Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.enllaç a El Jardí de la Mare de Déu
Diumenge 1 de gener de 2012, Rafel i Teresa em recullen cap a les 10 del matí, per anar a Muntanyola. Ens reben amb alegría, En Joan se’m en-dur a voltar pels entorns de casa seva amb el cotxe. Ells están realitzant-se en el futur. Guadiu-ne fills i conreu-ho.
Marta Casas va molt justeta, té força problemes, necessitaria, segons diu, feina. Rafel i Teresa gaudeixen del seu moment. Rafel ha complert 74 anys felicitats!
Gràcies a la Vida per aquest plenitud de que gaudeix la nostra familia de St Esteve de Sesrovires.
Dilluns 16 de gener de 2012 a les quatre de la tarda sóc al Centre Civic Garcilaso, planta -1. Aquí assaja la Coral Amiba, un grup constituit, bàsicament per persones amb dificultats de mobilitat.
La dirigeix en Miquel Àngel Arias Soler. M’accepten a proba.
M’agrada, però he d’escollir, la Coral Amiba o el grup d’escriptura de la Cooperativa Rocaguinarda: la Coral Amiba
Els divendres continuem assajant amb el grup del Casal Navas. Tenim directora nova que forma part de les activitats voluntàries, Irene Orus. Ens treu el nom de Coral, per anomenar-nos “grupet que vol cantar”. D'acord. Costa una mica d'integrar la severitat d'Irene. És una bona directora, però ens dirigeix amb molta exigència. Com si fossim nens, tal vegada en som. 
Gener 2012
Em tornen a casa cap a les 9 del vespre. Gràcies a la Vida per aquest dia.
Cal recordar que aquest 2012 segons el caledari Maya és el final del temps conegut!
Aquesta trobada familiar la dedico als pares, on siguin desitjo de tot cor que la vegin, i gaudeixen del benestar dels seus fills, encarnats. Què el benestar dels seus fills, sigui Llum, Llibertat i Creixement Espiritual per a ells, i per tots.
Que en el món Espiritual acceptin que si els seus fills encarnats no volem ser feliços ningú pot ensenyar-nos a gaudir del goig de viure, que és identic en tots els nivells en que s'expressa la Vida.
Dilluns dia 2 de 2012, telefonà Basili, el tacxi, nª 6, de Tacxi-amic I un dels fundadors. M’oferia feina de xofer d’un dels seus tacxis per a Marta, em resposta a una sol·licitud que l’hi havia fet la primavera pasada. Vaig conectar amb Marta i es van comunicar, a Marta no li va interessar la feina. De tota manera gràcies Basili, per haver escoltat la meva sol·licitud, gràcies a la Vida per haver-nos-ho facilitat. 
Dijous 5 de gener de 2012, al mati vaig a saludar a Teresa Lifante, la cadira sembla que està en forma.
Que en el món Espiritual acceptin que si els seus fills encarnats no volem ser feliços ningú pot ensenyar-nos a gaudir del goig de viure, que és identic en tots els nivells en que s'expressa la Vida.
Divendres 6 dia dels Reis, un dia gaudint de la Pau de casa nostra. Enguany els Reis m’han dut tres regals: acció social em facilita una senyora per a la neteja de casa, dues hores cada setmana; la trucada de Basili, oferint feina per a Marta i l’arretglo de la cadira. Gràcies als Mags de l’Orient
Fotografies de la Cavalcada de Reis a
Sant Esteve Sesrovires.Aquest anys
Daria i família els guadeixen a cor que vols Albert disfruta del poder dels secrets! Són dues criatures molt i molt estimades i per tant molt i molt felices!
Daria i família els guadeixen a cor que vols Albert disfruta del poder dels secrets! Són dues criatures molt i molt estimades i per tant molt i molt felices!
Bé aquí tenim els reis de Daria, els vaig comprar a primers de desembre a la botiga de joguines del passeig de Maragall. Els hem comprat juntament amb Anna Margarit. 
