Empezamos semana con el cuerpo apagado y el alma esperanzada. Parece que estoy en el cuerpo para ir moviendo bloggers y al hacerlo comprender más de la sutilidad del hábito de juzgar. Para ello sostenemos el cuerpo, para perdonar que qualificamos la vida constantemente con nuestros torpes juicios. Torpes tant que no tenemos visión completa para juzgar ninguna situación ni personal ni colectiva. Estamos modificando blogger's continuamente. Parecer ser el método de aprendizaje más conveniente para mi en este momento..Gracias por todos nuestros acompañantes.
Des de l'octubre del 2012, la inquietud per la meva incapacitat de sumar-me al grup ha anat marcant les passes del camí. Adaptar-me a la familia, al grup religoós socail, fins hi tot al grup cultural m'h tinc negat per més que m'ho perdoni. Els budistes hna diuen "sanga", els occidentals en diuen grup socila, cultural, empresarila i. millor no tornem a parlar del grup familiar. On m'he quedat atrapada Pare Etern, Sant dels Sants? On? 
Aleshores em demano: m'hi he quedat sola en aquesta expresió mental, on no hi ser veure amor.
Aleshores em demano: m'hi he quedat sola en aquesta expresió mental, on no hi ser veure amor.
M'he quedat sola en la foscor i l'oblit del Amor Etern que és expresió viva en sí mateixa?
Els directors-deixebles espirituals viuen allà on siguin, en la seva comunitat, amb la seva sanga, en la profunditat del silenci.
On és la comunitat de la que formo part?
On sóc jo?
On és el mestre per a mi?
enlace a El Jardí de la Mare de Déu 2020 
Viernes 31, octubre 2024.
Viernes 31, octubre 2024.
Las horas, los dias, las semanas, pasan retocando fotos, moviendo blogger's, contemplando unas situaciones pasadas y que ya no sé qué perdonar. Perdono simplemente por el hecho de pensar. Deseo dejar de pensar para sentir solo amor hacia todo y todos. Me enfoco en "la Ponderosa Nuestro Hogar" 
November 2024
Viatja el Monestir de Pedra.
És la primera vegada que hi anem. Anita s'anima a venir amb nosaltres. El
viatja està organitzat pel grup espiritual en el que Montserrat es relaciona
més sovint, amb la qual cosa ens hi trobem amb Jaume Nicolau Fernàdez, mig-amic
de Montserrat, Marina Acarreta, l'esposa d'en Joaquim, Joana Pro, Marible
Povill. És a dir, la flor i nata de l'espiritualitat que envolta i embolica a
la nostra Montserrat. A la fotografia ens hi acompanya Maribel Povill. 
Divendres 1 de novembre de
2024.
Mercedes oferia un món molt
àmpli i variat, el món de "les mancies", jo cercava amb un dolor sorrut la mà del Crist, una presència física
d'un home que es volgués acceptar Crist i alhora sentia dins meu la por a una nova "crucifxicó". El meu sentiment en aquell viatja era
aproximar-me a Jaume, esperava que ell s'bris a la meva proposta d'amor. 
El meu germà Rafel i la seva esposa Teresa enfacoven els casament de les seves filles. Gemma i Noe el 24 de juliol de 1993, Marta i Emili el 2 d'octubre de 1993 entre els dos casaments la mare i jo vam estar ingressades a la Clínica Corachan, a la mare la van operar d'una l'ungle del dit grós del peu dret que se li enquistava, a mi del genoll esquerra. S'havia creat l'escenari per a viure el malson que vam viure des del març de 1994 fins a decembre de 1997
Jacint Casas Fabregat i la
seva esposa Virtudes en una fotografia del 2016. No tinc relació amb Virtudes,
però sento que el seu matrimoni va ser molt treballat. La convivència de la
parella amb els pares de Jacin havia de ser difíl degut a la depèndència que hi
havia amb la seva germana Lourdes, amb conflictes amb la 2síndrome de
doow" Per tal la parella va vire molt condicionada a les necessitats de
Lourdes. El que van viure els seus pares, Jacint Casas i Rosa Fabregat, només ho saben ells en el més profund del seu sí. Sia el que sia, la Veritat Ültima és que Jacitn i Rosa són expressió Eterna de l'Amor Indivisible del Gran Creador. Allà ens retrobarem cadascú acceptant la Veritat de Ser U, en l'Amor Incondicionat.
