Rosa
d’abril, Morena de la serra,
de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al Cel.
enllaç a Sirio: Universo de Amor
GENER 2003
L'u de gener aniversari d'en Rafel. Fa anys que el felicitem per telefon. Per les festes de nadal i aniversari ha estat a casa seva però aquest hivern 2002-2003 la salud de Rafel ha estat delicada. Va passar diverses setmanes ingressat a la clínica Delfos, degut a la deficiènica respiratòria crònica que pateix, però no li resolen l’agreujament.
Endavant Fill. bon any 2003
Al costat l'àlbum que Montserrat va muntar de petita, on per començar hi trobavem al "Virolai"
Que la vida ens perdoni tanta violència i tanta ignoràcia volguda.
El 2003 l'assaig del cant dels «Adéus»
La primavera tornà a l’Origen en Joan Escofet i Rubió, qui fou, germà meu de llet.
Bona Llum Joan.
Adéu a Maria Rosell Estrada, l’estimada cosina de Sant Esteve Sesrovires. Ens hi acompanyen la familia Mas-Margarit.
Dinem a Martorell, a casa d’Anna, Xavier i Albert: andavant familia.
Fotografia del Casino de Sant Esteve, tantes ballades que hi tenim Maria.
Dinem a Martorell, a casa d’Anna, Xavier i Albert: andavant familia.
Fotografia del Casino de Sant Esteve, tantes ballades que hi tenim Maria.
Bé, no tot són adéus
L’onze de maig Pere i Asumpta ens proposen de fer una excursió sorpresa. I, cap el berguedà, esmorçem a Guardiola de Berga, tornem a la vida des del Coll de Pal, i dinem a la vista de l’estimat Pedraforca.
Feia molts anys, més o menys entre el 1970 i 1980, que va ser la decàda en que més excursions d’un dia o de cap de setman vam fer, que no hi haviem tornat.
M'he sentit viva, les altes muntanyes ens han fet sentir vives. Gràcies fills per estimar-nos
Feia molts anys, més o menys entre el 1970 i 1980, que va ser la decàda en que més excursions d’un dia o de cap de setman vam fer, que no hi haviem tornat.
M'he sentit viva, les altes muntanyes ens han fet sentir vives. Gràcies fills per estimar-nos
La majestat del Pedraforca imposa un respecte profund, la força de vida de la muntanya és un misteri que només, amb amor a la natura, observació i silenci per escoltar l’orquesta de la vida, la muntanya si ho creu oportú, ens revela.
A la tarda tornem passant pel Gossol, ens hagués agredat poder-hi passar més temps. Gràcies¡ Les fotografies fetes en la nostra màquina no surten, i definitivament la donem per fallida.
Preparant-nos pel judici...
L’expedient judicial per la revisió de grau d’invalidessa de Montserrat és el protagonista d’aquests primers mesos de l’any. Ha tornat a l’hospital de Sant Rafel, per a recollir l’informe que li ha fet el doctor Cambra Bonastre, per presentar al judici. Ha parlat amb Sort Teresa Iñiguen per aconseguir unes còpies de les primeres radiografies, i les hi ha conseguit.
Es a dir, molta feina recercant un passat viscut, enel que sembla que ens hem deixat el que som.
Aquí podem recuperar una mica a Jaume Nicolau, la imatge de Quan Ying la va enviar ell per nadal.
Es a dir, molta feina recercant un passat viscut, enel que sembla que ens hem deixat el que som.
Aquí podem recuperar una mica a Jaume Nicolau, la imatge de Quan Ying la va enviar ell per nadal.
Em demano com hagués anat la vida de la nostra filla, Alfons, si en Jaume hagués respos a les aspectetives de parella que tenia Montserrat. Què ha representat en la vida de la nostra filla la mancança de parella, la mancança de reconeixement per part de l'home de la capacitat que té Monts per estimar-se i estimar-lo.
El 23 de maig de 2003
Montserrat ha passat per un judici contra l’INS, perquè li deneguen l’Invalidessa. L’acompanyant Rosa Balaguer i Neus Pallarés, la noia que es cuida de la porteria de casa, hi que ens facilita força les necessitats que tenim.
26 de maig de 2003 aniversari de Maria.
Fa anys que Ma Teesa Segarra, celebra a cor que vols l'aniversari de la seva mare, aquest any és el primer que hi podem ser. A casa de les nostres amigues celebren l’aniversari de Maria, en compleix 90à felicitats i gràcies per compartir-la!
Quinze de Juny de 2003 ens deixa
Montserrat ha passat per un judici contra l’INS, perquè li deneguen l’Invalidessa. L’acompanyant Rosa Balaguer i Neus Pallarés, la noia que es cuida de la porteria de casa, hi que ens facilita força les necessitats que tenim.
Estem a l’espera de sentència. Ens han
ingressat les ajudes concedides, tenim reforços per abonar les despesses de
l’advocada.
Sortin de judici, Glòria la recull i
se’n van a Sant Cugat, en un monestir de monges, on hi fan un seminari, amb una
lama budista. Torna eixemplada.
Quan podem conversar del seminari, em diu que en arribar va plorar gairebé tota la tarda. Li costa acceptar que tenin possibilitats de donar coneixements de la àmplia consciènica de Déu en la que vibra, no ho sap fer. Li costa aprende a callar i a escolar el silenci serenament. Ha d'aprendre que del silencia serè amorós centrat en Déu en surt la certesa de compartir.
