Amb
vostre nom
comença
nostra història
i és
Montserrat el nostre Sinaí:
sien
per tots l’escala de la glòria
eixos
penyals coberts de romaní.enllaç a el Pare: Cor de Conversa
Hem estrenat l'any 1982!
Diada de Reis a casa de Jaume i Anita, també hi són en Rafel i família.
Ens manca un diàleg profund entre tots, un diàleg que ens permeti dir-nos el que sentim sense que l'altre s'ofengui. Hauriem d'estar capacitat per acceptar els sentiments de cadascú sense sentir-nos ni ferits ni culpables. Pare estimat perquè li donem tanta força a la culpa i tant poca a l'estimació.
El tortell, com cada anys, en Jaume el compra a la pastisseria del Clot, a la Palma. Escolteu: boníssim!
Diada de Reis a casa de Jaume i Anita, també hi són en Rafel i família.
Ens manca un diàleg profund entre tots, un diàleg que ens permeti dir-nos el que sentim sense que l'altre s'ofengui. Hauriem d'estar capacitat per acceptar els sentiments de cadascú sense sentir-nos ni ferits ni culpables. Pare estimat perquè li donem tanta força a la culpa i tant poca a l'estimació.
El tortell, com cada anys, en Jaume el compra a la pastisseria del Clot, a la Palma. Escolteu: boníssim!
Ha nascut Cristina Ranera Pereira, filla de Dorlinda i Luís. La nostra amiga portuguesa, Dorlinda es casava amb un noi aragonés, Luís Ranera, l'agost de 1980. Dorlinda esperava ser mamà i ja ho és. El 23 de març han tingut una filleta, Cristina, Montserrat li és padrina de bateig.
Dorlinda i Luís viuen al Poble Sec, al carrer de Vallhonrat, a prop d'on vivia Pepita la amiga que vam fer a l'hospital de Sant Rafel. Pepita ja és al Cel.
Passen els anys, a la porteria ens hi sentim en pau, Monts ara treballa de dependenta al Mercat de Galvany, en una parada de venda de fruita i verdures. Hi va un parell o tres de dies per setmana. A les tardes segueix amb l'últim any d'auxiliar clínica a la mateixa acadèmia.
Ara està contenta d'haver-se compromès en acabar el curs, treu bones notes, patologia i física i quimica són les seves assignatures més reixides. Sap que en acabar-se el curs, s'acabat l'esperança.
Els temps de la ràdio van quedant enrera però encara l'escoltem.
enllaç a som noies de ràdio.
Pasqua de Llum a Sant Ildefons, Madrazo, 92
La germana Júlia Tejerina n’és la padrina i el meu germà Jaume, el padrí. Jaume estava emocionat per la bella ceremònia que s’ha fet i jo també. Ens hem preparat llargament per aquesta nit.
És una Pasqüa de Resurreció, però la podren entregar plenament al are Etern...?
Passat Pasqua anem a visitar a la seva amiga Carme a la clínica del Carme de Vilafranca, ja no la trobem, Carme ha estat enduta al Cel. Descansa en Pau amiga.
Montserrat obté el títol d’auxiliar clínica. Sor Matilde, una companya del curs d’auxiliar, que viu a Manresa, l’ha obsequiat amb la imatge de Jesús Misericordiós.
Dijous 14 d'octubre de 1982 Montserrat té pulmonia, l’han ingressat d’urgències a la Residència de la Vall d’Hebrón, de matinada pateix una crisi d’asfixia, vivim uns moments de total perdua de consciència el metge la va poder recuperar. La seva joventut s’imposa i torna a respirar. Està ingressada 10 dies, i tres mesos sense veu. 
Montserrat mai no ha oblidad i ho va explicar aa tothom que la va volguer escoltar, que en el moment d'asfixia va deixar el cos i va gaudir d'un regal de la vida. Va passar cap el passdis de la Eterna Llum i una dolça veu li va fer cinc preguntes:
Passat Pasqua anem a visitar a la seva amiga Carme a la clínica del Carme de Vilafranca, ja no la trobem, Carme ha estat enduta al Cel. Descansa en Pau amiga.
