Amb
serra d’or els angelets serraren
eixos
turons per fer-vos un palau.
Reina
del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos
abric dins vostre mantell blau. enllaç a el Pare: Cor de Conversa
Gener 1987
Montserrat dedica moltes hores a l'espiritualitat. Dijous a quarts de tres surt de casa per anar cap a Santa Coloma, ana Facundo la connecta amb el Mestres Jesús i amb Saint Germain. Dissabte a la tarde, cap el 221 del carrer Aribau a escoltar en Joaquim Ferrer, ell els mostra el camí cap a la "suprconciència. Sempre hi va acompanyada per Mercè Lluís, això em donar una mica de serenor, però no anem bé. Aquesta espiritualitat l'allunya de les persones que estima i l'estimem.
Set de febrer de 1987, en Jaume compleix seixanta-tres anys¡ Felicitats i gràcies pel teu afecte generós. Tenim sort d'ell i Anita, en ells i trobem afecte incondicional.
Montserrat no para a casa, gairebé totes les tardes té reunió espiritual, fins i tot alguna vegada, venen unes quantes persones a fer-la a casa...
Passa moltes hores a dalt, al S.Atic, el pis on viu la senyora Mercè Lluis, amb els seus dos fills: Antonio i Roser Cuellar Lluís. De fet amb ella som bones amigues, s'estima a Montserrat i la vigila, mentre jo faig les funcions de portera i així Montserrat té llibertat per entrar i sortir.
Ara ha conegut, en una reunió a casa d'Ana Facunto en un noi que també és vident; Jaime Nicolau, ell treballa de maitre d'hotel mig any a Anglaterra, l'altre meitat de l'any viu a Barcelona amb la seva mare Anna.
A Montserrat li sembla que ell serà la seva parella espiritual i també per formar una família. Déu ni do¡ Recrear la Sagrada família a la terra. Descobrir la terra com una entitat viva que és Una amb el Tot. Estic molt confosa perquè la vida humana és mol senzilla i natural.
Passa moltes hores a dalt, al S.Atic, el pis on viu la senyora Mercè Lluis, amb els seus dos fills: Antonio i Roser Cuellar Lluís. De fet amb ella som bones amigues, s'estima a Montserrat i la vigila, mentre jo faig les funcions de portera i així Montserrat té llibertat per entrar i sortir.
A Montserrat li sembla que ell serà la seva parella espiritual i també per formar una família. Déu ni do¡ Recrear la Sagrada família a la terra. Descobrir la terra com una entitat viva que és Una amb el Tot. Estic molt confosa perquè la vida humana és mol senzilla i natural.
Saint Germain: el portador del fuego Violeta. "Fuego Violeta Sagrado Amor, disipa, disuelve transmuta toda obscurida, ignorancia i falsa apariencia"
Certament el temps que estic vivint és de semi somni i malson. el món anomenat espiritual potser una irrealitat total que no et dóna pau, sinó angoixa i pugna amb els companys. En lloc se sumar sensibilitats es pot convertir en una pugna de possibilitats. Jaume és una persona honesta en la seva veritat, però això no vol dir que la seva vertiat sigui la Universal. Em sembla que ja torno e estar "amb els peus a la galleda.
Pare què és aquesta necessitat de viure't en el físic, en què es sustenta aquesta obsessió per fondre'm en Tu, en el pla físic? 
Dinou de març de 1987 Maria Font Torras, mai m'ha deixat. Aquí compartim el goig del casament de la seva neta Mariona. La festa és a Banyoles. Cal agrair el seu gendre Joaquim i a la seva filla Rosa que s'ocupen de portar-nos en el cotxe. Gràcies família. Foto de sota les dues Montserrats! Aquesta fotografia n’és del casament, hi veiem a Montserrat Serna, La filla de Rosita amb la meva Montserrat.
Amb Maria Font, la nostra relació dels últims anys m’ha fet sentir que mai he deixat de formar part de la seva famíliaFa anys que està jubilada i gaudeix de conviure amb la seva filla. Gràcies Maria, Rosa i Joaquim, pel vostre carinyo.