Quan podem conversar del seminari, em diu que en arribar va plorar gairebé tota la tarda. Li costa acceptar que tenin possibilitats de donar coneixements de la àmplia consciènica de Déu en la que vibra, no ho sap fer. Li costa aprende a callar i a escolar el silenci serenament. Ha d'aprendre que del silencia serè amorós centrat en Déu en surt la certesa de compartir.
26 de maig de 2003 aniversari de Maria.
Fa anys que Ma Teesa Segarra, celebra a cor que vols l'aniversari de la seva mare, aquest any és el primer que hi podem ser. A casa de les nostres amigues celebren l’aniversari de Maria, en compleix 90à felicitats i gràcies per compartir-la!
per tornar a la casa dels pares, Ma Pilar Belart Tomas. Veïna de Josep Llovera, ella ens va donar un suport total, per sortir de Llovera amb dignitat. Es va mantenir a prop nostre per tal de saber com ens en sortiem. Ella va acostar a Montserrat al Museu d’Història de Catalunya; on està descobrint la manera més objectiva de valorar el passat. Recordem al qui va ser el seu marit, el senyor Emiliano Garcia, i el respecte que sempre ens van donar. Ell va morir el desembre de l’any 1978.
Ma del Pilar, se’n va sortir amb molta dignitat, treballant en el consultori d’ATS, que tenia, al carrer de Casanova xamfrà amb Mallorca, davant el mercat del Ninot. Adéu Ma Pilar i gràcies pel teu respecte. Fotografies de juny de 1999 i d'agost de 2002! Sempre celebrant el fet de compartir vida!
Que el teu Esperit es retrobi amb l’Origen Etern. Descansa en Pau.
Enguany la vida és una lliço continua de retorn a casa als Pares. Què l'ànima lliura es reconegui en la Llum que és i gaudeixi de l'Amor que aquí en aquest petit món tant límitat hem pogut compartir
Juny del 2003, a la memòria del pare
Que el teu Esperit es retrobi amb l’Origen Etern. Descansa en Pau.
Enguany la vida és una lliço continua de retorn a casa als Pares. Què l'ànima lliura es reconegui en la Llum que és i gaudeixi de l'Amor que aquí en aquest petit món tant límitat hem pogut compartir
Montserrat viatjà a Madrid. L’ha demanen d’una televisió, per sortir en un progrma que busquen persones que es volen retrobar al cap d’anys de no veure’s. L’acompanya de Rosa Balaguer, Està contenta de viatjar i agafar un avió, li semblava que en anant en cadira no ho podria fer. Una vegada és a plató s’hi troba a Pepita Lledó Viola, la seva germana. En mirà al programa el 20 de juny, hi trobem l’odi dels Lledó-Viola. Trist bagatge per fer el camí de vida donar força a l’odi, al dolor, en detriment del respecte i comprensió que devem aquells que ens donen la vida hi han format part del nostre món perquè dèiem estimar-los.. «Tal com jutges seràs jutjat» Els valors de cada ésser humà són la mesura de felicitat que ens dóna la vida.
Per Sant Joan del 2003
Al vespre la Revetlla va quedar lluny. La Flama del Canigó que la porten d'un dels clubs esportius de algún poble del peu de la Muntanya, arriba a les deu de la nit. Aquests no és el problema, el problema és que t'has d'esperar a peu dret i que jo no puc donar suport a la mare. Per tal, coca de Montserrat, una copeta de via i adormir. No hem sortit de la cel·la. Gràcies pel teu acolliment.
Al vespre la Revetlla va quedar lluny. La Flama del Canigó que la porten d'un dels clubs esportius de algún poble del peu de la Muntanya, arriba a les deu de la nit. Aquests no és el problema, el problema és que t'has d'esperar a peu dret i que jo no puc donar suport a la mare. Per tal, coca de Montserrat, una copeta de via i adormir. No hem sortit de la cel·la. Gràcies pel teu acolliment.
La doctora de capcelera, Olga Garcia Conejero, m’ha fet unes anàlitiques: hi ha manca de ferro. M’envia a la clínica Delfos, a visitar-m’hi. Em programen una colonescòpia el 19 d’agost. Alegrem-nos Montserrat, passarem el teu aniversari fent règim Els posteriors resultats negatius. Les dificutats que pateixo del sistema intestinal estan estabilitzades. Gràcies a Déu! 
El dossiè pel P. Cassià Just.
Del 8 al 12 de setembre del 2003 al Santuari de Montserrat. Ens visita Glòria Lomas, el dia que tenim l’entrevista amb el Pare Cassià Just. Glòria ens acompanya. Tornar a ser a prop del P.Cassià, em dóna pau, com si la seva proximitat m’ajudes a preparar-me per el viatge que he d’emprendre vers a la Llum dels meus Origens, ni que Montserrat m’hi ajuda, també em reté degut a les limitacions que la lliguen, quí l’ajudarà quan jo no hi sigui. El P. Cassià, em fa sentir la proximitat de Déu, i la constant atenció que Ell té pels seus fills. Ell serà quí s’ocuparà de Montserrat quan em cridi a la seva Llum. 
Senyor perdona’m totes les vegades que t’he oblidat i no t’he sabut posar primer en les meves prioritats.
