de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al Cel.
enllaç a Sirio: Universo de Amor
Aquí tenim el 2010
Cap d’any a casa amb la televisió. Hercules és el protagonista… ho será tot l’any
Dimecres 6 de gener, Rafel i Teresa em recullen per anar “al balcó de Sant Lloreç Savall", és a dir, a casa de Marta Casas, allà celebrem el dia.
Hercules fill de Zeus i Alcmene- La seva madrastra Era, esposa legítima de Zeus, odiava Hercules i el perseguir per a aniquilar-lo fins a l'esgotament d'abdos.
No coneixia gairebé res d'Hercules fins que per mitja de la televisió s'ha m'ha donat a conéixer. Ens comuniquem a nivell mental-il·lusió. Quí no té res a fer, festejar amb Hercules.
Cap d’any a casa amb la televisió. Hercules és el protagonista… ho será tot l’any
Dimecres 6 de gener, Rafel i Teresa em recullen per anar “al balcó de Sant Lloreç Savall", és a dir, a casa de Marta Casas, allà celebrem el dia.
Hercules fill de Zeus i Alcmene- La seva madrastra Era, esposa legítima de Zeus, odiava Hercules i el perseguir per a aniquilar-lo fins a l'esgotament d'abdos.
No coneixia gairebé res d'Hercules fins que per mitja de la televisió s'ha m'ha donat a conéixer. Ens comuniquem a nivell mental-il·lusió. Quí no té res a fer, festejar amb Hercules.
A Sant Sadurní, están força contents, però una mica gobiats per tota la paperassa que gestionen per l’adopció del seu fill/filla.
Pares Eterns d'Amor i Bondat, quí pot contemplar al Vostre Misteri de Creació? Quí potreconéixer la Unitat de del seu cor humà/físic? Sense dónar prioritat a l'anima la consciència no es manifesta.
El vespre em torna a casa, li costa de marxar, engeguem una conversa conscient, respecte a les conseqüències de la diferencia que hi ha entre el que pensem, el que fem, i el que voldríem fer…
Aquí veiem els millors moments.
Pernell Elvin Roberts
(Waycross, Georgia; 18 de mayo de 1928-Malibú, California; 24 de enero de
2010)1 fue un actor y cantante estadounidense.
Fue hijo único de Pernell y
Betty Roberts y el último actor principal de la serie Bonanza en fallecer.
Pese al éxito de la serie
Bonanza, que aseguraba un nuevo contrato por cinco años, el actor decidió
abandonarla.
La NBC hizo cuanto pudo para
retenerlo: le propuso como salida que el personaje de Adam se casase y
abandonase la serie para aparecer esporádicamente en algunos episodios. 
Pernell
Roberts, en una carta al director de la NBC, sugirió que el personaje de su
prometida fuese una indígena y que contrataran a una actriz negra para
representarla Sin embargo el personaje fue dado a Kathie Browne (1930-2003), actriz rubia cuyo trabajo no gustó al público.
Pernell Roberts sólo permaneció hasta el final de la sexta temporada.
En 1979, en la serie de televisión Trapper John, M.D.'
interpretó al Dr. John McIntyre, personaje de M*A*S*H.
La serie tuvo éxito durante
siete años, hasta 1986, cuando el programa se canceló por su baja cuota de
pantalla.
Los últimos trabajos de
Roberts en la década de 1990 fueron para The History Channel como presentador y
narrador de documentales.
Se casó en cuatro ocasiones y
tuvo un hijo con su primera esposa: Jonathan Cristopher, que murió en un
accidente de motocicleta en 1989.
Hasta su muerte, Roberts seguía comprometido con la defensa de las minorías y formaba parte del Native American Rights Fund.
Gener i Febrer 2010 han passat.
Els mesos s’encalcen. El Casal ha engegat, Mayte i jo ensopeguem quan estem juntes a l’aula.
M’agafo un descans, ella és qui ha trobat la forma de distreure al grup de la nostra aula, hi sintonitza millor.
Aquesta característica en la que aperentem seguretat sempre ens fa la pell i ens deixar en fals.
