Del més profund del Silenci en surt la Paraula. La Paraula Viva: només Amor. Si la Causa és Amor l'efecte només pot ser Amor.
Deixar-se anar del que al llarg del camí t'ha empés a pregar és laboriós. Deixar enrere el que et lliga amb respecte i perdó, per a mi és un bell camí d'aprenantatge que sembla no acabar mai. Tal vegada el que cal és només donar el pas senzillament, sense fer-hi més atenció de la imprescindible.
De nou els àngels m'ha acompanyen en aquest tram del camí. Em cal sentir la confiança que m'empenyi a subjectar les regnes. Per ara deixarè que en Mike i en Mark m'orientin. 
Em cal acomiadar a un vell amic que va travessar al pont a la Vida el passat dissabte dia 5. Agustí Castell, la parella de Lolita Ardanuy Moore. Agustí ha estat acompanyat fins l'últim moment per la família del germà de Lolita en Jordí.
El millor regal que podien fer a Lolita és aquest: acompanyar a Agustí fins l'últim moment. 
Jordi Ardanuy em va telefonar ahír per donar-me la bonanova.
Fins a reveure amics. Desitjo que ens reunim ben aviat per fer la "xerredeta". Us enyoro. Si quan vosaltres hi hereu em sentia sola. ara és que ni em sento. Gràcies per l'Amor que m'heu regalat i que heu acceptat de mi. Som només Amor-
Sant camí Agustí i que els àngels t'acoampanyin al millor de tú mateix. 
Som a dissabre 12 de febrer de 2022. Sembla que he acabat de repassar l'holograma 1951-2021. Tan de bo! No haviem acabat. Acompanyar a la petita ment personal al perdó i a lacceptació total que només Som en Unitat, en el sector de cami que sembla que estic, és lent. Sempre torno enrere com si un fil d'aranya m'hi estirés. No hi fa res, confio en l'Amor Incondicionat que ens guia.
Som a dissabre 12 de febrer de 2022. Sembla que he acabat de repassar l'holograma 1951-2021. Tan de bo! No haviem acabat. Acompanyar a la petita ment personal al perdó i a lacceptació total que només Som en Unitat, en el sector de cami que sembla que estic, és lent. Sempre torno enrere com si un fil d'aranya m'hi estirés. No hi fa res, confio en l'Amor Incondicionat que ens guia.
He expressat moltes vegades el que aquell instant ha representat en el nostre devenir. Cada vegada que evoques un instant, aparentment, passat el portes al present.
Tot instant, en aquest món dual, és una invitació a despertar. 
En la pel·licula "Nuestro Hogar" el Ministre Enmanuel ens diu -quan la Vida ens presenta el nostre instant per despertar: si en aquell moment no l'acceptem, quan de temps farà falta esperar per que el Present ens torni invitar al despertar?-.
En la pel·licula "Nuestro Hogar" el Ministre Enmanuel ens diu -quan la Vida ens presenta el nostre instant per despertar: si en aquell moment no l'acceptem, quan de temps farà falta esperar per que el Present ens torni invitar al despertar?-.
Déu És. La seva Veu Inefable ens crida constantment a tornar a Casa. Ens hi resistim, però. L'un per l'altre ho deixem per demà. Hi ha un dia, però, que no ho pots deixar per demà. És l'Instant que torna a cercar-te. "Sóc aquí, Senyor! Diga'm què et puc oferir: que Tú no m'hagis donat primer? Sóc aquí Senyor: acompanyada pel Teu Fill: Digues només una Paraula i la Nostra Voluntad és complirà. Amén. 
Ara en aquesta imatge hi voldria expressar Aquest Instant, en el que l'Esència de la Vida pren aquesta forma fugissera, com totes, l'Instant És Fugisser. Mitjançant la forma que pren em fa sentir acompanyada. Em ve a cercar; tornem a Casa, quan és completarà el retorn: només el Cor Incondicionat ho sap.