Em costa en aquestes
situacions reconeixer que només el desig del Fill de Déu de negar-se así mateix,
per a descobrir-se en el seu "negatiu" ens hagi atrapat d'aquesta
manera. Què li hagim arribat a donar tant de poder a la nostra propia negació.
Retinguts en el món dual que hem creat per la nostra propia voluntad de negar a
Déu en nosaltres. Sí el Fill de Déu es nega así mateix, reté en la seva crença,
la parrt de la ment que li cal per desenvolupar l'aspecte negatiu de la seva
petita i personal creació. 
Sunday 3, November at 2024. Todos los Santos y el dia de difuntos, Halloween, quedan atrás. Hoy es un dia de reposo, calma yquietud. El cuerpo se esta paradno y el alma vuela libre acompañada del grupo álmico que sirve a Cristo.El grupo álmico con el que formamos una pequeña familia humana, ha regresado al Origen Eterno del que partió para emprender este viaje de extensión del Amor Uno en lo humano. Cada quién ha dado lo mejor de sí mismo. Hoy nuestras almas juegan alrededor de Nuestro Amado Crador gozando del trabajo hecho. Hubo errores, claro que sí, más el Amor no contabiliza errores, el Amor ve el Amor compartido y lo aumenta. Hoy ada uno de nosotros es recibido poe el Amor que lo ha Creado. Gracias. Amén.
Monday 11, November at 2024. Los momentos se unen entre sí, formando situaciones diversas. Sorpresivas, gozar del instante presente, para mi versión aún no es posible. La memoria de dolor adherida a mi cuerpo, me sostiene en un sentimiento de aturdimiento. Sí, hay que aecptar el momento tal como se está dando, ¿però es amor aceptar el dolor, cuando al aceptarlo lo recreo?
´Satruday 23, November at 2024. Mare avui fa 18 anys qye ens vas deixar per gaudir en plenitud de la Llum Eterna on vibres i serveixes a l'Amor que ens ha creat. Deixa que et torni a donar les gràcies per estimar-me primer. Gràcies mare per haver-me retornat a la Vida en Plenitud i Joia sempre compartida amb els Nostres Amors. Ens estimem!
November 2024
It's November 1, 2024, time and space continue their interdependent relationship, Spirit and Soul recognize each other as indivisible One forever, time and space "are not"
En su idioma Don Miguel
Estamos a uno de noviembre de 2024, tiempo y espacio sigues su relación interdependiente, Espiritu y Alma se reconocen indivisibles Uno para siempre, tiempo y espacio "no son"
Maig 1990 Divendres 15 de març de 2019.
Mare viuré aquestes pàgines del blog com un diàleg entre nosaltres, els qui
havent obert camí heu deixat el físic però treballem junts per obrir-nos a
acceptar la consciència que no hi ha fronteres entre els nivells en es manifesta
la Vida. Som el mateix amor. Avui mare els meus ulls ja no estan tristos perquè
he comprès que m'has donat tot el que em cal, per saber-me Una en el Nostre
Amor Incondicionat.
enllaç a
Des d'avui, contempla la situació creada al meu entron aleshores dóna llum
a moltes d'altres situacions que he creat.
La visita al Monestir de Pedra va ser de tres dies, vam ser dues nits
compartides amb el grup. Jaume Nicolau havia entrat en el grup a una noia, si
fa no fa de la meva edad, que organitzava sortides de grup espirituals. Per a
mi havia arribat el moment de sumar-me al mental de Mercedes, aquest era el nom
de la noia, o continuar amb la meva recerca de interiorització.
No va
ser així, Jaume va derivar cap el cami que obria Mercedes, obertura cap a tot
tipus d'expressió espiritual, el Crist tal com jo l'entenia queda absolet i jo
amb també.Aquí vaig començar a allunyar-me de Jaume en comprendre que ell no
s'obrira a conviure amb una parella femenina,: Jaume el femení el treballava
amb la seva mare Ana. 
Aquesta decepció amb va
apropar més al Santuari de Montserrat. Sense adonar-me'n vaig repetir les
passes que vaig fer quan en Cinto Casas també es va allunyar de mi, perquè no
li convenia el tipus de relació que jo podia oferir-li.
Per un temps va semblar que
tot podria ser diferent. En Jaume va quedar una mica enrere i jo em vaig
centrar en desenvolupar la meva especialitat de reflexoterapeuta podal manual.
Per la camilla de l'habitació del passatge Josep Llovera i va passar vida amb
totes les seves versions. Les Olimpiades del 1992 van ser un aglutinador
mental: on estàs mentalment Montserrat? Ho vaig decidir amb goig, amb els qui
treballen per a viure un esdeveniment històric que pot canviar la realitat
col·lectiva. El maig de 1992 viatjava a Findhorn, el 25 de juliol s'inauguraven
les Olimpiades de Barcelona.