Març 2010
L’u de març, Enrique m’organitza a casa el “TDT” i és que la televisio a canviat el señal analogic pel digital, es fa compatible mitjançant un aparell que és el que Enrique m’ha conectat. Gràcies amics.
Kevin Sorbo s'ha fet present en el meu mental ànimic.
Mentre va fer la sèrie d'Hercules es va gairebé fondre amb el rol. Han ben bé deu anys i ell s'ha desprès del paper però el mite d'Hercules no s'ha allunyat d'ell. Aquí el veiem amb la seva esposa, Sam amb quí tenen tres fills. Elss han recreat en el present els ideals d'Hercuels.
nevada intensa a Barcelona, diuen que semblant a la del 1985, tal vegada. Ara però tothom ha anat de cul, pràcticament, una semana.
Anys de neu any de Déu. Tal vegada, per a mi els anys, actualment tots són de Déu. No tinc cap altre motiu per estar en el físci que la voluntad de Déu. Si Ell ho vol: Amén.
No vaig gaire per l’aula de Informàtica, però amb Mayte, procurem mentenir la relació, algún dia asmurcem juntes al “Raconet”.
Anys de neu any de Déu. Tal vegada, per a mi els anys, actualment tots són de Déu. No tinc cap altre motiu per estar en el físci que la voluntad de Déu. Si Ell ho vol: Amén.
En la viada de Mayte i Lluís el seu marit s'ha creat un s'han creat una situació tan enrevessada que sembla que no hi hagi sortida. Sortida però sempre n'hi ha encara que no sigui la que hom voldria.
Aquí a la xocolatada amb melindros que fa al Casal, a la primavera, sembla que aquesta será l’última, no hi ha diners en reserva.
Divendres 26 de març, de 2010 passejada pel Parc Zoològic de Barcelona, no hi entrava des del 22 de març de 1959, dia de rams, aquell ny, n que el meu padrí Eduard Julià Casas m’hi dugué.
De fet, a casa, no vam arribar a conéixer el famós “Floquet de Neu”, 
tampoc a l’orca Ulises, que va deixar el Zoo de Barcelona, el 30 de gener de 1994, per que no cavia en el seu hábitat. 
Però dins meu sembla que l’àrea montserrtina està ferida. Gairebé a les 10 telefona Eugeni Fonoll, havia passat el dia a Montserrat i sense saber-ho, previament, va gaudir de l'acte inaugural de lorgue. Felicitats Eugeni de tot cor!
Ha passat la festa de les Montserrats.
Ho vam celebrar amb Rosa Balague i Neus Pallarès a la "Granota”.
Enguany donçs, és la primera vegada que gaudeixo del dofinari, i certament a cor que vols.
Me’n vaig amb una pregària, voldria néixer en el meravellós món dels dofins, sis-plau, ho demano de cor. No entenc el món dels humans, No estic capacitada per entre'ls n'hi gairebé per estimar-los.
Diumenge 28 de març, dia dels Rams, sense sorpresas, a casa. Pasqua si fa no fa, com Rams.
Abril 2010
La “vidilla” a l’ordinador, Kevin Sorbo em dóna entrada al seu Facebook, i a una bona quantitat de fans d’ell.
Visca Hercules!.
Divendres 23 d’abril del 2010,
Sant Jordi, sense llibre, sense rosa… Enguany en Joan n`hi és...
Sant Jordi és un sentiment de primavera que s'expressa a la pell. els joves regalen roses a les seves noies preferides i elles llibres als nois amb els quí somnien.
Actualment el dia de Sant Jordi Barcelona és una festa tot ella, la gent és el carrer amb les roses a là ma.
Sí, però Anna Margarit, em recordà I envia aquesta fotografia.
El 24 d'abril de 2010, vaig a visitar a Joana Pro. Anem a dinar al “Pasa-tapas”, passem un bon dia, l’Amor que compartim amb Joana, és el regal que m’ha quedat d’un grup, amb el que no vaig saber creixer. Jaume Nicolau, el cap visible del grup, constituït per dones: Beatriz, Rosana, Teresa, Joana, Maria, Neus,i jo que vaig ser la setena.
Entre als anys 1990, en què en Jaume em dóna entrada al grup i el 1993 en que en vaig sortir, perquè no entenia res i el cor se'm tancava.
