Rosa
d’abril, Morena de la serra,
de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al Cel.
enllaç a el Pare: Cor de Conversa
Luís retrata a Cristina davant de l’arbre de l’entrada, és el novè arbre que hi posem.
Montserrat es veu vençuda. Gaudeix d'una profunda fe en el Crist però viu la situació que ens presenta la vida com una purificació, i a dins el cor ens batega la qüestió Déu necessita del dolor dels seus fills per purificar-los? Hi ha quelcom més enllà que no sabem veure o viure? Només Déu ho sap: Pare compadeix-te de la joventut de la nostra filla.
C/ Joan de Garai, 110-112, 2n 2na
Retrat familiar del dia que ens retrobem a casa de Rafel celebrant l'any nou i el seu aniversari, enguany 46 anys.
Després Jaume i Anita ens deixen a casa amb el cotxe. Quedem concertats per al dia dels Reis a casa d'en Jaume i Anita.
El diumenge 8 de gener, amb Monts anem a Montserrat, volem pregar a la cova de la Moreneta, perquè aquest mes l’operen.
En tornar telefonem a Jaume i Anita, tenen la trista nova de la mort sobtada de la mare d’Anita, el dissabte a la tarda, d’una insuficiència cardiàca. No t’hem conegut gaire Lola, però t’estimem per ser la mare d’Anita. Descansa en Pau Lola que la Llum Eterna t’acolli.
Aquí veiem a Lola amb Anita al Brasil 1962. El pare adoptiu d'Anita, aquí ella va cuidar, ell va morir aquí a Barcelona a casa de la seva mare i germana cap el 1970 o 72.
En aquest mateix blogger, l'any 1962 podem trobar com vam viure l'estada de Lola a Barcelona. Ella va venir per a coneixer a la familia en la que Anita havi entrat. Va tornar al Brasil a l'estiu de 1963, Al cap d'un parell d'anus va se el pare d'Anita que va tonar so, i ell es va quedar a viure amb la seva mare i germana.
Una vegada som a casa, Montserrat no es troba bé, té vomits regulars i avisem al doctor de capçalera. El doctor Coma li demana una analítica que li fa fer a domicili, i gràcies a l'analítica sabem que té una hepatitis vírica en tercer grau.
Comença un llarg periode de repòs.
A primers de maig podem començar la recuperació de la cama, però el nervi n i el sistema muscular no responen. Ha perdut la cama dreta.
El doctor Santos Palazzi, pare, la visita a l'Hospital dels Sagrat Cor, li dóna la cama per perduda, però tot i així li demana recuperació per ajudar-la a dinamitzar la situació que viu.
Li demana un tipus de sabata especial que porta incorporat un tutor que es subjecte sota el genoll.
Li demana un tipus de sabata especial que porta incorporat un tutor que es subjecte sota el genoll.
Aquesta sabata alça el peu al fer el pas.
Així comença a caminar.
Gràcies pel suport dels veïns de l'escala i del barri, la família de Sant Esteve, de Jaume i Anita, dels antics companys de feina de Montserrat, dels feligresos de la parròquia de Sant Ildefons. Del dolor callat i sorrut d'en Rafel.
Finals de juliol de 1984
Lolita i el seu home passen un mes d'estiueig a Barcelona, Jaume i Anita es desviuen per celebrar la seva visita. Celebren el seu sant i aniversari al "Mar y Playa", on van fer la festa del casament. Ens hi conviden. Hi trobem a Vicenta i Joan, Rafel i Teresa i són perquè Rafel pot acumular dies i afegir-los a les vacances, és a dir, fa vacances.
Just acabant de dinar Montserrat i jo anem a recuperació, ara toca a l’Hospital del Sagrat Cor.