El dia de Sant Esteve, en Pere va pujar el paquet a Sant Sadurní. Com podem veure Daria és una nena feliç, que fa feliç a la seva familia.
Gràcies a la Vida per aquest plenitud de que gaudeix la nostra familia de St Esteve de Sesrovires.
La dirigeix en Miquel Àngel Arias Soler. M’accepten a proba.
M’agrada, però he d’escollir, la Coral Amiba o el grup d’escriptura de la Cooperativa Rocaguinarda: la Coral Amiba
Gener 2012
Com era el Camp de l'Arpa?
Febrer 2012 ve assenyalat per dificultats.
El dia 23 de febrer 2012, operen en Rafel al Centre Sanitari de Sabadell, al Taulí. Estic força recuperada i puc ser-hi el dia de l’operació, acompanyat a Tere i Marta, i a primera hora de la tarda Gemma. L’operació va anar bé, però Rafel estigué 72 hores a Intensius. Hi vaig anar cada dia.
Després hi vaig sovintejar fins que van donar-li l’alta. Va ingressar diverses vegades més. Li costa de retrobar l’equilibri de la salut.
Fotos de Muntanyola, Judit i Agnés, a la neu. Les envià Rafel, entre ingrés i ingrés.
Som al març 2012, en Rafel, no està clar a nivel de resulats de l’operació. Ell pateix de poca capacitat pulmonar crónica, d’ença dels 60 anys.
Això li complica la recuperació d’aquesta operació.
Poc a poc se’n va sortint.
Rafel i Terea segueixen el camí de l'atenció mútua, no és que Teresa necessiti atancions en quan a la salud, ella gaudeix d'un bon estat físic. Teresa però des que Marta s'ha separat no toca quarts ni hores. Està enfadada i la funció de Rafel és calmar-la.
Deu de març de 2012
Exposició per a la memòria del barri
Els Sindreu, una familia dedicada a l’ensenyament, els Paunells a l’artesenia de la fusta, els Ardanuy, en el cos de Bombers de Barcelona.
Fotografia de dalt, passeig Maragall amb Escornalbou, mirant cap al carrer Guinardó, si fa no fa cap el 1955. Al lluny l'espai que en el futur seria Trinxant amb Maragall.
Foto de l'esquerra el cine Maragall, cap el 1960, si ens fixem en el tramvia.
Ai, al cine Maragall, quants somnis de joventud em guardava. Hi veneim amb la mare, especialment després que vaig saber que en Ramon Calduch vivia al nú, 74 del passeig!
Tinc poca traça per explicar-ho, cal cercar a Carme Martí n'és l'experta!
Des del 2010 en Ramon es va incorporar al Taller de Poesia que condueix en Josep Torrens. Ramon Ballester i Batallé és un poeta reconegut en tots els àmbits de la poesia catala.
Del matrimoni Companys-Ballester, en diré poca cosa, només els trets que em semblen més importants d’aquest resum, que pertany el blog, (enllaç a Memòria.cat
Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 1899-París, 1972)Militant d’Estat Català, el 1936 -quan tenia 37 anys-, es casà amb Lluís Companys, després de divorciar-se de Joan Duran i Isern.
Per encàrrec de Companys –que, al seu torn, s’havia divorciat de Mercè Micó-, en plena Guerra Civil s’establí a París per estar a prop del seu fillastre
–Lluís Companys i Micó, conegut com a Lluïset-, ingressat en un sanatori a França a causa d’una esquizofrènia aguda. Finalitzada la contesa civil, es retrobà amb el seu espòs a la capital francesa, on llogaren una casa. Pressionats per les autoritats gal·les -que havien reconegut el règim de Franco-, s’establiren a La Baule, a 300 km de París. 
En aquest poble de la Bretanya, s’allotjaren inicialment en un apartament cedit per l’exiliat Joan Casanellas. Malgrat l’ocupació alemanya, Carme Ballester restà a La Baule al costat de Lluís Companys, per tal de poder recuperar la pista de Lluïset, desaparegut durant un bombardeig mentre era evacuat del sanatori on estava ingressat. 