Configuràvem les expressions de la mare Eva, la mestra que va iniciar a Jaume i a elles mateixes.
Joana i el seu fill Josep, però van mostrar que el grup estava enredat en l'aspecte egoic de l'espiritualitat. Això el va dur a una falta d'efectivitat i a vegaeds a l'augment de la confuisó de nivells d'expressió de la ment. Una confusió entre la Ment una i la petita ment que és creu una, il·luminada i separada de l'altre.
El gener de 1987 va començar aquesta història que va ser ben penosa. Amb Mercè Lluís anàvem a les reunions que Ana Facundo facilitava a en un centre a Sant Coloma de Grament. Un dijous de finals de gener en Jaume Nicolau va ser-hi per fer una confèrencia espiritual.
L'impacte per a mi i va semblar que per a ell va ser radical. Amb el temps he pogut anar comprenen una mica el que va passar, aleshores no ho vaig pas comprendre.
Ell em va identificar com a la seva ànima complementaria en l'Esperit, però només s'ho va creure a mitges. En mi es va despertar la capcitat de la videncia àlmica. També el vaig viure com a la meva ànima bessona, però jo m'hi volia casar i tenir un fill, això és el que jo intuïa i Mercè Lluís m'hi acompanyava amb certa prudència. Creiem que s'havem de recrear la Sagrada Família.
Me’n vaig amb una pregària, voldria néixer en el meravellós món dels dofins, sis-plau, ho demano de cor. No entenc el món dels humans, No estic capacitada per entre'ls n'hi gairebé per estimar-los.
No compartim cap intenció grupal, aleshores la meva expressió de vida sembla que no tingui sentit.
Diumenge 28 de març, dia dels Rams, sense sorpresas, a casa. Pasqua si fa no fa, com Rams.
La “vidilla” a l’ordinador, Kevin Sorbo em dóna entrada al seu Facebook, i a una bona quantitat de fans d’ell.
Visca Hercules!.
Sant Jordi, sense llibre, sense rosa… Enguany en Joan n`hi és...
Sant Jordi és un sentiment de primavera que s'expressa a la pell. els joves regalen roses a les seves noies preferides i elles llibres als nois amb els quí somnien.
Actualment el dia de Sant Jordi Barcelona és una festa tot ella, la gent és el carrer amb les roses a là ma.
Sí, però Anna Margarit, em recordà I envia aquesta fotografia.
Entre als anys 1990, en què en Jaume em dóna entrada al grup i el 1993 en que en vaig sortir, perquè no entenia res i el cor se'm tancava.
Joana i el seu fill Josep, però van mostrar que el grup estava enredat en l'aspecte egoic de l'espiritualitat. Això el va dur a una falta d'efectivitat i a vegaeds a l'augment de la confuisó de nivells d'expressió de la ment. Una confusió entre la Ment una i la petita ment que és creu una, il·luminada i separada de l'altre.
L'impacte per a mi i va semblar que per a ell va ser radical. Amb el temps he pogut anar comprenen una mica el que va passar, aleshores no ho vaig pas comprendre.
Ell em va identificar com a la seva ànima complementaria en l'Esperit, però només s'ho va creure a mitges. En mi es va despertar la capcitat de la videncia àlmica. També el vaig viure com a la meva ànima bessona, però jo m'hi volia casar i tenir un fill, això és el que jo intuïa i Mercè Lluís m'hi acompanyava amb certa prudència. Creiem que s'havem de recrear la Sagrada Família.
Les flors del balcó. 
Diumenge 25, dia de la Terra. Hi anem amb Ma Teresa, voltem per la Fira i acabem davant del parlament.
Es pot visitar hi entrem, m’impresiona el sentiment que tinc a l’entrar-hi. Ser a dins l’hemicicle, indescriptible.
En aquesta fotograía Ma Teresa és allà dalt i la vaig retratar des del costat de lla taula del president del Parlament.
Amb unes mitges que evoquen a Elsvis Presley amb vaig passejar, aixó sí, rodant pel parlament". Ai, i es que la privavera fa estralls, "dónde estará mi vida porqué no viene, ¿que rosita encendida me lo entretiene?