Montserrat entrega al P. Cassià, el dossié que ha fet aquest estiu. Té aproximadament unes 480 pàgines. Hi treballa des del juny. És un compendi dels seus records ubicats en el segle que viu i la seva recerca espiritual, ella diu que és la seva vida vista des de la llum de «Les dotze Revelacions». Les «revelacions» són tres llibres de l’autor americà Jaime Reddfiel, «Les nou revelacions, La desena revelació i L’onzena revelació». 
El dossié que ha fet parla de «La dotzena revelació, tal vegada la seva vida està el servei de realitzar-la. L’abat Cassià el rep amb sorpresa i tendresa. Li arriba que en aquesta entrega hi ha la confessió honesta d’una vida dedicada al retrobament amb el Déu que portem dins i no deixem expandir.
El nou Cremallera
Veiem el cremallera, el primer cop que vaig anar a Montserrat amb els meus pares i la colla de Gelida, cap el 1925 ens hi va pujar.
L’onze de juliol d’enguany han inaugurat el nou Cremallera. Aquest setembre Montserrat i jo l'hem estrenat anant i tornant de Monistrol Vila.
Setembre 19 2003, El Berguedà amb Per i Assumpta. Hep i Santa Ma de Queralt!revelem el primer carret de fotos fetes amb la màquina nova, que ens regalaren Asumpta i Pere. L’ha va portar Pepito amb les fotos del Berguedá un diumenge d'octubre que va venir a dinar a casa.
Aquestes fotografies són de primers de juny, fetes ja amb la màquina nova. Vam invitar a Rosa a dinar al "Pasa- tapas" volia obrir-me a Rosa abans que viatgessin a Madrid, per evitar sorpreses. Tal com va anar el viatja les sorpreses hi van ser, oi tant que hi van ser.
En tornar a casa ens hi esperava Ma Dolors Rossell Perellada, que ens ha fet la primera visita, és una bona alegria. Setembre dia 17 ens notifiquen la sentència respecte a la invalidessa de Monts: és favorable.
l’INS recorre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment però han d’acatar sentència per poder recorre, han d'abonar la pensió fins que arribi la sentència del TSC. En definitiva Montserrat és pensionista provisional. Qué el Procés de la Vida i la Justícia Eterna ens assenyali el cami de la Vida Compartida, per cert compartir la vida és un art força bonic i laboriós d’aprendre.
Octubre 2003 vam tornar amb Rosa Balaguer el Pasa-tapas, a la Barceloneta, hi vam dinar juntes i fou un dia excepcional celebrant la sentència que ha convertit a Montserrat en pensionista. Rosa gaudeix de la nostra alegria. Gràcies amiga¡ Fotografies dons del juny per il·lustrar la tardor que la vida ens regala. Gràcies Verge Bruna.
En tornar a casa ens hi esperava Ma Dolors Rossell Perellada, que ens ha fet la primera visita, és una bona alegria. Setembre dia 17 ens notifiquen la sentència respecte a la invalidessa de Monts: és favorable.
l’INS recorre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment però han d’acatar sentència per poder recorre, han d'abonar la pensió fins que arribi la sentència del TSC. En definitiva Montserrat és pensionista provisional. Qué el Procés de la Vida i la Justícia Eterna ens assenyali el cami de la Vida Compartida, per cert compartir la vida és un art força bonic i laboriós d’aprendre.
Rosa Balague té una mica de dificultat amb la cama esquerre, preguem per la millor recuperació possible. 
El 12 d’octubre de 2003
la familia Calduch-Mayol, celebren el 50è aniversari de noces. Ens hi convidem. Fem la festa al restaurant “la Pergola” a Montjuïc. Felicitats familia i gràcies per fer-nos-hi participar
Per cert que en Ramon està força delicat de salud. Déu Nostre acompanya'l.
El diumenge següent anem a dinar a Martorell, és el sant d’Albert Mas, gràcies Anna per tenir-nos en el vostre afecte. Amb Montserrat parlem poc del dolor que sentim per la mancança de Trinitat, senzillament em deixat que acompanyi a les moltes mancances de família estimada que han tornat a la Llum Origina. Finals d’octubre
Per cert que en Ramon està força delicat de salud. Déu Nostre acompanya'l.
Octubre 28 de 2003, operen Rafel del dit del peu esquerre, va bé.
Unes setmanes camina amb calçat de plataforma oberta que li cal.
TV3 2 de novemnbre de 2003
Acostumem escoltar la misa del Santuari de Montserrat, per l’emissora de Catalunya Cultura. El primer diumenge de mes per TV3. La celabració del dia de difunts l’homília de l’Abat, parla de la resurreció dels difunts, de la seva pasqua. Tan de bo els monjos segueixin aquest camí d’ensenyament religiós.
Unes setmanes camina amb calçat de plataforma oberta que li cal.
En memòria del meu besavi:
Felip Mercade enllaç a Padró de S. Esteve
enllaç a arrels familiars: la besàvia Maria Torras Arnaus
23 de noviembre de 2003, anem a casa de Glòria, al “molí d’en Felip”, ens hi acompanya en Joan segueix el seu camí amb més o menys entrebancs, la seva companya, Tina l’estima tal com és, i aixó a la vida és un regal que s’ha de saber valorar, seny Joan per estabilitzar-te el present. He viscut un molt bon dia, fills".
