ragueu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne,
si us plau, el vostre paradís. enllaç a Sirio: Universo de Amor
Gener 2007
Dissabte 13 de gener de 2007
He rebut la noticia que Eileen Caddy ha tornat a l’Origen.
Gener 2007
He rebut la noticia que Eileen Caddy ha tornat a l’Origen.
M’ho ha fet saber Júlia Tejerina, així com que el dia 13 de gener a la casa que té la congregació, de les germanes Filipenses, de les que Júlia forma part. La casa que tenen al carrer Nena Casas, li reten un homenatge, les germanes (Raimunda) i d’altres persones) que d’una manera o altre l’han conegut o han estat en contacte amb ella a Findhorn.
Eileen Caddy 26 d'agost de 1917 - 13 de desembre de 2006.
Peter Caddy 20 de març 1917 - 17 de febrer 1994.
Curiositat que la meva mare fou bateixada el 13 de desembre del 1914. Perquè avui és Sant Llúcia, dia de l'any gloriós.
Curiositat que la meva mare fou bateixada el 13 de desembre del 1914. Perquè avui és Sant Llúcia, dia de l'any gloriós.
Coneixia la casa perquè Julia Tejerina, la meva padrina de bateix, hi viu. Ella és de la Congregació de Germanes Misioneres d'Ensenyament de Sant Felip Neri. Vaig saludar a Júlia, a Raimunda. 
A les germanes que em recordaven de temps enrere quan alguna vegada havia partiicipat en els seus tallers d'espiritualitat. Cal dir que Heileen Caddy, Dorthy Maclean, Louis Hay, etc... hi havien fet tallers. Ens vam retrobar amb un parell de persones de quan vaig estar a Findhorn, De fet en aquells moments a la Casa d'Espiritualitat, les persones conectades amb la llum de Findhorn hi feien trobades una vegada per setmana. No m'hi vaig sumar. 
Aleshores el meu anhel era pujar a Montserrat, allà hi trobava la inocència de l'amor que tinc als meus pares.
Em movia amb caminadors o cadira manual, la cadira de motor encara no havia arribat. El sentiment més profund que sempre he tingut de Déu s'imposava. el Déu que no puc comprendre viscut en comunitat l'havia trobat a Findhorn. En el meu entorn inmediat aquest Déu que sento dins no el sé compartir: no sé sumar el meu sentiment al de la persona amb que amb relaciono.
Així el 30 de juny de 2007, més o menys, parlava amb el Pare Cassià Just, i ell m'adreçava al secretari de l'Abad en Jordi-Agustí Piqué, i... embolica que fa fort.
El Pare Cassià m'acull, em vigila i vetlla pel meu sentiment espiritual. "Montserrat, filla ets sents acompanyada per Déu?
A finals de juny l'Abat Cassià m'adreça al Pare Abat Josep Ma Soler. Li he de demanr que l'escolania pogui fer l'obertura de la conferència que el XIV Dalai.Lama farà al Palau Sant Jordi el dia 10 de setembre del 2007.
Dimarts 3 de juliol, a la seu de l'escolania ens rebia el pare perceptor Manel Gasc i el director musical de l'escolania, el jove Bernat Vivancos. Ho sol·licitàvem: Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet a Barcelona, Enric Aynó i jo.
El 4 d'agost el Pare Abat, Josep Ma Soler ens acollia i donava el vist-i-plau a la presència de l'escolania per fer l'obertura del missatge del Dalai-Lama a Barcelona, el 10 de setembre d'enguany. Gràcies pel vostre acolliment generós.
Gràcies Pare Abat Cassià Ma Just, pel vostre afecte i respecte, el que dispenseu a la mareta i a mi.
Des que la mare falta, el Pare Cassià em cuida...
"Catalunya està trista vestida va de dol, sabenu que n'és la causa, la mort d'un home honest."
Comiat a Lluís Ma Xirinacs Damians.
Lluís Ma Xirinacs, Barcelona 6 d'agost de 1932 - Ogassa (Ripollès) 11 d'agost de 2007
Hem deixat enrere el quinze d'agost, feliços cinquanta-sis Montserrat
Imatge del bateix de Judit l'estiu del 2005
31 d’agost del 2007, a la clínica del Pilar de Barcelona, ha nascut la primera filla de Gemma Casas Rovira i el seu company, Joan Ruiz. Benvinguda a la Vida Agnés. Felicitats parella, gaudiu de la puresa del vostre amor. La fotografía és del batiex de Judit la nena de Marta Casas Rovira i Emili Ferrera, recordem que el seu primer fill, és Gerard.
El Dalai-Lama a Barcelona
10 de septembre, ara sí el Dalai-Lama és a Barcelona. Aquí en tenim les fotografíes. Al Palau Sant Jordi ens explica les claus per la "Felicitat" Hi vam anar amb Glòria Lomas, Rosa Duran, Assumpta Amils, Eugeni Fonoll, Fina Ruiz i Dora
El 2 de febrer de 2007 es l’aniversari de Glòria Lomas,
ho celebra el dissabte dia 3 a Sant Feliu de Boxelleu, al Montseny, a casa
d’unes “col·legues”, vol que hi sigui, hi sóc. Això sí, descol·locada.
D'aquests dos dies passats a casa de l'amiga de Glòria, on van organitzar la festa en puc dir poca cosa. Elles són de la generació "new-age". Elles havien de transformar el col·lectiu humà en un equip de "col·legues" que funcionèssin uns al servei dels altres.
Em sembla que axiò s'ha converti en un "campi que pugui", aixó sí, de dones. Glòria ha viscut i viu la seva generació, més aviat fins i tot diria que senyala la direcció d'on s'ha d'anar. Impetuossa i voluntariossa s'ha obert camí a força d'alluynar-se de la família per integrar-se en el seu grup de col·legues. Va marxar de casa ben jove, em sembla cap el 1978 i no va tornar a afincar-se a Catalunya fins el 1983 o 1984. 
Ànima inquieta, feminista fins a la medul·la, emprenadora i desorganitzada, segons diu ella. Així sembla ser i així l'accepto.
D'aquests dos dies passats a casa de l'amiga de Glòria, on van organitzar la festa en puc dir poca cosa. Elles són de la generació "new-age". Elles havien de transformar el col·lectiu humà en un equip de "col·legues" que funcionèssin uns al servei dels altres.
Perdona'm Glòria, no he volgut mai formar part d'aquest tipus de pensament de nova generació. Ni abans ni ara.
C/ Praga 13, no recordo bé, quina planta i pis, era la cuarta o cinquena.
Així s'organitzaven les festes a casa de la Tieta Vicenta.
Fotografía, possiblement de 1991
El 7
de febrer de 2007
Era l’aniversari del tiet Jaume, Glòria em pot dedicar el dia, de fet intenta fer-me tanta compayia com pot, tenint en compte que viu a Girona.Anem al Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar, dinem juntes. D''aquests dos dies passat a casa de l'amiga de Glòria, on van organitzar la festa en puc dir poca cosa. Glòria
A la tarda en tornar a casa, encara amb claror de dia, al nostra balcó m’hi trobo aquest colom, amb va il·luminar la tarda.
Em va permetre retralar-lo desde totes les respectives que jo podia aconseguir, L'última foto feta des de davant d'ell, de l'altre banda del balcó Li vaig donar les gràcies per permetre'm està tan a prop d'ell. S'estigué quiet uns instans més i emprengué el vol.
Gràcies per fer-me sentir acompanyanda per l'Esperit dels àngels que són aquí per recordar-nos que mai estem sols. Gràcies per fer-me sentir que la companyia sempre hi és si jo ho permeto, si jo callo el meu discurs de dolor.
Sento que he perdut la capacitat de sentir-me acompanyada.
La solitud que em vibra al cor és infinita, d'aquesta solitud emergeix la crida al Pare: m'has abandonat?
Ho visc com si la generació amb que vam decidir prendre forma per expresar l'Amor Etern entre els nostres germans encarnats, està marxant tota. Feina feta o impossible fer-la.
Aleshores em demano: m'hi he quedat sola en aquesta expresió mental, no hi ser veure l'amor.
Era l’aniversari del tiet Jaume, Glòria em pot dedicar el dia, de fet intenta fer-me tanta compayia com pot, tenint en compte que viu a Girona.Anem al Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar, dinem juntes. D''aquests dos dies passat a casa de l'amiga de Glòria, on van organitzar la festa en puc dir poca cosa. Glòria
A la tarda en tornar a casa, encara amb claror de dia, al nostra balcó m’hi trobo aquest colom, amb va il·luminar la tarda.
Em va permetre retralar-lo desde totes les respectives que jo podia aconseguir, L'última foto feta des de davant d'ell, de l'altre banda del balcó Li vaig donar les gràcies per permetre'm està tan a prop d'ell. S'estigué quiet uns instans més i emprengué el vol.
Gràcies per fer-me sentir acompanyanda per l'Esperit dels àngels que són aquí per recordar-nos que mai estem sols. Gràcies per fer-me sentir que la companyia sempre hi és si jo ho permeto, si jo callo el meu discurs de dolor.
Sento que he perdut la capacitat de sentir-me acompanyada.
La solitud que em vibra al cor és infinita, d'aquesta solitud emergeix la crida al Pare: m'has abandonat?
Ho visc com si la generació amb que vam decidir prendre forma per expresar l'Amor Etern entre els nostres germans encarnats, està marxant tota. Feina feta o impossible fer-la.
M'he quedat sola en la foscor i l'oblit del Amor Etern que és expresió viva en sí mateixa?
Els directors-deixebles espirituals viuen allà on siguin, en la seva comunitat, amb la seva sanga, en la profunditat del silenci.
On és la comunitat de la que formo part? On sóc jo? On és el mestre per a mi?
El dissabte 31 de març
pujem a Montserrat amb Ma Teresa Segarra i la seva mare. No recordo com hi vam pujar si en tacxi o en el tren, segurament en tacxi perquè Maria té poqueta capacitat de caminar. Però sincerament no ho recordo. Ens vam allotjar en cel·les i Ma Teresa va anar a l'hotel per preguntar si li podien deixar una cadira de rodes per dur a la seva mare, Maria mai no havia anat amb cadira. Li van deixar i, veritablement quan Ma Teresa parlava d'aquesll dos dies sempre deia que va ser el moment en que Maria va acceptar la cadira per sortides puntuals.
El dissabte a la nit a la Basilica van fer el concert de Setmana Santa. Diumenge dia 1 d'abril Rams, un dia esplèndit. Ma Teresa i Maria van marxar el dilluns després de dinar. Em sentia molt atrapada.
Si no milloro baixaré. Vaig baixar el dimecres Sant al migdia. Em sembla que amb el tren, des que la mare faltava, amb els camindors em veia capaç de pujar i baixar amb el tren i cremallera. Vaig demanar visita d'urgències al doctor Sancho, cadera dreta luxada, repòs absolut, va fer- un informe per demanar la cadira de motor i veure si podiem deixar passar un o dos anys abans d'operar-me de nou.
Abril - Maig de 2007
Uns mesos de quietud, de dolor, de inmobilitat forçada. Les fotografies m'ajuden, les organitzo, en refaig els àlbums, em passen per les mans com si fossin fulles d'arbre que s'han deixat assecar i les has guarat en un àlbum per contemplar la bellesa de la natura que es fon.
pujem a Montserrat amb Ma Teresa Segarra i la seva mare. No recordo com hi vam pujar si en tacxi o en el tren, segurament en tacxi perquè Maria té poqueta capacitat de caminar. Però sincerament no ho recordo. Ens vam allotjar en cel·les i Ma Teresa va anar a l'hotel per preguntar si li podien deixar una cadira de rodes per dur a la seva mare, Maria mai no havia anat amb cadira. Li van deixar i, veritablement quan Ma Teresa parlava d'aquesll dos dies sempre deia que va ser el moment en que Maria va acceptar la cadira per sortides puntuals.
El dissabte a la nit a la Basilica van fer el concert de Setmana Santa. Diumenge dia 1 d'abril Rams, un dia esplèndit. Ma Teresa i Maria van marxar el dilluns després de dinar. Em sentia molt atrapada.