Amb Ma Teresa compartim el goig de ser amigues des de abdues treballavem a la pastisseria Escribà, a la primera, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 546
Dinem a casa de Ma Teresa
25 d'abril de 2010 Al vespre TV3, dóna la noticia que al Santuari de Montserrat, han inaugurat el nou Orgue, hi ha assitit el nunci del Vaticà, i el govern català en pes. Felicitats estimats amics, en sento una gran alegría..
Ai, aquests xicots que no han pogut fer-se monjos....
Dimarts 27 d'abril:
Dimarts 27 d'abril:
la Verge de Montserrat¡
Ho vam celebrar amb Rosa Balague i Neus Pallarès a la "Granota”.
Per cert, han operat a Neus dels tendons de la mà esquerra, ella és esquerrana. Està de baixa prop de dos mesos. 
Dissabte 1 de de maig de 2010, Asumpta i Pere em venen a buscar per passar el dia plegats. Passagem pel vell/bell Panedés. Anem a dinar al Casal de la Bleda, on petit poble reservat miraculosament de la modernitat escandalosa que hem montat. Si està molt i molt bé. Pertany al terme de Sant Martisaroca.
M’espero fins a poder parlar amb el metge de la residencia. No pot
ajudar-la, Joana no confía en ell, i a més, el cos de Joana és atípic i no
respón a la medicació habitual o li produeixen greus reaccions. També pateix un
greu problema neurològic, el doctor diu que té greus lesións neuronals. Sí
s’agreuja m’avisarant. Joana que et sentis acompanyada pel Crist: Ell és amb tú.
Avui a 17 de febrer de 2019 encara em costa acceptar el que vam viure amb Joana. Ella i Neus Jacas Monterde són les criatures més àngeliques amb que vam compartir aquell trosset de camí que feiem cercant de expressar a Déu en el nostre entorn. Abdues casades i amb fills van haver d'acceptar l'impossibilitat de crear la família que havien somniat. Amb els esposos que van tenir no van poder accedir a l'amor que travessa les dificultats propies del fet de conviure. Ni Joana ni el seu fill Josep se'n van poder sortir, si més no, des del nivell mental on jo ho veia aleshores. Sempre t'agrairé que el mostrar-me la seva trista experiència amb tota honestadat em va ajudar a tancar les ferides que jo creia tenir per la impossiblitt de crear la família, que semblava haviem de crear amb Jaume Nicolau. Fins a l'últim sospir Joana sempre em va fer costat i va creure amb la inocència del meu amor per en Jaume, amb el meu absolut desinterès personal. Gràcies Joana pel teu amor àngelic. 
Juny 2010 Dimecres 2 de juny,
em telefonen de la residencia del carrer Carbonell, on s’està Joana Pro, per dir-me que Joana ens ha deixat per tornar a l’Origen. Ens va deixar ahir al vespre.
Anem a la residencia amb Neus, perquè quan m’han telefonat de la residència estavem fent un tomb juntes, Neus encara està de baixa.
Gràcies a les treballadores de la residencia que m’han telefonat, m’he pogut despedir de l’estimada amiga que és i será Joana Pro. Aquí hi veiem una imatge de l’Arcàngel Miquel, ascendit i portant el calze de la Vida Eterna.
Joana té un gran Amor a l’Arcàngel Miquel. Joana que mitjançant l’Amor que ens regales l’Arcàngel Miquel t’aculli en el seu sí, i també ens aculli a tots aquells a qui estimes i t’estimem. Una abraçada en l’Origen de l’Amor estimada Joana. No estem sols Joana, la solitud no existeix només que en la nostra petita ment malalta.
Vam despedir a Joana el dia 4 a primera hora de la tarda al Tanotori de les Corts. Allà vaig conéixer al seu germà, allà vaig vuere per última vegada al seu fill, José Foj Pro.
Sí ens vam acompanyar amb Jaume Camorera Girones, que va ser-hi i no em va deixar fins a l'última hora de la tarda, segurament quan ell va comprendre que m'estava tranquil·litzant.