Montserrat obté el títol d’auxiliar clínica. Sor Matilde, una companya del curs d’auxiliar, que viu a Manresa, l’ha obsequiat amb la imatge de Jesús Misericordiós.
La imatge és portadora d’un novena, on es prega per que la seva presència a la llar, faciliti la bona convivència i la pau. A l'hora del traspàs ens acompanya des del seu Cor Misericordiós.
Montserrat ja és auxiliar clínica, no podrà traballar de la seva vocació, el seu històrial clínic fa que en presentar les solicituds li deneguin l'entrada. Endavant filla, trobaràs la manera d'expresar l'amor i voluntad de servei que portes dins el cor. "Ho trobaràs" Montserrat sempre té la rialla els llavis, però la seva mirada és trista, sembla tenir una pena molt fonda que no pot treure. 
Tal vegada la manca de parella, tal vegada unes cames que li han retallat la llibertat, tal vegada un sentiment de culpa fonda que no sabem d'on li ve, tal vegada un anhel de servir al Crist que no sap com dur a terme?.
Agost 1982
Hem bateixat a Cristina, ho celebrem al Poble Sec, on viuen la família. D'Algarve ha vingut el missioner amic de Dorlinda per batejar la nena. És una persona amb una fe d'aquelles que mouen muntanyes. Que Déu et beneeixi amic. Què Déu beneeixí la família de Cristina.
Dorlinda a vist el seu somni realitzat. S'ha casat, té un pis que serà seu i una filla que té set mesos i "segons Dorlinda" ja sap llegir. Patirem, Senyor, patirem si no mirem la vida amb una mica més de naturalitat.
1982 Agost Pelegrins a Montserrat
Tal vegada la manca de parella, tal vegada unes cames que li han retallat la llibertat, tal vegada un sentiment de culpa fonda que no sabem d'on li ve, tal vegada un anhel de servir al Crist que no sap com dur a terme?.
Hem bateixat a Cristina, ho celebrem al Poble Sec, on viuen la família. D'Algarve ha vingut el missioner amic de Dorlinda per batejar la nena. És una persona amb una fe d'aquelles que mouen muntanyes. Que Déu et beneeixi amic. Què Déu beneeixí la família de Cristina.
Dorlinda a vist el seu somni realitzat. S'ha casat, té un pis que serà seu i una filla que té set mesos i "segons Dorlinda" ja sap llegir. Patirem, Senyor, patirem si no mirem la vida amb una mica més de naturalitat.
Escolta'ns Pare et necessitem!
Aquest any farem una estada llarga a Montserrat, ens cal desconnectar dels veïns i de Barcelona. Pare a vegades ens cal allunyar-nos de l'entorn quotidià per poder veure les foscors en les què ens deixem atrapar.
Des de la Muntanya Santa tenim una visió dels Pares Eterns que ens permet acceptar l'altre alliberant-lo dels condicionaments que li posem per acceptar-lo i regalar-li la nostra amistat, obrir-nos a relacionar-nos-hi des del cor. present.
Ens hi van visitar Dorlinda, Luís el seu marit i la nostra afillada cristina.
La nostra amiga Júlia ens convida a passar uns dies amb la seva famili a Age, Puigcerdà.
Des de la Muntanya Santa tenim una visió dels Pares Eterns que ens permet acceptar l'altre alliberant-lo dels condicionaments que li posem per acceptar-lo i regalar-li la nostra amistat, obrir-nos a relacionar-nos-hi des del cor. present.
Ens hi van visitar Dorlinda, Luís el seu marit i la nostra afillada cristina.La nostra amiga Júlia ens convida a passar uns dies amb la seva famili a Age, Puigcerdà.
Dies esplèndits. Ens van portar a Font Romeu, vam gaudir del llac de les "Bullosses"
Anavem i veniem de Bourg madam en un passeig de 20 minuts.
Júlia i el seu marit, em Josep ens van mostrar un altre univers. 
La filla de Júlia i Josep, Anna i el seu marit Jaume, són una joia. Mestres abdos tenen una cooperativa escolar a Collblanch. Les seves petites Marta i Núria un parell d'argetns vius.
Les nenes de l'Anna, són un parell d'argents vius. Quín goig! Montserrat i jo hem gaudit amb tot el cor. Vam poder ser a la festa del Llac que es celebra els últims dies d'agost, i el diumenge a la tarda cap a Barcelona.