El molí d'en Felip, ha estat una vivència meravellosa. Si, ja sé que ara no podria viure en un entronr com aquest, sóc massa iaia, però era aquess tipus d'entron en el que vaig néixer i em van criar amb els meus germans. L'entorn rural, aquell en el que la terra és a prop.
enllaç a arrels familiars: la besàvia Maria Torras Arnaus
Si la terra és dura per a treballa-la i viure, però es integra, et fa fort i t'ensenya a cercar les solucions que et calen per a continuar el camí, t'ensenya a cercar a l'altre, junts podem avançar. No estic dient que canviaria la vida que he viscut només estic dient que la terra és acollidora en si mateixa, de fet per a mi també la ciutat és acollidora: pot ser sóc jo l'acollidora? .jpg)
.jpg)
El 24 de novembre de 2003
és un bon aniversari, a les nou del matí rebia aquest ram que m’han enviat Anna i Asumpta. Gràcies pel vostre amor gratuït. 
Deu m'ha fet el regal d'arribar fins els 89 anys acompanyada i estimada, gràcies a tots i totes per estimarnos i fer-nos propers 
Fa un dia esplèndit i des del menjador de casa pu prendre el sol, és el millor comiat qué hem podia fer la vida 
les companyes de feina de Montserrat que ens venen a veure molt sovint, també m'envien flors.
Gràcies per avui, Senyor!
Fira de Santa Llússia 2003
Aquest any també he pogut anar a la catedral, per donar gràcies a la Verge de Lourdes de tantes coses bones que gaudeixo en aquesta vida. Gràcies Mare.
Aquest any també he pogut anar a la catedral, per donar gràcies a la Verge de Lourdes de tantes coses bones que gaudeixo en aquesta vida. Gràcies Mare.
Hi anem amb Montserrat hi ens acompanya Mercè Balauder, fem una bona passejada fins a la plaça de Sant Jaume.
Perqué avui és Santa Llusssi dia de l'any gloriós, pels vols de la Plaça Nova rondava amb la meva amor, anem tots dos a la fira, amiga anem-hi de jorn.. Així ho canvava el nostre Alfons
Si decididament un bon dia¡ Tinc molts motius per donar Gràcies, sobretot perquè en aquesta vida he sabut veure i gaudir de les coses petites i ho he pogut transmetre als meus fills.
Ells també gaudeixen de les petites coses de la vida. Les essencials.
No, Montserrat no ha tingut temps de treures les ulleres, és clar no ho hem vist fins que hem dut a revelar les fotos.
Tornem a ser a nadal. Rafel és per casa degut al muntatge d’aquest recull que fan amb Montserrat. Sóc feliç de veure’ls treballar junts, potser no hi tornaran, però ara ho puc gaudir. Som a les festes de Nadal i Cap d'any! "Et vull sentir viva i lluent, estrella de nadal, esgarrinxant el blau del firmament!"
Sant Nadal, port ser l'últim. No ho sé però s'apropa el final del trajecte!
I aquí tenim la mamà mostrant-nos el pessebre darrere d'ella. Els nadals del 2003 com els següents mentre ella va ser a casa, van ser els millors de la nostra vida, després dels de Joan Blanques!
Nota: de desembre del 2021
Aquesta nadala ens parla dels meus temps de nena, Va ser la primera nadala que vaig fer a la mamà, quan vam anar a viure al carrer de Provença, 515. Aleshores encara anava a l'escola, al " Liceo Mallorca" Això vol dir que èrem al nadal de 1959. El primer nadal sense el papá. El primer nadal amb tiets, i iaia i cosinetes i novia d'en Rafel!
Aquesta nadala ens parla dels meus temps de nena, Va ser la primera nadala que vaig fer a la mamà, quan vam anar a viure al carrer de Provença, 515. Aleshores encara anava a l'escola, al " Liceo Mallorca" Això vol dir que èrem al nadal de 1959. El primer nadal sense el papá. El primer nadal amb tiets, i iaia i cosinetes i novia d'en Rafel!
L'any 1960, els Reis encara van passar, però pocs dies després la mamà m'explicava que els Reis éren els papás i les mamés i que a casa no tornarien a passar. 
El Nadal del pare Basili serà un Nadal de neixament absolut. Gràcies per la vostra estada entre nosaltres!
El pare Basili ha passat, gairebé quaranta anys a l'ermita de la Santissima Trinitat, damunt mateix del Monestir. Allà ha viscut com un eremita totalment entregat a la pregària i a l'acolliment dels quí anaven a cercar la seva saviesa i el seu conhort Cristic.
Tingué força relació amb el XIVè Dalai Lama, sempre que hi hagués algú disponible per a transcriure les cartes a l'anglès. Descansi en Pau quí només ha viscut per extendre la Pau del Crist.
enllaç a Pare Basili Girbau
No sé perquè he fet aquest reconte, tal vegada per sentir si tornaria a fer el que vaig fer? «Sí, ho tornaria a fer, un minut al teu costat m’ha donat força per tota una vida. Però, saps? t’enyoro senyor Lledó i t’estimo i t’he donat una filla que t’adora, és a dir: ens estima a tots dos, diu que sóm ells millors pares que ha pogut tenir i que, si no ens hagués escollit, ho faria ara. Ja són ganes oi¡ Hi nosaltres l’escolliriem a ella, de nou, com a filla?