Després que els alemanys detinguessin el seu marit i el seu nebot, realitzà gestions infructuoses per visitar-los a la presó de la Santé i aconseguir-ne la llibertat. Establerta a París un cop Lluís Companys fou lliurat a la policia espanyola, es féu càrrec del seu fillastre, que havia estat retrobat poc després de l’afusellament del seu pare. 
Durant l’ocupació alemanya, Carme Ballester tingué contactes amb la resistència francesa i amagà i protegí ciutadans jueus. Privada de recursos econòmics estables i suficients, treballà com a venedora en una botiga de costura i en alguns moments es veié obligada a realitzar tasques domèstiques.
Després de la mort de Lluïset (1956), i amb la salut deteriorada, rebé l’ajut econòmic d’alguns amics exiliats. El 1972, un any i mig després de ser-li concedida una pensió com a vídua d’una víctima del nazisme, Carme Ballester morí en l’oblit, a excepció dels cercles més propers d’amics i familiars. Tenia 72 anys, dels quals 35 els havia passat a l’exili.
Fa tombs pel Casal, des que s’ha quedat sol, perquè la seva esposa tornar a la Joia d’on havia nascut. Més de 55 anys compartin la Vida en majuscules. Ara és un passejador trist. Té molts fills i força nets, és home educat i té recursos, però, no vol viure sense la seva companya. T’esti em Bartomeu.
Daria i la seva mare em recorden. Gràcies amors. Com es pot veure Daria Roca Margarit, està preciosa!
Trinxant amb passeig Maragall, 1962
Aquest gener dedico molta energía a cercar fotografíes del barri en els seus origens. Com era aquesta zona fa 100 anys?.
Donçs eren terra de cases pairals, Belles i riques masies envoltades pels seus camps.
Al carrer Escornalbou hi viu la familia Sindreu, una veína que també ha nascut en el barri, Teresa Paunells, m’hi posa en contacte. Carme Marti, una dona polivalent i molt emprenedora, crea l’esctructura per montar una petita exposició: és un projecte.
Donçs eren terra de cases pairals, Belles i riques masies envoltades pels seus camps.
Al carrer Escornalbou hi viu la familia Sindreu, una veína que també ha nascut en el barri, Teresa Paunells, m’hi posa en contacte. Carme Marti, una dona polivalent i molt emprenedora, crea l’esctructura per montar una petita exposició: és un projecte.
Can Girapells, enderrocada el 2004.
Dissabte 28 de gener de 2012
Dissabte 28 de gener de 2012
El gener se’n va. Ha passat cercant i conectant amb gent del barri que pogui tenir fotos antigues.
Aquesta fotografía és de l’Orfeo Martinec (antic Centre Moral del Clot. A la tarda al petit teatre, “la Tabernera del Puerto”. M’hi acompanyen Lolita Ardanuy i Agustí.
Hem dinat a ca l’Agustí, que viu al carrer Conca, entre Consell de Cent i Aragó.
M'impressionat entrar al nou teatre de l'antic Centre Moral del Clot, que ha recuperat el nom de Centre Cultural de Sant Martí.
A la fotografía podem veure-hi a Lolita i Agustí, un dissabte que vam dinar a casa, fa pocs dies.
Aquesta fotografía és de l’Orfeo Martinec (antic Centre Moral del Clot. A la tarda al petit teatre, “la Tabernera del Puerto”. M’hi acompanyen Lolita Ardanuy i Agustí.
M'impressionat entrar al nou teatre de l'antic Centre Moral del Clot, que ha recuperat el nom de Centre Cultural de Sant Martí.
A la fotografía podem veure-hi a Lolita i Agustí, un dissabte que vam dinar a casa, fa pocs dies.
Febrer 2012 ve assenyalat per dificultats.
El tret més significatiu, és que el meu germà Rafel ja està programat per a l’operació, pateix la dilatació de l’arteria abdominal a nivel toracic. 
