de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al Cel.
enllaç a El Jardí de la Mare de Deu
Aquí tenim el 2010
Cap d’any a casa amb la televisió. Hercules és el protagonista… ho será tot l’any
Dimecres 6 de gener, Rafel i Teresa em recullen per anar “al balcó de Sant Lloreç Savall", és a dir, a casa de Marta Casas, allà celebrem el dia.
Hercules fill de Zeus i Alcmene- La seva madrastra Era, esposa legítima de Zeus, odiava Hercules i el perseguir per a aniquilar-lo fins a l'esgotament d'abdos.
No coneixia gairebé res d'Hercules fins que per mitja de la televisió s'ha m'ha donat a conéixer. Ens comuniquem a nivell mental-il·lusió. Quí no té res a fer, festejar amb Hercules.
Cap d’any a casa amb la televisió. Hercules és el protagonista… ho será tot l’any
Dimecres 6 de gener, Rafel i Teresa em recullen per anar “al balcó de Sant Lloreç Savall", és a dir, a casa de Marta Casas, allà celebrem el dia.
Hercules fill de Zeus i Alcmene- La seva madrastra Era, esposa legítima de Zeus, odiava Hercules i el perseguir per a aniquilar-lo fins a l'esgotament d'abdos.
No coneixia gairebé res d'Hercules fins que per mitja de la televisió s'ha m'ha donat a conéixer. Ens comuniquem a nivell mental-il·lusió. Quí no té res a fer, festejar amb Hercules.
A Sant Sadurní, están força contents, però una mica gobiats per tota la paperassa que gestionen per l’adopció del seu fill/filla.
Pares Eterns d'Amor i Bondat, quí pot contemplar al Vostre Misteri de Creació? Quí potreconéixer la Unitat de del seu cor humà/físic? Sense dónar prioritat a l'anima la consciència no es manifesta.
El vespre em torna a casa, li costa de marxar, engeguem una conversa conscient, respecte a les conseqüències de la diferencia que hi ha entre el que pensem, el que fem, i el que voldríem fer…
Aquí veiem els millors moments.
Pernell Elvin Roberts
(Waycross, Georgia; 18 de mayo de 1928-Malibú, California; 24 de enero de
2010)1 fue un actor y cantante estadounidense.
Fue hijo único de Pernell y
Betty Roberts y el último actor principal de la serie Bonanza en fallecer.
Pese al éxito de la serie
Bonanza, que aseguraba un nuevo contrato por cinco años, el actor decidió
abandonarla.
La NBC hizo cuanto pudo para
retenerlo: le propuso como salida que el personaje de Adam se casase y
abandonase la serie para aparecer esporádicamente en algunos episodios. 
Pernell
Roberts, en una carta al director de la NBC, sugirió que el personaje de su
prometida fuese una indígena y que contrataran a una actriz negra para
representarla Sin embargo el personaje fue dado a Kathie Browne (1930-2003), actriz rubia cuyo trabajo no gustó al público.
Pernell Roberts sólo permaneció hasta el final de la sexta temporada.
En 1979, en la serie de televisión Trapper John, M.D.'
interpretó al Dr. John McIntyre, personaje de M*A*S*H.
La serie tuvo éxito durante
siete años, hasta 1986, cuando el programa se canceló por su baja cuota de
pantalla.
Los últimos trabajos de
Roberts en la década de 1990 fueron para The History Channel como presentador y
narrador de documentales.
Se casó en cuatro ocasiones y
tuvo un hijo con su primera esposa: Jonathan Cristopher, que murió en un
accidente de motocicleta en 1989.
Hasta su muerte, Roberts seguía comprometido con la defensa de las minorías y formaba parte del Native American Rights Fund.
Gener i Febrer 2010 han passat.
Els mesos s’encalcen. El Casal ha engegat, Mayte i jo ensopeguem quan estem juntes a l’aula.
M’agafo un descans, ella és qui ha trobat la forma de distreure al grup de la nostra aula, hi sintonitza millor.
Aquesta característica en la que aperentem seguretat sempre ens fa la pell i ens deixar en fals.
Març 2010
L’u de març, Enrique m’organitza a casa el “TDT” i és que la televisio a canviat el señal analogic pel digital, es fa compatible mitjançant un aparell que és el que Enrique m’ha conectat. Gràcies amics.
Kevin Sorbo s'ha fet present en el meu mental ànimic.
Mentre va fer la sèrie d'Hercules es va gairebé fondre amb el rol. Han ben bé deu anys i ell s'ha desprès del paper però el mite d'Hercules no s'ha allunyat d'ell. Aquí el veiem amb la seva esposa, Sam amb quí tenen tres fills. Elss han recreat en el present els ideals d'Hercuels.
nevada intensa a Barcelona, diuen que semblant a la del 1985, tal vegada. Ara però tothom ha anat de cul, pràcticament, una semana.
Anys de neu any de Déu. Tal vegada, per a mi els anys, actualment tots són de Déu. No tinc cap altre motiu per estar en el físci que la voluntad de Déu. Si Ell ho vol: Amén.
No vaig gaire per l’aula de Informàtica, però amb Mayte, procurem mentenir la relació, algún dia asmurcem juntes al “Raconet”.
Anys de neu any de Déu. Tal vegada, per a mi els anys, actualment tots són de Déu. No tinc cap altre motiu per estar en el físci que la voluntad de Déu. Si Ell ho vol: Amén.
En la viada de Mayte i Lluís el seu marit s'ha creat un s'han creat una situació tan enrevessada que sembla que no hi hagi sortida. Sortida però sempre n'hi ha encara que no sigui la que hom voldria.
Aquí a la xocolatada amb melindros que fa al Casal, a la primavera, sembla que aquesta será l’última, no hi ha diners en reserva.
Divendres 26 de març, de 2010 passejada pel Parc Zoològic de Barcelona, no hi entrava des del 22 de març de 1959, dia de rams, aquell ny, n que el meu padrí Eduard Julià Casas m’hi dugué.
De fet, a casa, no vam arribar a conéixer el famós “Floquet de Neu”, 
tampoc a l’orca Ulises, que va deixar el Zoo de Barcelona, el 30 de gener de 1994, per que no cavia en el seu hábitat. 
Però dins meu sembla que l’àrea montserrtina està ferida. Gairebé a les 10 telefona Eugeni Fonoll, havia passat el dia a Montserrat i sense saber-ho, previament, va gaudir de l'acte inaugural de lorgue. Felicitats Eugeni de tot cor!
Ha passat la festa de les Montserrats.
Ho vam celebrar amb Rosa Balague i Neus Pallarès a la "Granota”.
Enguany donçs, és la primera vegada que gaudeixo del dofinari, i certament a cor que vols.
Me’n vaig amb una pregària, voldria néixer en el meravellós món dels dofins, sis-plau, ho demano de cor. No entenc el món dels humans, No estic capacitada per entre'ls n'hi gairebé per estimar-los.
Diumenge 28 de març, dia dels Rams, sense sorpresas, a casa. Pasqua si fa no fa, com Rams.
Abril 2010
La “vidilla” a l’ordinador, Kevin Sorbo em dóna entrada al seu Facebook, i a una bona quantitat de fans d’ell.
Visca Hercules!.
Divendres 23 d’abril del 2010,
Sant Jordi, sense llibre, sense rosa… Enguany en Joan n`hi és...
Sant Jordi és un sentiment de primavera que s'expressa a la pell. els joves regalen roses a les seves noies preferides i elles llibres als nois amb els quí somnien.
Actualment el dia de Sant Jordi Barcelona és una festa tot ella, la gent és el carrer amb les roses a là ma.
Sí, però Anna Margarit, em recordà I envia aquesta fotografia.
El 24 d'abril de 2010, vaig a visitar a Joana Pro. Anem a dinar al “Pasa-tapas”, passem un bon dia, l’Amor que compartim amb Joana, és el regal que m’ha quedat d’un grup, amb el que no vaig saber creixer. Jaume Nicolau, el cap visible del grup, constituït per dones: Beatriz, Rosana, Teresa, Joana, Maria, Neus,i jo que vaig ser la setena.
Entre als anys 1990, en què en Jaume em dóna entrada al grup i el 1993 en que en vaig sortir, perquè no entenia res i el cor se'm tancava.
Configuràvem les expressions de la mare Eva, la mestra que va iniciar a Jaume i a elles mateixes.
Joana i el seu fill Josep, però van mostrar que el grup estava enredat en l'aspecte egoic de l'espiritualitat. Això el va dur a una falta d'efectivitat i a vegaeds a l'augment de la confuisó de nivells d'expressió de la ment. Una confusió entre la Ment una i la petita ment que és creu una, il·luminada i separada de l'altre.
El gener de 1987 va començar aquesta història que va ser ben penosa. Amb Mercè Lluís anàvem a les reunions que Ana Facundo facilitava a en un centre a Sant Coloma de Grament. Un dijous de finals de gener en Jaume Nicolau va ser-hi per fer una confèrencia espiritual.
L'impacte per a mi i va semblar que per a ell va ser radical. Amb el temps he pogut anar comprenen una mica el que va passar, aleshores no ho vaig pas comprendre.
Ell em va identificar com a la seva ànima complementaria en l'Esperit, però només s'ho va creure a mitges. En mi es va despertar la capcitat de la videncia àlmica. També el vaig viure com a la meva ànima bessona, però jo m'hi volia casar i tenir un fill, això és el que jo intuïa i Mercè Lluís m'hi acompanyava amb certa prudència. Creiem que s'havem de recrear la Sagrada Família.
Me’n vaig amb una pregària, voldria néixer en el meravellós món dels dofins, sis-plau, ho demano de cor. No entenc el món dels humans, No estic capacitada per entre'ls n'hi gairebé per estimar-los.
No compartim cap intenció grupal, aleshores la meva expressió de vida sembla que no tingui sentit.
Diumenge 28 de març, dia dels Rams, sense sorpresas, a casa. Pasqua si fa no fa, com Rams.
La “vidilla” a l’ordinador, Kevin Sorbo em dóna entrada al seu Facebook, i a una bona quantitat de fans d’ell.
Visca Hercules!.
Sant Jordi, sense llibre, sense rosa… Enguany en Joan n`hi és...
Sant Jordi és un sentiment de primavera que s'expressa a la pell. els joves regalen roses a les seves noies preferides i elles llibres als nois amb els quí somnien.
Actualment el dia de Sant Jordi Barcelona és una festa tot ella, la gent és el carrer amb les roses a là ma.
Sí, però Anna Margarit, em recordà I envia aquesta fotografia.