A la imatge hi veiem cinc expresions set expressions del nostre vehícle en diferents temps: 1966-febrer, 1966-agost,1971-març, 1997-març aquí acompanyada pel guia que m'invita a cetrar-me en el viatge de retorn a Casa. 
Em cal també sumar en aquest instant present el jove vehícle que fa 43 anys va entrar a quirafano, malgrat que l'Eterna i Estimada Veu del Pare/Mare Etern m'invitava ha deixar-ho. Què em va empenyer a no escoltar?.
Em cal també sumar en aquest instant present el jove vehícle que fa 43 anys va entrar a quirafano, malgrat que l'Eterna i Estimada Veu del Pare/Mare Etern m'invitava ha deixar-ho. Què em va empenyer a no escoltar?.
Potser l'orgull?: em perdono,
el compromís adquirit amb els doctors?, quín compromís, em perdono,
la necessitat de cridar l'atenció, de què el grup familiar estigués pendent de mi? em perdono,
la víctima: pobreta de mi? em perdono, el dolor i la ràbia per ser en una creació que no comprenia ni comprenc, em perdono, em perdono, em perdono
Sigui el que sigui que em dugué en aquest primer quirofan que va obrir un camí inútil per a mi mateixa: ho perdono, em perdono i demano perdó per la manca de confiança en el Pare/Mare Etern que mai ens han deixat. Amén!
Sigui el que sigui que em dugué en aquest primer quirofan que va obrir un camí inútil per a mi mateixa: ho perdono, em perdono i demano perdó per la manca de confiança en el Pare/Mare Etern que mai ens han deixat. Amén!
Parla'm Pare/Mare de Tota Manifestació de Vida: Parla'n t'escolto: sóc aquí, Senyor. 
Som a Casa! Ara però experimentant el temps/espai 24 de febrer de 2022. Tanquem temps aparentment passat que el sentir-los ara són ben vius, dons només ens queda l'amor i la passió del moment viscut. Els Vendrell amb la bellesa de la seva veu ens evoquen un temps estimat pel qual sentim gratitud, alhora que l'acomiadem per obrir.nos el fet present. enllaç a Emili Vendrell
Dissabte 26 de febrer de 2022.
Som a les deu de la nit. Hem passat el dia acabant de natejar l'ordinador, això vol dir: buidar-lo.
Hem tret, gairebé totes les fotografies de família.
Cal recordar que tenim els àlbums impresos, sí, aquests que han anat amb mi a la Residència hi han tornat amb mi a casa. Música n'hem deixat ben poca, la més significativa per a mi. Videos, pel·licules, pràcticament unes dues dotzenes. I, em sento bé. Alleugerida. El passat ha passat. Puc mirar aquest present sense por de viure?
T'entrego la meva por a viure, ensenya'm Amor a desfer els pensament de por, que semblen ben amagats. 
Dilluns 28 de febrer de 2022.
Dilluns 28 de febrer de 2022.
Mirem endavant amb confiança amb el Cor de l'Amor Creador Eternament de Bellesa, Bondat i Santedad i ens obrim a gaudir de la Magnificiència de la Cració Benaurada! Hem desfet un passat perdonat i traspassat. No trobarem un blogger o pàgina que ens porti al Santuari de Montserat ni a monjos. Amb gratitud i reconeixement de que tots som germans en l'Etern Pare, hem desfet judicis i idols. Sí els trobarem en el petit camí de cada dia. Som germans en el camí i tots ens podem donar la mà i compartir inquietuds i esperances, però ningú ens pot alliberar de les nostres pors si no, la nostra voluntad d'acceptar que ens hem equivocat.
Hem volgut marxar de Casa i hem negat l'Amor per experimentar-nos com separats i únics creadors de les nostres propies pors. Gràcies Pare/Mare Etern perquè ens estimeu encara que nosaltres no sabem pas què estem fent.
Taquem el febrer amb gratitud i des de la casa petita. Trinxant, 144. 2n2a. Gràcies! enllaç a "Marzo els peus junts"