Uns mesos de quietud, de dolor, de inmobilitat forçada. Les fotografies m'ajuden, les organitzo, en refaig els àlbums, em passen per les mans com si fossin fulles d'arbre que s'han deixat assecar i les has guarat en un àlbum per contemplar la bellesa de la natura que es fon.
El goig per la marxa vers a la Llum d'Origen de la mare m'acompanya, però la solitud és feixuga. 
Va emegint una certa irritació cap a Rafel i la seva família, poc a poc em vaig confirmant que, com deiem amb la mare des que el tiet Jaume va traspassar no tenim família.
Diumenge 3 de Juny
Sant Esteve Sesrovires, sempre tira. Asumpta i Pere em vénen a buscar per anar a visitar-hi una exposició que s’ha fet de fotografíes escolars, per recuperar la memòria de com es va iniciar l’escola al poble.
Hi podem veure una parell de fotografíes de Trinitat…
Va emegint una certa irritació cap a Rafel i la seva família, poc a poc em vaig confirmant que, com deiem amb la mare des que el tiet Jaume va traspassar no tenim família.
Diumenge 3 de Juny
Sant Esteve Sesrovires, sempre tira. Asumpta i Pere em vénen a buscar per anar a visitar-hi una exposició que s’ha fet de fotografíes escolars, per recuperar la memòria de com es va iniciar l’escola al poble.
Sí, la juventud de Sant Esteve no guardava res vell, aleshores la memòria dels nostres origens queda desfigurada i sense valor. Si no domen cap valor els quí ens han precedit, quin valor ens donarant a nosaltres?
Albert s’ha retratat en un pupitre i amb una bata d’aleshores.
Quan van tancar l'exposició van entregar a Assumpta Margarit i la seva companya de treball i d'escriptura un premi pel llibre que han escrit sobre la Història dels carrers de Sant Esteve. Allà en un costat hi veiem a Montserrat Rossell, com si fos una estranya. Així han acabat les nostres menes alçant murs que no estan disposades a enderrocar perquè cadascuna d'elles té la rao suprema. Així ens ha separem dels qui estimem, En puc donar notíciés i no són precisament bones notícies.
El juny 2007 va endavant
Visita amb Neus i Jordi del Museu de Història de Catalunya a Palau de Mar.
Entre Neus i Jordi van portant-me la cadira de rodes. em vigila i m’acompanya. Em sent, sap que no tinc ganes de viure i s’esforça per donar-me alegría i motius per viure.
El nostre Jordi em regala l'afecte i la frescura de la seva joventud sóc com una tieta per a ell. Acabem la visita dinant al "Pasa-tapas"
No oblidem que som en els dies que no puc anar amb caminadors, les sortides que fem, Neus o Glòria em porten amb la cadira manual. També em facilita tot el que pot, Ma Teresa Segarra. Gràcies amigues.
Fina Ruiz i Loly valera, em vénen a veure algun dia, quan coincideixen en la festa. Aleshores passem una estona juntes i entre totes arribem a anar a dinar al "Santangelo's" i en Jordi, l'amo de la cafeteria puja i baixa la meva cadira.
Albert s’ha retratat en un pupitre i amb una bata d’aleshores.
Quan van tancar l'exposició van entregar a Assumpta Margarit i la seva companya de treball i d'escriptura un premi pel llibre que han escrit sobre la Història dels carrers de Sant Esteve. Allà en un costat hi veiem a Montserrat Rossell, com si fos una estranya. Així han acabat les nostres menes alçant murs que no estan disposades a enderrocar perquè cadascuna d'elles té la rao suprema. Així ens ha separem dels qui estimem, En puc donar notíciés i no són precisament bones notícies.
Visita amb Neus i Jordi del Museu de Història de Catalunya a Palau de Mar.
Entre Neus i Jordi van portant-me la cadira de rodes. em vigila i m’acompanya. Em sent, sap que no tinc ganes de viure i s’esforça per donar-me alegría i motius per viure.
El nostre Jordi em regala l'afecte i la frescura de la seva joventud sóc com una tieta per a ell. Acabem la visita dinant al "Pasa-tapas"
Fina Ruiz i Loly valera, em vénen a veure algun dia, quan coincideixen en la festa. Aleshores passem una estona juntes i entre totes arribem a anar a dinar al "Santangelo's" i en Jordi, l'amo de la cafeteria puja i baixa la meva cadira.
Llarga espera, la burocràcia és feixuga. 
Juny 2007 Cadira de motor i Revetlla a Montserrat.
Juny 2007 Cadira de motor i Revetlla a Montserrat.
Els papers de la cadira arriben aprobats el 22 de juny. Assumpta Amils, la companya de treball de Sertel, m'adreca a l'ortopèdia on va ella. Ortopedia Lifante, carrer Sicilia, 282.
És amb Assumpta que surto de l'ortopèdia al carrer amb la cadira de motor. I, l'endemà cap a Montserrat, hi vaig a passar la Revetlla.
La primera Revetlla de Sant Joan, sense tú mare, sense ningú.
La primera Revetlla de Sant Joan, sense tú mare, sense ningú.
Ni que a Montserrat m'hi coneix tothom.
Quan va arribar la "flama del Canigo", quan van encendre la foguera, ni tan sols recordo quin monjo la va rebre. 
Em sembla que l'Andreu Soler es va acostar per fer-me una abraçada. La meva pregària pujava al Cel, Pare deixa'm tornar a Casa, deixa'm tornar amb l'Amor que Som.
Avui, a 13 de febrer de 2019, no recordo gaire res d'aquells moments que van ser viscuts amb molta honestedat i fe.
Dissabte 30 de juny de 2007.
A la Casa Del Tibet preparen la visita del Dalai-Lama a Barcelona per l'onze de setembre d'enguany.
Enric Aynó em telefona, voldria saber si jo podria demanr al meu amic de Montserrat, l'Abat Emerit Cassià Just, la col·laboració de l'escolania en la presentació de la conferència que farà el Dalai:Lama al Palau Sant Jordi, l'onze de setembre. glubs, ostres, carai, li ho preguntaré, Enric, li preguntaré.
Em sembla que l'Andreu Soler es va acostar per fer-me una abraçada. La meva pregària pujava al Cel, Pare deixa'm tornar a Casa, deixa'm tornar amb l'Amor que Som.
Avui, a 13 de febrer de 2019, no recordo gaire res d'aquells moments que van ser viscuts amb molta honestedat i fe.
A la Casa Del Tibet preparen la visita del Dalai-Lama a Barcelona per l'onze de setembre d'enguany.
Enric Aynó em telefona, voldria saber si jo podria demanr al meu amic de Montserrat, l'Abat Emerit Cassià Just, la col·laboració de l'escolania en la presentació de la conferència que farà el Dalai:Lama al Palau Sant Jordi, l'onze de setembre. glubs, ostres, carai, li ho preguntaré, Enric, li preguntaré.
Així el 30 de juny de 2007, més o menys, parlava amb el Pare Cassià Just, i ell m'adreçava al secretari de l'Abad en Jordi-Agustí Piqué, i... embolica que fa fort.
Li sorprèn la proposta, em diu que en parlarà amb l'Abad i em telefonarà.
A finals de juny l'Abat Cassià m'adreça al Pare Abat Josep Ma Soler. Li he de demanr que l'escolania pogui fer l'obertura de la conferència que el XIV Dalai.Lama farà al Palau Sant Jordi el dia 10 de setembre del 2007.
Dimarts 3 de juliol, a la seu de l'escolania ens rebia el pare perceptor Manel Gasc i el director musical de l'escolania, el jove Bernat Vivancos. Ho sol·licitàvem: Wangchen, director de la Fundació Casa del Tibet a Barcelona, Enric Aynó i jo.
El 4 d'agost el Pare Abat, Josep Ma Soler ens acollia i donava el vist-i-plau a la presència de l'escolania per fer l'obertura del missatge del Dalai-Lama a Barcelona, el 10 de setembre d'enguany. Gràcies pel vostre acolliment generós.
Gràcies Pare Abat Cassià Ma Just, pel vostre afecte i respecte, el que dispenseu a la mareta i a mi.
Des que la mare falta, el Pare Cassià em cuida...
Bé som a l'agost de 2007, ja ho veieu!
Agost ens ha deixat per tornar a l'Origen el respectat Lluís Maria Xirinacs.
Aquí tenim els trets biogràfics d'aquest bon
Lluitador per les Llibertats Humanes.
Agost ens ha deixat per tornar a l'Origen el respectat Lluís Maria Xirinacs.
Aquí tenim els trets biogràfics d'aquest bon
Lluitador per les Llibertats Humanes.
"Catalunya està trista vestida va de dol, sabenu que n'és la causa, la mort d'un home honest."
Comiat a Lluís Ma Xirinacs Damians.
Lluís Ma Xirinacs, Barcelona 6 d'agost de 1932 - Ogassa (Ripollès) 11 d'agost de 2007
Hem deixat enrere el quinze d'agost, feliços cinquanta-sis Montserrat
31 d’agost del 2007, a la clínica del Pilar de Barcelona, ha nascut la primera filla de Gemma Casas Rovira i el seu company, Joan Ruiz. Benvinguda a la Vida Agnés. Felicitats parella, gaudiu de la puresa del vostre amor. La fotografía és del batiex de Judit la nena de Marta Casas Rovira i Emili Ferrera, recordem que el seu primer fill, és Gerard.
El Dalai-Lama a Barcelona
10 de septembre, ara sí el Dalai-Lama és a Barcelona. Aquí en tenim les fotografíes. Al Palau Sant Jordi ens explica les claus per la "Felicitat" Hi vam anar amb Glòria Lomas, Rosa Duran, Assumpta Amils, Eugeni Fonoll, Fina Ruiz i Dora
Els dos dies a l'entorn de la visita del Dalai-Lama a Barcelona em van regalar el sentiment que ell ens reconeixia. Ell reconeixia el treball silenciós dels qui som als fonements del "Temple de la Consciència". Treball callat, pacient, a vegades esgotador, perquè el cos egoic hi fa resistència i no ens n'adonem.
Assumpta i jo ens vam sentir reconegudes. Posar-hi més paraules és voler explicar els sentiments més profunds i no cal.
La primera vegada va ser a Sant Ma del Mar cap el setembre de 1997. Gràcies, gràcies, gràcies.
La suma no funciona amb Glòria, ella és dona de fets físics, desconec fins a quin punt l'esperit es pot expresar en el físic sostenint l'Esència.
Sortint del concert cadascú a ca seva. 
El dissabte dia 11 a les set del matí, amb el bus 20, engegava cap a la Casa del Tibet, perquè Enric Aynó m'havia convidat a la inauguració de la nova seu pel Dalai-Lama.
Video del Lama Gyuormè grabat el 10 de setembre del 2007 a l'església del Pi. Deixeu-me acabar aquest trienni així. L'entrego a l'Univers Etern i li dono gràcies per l'assistència que ens regala. Comencem l'any 2011!
El Dalai-Lama amb Carles Francino, el presentador del Telenotícies Vespre de TV3.
Quan visc aquestes trobades no sóc en el cos. Les visc desde l'ànima, encara no en sóc ben conscient i aleshores no és efectiu, però poc a poc em vaig obrint a una comprensió que surt de la compassió pel que vivim tots plegats.
Quan ens vam separar l'energia d'amor que jo vibrava al matí, se'n havia anat en orris. La tal Teresa, si fa no fa, funciona com Glòria, volen saber per analitzar. si volem anatlizar el perquè estimem "ens quedem tots plegats amb el rave a la mà".
No em demaneu com he arribat a nadal, no ho sé. He pujat un parell o tres de vegades a Montserrat, malauradament el nostra Pare Cassià, està malalt, el dia 24 de desembre, al matí el van haver d’ingressar perquè havia patit un infart cerebral, mentre, com de costum, gaudia tocant unes peces a l’orgue. 
El mati de nadal vaig ser a Conventual, en sortir em vaig trobar de cara amb el Pare Sebastià Bardolet, qui va respondre amablement a la meva pregunta respecta al Pare Cassià, “està millor i ens coneix”. Bon Nadal estimats germans, gràcies Verge Bruna.