Maria amb la seva filla i gendre, en Joaquim, viuen al carrer Còrsega 49-51, a l'atic. Gaudeixen d'un moment econòmic i famíliar que molres persones envegerien i en canvi quan t'hi apropes una mica a mirar dins, només trobes dolor i rebuit dels uns pels alttres. Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres¡
Maria amb la seva filla i gendre, en Joaquim, viuen al carrer Còrsega 49-51, a l'atic. Gaudeixen d'un moment econòmic i famíliar que molres persones envegerien i en canvi quan t'hi apropes una mica a mirar dins, només trobes dolor i rebuit dels uns pels alttres. Verge de Montserrat pregueu amb nosaltres¡
Els dies que Jaume ha estat ingressat m'han permès adonar-me de tot el que representen Jaume i Anita per a mi. Si ell també passés a l'altre vida ens quedaríem en una solitud absoluta. La senzillesa d'en Jaume, els seus silencis i l'honestedat de saber que no sap, el porta a viure amb molta atenció.
Jaume sembla cansat de no sentir-se comprès. Certament comprendre a la persona que tenim davant, acceptar que possiblement ens estigui mostrant aspectes nostres que no volem conèixer, és senzill però no sembla fàcil. Es recupera del tot.
Trobada a Montseerat: Mercè Lluís Siso viuda de Cuellar, La força del grup
Han passat molts anys d'aquella moments per poder expressar amb netadat els sentiments treballats. Com `poder explicar que sense estàr enamorada d'en Jaume Nicolau, la meva atenció es va enfocar en ell. Per a mi era el "mestre" amb el qui havíem d'obrir camí cap a la coherència de viure l'esperit en el físic. Senyor Déu meu, si ni tan sols sabem viure en coherència i respecte amb el físic.
Les fotografies són molt borrosses però les va fer arribar en Rafel fa pocs anys. Avui són irrepetibles i això les fa valuoses, perquè malgrat tot, amb moltes dificultats la família ens hem anat vivint.
1987 agost a Montserrat
Aquelles sortides amb Jaume i Anita, la voluntad de Jaume de realligar la relació familiar perquè ens adonéssim del valot que té l'altre per a nosaltres, no del que volguem que tingui, del que té per sí mateix, amb totes les incerteses que tenim en els nostres sentiments i que s'expressin amb timidesa i a vegades amb dolor.
L’onze de setembre de 1987 deixa el cos físic en Lorne
Greene, el nostre estimat Ben Cartwright, el pare de Bonanza 1959-1973 a Estats
Units, lloc d’origen i 1962 – 1970 dates
d’emissió a Espanya, per TV1. Temps era temps.
No recordo si a casa ens vam assabentar
de la mor d’en Lorne Greene, ben segur pels tiets Jaume i Anita, que eren els
quí sempre van seguir aquestes sèries. 
Quí m'hagués dit aleshores que avui a 10 de gener del 2022 Tindria un espai tan ampli en el nostre present. Nostre
perquè etic vivint més a la “Ponderosa” que ha Trinxant. Em sento unida a
aquests cors que fa molts anys van realitzar una sèrie mítica per deixar una
llum d’esperança de que es podia viure un món diferent.
No són els “atretzos”
en el que ens hem de fixar, és en els sentiments i les relacions que mostren. Des de l'autor primer dels episodis, perquè anys a venir el mateix Landon va escriure alguns episodis memorables de la sèrie.fins a David Dortot, productor, Lorne Greene, Dan Blocker, Pernell
Roberts, Michael Landon, Victor Sen Youg, David Canary: actors bàsics de la sèrie gràcies pel regal de Vida
que ens feu: aleshores i ara i aquí. Gràcies! enllaç a 1915 - 1987 Lorne Greene = Ben Cartwright
Vint -i- quatre de novembre de 1987
Hi va arribar el meu aniversari, n'he fet 73.
Hi va arribar el meu aniversari, n'he fet 73.
El regal de Montserrat mistic, molt mistic, m''agrada però. Filla tant de bo et pogui veure feliç algún dia Montserrat i Mercè Lluís continuen molt entregades a la descoberta de l'espiritualitat. Les trobades amb Ana Facundo han minvat, continuen però les de Joaquim Ferrer, dimecres al vespre i dissabte a la tarda. Han començat unes trobades espaiades amb Jaume Nicolau i gairebé semanals amb una deixeble de Jaume Neus Jacas Monterde. 
Som al nadal de 1987
Aquest nadal de 1987 és el primer que ens quedem a casa. La nostra amiga Cecília ha perdut els seus dos fills, i aquest nadal el passarem juntes a casa. Caldo i carn d’olla, neules i torrons¡
A casa de Jaume i Anita, aquests nadals també han estat joiosos, hi han tingut a Lolyta, el dia de Sant Esteve, també va ser a la taula de casa, de fet aquest anys les taules de les festes de nadal han estat molt plenes, el dia de Sant Esteve a casa, enguany fins i tot hi hem tingut a Vicenta, Joan i Glòria... Per molts anys!