Finals de juliol de 1984
Lolita i el seu home passen un mes d'estiueig a Barcelona, Jaume i Anita es desviuen per celebrar la seva visita. Celebren el seu sant i aniversari al "Mar y Playa", on van fer la festa del casament. Ens hi conviden. Hi trobem a Vicenta i Joan, Rafel i Teresa i són perquè Rafel pot acumular dies i afegir-los a les vacances, és a dir, fa vacances.
Just acabant de dinar Montserrat i jo anem a recuperació, ara toca a l’Hospital del Sagrat Cor.
Entra la recuperació d’Assistència Sanitària i la de la Seguretat Social farà recuperació gairebé un any, sense resultats.
La tografía es de la familia de Lolita, del novembre del any 1980, del primer viatja que els tiets van fer junts al Brasil.
1984 Agost Pelegrins a Montserrat
Dissabte 4 fins al dissabte 18 d'agost a Montserrat. Sí, no hi vam renunciar. Vam anar a Montserrat per passar-hi dues setmanes. Aquest any no ho compartim amb Age, perquè el sistema de la casa de Júlia per anar el bany s'han de baixar o pujar escales. Aquest any dons Age queda lluny.
Setembre 1984 Montserrat torna al mercat, a la parada de Júlia, ella li dóna totes les possibilitats, fer les hores que pogui sense cansar-se de fet a la parada pot estar moltes estones asseguda.
Setembre 1984 Montserrat torna al mercat, a la parada de Júlia, ella li dóna totes les possibilitats, fer les hores que pogui sense cansar-se de fet a la parada pot estar moltes estones asseguda.
L'estona que treballa al mati li va força bè per distreure's alhora que es va relacionant amb la gent del mercat que l'aprecien molt.
Gràcies Júlia!
Els veins de l'escala ens acompanyen amb el seu respecte i suport i facilitant-nos tantes hores lliures com ens calguin per a consultar metges i possibilitats de recuperació.
Arbre a l'entrada, esperança mig trencada, Montserrat s'acostuma a caminar amb tutor a la cama dreta i crossa a l'esquerra per protegir una mica l'esquena.
El Poema de Nadal Cant I. Fragment
Ai, aire d'aquesta nit!
Quina sentida de rosa
hi ha en l'aire gelat que es posa
sobre el pols esfereït!
Ai, aire d'aquesta nit!
Dins la teva covardia
i en la gira del teu llit,
home nafrat de cada dia,
tremola el mot que el llavi no diria;
hi ha una estrella que anuncia
dins l'aire d'aquesta nit!
Una estrella!...
Perquè l'escletxa que el cor veu,
i l'absoluta meravella
de la bellesa de la creu,
sols pot dir-la una estrella!
Poema dividit en quatre cants de
Josep Ma de Sagarra.
Ai, aire d'aquesta nit!
Quina sentida de rosa
hi ha en l'aire gelat que es posa
sobre el pols esfereït!
Ai, aire d'aquesta nit!
Dins la teva covardia
i en la gira del teu llit,
home nafrat de cada dia,
tremola el mot que el llavi no diria;
dins l'aire d'aquesta nit!
Una estrella!...
Perquè l'escletxa que el cor veu,
i l'absoluta meravella
de la bellesa de la creu,
sols pot dir-la una estrella!
Poema dividit en quatre cants de
Josep Ma de Sagarra.
Som al 1985
Reis 1985 menjador de Jaume i Anita, Amb Rafel, Tere i les nenes. Gràcies.
No hem demaneu com ha passat l'any 1984 ja ha passat. Només sé que Montserrat porta un tutor a la cama dreta camina coixa i molt a poc a poc. Els dies passen com poden.
Malgrat tot, la primera quinzena d'agost anem a Montserrat.
1985 Agost Pelegrins a Montserrat
Malgrat tot, la primera quinzena d'agost anem a Montserrat.
