble que meu regalat. Gràcies.
Dedicat al pare, de fet tota la vida present que m'ha viscut és dedica al Pare/Mare Gran i els petits que són lleu reflex del Gran.
Els avis paterns van tenir al pare quan l'avi Joaquim Lledó Plá tenia trenta quatre anys i l'avia Rosa Duatis Palatú, vint-i-cinc. El pare va néixer el 6 de gener de 1906, però segons el Certificat de naixement va neixer el dia 9. Normal l'alteració de la data tenint en compte que aleshores naixien a casa. El pare però sempre celebrar el seu aniversari el dia 6 de gener, el dia del Sants Reis..
Els avis vivien aleshores al carrer de Cerdenya 296, xamfrà amb carrer de València. Escola on va anar el pare.
Teresa la meva besàvia italiana
La mare de la iaia Rosa és deia Teresa Palatú i era natural de Palata-Itàlia.
Els avis vivien aleshores al carrer de Cerdenya 296, xamfrà amb carrer de València. Escola on va anar el pare.
Teresa la meva besàvia italiana
La mare de la iaia Rosa és deia Teresa Palatú i era natural de Palata-Itàlia.
Palata és un municipi de la província de Campobasso a la regió italiana Molise, situat a uns 35 quilòmetres al nord-est de Campobasso.
Palata limita amb els municipis següents: Acquaviva Collecroce, Guardialfiera, Guglionesi, Larino, Montecilfone, Montenero di Bisaccia, Tavenna.
Comune di Palata
Baix-Maestrat Sant Jordi
Palata limita amb els municipis següents: Acquaviva Collecroce, Guardialfiera, Guglionesi, Larino, Montecilfone, Montenero di Bisaccia, Tavenna.
Comune di Palata
El pare de la iaia Rosa, segons el registre de naixement del pare, es deia Domingo, però en el registre de defunció de la iaia Rosa es diu Francisco. Domingo Duatis era d'un poblet d'Alcoi de San Jorge,
Manuel i Teresa sembla que vivien a Barcelona. Quan el pare va néixer el 1906, només vivia l'àvia Teresa Palatú.
Geografia
Història
Manuel i Teresa sembla que vivien a Barcelona. Quan el pare va néixer el 1906, només vivia l'àvia Teresa Palatú.
Geografia
Situat
en el sector central de la comarca en un pla ondat i envoltat d'un paisatge de
cultius de secà
típicament
mediterranis com oliveres, garroferes, ametllers, en el qual cada dia guanya més
terreny les plantacions de cítrics.
Les úniques
restes prehistòriques
que s'hi han trobat són una destral de pedra i uns
enterraments destruïts; la toponímia
local indica la fundació per part dels àrabs;
el 2 d'agost de 1261 els germans Esteban i Bononate Steller juntament amb Doménec
de Monte Real compren una alqueria de Traiguera que passa a denominar-se Mas
dels Astellers o d'Estellers i li donen carta de població;
en 1281 obté
parròquia
pròpia;
des de 1319 l'orde de l'Hospital, i posteriorment la de Montesa hi exerciren el
senyoriu; el creixement de la masia féu que en
les Corts de Monsó de 1626 demana's la segregació
de Traiguera,
la qual cosa li fou denegada però els
santjordiers ja no pararen fins assolir-la mitjançant
Reial Privilegi de Felip IV (1683-1746) de 1647, que es consolidaria en 1649
amb del nomenament de Vila del Maestrat a la masia, que a partir d'aleshores
passà
a denominar-se Sant Jordi; les guerres d'Independència,
carlistes i la de 1936-1939 (Guerra Civil espanyola) hi tingueren força
incidència;
la segona meitat del segle XX fou de forta davallada demogràfica
per l'emigració
cap a les ciutats industrials (Madrid i Barcelona) i a les turístiques
costaneres.
La besàvia Maria Plá era d'Alcoy, possiblement trobaríem el naixement de la besàvia Maria entre els anys 1840-1850.
L'avi Joaquim degué néixer cap el 1872, però al meu pare va ser inscrit al Registre Civil per la seva tieta doña Teresa Lledó Plá de quaranta-i-quatre anys, és a dir que ella havia nascut el 1862. Per cert, l'avi Joaquim va néixer a Alcoy.
Alcoy-Muro
Manuel Lledó, el besavi, és a dir el pare de l'avi Joaquim era també d'un poblet d'alcoy Muro.
Els pares de l'avi Joaquim eren difunts quan nasqué el meu pare, el gener de 1906.