Sí Alfons n'estic certà: no sóc capaç de deixar d’esperar. Confio en que ens retrobarem en la Llum de l’Amor Etern. L’Amor que nosaltres hem viscut i pel que hem donat tot el que teníem en aquesta vida. Tal vegada perquè vam comprendre que l’Amor no posseix res, només estima i vetlla confiant amb la Totalitat de la Vida».
Aquesst montatge és acabat de fer. Són tots els qui hi són, ni falten molts. Però la idea era acompanyar a la mare del se Esperit Masculí,el de la seva mateixa generació, germans i espós. També hi ha Joan i els nostres benaurats companys cap a Casa.
Bones notícies!
Aquests dies a Montserrat, escoltant a la mare, com l'he escotat aquests anys que hem aprofitat per fer aquest repàs del camí, m'he pogut adonar de la seva saviesa, de com ha sabut anar per la vida amb el cor obert, i rebre els envats de les situacions viscudes sense tancar el cor. 
Som a viut-i-vuit de març de 2004,
Anem a passar un cap de setmana a Montserrat,
Cel·les Abat Marcet. Hem pujat amb el tacxi d'en Marcel·li.
Quina gran persona és en Marcel·li. Ens agrada anar amb ell, sempre té coses per explicar.
Anem a passar un cap de setmana a Montserrat,
Cel·les Abat Marcet. Hem pujat amb el tacxi d'en Marcel·li.
Per ell sabem que el germà Andreu, estar molt delicat de salud i el porta sovint a l'Hospital de Manrea.
Ens ho passem d’allò més bé.
Vam viure de tot, vaig caure a la cel·la, m’ajuda a aixecar-me un veí.
Hem fet de tot!
Aquestes paraules són de la mare, han sortit del llibre que vam fer juntes repassant el camí. El llibre és imprimit i a punt per donar-lo a Rafel i Glòria, ells han mostrat ganes de veure'l fet i ens han animat a enllestir-lo i imprimir-lo.
Aquests dies a Montserrat amb la mare, també repassem el llibre i ens sentim l'una a l'altre: som una, som Unitat.
"L'any 2004, fer balanç...
No sé perquè he fet aquest reconte, tal vegada per sentir si tornaria a fer el que vaig fer? «Sí, ho tornaria a fer, un minut al teu costat m’ha donat força per tota una vida. Però, saps? t’enyoro senyor Lledó i t’estimo i t’he donat una filla que t’adora, és a dir: ens estima a tots dos, diu que sóm ells millors pares que ha pogut tenir i que, si no ens hagués escollit, ho faria ara. Ja són ganes oi¡ Hi nosaltres l’escolliriem a ella, de nou, com a filla?
La pots veure Alfons, com torna a començar, com cerca nous camins d’esperança i treball.
No sé perquè he fet aquest reconte, tal vegada per sentir si tornaria a fer el que vaig fer? «Sí, ho tornaria a fer, un minut al teu costat m’ha donat força per tota una vida. Però, saps? t’enyoro senyor Lledó i t’estimo i t’he donat una filla que t’adora, és a dir: ens estima a tots dos, diu que sóm ells millors pares que ha pogut tenir i que, si no ens hagués escollit, ho faria ara. Ja són ganes oi¡ Hi nosaltres l’escolliriem a ella, de nou, com a filla?
La pots veure Alfons, com torna a començar, com cerca nous camins d’esperança i treball.
La convivència amb els fills ha estat laboriosa.
En Rafel, el meu fill, tal vegada encara avui, no m’ha pogut comprendre ni acceptar però això és part de la seva maduresa. L’estimo com sempre i respecto la seva posició. Em sento bé amb tothom.
La convivència amb la nostra filla és continuada, juntes mantenim viu el teu amor. A vegades, ens a sembla que tu ets a casa.Crec que estic al final de la meva vida, i que la nostra filla, també està trobant el seu camí".
Deixant de banda els judicis comprendre els motius de cadascú. Fins i tot els meus.
Tanquem amb la despedida de la mare cap al pare aquells dies a Montserra.
"Alfons amor, gràcies per tota una vida d’amor viscuda al teu costat primer i després, en el teu record, fins que ens tornem a trobar en la propera vida. No, Alfons encara no sóc capaç de deixar d’esperar-te. Confio en que ens retrobarem en la Llum de l’Amor Etern. L’Amor que nosaltres hem viscut i pel que hem donat tot el que teníem en aquesta vida.
Amb Monts aquests dies hem viscut de tot fins i tot una discussió que va acabar l'endemà amb reconciliació. I, es que el nevar no em va voler que sortís per anar a visitar al pare Cassià i jo em vaig enfadar i ella també. Al cap d'avall foc d'encenalls i l'endemà al matí el pare Cassia em va telefonar a la cel·la per saludar-me. Gràcies pare Cassià Just pel vostre afecte i respecte. Gràcies. I, ja sóm a la seva agenda per a saludar-lo per Sant Joan. Gràcies
Tanquem amb la despedida de la mare cap al pare aquells dies a Montserra.