1985 Agost Pelegrins a Montserrat
L'estiu de 1985, com sempre uns dies a Montserrat. Parlar del 1984 i 1985 és difícil. Jo anava amb un tutor a la cama dreta i una crossa al braç esquerra per descansar una mica la cama. Puc parlar d'amargor? No ho recordo, sé que a mi em semblava que Déu m'ajudava a acceptar una situació força dura per a la meva joventud.
Age queda lluny les meves possibilitats de caminar no ens permeten aquesta sortida.
A Montserrat tenim les cantades del vespre, les que acompaña el pare Daniel Codina...
"Dins la fosca tot d'una, com el punt d'una i, s'enfilava la lluna fisn el cim d'un vell pi"
La meva fe alimentava les seves arrels a Montserrat, en el silenci de la muntanya i en la pregària feta enmig de la natura. La família Riera-Rossell i els amics del Rom Creamt, acompanyaven hores i hores passades a la cel·la de l'Abad Oliba. La família de Sant Esteve ens hi ajudaven tan com podien.
Pepito Margarit o Jaume Rossell, al menys un parell de diumenges al mes ens venien a buscar i ens tornaven per poder passar l'apat del diumenge amb ells. Si no voliem marxar es quedaven a passar el dia amb nosaltres. Més d'un diumenge i més de dos.
El tiet Jaume i la tieta Anita els teneim sempre ben a prop. Avui, vist amb prespectiva: només puc donar-los gràcies a tots per ser-hi. Els dies passaven amb hores de lectura i fent tapiços de "petit-puant". Anims i endavant"
Júlia, el seu marit, Anna i Jaume la parella d'Anna.
Pepito Margarit o Jaume Rossell, al menys un parell de diumenges al mes ens venien a buscar i ens tornaven per poder passar l'apat del diumenge amb ells. Si no voliem marxar es quedaven a passar el dia amb nosaltres. Més d'un diumenge i més de dos.
El tiet Jaume i la tieta Anita els teneim sempre ben a prop. Avui, vist amb prespectiva: només puc donar-los gràcies a tots per ser-hi. Els dies passaven amb hores de lectura i fent tapiços de "petit-puant". Anims i endavant"
Júlia, el seu marit, Anna i Jaume la parella d'Anna.
Novembre de 1985, Anna Blasco, la filla de
Júlia, que està fent-se un tractament el genoll de fisioteràpia, de pagament particular, insisteix perquè Montserrat visiti al terapeuta que la tracta a ella.
El terapèuta Didac Muñoz, creu que Montserrat pot millorar amb el seu tractament, i Anna i Júlia es comprometen a abonar-lo, ja que la nostra economia no hi pot fer front, prou feina hem tingut per assumir la pròtesi que li ha posat el doctor Viladot, i que no li ha donat resultat.
Montserrat comença la teràpia amb en Didac Muñoz, i les seves actituds és modifiquen, età enfada, irritable i culpa a tothom pel que li ha tocar viure, a mi també.
Júlia, que està fent-se un tractament el genoll de fisioteràpia, de pagament particular, insisteix perquè Montserrat visiti al terapeuta que la tracta a ella.
Montserrat comença la teràpia amb en Didac Muñoz, i les seves actituds és modifiquen, età enfada, irritable i culpa a tothom pel que li ha tocar viure, a mi també.
Nadals 1985 enguany les festes de nadal són força complicades, Montserrat no està disposada a gestionar les seves emocions i es mostra agressiva amb tothom.
La relació amb Anna i Jaume no l'ajuda.
La relació amb Anna i Jaume no l'ajuda.
El terapeuta Didc Muñoz, li aplica una d'aquestes terapries modernes, s'ha d'estimar a ella i allunyar-se de tothom per poder-se estimar.
Alhora li truca cada dia dues i tres vegades per fer-li memoria de tot el que ha de fer.
A la teràpia presencia i va tres vegades per setmana.
El Poema de Nadal Cant II. Fragment
Els pastors han sentit el sotrac
de les ales brillants i fredes;
l’estrella s’ha fet viva en el parrac
ple de la palla de les cledes.