Entre als anys 1990, en què en Jaume em dóna entrada al grup i el 1993 en que en vaig sortir, perquè no entenia res i el cor se'm tancava.
Joana i el seu fill Josep, però van mostrar que el grup estava enredat en l'aspecte egoic de l'espiritualitat. Això el va dur a una falta d'efectivitat i a vegaeds a l'augment de la confuisó de nivells d'expressió de la ment. Una confusió entre la Ment una i la petita ment que és creu una, il·luminada i separada de l'altre.
L'impacte per a mi i va semblar que per a ell va ser radical. Amb el temps he pogut anar comprenen una mica el que va passar, aleshores no ho vaig pas comprendre.
Ell em va identificar com a la seva ànima complementaria en l'Esperit, però només s'ho va creure a mitges. En mi es va despertar la capcitat de la videncia àlmica. També el vaig viure com a la meva ànima bessona, però jo m'hi volia casar i tenir un fill, això és el que jo intuïa i Mercè Lluís m'hi acompanyava amb certa prudència. Creiem que s'havem de recrear la Sagrada Família.
Les flors del balcó. 
Diumenge 25, dia de la Terra. Hi anem amb Ma Teresa, voltem per la Fira i acabem davant del parlament.
Es pot visitar hi entrem, m’impresiona el sentiment que tinc a l’entrar-hi. Ser a dins l’hemicicle, indescriptible.
En aquesta fotograía Ma Teresa és allà dalt i la vaig retratar des del costat de lla taula del president del Parlament.
Amb unes mitges que evoquen a Elsvis Presley amb vaig passejar, aixó sí, rodant pel parlament". Ai, i es que la privavera fa estralls, "dónde estará mi vida porqué no viene, ¿que rosita encendida me lo entretiene?
Amb Ma Teresa compartim el goig de ser amigues des de abdues treballavem a la pastisseria Escribà, a la primera, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 546
Dinem a casa de Ma Teresa
25 d'abril de 2010 Al vespre TV3, dóna la noticia que al Santuari de Montserrat, han inaugurat el nou Orgue, hi ha assitit el nunci del Vaticà, i el govern català en pes. Felicitats estimats amics, en sento una gran alegría..
Ai, aquests xicots que no han pogut fer-se monjos....
Dimarts 27 d'abril:
Dimarts 27 d'abril:
la Verge de Montserrat¡
Ho vam celebrar amb Rosa Balague i Neus Pallarès a la "Granota”.
Per cert, han operat a Neus dels tendons de la mà esquerra, ella és esquerrana. Està de baixa prop de dos mesos. 
Dissabte 1 de de maig de 2010, Asumpta i Pere em venen a buscar per passar el dia plegats. Passagem pel vell/bell Panedés. Anem a dinar al Casal de la Bleda, on petit poble reservat miraculosament de la modernitat escandalosa que hem montat. Si està molt i molt bé. Pertany al terme de Sant Martisaroca.
M’espero fins a poder parlar amb el metge de la residencia. No pot
ajudar-la, Joana no confía en ell, i a més, el cos de Joana és atípic i no
respón a la medicació habitual o li produeixen greus reaccions. També pateix un
greu problema neurològic, el doctor diu que té greus lesións neuronals. Sí
s’agreuja m’avisarant. Joana que et sentis acompanyada pel Crist: Ell és amb tú.
Avui a 17 de febrer de 2019 encara em costa acceptar el que vam viure amb Joana. Ella i Neus Jacas Monterde són les criatures més àngeliques amb que vam compartir aquell trosset de camí que feiem cercant de expressar a Déu en el nostre entorn. Abdues casades i amb fills van haver d'acceptar l'impossibilitat de crear la família que havien somniat. Amb els esposos que van tenir no van poder accedir a l'amor que travessa les dificultats propies del fet de conviure. Ni Joana ni el seu fill Josep se'n van poder sortir, si més no, des del nivell mental on jo ho veia aleshores. Sempre t'agrairé que el mostrar-me la seva trista experiència amb tota honestadat em va ajudar a tancar les ferides que jo creia tenir per la impossiblitt de crear la família, que semblava haviem de crear amb Jaume Nicolau. Fins a l'últim sospir Joana sempre em va fer costat i va creure amb la inocència del meu amor per en Jaume, amb el meu absolut desinterès personal. Gràcies Joana pel teu amor àngelic. 
Juny 2010 Dimecres 2 de juny,
em telefonen de la residencia del carrer Carbonell, on s’està Joana Pro, per dir-me que Joana ens ha deixat per tornar a l’Origen. Ens va deixar ahir al vespre.
Anem a la residencia amb Neus, perquè quan m’han telefonat de la residència estavem fent un tomb juntes, Neus encara està de baixa.
Gràcies a les treballadores de la residencia que m’han telefonat, m’he pogut despedir de l’estimada amiga que és i será Joana Pro. Aquí hi veiem una imatge de l’Arcàngel Miquel, ascendit i portant el calze de la Vida Eterna.
Joana té un gran Amor a l’Arcàngel Miquel. Joana que mitjançant l’Amor que ens regales l’Arcàngel Miquel t’aculli en el seu sí, i també ens aculli a tots aquells a qui estimes i t’estimem. Una abraçada en l’Origen de l’Amor estimada Joana. No estem sols Joana, la solitud no existeix només que en la nostra petita ment malalta.
Vam despedir a Joana el dia 4 a primera hora de la tarda al Tanotori de les Corts. Allà vaig conéixer al seu germà, allà vaig vuere per última vegada al seu fill, José Foj Pro.
Sí ens vam acompanyar amb Jaume Camorera Girones, que va ser-hi i no em va deixar fins a l'última hora de la tarda, segurament quan ell va comprendre que m'estava tranquil·litzant.
El diumenge 13 de juny de 2010
Dinar a ca Ma Teresa, li regalo l’últim llibre que ha escrit Antoine Nolla, ella també el coneix.
Un dia mogut, d’aquí cap allà, però molt bé.
És l'últim dinar que vaig fer amb Maria, Vam dinar a casa seva, al Paral·lel. Allà vam estar fins a mitja tarda en que amb Ma Teresa vam anar a fer un tomb perl passeig Marítim.
Vaig anar a veure a Joan Blesas, ens vam trobar en una cafeteria del Paral·lel. Ja savia que Joana havia traspassat, ell no va anar a la despedida perquè no està bé. Joan ha tornat a entrar en depressió. Senyor tingueu pietat.
Bé, tornem al pa de cada dia.
Revetlla de Sant Joan a casa.
Montserrat Soler, l’informadora del Casal em proposa ocupà un espai, és a dir, fer un taller, per exemple “català parlat, per a castellano parlants” D’acord.
El juliol, tira endavant. He descobert la fotografía mitjançant el móbil, per això n’hi ha tantes. És una manera de motivar el passeig.
El juliol al Casal hi ha les berenades propies de final de temporada, ho celebrem tot i tots!
Són tardes d'aparent germanor, on hi ha molt de menjar i cava.
Després jo m'apago, és la germanor d'imatge de sermpre, aquella que ens vol vendre l'altre com a un personatge. Quin és el personatge que venc jo?
No hi calen més imatges.
Dillluns 26 de juliol de 2010, tarda dedicada a comprar les entrades per el Festival de Cinema Fantàstic que ha creat un grup de joves de Basauri. Dons anirem al Basauri.com d’Euskadi, prop de Bilbao, l’hotel doncs, l’he de reservar a Bilbao.
El Festival el fan el febrer del 2011. Ho he de fer jo, perquè la cap de les fans d’en Kevin Sorbo, està de vacances i no ho podrá fer, i s’ha de fer el primer dia perquè patim l’histèria de quedar-nos sense plaça ni entrada. M’ocupo de tot passo hores al móbil amb ella per tal de fer-ho el millor una amistad que será foc d’encenalls.
Agost 2010
Ha començat el mes d’agost, Ma Teresa i la seva mare són a Miravet d’Ebre. Al seu poble. Han arribat bé.
Però el dia 5 telefona Ma Teresa, Maria ens ha deixat per tornar a l’Origen de la seva Llum. Josep Obradors i Marcel, s’ho organitzant i anem cap a Miravet per despedir a Maria.
Hi anem, Josep, Eugeni, jo I Marcel que condueix. Me’n vaig sense cadira, la deixo al sota escala de cal Josep.
A la nit en tornar me’n recordó de la cadira, m’espera on l’hem deixat. Agafo el bus i cap a casa. Gràcies amics per comptar amb mi.
14 d’agost de 2010 dissabte, per extranya fortuna, amb Jordi i Maite, una parella veína del carrer Joan de Garai, nú 15, m’han convidat a anar al Palau de la Música Catalana a veure un espectacle de flamec. Som-hi.
Les fotografies són del la cafeteria del Palau, que és una verdadera meravella modernista.
M'agradaria poder comprendre aquesta extranya facilitat que tinc per viure situacions i relacions inversemblans. Són situacions que em porta la vida, jo voldria que tinguéssin un sentit determinat, però tal vegada no l'han de tenir. Aleshores és millior viure.les sense donar-li més voltes.
15 d’agost de 2010, diumenge, a casa. Una fan d’en Kevin Sorbo m’envia aquesta imatge tan guapa, un arrenjament d’una fotografía de l'episodi “Sientete segura”, on Althea i Hercules sòn parella de ball. Gràcies.
Aquest any l’arquetip d’Hercules domina la meva atenció. Li he d’agrair però, que ha esborrat a Joan Blesas del meu cervell. L’arquetip d’Hercules, és un percusor de l’arquetip Jesucristic, segons el que puc comprendre.
L'agost passat el grup que juga a la canastra em conviden a jugar amb elles, al entrar a la tardor, la tallerista m’hi accepta. Són les usuàries del Casal, les dones jubilades que ara segueixen el camí que els homes van començar a fer uns anys enrere. L'home quan es jubila rarement sap està a casa i, en la majoria de les parelles, jubilat els fa nosa a la senyora de la casa que no sap que fer amb ell. El Casal dons és una bona escapada. 
Un dia d'octubre de 2010
Amb Fina i Loly, anem a passar un bon dia al Caixa Forum, anem a dinar a la “Favorita” i deprés anem a prendre postres a Ca l’Escribà.
Dimecres 24 de novembre, Neus dina a casa amb mi. Pel demés un dia normal.
Desembre 2010
Aleshores no ho savia, però el 19 de desembre de 2010 ens va deixar el doctor Vicneç Cambra Bonastre. El Cap de Medicina Interna de Sant Rafel, desde 1975 fins al 2008, més o menys.
Descani en pau entrenyable amic.