Benvingut el 1988!
El dia de cap d'any Jaume i Anita dinen amb nosaltres a casa de Rafel i Lolita el passa amb la seva amiga Montserrat que s'ha establert a Barcelona i a qui Jaume li ha facilitat tot el que ha pogut.
La espiritualitat no ajuda a obrir-se camí en la societat i el camí del Cel a la terra el meu cor el sent molt bloquejat. Potser perquè jo no vaig saber crear una economia o patrimoni que donés suport als meus fills, en Rafel amb molta voluntat i esforç ha pogut anar creant un camí, però Monts, amb les operacions de les cames s'ha vist el camí tallat i, sembla que sense continuïtat.
Ara sembla feliç, però quan cerca l'expressió més pura de l'amor incondicionat tot s'esvaeix. No ens n'adonem però posem condicions fins i tot per respirar que és gratuït.
A mitjans de gener ens han portem un bon ensurt, la nostra Anna Margarit és ingressada a la seguretat social de Bellvitge amb el greu diagnòstic d'una dessipela. Va estar mes d'una setmana a l'UVI, però se'n va sortir. Va passar per una llarga recuperació. No ni van quedar conseqüències però sí que es va poder adonar que la vida et sotregueja quan menys ho esperes. Gràcies Mare de Déu de Montserrat per la seva recuperació Jaume i Anita ens acompanyat molts dies en les nostres anades a Bellvitge, a banda de que ells mateixos s'hi han abocat amb tot el cor. Gràcies germans per ser-hi sempre.
No ens n'hem adonat que som a l'estiu!
Tots gaudim de la preciosa terrassa de Jaume i Anita. Aquí hi veiem a Roser i Santi, amb els nens. Nosaltres, però, no ens hi vam trobar. com l'altre fotografia n'hi havia moltes, perquè molts diumenges Montserrat i jo els passavem amb Jaume i Anita.
Montserrat estima molt els tiets, però es sap sentir estimada per ells?. Déu meu és tan cert que sempre ens creiem que estimem però no es sabem sentir estimats.
Juny, mort la tia Angeleta, la germana del meu pare, la qui es va casar amb l'hereu de cal Romà. Amb Jaume i Anita anem a l’enterrament. És la primera vegada que torno a Gelida, des de 1945. Nebots i demés família em reben amb els braços oberts, els vells amics em saluden. La vida a anat endavant, les noves lleis, ajuden a la gent a acceptar les seves autèntiques necessitats.
Angeleta, tot ha passat, te’n vas, i em fas veure que la nostra antiga i vella família ha trobat la comprensió i la pau. Gràcies tieta.
1988 Montserrat. Agost Pare què és la màgia?
Joana Pro amb el seu fill Josep Foj Pro és l'any que més aprop tindrem al germà Andreu Soler i Sabarís.
Som a la tardor de 1988, Montserrat ara ha sumat un altre tarda de sortida, ho fa el dilluns a la tarda, en Jaume Nicolau l'ha entrat en el seu grup personal de treball espiritual. Un grup on s'hi troben de cinc a sis senyores, també a la recerca de l'espiritualitat. Quan torna a la nit, cap a les deu més o menys, no està millor que quan ha marxat. Torna esquiva, amb el ulls tristos i adolorida. El que ha viscut no li ha donat pau. Al contrari ni resta, Senyor ben cert que ets a tot arreu, dóna llum els qui cerquen de cor.
A vegades si Jaume, el meu germà, tot sol passar per casa, quan encara està treballant i té els companys ocupats arreglant una avaria, li puc parlar del que vivim amb Montserrat i, talment com jo, en Jaume s'inquieta. No ho veu ni clar ni lluminós. Som conscients que Montserrat ha viscut un miracle, un miracle d'Amor. Li ha arribat mitjançat la Fe absoluta que té en el Crist. Aleshores Pare Etern perquè no pot viure el goig de la seva joventut?
En aquesta fotografia hi podem veure "La Republica" Pintura que es guardava a casa des de la Republica, la mama la va comprar perquè en Jaume la volia.
Nadal 1988
Per Santa Llúsia fem les nadales pels nostres amics. A vegades el 13 a vegades el 15, posem l'arbre de nadal a l'entrada. És un de les activitat de les que més gaudim amb Montserrat. Anar a la Fira de Santa Llúsia al pla de la Catedral, torbar el tacxiste que ens el volgui carregar. Deixar-lo a l'entrada i en sortir per començar-lo a guarnir: sentir l'olor que desprèn l'avet i que ens regala la seva presència. Les paraules d'alegria que ens regalen els veïns quan el veuen, és l'altre goig irrepetible.