Els pastors, galta sorruda,
no han estudiat ni han après,
són igual que una mata de ruda,
no saben res de res...
Però, què hi fa? La ciència i la paraula
no descobreixen el llampec diví,
son inútils els colzes a la taula
i els ulls clavats al pergamí...
Cau dins la fosca l’ambició que fibla
fins a l’espasme i al sanglot,
si no hi ha una ala d'àngel ben visible,
que ho aclareixi tot!
Poema dividit en quatre cants de
Josep Ma de Sagarra.
Hem entrat al 1986
de les ales brillants i fredes;
l’estrella s’ha fet viva en el parrac
ple de la palla de les cledes.
Els pastors, galta sorruda,
no han estudiat ni han après,
són igual que una mata de ruda,
no saben res de res...
no descobreixen el llampec diví,
son inútils els colzes a la taula
i els ulls clavats al pergamí...
Cau dins la fosca l’ambició que fibla
fins a l’espasme i al sanglot,
si no hi ha una ala d'àngel ben visible,
que ho aclareixi tot!
Poema dividit en quatre cants de
Josep Ma de Sagarra.
A primers de gener passem un dia a casa de Dorlinda i Lluís, Cristina està molt gran.
El tractament de Montserrat amb en Didac s'està convertin en un mal són per a tots els qui estimem a Montserrat.
El tractament de Montserrat amb en Didac s'està convertin en un mal són per a tots els qui estimem a Montserrat.
Però qui més ho pateix és ella que vol capgirar la situació que viu sense eines ni suports afectius.
Març 1986 m’operen de la bufeta de l’orina, a la clínica del Pilar, m’hi tenen 10 dies. Montserrat m'hi acompanya de mala gana, segons el seu terapeuta el meu fill s'hauria d'ocupar de mi. Montserrat segueix arrastrant la cama i un dolor profund emocional. 
Surt tot, la manca de parella, la imposibilitat de treballar estan ben prepada i sent una persona capacitada per treballar en diverses àrees. La manca de disponibilitat econòmica, la manca del seu pare, per el meu entendre aquesta és la base de les seves mancances. 
Rams, diumenge 23 de març de 1986 Montserrat i jo ens emboliquem la manta al cap, i marxem a fer una excursió al monestir de Torre Ciudad.
El paisatge és d’una bellesa magnífica. Aquesta bellesa m'apropa a Montserrat, tenim una tranquil·la i confiada conversa: La relació amb el terapeuta Didac Muñoz s'ha tornat de dependència, sembla que Montserrat s'han adona. Deixem passar unes setmanes més després del que estem vivint ja no tenim cap pressa.
Passat els nadals, potser a Mitjans o finals de gener, en Didac Muñoz va destapar la Caixa dels trons. Segons ell, tal vegada sigui així, tot els meus problemes surten d’una mancança de relació sexual, de la manca de parella, però bàsicament de la manca del sexe. Per resoldre tan greu problema la solució és iniciar una relació de sexe, i com que de moment no hi ha cap candidat a prop, s’ofereix ell mateix, teixint una teranyina d’atencions, centrades en la dependencia de la seva teràpia. En definitiva teràpia eficient en quan desvetlla el meu desig sexual, i alhora augmenta la meva dependència d'ell.
Entre febrer i març, ell mateix em va reagalar dues sessions en “prostibuls”. Així va aconseguir que em sentis com un sac d’escombraries.
Per cert que ni per ell ni per a mi va ser cap meravella, degut a que jo sóc petiteta, ell era (deu ser) grandot hi no hi cabia, vull dir en el meu aparell genital.
Déu meu Senyor es necessita ser tonta per donar-me a un joc semblant. Després d’obrir-me a la mare i deixar passar un temps vaig anar recuperant l’equilibri i emocional.
Els exercicis especials per les cames van facilitar luxar la pròtesi que duia.