A la tarda ens aturem una bona estona a l’ermita de la Verge de Montserrat d’aquest terme. Estem d’acord que passem aquest dia 40 anys enrere. Arribem fins a Castellet, des d’on tenim aquesta panorámica del Pantà de Foix. Gràcies fills, per aquest dia tan bell. L'endemà cal tornar al silenci, a la solitud que em pesa força. Sembla que he escollit un aprenentatge solitari. La por a la solitud que va viure l'àvia Matilde, sembla que m'ajuda a travessar la meva propia por. De fet si em preguntue si tinc por he de dir que no, però això que no hi ha ningú a casa...
Dilluns 17 de maig de 2010, he visitat a Joana Pro a la residència del carrer Carbonell, és allitada, té els ulls molt fixats.
Juny 2010 Dimecres 2 de juny,
em telefonen de la residencia del carrer Carbonell, on s’està Joana Pro, per dir-me que Joana ens ha deixat per tornar a l’Origen. Ens va deixar ahir al vespre.
Anem a la residencia amb Neus, perquè quan m’han telefonat de la residència estavem fent un tomb juntes, Neus encara està de baixa.
Gràcies a les treballadores de la residencia que m’han telefonat, m’he pogut despedir de l’estimada amiga que és i será Joana Pro. Aquí hi veiem una imatge de l’Arcàngel Miquel, ascendit i portant el calze de la Vida Eterna.
Joana té un gran Amor a l’Arcàngel Miquel. Joana que mitjançant l’Amor que ens regales l’Arcàngel Miquel t’aculli en el seu sí, i també ens aculli a tots aquells a qui estimes i t’estimem. Una abraçada en l’Origen de l’Amor estimada Joana. No estem sols Joana, la solitud no existeix només que en la nostra petita ment malalta.
Vam despedir a Joana el dia 4 a primera hora de la tarda al Tanotori de les Corts. Allà vaig conéixer al seu germà, allà vaig vuere per última vegada al seu fill, José Foj Pro.
No ens hi vam trobar amb Jaume Nicolau, aquí jo havia telefonat, per cert molt enfadada i agressiva, per comunicar-li que no veuriem més a Joana.
Sí ens vam acompanyar amb Jaume Camorera Girones, que va ser-hi i no em va deixar fins a l'última hora de la tarda, segurament quan ell va comprendre que m'estava tranquil·litzant.
Gràcies Jaume per ser-hi. Joan Blesas el "petitó" com ell l'anomena tampoc i va ser, Joan està passant per una depressió profunda.
Dissabte 12 de juny de 2010 a Mataró
Un molt bon amic templer, autor d’alguns llibres força interessants per autèntics, i gran persona, será a Mataro per celebrar una trobada de Templers. Feia anys que no sabiem res l’un de l’altre, mitjançant Internet l’he retrobat. Li he telefonat, no m’ubica gairebé, però espera que vagi a la trobada. Si, Antoine, hi seré. I, sóc, em faciliten els espais, m’hi acullem amb cor Templer
Un molt bon amic templer, autor d’alguns llibres força interessants per autèntics, i gran persona, será a Mataro per celebrar una trobada de Templers. Feia anys que no sabiem res l’un de l’altre, mitjançant Internet l’he retrobat. Li he telefonat, no m’ubica gairebé, però espera que vagi a la trobada. Si, Antoine, hi seré. I, sóc, em faciliten els espais, m’hi acullem amb cor Templer
M’ajuden a identificar l’ànima Càtara que batega dins meu.
Vaig i torno, cap a les dotze de la nit, com la Venta Focs, però amb tacxi adaptat.
Dinar a ca Ma Teresa, li regalo l’últim llibre que ha escrit Antoine Nolla, ella també el coneix.
Un dia mogut, d’aquí cap allà, però molt bé.
Vaig anar a veure a Joan Blesas, ens vam trobar en una cafeteria del Paral·lel. Ja savia que Joana havia traspassat, ell no va anar a la despedida perquè no està bé. Joan ha tornat a entrar en depressió. Senyor tingueu pietat.
Bé, tornem al pa de cada dia.
24 de juny de 2010.
Montserrat Soler, l’informadora del Casal em proposa ocupà un espai, és a dir, fer un taller, per exemple “català parlat, per a castellano parlants” D’acord.
El juliol, tira endavant. He descobert la fotografía mitjançant el móbil, per això n’hi ha tantes. És una manera de motivar el passeig.
Són tardes d'aparent germanor, on hi ha molt de menjar i cava.
Després jo m'apago, és la germanor d'imatge de sermpre, aquella que ens vol vendre l'altre com a un personatge. Quin és el personatge que venc jo?
No hi calen més imatges.
El Festival el fan el febrer del 2011. Ho he de fer jo, perquè la cap de les fans d’en Kevin Sorbo, està de vacances i no ho podrá fer, i s’ha de fer el primer dia perquè patim l’histèria de quedar-nos sense plaça ni entrada. M’ocupo de tot passo hores al móbil amb ella per tal de fer-ho el millor una amistad que será foc d’encenalls.
Ha començat el mes d’agost, Ma Teresa i la seva mare són a Miravet d’Ebre. Al seu poble. Han arribat bé.
Però el dia 5 telefona Ma Teresa, Maria ens ha deixat per tornar a l’Origen de la seva Llum. Josep Obradors i Marcel, s’ho organitzant i anem cap a Miravet per despedir a Maria.
Hi anem, Josep, Eugeni, jo I Marcel que condueix. Me’n vaig sense cadira, la deixo al sota escala de cal Josep.
A la nit en tornar me’n recordó de la cadira, m’espera on l’hem deixat. Agafo el bus i cap a casa. Gràcies amics per comptar amb mi.
14 d’agost de 2010 dissabte, per extranya fortuna, amb Jordi i Maite, una parella veína del carrer Joan de Garai, nú 15, m’han convidat a anar al Palau de la Música Catalana a veure un espectacle de flamec. Som-hi.
Les fotografies són del la cafeteria del Palau, que és una verdadera meravella modernista.
M'agradaria poder comprendre aquesta extranya facilitat que tinc per viure situacions i relacions inversemblans. Són situacions que em porta la vida, jo voldria que tinguéssin un sentit determinat, però tal vegada no l'han de tenir. Aleshores és millior viure.les sense donar-li més voltes.
Aquest any l’arquetip d’Hercules domina la meva atenció. Li he d’agrair però, que ha esborrat a Joan Blesas del meu cervell. L’arquetip d’Hercules, és un percusor de l’arquetip Jesucristic, segons el que puc comprendre.
Setembre 2010
M’he implicat massa en el grup de fans d’en Kevin. He obert un blog dedicat a ell, també al Facebook, en principi vam compartir página amb Teresa Sanchez, la fan capitana espanyola del grup de fans d’en Kevi. Després, de petites coses no ho vaig veure clar, i vaig canviar la contrasenya i l’hi vaig dir per correu electrònic, menys maca, em va dir de tot, en un correu, que encara conservo. Bé s’acaba el somni d’Hercules. Ni aniré a Basauri, no vull tenir males vibracions.
Estrany 11 de setembre, Tonyi, l’amiga de Fina, celebra el seu aniversari, fa un sopar per una bona colla d’amics. Anem el “Tasca Vins” del carrer Consell de Cent/Bailen. Tornem a casa a les tres de la matinada.
És el principi del final de la relació amb Pepi i Loly.
El setembre s’escolat però ens deixar el regal de la recuperació de la meva cosina Roser Lomas, que ha estat operada d'una tumuració al cervell a l'Hospital de Sant Pau. Gràcies a Déu per la seva recuperació.
M’he implicat massa en el grup de fans d’en Kevin. He obert un blog dedicat a ell, també al Facebook, en principi vam compartir página amb Teresa Sanchez, la fan capitana espanyola del grup de fans d’en Kevi. Després, de petites coses no ho vaig veure clar, i vaig canviar la contrasenya i l’hi vaig dir per correu electrònic, menys maca, em va dir de tot, en un correu, que encara conservo. Bé s’acaba el somni d’Hercules. Ni aniré a Basauri, no vull tenir males vibracions.
Estrany 11 de setembre, Tonyi, l’amiga de Fina, celebra el seu aniversari, fa un sopar per una bona colla d’amics. Anem el “Tasca Vins” del carrer Consell de Cent/Bailen. Tornem a casa a les tres de la matinada.
És el principi del final de la relació amb Pepi i Loly.
Octubre 2010 comença amb marxa.
He començat el “taller de català per a castellanoparlants” Té força èxit i m’ho passo bé amb el grupet. No sé com ho he fet, però m’embolicat amb la web del Casal, em dóna molta feina, però m’agrada. 
Dimarts 5 d’octubre de 2010
a la nit anem al Liceu amb Jordi i Maite, hi vam veure Carme.
La plataforma adaptada per poder pujar l’escala de l’entrada noble del Liceu.
Un dia d'octubre de 2010
Amb Fina i Loly, anem a passar un bon dia al Caixa Forum, anem a dinar a la “Favorita” i deprés anem a prendre postres a Ca l’Escribà.
Aquestes sortides amb Fina i Loly, s'esvaeïxen molt depressa. Les meves amistats majoritàriament són de les feines on ja no treballo, Això vol dir que el que compartiem ja no hi és. Per a compartir el fet de viure s'ha de viure en un nivell més o menys proper, si no és així, poc a poc ens quedem sense res a compartir, encara amb més motiu quan no vols enraonar malament del sistema automàticament.
Diumenge 31 d’octubre de 2010,
aquest vespre Pere i Assumpta sopen a casa. Estan una mica preocupats per Anna que no trova feina i està molt direccionista. També están una mica agobitats per que encara no els han assignat nen/nena per l’adopció. Sí, sabem que será un infant del nord de Rusia.
Novembre 2010
Dimarts 2 de novembre, telefona Assumpta per dir que ja els han avisat, Els donen una una nena de 15 mesos, Dària, l’han d’anar a coneixer a primers de desembre.
Dimecres 24 de novembre, Neus dina a casa amb mi. Pel demés un dia normal.
Aleshores no ho savia, però el 19 de desembre de 2010 ens va deixar el doctor Vicneç Cambra Bonastre. El Cap de Medicina Interna de Sant Rafel, desde 1975 fins al 2008, més o menys.
Descani en pau entrenyable amic.
Desembre 2010
El mes de desembre el passem pendents de l’arribada de Dària.
Som el dia de Nadal, enguany, gràcies a la vida a casa.Tranquil·la i acompanyada per Hercules. Sembla que l'energia creadora activa o masculina de Sirió és a l'Origen d'aquests arquetips lluminosos i Cristic.
El mes de desembre el passem pendents de l’arribada de Dària.