Cap a mitjans de febrer, presento una forta dificultat per a respirar i un esgotament generalitzat, la doctora Garaikoetxea, m’envia a fer radiografíes de pulmó. Encert, he agafat un pneumonia. Repós i escalfor, és a dir, no et moguis de casa Montserrat. Així ho faig. Carme Martí, s’ocupa al Casal d’organitzar l’exposició que preparàvem, pel 8 de març, de 2012.
El dia 23 de febrer 2012, operen en Rafel al Centre Sanitari de Sabadell, al Taulí. Estic força recuperada i puc ser-hi el dia de l’operació, acompanyat a Tere i Marta, i a primera hora de la tarda Gemma. L’operació va anar bé, però Rafel estigué 72 hores a Intensius. Hi vaig anar cada dia.
Fotos de Muntanyola, Judit i Agnés, a la neu. Les envià Rafel, entre ingrés i ingrés.
Som al març 2012, en Rafel, no està clar a nivel de resulats de l’operació. Ell pateix de poca capacitat pulmonar crónica, d’ença dels 60 anys.
Poc a poc se’n va sortint.
Rafel i Terea segueixen el camí de l'atenció mútua, no és que Teresa necessiti atancions en quan a la salud, ella gaudeix d'un bon estat físic. Teresa però des que Marta s'ha separat no toca quarts ni hores. Està enfadada i la funció de Rafel és calmar-la.
Exposició per a la memòria del barri
Antiga Clínica Ginecox, nom del doctor que la va obrir. Els anys 1930 els metges, la majoria de vegades, veneien de families adinarades que invertien en la seva feina. No pocs metges muntaven una torre on: vivien, visitaven i operaven.
Acabada la Guerrra Cívil Espanyola, el 1939, aquesta línica va ser rebataixeda com a Clínica del 18 de Julio o Clínica Victoria. La Clínica Victòria del passeig de Maragall, ahir, si fa no fa, 1950.
Aquí vaig néixer l'any 1951.
Actualment és el Cap Maragall, fotografia d'aquest any 2012.
Aquí vaig néixer l'any 1951.
Actualment és el Cap Maragall, fotografia d'aquest any 2012.
Dues vistes d’ahir, plaça Maragall, més o menys 1955.
Sí, sí la foto la veiem com si baixéssim pel passeig Maragall cap a la plaça Maragall, aquest camp que viem a la nostra esquerra, segons mirem de front´eren els conreus de "Can Berdura". Una massia forç gran que va desapereixar cap el 1940.
Per informació històrica del barri, val la pena donar una ullada al "Blog del barri" que actualitza continuament Carme Martí
Dissabte 10 de març de 2012, a la tarda, Casal Navas, col·loqui sobre “les dones del barri, de les àvies fins avui”. Prenem com a base, les families: Sindreu, Paunells i Ardanuy. Ens parlen de com han viscut al barri des de les seves diferents realitats.
Per informació històrica del barri, val la pena donar una ullada al "Blog del barri" que actualitza continuament Carme Martí
Els Sindreu, una familia dedicada a l’ensenyament, els Paunells a l’artesenia de la fusta, els Ardanuy, en el cos de Bombers de Barcelona.
Foto de l'esquerra el cine Maragall, cap el 1960, si ens fixem en el tramvia.
Ai, al cine Maragall, quants somnis de joventud em guardava. Hi veneim amb la mare, especialment després que vaig saber que en Ramon Calduch vivia al nú, 74 del passeig!
1925 o 1935 Passeig de Maragall direcció carrer de Guinardó direcció cap al que avui en diem "la plaça del tacxi" Ca l’Aloi, es veu ben clar. va anar desapareixen gradualment, era situat al començament del que ara és el passatge Aloi, tocant l'eixemplament que fa el passeig pel trobament dels carrers Tinxant/Joan de Garai/ passatge Rustullet.
Tinc poca traça per explicar-ho, cal cercar a Carme Martí n'és l'experta!
enllaça Memòria del barri
Fotografia de la Cñinica Victoria el 1957
Enacara avui a 20 de gener de 2022, Carme Martí té ben operatiu el seu bloggger Memària del barri. Felicitatas Carme. 