"Alfons amor, gràcies per tota una vida d’amor viscuda al teu costat primer i després, en el teu record, fins que ens tornem a trobar en la propera vida. No, Alfons encara no sóc capaç de deixar d’esperar-te. Confio en que ens retrobarem en la Llum de l’Amor Etern. L’Amor que nosaltres hem viscut i pel que hem donat tot el que teníem en aquesta vida.
Primer de maig del 2004, a Martorell, ens ve a buscar en Xavier. Poc abans de marxar apareixen Teresa i Rafel, per dir-nos que es venen el pis de Barcelona i se’n van a Castellar del Vallés. 
Gràcies als àngels, els fills eterns els qui mai han baixat al plano físic i ens envolta perquè poguem recordar-nos en l'Origen, i els qui havent près cos físic han fet i fan el camí de retorn a la consciència de Ser, deixant-nos el camí obert, perquè cadascú al seu ritme i possibilitats el faci quan torna a Casa sigui la seva prioritat. 
Ara la meva ànima nomes vol mantenir-se contínuament davant l'altar d'Amor els Pares de l'Existència. Cal dons que cada instant de vida l'entregui al perdó i a l'acceptació de que res sé dels Misteris de l'Amor. Perdono i dóno gràcies a tots els germas/germanes amb qui vam prendre l'acord de trobar-nos per facilitr-nos el camí cap a casa o per posar-hi límits. Tot ha estat la meva lliure voluntat d'expressió de l'amor o de la negació de l'Amor, tot és la meva voluntat. Acceptar l'Amor en que sóc creada o negar-lo.
El Pare/Mare Eterns tot m'ho permeten. Això sí, permeteu-me l'expressió; "tard o d'hora a sopar a Casa"
Juny 2004, s’inaugura el Forum de les Cultures, en última instancia el Dalai-Lama ha estat vetat per Xina.
Aquí unes imatges del dia de la inauguració, ens hi va acompañar la nostra amiga Rosa Balaguer.
Ens movem amb molta dificultat física, però ara la pau brilla ha casa i la nostra Monts i jo també hem deixat enrere unes experències i relacions que les hem entrega a Déu, didac Muñoz, Jaume Nicolau i companyia, Rafel Caro i companyia Rosa Pacheco i comapnyia. Conservem en el cor l'ajuda i suport dels mojos de Montserrat, del Dalai-Lama i els monjos budistes i d'algunas vidents que van entregar la totalitat de la seva vida al Servie del Crist.
Tots som U, manifestant diversitat en la voluntat d'estimar i deixar-nos estimar.
He gaudit a cor que vols. Això Rosa Balague ho va voler compartir amb nosaltres i em va regalar al seu braç, Monts hi va amb els caminadors.
I que va bé que vam dinar!
Setembre 2004 del 7 al 11 al nostre Montserrat. Recordem que des de l'any 1997 ja sempre ens allotjem a les cel·les de l'Abat Marcet. Les cel·les de l'Abat Oliva només s'obren a l'agost i les notícies que en donen es que les tancarant per renovar-les.
Dons, adéu fills …
Fotografies plaça Letamendi, davant l'agència tributaria.
De camí cap els noranta anys he arribat a l’any que és celebra a Barcelona el Forum de les Cultures. Es realitzarà de primavera a tardor.
Què el Buda de la Compasió ens impulsi a treballar per estimar-nos tots com a fills d’un mateix Origen...Deixem espai a la continuïtat de la Vida:
Aquí acaba el tex del recull fet amb la mare, fins el 2004, Ara segueix el treball dut a terme amb els pares de finals del 2006 fins... ni el temps ni l'espai existeixen.
Només existeix l'Expressió de Vida Eterna que ens pensa i ens vibra.
Avui, set de febrer de 2019, repassar aquestes experiències del fet de viure la materia, el nivell més dens de la Creació, per a mi es sorprenent. comprenc que sembli un garbuix perquè no està ben clar quí parla, de fet l'intent és que la qui en el físic va ser la meva mare, expressi el que vibrava aleshores i el que vibra en aquests instants. Evidenment, a dotze anys del seu traspàs ja no sé si mai n'hi hagut dues, o sempre som una expressant-nos en dos formes de vida més o menys diferents.
De camí cap els noranta anys he arribat a l’any que és celebra a Barcelona el Forum de les Cultures. Es realitzarà de primavera a tardor.
Què el Buda de la Compasió ens impulsi a treballar per estimar-nos tots com a fills d’un mateix Origen...Deixem espai a la continuïtat de la Vida:
Aquí acaba el tex del recull fet amb la mare, fins el 2004, Ara segueix el treball dut a terme amb els pares de finals del 2006 fins... ni el temps ni l'espai existeixen.
Només existeix l'Expressió de Vida Eterna que ens pensa i ens vibra.
Ara a la matinada d'aquest set de febrer de 2019, ens cal expresar el perdó per tot el que ens hem cregut que viviem. En lloc de centrar-nos en el que l'aparent altre m'ha fet o m'ha deixat de fer, cal comprendre quines actituds meves han obert la porta als sentiments de carència i sofriments, que regularment acabem creient-nos
Mentre ens creiem ésser un cos físic, negant la força que ens sosté l'Esperit Etern que ens pensa dins la seva perfecció manifestant-se en la materia i prenent forma humana imperfecte perquè el sol fet de prendre forma limita, sofrirem les limitacions que amb les nostres creences ens imposem. 