Juny - juliol 1986
El tractament amb aquest terapeuta, no ha donat resultat i Montserrat acaba luxant la pròtesi que porta, i que des què li van implantar li ha fet arrastrar la cama, malgrat el tutor que hi porta. Ara però Montserrat té dolors molt forts i necessita ajuda quirúrgica. Li cal confiar en un traumatòleg. La nostra veïna Rosa Balague li recomana que es visiti amb el traumatòleg que porta la seva família.
L'equip del Doctor Enric Vallvè Queraltó.
La visiten a primers d'agost, el doctor José Juan Iglesias mà dreta de l'equip.
Li preparen quiròfan pel 19 d'agost ingressa el dia 17 per preparar-la.
Per recomanació de la veïna del sobre àtic de casa, la senyora Mercè Lluís, anem a visitar a una vident que viu en un senzill piset del Poble Sec. Bienvenida. Ella ens dóna pau i confiança: aquesta vegada les ànimes santes t'acompanyen. Gràcies germana!
Dimecres tretze d'agost de 1986 Montserrat
Dimecres tretze d'agost de 1986 Montserrat
Gràcies a Maria Riera, qui sempre ens encomana a la pregària Benedictina l'Abat Cassià Ma Just ens rep a Montserrat i a mi, acompanyades de Maria.
Ens beneeix amb tanta tendresa que sembla que el cor s'eixampli. Gràcies Pare Abat, gràcies, Mare Bruna.
Divendres 15 d'agost 1986
Montserrat compleix 35 anys, ho celebrem en un restaurant que ha buscat en Jaume a l’avinguda Gaudí amb Indústria, hi som Jaume i Anita, Vicenta i els seus fills Glòria i Joan, Rafel i Teresa, amb les noies, Marta i Gemma.
Fotografia del casament dels tiets, dono les gràcies a la meva família per ser'hi.
Ens beneeix amb tanta tendresa que sembla que el cor s'eixampli. Gràcies Pare Abat, gràcies, Mare Bruna.
Montserrat compleix 35 anys, ho celebrem en un restaurant que ha buscat en Jaume a l’avinguda Gaudí amb Indústria, hi som Jaume i Anita, Vicenta i els seus fills Glòria i Joan, Rafel i Teresa, amb les noies, Marta i Gemma.
Fotografia del casament dels tiets, dono les gràcies a la meva família per ser'hi.
Diumenge 17, dilluns 18, dimarts19. Des de la tarda del dissabte 16 un incendi s'estèn per la Muntanya de Montserrat. És impossible veure l'abast que pot arribar a tenir, el que si es veu és que tots els esforços per aturar-lo mostren pocs resultats. 
El dilluns 18 d'agost de 1986 Montserrat ingressa a la clínica Corachan, l’operarà l’equip del doctor E.Vallvé Queraltó amb José Ignació Iglesias Dieguez.
La deixo ingressada molt inquieta, només tú una preocupació: el foc de Montserrat. Només té una pregària: pare guarda el jardí de la Mare de Déu, Tú li has regalat aquest jardí i ella amb els jardiners que el cuiden, cada dia t'han fa ofrena i reuneix als infants per cantar-te lloances.
El dilluns 18 d'agost de 1986 Montserrat ingressa a la clínica Corachan, l’operarà l’equip del doctor E.Vallvé Queraltó amb José Ignació Iglesias Dieguez.
La deixo ingressada molt inquieta, només tú una preocupació: el foc de Montserrat. Només té una pregària: pare guarda el jardí de la Mare de Déu, Tú li has regalat aquest jardí i ella amb els jardiners que el cuiden, cada dia t'han fa ofrena i reuneix als infants per cantar-te lloances.
Dimarts 19, al matí la trobo preparada per entrar a quiròfan, está més tranquila: diu que la seva pregarìa junt amb de altres ànimes és acollida el foc de Montserrat s'aturarà.
Li recanvien la pròtesi dreta.