Diumenge 26, Sant Esteve, em recull Pere, està molt emocionat, esta en plena adaptació de la seva paternitat, ja han vist dues vegades a Dària, ara només cal que els diguim quan l’han d’anar a buscar.
Aquests son els nadlas que visc. El dia que estic amb família. Trinitat i Pepito ens van regalar a la mare i a mi, la familía que ens mancava per la situació de la nosttra difícil relació.
Dimarts 30 de desembre de 2010, Anna i Albert venen a Barcelona, passem el dia junts. Compren unes coses per Albert i unes arrecades per Daria, entre Anna i jo. Se’n van a mitja tarda.
Dimecres 31, no surto del llit.
Adéu al 2010!
Gràcies per tot l'ho rebut.
Acomiadem l'any 2010!
Ditxosos
ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós
el cor que s’obri a vostra llum!
Roser
del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració
doneu vostre perfum.
enllaç a Sirio: Universo de Amor
Estic engripada i crixida.
L'endemà telefona Fina Ruiz, està una mica agobiada per l’etapa que recient ha començat. Amb l’ajut de Tonyi s’ha obert a la seva intuïció, o semblant. L’any passat va conéixer un xicot, en Guille, que és sensitiu i espiritual, ell està obert a les visions i percepcions sensorials, o, això sembla. Fina, però està una mica ofegada.
El resultat una molt bona tarda, l’energia flueix. Sembla que podriem començar a conectar-nos per treballar en grup. Preparem un altra trobada.
Gràcies amic pet teu afecte.
El dijous dia 6, perfecte. Fina, Tonyi, Rosa, Guille i els seus amics, un grupet de de sis persones, més jo, més Josep Obradors que s’hi afegí al vespre.
Ningú volia marxar, estàvem amb Unitat Fraterna. Per cert en Josep Obradors va acabar el dia amb nosaltres, també. Ostres!
Un parell de dies més tard, em vaig sumar a Tonyi i Rosa, que demanaven visita a Ma José, per consultar els registres Akasics.
Ningú volia marxar, estàvem amb Unitat Fraterna. Per cert en Josep Obradors va acabar el dia amb nosaltres, també. Ostres!
Tenia la visita al divendres dia 7 a les 17 hores, a la seva consulta, sembla un espai provisional, al Passeig de Gràcia amb Mallorca…Per entrar tots els problemes del món, perquè hi ha un esglaonet molt bonic, i a més l’ascensor és conflictiu, és clar, és una escala del Passeig de Gràcia, feta, possiblement a finals del 1890 o 1910… 
La consulta asfixiant. El que me’n ha quedat, la memòria d’una imatge on el Crist i Buda es donen la mà. Vaig sortir-ne, preguntant-me perquè sempre em poso de peus a la galleda, i amb un profund sentiment de que aquella situación no era justa.
Per sort, bo hi que, com sempre la meva economía és neulada, li vaig poguer pagar la consulta, 110.00 euros. Me’n vaig tornar a casa rodant…Vaig passar una nit inquieta. Era com si m'haagués assegut damunt d'un niu d'abelles. La meva sensibilitat percevia manipulació. Possiblement no pas de Ma José, el que és possible que vagi passar és que amb el seu treball intentés obrir una porta que jo mateixa havia demat que és tanqués.
La porta que va obrir en Rafel Caro i, que per desencert meu ens va ocasionar a tots dolor, ràbia i impotència.
La experiència que vaig viure amb en Caro, em va quedar grabada com el d'una profunda manipulació.
Li vaig permetre entrar en els meus sentiments més íntims i li vaig donar tot el poder. Això no es pot fer. El poder absolut sobre l'ànima d'una criatura només el té Déu.
Vaig fer d'en Caro el meu idol. L’endema, dissabte dia 8, vaig estar tot el dia angoixada, Cap el vespre vaig anar a fer un tomb pel meu barri de Gràcia, Gran de Gracia amunt, Asturies, plaça del Diamant, a saludar a colometa, vaig seguir per Asturies, en passar pel davant de casa d’Helena Gordon, ella en sortia. Em veiè la cara d’angoixada li vaig explicar una mica el perquè. 
Per sort, bo hi que, com sempre la meva economía és neulada, li vaig poguer pagar la consulta, 110.00 euros. Me’n vaig tornar a casa rodant…Vaig passar una nit inquieta. Era com si m'haagués assegut damunt d'un niu d'abelles. La meva sensibilitat percevia manipulació. Possiblement no pas de Ma José, el que és possible que vagi passar és que amb el seu treball intentés obrir una porta que jo mateixa havia demat que és tanqués.
La experiència que vaig viure amb en Caro, em va quedar grabada com el d'una profunda manipulació.
Li vaig permetre entrar en els meus sentiments més íntims i li vaig donar tot el poder. Això no es pot fer. El poder absolut sobre l'ànima d'una criatura només el té Déu.
Hi em va proposar d’anar a la seva caseta de Montgat on hi passava uns dies el Lama Gyurmé, i podría parlar amb ell. Li truca per dir-li, i ell, dóna el vist-i-plau. Donçs cap a Montagat. El Lama Gyurmé, s’està a dalt, el pis, vaig pujar, em ajuda, és clar, un grapat d’escales. 
Ell només parla anglès, francés i tibetà, per la qual cosa Helena feu de traductora, no em calgué explicar gran cosa, ell captà ràpidament el sentiment que tinc de no ser útil per a ningú. Davant la seva mirada es passa tot. Em presenta el seu projecte del “Temple per a la Pau a Normandia” Voldría poder ser-li útil.
Em parlà del perquè del projecte. Ell havia estat a la platja de Normandia, allí va captar el dolor dels quí moriren per a la democracia i la pau. De la percepció que tingué, en sorgí el projecte del Temple.
Gràcies Lama Gyurmé per rebre’m, gràcies Helena per portar.m’hi. 
El mal son d’aquests últims dies queda enrere. No tornaré a veure a Ma José Mas, això allunya definitivament a Tonyi, i Fina Ruiz, també anirà desapereixent. Aquí tenim el Temple per la Pau de Normancia.
Assumpta i Pere se’n van cap al nord de Russia, a recollir a Daria, és un llarg viatja, no saben quants dies els retindran els papers.
Dilluns dia 10 de gener de 2011
Aquestes fotografíes són de la primera trobada que van tenir Asumpta i Pere, amb la seva filla Daria, el novembre delo 2010.
Pere i Assumpta han hagut d'anar tres vegades a Russia per tal d'enllestir els tràmits d'adopció.
Val a dir que dels dos viatges primers, que són els que més dies van estar a l'orfelinat, en van tornar gairevé malalts. Per una sensibiltat com la d'ells, veure tan de dolor, sentir el dolor de la petita Daria. Quan la van coneixer Daria just havia complert el seu primer any de vida, Encara no gatejava. Només amb els pocs dies que hi van ser i en els que havien d'anar-la a veure dos i tres vegades en un dia per facilitar el contacte. Daria va aprendre a gatejar per anar d'en Pere a l'Assum.
Déu meu quanta tendresa¡
Sí aquests dies restarant guardat en el seu cor i la seva memòria per sempre. Tampoc Assumpta oblidarà el que va sentir la priemera vegada que prendre a la seva filla en braços, ni segurament com hagués desitjar en aquells instants que la seva mare els hagués pogut gaudir amb ells. Felicitats amors que la vida ara comença.
Comença una nova etapa que quan us veu casar ni la somniaveu.
Així de boniques són les mares i les filles¡ En Pere amb la seva càmara en capta tota la bellesa i alhora i graba tot el seu amor.Dissabte 15 de gener, primera hora de la tarda, Aeroport del Prat, arriben Assunpta i Pere amb la seva filla Daria. És un angelet. Què Déu et beneixi, estimada. Benvinguda.
Pere i Assumpta han hagut d'anar tres vegades a Russia per tal d'enllestir els tràmits d'adopció.
Val a dir que dels dos viatges primers, que són els que més dies van estar a l'orfelinat, en van tornar gairevé malalts. Per una sensibiltat com la d'ells, veure tan de dolor, sentir el dolor de la petita Daria. Quan la van coneixer Daria just havia complert el seu primer any de vida, Encara no gatejava. Només amb els pocs dies que hi van ser i en els que havien d'anar-la a veure dos i tres vegades en un dia per facilitar el contacte. Daria va aprendre a gatejar per anar d'en Pere a l'Assum.
Sí aquests dies restarant guardat en el seu cor i la seva memòria per sempre. Tampoc Assumpta oblidarà el que va sentir la priemera vegada que prendre a la seva filla en braços, ni segurament com hagués desitjar en aquells instants que la seva mare els hagués pogut gaudir amb ells. Felicitats amors que la vida ara comença.
Comença una nova etapa que quan us veu casar ni la somniaveu.
Així de boniques són les mares i les filles¡ En Pere amb la seva càmara en capta tota la bellesa i alhora i graba tot el seu amor.Dissabte 15 de gener, primera hora de la tarda, Aeroport del Prat, arriben Assunpta i Pere amb la seva filla Daria. És un angelet. Què Déu et beneixi, estimada. Benvinguda.
No havia vist les nostres estimades Assumpta i Anna, els arriba una gran felicitat. Gaudiu-la filles!
Havia arribat aviadet a l’aeroport, hi vaig anar amb el bus, que s’agafa a la plaça Catalunya no havia tornat a l’aeroport des de l’estiu del 2006.
Em va anar bé, passejar-m’hi solar una bona estona. Anna, Xavier i Albert, van arribar un parell d’hores més tard, esperar junts va ser agradable.
Setze de gener de 2011
L’endemà diumenge dia 16, amb Fina Ruiz i Loly Valera, al Parc Zoològic, amb visita als dofins inclosa. Al vespre se’ns van sumar Tonyi i Rosa, per anar a asseure’ns en una cafetería del Passeig de Gràcia/Rd Sant Pere. No sumem. Sap greu…
Diumenge 6 de febrer de 2011
L’endemà diumenge dia 16, amb Fina Ruiz i Loly Valera, al Parc Zoològic, amb visita als dofins inclosa. Al vespre se’ns van sumar Tonyi i Rosa, per anar a asseure’ns en una cafetería del Passeig de Gràcia/Rd Sant Pere. No sumem. Sap greu…
en Pere em va venir a buscar cap a les onze, per passar el dia amb ells i celebrar a Daria, a Sant Sadurní. Quan arribem anem a gaudir una mica del sol amb Daria, Pere i Asun, Daria no es fa gens estranya. Es dóna sense cap recel, sa mare me la posa a la falda i ella ho aceptar i, damunt la meva falda ven un vol ben a prop de casa seva, als darreres de fet. Ni que a mi em costa una mica ubicar-me. daria és feliç, només se li nota un cert racel, és com si tingués el negut de que tot això que viu sigui un somni, del que en qualsevol moment la poden despertat. aleshores ploriqueja com demanant que ningú la desperti d'aquest somni feliç.