El dia de Sant Esteve,
Hi vaig ser-hi per voluntad d'Enric Aynó. gràcies Enric pel vostre afecte.
Basicament el Dalai-Lama ens recomana treballar per la Unió Cristico-Budica.
Enric és l'ànima paterna de la Casa del Tibet a Barcelona.
Gràcies Enric pel teu reconeixement i respecte. Gràcies.
En sortir vaig tenir una trobada amb una noia, Teresa, amb qui vam estar enganxades tot el dia.
Basicament el Dalai-Lama ens recomana treballar per la Unió Cristico-Budica.
Enric és l'ànima paterna de la Casa del Tibet a Barcelona.
Gràcies Enric pel teu reconeixement i respecte. Gràcies.
En sortir vaig tenir una trobada amb una noia, Teresa, amb qui vam estar enganxades tot el dia.
Quan ens vam separar l'energia d'amor que jo vibrava al matí, se'n havia anat en orris. La tal Teresa, si fa no fa, funciona com Glòria, volen saber per analitzar. si volem anatlizar el perquè estimem "ens quedem tots plegats amb el rave a la mà".
El mati de nadal vaig ser a Conventual, en sortir em vaig trobar de cara amb el Pare Sebastià Bardolet, qui va respondre amablement a la meva pregunta respecta al Pare Cassià, “està millor i ens coneix”. Bon Nadal estimats germans, gràcies Verge Bruna.
26 de desembre de 2007 igual que l’any passat a Sant Sadurni d’Anoia, en Pere Roca, cap a mig matí em ve a recollir. Allà fem el dinar amb la familia d’ells, Pepito, (Carme la seva nova parella), Pere i Conxita, els pares d’en Pere, Anna i Xavi amb l’Abert, que està molt gran, i jo. Gràcies fills pel vostre amor.
El vespre, més aviat a la nit, em torna a casa.
enllaç a Oració
El 30 de desembre pujava a Montserrat per passar-hi tres dies. Cel·les Abat Marcet, 205, no adaptada. Les adaptades són: 610, 510, 410. El dia 31 a les 22:30, missa de fin d’any ofrena per la Pau. El monjo que prepara les ofrenes m’ofereix d’entregar-ne una: gràcies Pares Eterns, amb pocs encerts, però tota la meva petita vida és una ofrena a l’Amor del Crist. Aquella nit va precedir el que anys més tard feria. Integrar-me als Oblats.
El dia 1 de gener del 2008, després de Conventual, tinc la sort de ser acollida pel Pare Cassià Ma Just. Vespres a Montserrat, el Pare Cassià és a l’Orgue, tanca la celebració amb “el noi de la mare”.
Dia 2 de gener, a l’estació de Monistrol pujo al tren de les 18:42. En arribar a Barcelona plou! Déu beneeix la terra.
Tres de gener, 94è aniversari del casament dels meus avis materns. Plou!
El dia de Reis havia d’anar amb el meu germà Rafel, de fet vénen a buscar-me, però l’ascensor no funciona i no ho farà fins el dia 7. Gràcies als Reis pel seu regal de Pau i Serenor.
Fotografia de l'interior del recinte de l'Hospital de Sant Pau, vista cap al pabelló on hi ha el quirofan central.
Eugenio Siragusa. Catània 25 de març 1919-27 d'agost de 2006, Nicolosi,enllaç a Oració
El 30 de desembre pujava a Montserrat per passar-hi tres dies. Cel·les Abat Marcet, 205, no adaptada. Les adaptades són: 610, 510, 410. El dia 31 a les 22:30, missa de fin d’any ofrena per la Pau. El monjo que prepara les ofrenes m’ofereix d’entregar-ne una: gràcies Pares Eterns, amb pocs encerts, però tota la meva petita vida és una ofrena a l’Amor del Crist. Aquella nit va precedir el que anys més tard feria. Integrar-me als Oblats.
Dia 2 de gener, a l’estació de Monistrol pujo al tren de les 18:42. En arribar a Barcelona plou! Déu beneeix la terra.
Tres de gener, 94è aniversari del casament dels meus avis materns. Plou!
El dia de Reis havia d’anar amb el meu germà Rafel, de fet vénen a buscar-me, però l’ascensor no funciona i no ho farà fins el dia 7. Gràcies als Reis pel seu regal de Pau i Serenor.
El gener va caminant cap el febrer…Amb el senyor Antonio Rodriguez, Administrador de la finca on visc, estem negociant l’allargament del contracte del pis. El dia 23 de gener, Sant Alfons, em telefona per dir-me que em renova el contracte cinc anys més, posant-me un lloguer accessible a les meves necessitats.
L’any passat vaig gestionar la documentació per rebre l’ajut del lloguer que dóna el Patronat de l’Habitatge. Es un suport que s’ha de gestionar cada any, aquest any el tinc concedit i espero rebre’l. 
El 28 de gener de 2008, al carrer Joan de Garai, entre Trinxant i Navas de Tolosa, on hi ha la parada del bus 20, en anar a pujar el bus, que havia hagut de baixar la rampa allunyat de la vorera, caic d’esquena amb la cadira ii estavello la closca contra la vorera. Vaig perdre el sentit uns moments. Però vaig tornar... Mossos, ambulancia, cap a urgències de Sant Pau, tot en ordre, al vespre Neus i Enric m’hi recolliem i em duien a casa. Vaig tardar força a adonar-me que amb el cop havia perdut l’olfacte. 
Març 2008
Aquest dies Anna Maria Margarit i jo estem properes. L’han d’operar d’una tumuració a l’ovari I té la ginecóloga a Barcelona, al barri del Turo Park.
Nit: havia convidat a Rosa Balaguer al Palau de la Música Catalana. Hi fa un presentació l’Orquesta Clàssica d’Andorra, director, Gerard Claret. Llegendes d’Andorra, poemes dits per les veus de: Jordi Bosc i Hester Nadal.
14 de març de 2008, divendres. Santa Matilde Reina, Amb el primer tren cap a Montserrat, avui despedim al Pare Cassià. El comiat de l’Abat èmerit Cassià Ma Just, una ceremonia inesborrable. L’emoció de la veu de l’actual Abat, Dom Josep Ma Soler, entrenyable.
7 i 8 de març, Jornades Universitàries a Montserrat. Hi sóc. Cel·la Abat Marcet, 410, adaptada. El Pare Abat clausura les Jornades.
No he pogut veure al Pare Cassià. El dia 9 de març, el Pare Cassià és ingressat molt greu a l’hospital de Manresa. El dia 10 de març el Pare Cassià és tornat a l’Abadia de Montserrat, està molt greu.
No he pogut veure al Pare Cassià. El dia 9 de març, el Pare Cassià és ingressat molt greu a l’hospital de Manresa. El dia 10 de març el Pare Cassià és tornat a l’Abadia de Montserrat, està molt greu.
11 de març, a la clínica Teknon operen a Anna Ma Margarit Rossell. Hi sóc tot el dia, acompanyant a Asumpta i Xavi, l’operació és un èxit.
12 de març, a les vuit del matí, telefona Eugeni, ha escoltat per la ràdio que el Pare Cassià ha tornat a l’Origen Etern. Descansi en el Cor del Crist, quí és el cor obert al Crist per a nosaltres. 
13 de març, cap a Montserrat per posar un ram de flors als peus del nostra estimat Pare Cassià Ma Just. M’hi trobo a la familia Riera-Escardivol. No fan Conventual, missa sí. Acabant cap a Barcelona a la clínica Teknon. Anna Ma es recupera bé, té però molt mal de cap…
13 de març, cap a Montserrat per posar un ram de flors als peus del nostra estimat Pare Cassià Ma Just. M’hi trobo a la familia Riera-Escardivol. No fan Conventual, missa sí. Acabant cap a Barcelona a la clínica Teknon. Anna Ma es recupera bé, té però molt mal de cap…
Nit: havia convidat a Rosa Balaguer al Palau de la Música Catalana. Hi fa un presentació l’Orquesta Clàssica d’Andorra, director, Gerard Claret. Llegendes d’Andorra, poemes dits per les veus de: Jordi Bosc i Hester Nadal.
Tornem a casa com podem, avui ha tocat vaga d’autobussos.
14 de març de 2008, divendres. Santa Matilde Reina, Amb el primer tren cap a Montserrat, avui despedim al Pare Cassià. El comiat de l’Abat èmerit Cassià Ma Just, una ceremonia inesborrable. L’emoció de la veu de l’actual Abat, Dom Josep Ma Soler, entrenyable.
Fins a reveure Sant Amic.
Me’n vaig amb les claus de la cel·la Abat Marcet 610,a la butxaca, per tornar-hi diumenge. 
15, dissabte, Anna Ma surt demà de la clínica. El mal de cap li causava un calmant que li donaven “el nolotil”. Avui està tranquil3la i riallera.
19 de març de 2008 dimecres, es compleixen 10 anys que vam tancar la portería. Aquest matí a Sant Esteve Sesrovires, a visitar a Anna Margarit. Es recupera força bé. Gràcies al Procés de la Vida, Gràcies a La Llum de l’Amor.
Per a l'experiència de vida que he viscut pel nivel de localització que tenia, en Salvador va ser la transició del presentador, de l'home de ràdio que havia sostingut el caminet al llarg de la dictadura que viviem; Enrique Fernandez, alberto Nadal, Joaquin Soler Serrano, federico Gallo, José Luís Barcelona, etc. Salvador obre el cami a l'home de ràdio integrat a Europa, que obre fronteres i vol fer-ho en català. El 1969 o 1970 Ràdio-Escope va passar a Ràdio Miramar.
Dissabte 5 d’abril 2008, al Monestir de Sant Pere de les Puel·les, al carrer Angli, 55 de Barcelona, ofereixen un homenantge al Pare Abat èmerit, Cassià Maria Just. Hi parlen l’Abat èmerit, Sebastià Bardolet i el bisbe Joan Carreras. Gairebé no recordo aquell dia d'homenatge de l'Abat Cassià Just, estava molt adolorida per tantes perdues estimades. De fet la meva pregària aleshores com ara és "Pare cal el físic que alimento encara?, cal?
La imatge l'he trobat a la web del monestir. En ella puc reviure tota la tendresa amb que el pare Cassià ens rebeia. gràcies sempre!
Patim - patam són l'abril 2008
Diumenge 6 d’abril, tornar a la Vida el gran actor nordamericà, Charlton Heston. “Cuando ruge la marabunta, Ben-Hur, Los diez Mandamientos, etc,)
16 diumenge de Rams a Montserrat amb Helena Cordon. Nit concert a la Basílica “La Passió segons Sant Mateu”
Helena va poder parlar amb el pare Jordi Agustí Pique, secretari de l’Abat, té agenda per rebre a Jetsum-Pema. Posteriorment, però, Jetsum.Pema no va venir a Barcelona.
17 dilluns tarda cap a casa, amb les claus a la butxaca.
18 dimarts tarda visito a Joanna Pro a la Residència del carrer Carbonell, on ara viu.
19 de març de 2008 dimecres, es compleixen 10 anys que vam tancar la portería. Aquest matí a Sant Esteve Sesrovires, a visitar a Anna Margarit. Es recupera força bé. Gràcies al Procés de la Vida, Gràcies a La Llum de l’Amor.
Per cert, Patronat de l’Habitatge m’ha fet l’ingrés de l’ajut del lloguer.
20 dijous sant, torno a Montserrat, celebració comunitària de la “reconciliació”, hi he participat amb el cor unit als germans. Gràcies Sagrada Trinitat per la Vostra Misericordia.
He tornat les claus de la cel·la Abat Marcet, 610. Amb el tren que surt de l’estació de Monistrol a les 13:45 cap a Barcelona.
La Pasqüa a casa. Gràcies al Procés de la Vida per la Pau que ens regala, juntament amb els pares. 
El dissabte 29 de març de 2008 ens deixa per tornar a l’origen Etern, el gran showman creador del món radioescopista Salvador Escamilla i Gomez. Ell qui el 13 de gener de 1964 posar en antena a Ràdio Barcelona el programa Radio Escop. Primer programa radiofònic, que en plena dictadura, parlava en català. Va ser un món que jo vaig viure en "antena". Mentre Ràdio-escop s'emetia ja era a casa. Havia enmalaltit del fetge, havia de fer repòs i ajudava a la mare embastant les peces que ella teixia. Entregàvme el genero embastat a punt de planxar. El projecte mental de Salvador Escamilla va ser clau en el nostre país d'aquell temps.