El diumenge 13 de juny de 2010
Dinar a ca Ma Teresa, li regalo l’últim llibre que ha escrit Antoine Nolla, ella també el coneix.
Un dia mogut, d’aquí cap allà, però molt bé.
És l'últim dinar que vaig fer amb Maria, Vam dinar a casa seva, al Paral·lel. Allà vam estar fins a mitja tarda en que amb Ma Teresa vam anar a fer un tomb perl passeig Marítim.
Vaig anar a veure a Joan Blesas, ens vam trobar en una cafeteria del Paral·lel. Ja savia que Joana havia traspassat, ell no va anar a la despedida perquè no està bé. Joan ha tornat a entrar en depressió. Senyor tingueu pietat.
Bé, tornem al pa de cada dia.
Revetlla de Sant Joan a casa.
Montserrat Soler, l’informadora del Casal em proposa ocupà un espai, és a dir, fer un taller, per exemple “català parlat, per a castellano parlants” D’acord.
El juliol, tira endavant. He descobert la fotografía mitjançant el móbil, per això n’hi ha tantes. És una manera de motivar el passeig.
El juliol al Casal hi ha les berenades propies de final de temporada, ho celebrem tot i tots!
Són tardes d'aparent germanor, on hi ha molt de menjar i cava.
Després jo m'apago, és la germanor d'imatge de sermpre, aquella que ens vol vendre l'altre com a un personatge. Quin és el personatge que venc jo?
No hi calen més imatges.
Dillluns 26 de juliol de 2010, tarda dedicada a comprar les entrades per el Festival de Cinema Fantàstic que ha creat un grup de joves de Basauri. Dons anirem al Basauri.com d’Euskadi, prop de Bilbao, l’hotel doncs, l’he de reservar a Bilbao.
El Festival el fan el febrer del 2011. Ho he de fer jo, perquè la cap de les fans d’en Kevin Sorbo, està de vacances i no ho podrá fer, i s’ha de fer el primer dia perquè patim l’histèria de quedar-nos sense plaça ni entrada. M’ocupo de tot passo hores al móbil amb ella per tal de fer-ho el millor una amistad que será foc d’encenalls.
Agost 2010
Ha començat el mes d’agost, Ma Teresa i la seva mare són a Miravet d’Ebre. Al seu poble. Han arribat bé.
Però el dia 5 telefona Ma Teresa, Maria ens ha deixat per tornar a l’Origen de la seva Llum. Josep Obradors i Marcel, s’ho organitzant i anem cap a Miravet per despedir a Maria.
Hi anem, Josep, Eugeni, jo I Marcel que condueix. Me’n vaig sense cadira, la deixo al sota escala de cal Josep.
A la nit en tornar me’n recordó de la cadira, m’espera on l’hem deixat. Agafo el bus i cap a casa. Gràcies amics per comptar amb mi.
14 d’agost de 2010 dissabte, per extranya fortuna, amb Jordi i Maite, una parella veína del carrer Joan de Garai, nú 15, m’han convidat a anar al Palau de la Música Catalana a veure un espectacle de flamec. Som-hi.
Les fotografies són del la cafeteria del Palau, que és una verdadera meravella modernista.
M'agradaria poder comprendre aquesta extranya facilitat que tinc per viure situacions i relacions inversemblans. Són situacions que em porta la vida, jo voldria que tinguéssin un sentit determinat, però tal vegada no l'han de tenir. Aleshores és millior viure.les sense donar-li més voltes.
15 d’agost de 2010, diumenge, a casa. Una fan d’en Kevin Sorbo m’envia aquesta imatge tan guapa, un arrenjament d’una fotografía de l'episodi “Sientete segura”, on Althea i Hercules sòn parella de ball. Gràcies.
Aquest any l’arquetip d’Hercules domina la meva atenció. Li he d’agrair però, que ha esborrat a Joan Blesas del meu cervell. L’arquetip d’Hercules, és un percusor de l’arquetip Jesucristic, segons el que puc comprendre.
L'agost passat el grup que juga a la canastra em conviden a jugar amb elles, al entrar a la tardor, la tallerista m’hi accepta. Són les usuàries del Casal, les dones jubilades que ara segueixen el camí que els homes van començar a fer uns anys enrere. L'home quan es jubila rarement sap està a casa i, en la majoria de les parelles, jubilat els fa nosa a la senyora de la casa que no sap que fer amb ell. El Casal dons és una bona escapada. 
