El Virolai
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap el cel.
enllaç a1870-2021 Més enllà del Portal
enllaç a
1773 - 1892 Sant Esteve Sesrovires Arxiu Municipal: Padrò
La nostra família té les arrels d’origen a Sant Esteve Sesrovires,
municipi del baix Llobregat, al sector septentrional de l’anoia, a les terres
planes de la Depressió Pre-litoral. Actualment hi ha uns 5000 habitants i és
pot dir que és un poble d’economia alta.
La mancança d’aigua potable va marcar la capacitat de creixement
econòmic del poble al llarg de moltes generacions.
Els germans dels que hem trobat informació són: Pablo, Maria, Francisca i Ramon. Cadascun d'ells va arrel·lar en alguna de les famílies de Sant Estesve, menys en Ramon.
Ramon Arnaus Comas nascut el 1817 viu a la casa parròquial, va morir al 1844, solter. ell estava al servei de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires. Construcció 1886-1889, es va posar la primera pedra el 3 d'octubre de 1996.
Maria Arnaus Comas es va casar amb Vicente Mercade, vam tenir fills però a partir de 1871 sembla que hi perdem el contacte, no hem cercat més.
Maria Torras Arnaus és filla de Felip Torras, natural de Sant Esteve
Sesrovires, nascut el 1802 o 1803, i de Francisca Arnaus natural de Sant Esteve
de Castellar, -ara Castellar del Vallés-, nascuda el 1814.
La seva Matilde però, es va anar distanciant de la seva mare, absorbida per la feina i una mica fastiguejada per tants germans.
Les confidències que jo ara li faig a Montserrat ella me les va feia aleshores a mi. Fins que la vaig decebre. Quan vaig emprendre la decisió de viure una parella que ens compartari moltes carregues socials. Vaig pensar amb el cor i segons la meva mare, això a la terra no es pot fer. Malgart tot el meu pare sempre em recomanava sentir en el cor el que penses.
Del perquè la casa del carrer de la Soledad 8, es va conéixer com a Can Torras no sembles quedarne rastre possible. 
No deixar fills, però sí vidua, El seu fill Joan Torras Estrada havia mort poc abans.
Va conéixer una noia, Enriqueta Rovira, que vivia al número 1 del carrer Ponent de Barcelona, hi es van casar.
Paca va col·locar-se de majordoma d’un sacerdot, però després de les trifulgues de la Guerra Civil, va cuidar a un senyor d’edat avançada, el senyor Giró, que vivia al carrer de Sant Francesc, a Barcelona.
Paca va morir més o menys cap el 1950. Teresona també afincada Barcelona, era modista de llenceria. Va conéixer en Frederic Agràs, un jove que treballava de xofer amb una família benestant de Barcelona es van enamorar i es van casar.
Els senyors pels quals treballava en Frederic els facilitaren una porteria per anar a viure, al carrer de Mallorca número 197. Teresona ja no treballà més del seu ofici.
Aquesta és l'estació de Sant Esteve Sesrovires, que l’àvia Maria, degué guardar en els seus records. Poc temps abans que ella anés a treballar a Carme, a Sant Esteve i va arribar el Carrilet, que en aquella època unia Igualada, Martorell i Barcelona, era l’any 1893. Aquest pas en la comunicació del poble, va facilitar que en la següent generació, la joventut que no van trobar feina, agafessin el Carrilet i marxessin del poble. Joan Torras Arnaus amb la seva família l'agafà cap a Barcelona... 
Dissabte 12 de octubre, 2024. Aquestes ratlles només són una pincellada del millor temps que hem compartit amb la mare. Quan em varen concedir la gran invalidez, va ser el moment, que ja havia començat, perque entre les esperes per anar a cirurgia i les immobilitzacions per recuperar-me la meva fa molst i molts anys que passa per la immobilitat. Vam tenir l'encert de començar aquests diàlegs amb la mare. Ella tenia una memòria fotogàfica molt clara, i els seus records no estaven interferits per les seves emocions. Sabia distingir perfectamnet que el viscut li havia barrat el pas. També ho sabia plora, però sense ràbia, si em un profund dolor entregat a la pregaria interna. Sí algú llegeix aquestes "batalletes" es trobara que tant pot parlar la mare com jo, em confonc amb ella, i m'aleegra. Passejar per aquesta vida amb Matilde Lomas Subirats: és el millor regal que Déu m'ha fet per donar-me a coneixer la Seva Bondad Infinita. Gràcies Pare/Mare Etern!