D¡Assumpta no cal ni que en parli, està marassa fins al cap damunt dels cabells. En Pere és un altre història,se'l nota agobiat per la responsabilitat que ara ja és a casa. Encara se li nota el dolor i la ràbia per tot el que va veure a Russia, a l'orfelinat.
De fet tan l'un com l'altre sembla que s'haguéssin endut a tota la mainada que van sentir respirar allà, aquell immens dolor.
A la tarda van venir Anna i Xavi, com es pot veure Anna ha renascut amb Daria.
Estimada família necessitava sentir la vostra felicitat. Gràcies per compartir-la amb mi.
Un molt bon dia!
De fet jo tampoc he pogut expressar els sentiments que Daria em va desvetllar fins avui; 17 de febrer de 2019.
Dissabte 9 d’abril de 2011,
amb Ma Teresa anem a Ca l’Escribà i passem una estona amb la senyora Joss.
Ma Teresa va plegar de Ca l'Escribà cap a l'any 2002 per realitzar el seu propi projecte de vida. Era el moment d'intentar-ho. L'economia la tenia força sanejada i en aquells moments l'atur li podia facilitar la creació del seu projecte. Ella volia engegar un centre d'acolliment per a la gent gra, de dia, alhora que volia creat els serveis necessari per oferir companyia a les nits en domilic propi, que la persona no haguésd e sortir de casa seva.
Era un bon preojecte. L'administració perì no facilita la creació d'aquests projectes: tipus coopertiva, al govern el qeu li cal són projectes de tipus corporatiu. Amb el sistema em ensopegat! Dons Ma Teresa ho gestionar de manera diferent, més personalitzada i individual. Qui no s'adapta no sobreviu. d'aquestes coses i algunes altres vam conversar amb la senyora Joss. També vam recordar a Eugeni Fonoll que ja comença a estar una mica iaio. Ja compte vuitanta sis anys i ara ja gairebé no ens visita: ni a l'Escribà ni a mi.
Escribà és una família, un món que s'ha fos dins meu en profunditat, com si en altre temps, si es que el temps existís, haguéssim esta una mateixa família, tal vegada.
Treballar a l'Escribà per a mi va ser treure el nas el món per la porta gran. Em sentia reconeguda com a bona treballadora, em sentia protegida. Ens estimavem. Van intentar integrar-me quan em van donar l'alta després de la primera operació, ami els ho agrairé prou. No vaig ser cpaç d'intentar-ho i vaig renunciar a la meva oportunitat de integrar-me al grup de la societat que emergia cap un futur amb més qualitat de vida. Un grup social imaginnatiu, una mica prepotent, però alhora capaç d'obrir camins nous i democràtics.
En aquells temps em vaig rendir. Vaig quedar a casa, no pas per estudiar, sinó per anar fent. Em va semblar que allò que estigués asssenyalat en el meu camí res m'hi podria apartar. Era l'any 1979. Potser un parell d'anys més tard m'hagués atrevit a intentar-ho i si els ho hagués demant m'haurien donat la mà. Però vaig continuar cegament estudiant Formació Porfessional Sanitaria, vaig comença a interessar-me per les teràpies alternatives.
amb Ma Teresa anem a Ca l’Escribà i passem una estona amb la senyora Joss.
Ma Teresa va plegar de Ca l'Escribà cap a l'any 2002 per realitzar el seu propi projecte de vida. Era el moment d'intentar-ho. L'economia la tenia força sanejada i en aquells moments l'atur li podia facilitar la creació del seu projecte. Ella volia engegar un centre d'acolliment per a la gent gra, de dia, alhora que volia creat els serveis necessari per oferir companyia a les nits en domilic propi, que la persona no haguésd e sortir de casa seva.
Treballar a l'Escribà per a mi va ser treure el nas el món per la porta gran. Em sentia reconeguda com a bona treballadora, em sentia protegida. Ens estimavem. Van intentar integrar-me quan em van donar l'alta després de la primera operació, ami els ho agrairé prou. No vaig ser cpaç d'intentar-ho i vaig renunciar a la meva oportunitat de integrar-me al grup de la societat que emergia cap un futur amb més qualitat de vida. Un grup social imaginnatiu, una mica prepotent, però alhora capaç d'obrir camins nous i democràtics.
Diumenge 17 d'abril de 2011 dia dels Rams,
a casa, preparant per demà que vindrà al paleta a cambiar la mitja banyera per un plat de dutxa.
Ho puc fer, perquè he cobrat l'ajut del lloguer. El senyor Rodriguez n'ha donat permís.
Quína Setmana Santa!
El paleta, Rafael Galiano, acaba la feina el dijous al vespre. Demà serà un altre dia.
Aquí veiem com ha quedat, per a mi força operatiu, ni que em costa acceptar el canvi de forma. Perquè serà?a casa, preparant per demà que vindrà al paleta a cambiar la mitja banyera per un plat de dutxa.
Ho puc fer, perquè he cobrat l'ajut del lloguer. El senyor Rodriguez n'ha donat permís.
Quína Setmana Santa!
El paleta, Rafael Galiano, acaba la feina el dijous al vespre. Demà serà un altre dia.
Primera Setmana Santa d’Assumpta i Pere, amb la seva filla. Els tres estan aprenent a estimar-se i conviura.
La esponsabilitat de ser pares, la van integrant amb una profunda estimació, respecte per l'identitat de la seva filla, entrega personal i responsabilitat. Alhora entren en una dimensió on el goig de viure per a l'altre els motiva a emprendre aquest, per a ells, nou camí.
Dlluns 2 de maig, de 2011 Glòria em telefona per si vull anar a dinar amb ella i les seves germanes, d'acord.
La esponsabilitat de ser pares, la van integrant amb una profunda estimació, respecte per l'identitat de la seva filla, entrega personal i responsabilitat. Alhora entren en una dimensió on el goig de viure per a l'altre els motiva a emprendre aquest, per a ells, nou camí.
Aquí hi veiem cuatre crecions mentals diferents. Núria ha recreat l'Eterna família, amb punts egoics forts, però aquests punts egoics, només els puc veure des del meu especial ego.espiritual. Ostres!
Roser segueix lluitant per recrear una família segons el propi ideari. Patirem.
Glòria, buscant-se sempre, com jo mateixa fora, com si a fora hi poguéssim trobar quelcom de diferent del que tenim a dins.
Roser segueix lluitant per recrear una família segons el propi ideari. Patirem.
Glòria, buscant-se sempre, com jo mateixa fora, com si a fora hi poguéssim trobar quelcom de diferent del que tenim a dins.
El divendres 13 de maig de 2011,
a Masnou, el Lama Gyurmé inaugura Drayangling, el petit temple que Helena Cordon ha somniat per a la seva antiga casa famíliar.
El dissabte 14 de maig, tot passejant, vaig a parar a la plaça Catalunya, tan a prop, com puc del monument al nostra respectat President de la Generaliat Francesc Macià i Llusà.
El dissabte 14 de maig, tot passejant, vaig a parar a la plaça Catalunya, tan a prop, com puc del monument al nostra respectat President de la Generaliat Francesc Macià i Llusà.
Sóc allà, quan em telefona Helena, per dir-me que han inaugurat Drayagling i si hi vull anar, aquell mateix dissabte a la tarda. Gràcies Helena per recordar-me, però no vindré. 
Al Facebook hi ha una noticia de Teresa Sànchez, en Kevin Sorbo ve al Festival de Cinema Fastàstic d'Estepona, Malaga, les dades del 21 al 26 de setembre. He fet les obres de la dutxa, no m'ho puc ni plantejar.
és l’aniversari d’Assumpta. A primera hora de la tarda me’n vaig a Sant Esteve Sesrovires, és la primera vegada que veuré a Daria a Sant Esteve, al poble on va néixer la seva mare i la tieta. És el primer any que Assumpta és mare. Felicitats filla, t’estimo. Anna ha retrobat en Dària el millor de la seva tendresa.
Els que coneixem a l'Assumpta sabem que estar en un procès laboriós. El fet de ser mare li comporta una forta responsabilitat i, com és natural s'hi abocar al cent per cent.
Per a mi tornar a Sant Esteve és impactant, ara serà el moment de plantajar-me anar a l'arxiu a cercar la documentació que completi la que tinc a casa.
Es una recerca prou interessat que em comporta atenció i que es reflectirà en aquest blog quan estigui clarificada, en aquests moments tinc un embolic de Torras, Mercades i Arnaus que fa fredat.
Sembla que la família Arnaus emigrar des de Sant Esteve de Castellar, l'actual Castellar del Vallès cap a Sant Esteve Sesrovires cap el 1840. Embolica que fa fort. De la nostra estimada família de Sant Esteve, me'n vaig allunyant, no perquè volgui fer-ho directament, però indirectament ja vaig començar a fer-ho quan caminar se'm va fer massa feixuc.
De fet a dins meu hi ha un sentiments que no sé si podre expressar, per una banda sembla que estigui molt bé, tranquil·la, acceptant prou bé la situació que visc. Per altra banda la manca aparent d'activitt creativa m'ofusca i em fa sentir inútil. Aleshores surt la pregunta del milló: que hi faig aquí? Cal que hi siguí? Ha de calguer quan als Pares Eternals m'hi sostenen, però per a què? Ah què estem guapes?
Diumenge12 de juny de 2011,
hem celebrat l'aniversari d'Albert a Sant Esteve Sesrovires, li vam regalar a Anna, aquesta lliri.
Cal que neixin flors a cda instant¡
El va gaudir amb tot el cor. Anna va reunir, com a l’Albert li agrada a tota la familia, l’àvia Conxita, la tieta Lali, els tiets Assumpta, Pere i jo. Gràcies filla per ser com ets. Anna encara no ha conseguit una feina que li faci sentir que pot col·laborar en la situació de casa seva.
De fet a dins meu hi ha un sentiments que no sé si podre expressar, per una banda sembla que estigui molt bé, tranquil·la, acceptant prou bé la situació que visc. Per altra banda la manca aparent d'activitt creativa m'ofusca i em fa sentir inútil. Aleshores surt la pregunta del milló: que hi faig aquí? Cal que hi siguí? Ha de calguer quan als Pares Eternals m'hi sostenen, però per a què? Ah què estem guapes?
hem celebrat l'aniversari d'Albert a Sant Esteve Sesrovires, li vam regalar a Anna, aquesta lliri.
