sens veure mai els cims de Montserrat;
en
terra i mar oïu a qui us implora,
torneu
a Déu els cors que l’han deixat.
enllaç a Sirio: Universo de Amor 
Benvingut el 2005!
Benvingut el 2005!
Lolita, la seva germana, la qui viu a Sant Paulo, Brasil, és aquí per cuidar-la, però; quant de temps es podrá quedar?, com evulocionarà la malaltia d’Anita?. Que la Misericordia del Crist t’ajudi estimada.
Diumenge 12 de febrer de 2023: Tant de temps que ha passat dintre meu tanta nit. Dalt al Cel la ciutat on potser ells han fugit... Se'n va anar en un dia molt clar jo no sé quina cosa em diria... Se'n va anar cel enllà i un mirar m'ha quedat per recordar
Fotografia d'octubre de 1989
El 30 de gener del 2005 Anita ens ha deixat per tornar a l’Alegria de la Vida, l’alegria que ella va partar a casa en unir la seva joventut, amb la del meu germà Jaume.
Me'n vaig poder despedir el passat diumenge dia 22. T'estimo filla, t'estimo¡
Gràcies estimada per tot l’Amor que ens has regalt i que m’has acceptat. Fins que ens retrobem en el Goig de l’Amor Incondicional germana estimada.
Les despulles d'Anita, reposen al Cemntiri del Poble Nou. Lolita va comprar el nixol allà, perquè en Jaume i solia anar i sempre que Lolita va visitar Barcelona en vida de Jaume, ell la portava a passejar pel barri on ell va viure, quan de nen va arribar a la ciutat. Viviem, jo he dit, al carrer Taulat número 1, a dalt de tot, sota el terrat. Teniem al Cementiri davant i allà jugaven els nens, en Joan i en Jaume.
Març 2005
Hem arribat al dia de Santa Matilde, un altre any. En aquest present amb Monts hem recuperat el goi d'estar juntes i celebrar les petites coses. L'economia és la necessària i fins i tot podem fer alguna despessa extra. Què més de bo em pot donar la Vida.
Veig a la nostra filla moderadament feliç, el meu fill Rafel ha realitzat la seva família i ha pogut crear un moderat patrimoni.
Gràcies als Pares Eternals per la Seva Miseròrdia.
Viure en aquest barri és el regal de Déu a una petita servidora, que havent-se equivocat moltes vegades Déu mai no m'ha tingut en compte.
El nostre balcó de Trinxant 2005
La palmera de la placeta de davant de casa. A vegades si Monts no pot sortir ja baixo i m'assec en aquest banc i faig la "xerradeta" amb les iaies del barri, les que hi han viscut des de petites, n'hi ha que hi han nascut, com és la senyora Rustullet, tant iaia com jo, amb una memòria del barri i de Barcelona que gaudim les estones que ens acompanyem.
22 de juny de 2005, sopar amb els nebots, nebodes, en un restaurant del carrer Marià Cubí “El pájaro loco”. Les filles del meu germà Joan esta força bé, cadascuna a la seva manera. En Joan i Tina, també van fent, ara se’n canviat de pis, han anat a viure en un pis de prop de la plaça Virrei Amat. Felicitats, Joan, Tina, treballeu i gaudiu aquest momento, que és únic! 
Me'n vaig poder despedir el passat diumenge dia 22. T'estimo filla, t'estimo¡
Gràcies estimada per tot l’Amor que ens has regalt i que m’has acceptat. Fins que ens retrobem en el Goig de l’Amor Incondicional germana estimada.
Març 2005
Hem arribat al dia de Santa Matilde, un altre any. En aquest present amb Monts hem recuperat el goi d'estar juntes i celebrar les petites coses. L'economia és la necessària i fins i tot podem fer alguna despessa extra. Què més de bo em pot donar la Vida.
Gràcies als Pares Eternals per la Seva Miseròrdia.
Viure en aquest barri és el regal de Déu a una petita servidora, que havent-se equivocat moltes vegades Déu mai no m'ha tingut en compte.
La primavera avança, amb Monts la gaudim.