La imatge l'he trobat a la web del monestir. En ella puc reviure tota la tendresa amb que el pare Cassià ens rebeia. gràcies sempre!
Diumenge 6 d’abril, tornar a la Vida el gran actor nordamericà, Charlton Heston. “Cuando ruge la marabunta, Ben-Hur, Los diez Mandamientos, etc,)
Dilluns 14 d’abril, en Joan Lomas dina a casa, no anem bé.
El present camina. Montserrat filla aprèn a caminar amb el present.
El dissabte, 19 d’abril de 2008, no em demaneu com, acabem dinant amb Ma Teresa Segarra i Josep Obradors, a l’entrada de l’escala d’on viu en Josep. Hep, és que celebrem el seu sant i el meu.
Josep, Teresa i Montserrat, avui a 3 de febrer de 2023, em caldria saber si hem enllestit el compromís per el qué vam pactar retrobar-nos en aquesta terra. De part meva jo els allibero de tote mena de compromis amb la meva ànima si l'Esperit Sant ho permet. 
Maig 2008 Dissabte 3 de maig, ens trobem a la cafetería de l’hospital de la Creu Roja d’Hospitalet, perquè és un dels pocs llocs, prop d’on viu Fina Ruiz, on hi tinc accés. Ens hi trobem amb Fina i Loly Valera. Fina s’anima a venir a dormir a casa meva, però abans telefona Ma Teresa Segarra, per sopar junts a ca seva amb Josep Obradors, li dic que estic amb Fina i Loly, les convida, Fina s’hi apunta. Quan arribem a casa de Ma Teresa, ens quedem una estona a la Terrassa del bar del costat de casa d’ella.
Mentre enraonem ens saluda un xicot, sorpresa és en Joan Blesas, així retorna el passat.
Joan em posa el corrent del viscut aquests anys, es va casar amb Ma Josep i se’n va separar, ara viu a casa dels pares. Eugeni Siragusa ha tornat a l’Origen de la seva Llum, Va traspassar el 2006. Fina i jo ens quedem a dormir a casa de Ma Teresa, a migdia, Fina se’n va a casa seva i jo també.
La trobada amb en Joan Blesas, dispara la meva sensibilitat, per altre banda molt vulnerable, en sentir a prop una energía masculina en la qual el meu ésser vibra,. Quan ens vam conéixer a Montserrat l'estiu de 1988 em va passar el mateix. El desig de viure'l en una relació de parella, sí amb la sexualitat inclosa perquè quan l'amor s'expresa en la relació sexual és pura esència de creació. Huf, no anem bé, Montserrat
Dissabte 31 de maig 2008, cap a les 18:30 em recullen Pere Roca i Xavier Mas, hi anem cap al Poble Nou a recollir al cantant Enric Hernaez, molt admirat i seguit per Assumpta i Pere, I, és que avui celebre el 40è aniversari d’Assumpta i li han muntat una festa amb la sorpresa de l’actuació d’Enric Hernaez que és el seu idol artístic i també d'en Pere. Anem a l’hotel “Les Torres” de Sant Esteve Sesrovires. A la matinada, Assumpta i Pere ens tornen a Barcelona a l’Enric i a mi, cadscú al seu camí. Em sembla que cap dels dos entenia ben bé que hi féiem en aquesta seqüència de la pel·licula.
Gràcies Assumpta i Pere pel vostra efecte. Quan portes el passat al present et pots adonar que per els sentiments que et fan mal hi passes de puntetes. Aquell vespre/nit la festa d'Assumpta em va portar al present allò que ella m'havia vist viure quan era una nena, potser sense veure-ho. L'admiració per l'artisca que amb la seva veu evoca sentiments inconeguts i profundament desitjats.
La festa d'aniversari sense la seva mare organitzada per una amiga que mai ho va ser de la seva mare, senzillament perquè la seva mare va viure un univers més íntim.
Ja torno a ser en els sentiments d¡altri, i els meus. Què vaig senti mentr en Pere ens portava cap a lfesta amb l'Enric Hernaez al darrera, estava recordant a l'estimat amic Ramon Calduch fonent.se en una resicència, relativament allunyat de la seva família, que, això sí, l'anava a veure cada dia. Què vaig sentir en veure a Pepito al costat de la seva parella, sense la nostra Trini. Sí va ser una festa que vaig voler oblidar ràpidament.
Juny 2008, diumenge dia 1. Tarda
trobada a l’Ebano, prop de casa de Ma Teresa, amb ella i amb Joan Blesas. No
anem bé… Joan està penjat d’una jove brasilenya, jo d'ell, això sí, sense dir-ho, i Ma Teresa "vaya usted a saber con quién sueña..." huf! La fotografia deixa espai per centrar dates. Del 3 de maig al 23 de juny Fina i jo vam fer un altre nit a casa de Ma Teresa per fumar-nos-hi un "porrete". Fina a casa seva no ho volia fer per respecta a la seva mare. Ma Teresa el viure en un pis més gran té, en certa manera més independència. Lo del porrete ni fu ni fa. El que notic clar hi ho he de mirar al dietari ens si va ser la nit de la revetlla.
Revetlla
de Sant Joan 2008 a Montserrat, hi pujo al matí. Al mig dia, però, amb telefona en
Joan Blesas, no té companyia per la revetlla i no vol estar sol. Quedem que tornaré a Barcelonai ell em telefonarà a primera hora de la tarda. Cancel·lo la reserva i cap a
Barcelona, em quedo a casa de Ma Teresa a passar la revetlla, Joan però, no va telefonar. Montserrat, filla, et deixes atrapar amb tots els paranys que l’home
et posa; te’ns raó mare.
La revetlla dons a casa de Ma Teresa Segarra i la seva mare. El dia de Sant Joan convido a dinar a M Teresa i la seva mare, Ma Teresa ens porta a ca l’Escribà de la Vila Olímpica.
La festa d'aniversari sense la seva mare organitzada per una amiga que mai ho va ser de la seva mare, senzillament perquè la seva mare va viure un univers més íntim.
Aquests últims temps són molts els dinars, sopars i fins i tot quedar-m-hi a dormir que faig a casa de Ma Teresa i la seva mare, en la Maria i trobo la mirada d’amor a la seva filla, que la mare tenia per a la seva Monts. Eram a la pltja quan va telefonar en Joan Blesas, el final havia decidit passar la revetlla sol, somniant que Branca era amb ell.
Joan tú ja has viscut una primera experiència amb parella, però encara no has acceptat com jo mateixa, que quí somnia truites mort dejú. En tornar cap a casa Ma Teresa ens retrata al bus.Maria aquell dia em va fer notar quelcom del que jo no m'havia adonat: anant per la vorera de la parada del bus cap a casa seva, ens va dir: "tanta gent que ens trobem i cap ens és coneguda".
Una vegada Maria i Ma Teresa van ser a casa seva, vaig emprendre el camí cap a casa meva. Gràcies amors per sostenir-me en aquesta solitud.
Juliol 2008
Dimarts 8 de juliol, em telefona, Loly Valera per dir-me que han trobat sense vida el cos d’Asumpta Amils Corps. Va renunciar al cos físic la matinada del diumenge dia 6.
La despedim al tanatori de Sancho d’Avila, el dimarts 9, a les 13 hores.
Adéu amiga avui potser ja et puc despedir, no ho sé. T'admiro i et respecto Assumpta, al teu caràcter em feia por, perquè em posava davant el meu propi tarannà. al que vaig voler renunciar per reconeixe'm en la Llum d'Origen de la Vida que Sóm. Ho Som Assumpta, tots els Pares Eterns no fan distincions. Avui només em cal donar-te les gràcies per la teva honesta amistat. Sempre que ho volguem podem passejar juntes, segur que els Pares ens ho permeten.
Al tanotori ens hi trobem amb Fina i Loly.
A Fina Ruiz Garcia, l’antiga companya de Sertel, l’operen del genoll a l’hospital Clínic el dia 14 de juliol.
L’operació fou un èxit. La vaig a veure varies vegades. La primera vegada que entro al Clínic en surto plorant, temps era temps. El dia que vaig sortir plorant del Clínic just al carrer em va telefonar en Joan Blesas
El juliol 2008 es sorprenent¡
Cerco distreure’m. M’apunto a fer un taller de contes. El fan en una botiga del carrer de Ramon i Cajal, del barri de Gràcia. És una conta contes argentina, Nunància Rojas, m’agrada el curs i el gaudeixo a cor que vols. Em sembla que hi anavem tres cops per setmana. El cert és que aquest taller em va camviar el moment. Tots els meus comapnys eren molt joves en la seva plenitud d'enfocar la creativitat.
Em van empenyer i encara avui ho recordo i els hi agreixo. Va ser ells que em van empenyer a endisar-me a Interniet, cercant contes, possibilitats, jo seguia em prou feines perquè aleshores encara no havia tingut mai Internet a casa, de fet ni a fora hi anava a buscar-hi res.Era un món desconegut que no m'interessava. Ells m'hi van interessar. Amb ells vaig obrir-me al primer grup de mòbil, per comicar-nos i no coincidir en el cante que voliem explicar.
Vaig descobrir l'encís de la expressió teatral dins les meves minses possibilitats, però els meus companys mai em van permetre defugir l'assaig, trobaven la manera d'inclourm-hi Va se amb ells que vaig descobrir la possibilitat de fer presentacións de Power.point, i de portar un blog per internet. Meravellosos companys¡
Amb ells vaig descobrir la tendresa de la joventud que cerca ser escoltada i tinguda en compte. Ells necessiten sentir que el que fan intressa al seu entorn.
Gràcies per la nostra relació, mai us oblidaré, sou els responsable que comences a fer aquest blo. Ja sé que només interessa a mi, però m'acompanya moltes hores de solitud, moltes no, totes¡ Com, gairebé sempre el que jo faig no l’interessa a cap de les persones amb què em relaciono. 
Sola amunt i avall, però això, no és nou.,, explica contes i, segons la prefessora, me’n surto prou bé.
El 24 de setembre de 2008
al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
Ramon Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008, Barcelona.
Descansa en Pau i Goig, amic, ara podràs cantar davant la Llum Eterna. També hi vaig voler passar de puntetes.
De fet des que li van haver d'emputar la cama,dreta, vaig começar a mirar cap un altre banda. No soportava més sentir el dolor d'aquells a quí estimes i no poder-hi fer res. La meva acció és deixar de pensar i evitar augmentar el drama. L'entorn prou s'ocupa de fer-ho. Així ho he viscut en l'experiència que puc expresar del que he viscut. L'entorn pateix per a tú, més que tú mateix. I s'aglutina una mena de boirina trista i apagada que t'ofega. Déu no existeix des d'aquesta boirina no es veu, se es sent. El dolor es converteix en quelcom físic i et prem com si estiguessis dins d'una prensa. El teu pensament i el teu dolor atrau al de l'aparent entorn. És asfixiant. Vaig voler pensar sempre amb un Ramon que tal vegada no es podia coneixer en el que jo sentia per a ell i la seva família. En Ramon per a mi er la veu del meu pare, que havia enmudit quan jo era una nena. La veu d'en Ramon va sostenir per a mi la veu del pare, El pare tenia una bonica veu, i solia cantar els dissabtes i diumenges alhora de la sobretaula.
El 1959 va ser temps de ràdio, de noticies oficials que editava només l'agrència de l'Estat Espanyol, és a dir noticies de temps de dictadura, ni que la guerra Civil s'havia acabat feia vint anys. El 1960, l'any que vam anar a viure al carrer de Provença, la ràdio ho era tot per ami. Seria el meu petit univers, escoltant la ràdio i amb les llargues converses amb la mare mentres cossiem, es va anar formant la meva capacitat de gestionar el món en el que vivia. Per a mi aquell món era amenaçador i me'n havia de mantenir una mica allunyada.