El meu germà Rafel i la seva esposa Teresa enfacoven els casament de les seves filles. Gemma i Noe el 24 de juliol de 1993, Marta i Emili el 2 d'octubre de 1993 entre els dos casaments la mare i jo vam estar ingressades a la Clínica Corachan, a la mare la van operar d'una l'ungle del dit grós del peu dret que se li enquistava, a mi del genoll esquerra. S'havia creat l'escenari per a viure el malson que vam viure des del març de 1994 fins a decembre de 1997
enllaç a 1935 Tensin Giatso el Dalai-Lama
Ara Jacint i Virtudes, que no en tingut fills físics, ens regalen la seva experiència per sumar-la al treball
Universal de Sumar-nos en Unitat Indivisible. Gràcies germans! 
Avui, 1 de novembre de 2024,
es un instant de gratitud pel què cadascú de nosaltres ha viscut. Tots hem
ofert el nostre treball a l'extensió de la Ment Crística. Uns conscienmene,
d'altres sense saber-ho, jo a batsagades. El sentiment més profund que al llarg
del camí ha anat aflorant en mi és el dol per la memòria de la mort agressiva dels
qui ens hem estimat profundament.
Dissdabte 2 de novembre de 2024. En aquest recull on es mostren els homes que en el camí fet, haguéssin pogut ser companys com a parella, hi ha també el nostre Inocencio Feijó. No, no l'he oblidat. Ell ha estat l'últim que m'ha pogut obrir el cor a la passió de ser dona. També ell el va tancar el allunyar-se per esgotament físic i àlmic. 
Ell no volia reconeixes Fill de Déu, en aquells moments, pero aixó per a nosaltres no és nou. La nostra relació es va donar entre les primeries de 1998 i l'estiu de 1999, poc abans de començar jo a treballar a Serte. Va ser Ino, quí em va empenyer amb l'ordinador, va ser ell qui em va facilitar el primer Photophop, el 5. Va ser ell quí va ballar amb mi el passadís de l'Hospitla de Sant Pau, de la sala de Sant Joan el decembre de 1998, abans que el doctor Sancho m'operés l'altre cama. No, no t'he oblidat Ino, et dono les gràcies pels regals que m'has fet.
Sunday 3, November at 2024. Todos los Santos y el dia de difuntos, Halloween, quedan atrás. Hoy es un dia de reposo, calma yquietud. El cuerpo se esta paradno y el alma vuela libre acompañada del grupo álmico que sirve a Cristo.El grupo álmico con el que formamos una pequeña familia humana, ha regresado al Origen Eterno del que partió para emprender este viaje de extensión del Amor Uno en lo humano. Cada quién ha dado lo mejor de sí mismo. Hoy nuestras almas juegan alrededor de Nuestro Amado Crador gozando del trabajo hecho. Hubo errores, claro que sí, más el Amor no contabiliza errores, el Amor ve el Amor compartido y lo aumenta. Hoy ada uno de nosotros es recibido poe el Amor que lo ha Creado. Gracias. Amén.
Monday 11, November at 2024. Los momentos se unen entre sí, formando situaciones diversas. Sorpresivas, gozar del instante presente, para mi versión aún no es posible. La memoria de dolor adherida a mi cuerpo, me sostiene en un sentimiento de aturdimiento. Sí, hay que aecptar el momento tal como se está dando, ¿però es amor aceptar el dolor, cuando al aceptarlo lo recreo?
´Satruday 23, November at 2024. Mare avui fa 18 anys qye ens vas deixar per gaudir en plenitud de la Llum Eterna on vibres i serveixes a l'Amor que ens ha creat. Deixa que et torni a donar les gràcies per estimar-me primer. Gràcies mare per haver-me retornat a la Vida en Plenitud i Joia sempre compartida amb els Nostres Amors. Ens estimem!
Compartim el moment amb els nostres estimats del cami.. Un dia joiós el del casament del nostres Jaume i Anita, el vam gaudir de tot cor. Era un 5 de maig de 1983. Sí, han passat uns quanats moments d'amor compartit des d'aleshores. Avui, en aquest present cap de nosaltres té la mateixa forma. Som diferents, vibrem en un altre realitat. servim a l'Amor que ens ha Creat amb tot el Cor i Volutdad de Ser només Amor.