Nadal a casa amb la nostra amiga Cecília, Dilluns 26, Sant Esteve, dinar familiar a casa La meva néta Marta es troba malament, acaba a l’Hospital de Sant Pau, amb diagòstic de gravetat. Bones Festes!
Comencem el 1989, entrant i sortint de l'Hospital de Sant Pau.
Dijous 5 de gener de 1989. Déu ens regala el Miracle que avui operen a Marta Casas Rovira d’un tumor al cerebel·lo.
El dia de Reis dinem a casa de Jaume i Anita, després de sortir de l'UVi de Sant Pau. Rafel, Teresa i Gemma, també i són. Com sempre, l’allunyament i la distància s’imposen a l’amor i a la tendresa.
Tot anat bé, Marta, estimada sigues molt feliç.
Montserrat és un temps per a relacionar-nos constantment amb Maria Rossell i Pau Riera Ara entrant al mes d'agost tornarem a Montserrat i ens trobarem amb uns amics que cerquen la manera de viure la seva humanitat amb senzillesa i servei, però també amb esperit crític de superioritat, jo crec en Déu. Als espiritualistes funcionen igual, difonen la creença que Déu és a l'interior però el cerquen constantment a fora, en el proper mestre que trobaran.
Pare no hi entenc res!
enllaç a el Jardí de la Mare de Déu
En aquesta fotografia hi podem veure "La Republica" Pintura que es guardava a casa des de la Republica, la mama la va comprar perquè en Jaume la volia.
Per Santa Llúsia fem les nadales pels nostres amics. A vegades el 13 a vegades el 15, posem l'arbre de nadal a l'entrada. És un de les activitat de les que més gaudim amb Montserrat. Anar a la Fira de Santa Llúsia al pla de la Catedral, torbar el tacxiste que ens el volgui carregar. Deixar-lo a l'entrada i en sortir per començar-lo a guarnir: sentir l'olor que desprèn l'avet i que ens regala la seva presència. Les paraules d'alegria que ens regalen els veïns quan el veuen, és l'altre goig irrepetible.
Nadal a casa amb la nostra amiga Cecília, Dilluns 26, Sant Esteve, dinar familiar a casa La meva néta Marta es troba malament, acaba a l’Hospital de Sant Pau, amb diagòstic de gravetat. Bones Festes!
Dijous 5 de gener de 1989. Déu ens regala el Miracle que avui operen a Marta Casas Rovira d’un tumor al cerebel·lo.
El dia de Reis dinem a casa de Jaume i Anita, després de sortir de l'UVi de Sant Pau. Rafel, Teresa i Gemma, també i són. Com sempre, l’allunyament i la distància s’imposen a l’amor i a la tendresa.
Tot anat bé, Marta, estimada sigues molt feliç.
Clínica de Lourdes operen a Rafel d’una oclusió intestinal. La primera nit s’hi queda Montserrat, perquè Teresa pogui ser a casa amb Marta que acaba de sortir de l’hospital de Sant Pau. Lentament pare i filla es recuperen bé.
Aquesta operació d'en Rafel li fou molt útil per deixar de fumar. Va està ingressat gairebé tres setmanes i va estar intubat sense ingeriri aliments ben bé deu dies, quan va sortir de la clínica va decidir que era el millor moment per deiaxar de fumar.
També va ser una situació que els permeté adonar-se uma mica de la felicitat que gaudien i van estar apunt de perdre. Mara es recupeà totalmente i en Rafel també. Gràcies Verge Estimada, gràcies¡
Aquesta operació d'en Rafel li fou molt útil per deixar de fumar. Va està ingressat gairebé tres setmanes i va estar intubat sense ingeriri aliments ben bé deu dies, quan va sortir de la clínica va decidir que era el millor moment per deiaxar de fumar.