En el temps que va néixer l’àvia Maria l'any 1856 hi havia
uns 900 habitants força dispersos per tot el territori, amb la qual cosa al
poble de fet ni hauria uns 400 cents.
Entre el 1820 i el 1830 arribaren a Sant Esteve Sesrovires emigrats de Sant Esteve de Castellar, actual, Castellar del Vallès, quatre germans o potser més, però ja fa anys que he deixat la recerca dels avantpassats.
Els germans dels que hem trobat informació són: Pablo, Maria, Francisca i Ramon. Cadascun d'ells va arrel·lar en alguna de les famílies de Sant Estesve, menys en Ramon.
Ramon Arnaus Comas nascut el 1817 viu a la casa parròquial, va morir al 1844, solter. ell estava al servei de la parròquia de Sant Esteve Sesrovires. Construcció 1886-1889, es va posar la primera pedra el 3 d'octubre de 1996.
Pablo Arnaus Comas 1807 es va casar amb Josefa Llopart amb qui van tenir dues filles, Ma Àngels i Maria 1843..
Maria Arnaus Llopart nascuda el 1842 es va casar amb amb en Juan Estrada Julià, nascut el 1937 entra d'altres fills van tenir a Trinitat Estrada Arnaus 1883. Trinitat Estrada Aranus cap el 1906 es va casar amb Jaume Rossell Mercader, hereu de cal Rajoler. Aquest és el llaç que hem sostingut viu fins avui, a Sant Esteve Sesrovires, el de la família Rossell Estrada.
enllaç a 1968 la familia de Sant Esteve
Francisca Arnaus Comas nascuda1814.Es va casar amb Felip Mercade nascut el 1803. Ell vivia amb la seva mare Magdalena Torras Mercade, sembla que Felip era fill de mare soltera. El casment de Felip i Francisa degué ser cap el 1834 o 1836 més o menys. Francisca i Felip són els meus besàvis, segons ha pogut confirmar la meva Monts i els seus revesavis..
Maria Arnaus Comas es va casar amb Vicente Mercade, vam tenir fills però a partir de 1871 sembla que hi perdem el contacte, no hem cercat més.
L'àvia Maria va néixer l'u de maig de 1857, tenia diversos germans: els qui van marcar més la seva vida van ser en Joan, nascut el 1840 i en Jaume,
nascut el 1851.
L'àvia es va casar el primer de desembre de 1882, amb l'avi
Salvador, ella tenia 26 anys i ell 21. Una parella avançada al seu temps!
L'avi: Salvador Subirats Roig, natural de Pierola, nascut el 1861. Els pares de l'avi Salvador es deien Josep Subirats, natural de Pierola i Antonia Roig de Sant Esteve Sesrovires i havien mort quan el seu fill es va casar. L’avi Salvador era jornaler a pagès i també era pintor, pintava parets i copista. copiava bones pintures.
A casa hi
havia estampes i petits quadres, més o menys com aquestes imatges que veiem fetes
per ell. Va morir de tuberculosi pulmonar, el 27 de febrer de 1897, tenia 36 anys. Vivien aleshores al carrer de l'arraval,16.
L'avi: Salvador Subirats Roig, natural de Pierola, nascut el 1861. Els pares de l'avi Salvador es deien Josep Subirats, natural de Pierola i Antonia Roig de Sant Esteve Sesrovires i havien mort quan el seu fill es va casar. L’avi Salvador era jornaler a pagès i també era pintor, pintava parets i copista. copiava bones pintures.
En morí havien tingut cinc fills: Felip, Josep, Francisca, Matilde
i Teresa, difunts els tres primers, només vivien Matilde i Teresa.
El 2 de novembre de 1897 Jaume Torras Arnaus, germà de l'àvia
Maria, declarava al jutjat la mort de Teresa Subirats Torras, de 18 mesos
d'edat, domiciliada a la casa del declarant, carrer Major 24. L’àvia, donçs, va
quedar-se sola amb Matilde.
L’àvia va quedar a la miseria, sense casa ni mitjans de
subsistència. Va viure a casa al seu germà Jaume, fins que entrà a treballar
com a cuinera del menjador del molí paperer de Carme, prop de Capellades.
Possiblement cap a primer de 1898 van anar a Carme a treballar i a
viure al molí paperer, l’àvia i la nena. L'àvia Maria hi treballava de cuinera, ella era molt bona cuinera, a Matilde la van posar a treballar als expulsadors, però
amb el temps, li va sortir al·lèrgia a la pols del paper. Els mateixos amos del molí la van recomanar a uns amics de Barcelona que tenien una pastisseria. La pastisseria Serra, al carrer Argenteria, necessitaven una ajudanta de cuina i allà va anar a treballar Matilde. Tenia onze anys. Recordem que Matilde va néixer el 23 de juny de 1887.