Demanem algún tacxi dels adaptats, per anar a comprar café a la Portorriqueña, al carrer Xucla, i aprofitem per fer una passajeda, curta, això sí, cap de les dues pot caminar gaire.
Demanem algún tacxi dels adaptats, per anar a comprar café a la Portorriqueña, al carrer Xucla, i aprofitem per fer una passajeda, curta, això sí, cap de les dues pot caminar gaire.
Aquests any sí, puc gaudir de la revetlla de Montserrat!
La tardor ens diu fins l'any que ve, Som a primers de novembre. Rafel i Teresa ens vénen a buscar per presentar-nos el seu nou pis, ara viuen a Castellar del Vallés.
Aquí ens veieu dinant a casa seva, era el primer diumenge de novembre. Rafel i Teresa ara han aconseguit el millor pis de tots els que han viscut. Ells també ho diuen. És un àtic en que totes les habitacións tenen sortida exterior, això vol dir que és el pis més lluminós que han viscut. Felcitats Rafel, la vida t'acompanyat a fer un recurregut seré i coherent. És un goig per a mi, fill veure't gaudir del tteu treball i esforç per a donar el millor a la família que has creat. Gràcies Pare, gràcies.
Som a vint-i-cuatre de novembre de 2005.
Al matí gaudeixo reben les flors que m'envien Anna i Asumpta Margarit i Loly Valera, gràcies filles per recordar-me. Gràcies.
Sortim a fer un vol, però no ens allunyem gairebé de casa. Vull viure aquest aniversari a casa, gaudint d'quest regal que ens han fet els Pares Eterns, d'aquest piset, d'aquest balcó.
A la casa petita, a la casa Gran Pare i vindré quan Tú em cridis.
Montserrat m'ha regalat unes ulleres que hem protegeixen del vent, així els ulls no em molesten ni em ploren tant sovint. Aquest regal ja ens ha fet moure molt.
L'optica ens hi ha fet anar moltes vegades per tal de suavitzar el possible les molèsties que tinc. També m'ha comprat una lupa molt gran per que pogui llegir una miqueta, i sí ho puc fer, amb molta paciència però encara puc llegir l'article del Josep Ma Espinàs del "Periodico" que ara surt en català. L'Espinàs ja fa uns anys que hi treballa.
Bé aquestes bones notícies que diria la nostra amiga Carolina Coutier, ja us fan comprendre que l'economia de casa està una mica més alegra. Gràcies a Déu per aquest aniversari, compartit com sempre amb la meva Montserrat.
Els 91 els celebrem a casa, a la nostra cuina, amb un dels nostres menjars preferits i, aquest massini individual, on Montserrat m’hi ha colat les espelmes. Ens estimem filla! És un aniversari pel que no he volgut cap mena de festa. Es com si tingués la necessitat de viure'l molt apropet de Monts. 
Fina Ruiz i Loly Valera, passen un divendres a la tarda amb nosaltres, de fet em feliciten pels meus 91 anys, gràcies amigues Companyes de treball inseparables de Montserrat, una vegada ell és jubilada han continuat trobant-se i compartin vivències de bones amigues. De fet n'eren cinc,hi havia Teresa Aguado, de qui es van separar més en estar ella també jubilada i Assumpta Amils, que també forma part de la colla, és més com amiga personal de Montserrat.
Fina Ruiz viu a l'Hospitalet, Loly a Sant Boi del Llobregat i Sertel le va acostar en una etapa de integració personal de les tres, Les atraccions d'amistats són ben curioses. A Montserrat sempre li ha tirat molt Fina i ella també té molta proximitat amb Montserrat. Assumpta trià a Montserrat i ella ho accepta unes vegades millor que altres.
Loly trià a Montserrat, i de fet és una criatura tan senzilla i transparent que se't posa al cor. Teresa és una sernyoreta que es trià a Montserrat i s'aprecien força. Assumpta és la filla gran d'un matrimoni català benestant en el seu temps. Als catorze anys Assumpta tingué el primer atac d'artritis-reumatica que li marcaria el camí la manera de viure.