Un dia d'octubre de 2010
Amb Fina i Loly, anem a passar un bon dia al Caixa Forum, anem a dinar a la “Favorita” i deprés anem a prendre postres a Ca l’Escribà.
Dimecres 24 de novembre, Neus dina a casa amb mi. Pel demés un dia normal.
Desembre 2010
Aleshores no ho savia, però el 19 de desembre de 2010 ens va deixar el doctor Vicneç Cambra Bonastre. El Cap de Medicina Interna de Sant Rafel, desde 1975 fins al 2008, més o menys.
Descani en pau entrenyable amic.
A la tarda ens aturem una bona estona a l’ermita de la Verge de Montserrat d’aquest terme. Estem d’acord que passem aquest dia 40 anys enrere. Arribem fins a Castellet, des d’on tenim aquesta panorámica del Pantà de Foix. Gràcies fills, per aquest dia tan bell. L'endemà cal tornar al silenci, a la solitud que em pesa força. Sembla que he escollit un aprenentatge solitari. La por a la solitud que va viure l'àvia Matilde, sembla que m'ajuda a travessar la meva propia por. De fet si em preguntue si tinc por he de dir que no, però això que no hi ha ningú a casa...
Dilluns 17 de maig de 2010, he visitat a Joana Pro a la residència del carrer Carbonell, és allitada, té els ulls molt fixats.
Juny 2010 Dimecres 2 de juny,
em telefonen de la residencia del carrer Carbonell, on s’està Joana Pro, per dir-me que Joana ens ha deixat per tornar a l’Origen. Ens va deixar ahir al vespre.
Anem a la residencia amb Neus, perquè quan m’han telefonat de la residència estavem fent un tomb juntes, Neus encara està de baixa.
Gràcies a les treballadores de la residencia que m’han telefonat, m’he pogut despedir de l’estimada amiga que és i será Joana Pro. Aquí hi veiem una imatge de l’Arcàngel Miquel, ascendit i portant el calze de la Vida Eterna.
Joana té un gran Amor a l’Arcàngel Miquel. Joana que mitjançant l’Amor que ens regales l’Arcàngel Miquel t’aculli en el seu sí, i també ens aculli a tots aquells a qui estimes i t’estimem. Una abraçada en l’Origen de l’Amor estimada Joana. No estem sols Joana, la solitud no existeix només que en la nostra petita ment malalta.
Vam despedir a Joana el dia 4 a primera hora de la tarda al Tanotori de les Corts. Allà vaig conéixer al seu germà, allà vaig vuere per última vegada al seu fill, José Foj Pro.
No ens hi vam trobar amb Jaume Nicolau, aquí jo havia telefonat, per cert molt enfadada i agressiva, per comunicar-li que no veuriem més a Joana.
Sí ens vam acompanyar amb Jaume Camorera Girones, que va ser-hi i no em va deixar fins a l'última hora de la tarda, segurament quan ell va comprendre que m'estava tranquil·litzant.
Gràcies Jaume per ser-hi. Joan Blesas el "petitó" com ell l'anomena tampoc i va ser, Joan està passant per una depressió profunda.
Dissabte 12 de juny de 2010 a Mataró
Un molt bon amic templer, autor d’alguns llibres força interessants per autèntics, i gran persona, será a Mataro per celebrar una trobada de Templers. Feia anys que no sabiem res l’un de l’altre, mitjançant Internet l’he retrobat. Li he telefonat, no m’ubica gairebé, però espera que vagi a la trobada. Si, Antoine, hi seré. I, sóc, em faciliten els espais, m’hi acullem amb cor Templer
Un molt bon amic templer, autor d’alguns llibres força interessants per autèntics, i gran persona, será a Mataro per celebrar una trobada de Templers. Feia anys que no sabiem res l’un de l’altre, mitjançant Internet l’he retrobat. Li he telefonat, no m’ubica gairebé, però espera que vagi a la trobada. Si, Antoine, hi seré. I, sóc, em faciliten els espais, m’hi acullem amb cor Templer
M’ajuden a identificar l’ànima Càtara que batega dins meu.