La segona part la porta en Ramon Ballester i Batallé, nebot de Carme Ballester i Llasat.
La segona part la porta en Ramon Ballester i Batallé, nebot de Carme Ballester i Llasat.
Des del 2010 en Ramon es va incorporar al Taller de Poesia que condueix en Josep Torrens. Ramon Ballester i Batallé és un poeta reconegut en tots els àmbits de la poesia catala.
Del matrimoni Companys-Ballester, en diré poca cosa, només els trets que em semblen més importants d’aquest resum, que pertany el blog, (enllaç a Memòria.cat
Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 1899-París, 1972)
Per encàrrec de Companys –que, al seu torn, s’havia divorciat de Mercè Micó-, en plena Guerra Civil s’establí a París per estar a prop del seu fillastre
Després de la mort de Lluïset (1956), i amb la salut deteriorada, rebé l’ajut econòmic d’alguns amics exiliats. El 1972, un any i mig després de ser-li concedida una pensió com a vídua d’una víctima del nazisme, Carme Ballester morí en l’oblit, a excepció dels cercles més propers d’amics i familiars. Tenia 72 anys, dels quals 35 els havia passat a l’exili.
Era el gener de 1979, Montserrat ingressada a l'hospital de Sant Rafel, va llegir un petit artícle del diari Avui, on es referia a que les despulles de Carme Ballester i Llasat, es traslladen o, eren traslladades a l'antic nixol, que havia ocupat el President Lluís Companys al Fossar de la Pedrera.
Fotografia de Carme Ballester i Llasat, possiblement entre els anys 1960 - 1970.
Bartomeu Torull i Mestres.
Un català de cor I anima. En aquest present no conec a ningú a qui pogui qualificar així. En queden poquets de “Bartomeus”Fotografia de Carme Ballester i Llasat, possiblement entre els anys 1960 - 1970.
Fa tombs pel Casal, des que s’ha quedat sol, perquè la seva esposa tornar a la Joia d’on havia nascut. Més de 55 anys compartin la Vida en majuscules. Ara és un passejador trist. Té molts fills i força nets, és home educat i té recursos, però, no vol viure sense la seva companya. T’esti em Bartomeu.
Dimecres 14 de març de 2012, no em demaneu perquè, he telefonat a Marina Acarreta, sorpresa!, Rosa Ma Winn, ferà un seminari a Barcelona els 5/6 de maig Vindràs Montserrat? Hi seré si Déu vol.
Divendres 30 de març de 2012. Vespre he trobat a Internet a James Redfield, ha publicat “la Duodecima Revelación”. Sí, hi ha somnis que es realitzen. Gràcies a la Vida per fer-m’ho saber.
Divendres 30 de març de 2012. Vespre he trobat a Internet a James Redfield, ha publicat “la Duodecima Revelación”. Sí, hi ha somnis que es realitzen. Gràcies a la Vida per fer-m’ho saber.
Nit: pel·licula, Richard Gere, “Nit de tempesta”. Preciosa, això sí, ell mort al final, però abans viu una curta temporada l’Amor Incondicional. 
Abril 2011 entra rialler.
Diumenge dia 1. Festa dels Rams.
Diumenge dia 1. Festa dels Rams.
Me'n vaig a beneir al Ram a Santa Maria del Mar i acabo a l'espai memòrial en honor al general Josep Moragues.
Josep Moragues i Sobrevia, Sant Hilari Sacalm 1669 – Barcelona 1715, que més endavant signarà Josep Moragues i Mas, va néixer al mas Moragues de Sant Hilari Sacalm i feia vida de pagès acaudalat. 
Descansa en Pau honorable general Moragues.
enllaç a Memòrial 1714
El meu germà Rafel va recuperant l'estabilitat i comença a gaudir de la primavera.
