El Virolai
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap el cel.
enllaç a Arrels familiars: S. Esteves Sesrovires
La nostra família té les arrels d’origen a Sant Esteve Sesrovires,
municipi del baix Llobregat, al sector septentrional de l’anoia, a les terres
planes de la Depressió Pre-litoral. Actualment hi ha uns 5000 habitants i és
pot dir que és un poble d’economia alta.
Joan Torras Arnaus, nascut el 1840 un dels germans de l’àvia Maria, va casar-se amb Maria Puig i sembla que van emigrar cap a Barcelona cap a l'any 1870 tingueren i els visqueren cinc fills: Enric, Maria, Paca, Teresona i Enriqueta la petita nascuda l’any 1887. No sabem ben bé com li va anar en Joan. De fet la relació que la mare tenia era amb els seus cosins, els fills de Joan i Maria. Enric Treballava de representant a la cereria J. Bertran de Barcelona.
Va conéixer una noia, Enriqueta Rovira, que vivia al número 1 del carrer Ponent de Barcelona, hi es van casar.
Paca va col·locar-se de majordoma d’un sacerdot, però després de les trifulgues de la Guerra Civil, va cuidar a un senyor d’edat avançada, el senyor Giró, que vivia al carrer de Sant Francesc, a Barcelona.
Paca va morir més o menys cap el 1950. Teresona també afincada Barcelona, era modista de llenceria. Va conéixer en Frederic Agràs, un jove que treballava de xofer amb una família benestant de Barcelona es van enamorar i es van casar.
Els senyors pels quals treballava en Frederic els facilitaren una porteria per anar a viure, al carrer de Mallorca número 197. Teresona ja no treballà més del seu ofici.
Aquesta és l'estació de Sant Esteve Sesrovires, que l’àvia Maria, degué guardar en els seus records. Poc temps abans que ella anés a treballar a Carme, a Sant Esteve i va arribar el Carrilet, que en aquella època unia Igualada, Martorell i Barcelona, era l’any 1893. Aquest pas en la comunicació del poble, va facilitar que en la següent generació, la joventut que no van trobar feina, agafessin el Carrilet i marxessin del poble. Joan Torras Arnaus amb la seva família l'agafà cap a Barcelona... enllaç a 1886: el pare
En el temps que va néixer l’àvia Maria l'any 1956 hi havia
uns 900 habitants força dispersos per tot el territori, amb la qual cosa al
poble de fet ni hauria uns 400 cents.
La mancança d’aigua potable va marcar la capacitat de creixement
econòmic del poble al llarg de moltes generacions.
Entre el 1820 i el 1830 arribaren a Sant Esteve Sesrovires emigrats de Sant Esteve de Castellar, actual, Castellar del Vallès, quatre germans: Pablo, Maria Francisca i Ramon. Cadascun d'ells va arrel·lar en alguna de les famílies de Sant Estesve, menys en Ramon que va morir el 1844, solter. Estava al servei dela parròquia de Sant Esteve.
Pablo Arnaus Comas es va casar amb Josefa Llopart amb qui van tenir dues filles, Ma Àngels i Maria, Va ser Maria que casada amb en Juan Estrada Julià, entra d'altres fills van tenir a Trinitat Estrada Arnaus. Ella cap el 1904 es va casar amb Jaume Rossell, hereu de cal Rajoler. Aquest és el llaç que hem sostingut viu fins avui, a Sant Esteve Sesrovires, el de la família Rossell Estrada.
Francisca Arnaus es va casar amb Felip Mercade hi ho degué fer cap el cap 1834 més o menys. Francisca i Felip són els besàvis, segons ha pogut confirmar la meva Monts.
Maria Arnaus Torras es va casar amb Vicente Mercade, vam tenir fills però a partir de 1871 sembla que hi perdem el contacte, no hem cercat més.
Maria Torras Arnaus: filla de Felip Torras, natural de Sant Esteve
Sesrovires, nascut el 1802 o 1803, i de Francisca Arnaus natural de Sant Esteve
de Castellar, -ara Castellar del Vallés-, nascuda el 1812.
Pablo Arnaus Comas es va casar amb Josefa Llopart amb qui van tenir dues filles, Ma Àngels i Maria, Va ser Maria que casada amb en Juan Estrada Julià, entra d'altres fills van tenir a Trinitat Estrada Arnaus. Ella cap el 1904 es va casar amb Jaume Rossell, hereu de cal Rajoler. Aquest és el llaç que hem sostingut viu fins avui, a Sant Esteve Sesrovires, el de la família Rossell Estrada.
Francisca Arnaus es va casar amb Felip Mercade hi ho degué fer cap el cap 1834 més o menys. Francisca i Felip són els besàvis, segons ha pogut confirmar la meva Monts.
Maria Arnaus Torras es va casar amb Vicente Mercade, vam tenir fills però a partir de 1871 sembla que hi perdem el contacte, no hem cercat més.