El progrma Simpatia de Ràdio Barcelona, que s'emetia a dos quarts de dotze del matí, era la meva finestra oberta a la vida. En aquella finestra al llarg de gairebé cuatre anys en Ramon Calduch va ser la veu amiga que hi trobava de dilluns a divendres. La resta de dies, és a dir, dissabte i diumenge el dial de l'aparell de ràdio no parava cercant la veu de l'estimat amic. Vaig aprendre a crear un món mental infinit, que jo sàbia que mai es convertiria en una relaitat. "No em diguis adéu, només fins a reveure estimat amic"
L'octubre 2008 ve amb la dalla.
El 19 d'octubre de 2008 ens va deixar per tornar a la Pau, en Ton, el company de la tieta Vicenta, si fa no fa, desde el 1993.
Ell era viduu, la seva esposa havia coordinat la Coral de la Sedeta, allà és van coneixer amb les tietes, les dues participaven en les activitats de la Sedeta, i en la Coral .
Quan en Ton queda viduu la tieta Vicenta i ell es sentien bé compartin la seva solitud, i van decidir conviure.
Descansa en el Goig de la Pau, benvolgut Ton.
Dilluns 27 d'octubre de 2008, Ana Selles, la qui sempre telefonava per donar afecte, la cunyada de la tieta Vicenta. Va tornar a la LLum, que la Pau del Senyor t'acompanyi estimada germana.
La fe que has sostingut et guia vers al Crist.
El seu marit, Julio, germà de la tieta Vicenta tornar a la Llum el 7 de juny de 2003. Descansa en la Pau del qui deixa el timó a l'Esperit, Julio i gràcies per ser-hi. Els tiets que m'estivamen, Julio era més llunya i mític, ell era capità de vaixell, però Ana era molt tendra i t'ha feia arribar.
Novembre 2008
El desembre i el cant dels adéus 2008
El dissabte 6 de desembre telefona en Joan Lomas, en Santi Celma a patit un greu infart, és ingressat a l’UVI de l’Hospital de Sant Pau, en sortirà passat la diada dels Reis per a passar els últims dies de la seva vida, al Parc Sanitari Pere Virgili, antiguament Hospitla Militar.
Dilluns 22 de desembre, el doctor Sancho em demana un tac lumbar, és possible que el dolor sigui produit per un pinçament sacro-lumbar.
24 de desembre de 2008
De matinada Enric em torna a casa.
Gener: dimecres dia 6
Reis, el meu germà Rafel i Teresa, em recullen a mig matí, per anar a Muntanyola, on viuen Gemma i Joan.
Just arribar es posa a nevar seriosament, Allà hi trobem a Marta i Gerard, Emili s’ha quedat a Castellar, ajudant a uns amics que tenen una botiga de menjar fet.
Neu, molta neu. Ens quedem a dormir a Muntanyola. Ens ho vam passar molt bé, aquesta nit hem estat en familia. Gràcies els Reis Mags de l’Orient.
Al menjador de casa de la Gemma i Joan dóna per molt i el sofà també.
vam dormir-hi amb Marta i Judit. Mare a ser un dia irrepetible, segur que eras amb nosaltres.
Judit Ferrera Casas és una noieta molt responsable. Li agrada estudiar i té una gran capacitat de comprendre i sintetitzar ràpidament.
Dimecres dia 7 de gener 2008Al matí per asmurçar xocolata i xurros¡
Aquí tenim una petita mostra del terreny que envolta la casa, la fotografia feta des del menjador. Després d'asmuçar Joan, Gemma i Marta, treuen la neu del camí, n’hi ha molta. Encara dinem amb ells.
Gràcies fills per unes hores inesborrables per a mi i per aquells que ens han precedit en el camí a la Llum
Any de neu any de Déu!
Cap a les 5 de la tarda emprenem el camí cap a Barcelona. Em torno a sentir una mica incòmoda amb ells, Tere em pregunta si em vull quedar a Castellar amb ells un parell de dies, no gràcies vull anar a casa. Rafel i Tere em deixen a casa cap a les sis de la tarda.
Aquí veiem la panoràmica que teniem en tornar cap a Barcelona.
Dia 8 de gener de 2009
L'Aministració de Sant Pau ha decidit restaurar la façana de la finca, avui han pujat la bastida.
El dia 23 de gener ja tenim tot el terra del balcó aixecat i les persianes tretes, les posarant noves: adéu estimat balcó per una temporada.
Mare t'enyoro i avui, a 14 de febrer de 2019, et dóno gràcies per tot l'amor que em regales, que ens regales, perquè el teu Amor, la teva manera callada d'estimar continua envoltant-nos.
No sé que et pud dir del moment que visc, que tú no sapigues. Només donar-te les gràcies perquè encara que jo no sé n'hi he sabut mai enfocar el camí cada vegada més, deixo que el nostre cor enfoqui un camí que és irrepetible.
T'estimo mare, t'estimo pare. Som U, en el Cor del Creador!
Dilluns 26 de gener de 2009,
Santi Selma Prados, descansa en la Pau
del Cor dels Pares. 1948 - 2009
Adéu Santi, fins que ens tornem a trobar
"És l`hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau, germans dem-nos les mans senyal d'amor, senyal de pau".
Febrer 2009
Destacar a Neus i el suport que Enric l’hi donat a ella i a mi.
Dimecres 12 d’agost a Sant Esteve Sesrovires amb Rafel, Teresa, Joaquim i Rosa Costa i Montserrat i Joan Serna.
Hi anavem a buscar una fotografía, que jo vaig veure quan va fer l’exposició de l’escola antiga,i que no va apareixer.
Anavem amb la camioneta d'en Joaquim i Rosa.
Anar a Sant Esteve amb ells per ami fou sorprenen.
Vam entrar a l'Ajuntament cercant les fotografies, no ens vam sortir, al mes d'agost tothom fa vacances però em van sortir amb l'orientació necessària per començar a buscarles pel setembre. Havia d'anar a l'Arxiu històric de Sant Esteve.
Aparentment aquell dia no vam fer res, però la propera tardor i l'any següent vaig poder conseguir tota la informació que em calia de la nostra vesàvia: Maria Torras Arnaus, on vivia, quan havia arribat la seva família s Sant Esteve.
En Rafel i a mi ens va sobtar que la família Arnaus procedia de Sant Esteve de Castellar, l'actual Castellar del Vallès, on Rafel i Teresa viuen. La capacitat de la vida per sorprendre'ns és infinita. Vam dinar a la cafeteria de l'estació, perquè no vam trobar obert cap lloc que estigues adaptat per accedir-hi amb la meva cadira.
Aqui tenim unes imatges d'aquell dia amb família.
Diumenge 15 d’agost 2009, tranquil·la a casa, amb els pares del cor. Per ami gaudir dels Pares del Cel, sembla possible. La quietud, el silenci que visc generen una pau on em sento amb els Pares Eterns. Després m'esvero, em sembla que em manca tot i que la vida mèstafat, com si la vida, en si mateixa, pogués saber de la meva petita persona. Què és la vida?, com existim?, on som quan estem en aquesta pau que no és d'aquest món?
Huf deu ser el dia. m'he posat molt mística.
Dimarts 18 d'agost, Neus i Enrique me'l dediquen.
No timc paraules per agraïr la companyia que em fan i m'han fet. Gràcies amics per la vostra generosa amistat.
Celebrem els meus 58 anys, Només sé dir, gràcies, gràcies, gràcies. El dinar i, sobretot la seva companyia és el millor regal d'aniversari per a mi.
Dinem a Ca l'Escribà platja. Una vegada més, gràcies amics!
Es compleixen trenta anys que l'àvia Matilde va tornar a l'Origen de Vida Eterna. Anava precedida pel tiet Joan,
8 d'abril de 1977.
El cap d'uns pocs anys els seguia el tiet Jaume, 24 de desembre de 1989...
Passaren uns anys i la tieta, la meva tieta Anita, també se'n va anar, 30 de gener de 2005.
I la mare, la meva Matilde, tornar a la Font Eterna de Salvació el 23 de novembre de 2006
Recordem que Heileen Caddy va traspassar el 16 de desembre de 2006.
L'àrbre és un pebreté rosa, en aquest àrbre el pare hi fumava l'última pipa, abans d'entrar a veure la quí seria la meva mare.
La plaça m’agrada tota ella. Al sector del carrer Nicaragua, hi ha la resìdència per a discapacitats físics. Algún altre dia en parlaré.
Novembre 2009
A mitjans de novembre als voluntaris estem invitats a un acte a Caixa Forum, on es fara una exposició de com ens hem de plantejar el voluntariat, sempre en funció dels tipus de voluntariat que s’ofereixi.
Hep, en el miral, al mig de la imatge hi tenim en Mario Velasco Fabré. Ara sí, ja tenim el perfil del nostre "capità aaranya"
Uns quants de la colla d’informàtica vam anar a dinar junts. En definitiva un bon dia. Mentre es va viure va ser una bona colla, amics que ens vam retrobar i teniem un objectiu en comú: fer créixer al Casal.
Una vegada Maria i Ma Teresa van ser a casa seva, vaig emprendre el camí cap a casa meva. Gràcies amors per sostenir-me en aquesta solitud.
Dimarts 8 de juliol, em telefona, Loly Valera per dir-me que han trobat sense vida el cos d’Asumpta Amils Corps. Va renunciar al cos físic la matinada del diumenge dia 6.
La despedim al tanatori de Sancho d’Avila, el dimarts 9, a les 13 hores.
Adéu amiga avui potser ja et puc despedir, no ho sé. T'admiro i et respecto Assumpta, al teu caràcter em feia por, perquè em posava davant el meu propi tarannà. al que vaig voler renunciar per reconeixe'm en la Llum d'Origen de la Vida que Sóm. Ho Som Assumpta, tots els Pares Eterns no fan distincions. Avui només em cal donar-te les gràcies per la teva honesta amistat. Sempre que ho volguem podem passejar juntes, segur que els Pares ens ho permeten.
Al tanotori ens hi trobem amb Fina i Loly.
A Fina Ruiz Garcia, l’antiga companya de Sertel, l’operen del genoll a l’hospital Clínic el dia 14 de juliol.
L’operació fou un èxit. La vaig a veure varies vegades. La primera vegada que entro al Clínic en surto plorant, temps era temps. El dia que vaig sortir plorant del Clínic just al carrer em va telefonar en Joan Blesas
Cerco distreure’m. M’apunto a fer un taller de contes. El fan en una botiga del carrer de Ramon i Cajal, del barri de Gràcia. És una conta contes argentina, Nunància Rojas, m’agrada el curs i el gaudeixo a cor que vols. Em sembla que hi anavem tres cops per setmana. El cert és que aquest taller em va camviar el moment. Tots els meus comapnys eren molt joves en la seva plenitud d'enfocar la creativitat.
Amb ells vaig descobrir la tendresa de la joventud que cerca ser escoltada i tinguda en compte. Ells necessiten sentir que el que fan intressa al seu entorn.
Un mes de juliol irrepetible, perquè mai el goig de viure es repeteix, el goig de viure és present continuu. Gràcies.
No em cal crear una nova manera de viure, amb la rutina que hem creat amb la mare en ticn per viure llargs anys...
Me’n vaig assebentar a l’estiu, aquest 14 d’abril de 2008, també ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica. El nostre germà Andreu, absolutament irrepetible. El seu cor no cabia en un cos físic. Va sostenir el seu compromís amb la Regla Benedictina mitjançant l'entrega al servei. Mai va deixar la condició de monjo, el seu cor duia sandàlies que caminaven pel Crist. Els últims anys en que la mare i jo podíem pujar a Montserrat i ens hi trobàvem amb la família Riera-Rossell,
el germà Andreu, el pare Jaume Badia i lAbat emèrit Cassià Just eren inseparable perquè Andreu era el quí tenia carnet de conduir i portava el petit vehicle que la Comunitat Benedictina de Montserrat tenia en aquelll moments.Descansa en la Pau i Serenor de la Mare Bruna, estimat germà. 
Agost 2008, divendres 7 fins a dilluns 9, a Montserrat, hotel Abat Cisneros, hab 110.