El seu
terme municipal limita amb els de les següents localitats: Agres, Alcosser de
Planes, l'Alqueria d'Asnar, Benimarfull, Cocentaina, Gaianes, Atzeneta
d'Albaida, Bèlgida, Bufali, Otos, Palomar i Benirarres
No ha funcionat, nosaltres no teniem l'experiencia d'Amor que guarda l'àvi Joan en el seu cor. Gràcies avi, per tenir-me encompte, gràcies per estimar-me sense haver-me conegut o tal vegada sí,, ens vam conèixer i no em vau poder sostenir al vostre costat: a la nostra familia els jocs de judicis els hem donat massa poder en contra nostra. Gràcies per aquest instant de gratitud i reconeixement aví: t'estimo, t'estimo juntament amb el pare i la mare sé que amb ell ens acompanyeu a desfer judicis per obrir espais a l'Amor que Som i vosaltres ja Viviu Plenament
Alcoy: als pares de l'avi
Els pares de l'avi eren també de procedència Alcoiana. La besàvia Maria Plá era d'Alcoy, possiblement trobaríem el naixement de la besàvia Maria entre els anys 1840-1850.
L'avi Joaquim degué néixer cap el 1872, però al meu pare va ser inscrit al Registre Civil per la seva tieta doña Teresa Lledó Plá de quaranta-i-quatre anys, és a dir que ella havia nascut el 1862. Per cert, l'avi Joaquim va néixer a Alcoy.
Alcoy-Muro
Manuel Lledó, el besavi, és a dir el pare de l'avi Joaquim era també d'un poblet d'alcoy Muro.
Els pares de l'avi Joaquim eren difunts quan nasqué el meu pare, el gener de 1906.
Història
L'origen més remot que es coneix són les restes
de la Cova Beneito, que podrien remuntar-se fins als 35.000 anys, més
"recents" les deixalles trobades en les terrasses del Serpis o el
poblat ibèric del Frare d'Agres.
La
primera vegada que apareix el nom de Muro és en un document de l'any 1240
pertanyent al Llibre del Repartiment, en el qual es reflectix la donació a
Çalema Hoto, moro de Xàtiva, dels forns i molins existents en el lloc i de
l'alqueria de Turballos al seu Justícia, per nom Pere del Bosch, l'any 1249. El
1291 Muro formarà part del feu lliurat per Jaume el Just a l'almirall Roger de
Llúria, qui gaudí la seua possessió fins al segle xv en què novament passa a la
Corona.
Serà Alfons el Magnànim qui, l'any 1448, atorgue el senyoriu a Ximén
Pérez de Corella. Fra Bartolomé dels Àngels erigí l'any 1530 l'església de Sant
Joan Baptiste, la qual depenia de la parròquia de Cocentaina i tenia com a
filials les de Setla, Benàmer i Alqueria de Serra, convertint-se en parròquia
independent quaranta i quatre anys més tard. Muro es
va convertir en Universitat en separar-se de Cocentaina, mitjançant privilegi
concedit pel comte d'eixa vila.
Eixe
contracte desavantatjós va portar a la ruïna els camperols i constituí la peça
clau per a produir-se la revolta de la Segona Germania, que va tenir lloc el
1693. El seu capitost militar era el cirurgià murer Josep Navarro, qui
s'enfrontà a les tropes reials i va resultar derrotat en la batalla que va
tindre lloc en la veïna alqueria de Setla de Nunyes.
A partir del 1706 es
constituïx en vila. Fou
partidària de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió oferint
resistència a les tropes borbòniques en el port d'Albaida.
Muro tenia 406 habitants quan es féu el cens de Floridablanca, que pujaren a 554 un segle més tard, mentre que l'any 1910 assolia el màxim històric de població amb els seus 644 habitants.
Fins aquí el nostre homenatge els besavis paterns. Gràcies per obrir-nos el camí. Descansin en la Pau del Nostre Origen. Amén.
Fou un important nucli de moriscos format per
330 cases, és a dir, uns 1.500 habitants; per això, després del decret
d'expulsió, la Universitat romangué totalment despoblada. L'any 1611 el comte
de Cocentaina i senyor de Muro, Gaspar Roís de Corella, va imposar als primers
16 pobladors unes duríssimes condicions per les quals totes les terres i béns
de la Universitat passaven a ser de la seua propietat, hom devia pagar imposts
elevats i, fins i tot, podia aplicar condemnes de manera arbitrària.
Muro tenia 406 habitants quan es féu el cens de Floridablanca, que pujaren a 554 un segle més tard, mentre que l'any 1910 assolia el màxim històric de població amb els seus 644 habitants.
Fins aquí el nostre homenatge els besavis paterns. Gràcies per obrir-nos el camí. Descansin en la Pau del Nostre Origen. Amén.
enllaç a Sirio Universo de Amor
Saturday 17 February at 2024. La vida continua en cada batec de l'Univers Impulsat per la Única Llei que existeix: L'Amor entre Germans. Sí, l'Amor entre germans és Llei, l'Ünica que ens vibra el cor, per jugar aquest joc absurd de judicis, quan no tenim visió de la totalitat i no volem veure que desde la posició "yo" no tenim camp visual per conèixer ni comprendre. Vols saber el nivell d'amor de les teves relacions: observa els teus judicis. Hep,i els teus, els de l'aparent altre no els pot saber, els té l'altre perqué així tú et poguis creure que no jutges. És el primer acord que fem quan volem entrar en el "joc de jutjar"
Conèixer la Llei de l'Amor és Natural i Etern, no podem deixar-la enrere. Ara sí podem fer veure que no la coneixem. Aleshores organitzem un tinglado que acaba per aixarfar-nos.