Tornem a ser a les Festes de Nadal ara toquen les del 2005
Aquí una fotografía de Montserrat amb Josep Obradors i Ma Teresa Segarra, celebren el nadal uns dies abans, en una cafetería del barri d’en Josep, al carrer Tamarit xamfrà amb Urgell.
Aquestes festes de nadal totes a casa gràcies a Déu. Montserrat a l'ordinador i jo gaudint de la Pau que compartim, malgrat que la greu malaltia del nostre amic Ramon Calduch, ens porta tristesa. Els camins de les nostres relacions properes i llunyanes són un misteri que, si volem ens acosta a escoltar a Déu en el Silenci. És en el silenci dels nostres pensaments que Déu respón! 
Ja he dit que tenim força relació amb la família Calduch. Pepita cap a la primavera va passar algunes tardes a casa amb la Montserrat i amb mi. Va portar moltes fotografies hi Monts les va escanejar, d'acord amb Pepita, quí li va donar les notes biogràfiques, 
Monts va començar a fer un àlbum de la família Calduch - Mayol. Aquest àlbum va conviure amb el nostre "llibre de batalletes". Així s'han configurat aquests nadals, compartits amb una família amb la que, sense gairebé veure'ns ens donem afecte i respecte.
Monts ara està molt dedicada a l'ordinador perquè abans de tancar l'any ella i els seus amics "calduquistes" volen anar a l'hospital de Sant Pau per entregar-li l'àlbum que Monts està d'editant. Gràcies a la familia Calduch-Mayol per la seva amistad gratuïta.
En Ramon continua ingressat a l'Hospital de Sant Pau, força greu, ni que encara ens coneix. L'he anat a veure i m' he despedit d'ell, fins a sempre amic i gràcies per la teva amistat, respecte i atenció.
Quin goig, la revetlla de Sant Joan a Montserrat. Ens hi acompanya, però Paquita, la senyora que vam coneixer a l’hospital de Sant Pau, ja que era auxiliar d’infermeria, a la planta on ha estat ingressada Montserrat. 
Paquita amb dóna el braç i aquest any, sí, puc gaudir de la revetlla,
Paquita amb dóna el braç i aquest any, sí, puc gaudir de la revetlla,
Ella passará una nit acompanyant-nos i nosaltres ens hi quedarem tres nits. Gràcies Mare perqué ens acull en el teu jardí!
Juliol 2005. aprofitem els dissabtes o diumenges, en que hi ha poc trànsit per demanar un servei de tacxi i passejar per la nostra Barcelona estimada. Ai, els àrbres de la diagonal¡
Onze de juliol, bateig de Judit Ferrera Casas.
Hi anem, la bateixen en una església de Terrassa. No em pregunteu on. 
Per anar a dinar se’ns van repartir entre els cotxes. El dinar en un “selfservi” d’un poligon industrial, tampoc recordó d’on. 
Vam gaudir de Judit i de la companyia dels de casa. Judit a portat perdó i pau a la família.
Gemma i Joan una parella que será molt feliç, dins de les realitats del cami de la vida. Amb Judit a la falda a Gemma se li noten les ganes de ser marona!
Marta es marassa fa goig veure-la ni que encara anem molt justets La nostra relació és tan delicada com amb la Tere.
Vam anar i tornar en un tacxi adaptat. Va ser un bon dia, vam poder participar del creixement de la familia d’en Rafel.
Aquest Juliol ens movem, quan faci més calor ja ens quedarem quitetes.
Amb Montserrat ens hem acostumat a anar a comprar, el sucre negre, nous, lecitina, al Born, és a dir, a les botigues del passeig del Born.
Tacxi-amic ens dóna la facilitat de moure'ns ni que Monts diu que se sent paquet: servei porat a porta, la veritat és que tenim sort de poder gaudir d'aquest servei.
Tornem a estrenar màquina de retratar, l’estrenem per la Diagonal. Hi anem en dissabte perque el transit està més lleuger i "Tacsi.amic" menys saturat.
Si ho mirem amb "lupa" en aquestes imatges s'hi veu el "Tram" de la Diagonal. No hi hem pujat però.