Me’n vaig assebentar a l’estiu, aquest 14 d’abril de 2008, també ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica. El nostre germà Andreu, absolutament irrepetible. El seu cor no cabia en un cos físic. Va sostenir el seu compromís amb la Regla Benedictina mitjançant l'entrega al servei. Mai va deixar la condició de monjo, el seu cor duia sandàlies que caminaven pel Crist. Els últims anys en que la mare i jo podíem pujar a Montserrat i ens hi trobàvem amb la família Riera-Rossell,
el germà Andreu, el pare Jaume Badia i lAbat emèrit Cassià Just eren inseparable perquè Andreu era el quí tenia carnet de conduir i portava el petit vehicle que la Comunitat Benedictina de Montserrat tenia en aquelll moments.
La colla del Rom Cremat, tant estimada I coneguda, célèbre els 25 anys I plega.Volen que hi sigui, hi sóc. Després de molts anys he tornar a ser a la “nit del rom cremat, després he fet un tomb fins a “el revolt del vent”, et sentía amb mi, mare. El diumenge 8, després de la ballada de Sardanes, anem a dinar al restaurant-self-servi. Un definitiva, un molt bon dia. 
Presentar la colla del "Rom cremat" és parlar de tota la meva joventud viscuda a Moantserrat, sense aparents fruits, sí és que la vida ha de donar els frutis que nosaltres creiem. No m'he casat, no he tingut fills, no tinc posicio social, econòmica ni, evidentment partimonila. Sòc lliure com les Aus del Paradís. He gaudit i gaudeixo de l'Amor més Bell, l'Amor Incondicionat, honest, humil. els dels pares irrepetibe a la terra, al dels "nostres monjos" repetible al Cel. L'amor dels amics sembla tenir més condicionants, però, només ho sembla.
A la fotografia m'hi veieu amb Jaume Cardona, l’amic que sempre és a Montserrat el mes d’agost, des de fa anys, molts i molts anys .
Ens vam coneixer a l'entorn de Maria Rossell, quan vam començar a passar uns dies a les cel·les de l'Abat Oliba, cap el 1980. Jaume passava l'estiu allà amb els seus pares, al pare d'en Jaume i crec que una germana o germà són metges. 
Desconec quin tipus de malaltia el va afectar des de non. Sempre l'he vist caminar amb unes crosses de tripode. Voluntarios, tossut i una mica mal geniat, en aquells temps no vam tenir gaire realció, ell sempre cercava la relació amb els homes que van muntar les nits del "Rom-Cremat". I, certament ells l'aprecien i el coneixen molt. Han passat llargues hores a l'estiu, sota els porxos de la plaça de les pageses.
Compartin les petites coses que els homes els atrauen, la política, la religió, l'esport, i el que els feia sentir "el pit i el cul" de les noies que voltàvem pel seu entorn.
Gràcies Verge Bruna! Seguim anys enllà,
De la família Riera-Rossell ja no hi ve ningú a passar-hi uns dies. Els recordo amb tendresa i regularment, per aquests dies els demano una missa al Monestir, com la demano per a la meva família..
Divendres 15 d’agost 2008, 57 anys a Montserrat, gràcies Verge Bruna!
el meu aniversari, a Montserrat, gràcies Verge Bruna! Divendres 15 d’agost 2008, 57 anys a Montserrat, gràcies Verge Bruna!
al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
Ramon Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008, Barcelona.
Descansa en Pau i Goig, amic, ara podràs cantar davant la Llum Eterna. També hi vaig voler passar de puntetes.
El 19 d'octubre de 2008 ens va deixar per tornar a la Pau, en Ton, el company de la tieta Vicenta, si fa no fa, desde el 1993.
Ell era viduu, la seva esposa havia coordinat la Coral de la Sedeta, allà és van coneixer amb les tietes, les dues participaven en les activitats de la Sedeta, i en la Coral .
Quan en Ton queda viduu la tieta Vicenta i ell es sentien bé compartin la seva solitud, i van decidir conviure.
Descansa en el Goig de la Pau, benvolgut Ton.
La fe que has sostingut et guia vers al Crist.
El seu marit, Julio, germà de la tieta Vicenta tornar a la Llum el 7 de juny de 2003. Descansa en la Pau del qui deixa el timó a l'Esperit, Julio i gràcies per ser-hi. Els tiets que m'estivamen, Julio era més llunya i mític, ell era capità de vaixell, però Ana era molt tendra i t'ha feia arribar.
Novembre 2008
La tardor és feixuga, el cos em fa mal. Enfilo el carrer on hi ha el Casal del barri. El Casal de la Gent Gran de Navas. M’ofereixo per donar suport a l’aula d’Informàtica. L’endemà em telefona el senyor que habitualment se’n cuida, el senyor Placido Luís.
Tinc la porta oberta de l’aula d’Informàtica del Casal.
Tinc la porta oberta de l’aula d’Informàtica del Casal.
El dissabte 6 de desembre telefona en Joan Lomas, en Santi Celma a patit un greu infart, és ingressat a l’UVI de l’Hospital de Sant Pau, en sortirà passat la diada dels Reis per a passar els últims dies de la seva vida, al Parc Sanitari Pere Virgili, antiguament Hospitla Militar.
Aquests mes de desembre en Santi és la prioritat en el meus dies.
No ens espantèssim, el dilluns dia 15 Ignasi, el fill segon de Neus, ha començat a pintar a casa, ajudat pel seu amic Julio. Dons imagineu com està la casa.
Dilluns 22 de desembre, el doctor Sancho em demana un tac lumbar, és possible que el dolor sigui produit per un pinçament sacro-lumbar.
24 de desembre de 2008
La nit bona a casa de Neus i Enric.
De matinada Enric em torna a casa.
Se'n va l'any 2008
Nadal i Cap d’any a l’Hospital de Sant Pau acompanyant a la familia d’en Santi, és a dir a Roser Lomas, els seus fills i nores, a Glòria, a Núria i Mehil i les seves filles, a la mare i germana i germà d’en Santi… En Joan Lomas, que, igual que jo, voldria anar-se’n en lloc d’en Santi. Esperem la “Dama de l’Alba” Arriba l'any 2009!
Arriba l'any 2009!
Nadal i Cap d’any a l’Hospital de Sant Pau acompanyant a la familia d’en Santi, és a dir a Roser Lomas, els seus fills i nores, a Glòria, a Núria i Mehil i les seves filles, a la mare i germana i germà d’en Santi… En Joan Lomas, que, igual que jo, voldria anar-se’n en lloc d’en Santi. Esperem la “Dama de l’Alba” Arriba l'any 2009!
El dia 5 a la tarda, Ignasi i Julio, recullen tots els estris de casa i se’n van.
Gener: dimecres dia 6
Reis, el meu germà Rafel i Teresa, em recullen a mig matí, per anar a Muntanyola, on viuen Gemma i Joan.
Just arribar es posa a nevar seriosament, Allà hi trobem a Marta i Gerard, Emili s’ha quedat a Castellar, ajudant a uns amics que tenen una botiga de menjar fet.
Agnés Ruiz Casas, no és gaire amiga de massa joguines. És una nena alegre i feliç, a l'hora d'obrir regals es va atabalar una mica, però a la tarda havia recuperat al seu ritme i amb la seva cosina s'ha pasava d'allò més bé.
La vespreda la vam fer molt llarga, ningú volia anar a dormir.
Al menjador de casa de la Gemma i Joan dóna per molt i el sofà també.
vam dormir-hi amb Marta i Judit. Mare a ser un dia irrepetible, segur que eras amb nosaltres.
Judit Ferrera Casas és una noieta molt responsable. Li agrada estudiar i té una gran capacitat de comprendre i sintetitzar ràpidament.
Aquí tenim una petita mostra del terreny que envolta la casa, la fotografia feta des del menjador. Després d'asmuçar Joan, Gemma i Marta, treuen la neu del camí, n’hi ha molta. Encara dinem amb ells.
Gràcies fills per unes hores inesborrables per a mi i per aquells que ens han precedit en el camí a la Llum
Any de neu any de Déu!
Cap a les 5 de la tarda emprenem el camí cap a Barcelona. Em torno a sentir una mica incòmoda amb ells, Tere em pregunta si em vull quedar a Castellar amb ells un parell de dies, no gràcies vull anar a casa. Rafel i Tere em deixen a casa cap a les sis de la tarda.
Aquí veiem la panoràmica que teniem en tornar cap a Barcelona.
L'Aministració de Sant Pau ha decidit restaurar la façana de la finca, avui han pujat la bastida.
El dia 23 de gener ja tenim tot el terra del balcó aixecat i les persianes tretes, les posarant noves: adéu estimat balcó per una temporada.
Mare t'enyoro i avui, a 14 de febrer de 2019, et dóno gràcies per tot l'amor que em regales, que ens regales, perquè el teu Amor, la teva manera callada d'estimar continua envoltant-nos.
No sé que et pud dir del moment que visc, que tú no sapigues. Només donar-te les gràcies perquè encara que jo no sé n'hi he sabut mai enfocar el camí cada vegada més, deixo que el nostre cor enfoqui un camí que és irrepetible.
T'estimo mare, t'estimo pare. Som U, en el Cor del Creador!
Dilluns 26 de gener de 2009,
Santi Selma Prados, descansa en la Pau
del Cor dels Pares. 1948 - 2009
Adéu Santi, fins que ens tornem a trobar
"És l`hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau, germans dem-nos les mans senyal d'amor, senyal de pau".
Febrer 2009
Al Casal prèn identitat en el meu present. Hi passo moltes hores.
Les coordinadores del Casal: Montserrat Sole i Ma Fe m'obren les portes del Casal de bat a bat.
El grup de volntaris del Casal m’acull i m’implica en totes les activitats que poden.
Mario Velasco e, "capitan araña" s'ocupa de diversos voluntariats, entre ells l'hort del Casal així com l'aula d'Informàtica. Aquí em veieu al pati del Casal on han instal·lat l'hort. Mario Velaco és jubilat a la força, com jo mateixa. Capità de submarinistes fa un parell d'anys mentre feia inmersió va viure un infart. Gràcies als companys d'equip al van poder recuperar, però no ha pogut tornar a submergir-se en el seu estimat mar.
Pere Gausachs jubilat d'una empresa d'alt estadic, gestionava el departament de "Recursos humans". És programador d'informàtica i vol jugar a portar endavant un equip feliç, vol jugar¡
El grup de volntaris del Casal m’acull i m’implica en totes les activitats que poden.
Mario Velasco e, "capitan araña" s'ocupa de diversos voluntariats, entre ells l'hort del Casal així com l'aula d'Informàtica. Aquí em veieu al pati del Casal on han instal·lat l'hort. Mario Velaco és jubilat a la força, com jo mateixa. Capità de submarinistes fa un parell d'anys mentre feia inmersió va viure un infart. Gràcies als companys d'equip al van poder recuperar, però no ha pogut tornar a submergir-se en el seu estimat mar.
En Pere que ha començat un taller de pintura s’ha les inventa totes per poder.m’hi integrar, no ho aconsegueix, però, estic molt feixuga.
La resta de voluntaris de l’aula d’Informàtica m’ho faciliten tant com poden. Mario i German, de l’Hort del Casal, els agradaría comptar amb mi.
Conrado Valera i Maite Llach, s’esforcen tan com poden per no deixar-me sola a l’aula. Gràcies a tots amics¡
Quan s'hi ha vist amb cor, Teresa m'ha telefonat per dir-me que el passat dia 14, Emili va marxar de casa seva i de la seva família per emprendre una nova vida. Per a Marta fou mot sobtat perquè no n'havia presentit res. La família està desfeta, Teresa i Rafel no sabem com confortar a Marta. La història és llarga perquè fa uns tres anys que Marta i Emili es van vendre el pis de Terrassa per comprar un terreny a Castellar del Vallès i fer-se una casa. Just el divendres dia 13 hi anaven a viure. En una paraula Marta ho ha perdut tot i ara li cal posar-se a lluitar per a la custòdia dels nens. Envant Marta ets forta i te'ns el suport dels teus pares i germana.
Dissabte 28 de febrer de 2009
Assumpta i Pere sopen a casa, amb mi. Porten una bona noticia: han començat el procés per adoptar un infant de 0 a 5 anys. Felicitats estimats, la Vida us companya!