També va ser una situació que els permeté adonar-se uma mica de la felicitat que gaudien i van estar apunt de perdre. Mara es recupeà totalmente i en Rafel també. Gràcies Verge Estimada, gràcies¡
Dimarts 17 de gener de 1989 amb Jaume, Anita i Vicenta, anem a la Festa dels Tres Tombs. Fa goig voltar pels llocs de govern de Catalunya, Generalitat, retrat inclòs amb l’Honorable President, Ajuntament, Diputació, Governació. Jaume és feliç passejant amb les dones de la seva família. Dinem a Can Soteras, al passeig de Sant Joan cruïlla Diagonal. En sortir anem a la clínica de Lourdes a veure en Rafel, en dos dies cap a casa. N'hem sortit d’un altre!
trobada a casa, tenim molt per a celebrar i donar gràcies a Déu per la seva Misericòrdida. Estem junts, les nenes són unes noietes que ja volen començar a dirigir la seva vida. Montserrat, acompanyada per Teresa a fet una dieta rigurosa amb l'Herbalife i s'ha aprimat d'allò més, mireu-la que bonica està. Bonica i feliç,. Va mudaran s'adona que el tema de l'espiritualitat s'ha d'aprofundir més cap al cor i la pregària que cap els grups.
Afluixa una mica les sortides. Va acceptant que en Jaume Nicolau passarà per la seva vida amb més pena que glòria. comença a veure que davant l'home que li sembla és el que amb ella podria ser feliç, s'encega, li dóna tota l'autoritat i s'en fa dependent. Ara ho comença a veure, tant de bo filla, puguis encertar amb la clau per donar la volta aquesta situació Gràcies Verge Bruna. 
15 de juny de 1989
Victor Edwin French, va ser un actor i productor nord-americà. Nascut el 4 de desembre de 1934, Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units. Ens va deixar per tornar a la Llum de l’Origen Etern el 15 de juny de 1989, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. Causa de mort: Càncer de pulmó
Victor Edwin French, va ser un actor i productor nord-americà. Nascut el 4 de desembre de 1934, Santa Bàrbara, Califòrnia, Estats Units. Ens va deixar per tornar a la Llum de l’Origen Etern el 15 de juny de 1989, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. Causa de mort: Càncer de pulmó
Grandot, era ben grandot: alçada: 1,85 d'alçada i corpulent. Li queien bé els papers de dolent, però també els de bo, que posaven en evidència,
el nen gran que viu en el seu cor generós.
Dues ex-esposes i tres fills ajuden a configurr l'home que va ser en Victor French. Judith Schenz (1959–1975) Julie Cobb(1976-1978) Fills: Tracy French, Victor French Jr., Kelly Frenchde, els fills amb la seva primera esposa.La relació amb Michael Landon va obrir camins als àngels.
enllaç a Amor es relación
Agost 1989. El que vam viure s'integra del tot dins el fet de viure cada dia.
A Montserrat Jaume i Anita passen un dia amb nosaltres.
Com expressar el que Jaume és per a mi.
Ens portem gairebé deu anys. La mare s’havia d’ocupar de Joan perquè de petit va patir una greu malaltia que va reclamar molta atenció. Vivíem a Can Miquel de les Planes, que ja la mare el baixava totes les setmanes a Barcelona, li feien un tractament omepàtic,en un consultori del carrer de Sant Pau.
Aquell tractament li va salvar la vida. Jo a casa em cuidava d’en Jaume. Sempre va ser el “meu Jaume”.
Jo treballava, ells estudiaven i jo els facilitava que poguessin viure una mica la seva joventut. De casada, ells seguien sent la meva prioritat, ells i el meu fillQuan em van treure de casa, anys més tard, en veure’ns amb en Jaume, la primera abraçada que ens vam poguer fer, vam saber que ens haviem retrobat per sempre. Quan Alfons estava greument malalt, a prop de la mort, va ser en Jaume qui em poguer diexar diners, per comprar-li els medicaments que Alfons necessitava.
A Montserrat Jaume i Anita passen un dia amb nosaltres.
Com expressar el que Jaume és per a mi.
Ens portem gairebé deu anys. La mare s’havia d’ocupar de Joan perquè de petit va patir una greu malaltia que va reclamar molta atenció. Vivíem a Can Miquel de les Planes, que ja la mare el baixava totes les setmanes a Barcelona, li feien un tractament omepàtic,en un consultori del carrer de Sant Pau.
Aquell tractament li va salvar la vida. Jo a casa em cuidava d’en Jaume. Sempre va ser el “meu Jaume”.
Jo treballava, ells estudiaven i jo els facilitava que poguessin viure una mica la seva joventut. De casada, ells seguien sent la meva prioritat, ells i el meu fillQuan em van treure de casa, anys més tard, en veure’ns amb en Jaume, la primera abraçada que ens vam poguer fer, vam saber que ens haviem retrobat per sempre. Quan Alfons estava greument malalt, a prop de la mort, va ser en Jaume qui em poguer diexar diners, per comprar-li els medicaments que Alfons necessitava.