Ara ja segons quines novetats si anem soles, i hi anem sempre, o gairebé sempre, ja es veu ens les imatges, ens fa por arriscar-nos a caure. Però l'he vist en aquestes passajades he tornat a veure un tramvia per Barcelona, i espero que les noves generacions recuperin aquest ransport tant alegre i eficient.
S'acaba el juliol 2005,
l'agost en el barri ens hi trobem una mica més soles. Tothom és de vacances, que hi farem. En Pere de la copisteria amb la seva família també se'n al poble d'origen, prop de Saragossa. Perquè no m'enyori ens fa unes fotografies. Aquests anys en Pere per a nosaltres és un amic que agrïm molt. Ens sentim apreciades i respectades per una persona que és honesta i senzilla.
Gràcies Pere per la teva amistat i felicitats, demà és el teu sant, però tú i la teva família ja anireu de cami a les vacances.
Bon estiu amics¡ L'agost viscut a Barcelona, actualment és una joia. La ciutat està dormida sota el sol. Els barcelonins són de vacances, tots alhora i deixen una ciutat espaiosa, amb poca gent.
Potser des que vam començar el nou segle no queda tan calmada l'agost, el turisme augmenta en totes les epoques de l'any.
A l'agost que els barcelonins són de vacances els turistes tendeixen a omplir aquesta nostra ciutat.
Les actuals generacions tendeixen a convertir Barcelona en una ciutat que pogui competir amb les més grans ciutats europees. Això converteix Barcelona en un gran apardor. Comença a sentir a Barcelona com si fos el "Corte Inglés" i em sap greu. Aquest estiu és un estiu gaudit,
Monts té una mica d'enyorança, igual que jo, i és que fa molts anys que ens falta la companyia d'un home com Mont i jo el sentim. D¡aquells que com diu la cançó "no se estilan" El meu company fa tants anys que no té pres+encia física que em sorprèn com el sentim Monts i jo. I, el possible comapny de Monts, aquest ni tan sols ha aperegut. Què hi farem¡
L'agost 2005 és molt calurós!
Anna, Xavier i Albert, venen a passar una tarda amb nosaltres.
L'Albert està prendat de Matilde, die que es una iaia seva molt velleta, velleta i arrugadeta. Sí fill, velleta i arrugadeta, tens raó. Gràcies Albert per tenir present aquesta iaia, com fa anys la teva mare em tingué presente en els seus afectes més tendres.
L'agost ens ofereix espais de diumenge per anar a buscar el diari
Les rambles, al costat de la font de Canaletes, diu la llegenda que si bevem aigua d'aquesta font sempre tornarem a Barcelona. Potser un dia i tornaré però només si Déu ho vol i cal.
A la fotografia faig cara seria perquè estric cansada, caminar em costa molt.
Ha arribat el teu compleanys, filla, felicitats. Anem a fer una xocolata a la granja “la Palleresa”, al carrer de Petrixol. Monts t'arribarant uns anys en què el teu aniversari serà solitari. No hi haurà ningú al teu costat. saps filla meva aix`em fa mal. Voldria poder acompanyar la teva solitud com tú acompanyes la meva. No sé el perquè d'aquesta forma de vida que vivim.
Tampoc em sembla que Déu ho sàpiga, tal vegada ho permet pèrquè respecte la nostra lliure voluntat. La nostra petita voluntat plena de pors i egoismes. Sí, sembla que som responsable del que vivim, o si més no de com vivim el que el present ens regala. Esperem que el tacxi ens vingui a recollir a la Porta Ferrisa. Cap a casa, hi arribem si fa no fa, a les dotze.
Pare Etern sempre t'hem sentit en nosaltres però certament ens ha mancat en la nostra família que la teva prrsència prengués forma física.
Una família sostinguda en el físic per mare i filla, deixa clar que en el seu origen hi hagué un pare, però Senyor fa tans anys que Monts i Jo som el total de la família que sentim anyorances de la teva Presència Santa expressant-se en el físic.
El setembre 2005 ens porta la calidesa dels colors daurats, les fullles senblen d'or al platan de davant de casa, el que ens saluda alegrament en el balcó.
Abans de tornar a la feina Fina Ruiz ens fa una visita, Per a Monts les companyes de treball sempre li regalen la seva amistat. Per ella els treballs, degut a la seva salud, sempre son aigua en un cistell de vimet.