Cal que neixin flors a cda instant¡
El va gaudir amb tot el cor. Anna va reunir, com a l’Albert li agrada a tota la familia, l’àvia Conxita, la tieta Lali, els tiets Assumpta, Pere i jo. Gràcies filla per ser com ets. Anna encara no ha conseguit una feina que li faci sentir que pot col·laborar en la situació de casa seva.
Els primers anys, sent Albert més petit, se li passaven els dies sense adonar-se',. però ara que Albert ja és un noi de dotze anys, ni que la necessita motl, però també ja li deixa molt de temps lliure. Sort en tenim de la Daria que l'entreten molt mentre l'Assumpta troba el seu propi ritme i es planteja tornar a treballar. 
Catorze de juny de 2011
Al Casal, el taller de català, funciona. Montem uns contes, en els que expliquem com han arribat a Barcelona i, quina Barcelona van conéixer, alehores.
Així començar l'amistat amb Lolita Ardanuy Moore, la ràdio-escopiste "in situ"
Així començar l'amistat amb Lolita Ardanuy Moore, la ràdio-escopiste "in situ"
Aprofitant l’avinentessa del taller, Rosa Marin i Enriqueta Nebot m’introdueixen en la Comissió Gestora. Anem bé, per arribar enlloc!
Me’n despedeixo, gràcies Rosa per l’atutèntica amistad que m’has ofert. No t’oblidarè.
Dijous 14 de julio de 2011, m’arriba per correu el Butlletí del Santuari, nª 89. En dona la trista nova que el Pare Jaume BadiaTorrescassana, ens ha deixat per tornar a l’Eternal Origen, el dia 7 de febrer d’enguany. A finals dle passat febrer hagués complert 82 anys. Encara m’havia trucat pel gener, per recordar-me, que ha ràdio Estel, sintonitzen amb les Laudes, cada dia de la setmana. Gràcies pare Jaume, per la vostra pregària de fe, humil, constant i amorosa.
Dissabte vint-i-tres de juliol cap a Salou!
Sortim del Casal, hep per l'entrada principal que és al carre Sant Antoni Ma Claret xamfrà amb Trinxant.
Arribem a Salou cap a les onze del matí.
Aquí hi veiem l'hotel.
4R Hotel Salou Park. Al carrer Amposta, 2 Hem compartit habitació amb Pilar Alemany, una estupenda senyora, que acostuma a venir al Casal al Grup de Canastra.
Hem passat molts bons dies!.
Voltant per Salou, vaig trobar la botiga del senyor Señan, qui havia estat veí nostra quan riviem i treballavem a la portería de Josep Llovera. Manté una aparença immillorable, educat com sempre. Encara m’ha reconegut. Paquita la seva esposa, pateix demencia senil, no surt al carrer sola. Fins a reveure.
Penúltim dia a Salou, Pilar a la porta de l’esglèssia. Amb Pilar hem compartit uns dies que cap de les dues oblidarà.
Ens hem sentit amigues, hem compartit habitació i, passejant amb ella, em acompanyar a resoldre l'espectativa de pretenden que s'em presentar i de la que vaig fugir depressa i corrents.
Quina por, encarar-me a una experiència de parella fugissera.
Dissabte 30 de juliol de 2011
Ahir després de sopar, la tomborinada que es preparava.
Dissabte 30 tornem a casa, a mitja tarda, plou a bots i barrals, al baixar de l’autocar a Barcelona, a la porta del Casal ens vam mullar com a anecs. Hi havien dolls d'aigua per posar-se a nedar, a més de la que et queia al damunt¡
Recordar, afectuosament a Jordi Roger de Llúria Nebot, ha estat absolutament pendent de la meva cadira i de mi. Gràcies Jordi.
Dijous 4 d’agost de 2011 a Sant Esteve Sesrovires, a la tarda a passar una estona amb Assumpta, Anna, Daria, Montse Bosch, Pepito, Carme, Albert i Dària èstà preciosa i és molt afectuosa.
Gairebé ja no tenim res en comú, res que motivi la nostra relació continuada, només el record del que un dia va recomençar un 4 d'agost de 1967.
Dijous 11 d'agost de 2011
al vespre, que ja és fosc, amb Helena Gordón passajem per la preparació de les festes del barri de Gràcia. Fa temps que voldria unes fotografies de la casa, pel gener les vaig fer, però només hi ha la casa. Les voldria amb mi, com les haviem fet l'any 2004 i 2005 anant a passejar-hi amb la mare, demanavem el tacxi a la plaçá Rovira i feiem l'esforc de baixar fins a Joan Blanques, 68, és a dir, cruïlla carrer Congost, i vam fem fotos que mai van sortir. Aquest vespre Helena amb retrata amb el meu mobil, i si, ara si, surten: encara que hi falta la mare. Tal vegada s'ho miren junts amb el pare.
Passejar amb Helena per aquests records és estrany, hi ha quelcom que no sé veure o comprendre o sentir.
Amb Helena, amb Lolita Ardanuy, amb tantes amigues amb que hem vibrat en l'Esperit, és només un instant que se'ns escapa. L'ego espiritual o polític o científic o pacifiste o religiós, o servidor, etc.
S'imposa ràpidament,i, en separar-nos em sento buida, inútil com que en aquests espai creat per la petita ment de l'home no hi tingués ni lloc ni funció. Em sembla que no em comprenen però vaig obrint-me a la possiblitat que sigui jo qui no els comprèn i me'n sento separada i en conseqüència sola. El sentiment de solitud en mi és cnstant. Quan viviem amb la mare ja era present aquest sentiment, igual en ella que en mi. És un sentiment de viure sola. Déu m'ha castigat perquè he fet mal a algú, o perquè no l'he obeït.
M'he allunyat del voler de Déu i m'ha castigat. el pare també es sentia sol, per això va crear una família amb la mare. quan vivia el pare i estàvem junts, no ens sentiem sols. Ens tenim els uls als altres. Temps era temps! Certament a casa hi havia discussions, i planava els sentiments de culpa. El pare i la mare es sentien culpables pels seus fills. Els meus pares havien creat un món cadascún, tenein camins separats. 
La vida els va reunir i ells van acceptar la proposta de la vida. Però la legislació vigent prohibeix tenir més d'una família. Quan ens aperallemt ens fem propietaris de la parella amb dret a condemnar-la si es desvia de la ruta fixada. Vaig tornar rodant cap a casa. creuant la Travessera pel passeig de Sant Joan m'hi vaig trobar amb Josep Ma Fernàdez Miserachs, el fill de la Montserrat Miserachs qui va telefonar a la seva mare per dir-li que m'havia trobat. Va preguntar-se decebut: perquè la meva mare no és com tú? 
Arribem al mes de juny, al Casal s’acaben les activitats i s’hi van fent les despedides de final de curs.
Les fotografíes són de la del final del curs “Històries de Vida, que patrocina la “la Caixa” i de la “mostra d’activitats d’estiu”, on hi va participar el grup del Taller per parlar català, que varen llegar uns comentaris respecte a la “Flama del Canigó”
Les fotografíes són de la del final del curs “Històries de Vida, que patrocina la “la Caixa” i de la “mostra d’activitats d’estiu”, on hi va participar el grup del Taller per parlar català, que varen llegar uns comentaris respecte a la “Flama del Canigó”
També veiem les imatges de la festa que en van obsequiar el grup en acabar el taller a l’estiu, fins a la tardor, companys.
"Roses Blaves" per una senyora trista. A les imatges hi veiem amics que de bon trós están acompanyant els meus dies. Anomenar a Lolyta Ardanuy, amb qui es va sembrant una bona relació. 
Ella va ser en la seva adolescencia una “Ràdio-espcopista” molt coneguda. Ella torna al meu present la ràdio i a Salvador Escamilla; retornat al’Origen el treinta de març de 2008..
Gràcies a tots, Lolyta, Agustí, Ovidi, Antonio, Bartomeu, Fina, Cecília, Laura, Joaquima, Carme, Anna, Rosa, Enriqueta… 
Dimecres 13 de juliol de 2011, vaig a l’Hospital de Sant Pau, al pabelló 20, a la sala de rehabilitació. Rosa Escalè Grau, s’ha jubilat, prematurament, li han fet una bona oferta i l’acceptada.
Rosa Escalè ha estat, per a mi, la terapeuta que millor m’ha dinamitzat.
Dissabte vint-i-tres de juliol cap a Salou!
Sortim del Casal, hep per l'entrada principal que és al carre Sant Antoni Ma Claret xamfrà amb Trinxant.
Arribem a Salou cap a les onze del matí.
Aquí hi veiem l'hotel.
4R Hotel Salou Park. Al carrer Amposta, 2 Hem compartit habitació amb Pilar Alemany, una estupenda senyora, que acostuma a venir al Casal al Grup de Canastra.
Voltant per Salou, vaig trobar la botiga del senyor Señan, qui havia estat veí nostra quan riviem i treballavem a la portería de Josep Llovera. Manté una aparença immillorable, educat com sempre. Encara m’ha reconegut. Paquita la seva esposa, pateix demencia senil, no surt al carrer sola. Fins a reveure.
Ens hem sentit amigues, hem compartit habitació i, passejant amb ella, em acompanyar a resoldre l'espectativa de pretenden que s'em presentar i de la que vaig fugir depressa i corrents.
Quina por, encarar-me a una experiència de parella fugissera.
Ahir després de sopar, la tomborinada que es preparava.
Dissabte 30 tornem a casa, a mitja tarda, plou a bots i barrals, al baixar de l’autocar a Barcelona, a la porta del Casal ens vam mullar com a anecs. Hi havien dolls d'aigua per posar-se a nedar, a més de la que et queia al damunt¡
Recordar, afectuosament a Jordi Roger de Llúria Nebot, ha estat absolutament pendent de la meva cadira i de mi. Gràcies Jordi.
Dijous 4 d’agost de 2011 a Sant Esteve Sesrovires, a la tarda a passar una estona amb Assumpta, Anna, Daria, Montse Bosch, Pepito, Carme, Albert i Dària èstà preciosa i és molt afectuosa.
Gairebé ja no tenim res en comú, res que motivi la nostra relació continuada, només el record del que un dia va recomençar un 4 d'agost de 1967.
al vespre, que ja és fosc, amb Helena Gordón passajem per la preparació de les festes del barri de Gràcia. Fa temps que voldria unes fotografies de la casa, pel gener les vaig fer, però només hi ha la casa. Les voldria amb mi, com les haviem fet l'any 2004 i 2005 anant a passejar-hi amb la mare, demanavem el tacxi a la plaçá Rovira i feiem l'esforc de baixar fins a Joan Blanques, 68, és a dir, cruïlla carrer Congost, i vam fem fotos que mai van sortir. Aquest vespre Helena amb retrata amb el meu mobil, i si, ara si, surten: encara que hi falta la mare. Tal vegada s'ho miren junts amb el pare.