L'àvia Maria va néixer l'u de maig de 1857, tenia diversos germans: els qui van marcar més la seva vida van ser en Joan, nascut el 1840 i en Jaume,
nascut el 1851.
L'àvia es va casar el primer de desembre de 1882, amb l'avi
Salvador, ella tenia 26 anys i ell 21. Una parella avançada al seu temps¡
L'avi: Salvador Subirats Roig, natural de Pierola, nascut el 1861. Els pares de l'avi Salvador es deien Josep Subirats, natural de Pierola i Antonia Roig de Sant Esteve Sesrovires i havien mort quan el seu fill es va casar. Els avis es van casar l'u de desembre de 1882. L’avi Salvador era jornaler a pagès i també era pintor, pintava parets i copista. copiava bones pintures.
A casa hi
havia estampes i petits quadres, més o menys com aquestes imatges que veiem fetes
per ell. Va morir de tuberculosi pulmonar, el 27 de febrer de 1897, tenia 36 anys. Vivien aleshores al carrer de l'arraval,16.
L'avi: Salvador Subirats Roig, natural de Pierola, nascut el 1861. Els pares de l'avi Salvador es deien Josep Subirats, natural de Pierola i Antonia Roig de Sant Esteve Sesrovires i havien mort quan el seu fill es va casar. Els avis es van casar l'u de desembre de 1882. L’avi Salvador era jornaler a pagès i també era pintor, pintava parets i copista. copiava bones pintures.
En morí havien tingut cinc fills: Felip, Josep, Francisca, Matilde
i Teresa, difunts els tres primers, només vivien Matilde i Teresa.
El 2 de novembre de 1897 Jaume Torras Arnaus, germà de l'àvia
Maria, declarava al jutjat la mort de Teresa Subirats Torras, de 18 mesos
d'edat, domiciliada a la casa del declarant, carrer Major 24. L’àvia, donçs, va
quedar-se sola amb Matilde.
L’àvia va quedar a la miseria, sense casa ni mitjans de
subsistència. Va viure a casa al seu germà Jaume, fins que entrà a treballar
com a cuinera del menjador del molí paperer de Carme, prop de Capellades.
Possiblement cap a primer de 1898 van anar a Carme a treballar i a
viure al molí paperer, l’àvia i la nena. L'àvia Maria hi treballava de cuinera, ella era molt bona cuinera, a Matilde la van posar a treballar als expulsadors, però
amb el temps, li va sortir al·lèrgia a la pols del paper. Els mateixos amos del molí la van recomanar a uns amics de Barcelona que tenien una pastisseria. La pastisseria Serra, al carrer Argenteria, necessitaven una ajudanta de cuina i allà va anar a treballar Matilde. Tenia onze anys. Recordem que Matilde va néixer el 23 de juny de 1887.
L’àvia va continuar treballant de cuinera al molí paperer de Carme. Cap a primers de 1999 l’àvia Maria va conèixer en Jaume Sorribas, que treballava de guarda agulles del pas nivell dels ferrocarrils de la R.E.N.F.E de la carretera que passa per la Ferreria. Havia quedat vidu, amb tres fills, Benjami, Telmo i Mariano nascut cap el 1897. Jaume Sorribas va començar a anar a dinar el menjador del molí paperer, així va conèixer a l’àvia Maria.
Es van interessar l’un per l’altre. Van casar-se, cap a l’any
1900. Van anar a viure a Gelida, on ell tenia la casa. L'àvia Maria va tenir una llar on viure i ésser estimada i respectada pel seu marit i
fillastres, el més petit, en Mariano que es portava uns 10 anys amb Matilde, va ser la seva alegria.
La seva Matilde però, es va anar distanciant de la seva mare, absorbida per la feina i una mica fastiguejada per tants germans.
Entrem el segle XX
L’àvia va continuar treballant de cuinera al molí paperer de Carme. Cap a primers de 1999 l’àvia Maria va conèixer en Jaume Sorribas, que treballava de guarda agulles del pas nivell dels ferrocarrils de la R.E.N.F.E de la carretera que passa per la Ferreria. Havia quedat vidu, amb tres fills, Benjami, Telmo i Mariano nascut cap el 1897. Jaume Sorribas va començar a anar a dinar el menjador del molí paperer, així va conèixer a l’àvia Maria.
La seva Matilde però, es va anar distanciant de la seva mare, absorbida per la feina i una mica fastiguejada per tants germans.
Matilde havia complert tretze anys, va deixar la família Serra, anant a treballar, de cambrera a casa d’una família benestant de Barcelona: els senyors Busquets. Tenien la finca a la plaça del pla de Palau, nú 12 era l’única finca que presentava una bonica marquesina a la plaça, què per cert encara existeix.
Aquí Matilde va poder educar-se, entre el servei de la casa que l'estimaven mott i, ni que treballaven mott el servei tenia més temps per ensenyar a Matilde.