Dilluns, 23 Sant Jordi 2012. Vaig dinar amb Conxi Galiano, prop de casa d’ella. A la tarda vam anar fins a Trinitat Vella al Centre Civic. Concert de Sant Jordi, on participa la Coral Amiba, és el meu primer concert, el director considera que ja hi puc participar. “Perfidia, Romance de la luna, luna, Rosa del Port, l’Emigrant…” Gràcies a la Vida per aquest Sant Jordi. Del divendres 27, només indicar que he fugit del telefon.
Maig 2012 el mes de les flors:
”la meva ànima et magnifica Senyor i el meu esperit celebra a Déu que em salva perquè has mirat la petitesa de la teva serventa. Des d'ara totes les generacions em diràn benaurda pequè el Tot Poderós obra en mi meravelles." Gràcies Amors.
Fotos: entrada i claustre del Monestir de Sant Maria de Valldonzella.
Dissabte 5 de maig de 2012
Monestir de Santa Ma de Valldonzella, a tocar el “Cosmo Caixa” Seminari Aurora i presentación del llibre “el aprendiz impecable” de Rosa Ma Winn. Si, aquesta vegada he acompanyat a Marina Acarreta. Tot arriba temps era temps que ella va trobar-se amb la seva guía espiritual, era la tardor de 1995.
D’aleshores fins ara han passat 17 anys. D’aquest dia em queda la pau del claustre del monestir, l’abraçada de Rosa Ma Winn, i la gratitud a Marina Acarreta que ho ha fet possible.
Gràcies Rosa Ma, per la teva honestetat i pel teu profund Amor a Crist.
Quin goig que té el Nostre Pare quan vibra a les seves criatures abraçades. Gràcies Rosa Ma per fer-ho possible, gràcies pel missatge d'Amor que ens transmets¡
Diumenge 13 de magi de 2012, al barri segueix la festa medieval. Amb Conxi Galiano i la seva amiga Rosa, acabem menjant un plat d’arrós solidari, al Parc del Clot. L'abraçada a làrbre parla dels meus sentiments de solitud. Com ho faig Pare per sentir-me sola envoltats dels meus genrmans? Cal aquest sentimen? Em cal? Sé Pare que a Tú ni et cal ni em veus sola. Aleshores què em passa Pare, perquè no sé reconéixer el valor dels meus germans per a Tú?.
”la meva ànima et magnifica Senyor i el meu esperit celebra a Déu que em salva perquè has mirat la petitesa de la teva serventa. Des d'ara totes les generacions em diràn benaurda pequè el Tot Poderós obra en mi meravelles." Gràcies Amors.
Fotos: entrada i claustre del Monestir de Sant Maria de Valldonzella.
Monestir de Santa Ma de Valldonzella, a tocar el “Cosmo Caixa” Seminari Aurora i presentación del llibre “el aprendiz impecable” de Rosa Ma Winn. Si, aquesta vegada he acompanyat a Marina Acarreta. Tot arriba temps era temps que ella va trobar-se amb la seva guía espiritual, era la tardor de 1995.
Gràcies Rosa Ma, per la teva honestetat i pel teu profund Amor a Crist.
Quin goig que té el Nostre Pare quan vibra a les seves criatures abraçades. Gràcies Rosa Ma per fer-ho possible, gràcies pel missatge d'Amor que ens transmets¡
Diumnge 6 de maig de 2012 a Mongat, amb Helena Gordon i Yoann Blanchet, “iniciació al Buda de la Medicina”
En la despedida, tenim l’arc de Sant Martí, i Helena Gordon, proposa que a finals de mes anem a Paris, on el centre del Lama Gyurmé celebrant els 20 anys de continuïtat, amb la possibilitat d’arribar-nos al Temple de la Pau a Normandia. Sembla que tothom m’hagi de facilitar l’accés. 
Dilluns 7 maig de 2012 al matí un operari de telefónica m’instal·la la “fibra òptica”. I, és que va passar a domicili una noia que sabia vendre molt bé, i em va vendre qualitat de servei.
Dilluns 7 maig de 2012 al matí un operari de telefónica m’instal·la la “fibra òptica”. I, és que va passar a domicili una noia que sabia vendre molt bé, i em va vendre qualitat de servei.