L'operació té una durada de unes cuatre hores
En les operacions de la meva filla és un temps mínim. Els metges estant molt contens. Amb pocs dies lo posaran dreta.
Mig en broma, mig en serio parlen d'un miracle. I sí, és un Miracle.
El foc a Montserrat el dia 19 va quedar aturat ben aprop del Monestir.
L'operació és un èxit, ha recuperat la cama. A mitjans de setembre a casa. Gràcies a Déu per tanta Misericòrdia.
Mig en broma, mig en serio parlen d'un miracle. I sí, és un Miracle.
El foc a Montserrat el dia 19 va quedar aturat ben aprop del Monestir.
L'operació és un èxit, ha recuperat la cama. A mitjans de setembre a casa. Gràcies a Déu per tanta Misericòrdia.
Finals de setembre de 1986
Aquí em teniu amb Antonio, Dorlinda, Ma Teresa Segarra, Cristina i la nostra Monts
Van triar entre el seu terapeuta o la amistat que teniem amb nosaltres. Van triar al terapeuta. Que l'Amor del Pare Etern us acompanyi amics i gràcies per tots els dons gratuïts que ens heu regalat. Gràcies.
Estic sola a casa, Montserrat és en un poblet de Huesca, a Huerto, hi va amb els seus nous amics. S’ha posat amb uns grups de persones que treballen temes d’energies, ells en diuen espirituals. La qui organitza els grups és una senyora, mare de família que viu a Santa Coloma de Gramanet i que és vident. Montserrat l'ha conegut gràcies a la senyora Mercè Lluís, a qui se li va despertant la vidència. Tot plegat és confús Verge de Montserrat acompanya'ns.
Festes de nadal 1986,
Montserrat ha recuperat la salud, és un miracle, l'és. Ara camina normalment.
Nadal a Sant Esteve Sesrovires
Trinitat i Pepito han estrenat piset nou. Estan contents. Les noies consoliden la relació amb els nois que surten, Pere i Xavier. La relació entre els germans Trinitat i Jaume s'allunyen.
Sant Esteve festa famíliar, celebrem la recuperació de Montserrat, ella però, se’ns torna mística. Cap d'any a casa de Rafel
Les Festes de Nadal a casa, és a dia de Sant Esteve, que és la que fem a casa i apleguem la família, enguany són de goig. Celebrem que l¡última operació m'ha tornat la capacitat de caminar. Sembla que m'estabilitzat i ara podem pensar en tornar a començar. L'experiència ànimica viscuda té poc resó en el grup familiar. Però a mi m'omplen els nous amics que m'hi acompanyen.
Sorprenentment el tiet Jaume, quan jo explico les meves vivències àlmiques, ens explia que l'actor Michael Landon ha obert una nov sèrie, fa un parell d'anys, on fa el rol d'un àngel que va pels pobles del seu país, ajudant a les persones que es deixen. Ho contrasta però, amb que s'ha separat per tercera vegada, i en aquest matrimoni ha deixat enrere quatre fills.
El tiet això no ho pot comprendre, la tieta tampoc, ells no tenen fills. A la nova sèrie també hi treballa amb Victor Frenhc, un actor amb quí també ha treballat en d'altres sèries. La nova sèrie els tiets no els agrada gaire, però la veuen. A casa no hi sintonitzarem.Jo tinc el cap prou calent i la mare amb les meves calentures en té ben bé prou.
Però
si enmig l’espessorall
Aquí em teniu amb Antonio, Dorlinda, Ma Teresa Segarra, Cristina i la nostra Monts
Aquí s'hi veu en Lluís, el qui no surt mai, perque fa les fotografies.
Són les festes de la Mercè, les celebrem a casa amb Dorlinda i família, juntament amb Antonio, un bon amic que hem guanyat amb Dorlinda. Antonio és sacerdot, un bon servidor del Crist. Donem gràcies per la recuperació de Montserrat.
