En aquest present, 14 de novembre de 2011 m'he decidit a fer-ne aquest blog... Una mirada d'amor i respecte pels quí m'han passat al davant en el fet de viure.
Si alguna dada no és correcta i, per casualitat ho llegeix algú interessat, acollire amb joia i atenció les seves rectificacions o propostes.
"Pare perdona'ls, que no saben el que fan" (Lluc, 23:34)
"T`ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís" (Lluc, 23:43)
"Dona, contempla, al teu fill" (Joan19: 25-27)
"Pare perquè m'has abandonat?" (Mateu, 27:46)
"Tinc sed" (Joan 19:28)
"Tot s'acabat" (Joan 19:30)
"Pare, confió el meu alè a les teves mans" (Lluc, 23:48)
Però...
La Mare de Déu de Montserrat, el mateix Santuari i el nostre estimat Mossèn Cinto Verdaguer ens ho fan més passador, més tendre, més auster.
Deixeu-me pregar a la Mare de Déu de Montserrat, que en aquest llarg camí que és la vida no em manqui mai l’alegria del cant del Virolai ni el record respectuós de nostre mossèn Jacint Verdaguer, el seu cant em dóna aires de muntanya per respirar... Però...
La Mare de Déu de Montserrat, el mateix Santuari i el nostre estimat Mossèn Cinto Verdaguer ens ho fan més passador, més tendre, més auster.
enllaç a Més enllà del Portal
Estava acaronant les plantes del balcó de casa, i m’ha vingut a la memòria l’àvia padrina, la mare de la meva mare, m’he assegut, i tot mirant el passeig de Maragall he anat temps enllà...
Estirant el fil de la memòria
La nostra Montserrat s'ha apropat i m'ha dit ¿mare em permets escriure aquests records?
enllaç a 1856: l'àvia Maria