Vaig i torno, cap a les dotze de la nit, com la Venta Focs, però amb tacxi adaptat.
Dinar a ca Ma Teresa, li regalo l’últim llibre que ha escrit Antoine Nolla, ella també el coneix.
Un dia mogut, d’aquí cap allà, però molt bé.
Vaig anar a veure a Joan Blesas, ens vam trobar en una cafeteria del Paral·lel. Ja savia que Joana havia traspassat, ell no va anar a la despedida perquè no està bé. Joan ha tornat a entrar en depressió. Senyor tingueu pietat.
Bé, tornem al pa de cada dia.
24 de juny de 2010.
Montserrat Soler, l’informadora del Casal em proposa ocupà un espai, és a dir, fer un taller, per exemple “català parlat, per a castellano parlants” D’acord.
El juliol, tira endavant. He descobert la fotografía mitjançant el móbil, per això n’hi ha tantes. És una manera de motivar el passeig.
Són tardes d'aparent germanor, on hi ha molt de menjar i cava.
Després jo m'apago, és la germanor d'imatge de sermpre, aquella que ens vol vendre l'altre com a un personatge. Quin és el personatge que venc jo?
No hi calen més imatges.
El Festival el fan el febrer del 2011. Ho he de fer jo, perquè la cap de les fans d’en Kevin Sorbo, està de vacances i no ho podrá fer, i s’ha de fer el primer dia perquè patim l’histèria de quedar-nos sense plaça ni entrada. M’ocupo de tot passo hores al móbil amb ella per tal de fer-ho el millor una amistad que será foc d’encenalls.
Ha començat el mes d’agost, Ma Teresa i la seva mare són a Miravet d’Ebre. Al seu poble. Han arribat bé.
Però el dia 5 telefona Ma Teresa, Maria ens ha deixat per tornar a l’Origen de la seva Llum. Josep Obradors i Marcel, s’ho organitzant i anem cap a Miravet per despedir a Maria.
Hi anem, Josep, Eugeni, jo I Marcel que condueix. Me’n vaig sense cadira, la deixo al sota escala de cal Josep.
A la nit en tornar me’n recordó de la cadira, m’espera on l’hem deixat. Agafo el bus i cap a casa. Gràcies amics per comptar amb mi.
14 d’agost de 2010 dissabte, per extranya fortuna, amb Jordi i Maite, una parella veína del carrer Joan de Garai, nú 15, m’han convidat a anar al Palau de la Música Catalana a veure un espectacle de flamec. Som-hi.
Les fotografies són del la cafeteria del Palau, que és una verdadera meravella modernista.
M'agradaria poder comprendre aquesta extranya facilitat que tinc per viure situacions i relacions inversemblans. Són situacions que em porta la vida, jo voldria que tinguéssin un sentit determinat, però tal vegada no l'han de tenir. Aleshores és millior viure.les sense donar-li més voltes.
Aquest any l’arquetip d’Hercules domina la meva atenció. Li he d’agrair però, que ha esborrat a Joan Blesas del meu cervell. L’arquetip d’Hercules, és un percusor de l’arquetip Jesucristic, segons el que puc comprendre.
Setembre 2010
M’he implicat massa en el grup de fans d’en Kevin. He obert un blog dedicat a ell, també al Facebook, en principi vam compartir página amb Teresa Sanchez, la fan capitana espanyola del grup de fans d’en Kevi. Després, de petites coses no ho vaig veure clar, i vaig canviar la contrasenya i l’hi vaig dir per correu electrònic, menys maca, em va dir de tot, en un correu, que encara conservo. Bé s’acaba el somni d’Hercules. Ni aniré a Basauri, no vull tenir males vibracions.
Estrany 11 de setembre, Tonyi, l’amiga de Fina, celebra el seu aniversari, fa un sopar per una bona colla d’amics. Anem el “Tasca Vins” del carrer Consell de Cent/Bailen. Tornem a casa a les tres de la matinada.
És el principi del final de la relació amb Pepi i Loly.