El setembre 2005 el Manel torna a obrir el Kiosk de diaris i en Pere la copisteria. Darrere del llibre familiar que ha montant Monts, ha passat moltes estones a la copisteria d'en Pere i ell l'hi ha donat força idees per tal que l'edició li quedés millor. Ell em va regalr el llibre editat que tenim. Els altres són format fotocòpia. 
Ai, gràcies Pere t'hem trobat molt a faltar, Ara les nostres sortides a la vella Barcelona només serà per anar a comprar cafè i formatge.
Aquest Juliol ens movem, quan faci més calor ja ens quedarem quitetes.
Amb Montserrat ens hem acostumat a anar a comprar, el sucre negre, nous, lecitina, al Born, és a dir, a les botigues del passeig del Born.
Tacxi-amic ens dóna la facilitat de moure'ns ni que Monts diu que se sent paquet: servei porat a porta, la veritat és que tenim sort de poder gaudir d'aquest servei.
Tornem a estrenar màquina de retratar, l’estrenem per la Diagonal. Hi anem en dissabte perque el transit està més lleuger i "Tacsi.amic" menys saturat.
Si ho mirem amb "lupa" en aquestes imatges s'hi veu el "Tram" de la Diagonal. No hi hem pujat però.
Ara ja segons quines novetats si anem soles, i hi anem sempre, o gairebé sempre, ja es veu ens les imatges, ens fa por arriscar-nos a caure. Però l'he vist en aquestes passajades he tornat a veure un tramvia per Barcelona, i espero que les noves generacions recuperin aquest ransport tant alegre i eficient.
l'agost en el barri ens hi trobem una mica més soles. Tothom és de vacances, que hi farem. En Pere de la copisteria amb la seva família també se'n al poble d'origen, prop de Saragossa. Perquè no m'enyori ens fa unes fotografies. Aquests anys en Pere per a nosaltres és un amic que agrïm molt. Ens sentim apreciades i respectades per una persona que és honesta i senzilla.
Gràcies Pere per la teva amistat i felicitats, demà és el teu sant, però tú i la teva família ja anireu de cami a les vacances.
Bon estiu amics¡ L'agost viscut a Barcelona, actualment és una joia. La ciutat està dormida sota el sol. Els barcelonins són de vacances, tots alhora i deixen una ciutat espaiosa, amb poca gent.
Potser des que vam començar el nou segle no queda tan calmada l'agost, el turisme augmenta en totes les epoques de l'any.
A l'agost que els barcelonins són de vacances els turistes tendeixen a omplir aquesta nostra ciutat.
Les actuals generacions tendeixen a convertir Barcelona en una ciutat que pogui competir amb les més grans ciutats europees. Això converteix Barcelona en un gran apardor. Comença a sentir a Barcelona com si fos el "Corte Inglés" i em sap greu. Aquest estiu és un estiu gaudit,
Anna, Xavier i Albert, venen a passar una tarda amb nosaltres.
L'Albert està prendat de Matilde, die que es una iaia seva molt velleta, velleta i arrugadeta. Sí fill, velleta i arrugadeta, tens raó. Gràcies Albert per tenir present aquesta iaia, com fa anys la teva mare em tingué presente en els seus afectes més tendres.
L'agost ens ofereix espais de diumenge per anar a buscar el diari
Les rambles, al costat de la font de Canaletes, diu la llegenda que si bevem aigua d'aquesta font sempre tornarem a Barcelona. Potser un dia i tornaré però només si Déu ho vol i cal.
Quinze d'agost de 2005
El Kiosc de diaris d’en Manel, és tancat per vacances. Avui anem a comprar el diari a la Rambla. Asmurçarem a la "Palleresa", és l'aniversari de Monts, fa cinquanta-cuatre anys i ho celebrem.A la fotografia faig cara seria perquè estric cansada, caminar em costa molt.
No tenim pastís, però tenim tortell, per molts anys Monts!
Qualsevol dia arribarà la meva matinada, Monts, no voldria que ploressis gaire, més avit voldria que t'imaginis que sóc amb tú, sigui quan sigui. Igual que a vegades juntes imaginem que el pare és amb nosaltres i sempre ens acompanya.