Mort Alfons, Jaume ha estat qui amb més o menys encert s’ha mirat a Montserrat com una filla tossuda, que podía sortir endavant.
És en Jaume qui sempre ens ha mirat amb el cor obert. Des que està jubilat pot gaudir de la vida que sempre ha volgut viure, lliure d'horaris. Sortir, relacionar-se amb la gent que troba ple carrer, els vells veins de sempre, els de la seva intantesa, perquè de fet ell és qui més a prop semre ha viscut d'on vam tenir la botiga.
És en Jaume qui sempre ens ha mirat amb el cor obert. Des que està jubilat pot gaudir de la vida que sempre ha volgut viure, lliure d'horaris. Sortir, relacionar-se amb la gent que troba ple carrer, els vells veins de sempre, els de la seva intantesa, perquè de fet ell és qui més a prop semre ha viscut d'on vam tenir la botiga.
També passeja molt pel Poble Nou, li agrada anar a fer un cafè a la bodega del carrer Taula,1, On vam viure quan vam arribar a Barcelona, fer un tomb pel bell Cementir, on sap que algún dia i tindrà el cos i s'espanta de parlar-ne. Li agrada fer el recorregut per on descansen els nostres difunts, en Joan, la mare, el pare d'Anita, amics i companys de treball. 
En Jaume és un àngel que ha pogut aprendre a viure a la terra. En aquestes fotografies en veiem el record Un bon dia compartit a Montserrat.
Reconeixements del seu treball de més vint-i-cinc anys a la Companyia d'Aigues de Barcelona.
I, segueixen passejant
Reconeixements del seu treball de més vint-i-cinc anys a la Companyia d'Aigues de Barcelona.
I, segueixen passejant
Jaume i Anita ara es poden dedicar a passejar, a parar-se en una terraseta i fer l'aperitiu i si cal el dinar- Gaudeixen del seu temps lliure, del passat deixat enrere.
No tenen molts diners, però sí els suficients per sentir-se agust en la seva pell. Tal vegada més en Jaume que Anita. ella està més inquieta com si quelcom dins seu no es sentís bé.
Jaume i Anita senten una mica d'enyorança de rebre més afecte dels nebots, això segur, els nebots van cada un pel seu compte, i no s'aturen per a ningú.
Montserrat tampoc, capficada en una espiritualitat que no la deixa ser feliç.
Jaume voldria ajudar a la nostra Monts,
però no pot, tampoc pot ajudar a Anita a que accepti que la felicitat és quelcom molt senzill.
La Sagrada Família
Passejant sols, com ho fem jo i Montserrat,
Jaume ha creat per Anita un espai de goig que a ella sembla no ser-li gaire útil. Tal vegada enyora la seva família, la del Brasil, tal vegada com la meva Montserrat, no pot gaudir la felicitat que té a l'abast.
Anita és una criatura complexa com Montserrat.
Anita parla poc, i quan ho fa acostuma a expresar descontent, amargor, buidor, com que ha cercat a fora quelcom que no hi és.
Montserrat s'expresa molt i bé, però també cerca fora el que només es pot trobar a dins del més íntim de cada u, l'anima és dins nostre i només a dins la podem trobar i comunicar-nos-hi. 
El Parlament
Montserrat voldria trobar la seva parella de l'ànima i la busca, encara no accepta que la plenitud un dia et troba tu no la pots buscar. Però si la pots rebutxar quan la senzillesa de la felicitat et troba, si, i tan, la pots rebutxar o està tan canficat que no la veus.
En Jaume i jo ens hem acompanyat a descobrir la senzillesa de viure i acceptar que és en la senzillesa on viu la felicitat. La felicita de sentir que tot és just com ha de ser i que le petita nostra personalitat només ha d'ocupar-se d'acceptar el que la vida et regala, sigui el que tú imaginaves o allò que mai haguèssis volgut experimentar en el teu dia. Nostra és la decisió de com vivim el que la vida ens presenta pels mitjans que té a l'abast.
El Parlament
Montserrat voldria trobar la seva parella de l'ànima i la busca, encara no accepta que la plenitud un dia et troba tu no la pots buscar. Però si la pots rebutxar quan la senzillesa de la felicitat et troba, si, i tan, la pots rebutxar o està tan canficat que no la veus.