Setembre 1982
Les nenes de l'Anna, són un parell d'argents vius. Quín goig! Montserrat i jo hem gaudit amb tot el cor. Vam poder ser a la festa del Llac que es celebra els últims dies d'agost, i el diumenge a la tarda cap a Barcelona.
Setembre 1982
Júlia a convençut a Monts d'anar a treballar al mercat amb ella, a la seva parada on hi ven ous.
Monts comença d'anar cada dia a la parada 207 del mercat de Galvany. És la de Júlia, una bona persona amb qui cada vegada ens uneixen més els vincles d'amistad, gràcies Júlia per aquesta possibilitat que ens dones. 
Monts va acceptant que no treballarà d’auxiliar clínica, la seva malaltia crònica no li ho permet, però no compren que no pot treballar de peu. Comprem un llum nou pel menjador i un nou televisor. La vida recomença amb esperança.
Monts va acceptant que no treballarà d’auxiliar clínica, la seva malaltia crònica no li ho permet, però no compren que no pot treballar de peu. Comprem un llum nou pel menjador i un nou televisor. La vida recomença amb esperança.
Dimarts 12 d'octubre de 1982 Em trobo força malament, però avui tenim la família a dinar a casa. quan marxen de cop al llit.
Montserrat está passant uns mals dies. Per a dues vegades a vingut e lmetge d'ugències i diuen que té un refredat fort, però no té febre llit escalfor.
Ella s'ofega i cada vegada respira amb més dificultad.
Quí sóc per a tú?. el Pare Etern.
Qué deus? Que jo sàpiga res.
Què et deuen? Ningú em deu res, Pare.
Quí et necessita? la mare, però si jo no hi sóc el meu germà Rafel se'n cuidara. ´
Que em portes? Vaig estendre les mans: grans, lluminosses i buides. Pare no et porto res...
Aleshores vaig sentir la veu del metge reclamant-me: respira Montserrat, respira, respira.
Quan vam deixar la residència voliem donar-li les gracies, no hi era va ser un metge suplen en les úrgències d'una nit de tardor.
El set de novembre de 1982 El Papa Joan Pau II visita Montserrat, en el programa establert per a la seva visita a Esapnya. Hem escollit la imatge am Andreu Soler, . Ell és un dels nou monjos que puc reconeixer des del cor.
enllaç a "el Jardí de la Mare de Déu"
el cap del Vaticà Joan Pau II era a Barcelona i feia una visita a Montserrat.
La muntanya el va obsequiar amb una boira d'aquelles que a un pas no hi veus res. Sa Santedad hi va haver de pujar amb cotxe, perquè l'elicopter que l'havia de dur no tenia visibilitat degut a la boira. 
Montserrat encara vibra amb aquesta visita i al llarg de molts anys es recordarà l'espesa boira i la pluja.
Els pelegrins que des del dia 6 a la tarda ja eren a Montserrat per tal de seure a primera fila.
El germà Andreu que havia portat a Montserrat una representació dels malalts i discapacitats que s'etenien desde la Hospitalitat de Lourdes, ho va passar força malamente amb la pluja, boira I fred que els va acompanyar. Es va veure una vegada més la capacitat del germa Andreu Soler per resoldre situacions complexes i el suport que els nois i noies de Servei li donàven.
L'abat Cassià Just prega amb el Sant Pare amb la confiança que tot acabarà bé. A baix hi veiem a l'Abad Cassià, el pare Basili acompanyant al Dalai-Lama.
Anys més tard, quan Montserrat va començar la relació amb la Casa del Tibet, vam saber que a finals d'octubre del 1982, el catorzè Dalai-Lama Tenzin-Giatso, també havia visitat Montserrat i havia gaudit d'uns dies esplèndits!
Dissabte 20 de novembre de 1982
Montserrat i Marta al Liceu:
el meu aniversari, en faig "68". els regalo a Montserrat i Marta, què ja és una joveneta de 16 anys, les entrades per anar al Liceu. Van a veure-hi «Madamme Buterflay »en sessió de gala, les entrades ens les facilita la meva cosina, Maria Font.