Monts quan jo torni amb ell a passejar per l'Arc de Sant Martí, serem els dos que estarem amb tú facis el que facis, siguis on siguis, escolta filla: estarem junts sempre.
Una última fotografia dels passetjos d'estiu, a l'estació de Sants. Ara ja no puc agafar el tren, però passar una estona veient el tràfec de l'estaciò em fa sentir que sóc viva! Una bona passejada Montserrat.
Quan acabem la passejada tornem a casa.
Gràcies Pares Eternals per aquesta llar.
No és que hagim pogut vestir una casa com de més jove somniava. quan vam arribar aquí amb Montserrat ja portàvem massa vida soles, o acompanyant-nos en la nostra solitud.
Qualsevol dia arribarà la meva matinada, Monts, no voldria que ploressis gaire, més avit voldria que t'imaginis que sóc amb tú, sigui quan sigui. Igual que a vegades juntes imaginem que el pare és amb nosaltres i sempre ens acompanya.
Una última fotografia dels passetjos d'estiu, a l'estació de Sants. Ara ja no puc agafar el tren, però passar una estona veient el tràfec de l'estaciò em fa sentir que sóc viva! Una bona passejada Montserrat.
Gràcies Pares Eternals per aquesta llar.
No és que hagim pogut vestir una casa com de més jove somniava. quan vam arribar aquí amb Montserrat ja portàvem massa vida soles, o acompanyant-nos en la nostra solitud.
Pare Etern sempre t'hem sentit en nosaltres però certament ens ha mancat en la nostra família que la teva prrsència prengués forma física.
Una família sostinguda en el físic per mare i filla, deixa clar que en el seu origen hi hagué un pare, però Senyor fa tans anys que Monts i Jo som el total de la família que sentim anyorances de la teva Presència Santa expressant-se en el físic.
Abans de tornar a la feina Fina Ruiz ens fa una visita, Per a Monts les companyes de treball sempre li regalen la seva amistat. Per ella els treballs, degut a la seva salud, sempre son aigua en un cistell de vimet.
Ai, gràcies Pere t'hem trobat molt a faltar, Ara les nostres sortides a la vella Barcelona només serà per anar a comprar cafè i formatge.
Septembre 14 2005. Anem a comprar bacallà al passeig del Born!
Aquí ens veieu dinant a casa seva, era el primer diumenge de novembre. Rafel i Teresa ara han aconseguit el millor pis de tots els que han viscut. Ells també ho diuen. És un àtic en que totes les habitacións tenen sortida exterior, això vol dir que és el pis més lluminós que han viscut. Felcitats Rafel, la vida t'acompanyat a fer un recurregut seré i coherent. És un goig per a mi, fill veure't gaudir del tteu treball i esforç per a donar el millor a la família que has creat. Gràcies Pare, gràcies.
Al matí gaudeixo reben les flors que m'envien Anna i Asumpta Margarit i Loly Valera, gràcies filles per recordar-me. Gràcies.
Sortim a fer un vol, però no ens allunyem gairebé de casa. Vull viure aquest aniversari a casa, gaudint d'quest regal que ens han fet els Pares Eterns, d'aquest piset, d'aquest balcó.
A la casa petita, a la casa Gran Pare i vindré quan Tú em cridis.
Montserrat m'ha regalat unes ulleres que hem protegeixen del vent, així els ulls no em molesten ni em ploren tant sovint. Aquest regal ja ens ha fet moure molt.
Bé aquestes bones notícies que diria la nostra amiga Carolina Coutier, ja us fan comprendre que l'economia de casa està una mica més alegra. Gràcies a Déu per aquest aniversari, compartit com sempre amb la meva Montserrat.
6 de desembre de 2005 Assumpta i Pere, ens portena Montferri.
Montferry és una verdadera preciositat. Una petita filigrana.
Anem a dinar a l’Esgluga de Francoli. Un altre dia de festa i familia,gràcies al carinyo d’Assumpta i Pere. Gràcies fills! 