Aquest mineral amb redorda al nostra amic Angel Aranda. Aquesta bonica peça es cuarz blanc amb or.
Tarda: plaça del General Moragues, és al passeig de Felip II, entre Palència i Múrcia, per sota de Av Meridiana. Ens hi fan la fotografía de la Coral Amiba, pel cd. El director, em vol a la fotografía, Paquita es cuida que, per aquest dia, tingui la brussa de l’equip. Gràcies a tots. 
Dissabte 12 de maig de 2012 festa medieval al barri.
Dissabte 12 de maig de 2012 festa medieval al barri.
El passeig Maragall, és un formiguer.
Angel Aranda i la seva companya passant el dia aquí. Angel fa la presentación de la seva manera d’entendre els minerals, a la pareda que posa Carme de Salut Creixent.
Després amb Angel i Mercè anem a dinar junts al xinès de la plaça Maragall. A la tarda fem un refresc en una terrassa del carrer Ramon Albó. Un bon dia.
Angel Aranda i la seva companya passant el dia aquí. Angel fa la presentación de la seva manera d’entendre els minerals, a la pareda que posa Carme de Salut Creixent.
Després amb Angel i Mercè anem a dinar junts al xinès de la plaça Maragall. A la tarda fem un refresc en una terrassa del carrer Ramon Albó. Un bon dia.
A 20 de gener de 2022 he pogut veure per Internet que Angel va tancar la seva botiga de la Rambla 121 l'any 2020.
Dimecres 16 de maig de 2012 a les 18 hores concert amb la Coral Amiba a l’església de Sant Eulàlia de Vilapìscina. 
Sí l’església on es casaren Teresa i Rafel. És un concert amb trobada de les vuit corals que dirigeix Miquel Àngel Arias. La segona part del concert el fem conjuntament, cantant coros de sarsuela. Queda magnífic.
Felicitats Miquel Àngel i gràcies per acceptar-me a la Coral Amiba i donar-me la facilitat de participar-hi.
Dijous 24 de maig de 2012, matí a l’Hospital de Sant Pau, a visitar-me amb el doctor Sancho Navarro, no hi he de tornar fins l’any 2014, hiupii. Sis de la tarda concert amb trobada de les corals a l’església de Sant Paulí de Nola, fantàstic. No sé descriure que sento en cantar amb el grup. 
Divendres 25 de maig de 2012, el grup del centre de Mongat, amb Helena Cordon se’n va cap a Paris. Aquest cap de setmana és la Pentecosta. Fins a l’últim moment Helena m’ha facilitat marxar amb el grup, no hi vaig, em crida Montserrat, amb crida la veu dels benedictins.
Dissabte 23 de juny 2012 Montserrat!, Anims Montserrat!
Diumenge 24 dia de juny de 2012
A la fotografia Daria, és una nineta.
Dimarts dia 26 de juny de 2012 al matí cap a casa. A la tarda, al Casal, Comissió Gestora. La dirección del Casal portarà un director per a la Coral de Navas, que treballa per la nova empresa que gestiona al Casal. Tema enllestit. Aquí hi veiem a Mayte Llach, Ramon Fafregat, Pere Gauschs i Conrado Valera. En Pere i Mayte són de la Comissió Gestora igual que jo. És a dir igual que jo no, perquè honestament de gestió de grup no en tinc la més mínima idea. Pere i Mayte sí. 
Dimecres 27 de juny de 2012, a la tarda cap a Montgat. El Lama Gyurmé hi fa una iniciació. El centre és petit, és petit pel potencial de veu que irradia el Lama. M’hi trobo fora de lloc, el meu cor cant salms. El Lama Gyurne acollidor com sempre.
Assenyalem el proposit per la tardor, no m’hi puc comprometre, Drayagling (Montgat) em queda massa lluny, he d’agafar tres mitjans de transport per anar´hi, i, interiorment ensopego amb el potencial del ritual budista. Aquest camí no em porta a Betlem. Ni que tots els camins són joiossós si es fan amb amor i respecte.