En Jaume i jo ens hem acompanyat a descobrir la senzillesa de viure i acceptar que és en la senzillesa on viu la felicitat. La felicita de sentir que tot és just com ha de ser i que le petita nostra personalitat només ha d'ocupar-se d'acceptar el que la vida et regala, sigui el que tú imaginaves o allò que mai haguèssis volgut experimentar en el teu dia. Nostra és la decisió de com vivim el que la vida ens presenta pels mitjans que té a l'abast.
Octubre 1989 Casaments a Gelida
Jaume amb Vicenta una relació difícil, gairebé impossible que Jaume ha anat treballant com ha pogut.
Octubre es casa el noi d’en Romà Casas i, anem el casament tots, han volgut especialment que hi vingués Montserrat. Me’n alegro, però em sembla que a Montserrat, en aquests moments, li és ben bé igual, no té el sentit de pertinença a la meva família. S’ha quedat sola a casa.
Poques setmanes després, es casen lles filles d’en Josep i de Jose, és a dir, les nétes de Joan Casas i de Carme, Aquesta vegada sí, la nostra Montserrat i és.
En Jaume sembla força desmillorat, el metge però el troba bé, les anàlitiques són correctes, l'ajuda que gairebé ha deixat de fumar. Però ja el veiem a la foto, sembla esfilagarsat...
No he comentat que ja età jubilat, es va acollor a una proposta de l'empresa, és a dir, la Companyia d'Aigües quan va complir als seixanta dos anys.
Felicitats Jaume gauceix de la vida que t'has regalat, t'ahs alliberat del idearis i de les ràncunies, ara quan ens abraces ens regales la serenor que cultives, Gràcies!
En Jaume sembla força desmillorat, el metge però el troba bé, les anàlitiques són correctes, l'ajuda que gairebé ha deixat de fumar. Però ja el veiem a la foto, sembla esfilagarsat...
No he comentat que ja età jubilat, es va acollor a una proposta de l'empresa, és a dir, la Companyia d'Aigües quan va complir als seixanta dos anys.
Felicitats Jaume gauceix de la vida que t'has regalat, t'ahs alliberat del idearis i de les ràncunies, ara quan ens abraces ens regales la serenor que cultives, Gràcies!
Una fotografia irrepetible d'aquelles que a les famílies ens permet resituar-no en el temps espai que no existeix i comprendre que només ens queda l'amor que hem compartit al llarg del camí
Feliç aniversari Matti.
El 24 de novembre de 1989
compleixo 75 anys, tinc el que em queda de família a la taula. Jaume i Anita vénen de donar un passeig prop de mar, Aqui el tenim tot mirant la seva Barcelona i es que enguany per nadal seran al Brasil!
El 24 de novembre de 1989
compleixo 75 anys, tinc el que em queda de família a la taula. Jaume i Anita vénen de donar un passeig prop de mar, Aqui el tenim tot mirant la seva Barcelona i es que enguany per nadal seran al Brasil!
La meva neta Marta m’ha regalat el pastís dels 75 anys. Marta recomença la seva vida, és feliç i plena d’esperança, i comença a saber el què és enamorar-se de la vida... treballa de «guàrdia jurat» Ja ets una dona estimada, que la vida et regali tot el bé que et desitjo. Aquí tenim un record del petit menjador de la porteria.
Al llarg de molts anys va ser un punt de trobada per la família. Tres o quatre vegades l’any, no fós que agaféssim un empatx. Santa Matilde, la diada de Montserrat, el meu aniversari, i pels nadals el dia de sant Esteve, el dia dels canalons...No he arribat a poder refer la família en profunditat, des del cor, però sí en la forma. la fotografia ens hi posàvem bé.
Fem una celebració com pels nadals, perquè enguany en Jaume i Anita no hi seran, a primers de desembre viatjan al Brasil. Jaume escrivit a la taula del menjador de casa seva, al carrer de Cartagena, 210-212 S. Àtic.
Vicenta passa un dia amb Jaume i Anita. Ells estan preparant el segon viatja al Brasil. La germana d'Anita els demana constantment que hi vagin i en Jaume s'hi sent obligat per fer contenta a Anita, que en realitat no té cap ganes d'anr-hi. La veritat és què allà troben un afecte que aquí no el tenen. La nostra familia s'ha anat perdent per camins de mals records i rancunies no reconegudes. Ens ha faltat honestedat per enraonar clarament els nostres records dolorosos i obrir-nos a acceptar que ningú ho va fer ni tant bé, ni tant malament. Abraçar-nos i començar de nou a confiar totalment en l'altre. Em selbla que la unitat que el tiet Jaume tenia amb la mamá venia de què, malgrat tot, sempre van confiar l'un en l'altre.