Montserrat segueix amb un fil de veu.
Arribem a les festes de nadal 1982
Montserrat comença a poder parlar.
El dia de Sant Esteve una bona celebració a casa, Montserrat ja pot començar a parlar. Per a ella el fet d'estar gairebé dos mesos sense veu ha estat sorprenent. Ha començat a coneixer el silenci. El silenci ha fet presència en la seva vida diària, i de prop o de lluny ja no s'ha allunyarà d'ella.
Un dissabte entre les festes de nadal a casa de Dorlinda i Luís aquí hi veiem, també a la germana de Luís.
Som el 1983: març de 1983, el doctor. Ramón Viladot Pericé m’opera del genoll dret, m`he trencat el menisc. M’opera a la Clínica Tres Torres, m’hi estic una setmana.
Montserrat i Marta al Liceu:
el meu aniversari, en faig "68". els regalo a Montserrat i Marta, què ja és una joveneta de 16 anys, les entrades per anar al Liceu. Van a veure-hi «Madamme Buterflay »en sessió de gala, les entrades ens les facilita la meva cosina, Maria Font.
Montserrat segueix amb un fil de veu.
Montserrat comença a poder parlar.
El dia de Sant Esteve una bona celebració a casa, Montserrat ja pot començar a parlar. Per a ella el fet d'estar gairebé dos mesos sense veu ha estat sorprenent. Ha començat a coneixer el silenci. El silenci ha fet presència en la seva vida diària, i de prop o de lluny ja no s'ha allunyarà d'ella.
Un dissabte entre les festes de nadal a casa de Dorlinda i Luís aquí hi veiem, també a la germana de Luís.
M’hi visita Encarnació Agustina, la nostra veïna de la botiga en el carrer Joan Blanques, ha fet el seu primer viatge de jubilada amb l’INSERSO,. a Canarias, li ha sortit un pretendent seriós que vol viure amb ella, però no hi anirà, els fills tiren més que una vida nova.
Dia dels Rams a casa S'acaba la setmana Santa, la vivim amb una certa proximitat a la parròquia de Sant Ildefons, Monts es relaciona amb la comunitat, voldria poder-s'hi integrar i servir al Crist des de la comunitat parròquial, però ensopega amb el seu sentiment Cristic, diu que encara no sabem viure al Crist en grup. Les comunitats religioses per avançades que semblin, segueixen fonementades en el judici entre el que és bo i dolent, Monts no entèn aquest mecanisme. Quins paremetres tenim les persones per jutjar el que és bo o dolent, per distingir entre el bé i el mal, tant necessari per condemnar l'altre?
Maig 1983 dimecres dia 4
després d’aconseguir el divorci de la seva primera esposa, Jaume i Anita es casen pel civil.Aquell dia hi érem gairebé tota la família, no tots però...
Va ser un gran dia, felicitats fills i gràcies per tot el que compartim.
El grup que els acompanyem anem a dinar a la Barceloneta, en el restaurant «El Mar y Playa», amb concert de Tuna inclós.
A la dreta de la fotografia, en primer terme
i veiem a Jaon Escofet Rubio, si ell fou quan era un nadó el meu germa de llet, la mare l'alletava. Temps era temps
En aquesta altre fotografia i veiem a Anita,
Gemma i Joan, el nostre Joan.
Contemplar el mar els agradava a tots dos. Amb els anys que els van quedar per fer-ho, val a dir que ho van fer. Ni que la tieta Anita s'anava entristin i ningú sabíem perquè.
tiets Jaume i Anita. Els nostres tiets!
El casament dels tiets un dia de plenitud. La mare i jo ho vibrem, en Jaume ha pogut casar.se, ha pogut legalitzar la situació amb Anita.
Gràcies Pare per concedir-li aquesta plenitud.
Avui a 13 de març de 2019, com aleshores en la nostra intimitat amb la mare, podem assegurar amb tota honestedat que aquell dia va ser un dia de goig. Obrint-nos del tot a la pregària als Pares Eterns per invocar la felicitat per aquesta parella que ja porten uns anys compartint la Vida.