Passejar amb Helena per aquests records és estrany, hi ha quelcom que no sé veure o comprendre o sentir.
S'imposa ràpidament,i, en separar-nos em sento buida, inútil com que en aquests espai creat per la petita ment de l'home no hi tingués ni lloc ni funció. Em sembla que no em comprenen però vaig obrint-me a la possiblitat que sigui jo qui no els comprèn i me'n sento separada i en conseqüència sola. El sentiment de solitud en mi és cnstant. Quan viviem amb la mare ja era present aquest sentiment, igual en ella que en mi. És un sentiment de viure sola. Déu m'ha castigat perquè he fet mal a algú, o perquè no l'he obeït.
Torno a Montserrat 2011!
Dimenge 4 de setembre de 2011
La nit del dissabte dia 3 de setembre, ens ha deixat per tornar a la Pura Esència de la Vida, la nostra Conxita Piera Forcadell, la padrina de la nostra amiga, Rosa Balague Morera. Conxita ha marcat una intensa petjada de confiança en la meva vida. Feia anys que no podía sortir de casa, estava enmalaltida de vellesa. Devia comptar uns 98 anys, si fa no fa. Descansa en Pau estimada amiga.
Avui a 18 de febrer de 2019, portar a Conxita Piera al present tal com jo el visc és un cant de gratitud. Gràcies Conxita per haver estat present en el nostre camí. La mare t'estimava i et respectava. Has estat una dona forta, valenta, però sobretot Cristica. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva capacitat d'estimar. Gràcies, gràcies, gràcies'
Dilluns 12 de setembre de 2011 Inscripció al Casal Navas. És a dir, matinada a les sis del matí ja feiem "cua". El Casal es comencen a repartir els números per a la inscripció a les deu del mati. Morts d'aburriment i de fàstic. Huf...
Pel taller de catalano parlants no cal fer la cua, sempre queden plaçes.
Ara bé aquest any tindrem conflicte entre talleristes.
Dissabte 17 de setembre de 2011 En un blog a internet he trobat la noticia que el Dalai-Lama ha signat tota la documentació per retirar-se com a cap del govern del Tibet. He confirmat la noticia a la Fundació Casa del Tibet a Barcelona.
Durante el acto, se proyectó un vídeo resumen de la carrera del actor. "Se hace raro tras veinticinco años en el negocio ver una retrospectiva de tu carrera", dijo Sorbo.)
Divendres 30 de desembre de 2011, una tarda inesborrable. Convido a Rosa Balague a gaudir del Concert de la Strauss Orchestra i Ballet a l’Auditori. El concert a les 21 hores. Demano tacxi per anar i tornar, el demanoa a la Travessera/Balmes, davant la cafereria del ·Fornet” i la tornada a l’Auditori. Va ser perfecta. Gràcies Rosa per acceptar gaudir aquest fi d’any juntes.
Dissabte 31 de desembre de 2011, programem la despedida de l’any, amb Lolita a casa d’Agustí i uns amics d’ells. Amb Lolita vam anar a comprar unes coses pel vespre, i en baixar del bus, a la parada del passeig Maragall/Xiprerde davant decasa, la cadira es va apagar. Em va baixar el conductor. Vaig tenir sort de poder localitzar a Pere Paul, ell em va portar a casa, i "quieta parà". La cadira es va engegar al activar la batería, s'ha li havia disparat el sistema de seguretat que bloqueja el motro. No em vaig veure amb confinçar per sortir a la nit.
Del dissabte 13 d’agost fins el dilluns 15 al Santuari de Montserrat. No hi havia cel·les disponibles, amb la qual cosa, sóc a l’Hotel Abat Cisneros. El dissabte a les 21 hores, concert d’Orgue, a la Basílica. L’Orgue i les trompetes. No tinc paraules, la meva ment es fon en el silenci. Tot és mou en el profund i callat Amor del Crist.
El diumenge 14 d'agost de 2011, pregària al cambril, d’un jove grup de francesos que van a Roma, per a ser rebuts pel Sant Pare. No els faig nosa, em miren amb tendresa, em feia falta aquesta mirada de tendresa. 
Gràcies.M’he posat el corrent de l’abonament als Butlletins del Santuari, anava endarrerida de un parell d’anys.
És el temps que feia que no pujava.
És el temps que feia que no pujava.
Dilluns 15 d'agost e 2011.
El meu 60è aniversari em preparo part tornar a Barcelona, estic llegint aturada davant el mur de la Basílica, el que a casa en diem “el mur de les lemantacions” Passa en Jaume Cardona, anem cap dat, i li proposo empenye'l. Ofego la cadira.
Una jove parella em porta a l’hotel.
La cadira no engega, m’ha de venir a recollir un tacxi adaptat.
Una jove parella em porta a l’hotel.
La cadira no engega, m’ha de venir a recollir un tacxi adaptat.
Bé al tacxi nº 17, en Claudi i, m’arrenca la cadira, s’havien disparat el sistema d’alarma de les bateries, i jo no sabia com funcionava.
Tenim cadira, gràcies Verge Bruna per aquest final tan amorós.
Hep tenim elevador per a pujar al Cambril!
La nit del dissabte dia 3 de setembre, ens ha deixat per tornar a la Pura Esència de la Vida, la nostra Conxita Piera Forcadell, la padrina de la nostra amiga, Rosa Balague Morera. Conxita ha marcat una intensa petjada de confiança en la meva vida. Feia anys que no podía sortir de casa, estava enmalaltida de vellesa. Devia comptar uns 98 anys, si fa no fa. Descansa en Pau estimada amiga.
Avui a 18 de febrer de 2019, portar a Conxita Piera al present tal com jo el visc és un cant de gratitud. Gràcies Conxita per haver estat present en el nostre camí. La mare t'estimava i et respectava. Has estat una dona forta, valenta, però sobretot Cristica. Gràcies per compartir amb nosaltres la teva capacitat d'estimar. Gràcies, gràcies, gràcies'
Pel taller de catalano parlants no cal fer la cua, sempre queden plaçes.
Ara bé aquest any tindrem conflicte entre talleristes.
Al Dalai Lama, a pesar de las muchas peticiones de sus constituyentes, finalmente se le concedió su deseo de retirarse oficialmente de su cargo en el gobierno. 
El Parlamento tibetano ha exhortado dos veces a Su Santidad que reconsidere, pero él incluso se había negado a leer un mensaje de ellos o a reunirse con legisladores. Estaba decidido. El 29 de mayo ya estaba todo firmado. Esto marca una separación excepcional y voluntaria entre la Iglesia y el Estado: por primera vez en más de 350 años, el Dalai Lama ya no es el líder secular ni espiritual del pueblo tibetano. Si bien el gobierno tibetano desde el exilio ha sido principalmente democrático por décadas, el Dalai Lama seguía teniendo la última palabra en cualquier decisión política dentro de la diáspora. Él nombraba a los enviados al extranjero, determinaba el alcance y los tiempos de las negociaciones con China, tenía el poder de firmar o vetar proyectos de ley e incluso podía disolver el Parlamento.
Ahora, con su firma, su título formal cambió de “Cabeza de la nación” a“Protector y símbolo del Tíbet y el pueblo tibetano”. Muchas de sus responsabilidades políticas recaerán sobre Lobsang Sangay, un erudito legal de Harvard de 43 años que fue elegido en abril para el cargo de Primer Ministro)
El Dalai-Lama i Richard Gere continuen compartin el camí de la Comunió entre els germans universals. Avancen en el camí extenen la llum que porten a dins 
Divendres 23 de setembre de 2011
A Montserrat amb Pepa Mayol Hem passat un molt bon dia,
A les 18 hores concert d’Orgue a la Basílica. Abans he saludat al pare Manel Gasch…
Què he sentit en veure'm a Montserrat amb Pepita Mayol, la senyora Calduch, dons no ho sé. Gratitud sí, però també un cert enyorament d'en Ramon, l'enyoro, enyoro a tots els estimats que han obert el camí de retorn a casa. Voldria fer-lo amb ells.
Bé a les 22 hores de la nit, erem a casa. A les 18 hores concert d’Orgue a la Basílica. Abans he saludat al pare Manel Gasch…
Del dimecres 21 al dilluns 26, de setembre de 2011
Kevin Sorbo és a Estepona, Malaga.(Kevin Sorbo recibe el Unicornio de Honor Festival cine Fantástico y de Terror
Kevin Sorbo és a Estepona, Malaga.(Kevin Sorbo recibe el Unicornio de Honor Festival cine Fantástico y de Terror
Noticias EFE Estepona (Málaga), 21 sep (EFE).- El actor estadounidense Kevin Sorbo ha recibido esta noche en Estepona (Málaga) el Unicornio de Honor de la XII Semana Internacional de Cine Fantástico y de Terror de la Costa del Sol, que se celebra durante esta semana en este municipio. 
Con este premio, la organización del festival ha querido reconocer la trayectoria y aportación de Sorbo al cine de este género. Sorbo, protagonista de series como "Hércules, los viajes legendarios" o "Andrómeda", ha declarado que para él era "maravilloso y todo un honor poder estar en España y recibir este premio".
Kevin Sorbo ha estat un molt bon suport per a expresar a Hercules, gràcies Kevin per la teva integritat. Segurament no ens coneixerem, gairebé segur, però de lluny, molt lluny, m’has facilitat una moderada motivació. Gràcies per tot. L'anima Eterna que ens ha portat a conectar sempre serà en nosaltres. Gràcies Del somni fantàstic al somni quotidià
Dimecres 5 d’octubre de 2011
engegavem al taller de català.
V am acordar amb Lolyta Ardanuy que el fariem juntes, I pel que s'ha vist en les primeres sessions no anem bé, tenim una manera diferent d'explicar, els nostres egos, el d'ella i el meu tots dos molt ben cuidats fan festa major',
Quan ens n'adonem ens han demanem perdó. Lolita és una creien apassionada de Jesús. Força coneixedor de la Biblia, com ja mateixa ha cerat i cerca respostes que per rebre-les t'has de quedar amb el pensament molt aquietat. Per a ella, sembla que encara no és el moment perquè, ella diu, el seu cap no pare mai. el meu no es que pari, és que es queda sense bateria.