Veient-lo esciure penso que tal vegada en fer-ho recordava els temps en que va anar embarcat. Quan feien la travessia llarfa estaven tres mesos sense aturar-se en un port, només paraven per carregar i revisar el vaixell. De tornada cap a Espanya aleshores si paraven dos o tres dies, avegades una setmana seogns les mercaderies. Fet i debatut uns cinc mesos de travessia. Sí, el nostre Jaume es va fer un home de bé, treballant com a mecànic de màquines del Virginia Churruca. Temps era temps!
A 10 d'octubre de 2024 hem fet aquest montatge perquè tal vegada el tiet Jaon estava acompanyant al seu germà a preperar-se per l'últim viatja.
Jaume i Anita va gaudir d'una felicitat que ell la vivia i Anita deixava fer. Anita als pocs anys d'estar a casa va anar perdent l'alegria que portava quan va arribar del Brasil. Ni que això ens passa poc o molt a tots, vivint perden el goig de ser'hi!
Jaume i Anita se’n van el divendres dia 8, el diumenge abans, vam dinar amb ells, i els vam portar uns records per a la família del Brasil, la fotografia ens ha deixat un record d’aquell dia. El record inoblidable d'una relació que va més enllà del fet de ser germans. Som Amor en el Cor de la Vida.
El dijous dia 7 de desembre de 1989
Jaume i Anita ens visiten, venen a dir-nos adéu, ens desitjen bones festes de nadal. Ens abraçem, ens manquen abraçades Jaume, quan ja és el carrer torna per donar-nos una última abraçada.
Jaume i Anita ens visiten, venen a dir-nos adéu, ens desitjen bones festes de nadal. Ens abraçem, ens manquen abraçades Jaume, quan ja és el carrer torna per donar-nos una última abraçada.
Ja són a Sant Paulo, (Brasil). Ens han fet una trucada, bona estada estimats, que gaudiu amb tot el cor de la família del Brasil. Bones Festes de Nadal i Cap d'any per a tothom!
Adéu Jaume
estic preparant el dinar, vindrà a dinar la meva amiga Cècilia, l’encarregada de la confecció de la casa Comes, la primera fàbrica de teixits que vem treballar en comprar la màquina de teixir. Sona el telefon, truquen del Brasil, San Paulo, en Jaume i l’Anita hi passen els Nadals amb la família d’Anita.
estic preparant el dinar, vindrà a dinar la meva amiga Cècilia, l’encarregada de la confecció de la casa Comes, la primera fàbrica de teixits que vem treballar en comprar la màquina de teixir. Sona el telefon, truquen del Brasil, San Paulo, en Jaume i l’Anita hi passen els Nadals amb la família d’Anita.
Jaume i Anita dinant a casa de Lolyta, asseguts a taula amb Carlos Arturo i Amanda, dos dels fills de Lolyta.
Jaume és mort, a l’una de la matinada, d’un atac de cor. Tot es va esborrar, a la tarda a casa hi fant cap, Rafel i família i Vicenta, també amb alguna filla, no me’m queda la memòria clara.
Adéu siau Jaume, hem sigut companys en molts moments de la nostra vida, sobretot quant eres un noi, després et vaig perdre però ens hem tornat a trobar,
Gràcies Jaume per tot el que ens has regalat en aquest camí que hem junts.
No et ser dir adéu no puc. Quan sento que no hi ets la solitud m'aclapara.
Hem recuperat el que havíem tingut.
Jaume és mort, a l’una de la matinada, d’un atac de cor. Tot es va esborrar, a la tarda a casa hi fant cap, Rafel i família i Vicenta, també amb alguna filla, no me’m queda la memòria clara.
Adéu siau Jaume, hem sigut companys en molts moments de la nostra vida, sobretot quant eres un noi, després et vaig perdre però ens hem tornat a trobar,
Gràcies Jaume per tot el que ens has regalat en aquest camí que hem junts.
No et ser dir adéu no puc. Quan sento que no hi ets la solitud m'aclapara.
Hem recuperat el que havíem tingut.
T’estimem Jaume! Fins que ens trobem: en un altre temps un altre espai d'amor compartit!.
Avui a 14 de març de 2019, només et puc dir tiet Jaume que t'estimo i t'estimaré sempre. Més enllà som U eternament.
Avui a 14 de març de 2019, només et puc dir tiet Jaume que t'estimo i t'estimaré sempre. Més enllà som U eternament.
Nadal 1989!
enllaç a 1990 un camí feixuc