És la última sortida que vam poder fer amb Pere i Asumpta. Amb ells la mare va gaudir de les últimes sortides que vam poder fer.
Gràcies estimats de tot el que hem viscut junts ens ha deixat uns frutis d'amor i goig de ser-hi que sempre portarem al nostre cor. Gràcies parella!
Aquí una fotografía de Montserrat amb Josep Obradors i Ma Teresa Segarra, celebren el nadal uns dies abans, en una cafetería del barri d’en Josep, al carrer Tamarit xamfrà amb Urgell.
Monts ara està molt dedicada a l'ordinador perquè abans de tancar l'any ella i els seus amics "calduquistes" volen anar a l'hospital de Sant Pau per entregar-li l'àlbum que Monts està d'editant. Gràcies a la familia Calduch-Mayol per la seva amistad gratuïta.
Gràcies per la teva senzillesa de viure i ser cantaire, un art força difícil de compaginar amb la vida de família.
El dia 30 de desembre d’aquest 2005 Monts amb Joaquim Belmonte i Teresa Segarra, van anar a l’Hospital de Sant Pau, per entregar en Ramon Calduch, l’àlbum que l’hi han fet. Rosa Soler no hi ha pogut ser degut a la manca de visió que pateix,
Les fotografies que veiem aquí són: de l'àlbum que Monts ha editat d'en Ramon. Teatre Romea, amb Joan Capri posant en escena "la Reineta ha relliscat, un vodevil amb cançons molt romàntiques.
Va estar en escena de finals de març a mitjans de juny de 1978.També a l'hivern de 1981 espectacle amb Sara Montiel i Josep Guardiola a Madrid "Doña Sara de la Mancha. Que a finls de març de 1982 es va estrenar a Barcelona, al Teatre Victòria amb la col·laboració de Mary Santpere. Aquesta que veiem és: sortint del Festival de Nadal a l'Hospital de Ssnt Rafel el 1995. Temps era temps... 
També de moltes hores d’ordinador, la veig d’esquena, jo estic asseguda a prop de les portes del balcó, ara la butaqueta cap aquí, ara cap allà, segons la llum no m’enlluerni, perquè hi veig poquet.
Les fotografies que veiem aquí són: de l'àlbum que Monts ha editat d'en Ramon. Teatre Romea, amb Joan Capri posant en escena "la Reineta ha relliscat, un vodevil amb cançons molt romàntiques.
La perla: és la descoberta d'un monolit al cami dels Degotalls de Montserrrat homenantjant a Emili Vendrell Ibars. S'hi veuen als seus dos fills. En poc temps en Jordi i Emili van morir, ho vam saber per la família Calduch, perquè nosaltres ja viviem aquí a Trinxant.
A sota un sopar de veins, a la placeta de davant de casa.
Maig del 2000, en Ramon encara va cantar "les cuatre flames" i el "viejo frac". L'hem sentit des de dins el menjador de casa! Tornem-hi: temps era temps...
Estic en pau, a dins meu i tinc silenci i serenor, abdues les podem compartir amb Monts, ella també és dona d’amplis silencis serens, Hi ha dies però, que Monts està alterada, són els moments en que s’adona que no ha pogut realizar cap dels seus somnis.
Que no té capacitat per caminar, que no pot treballar, és a dir, quan s’adona que està atrapada en la societat que viu. Després, reacciona, i la nostra força d’Esperit l’aixeca i torna a ser la dona confiada en el Procés de la Vida, en el Crist, en la Mare de Déu, en el Dalai-Lama, en els seus pares, en l’Amor Etern en el que respirem.
Deixeu-me enllestí amb la nadala d'Albert Mas Margarit, enguany ha arribat amb retard perquè esperaven fer la visita al Camp per fer-se la foto. i acabar de muntar la nadala. El veiem feliç i fent-se "tot un home". Jo segueixo sent la seva iaiona preferida, és clar, sóc la més velleta que coneix i l'estima. Gràcies Albert, gràcies a la Vida pel regal del teu carinyo i el dels teus pares.
Gràcies als Pares Eterns per l’acolliment de la nostra ànima.
Fins a mai més a l'any 2005!
enllaç a 2006 només Amor