Ara en diuen "The Truman Show" -Una vida en directe-. Es a dir, vivm la vida que ens dicta la pantalla de Tv, també en podem dir : "1984" , una novel·la de George Orwell.
El decorat es diferent, peò la base es la mateixa: visc el guió que un altre está escribint. Em sembla que si viatgem al temps medieval, ho podem veure igual. Lluites, dolor, mort, sempre en benefici d'algú que em promet una vida millor. "No et moris de gana, mort lluitant per a mi"
El decorat es diferent, peò la base es la mateixa: visc el guió que un altre está escribint. Em sembla que si viatgem al temps medieval, ho podem veure igual. Lluites, dolor, mort, sempre en benefici d'algú que em promet una vida millor. "No et moris de gana, mort lluitant per a mi"
La Llei que regeix l'Univers ens la mostra el Crist tantes vegades com pren cos: Elí, Moises, Sanson, Salomón, Yesuha.. Per apuntar alguns noms. Les families de la nostra ascendència tendim a guiar-nos per la Llei Crística. La Llei de l'Amor entre germans. Només és una: Estima al teu germà com a tú mateix. El teu germà es el reflex de l'amor que et tens i de com estimes al Pare/Mare Etern que t'ha creat a Semblança de Sí Mateix. El culte al pensament individual ens ha allunyat de la Llei de l'Amor, aparentment, perqué en veritat nosaltres som aquesta Llei. Ara bé si no l'exercim, vivim la distorsió que estem creant. 
Una de les últimes imatges que hem muntat és la que pojaré ara en reconeixement dels avis paterns. Tal vegada el seu llegat d'amor el poguin fer crèixer les noves generacions ben arrel·lades a la terra conreada amb respecte i en benefici de tots els germans.
Una de les últimes imatges que hem muntat és la que pojaré ara en reconeixement dels avis paterns. Tal vegada el seu llegat d'amor el poguin fer crèixer les noves generacions ben arrel·lades a la terra conreada amb respecte i en benefici de tots els germans.
Aquesta casa de Corbera Alta: "Creu Aragall" es va vendre cap a l'any 1990. Era del meu germà Joaquim Lledó Viola, Trapassat el 14 de juny del 2017, el seu fill Alfons y la seva filla Marina van acordar lliurar les seves cendrees en aquest indret.
Així he expressat el que sento dels meus germans encara avui a 17 de febrer del 2024. Sou lliures estimats, lliures de tornar a l'Amor del Etern Pare/Mare. Sou lliures!
Saturday 17 February at 2024. Em permeto posar aquest montatge fotográfic en memòria dels quí ens han prcedit en el retorn a la Casa del Pare/Mare Etern. Alhora reconiec un error important en tot el meu procès, una eqivocació, que ha perllongat en el temps fins que no l'he pogut acceptar. Si no acceptes l'equivocació no la pots veure. Sempre que he preparat imatges de comiat dels aspectes de la nostra ánima grupal, que retornaven a la Casa del Pare, he obviat a l'àvi Joan. L'àvi Joan té un paper de columna central en la nostra familia. De fet ell va conèixer al meu pare i mai va jutjar la relació que es va establir entre el pare i la mare, la seva filla. En oblidar al seu lloc ens hi hem volgut posar algunes dones de la familia, jo també.
No ha funcionat, nosaltres no teniem l'experiencia d'Amor que guarda l'àvi Joan en el seu cor. Gràcies avi, per tenir-me encompte, gràcies per estimar-me sense haver-me conegut o tal vegada sí,, ens vam conèixer i no em vau poder sostenir al vostre costat: a la nostra familia els jocs de judicis els hem donat massa poder en contra nostra. Gràcies per aquest instant de gratitud i reconeixement aví: t'estimo, t'estimo juntament amb el pare i la mare sé que amb ell ens acompanyeu a desfer judicis per obrir espais a l'Amor que Som i vosaltres ja Viviu Plenament
Acomiadem aquesta actualització feta el 22 de febrer del 2024. Donem gràcies a tots ells quí hem compartit camí. La nostra expressió en la petita vida humana són punts de trobada per beneïrnos els uns als altres, sí no fem atenció el regal de la trobada ens caldrá perdonar-nos per posar l'atenció en fantasies que no ens duen enlloc.
Pare/Mare perdona'ns: no volem saber que només som amor incondicionat.