L’àvia Maria va continuar treballant de cuinera al molí paperer de Carme. Cap a primers de 1999 l’àvia Maria va conèixer en Jaume Sorribas, que treballava de guarda agulles del pas nivell dels ferrocarrils de la R.E.N.F.E de la carretera que passa per la Ferreria.
Havia quedat vidu, amb tres fills, Benjami, Telmo i Mariano nascut cap el 1897. Jaume Sorribas va començar a anar a dinar el menjador del molí paperer, així va conèixer a l’àvia Maria. Es van interessar l’un per l’altre. Van casar-se, cap a l’any 1900. Van anar a viure a Gelida, on ell tenia la casa. L'àvia Maria va tenir una llar on viure i ésser estimada i respectada pel seu marit i fillastres, el més petit, en Mariano que es portava uns 10 anys amb Matilde, va ser la seva alegria.
L’àvia Maria va continuar treballant de cuinera al molí paperer de Carme. Cap a primers de 1999 l’àvia Maria va conèixer en Jaume Sorribas, que treballava de guarda agulles del pas nivell dels ferrocarrils de la R.E.N.F.E de la carretera que passa per la Ferreria.
Havia quedat vidu, amb tres fills, Benjami, Telmo i Mariano nascut cap el 1897. Jaume Sorribas va començar a anar a dinar el menjador del molí paperer, així va conèixer a l’àvia Maria. Es van interessar l’un per l’altre. Van casar-se, cap a l’any 1900. Van anar a viure a Gelida, on ell tenia la casa. L'àvia Maria va tenir una llar on viure i ésser estimada i respectada pel seu marit i fillastres, el més petit, en Mariano que es portava uns 10 anys amb Matilde, va ser la seva alegria.
Entrem el segle XX:
L'àvia Matilde Subirats Torras
Matilde havia complert tretze anys, va deixar la família Serra, anant a treballar, de cambrera a casa d’una família benestant de Barcelona. 
Els senyors Busquets. Tenien la finca a la plaça del pla de Palau, nú 12 era l’única finca que presentava una bonica marquesina a la plaça, què per cert encara existeix.
Aquí Matilde va poder educar-se, entre el servei de la casa que l'estimaven mott i, ni que treballaven mott el servei tenia més temps per ensenyar a Matilde.
Matilde es va convertir en una senyoreta de Barcelona. Senzilla, treballadora i molt ben educada. Va passar uns anys en que econòmicament; va ser més lliure. La seva mare, l'àvia Maria, no necessitava ajuda d'ella. La seva mare estava feliç, es sentia respectada i estimada per un bon home, i els seus fillastres l'estimaven. El petit Mariano la vivia com a la seva mare, ja que ell no n'havia conegut d'altra.
Matilde no anava gaire a Gelida, la seva feina la lligava a Barcelona, i ja li estava bé. Havia arribat a ser l'ajudanta de la governanta dels senyors Busquets i també l'ajudava a la cuina. La vida li oferia possibilitats mai pensades. Estava oberta a aprendre a viure. A vegades, però, aprendre de viure ens costa més que no sembla. A la mare, ella va ser la meva mare l'any 1914, la vida li tenia reservades vivències que volgués o no vam viure juntes.
Els senyors Busquets. Tenien la finca a la plaça del pla de Palau, nú 12 era l’única finca que presentava una bonica marquesina a la plaça, què per cert encara existeix.
Aquí Matilde va poder educar-se, entre el servei de la casa que l'estimaven mott i, ni que treballaven mott el servei tenia més temps per ensenyar a Matilde.
Matilde es va convertir en una senyoreta de Barcelona. Senzilla, treballadora i molt ben educada. Va passar uns anys en que econòmicament; va ser més lliure. La seva mare, l'àvia Maria, no necessitava ajuda d'ella. La seva mare estava feliç, es sentia respectada i estimada per un bon home, i els seus fillastres l'estimaven. El petit Mariano la vivia com a la seva mare, ja que ell no n'havia conegut d'altra.
Al llarg de molts anys jo vaig ésser la confident de la meva mare, l'admira per la seva capacitat de direcció i coratge. Era forta i una gran treballadora. Ella em va ensenyar a viure sense por. confiadament en les teves creences intimes, Déu es a dins nostre i la pregària a de sortir de dins. Quan vam anar a viure a Barcelona va ser per empenta d'ella. Ella va confiar en mi i no la vaig decebre.