El setembre s’escolat però ens deixar el regal de la recuperació de la meva cosina Roser Lomas, que ha estat operada d'una tumuració al cervell a l'Hospital de Sant Pau. Gràcies a Déu per la seva recuperació.
M’he implicat massa en el grup de fans d’en Kevin. He obert un blog dedicat a ell, també al Facebook, en principi vam compartir página amb Teresa Sanchez, la fan capitana espanyola del grup de fans d’en Kevi. Després, de petites coses no ho vaig veure clar, i vaig canviar la contrasenya i l’hi vaig dir per correu electrònic, menys maca, em va dir de tot, en un correu, que encara conservo. Bé s’acaba el somni d’Hercules. Ni aniré a Basauri, no vull tenir males vibracions.
Estrany 11 de setembre, Tonyi, l’amiga de Fina, celebra el seu aniversari, fa un sopar per una bona colla d’amics. Anem el “Tasca Vins” del carrer Consell de Cent/Bailen. Tornem a casa a les tres de la matinada.
És el principi del final de la relació amb Pepi i Loly.
Octubre 2010 comença amb marxa.
He començat el “taller de català per a castellanoparlants” Té força èxit i m’ho passo bé amb el grupet. No sé com ho he fet, però m’embolicat amb la web del Casal, em dóna molta feina, però m’agrada. 
Dimarts 5 d’octubre de 2010
a la nit anem al Liceu amb Jordi i Maite, hi vam veure Carme.
La plataforma adaptada per poder pujar l’escala de l’entrada noble del Liceu.
Un dia d'octubre de 2010
Amb Fina i Loly, anem a passar un bon dia al Caixa Forum, anem a dinar a la “Favorita” i deprés anem a prendre postres a Ca l’Escribà.
Aquestes sortides amb Fina i Loly, s'esvaeïxen molt depressa. Les meves amistats majoritàriament són de les feines on ja no treballo, Això vol dir que el que compartiem ja no hi és. Per a compartir el fet de viure s'ha de viure en un nivell més o menys proper, si no és així, poc a poc ens quedem sense res a compartir, encara amb més motiu quan no vols enraonar malament del sistema automàticament.
Diumenge 31 d’octubre de 2010,
aquest vespre Pere i Assumpta sopen a casa. Estan una mica preocupats per Anna que no trova feina i està molt direccionista. També están una mica agobitats per que encara no els han assignat nen/nena per l’adopció. Sí, sabem que será un infant del nord de Rusia.
Novembre 2010
Dimarts 2 de novembre, telefona Assumpta per dir que ja els han avisat, Els donen una una nena de 15 mesos, Dària, l’han d’anar a coneixer a primers de desembre.
Dimecres 24 de novembre, Neus dina a casa amb mi. Pel demés un dia normal.
Aleshores no ho savia, però el 19 de desembre de 2010 ens va deixar el doctor Vicneç Cambra Bonastre. El Cap de Medicina Interna de Sant Rafel, desde 1975 fins al 2008, més o menys.
Descani en pau entrenyable amic.
Desembre 2010
El mes de desembre el passem pendents de l’arribada de Dària.
Som el dia de Nadal, enguany, gràcies a la vida a casa.Tranquil·la i acompanyada per Hercules. Sembla que l'energia creadora activa o masculina de Sirió és a l'Origen d'aquests arquetips lluminosos i Cristic.
El mes de desembre el passem pendents de l’arribada de Dària.
Diumenge 26, Sant Esteve, em recull Pere, està molt emocionat, esta en plena adaptació de la seva paternitat, ja han vist dues vegades a Dària, ara només cal que els diguim quan l’han d’anar a buscar.
Aquests son els nadlas que visc. El dia que estic amb família. Trinitat i Pepito ens van regalar a la mare i a mi, la familía que ens mancava per la situació de la nosttra difícil relació.
Dimarts 30 de desembre de 2010, Anna i Albert venen a Barcelona, passem el dia junts. Compren unes coses per Albert i unes arrecades per Daria, entre Anna i jo. Se’n van a mitja tarda.
Dimecres 31, no surto del llit. Adéu al 2010! i Gràcies per tot l'ho rebut.
enllaç a 2011 Solitud