Al Dalai-Lama al cap d'avall, el govern estatal no li va concedir el permís per fer la conferència inaugural del Forum de les Cultures a Barcelona, perquè el govern Xinés ho va imposar.Amb aquesta realitat acceptada és relativament senzill compredre els camins que hem escollit fer, col·lectivament aquests últims quinze anys. Ara sòc a l'ordinador per donar-me gràcies per haver obert el llibre Un Curso de Milagros, cap el 2014, i gràcies al que, ara sí, el llibre m`ha pogut transmetre obrir-me al perdó no dual i comprendre des del cor el que hem viscut a nivell, individual, familiar i grupal.
Imatge d'octubre de 1982. El XIVè Dalai Lama amb l'Abat Cassià Just i el pare Basili Girbau. Cami dels degotalls. Units en Pregària.
Gràcies al Pare/Mare Eternals per la seva Misericòrdia i per permetre'ns experimentar el plano físic des de les minses possibilitats que ens dóna l'oblit de l'ànima i l'Esència que Som.
El Pare/Mare Eterns tot m'ho permeten. Això sí, permeteu-me l'expressió; "tard o d'hora a sopar a Casa"
Perdono a tot i tothom que he jutjat. Déu no m'ha concedit pas el dret de jutjar al meu germà. Sí el de comprendre les seves limitacions que són iguals que les meves presentar-li la nostra relació a l'Altar Interior entregant a l'Amor el que no m'ès possible comprendre o acceptar.
Gràcies Pare/Mare per que els Vostres fills estem Eternament protegits i som Innocents en la Vostra Presència.
Beneixo a tots els germans/germanes amb que ens hem trobat en aquest camí travessant espais i temps inexistens.
Gràcies Germans per tot el que compartim: només Som Amor en el Cor Sagrat del Nostre Creador. Son U en el Pare Etern, com ens va dir el Nostre Germà Gran Yeshua de Nazaret.
Aquí unes imatges del dia de la inauguració, ens hi va acompañar la nostra amiga Rosa Balaguer.
Ens movem amb molta dificultat física, però ara la pau brilla ha casa i la nostra Monts i jo també hem deixat enrere unes experències i relacions que les hem entrega a Déu, didac Muñoz, Jaume Nicolau i companyia, Rafel Caro i companyia Rosa Pacheco i comapnyia. Conservem en el cor l'ajuda i suport dels mojos de Montserrat, del Dalai-Lama i els monjos budistes i d'algunas vidents que van entregar la totalitat de la seva vida al Servie del Crist.
He gaudit a cor que vols. Això Rosa Balague ho va voler compartir amb nosaltres i em va regalar al seu braç, Monts hi va amb els caminadors.
I que va bé que vam dinar!
Ho vam gaudir com una possibilitat de canvi col·lectiu en l'avançada humna. L'euro només tenia dos anyets de vida, encara podiem optar pel desenvolupament de la consciència espiritual col·lectiva, en aquells moments ho podiem fer.
De fet a la nostra petita casa vam tornar a prioritzar el desenvolupament de la Consciència se Ser i la relació amb l'ànima continuadament. 
El segon dia vam asistir a una curta conferencia que va fer en Raimon Panikar, era el capvespre, al aire lliure, va ser una hora mágica.
Gràcies per aquest momento- Aquí les últimes fotografíes d’aquella bonica trovada de les cultures.
El segon dia vam asistir a una curta conferencia que va fer en Raimon Panikar, era el capvespre, al aire lliure, va ser una hora mágica.
Gràcies per aquest momento- Aquí les últimes fotografíes d’aquella bonica trovada de les cultures.
Setembre 2004 del 7 al 11 al nostre Montserrat. Recordem que des de l'any 1997 ja sempre ens allotjem a les cel·les de l'Abat Marcet. Les cel·les de l'Abat Oliva només s'obren a l'agost i les notícies que en donen es que les tancarant per renovar-les.
El dia 10. Ens telefona l’advocada Carme Adell, per dir-nos que ja tenim la sentencia del Tribunal Superior de Catalunya, ha ratificat la sentencia que ja teniem. Gràcies al Procés de la Vida per aquest respir. Gràcies perquè ens sentim perdonades per Déu, entrem en la comprensió que Déu ens perdona perquè, com diu Jesus "heu estimat molt". 
Per l'Amor i coneixement de la nostra febles és que Déu ens perdona i ens dóna temps per a comprendre les nostres pors causa de tots els judicis que fem sense veure que Déu mai ens ha donat la potestat de jutjar els nostres germans.
Tal vegada perquè vam comprendre que l’Amor no posseix res, només estima i vetlla confiant amb la "Totalitat de la Vida". Repassar el viscut sempre és un goig de gratitud. 
Recordar que en aquells dies passats a
Montserrat el setembre del 2004, vam rebre la notícia que el senyor Antoni Escribà Serra, el propietari de la pastisseria Escribà on vaig treballa uns quants anys havia traspassat a la Llum.
Som al Nadal de l’any 2004.
Figueres, Museu Dalí 8 de setembre de 2004
Feia una visita al Museu Dali, a Figueres, amb la seva esposa Joos i el seu net Pol, en sortir del Museu, va ensopegar i va caure,Un lleuger cop al fron fou mortal. Tenia 73 anys i encara era el director de la seva vida i estava traspassant el negoci als fills. Ens va telefonar la nostra amiga i antiga companya de treballa a Ca l'Escribà, la senyora Montserrat Misserachs, ens va trucar quan Antoni ja era enterrat.