Les confidències que jo ara li faig a Montserrat ella me les va feia aleshores a mi. Fins que la vaig decebre. Quan vaig emprendre la decisió de viure una parella que ens compartari moltes carregues socials. Vaig pensar amb el cor i segons la meva mare, això a la terra no es pot fer. Malgart tot el meu pare sempre em recomanava sentir en el cor el que penses.
La família que va quedar a Sant Esteve Sesrovires: dels germans de l'avia Maria.
Va ser Jaume Torras Arnaus, nascut el 1851, casat amb Josefa Estrada Julià els visquè un fill, en Joan nascut el 1885, i vivien a la "calle Nueva 24". Jaume Torras Arnaus va morir el setembre de 1919, els 70 anys. Al carrer de "la soledad nú 8 es a dir a Can Torras.
Sembla que en Joan Torras Estrada 1885 - 1917 0 1918, va casar.se amb una noia coneguda com Pepa,
tingueren un noi,en Juanito, aquí el meu germà Joan li va mossegar una orella cap el 1926, que de poc el deixa sense. Juanito es va casar amb Marieta, tingueren dues filles: Pepita
i Gumersinda. En Juanito va morir cap el 1935. La seva filla,
Gumersinda, en casar-se va marxar a viure a Andalusia. Pepita casada amb en Quico és una de les branques que continua creixent a Sant Esteve Sesrovires encara avui. 
Joan Torras Arnaus, nascut el 1840 un dels germans de l’àvia Maria, va casar-se amb Maria Puig i sembla que van emigrar cap a Barcelona cap a l'any 1870 tingueren i els visqueren cinc fills: Enric, Maria, Paca, Teresona i Enriqueta la petita nascuda l’any 1887. No sabem ben bé com li va anar en Joan. De fet la relació que la mare tenia era amb els seus cosins, els fills de Joan i Maria. EnricTorras Puig Treballava de representant a la cereria J. Bertran de Barcelona.
Joan Torras Arnaus, nascut el 1840 un dels germans de l’àvia Maria, va casar-se amb Maria Puig i sembla que van emigrar cap a Barcelona cap a l'any 1870 tingueren i els visqueren cinc fills: Enric, Maria, Paca, Teresona i Enriqueta la petita nascuda l’any 1887. No sabem ben bé com li va anar en Joan. De fet la relació que la mare tenia era amb els seus cosins, els fills de Joan i Maria. EnricTorras Puig Treballava de representant a la cereria J. Bertran de Barcelona.
Maria anà a viure amb el seu germà Enric,
coincidint que al carrer Ponent va instal·lar-s’hi un representat de les
màquines de cosir Singer, Eduard Font, un senyor vidu, amb un noi. Maria i Eduard es van anamorar i es van casar. Van tenir dues filles,
Rosita i Maria. En el segon embaràs de Maria, la seva germana Enriqueta va
venir a ajudar-la, instal·lant-se a casa seva, alhora que treballava del seu
ofici de planxadora.
Maria Torras Puig moría l’any 1912, a 37 anys, quan la seva filla
Rosita tenia 7 anys i Maria 5. Enriqueta es quedava al front de la casa i, amb
el pas dels anys, es convertiria amb la tercera senyora Font.
Fotografia d'Enric Torras les seves nebodes Rosita i Maria a l'entrada del carrer del Pi, nú 64.
Paca va morir més o menys cap el 1950. Teresona també afincada Barcelona, era modista de llenceria. Va conéixer en Frederic Agràs, un jove que treballava de xofer amb una família benestant de Barcelona es van enamorar i es van casar.
Teresona i la petita Enriqueta, són les dues nebodes de l’àvia que vaig viure mes. Teresona va morir, si fa no fa, l’any 1939, l’any que s’acabà la Guerra Civil.
He fet el retrat de les cosines de la mare, que com ella van venir a fer noves arrels a Barcelona: perquè més andavant veureu que amb més o menys intensitat sempre hem tingut una bona relació.
He fet el retrat de les cosines de la mare, que com ella van venir a fer noves arrels a Barcelona: perquè més andavant veureu que amb més o menys intensitat sempre hem tingut una bona relació.
Estació de Sant Esteve Sesrovires, si fa no fa, el 1900 .
enllaç a 1886: el pare
enllaç a Wiikipedia Sant Esteve Sesrovires