Març 2009
Joan Blesas ha insistit molt perquè ho fes, m’he donat d’alta d’Internet. És cert, passo moltes hores a l’ordinador i està conectada a Internet m’amplia el reduït món que m’he creat. .
Joan Blesas per algunes estones a casa. L'energia que flueix és d'atracció física però evident ment ni sóc el seu tipus físic ni tinc l'edat edeqüada. i he de dir la veritat les seves hormones m'atrauen. Què hi farem calma noia, aigua fresca i passa endanvant.
Estic joiosa d’haver après moure la música, a grabar els discs de vinil a l’ordinador, gràcies al programa que em regalà Joaquim Belmonte, no en sóc cap experta, però sé grabar un Cd, baixar música de la xarxa, posar música i muntar un Power-Point.
Això, ho hem treballat al Casal amb Mayte Llach, tenim una molt bona relació i compartim l’aula d’Informàtica.
Dilluns 23 de març de 2009, el doctor Sancho Navarro, m’ha demanat quirofan, ja em trucaran per dir-me el dia d’entrada a l’hospital.
Ja hi tornem a ser.
Dissabte 28 de març de 2009
Rafel i Teresa em recullen per anar a Muntanyola, Joan i té la seva familia, han decidit fer una calçotada, m’hi volen i sóc. Plou tot el dia
La resta de voluntaris de l’aula d’Informàtica m’ho faciliten tant com poden. Mario i German, de l’Hort del Casal, els agradaría comptar amb mi.
Conrado Valera i Maite Llach, s’esforcen tan com poden per no deixar-me sola a l’aula. Gràcies a tots amics¡
Assumpta i Pere sopen a casa, amb mi. Porten una bona noticia: han començat el procés per adoptar un infant de 0 a 5 anys. Felicitats estimats, la Vida us companya!
Març 2009
Joan Blesas ha insistit molt perquè ho fes, m’he donat d’alta d’Internet. És cert, passo moltes hores a l’ordinador i està conectada a Internet m’amplia el reduït món que m’he creat. .
Joan Blesas per algunes estones a casa. L'energia que flueix és d'atracció física però evident ment ni sóc el seu tipus físic ni tinc l'edat edeqüada. i he de dir la veritat les seves hormones m'atrauen. Què hi farem calma noia, aigua fresca i passa endanvant.
Estic joiosa d’haver après moure la música, a grabar els discs de vinil a l’ordinador, gràcies al programa que em regalà Joaquim Belmonte, no en sóc cap experta, però sé grabar un Cd, baixar música de la xarxa, posar música i muntar un Power-Point.
Això, ho hem treballat al Casal amb Mayte Llach, tenim una molt bona relació i compartim l’aula d’Informàtica.
Dilluns 23 de març de 2009, el doctor Sancho Navarro, m’ha demanat quirofan, ja em trucaran per dir-me el dia d’entrada a l’hospital.
Ja hi tornem a ser.
Rafel i Teresa em recullen per anar a Muntanyola, Joan i té la seva familia, han decidit fer una calçotada, m’hi volen i sóc. Plou tot el dia
Marta Casas està molt ferida, ha marxat d'Emili de la casa seva vida i de la família l'ha deixat desenfocada. Què el Procés de la Vida us acompanyi fills. Als nens se'ls veu la tristesa però ho amaguen per no estristir més a la seva mare. 
Diumenge, 5 d’abril 2009, dia de Rams a Castellar del Vallés. Marta, Gerard i Judit, em recullen per anar a Castellar, allí hi trobem a Gemma, Joan I Agnés, després s’hi suma la iaia. Dinem a casa de Marta. Em tornen Rafel i Teresa.
Diumenge, 5 d’abril 2009, dia de Rams a Castellar del Vallés. Marta, Gerard i Judit, em recullen per anar a Castellar, allí hi trobem a Gemma, Joan I Agnés, després s’hi suma la iaia. Dinem a casa de Marta. Em tornen Rafel i Teresa.
Segueixen concedint-me l’ajut del lloguer, gràcies a la Vida. Ara estic esperant el pagament d’aquest any.
Fina Ruiz, Loly Valera i la seva amiga Tonyi, passen na estona a casa i, aprofitem per menjar la mona, que ha fet, Carme, la mare de Fina.
Fina Ruiz, Loly Valera i la seva amiga Tonyi, passen na estona a casa i, aprofitem per menjar la mona, que ha fet, Carme, la mare de Fina.
Sort en tinc dels bons amic que sempre han estat fent cami ben a prop nostre.
Aquestes setmanes són difícils a la inmobilitat s'hi suma un dolar intens que assegura que m'estaré quieta, jo en dic "sota vento".
Dijous dia 23 d'abril de 2009: Sant Jordi
"Per Sant Jordi jo et durè un llibre i una rosa, lo rasa és mon amor, el llibre nostre fortuna com dos amants que tot pujant arriben a la Verge Bruna..."
Les roses de Sant Jordi, una la va portar en Joan Lomas, és el primer any que ho va fer, gràcies respectat Joan. Silenci
La imatge el cuadro de migpunt que vaig fer i ens va acompanyar a la porteria.
27 d’abril de 2009,
La primera trucada del dia és de l’Hospital de Sant Pau, ingresso el proper dilluns dia 4 de maig, a les 18:00 hores.
Gràcies Mare per aquest regal del Teu Amor Infinti. Gràcies em fa falta, no sé com viure. El primer en saber-ho perquè fou la trucada següent en Joan Blesas. En aquells dies estava molt pendent de mi, em sentia feble i em volia donar suport. Com tots els bons amics que sempre hi ha estat.
27 d'abril de 2009
Neus em sorprèn, dinem a “la Granota” amb Pepe i Mercedes. Gràcies amics.
No em demaneu que us digui com va passar aquella setmana, no ho sé. Recordo que per a mi tot era una despedida de gratitud pel viscut. Deixava aquest món amb una consciència més clara que quan havia vingut. Més que res, tenia clar que si no erem capaços d'encarar les nostres pors fetes rancúnia no ens sortiem.
Dilluns 4 de maig de 2009 a les 18:00 hores ingresso a Sant Pau, Pabelló de Sant Antoni, sala de Sant Joan, llit 8.M’hi acompanyava Rosa Balague…
L'endemà al matí Glòria Lomas va venir per ajudar-me a dutxar-me, de fet ja anava luxada dels dos malucs, i una vegada vaig ser fora de casa, gairebé no em podie moure. Una vegada vaig tornar al llit em vaig despedir dels que hi havia a l'habitació i vaig tancar els ulls: no els volia tornar a obrir. Senyor a les teves mans entrego la meva ànima.
Al pre quirofan el doctor anestesista va conseguir que obris els ulls, la pregunta que em va fer era mol senzilla "tan malament te'm tractat que no ens vols veure?. Vaig obrir els ulls i vaig poder veure al Doctor Rogelio Sancho Navarro, Després silenci i abaltiment.Terapeuta, Rosa Escalè Grau, i tot el personal que m’atengué gràcies per la vostra professionalitat. He estat atesa pel millor equip.
També he tingut a prop els millors amics. Gràcies estimats.
Deixar constància que la gent que em coneixia del Casal, volien fer-me obsequis i els voluntaris van direccionar el potencial per regalar-me un ordinador portàtil.
Aquestes setmanes són difícils a la inmobilitat s'hi suma un dolar intens que assegura que m'estaré quieta, jo en dic "sota vento".
"Per Sant Jordi jo et durè un llibre i una rosa, lo rasa és mon amor, el llibre nostre fortuna com dos amants que tot pujant arriben a la Verge Bruna..."
Les roses de Sant Jordi, una la va portar en Joan Lomas, és el primer any que ho va fer, gràcies respectat Joan. Silenci
La imatge el cuadro de migpunt que vaig fer i ens va acompanyar a la porteria.
La primera trucada del dia és de l’Hospital de Sant Pau, ingresso el proper dilluns dia 4 de maig, a les 18:00 hores.
Gràcies Mare per aquest regal del Teu Amor Infinti. Gràcies em fa falta, no sé com viure. El primer en saber-ho perquè fou la trucada següent en Joan Blesas. En aquells dies estava molt pendent de mi, em sentia feble i em volia donar suport. Com tots els bons amics que sempre hi ha estat.
Neus em sorprèn, dinem a “la Granota” amb Pepe i Mercedes. Gràcies amics.
No em demaneu que us digui com va passar aquella setmana, no ho sé. Recordo que per a mi tot era una despedida de gratitud pel viscut. Deixava aquest món amb una consciència més clara que quan havia vingut. Més que res, tenia clar que si no erem capaços d'encarar les nostres pors fetes rancúnia no ens sortiem.
L'endemà al matí Glòria Lomas va venir per ajudar-me a dutxar-me, de fet ja anava luxada dels dos malucs, i una vegada vaig ser fora de casa, gairebé no em podie moure. Una vegada vaig tornar al llit em vaig despedir dels que hi havia a l'habitació i vaig tancar els ulls: no els volia tornar a obrir. Senyor a les teves mans entrego la meva ànima.
També he tingut a prop els millors amics. Gràcies estimats.
Gràcies estimats amics, sí, és cert quan treballem plegats: assolim resultats.
En Mario Velasco no surt a la fotografia, perquè era el que les va fer. Més endavant el coneixerem fotograficament.
L'ordinador va arribar quan fataven tres deis per a tornar a casa. Gràcies a la vida pel seu suoprt. Déu ens dóna la mà mitjançant l'entorn estimat que ens envolta. Teresa i Rafel volien que anès a casa seva, però jo necessitava tracment que me'l vénien a fer a casa. També l'infermer del Cap, en Fernando.
Rafel i Teresa dons em van deixar fer la meva voluntat i vénien subint a veure'm. Marta i Gemma van venir amb els seus pares algun dia de festa.
Aquí hi podem veure la planta que em van montar en Pere Gauxachs, I la seva esposa Carme, I que va venir acompanyant l’ordinador.
Joan Blesas em va venir a veure diverses vegades, la primera em va portar l'album de les fotografies del seu casameent amb Branca, era feliç i estava enamorat.
Em preparava per tornar a casa i no m'ho podia creure.
Divendres 12 de juny a les 12:30 entrava per la porta del pis de Trinxant, acompanyada de Rosa Balague. Sorpresa, m’hi esperaven Mercedes, Pepe, i Neus, que m’havien guarnit la casa amb globus,pancarta de benvinguda i havien preparat una copa de cava.
En Mario Velasco no surt a la fotografia, perquè era el que les va fer. Més endavant el coneixerem fotograficament.
L'ordinador va arribar quan fataven tres deis per a tornar a casa. Gràcies a la vida pel seu suoprt. Déu ens dóna la mà mitjançant l'entorn estimat que ens envolta. Teresa i Rafel volien que anès a casa seva, però jo necessitava tracment que me'l vénien a fer a casa. També l'infermer del Cap, en Fernando.
Aquí hi podem veure la planta que em van montar en Pere Gauxachs, I la seva esposa Carme, I que va venir acompanyant l’ordinador.
Joan Blesas em va venir a veure diverses vegades, la primera em va portar l'album de les fotografies del seu casameent amb Branca, era feliç i estava enamorat.
Em preparava per tornar a casa i no m'ho podia creure.
Dilluns 22 de juny, han acabat de retirar la bastida de la façana. Mare ja tornem a tenir balcó, això sí, tot nou, amb unes persianes d’acer o això sembla. No t’agradarien, però és el nostra balcó.
Al 6 de juliol he d'anar a l'Hospital de S. Pau per fer-me una analítica, i el dia 13 tinc visita amb el doctor Sancho i la doctora Benito, fins aleshores la màxima inmobilitat posible.
De medicació només port 3.500 unitats diàries de sukfamida, per combatre l'infecció que vaig presentar en el post operatori.
A mitjans de juliol de 2009, despedim a Marta Vilanova Peralleda, la nostra Marta. És complicat assumir la mort de la joventut. Marta se'n va deixant tres fills petits, dos nois i una noia que han adoptat i, aquesta primavera l'havien portat a casa.
Adéu Marta, espero que ens veiem ben aviat.
Passarem per alt, els llargs dies d’estiu a casa. Gràcies a tothom que m’hi ha acompanyat.