Adéu Antoni la teva mirada ha acompanyat molts anys el meu camí, sempre va ser una mirada de total confiança en la meva capacitat de gestionar les situacions que la vida em presentava.
Avui que recupero aquest espai al blogger per recordar al teu comiat, m'adono, perfectament de la mirada lluminosa que sempre he rebut del teu Cor. Gràcies per tots els regals que m'has fet, que m'ha fet la teva família al llarg del camí. Ens retrobem en l'Origen d'Amor Etern que compartim tots els germans.
Judit Ferrera Casa onze de setembre de 2004
Tornem a casa el dia 11, poc després d’arribar telefona en Rafel, ha nascut Judit Ferrera Casas, la primera nena de Marta i el seu segon fill. Felicitats família.
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, gràcies per acollir-nos en el Vostre Amor Sagrat.
Assumpta i Pere telefonen, ens volen portar a fer un altre passeig. Passejem per Gossol, tornem de nit. Estic esgotada i feliç.
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, gràcies per acollir-nos en el Vostre Amor Sagrat.
Gràcie fills. Asumpta i Pere, són els quí tenen la voluntad i la possiblitat de programar sortides on Montserrat i jo hi poguem accedir. Anna i Xavier tenen la voluntat de regalar-me un net. Gràcies filles, gràcies Trini, encara que has deixat aquest món, segueixes estimant-nos i sentn amb i amb nosaltres.nosaltres.
Coses de la tardor…
Rafel i Teresa ens visiten i porten aquesta fotografía. Els demanem si la mare de Judit, acceptaria un regal per la nena, ho preguntarant. Marta acepta el regal i proposa als seus pares, que ens portin a casa d’ella per a coneixer
Som-hi, també portem un regal per en Gerard. És una bona tarda.
Gràcies Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Queralt.
La nena. sembla haver nascut per regalar a la família l'acceptació i la relació. Judit, filleta et desitjem que Déu sempre brilli en els teus ulls plens d'Inocència. La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.
Ara em sento en pau, sento i puc compartir amb ella tot l'amor que ens ha guiat per aquest camí, que no ha estat gens senzill, però en el que sempre m'he sentit acompanyada per Déu, malgrat no pogui compredre una bona part de les situacions viscudes. Déu ens ha donat la força i flexibilitat per poder continuar endavant gaudint de la matinada després de la nit fosca. Gràcies Padre perquè sempre ens protegeixes amb la teva mirada de Llum. 
Som-hi, també portem un regal per en Gerard. És una bona tarda.
Gràcies Mare de Déu de Montserrat i Mare de Déu de Queralt.
La nena. sembla haver nascut per regalar a la família l'acceptació i la relació. Judit, filleta et desitjem que Déu sempre brilli en els teus ulls plens d'Inocència. La nostra Montserrat ha enllestit el repàs pel camí que hem fet Alfons.
Les meves nebodes, volen fer un sopar per comentar el llibre que Montserrat ha montat, tot escoltant les “meves batelletes”. Fem el sopar, però ni un mot respecte al recull famíliar. El sopar el fem en un restaurant de la plaça Onze de Setembre del barri de Gràcia. 
Feliç compleanys Mare!
Ja hi sóc, el 24 de novembre faig els 90 anys. Anem a Montserrat, ens hi acompanya Eugeni Fonoll, l’amic de la meva Monts que havia treballat a ca l’Escribà. En la missa conventual, demanen per a mi. M’emocinat intensament i li dono gràcies a Déu per aquest momento. El Pare Cassià tocava l’Orgue i m’ha dedicat una dolça lloança a la Mare de Déu composta per ell mateix. Gràcies.
Després de Conventual l’hem anat a saludar per agrair-li les pregàries que ens dedicat i el respecte en que ens acull. Gràcies per la vostra Compasió.
T
ornem a casa plenes de goig i gratitud per aquest dia que hem viscut i per tot el que hem viscut amb l’ajuda de les pregàries al Crist. 
El dissabte Rosa Balaguer ve a casa a celebrar el meu aniversari. Gràcies estimada amiga, vosté tampoc ens oblida. 
Rosa gaudeix de la nostra alegria i juntes compartim el goig de la mare.
Els anys de veinatge i amistat es fan sentir. 
Ens hem sentit molt aprop al llarg de vint-i-dos anys. La mare escombrava la vorera i Rosa donava menjar els coloms a la terrasseta de la torre on vivia davant de casa. 
Dissabte 5 de desembre, Asumpta i Pere volen celebrar els meus 90 anys. Venen a sopar, és a dir el porten i també el pastís. Us estimo fills!
Noranta anys són molts anys Montserrat i estic molt cansada de sentir aquest profund dolor d'ossos. Tot s'ha fet una mica massa feixuc, però tal vegada era el que ens calia per aprendre a estimar i estimar-nos. Ens estimem Montserrat per sempre!
Enguany passem les festes a casa, gràcies a Déu per la pau i l’estimació que compartim amb Montserrat.
Gràcies filla per tot el respecte que rebem de tu. Tan jo com el teu pare. T’estimem filla t’estimem i gaudim de la teva estimació. enllaç a 2005 Gràcies per aquesta Vida