Com podem veure Cristina creix, ja és una noieta de cinc anys i té vergonya. També hi veiem a Ma Teresa Segarra, una bona amiga de casa.
Són les festes de la Mercè, les celebrem a casa amb Dorlinda i família, juntament amb Antonio, un bon amic que hem guanyat amb Dorlinda. Antonio és sacerdot, un bon servidor del Crist. Donem gràcies per la recuperació de Montserrat.
És la segona vegada que veiem a Ma Teresa. Malgrat no treballà Monts a l'Escribà la seva amistad a continuat endavant, De fet de caracter són molt diferents, però a vegades en la diferència hi ha la unitat, el senti de que una relació es segueixi forjant,
Ma Teresa viu amb la seva mare, Maria vídua com jo, Maria es dedica a cuidar una família des de fa anys, primer el petits de la casa i ara les avies, així la vida ens va facilitant el servei.
Ma Teresa viu amb la seva mare, Maria vídua com jo, Maria es dedica a cuidar una família des de fa anys, primer el petits de la casa i ara les avies, així la vida ens va facilitant el servei.
Vista general de Miravet d'Ebre, aquest és el poble on va néixer Ma Teresa.
Els seus pares Maria i Mnael, també són de Miravet. 
En Didac Muñoz sembla haver desparegut per sempre de la nostra experiència.
En Didac Muñoz sembla haver desparegut per sempre de la nostra experiència.
Malauradament també la família de Júlia i Josep, ells tots segueixen d'una manera o altre en aquest terapeuta. Anna segueix la seva teràpia i fin aquest moment li havia sigut benèfica.
Anna amb Júlia ens van venir a visitar a cas quan feia uns quinze dies que hi havia tornat. No poden acceptr que la teràpia no m'hagi anat be.
Van triar entre el seu terapeuta o la amistat que teniem amb nosaltres. Van triar al terapeuta. Que l'Amor del Pare Etern us acompanyi amics i gràcies per tots els dons gratuïts que ens heu regalat. Gràcies.
Amb el temps la mare va deixar de comprar a la parada de Júlia.
Novembre, Tots Sants
Montserrat ha recuperat la salud, és un miracle, l'és. Ara camina normalment.
Nadal a Sant Esteve Sesrovires
Trinitat i Pepito han estrenat piset nou. Estan contents. Les noies consoliden la relació amb els nois que surten, Pere i Xavier. La relació entre els germans Trinitat i Jaume s'allunyen.
Sant Esteve festa famíliar, celebrem la recuperació de Montserrat, ella però, se’ns torna mística. Cap d'any a casa de Rafel
Autopista al Cielo a casa. 1986
Sorprenentment el tiet Jaume, quan jo explico les meves vivències àlmiques, ens explia que l'actor Michael Landon ha obert una nov sèrie, fa un parell d'anys, on fa el rol d'un àngel que va pels pobles del seu país, ajudant a les persones que es deixen. Ho contrasta però, amb que s'ha separat per tercera vegada, i en aquest matrimoni ha deixat enrere quatre fills.
enllaç a Highway to Heaven
Poema de Nadal. Cant III. Fragment
el pit
rebel deixa la fúria,
i
troba un caminet com un mirall
fred i
glaçat dins la foscúria,
i pot
seguir-lo mansament
sense
escoltar cap més musica,
sentirà
com el fum del pensament
es va
aclarint de mica en mica.
Tu no
saps el camí què significa?
El
camí significa humilitat,
vol
dir un renunciament a fi de bé,
vol
dir passar pel mateix recer
que
els altres han passat.
Camí
de la glòria, camí de la Creu,
camí
que puja i baixa i cansa,
on ens
portes, camí? La teva fi no es veu!
Si ens
han posat l'esquella mansa,
tu
limites l'audàcia del peu
amb
l'espígol novell de l'esperança!...
enllaç a 1987 un camí, què llarg de seguir!