També podem acceptar el vel de dol que hi ha a dins el nostre cor, perquè en la relació dels meus pares, que amb la mare mantením ben viva, no és va poder viure aquesta legalització social, ni tant sols el perdó honest per obrir amb els fills una relació lliure de rancúnies.
Perdona'ns Pare les nostres misèries.
L'agost de 1983 Montserrat ens va regalar uns dies esplèndits.
L'acolliment de Maria i Pau Riera, recordem que Maria es familia dels Rossell de Sant Esteve Sesrovires, casada amb el Vilafranqui Pau Riera, un home que és tot cor.
Acompanyem a Maria amb el transit de preparar el casament del seu fill mitjà, en Ramon amb Aurora Escardivol.
Montserrat ho gaudeix prqué ara podem tornar a fer la nostra visita a la Cova amb alegria i esperança. Gràcies Mare del Jrdí Etern pel Vostre somriure amorós.
Aquí veiem a Monts amb Cristina, la seva fiola.
Enguany pregària a: Montserrat i amics a Age-Puigcedà
Recordant la mare us parlaré de Júlia. La mare era qui anava a comprar, Júlia i ella teniem sensibilitats properes. L'home de Júlia en Josep, de ben jove va perdre una cama en un accident de moto.
Compartint la fe profunda en Déu i les adversitats que ens presenta la vida per ajudar-nos a descobrir les nostres pors més amagades, van lligar una amistat que ens regalaria motles hores de gratitud i moltes hores d'incomprensió i sorpresa. Vacances gaudint de la família de Júlia i Josep.
Montserrat i Anna, la filla de Júlia s’entenen molt bé, gaudim de les menudes de l’Anna. 
Puigcerdà, a casa de Júlia.
La festa del llac i la seva bruixa, una meravella de llum i color. Aquí hi anàvem a comprar la llet.
Treballar a la parada de Júlia,del mercat de Galvany, per a Montserrat és com respirar aire nou. Anna i Jaume són mestres d'infants i han creat una cooperativa escolar.
Aquesta capacitat de relació creativa i comunicativa és el que Montserrat enyora en el seu present.
Setembre: festes de la Mercè
Al Liceu a preus populars. Amb Montserrat i Rosa Soler, hi anem. A platea! Quina bellesa!
Hi anem amb Rosa Soler. quina tarda.
Hi anem amb Rosa Soler. quina tarda.
Per cert, vam tenir a Jordi Pujol i senyora
dues files més enresa i quatre butaques més enllà...
Alfons com hi haguessis gaudit. Montserrat i jo volàvem per la glòria del cel. Com gairebé sempre. En sortir de la funció, ja al carrer vam anar a topar-nos amb Josep Obradors i Ma Teresa Segarra,
en Josep com acostuma fent xivarri. Dons què ho farem, aquestes actituds d'en Josep són les que provoquen que Montserrat el rebutgi
L’hivern torna a preparar una operació per a Montserrat, l’esquena li fa molt mal, el doctor Viladot diagnostica que la columana vertebral de Montserrat s’està desviant excesivament, cal operar la cadera dreta i redreçar l’eix vertebral...
dues files més enresa i quatre butaques més enllà...
en Josep com acostuma fent xivarri. Dons què ho farem, aquestes actituds d'en Josep són les que provoquen que Montserrat el rebutgi
L’hivern torna a preparar una operació per a Montserrat, l’esquena li fa molt mal, el doctor Viladot diagnostica que la columana vertebral de Montserrat s’està desviant excesivament, cal operar la cadera dreta i redreçar l’eix vertebral...
La Presència de Nadal!
Ens en sortirem, amb esperança i confiança i paciència, això sí, molta paciència...
Postals, és a dir, nadales moltes nadales, enguany n'hem escrit unes seixanta, les vivim amb força il·lusió, és el fet de desitjar que vulguem fer reviure el naixement del Crits en el nostre Cor!
Ens en sortirem, amb esperança i confiança i paciència, això sí, molta paciència...
Postals, és a dir, nadales moltes nadales, enguany n'hem escrit unes seixanta, les vivim amb força il·lusió, és el fet de desitjar que vulguem fer reviure el naixement del Crits en el nostre Cor!
Bones Festes de Nadal
Adéu al 1983
enllaç a 1984 un camí, què llarg de seguir!