Divendres 7 d'octubre de 2011
al Casal começava un grup coral, portat per la senyoreta Paula, una noia Argentina, francament encantadora.
El fet que el Casal hi hagi un grup coral, els components de la coral, a nivell individual, podem participar en el Concert de Nadal de la Gent Gran de l’Auditori. M'hi apunto¡
Quan ens n'adonem ens han demanem perdó. Lolita és una creien apassionada de Jesús. Força coneixedor de la Biblia, com ja mateixa ha cerat i cerca respostes que per rebre-les t'has de quedar amb el pensament molt aquietat. Per a ella, sembla que encara no és el moment perquè, ella diu, el seu cap no pare mai. el meu no es que pari, és que es queda sense bateria.
al Casal começava un grup coral, portat per la senyoreta Paula, una noia Argentina, francament encantadora.
Un bon començament de temporada.
Dissabte 8 d’octubre a l'esglèssia del Congrés, la de Pius Xè trobada de corals, a les 21 hores.
Un concert fantàstic. Hi va anar amb Lolita, Agustí i Pepa Mayol. Bartomeu Turull, menbre del grup de català.
Un concert fantàstic. Hi va anar amb Lolita, Agustí i Pepa Mayol. Bartomeu Turull, menbre del grup de català.
Dijous 24 de novembre de 2011, a les 10 del matí, primer assaig a l’Auditori. Un univers impensable, Quina meravella, és absolutament enlluerndor pel cor que s'eixample ple de goig.
Un molt bon dia.
Som a desembre de 2011
Dijous 8 de desembre de 2011
al matí, anem al Tanatori de les Corts, a despedir la nostra veína del passeig Maragall, 74 Pilar Ibañez.
Vivia al mateix replà de Pepita i Ramon, veins de tota la vida. anem i tornem amb Tacxi-amic, és a dir compartim tacxi. Adéu Pilar sempre t’estimarem.
Explica Pepita que era una tradició que el dia de Santa Llúsia en Ramon passes a casa de Pilar per a cantar-li "El romanç de Sant Llúsia"
Avui en la despedida de Pilar ningú a cantat a l'amiga estimada la bonica cançó: "perquè avuii és Santa Llúsia de de l'any Gloriós, pels vols de la Plaça Nova rondava amb el meu amor".
Ens fates tú Ramon, ens manca la teva veu estimada¡
Dijous 8 de desembre de 2011, recordem és festa!
Un molt bon dia.
Som a desembre de 2011
al matí, anem al Tanatori de les Corts, a despedir la nostra veína del passeig Maragall, 74 Pilar Ibañez.
Vivia al mateix replà de Pepita i Ramon, veins de tota la vida. anem i tornem amb Tacxi-amic, és a dir compartim tacxi. Adéu Pilar sempre t’estimarem.
Explica Pepita que era una tradició que el dia de Santa Llúsia en Ramon passes a casa de Pilar per a cantar-li "El romanç de Sant Llúsia"
Avui en la despedida de Pilar ningú a cantat a l'amiga estimada la bonica cançó: "perquè avuii és Santa Llúsia de de l'any Gloriós, pels vols de la Plaça Nova rondava amb el meu amor".
Ens fates tú Ramon, ens manca la teva veu estimada¡
L'alhora de dinar, Asumpta; Pere i Daria.
Just arribem a casa el mateix temps, ells de Sant Sadurní, ja de despedir a Pilar Ibañez,
És la primera vegada que Daria ve a casa. Assumpta presenta el balcó de la Matilde a Daria.
És la primera vegada que Daria ve a casa. Assumpta presenta el balcó de la Matilde a Daria.
Menja molt bé, es diverteix amb facilitat, qualsevol cosa és una joguina, i quan l’hi dius que no ho pot tocar, donçs, va mirant de reull, però no toca. T’estimem Daria. Ets el nostre trosset de cor que batega fora de nosaltres. La vida t'acompanya i tú li regales somriures a la vida. Feste gran, aprèn a viure i no t'oblidis mai d'estimar i estimar-te.
Diumenge 18 de desembre de 2011,
a les sis de la tarda, esglèssia de Sant Joan bosco, Lolita Ardanuy, jo i una comapanya del Club de Lectura del Casal, llegim uns fragments del Poema de Nadal. Ens hi acompanyava una petita coral de gent jove.
a les sis de la tarda, esglèssia de Sant Joan bosco, Lolita Ardanuy, jo i una comapanya del Club de Lectura del Casal, llegim uns fragments del Poema de Nadal. Ens hi acompanyava una petita coral de gent jove.
Va quedar molt bé.
"Què li darem en el noi de la mare, què lid arem que li sàpiga bo"
"Què li darem en el noi de la mare, què lid arem que li sàpiga bo"
Ma. Teresa Segarra, m’hi va voler acompanyar. Gràcies estimada amiga, només expressar l'alegria que vaig sentir quan la vaig veure allà, a prop nostre. Gràcies Ma Teresa per ser-hi.
També expressar que per a mi era un momet de pugna amb Lolita, com si l'expressió d'ella m'hagués de treure protagonisme a mi. "isme" "goi". Si l'ego sempre treballa per ferir la relació amb l'altre i amb un mateix.
"Et vull sentir viva i lluent, estrella de nadal, esgarrinxant el blau del firmament"
També expressar que per a mi era un momet de pugna amb Lolita, com si l'expressió d'ella m'hagués de treure protagonisme a mi. "isme" "goi". Si l'ego sempre treballa per ferir la relació amb l'altre i amb un mateix.
"Et vull sentir viva i lluent, estrella de nadal, esgarrinxant el blau del firmament"
Divendres 16 de desembre de 2011
Per cert, Ovidi Fernàndez i Joaquima, em van convidar a un sopar que ells teniem preparat per celebrar les festes de nadal amb la seva colla.
Per cert, Ovidi Fernàndez i Joaquima, em van convidar a un sopar que ells teniem preparat per celebrar les festes de nadal amb la seva colla.
Accepto. Gràcies amics! Vam sopar al restaurant Neoclàssic, situat a la Gran Via de les Corts Catalanes. Gràcies amics.
Dilluns 19 de 2011, a les 10 del matí, última assaig a l’Auditori, han estat unes setmanes que m’han fet rebrotar la il·lusió.
Dimarts 20 de desembre de 2011 puc recollir la cadira d’una vegada, he anat unes quantes setmanes amb la cadira que m’han deixat a l’Ortopèdia Lifante, mentre la meva era a Girona on hi ha el concessionari i taller oficial de reparació. Torno a casa rodant, la cadira va molt bé.
Dimecres 21 de desembre de 2011 a les dues de la tarda, cap a l’Auditori, última preparació i concert, a quí en veiem les fotografies.M’hi van acompanyar Rosa Balaguer i Pepa Mayol, gràcies amiguesM’hi van acompanyar Rosa Balagur i Pepa Mayol, gràcies amigues.
En sortir i mentre esperava que sortissin les meves amigues, se'm va apropar, Jordi Hereu, quí en les últimes eleccions ha sortit de l’alcaldia de Barcelona, em recordava del Casal.
Em va emocionar que se m'apropés a saludar-me..
Mentre cantàvem he sentit dins meu el goig del concert, d'ésser un més en el grup, discipkinat que segueix amb atenció al director de l'obra. Anys enrere, quan vaig començar a conéixer les energies i treballàvem sota la direcció d'Ana Facundo, aleshore ja em preguntava perquè ens costa tan de seguir la mà mestra que sap dirigir.
Dimarts 20 de desembre de 2011 puc recollir la cadira d’una vegada, he anat unes quantes setmanes amb la cadira que m’han deixat a l’Ortopèdia Lifante, mentre la meva era a Girona on hi ha el concessionari i taller oficial de reparació. Torno a casa rodant, la cadira va molt bé.
En sortir i mentre esperava que sortissin les meves amigues, se'm va apropar, Jordi Hereu, quí en les últimes eleccions ha sortit de l’alcaldia de Barcelona, em recordava del Casal.
Mentre cantàvem he sentit dins meu el goig del concert, d'ésser un més en el grup, discipkinat que segueix amb atenció al director de l'obra. Anys enrere, quan vaig començar a conéixer les energies i treballàvem sota la direcció d'Ana Facundo, aleshore ja em preguntava perquè ens costa tan de seguir la mà mestra que sap dirigir.
El divemdres 23 de desembre de 2011 a quarts de sis de la tarda, concert coral al Casal Navas. Ens ho vam passar en gran. Són els bells moments de les festes nadalenques.
24 de desembre de 2011
Nit Bona a casa.
Nadal a casa, m’he llevat aviadet per fer-me el caldo.
Al capvespre telefona Helena Cordon, i me’n vaig cap al barri de Gràcia, acabem passant una estona a l’ésglèsia de Sant Joan a la plaça de la Virreina.
Estrany Nadal…
Anem a saludar al roure de can Codurniu, segueix sobrevisquen, anims amic, m’agradaria marxar amb tu.
Dinar amb familia, els qui per a mi i la mare, ens van tenir en compte com a familia propia.
Dumenge 26 de desembre de 2011,
Sant Esteve, en Pere em recull al matí, bé amb Daria. És una criatura adorable. No sembla ni que estigui al cotxe. Anem a saludar al roure de can Codurniu, segueix sobrevisquen, anims amic, m’agradaria marxar amb tu.
Dinar amb familia, els qui per a mi i la mare, ens van tenir en compte com a familia propia.
A casa d’Anna i Assumpta i puc trobar la fotografía de la mare, allà hit robo calidesa espòradicament, però calidesa humana, afecte filial. Gràcies germans a tots. 
Dimecres dia 28 de desembre de 2011, amb Pepa Mayol, al teatre Lliure,
Persefone, amb Comediants,
Àngels Gonyalons és Persefone, el grup comediants i Ramon Calduch, d’instrumentista músical i, en alguns moments de narrador cantant. En sortir al vam poguer saludar. Felicitats Ramon.
Àngels Gonyalons és Persefone, el grup comediants i Ramon Calduch, d’instrumentista músical i, en alguns moments de narrador cantant. En sortir al vam poguer saludar. Felicitats Ramon.
Despedeixo l’any a casa, A quarts d’una a dormir. Adéu al 2011, gràcies per tot el rebut i tot el dinamitzat! 
Acomiadar el 2011 amb aquest video dedicat a Hercules y sus legendarios dias és un goig. Primer va ser un Powerpoint i després el vaig poder traspassar a video. Aquest tipu de Powers ens els va ensenyar a fer en Pere Gausachs quan era a l'aula de inofrmàtica del Casal de la Gent Gran de Navas.
Video: Rosas y amigos
enllaç a 2012 Solitud i Coral