Matilde es va convertir en una senyoreta de Barcelona. Senzilla, treballadora i molt ben educada. Va passar uns anys en que econòmicament; va ser més lliure. La seva mare, l'àvia Maria, no necessitava ajuda d'ella. La seva mare estava feliç, es sentia respectada i estimada per un bon home, i els seus fillastres l'estimaven. El petit Mariano la vivia com a la seva mare, ja que ell no n'havia conegut d'altra.
Matilde no anava gaire a Gelida, la seva feina la lligava a Barcelona, i ja li estava bé. Havia arribat a ser l'ajudanta de la governanta dels senyors Busquets i també l'ajudava a la cuina. La vida li oferia possibilitats mai pensades. Estava oberta a aprendre a viure.
A vegades, però, aprendre de viure ens costa més que no sembla. A la mare, ella va ser la meva mare l'any 1914, la vida li tenia reservades vivències que volgués o no vam viure juntes.
La família que va quedar a Sant Esteve Sesrovires: dels germans de l'avia Maria. Va ser Jaume Torras Arnaus, nascut el 1851, es va casar amb Josefa Estrada Julià els visquè un fill, en Joan nascut el 1885, i vivien a la "calle Nueva 24". Jaume Torras Arnaus va morir el setembre de 1919, els 70 anys. Al carrer de "la soledad nú 8 es a dir a Can Torras. No deixar fills, però sí vidua, El seu fill Joan Torras Estrada havia mort poc abans.
De com van arribar a viure a Can Torras i l'origen no n'hem tret
l'aigua clara. Sembla que en Joan Torras Estrada, va casar.se amb noia coneguda com Pepa,
tingueren un noi,en Juanito, aquí el meu germà Juan li va mossegar una orella cap el 1926, de poc el deixa sense. Juanito ess va casar amb Marieta, tingueren dues filles: Pepita
i Gumersinda. En Juanito va morir cap el 1935. La seva filla,
Gumersinda, en casar-se va marxar a viure a Andalusia. Pepita casada amb en Quico és una de les branques que continua creixent a Sant Esteve Sesrovires encara avui.
Aquí Matilde va poder educar-se, entre el servei de la casa que l'estimaven mott i, ni que treballaven mott el servei tenia més temps per ensenyar a Matilde.
Matilde es va convertir en una senyoreta de Barcelona. Senzilla, treballadora i molt ben educada. Va passar uns anys en que econòmicament; va ser més lliure. La seva mare, l'àvia Maria, no necessitava ajuda d'ella. La seva mare estava feliç, es sentia respectada i estimada per un bon home, i els seus fillastres l'estimaven. El petit Mariano la vivia com a la seva mare, ja que ell no n'havia conegut d'altra.
A vegades, però, aprendre de viure ens costa més que no sembla. A la mare, ella va ser la meva mare l'any 1914, la vida li tenia reservades vivències que volgués o no vam viure juntes.
La família que va quedar a Sant Esteve Sesrovires: dels germans de l'avia Maria. Va ser Jaume Torras Arnaus, nascut el 1851, es va casar amb Josefa Estrada Julià els visquè un fill, en Joan nascut el 1885, i vivien a la "calle Nueva 24". Jaume Torras Arnaus va morir el setembre de 1919, els 70 anys. Al carrer de "la soledad nú 8 es a dir a Can Torras. No deixar fills, però sí vidua, El seu fill Joan Torras Estrada havia mort poc abans.
Maria anà a viure amb el seu germà Enric,
coincidint que al carrer Ponent va instal·lar-s’hi un representat de les
màquines de cosir Singer, Eduard Font, un senyor vidu, amb un noi. Maria i Eduard es van anamorar i es van casar. Van tenir dues filles,
Rosita i Maria. En el segon embaràs de Maria, la seva germana Enriqueta va
venir a ajudar-la, instal·lant-se a casa seva, alhora que treballava del seu
ofici de planxadora.
Maria Torras Puig moría l’any 1912, a 37 anys, quan la seva filla
Rosita tenia 7 anys i Maria 5. Enriqueta es quedava al front de la casa i, amb
el pas dels anys, es convertiria amb la tercera senyora Font.
Fotografia d'Enric Torras la seva esposa Enriqueta i la seva
neboda Maria, a l'entrada del carrer del Pi, nú 64.
Paca va morir més o menys cap el 1950. Teresona també afincada Barcelona, era modista de llenceria. Va conéixer en Frederic Agràs, un jove que treballava de xofer amb una família benestant de Barcelona es van enamorar i es van casar.
Teresona i la petita Enriqueta, són les dues nebodes de l’àvia que vaig viure mes. Teresona va morir, si fa no fa, l’any 1939, l’any que s’acabà la Guerra Civil.
He fet el retrat de les cosines de la mare, que com ella van venir a fer noves arrels a Barcelona: perquè més andavant veureu que amb més o menys intensitat sempre hem tingut una bona relació.
He fet el retrat de les cosines de la mare, que com ella van venir a fer noves arrels a Barcelona: perquè més andavant veureu que amb més o menys intensitat sempre hem tingut una bona relació.
Estació de Sant Esteve Sesrovires, si fa no fa, el 1900 .