Al 6 de juliol he d'anar a l'Hospital de S. Pau per fer-me una analítica, i el dia 13 tinc visita amb el doctor Sancho i la doctora Benito, fins aleshores la màxima inmobilitat posible.
De medicació només port 3.500 unitats diàries de sukfamida, per combatre l'infecció que vaig presentar en el post operatori.
Adéu Marta, espero que ens veiem ben aviat.
L'acomiadem al tanatori de Martorell. Hi vaig amb tacxi-amic, és la primera sortida que faig. Marta mai t'oblidarem.
Hi anavem a buscar una fotografía, que jo vaig veure quan va fer l’exposició de l’escola antiga,i que no va apareixer.
Anavem amb la camioneta d'en Joaquim i Rosa.
Anar a Sant Esteve amb ells per ami fou sorprenen.
Aparentment aquell dia no vam fer res, però la propera tardor i l'any següent vaig poder conseguir tota la informació que em calia de la nostra vesàvia: Maria Torras Arnaus, on vivia, quan havia arribat la seva família s Sant Esteve.
Aqui tenim unes imatges d'aquell dia amb família.
Huf deu ser el dia. m'he posat molt mística.
Dimarts 18 d'agost, Neus i Enrique me'l dediquen.
No timc paraules per agraïr la companyia que em fan i m'han fet. Gràcies amics per la vostra generosa amistat.
Celebrem els meus 58 anys, Només sé dir, gràcies, gràcies, gràcies. El dinar i, sobretot la seva companyia és el millor regal d'aniversari per a mi.
Dinem a Ca l'Escribà platja. Una vegada més, gràcies amics!
Setembre 2009
Un capvespre de setembre a Montjuïc amb Ma Teresa i Maria, la seva mare, calma, serenor aigua i colors, silenci, però, poquet. La veu amiga de Ramon Calduch vibra dins el meu cor: "Montaña de los palaciós bordada de maravillas, en el jardín de tus fuentes Barcelona se ilumina. Pasión que empieza en tus parques nunca jamas se termina..."
Onze de setembre de 2009 Aquells que m’han obert camí i que estimo i m’estimem, tal vegada ara sé que els estimo i que m’estimen.
Verge Bruna ajuda’m a saber veure els quí m’estimen avui, que sàpiga gaudir ara i aquí, del seu amor, com vaig saber gaudir del de la mare i el gaudeixo ara com aleshores.
8 d'abril de 1977.
El cap d'uns pocs anys els seguia el tiet Jaume, 24 de desembre de 1989...
Passaren uns anys i la tieta, la meva tieta Anita, també se'n va anar, 30 de gener de 2005.
I la mare, la meva Matilde, tornar a la Font Eterna de Salvació el 23 de novembre de 2006
En peter Caddy, ens havia deixat l'estiu de 1994.
"Tant de temps que ha passat,
dintre meu tanta nit...
Dalt del cel la ciutat on potser
Ella ha fugit, se'n va anar..."
14 de setembre de 2009
dintre meu tanta nit...
Dalt del cel la ciutat on potser
Ella ha fugit, se'n va anar..."
El dolor torna a ser ben viu, en Joan Lomas Gonzalez, el nostre Joan, ens ha deixat a la matinada del 14 de setembre del 2009.
Descansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets lliure, ara sí podràs assolir el teu somni.
Passejo molt pel barri, aquesta és la placeta del doctor Ferran, a ell està dedicat el monument que hi ha, davant, a l'altre costat del passeig Maragall, ara hi tenim el Centre d’Atenció del Nen Déu, abans hi havia la Mutua Textil. I, l’any 1949 la petita clínica que atenia els malalts de pulmó, on la mare va estar ingressada, gairebé tres mesos.
Descansa en la Llum Joan, no hi creies, però has lluitat sempre per viure el món en el que et va tocar néixer des d’un altre prespectiva, no has pogut fer-ho, la mediocritat que t’ha envoltat t’he vençut, aparentment. Ara ets lliure, ara sí podràs assolir el teu somni.
Passejo molt pel barri, aquesta és la placeta del doctor Ferran, a ell està dedicat el monument que hi ha, davant, a l'altre costat del passeig Maragall, ara hi tenim el Centre d’Atenció del Nen Déu, abans hi havia la Mutua Textil. I, l’any 1949 la petita clínica que atenia els malalts de pulmó, on la mare va estar ingressada, gairebé tres mesos.
L'àrbre és un pebreté rosa, en aquest àrbre el pare hi fumava l'última pipa, abans d'entrar a veure la quí seria la meva mare.
Octubre 2009 El servei al Casal m’ha introduit, sense adonar-me’n de plé en la tardor. Estic molt cansada i apagada, però fem veure que no passa res, mai passa res…
Tornar al Casal, obrir-me de nou al servei de volutaris m'obliga sortir i a comunicar-me. La relació amb Maite per a mi ha estat una proposta d'acceptar el funcionament de la dona en la societat,. Al Casal n'és una mostra variadissima de dones jubilades que en el Casal recrean el seu despatx igual que els homes.
Dirigir a l'altre, sentir que són necessàris i direigents és per a ells el motiu de continuar endavant en el fet de viure. Normalment els usuaris del Casal ja tenen els nèts grans i els fills ja els vvolen fer de pares. En el Casal tenen l'oportunita de manar algun grup a taller i això els és la glòria.
Aquesta tardor anirè coneixent altres grups del Casal. els jugadors de la "Canasta", les jugadores del "Bingo". Tot un grup de persones que van participar en el regal que en van fer de l'ordinadro. Gràcies amics¡
A la plaça del Congrés Eucarístic hi ha l’esgléssia de Sant Pius X, a vegades hi vaig, m’agrada escoltar els sermons del mossèn que hi ha.
Tornar al Casal, obrir-me de nou al servei de volutaris m'obliga sortir i a comunicar-me. La relació amb Maite per a mi ha estat una proposta d'acceptar el funcionament de la dona en la societat,. Al Casal n'és una mostra variadissima de dones jubilades que en el Casal recrean el seu despatx igual que els homes.
Dirigir a l'altre, sentir que són necessàris i direigents és per a ells el motiu de continuar endavant en el fet de viure. Normalment els usuaris del Casal ja tenen els nèts grans i els fills ja els vvolen fer de pares. En el Casal tenen l'oportunita de manar algun grup a taller i això els és la glòria.
Aquesta tardor anirè coneixent altres grups del Casal. els jugadors de la "Canasta", les jugadores del "Bingo". Tot un grup de persones que van participar en el regal que en van fer de l'ordinadro. Gràcies amics¡
A la plaça del Congrés Eucarístic hi ha l’esgléssia de Sant Pius X, a vegades hi vaig, m’agrada escoltar els sermons del mossèn que hi ha.
La plaça m’agrada tota ella. Al sector del carrer Nicaragua, hi ha la resìdència per a discapacitats físics. Algún altre dia en parlaré.
Novembre 2009
A mitjans de novembre als voluntaris estem invitats a un acte a Caixa Forum, on es fara una exposició de com ens hem de plantejar el voluntariat, sempre en funció dels tipus de voluntariat que s’ofereixi.
Gràcies per un temps irrepetible 
Dimarts 24 de novembre
tarda me’n vaig al cine, al Lauren’s de Fabra i Puig, i fan “Siempre a tu lado” Hachiko Interprets, entre d’altres, Richard Gere i Hachiko, el gos. Pel moment que estic vivint, és una molt bona pel·licula, Com sempre Richard Gere…
Desembre de 2009
Hercules: Kevin Sorbo
Iolus. Michel Hurt
Ben trobat Kevin Sorbo, em va costar setmanes, recordar com es diu l’actor que l’interpreta, dons, sí, Kevin Sorbo; viu a los Angeles, casat amb l’encantadora Sam, són pares de tres fills. Per cert, la sèrie deixar de fer-se cap a finals de 1999.
Novament el somni s'expresa mitjançacnt una sèrie de televisió i uns actors. Sembla que sóc la dona dels somnis.
Som a tocar de les festes de nadal
Un bon aniversari Matilde, he que sí... T'estimo mare. 
Per no centrar-me tant en Richard, al vespre faig zapping i m’aturo a TV Clan, i fan “Hercules y sus días legendarios” Va entrar sense que ja me’n adonés, però va entrar per quedar-se. Ben trobat Hercules. La sèrie es va estrenar a Estat Units el 16 de gener 1995, es va emetre fins a finals de 1999.
Fa 10 anys que va deixar de publicar-se, però diverses cadeens la menten encara en actiu. 
Hercules: Kevin Sorbo
Iolus. Michel Hurt
Ben trobat Kevin Sorbo, em va costar setmanes, recordar com es diu l’actor que l’interpreta, dons, sí, Kevin Sorbo; viu a los Angeles, casat amb l’encantadora Sam, són pares de tres fills. Per cert, la sèrie deixar de fer-se cap a finals de 1999.
Novament el somni s'expresa mitjançacnt una sèrie de televisió i uns actors. Sembla que sóc la dona dels somnis.
Dimarts 15 desembre de 2009
Aturen l’ascensor, aquest últim any ha patit moltes aturades i, a la fi, li posen les portes interiors lliscants, no sé el nom tècnic ja el cercaré. No està enllestit fins el divendres dia 18. Una meravella, ara el entrar les portes van soles, està força ben programat.
Aturen l’ascensor, aquest últim any ha patit moltes aturades i, a la fi, li posen les portes interiors lliscants, no sé el nom tècnic ja el cercaré. No està enllestit fins el divendres dia 18. Una meravella, ara el entrar les portes van soles, està força ben programat.
Per les festes de nadal, el Casal ens dóna un respir, no és que el volguem, ens ho hem passat molt bé montant powers nadalencs. 
El dia de Nadal vaig anar a dinar a casa de Mayte Llach i el seu espós Lluís Pinó, va ser un molt bon dia de nadal.
El dia de Nadal vaig anar a dinar a casa de Mayte Llach i el seu espós Lluís Pinó, va ser un molt bon dia de nadal.
Sant Esteve a casa, de Pere i Asumpta.
Han passat la grip i hem de deixar el dinar per la setmana de Reis.
Em sap greu: no són bones notícies
Abans d’acabar l’any deixeu que us expliqui el que sé del nostre amic Joan Blesas. Joan i Branca, (la jove brasilenya) es van casar l’onze de maig, va venir molt il·lusionat a ensenyar-me les fotografíes del casament, estant jo a l’hospital. El pare d'en Juan els va ajudar em tot el que poida i en un primcipi van viure a casa dels seus pares. Quan va venir a l'Hospital hi vivien. No recordo si a finals de juliol o agost em va venir a visitar, ell sol, Branca treballava però m'enviava salutacions. Havien buscat un piset per viure sols, perquè a casa amb la mare d'en Juan hi havia conflictes territorials. De nou el pare de Juan els va ajudar econèmicament amb tot el que va poder. En aquell moemnt Juan estav inquiet, Branca volia marxar a visitar a la seva família al Brasil i Jaun intuïa que no tornaria amb ell. La parella tenia moments conflicitus i d'altres de molt apassionats com la majoria de parelles, però els mancava la voluntad de ser dos cors que s'acompanyen. Quan la prioritat la té el cos i lel què "jo penso" la convivència es por convertir en un pugna contimua.
Després tot va anar força ràpid, el mes de setembre, Branca se’n va anar al Brasil a veure la seva familiai no va tornar. Juan va entrar en una espiral agressiva que al va portar a perdre la feina.aquesta vegada definitivament. Ell ja havia passat per una greu depressió quan es va separar de la seva primera esposa. L'amo de la petita empresa en que Juan treballava va sostenir i esperar que es recuperés, ara però la situació és més profunda. Aquest final d’any tenim en Joan enfonsat en una depressió intensa de la que no té cap intenció de sortir. Què la vida t’acompanyi Joan.
Posem punt i final al 2009!
Video del Lama Gyuormè grabat el 10 de setembre del 2007 a l'església del Pi. Deixeu-me acabar aquest trienni així. L'entrego a l'Univers Etern i li dono gràcies per l'assistència que ens regala. Comencem l'any 2011!
enllaç a 2010 Solitud