Em despedeixo dels amics, ens veurem alguna vegada quan el Lama Gyúrmè faci alguna iniciació.
Drayangling és un bell lloc, Davant mateix de la porta del centre hi tenim la via del trén R:E:N:F:E. La platja i el mar són a l'altre costat de la via. La gent que viu al poble, l'any 2012, majoritairament tenen un nivell social semblant al d'Helena.
Treballen de funcionaris, adjecutius o es dediquen al món de la cultura en les seves múltiples branques.a Barcelona i viuen a prop del mar.
Divendres 25 de maig de 2012, el grup del centre de Mongat, amb Helena Cordon se’n va cap a Paris. Aquest cap de setmana és la Pentecosta. Fins a l’últim moment Helena m’ha facilitat marxar amb el grup, no hi vaig, em crida Montserrat, amb crida la veu dels benedictins.
El dissabte 26 de maig de 2012 al matí, amb Pepita Mayol pujem a passar dues nits a Montserrat. Ens allotjem a l’Hotel. Dos dies bons.
Pepa descobreix Montserrat.
Baixem el dilluns 28.
Gràcies Mare Estimada, el nostre Montserrat estira fort. He d’acceptar que no s’ha pogut realitzar en el nivell físic, on em relaciono, l’Unió Cristico-Búdica, això m’ha deixat sense orientació o motivació.
Em cal ajuda per direccionar al meu present i poder entregar-ne els fruits al Crist.
En baixar de Montserrat, encara en el cremallera, hi vam veure l’Arc de Sant Martí.
Juny, la falç al puny.
Quan assajem totes les corals juntes, ho fem a Can Felipa, al Poble Nou, a dues passes d’on viuen Marina i Joaquim. Amb Marina ens hi hem trobat un dia, despres de l’assaig, hem anat a dinar juntes.
Em cal ajuda per direccionar al meu present i poder entregar-ne els fruits al Crist.
En baixar de Montserrat, encara en el cremallera, hi vam veure l’Arc de Sant Martí.
Quan assajem totes les corals juntes, ho fem a Can Felipa, al Poble Nou, a dues passes d’on viuen Marina i Joaquim. Amb Marina ens hi hem trobat un dia, despres de l’assaig, hem anat a dinar juntes.
Dimecres 30, concert amb trobada de les corals, és a dir, cantem coros de sarsuela, a l’èsglésia de la Bonanova. L’església no té bona sonorització, malgrat tot el concert és un èxit.
Dissabte 2 de juny de 2012, amb Conxi Galiano, Roser Prats, Pepi de Rosa, el seu marit Francisco i jo anem a espetegar al Caixa Forum. Em van fer descobrir el manífic terrat de l'antiga Casa Ramona. Caram quina meravella. Conxi i Pepi ho coneixen prou bé perquè de petites, quan als seus pares vam emigrar cap a Barcelona, amb els fills petits.
Més els qui els van néixer aquí. Conxi i Pepi eren encara unes nenes quan van patir la Pol·lio mielitis. De fet era una malatia molt desconeguda, que es va comneçar a estudiar després de la Segona Guerra Mundial i que el govern del G. Franco va ignorar, fins que arribar a convertir-se en una epidèmia a Espanya.
Gran Via enllà, anem a dinar al Gran Via 2. Un bon dia.
Dimecres 5 de maig de 2012, amb Mayte Llach anem a fer un wermut dinar a cal Lluís, el xamfrà del passeig Maragall amb Pinar del Rio.
Després cap a casa. Hi passem la tarda, Mayte té una intensa conexión amb Alfredo Kraus, i me'n parla.
Alfredo Kraus: Las Palmas de Gran Canaria 24 de novmbre de 1927 - 10 de setembre de 1999 Marid.
Alfredo Kraus: Las Palmas de Gran Canaria 24 de novmbre de 1927 - 10 de setembre de 1999 Marid.
La seva muller Rosa Blanca Lej Bird, casats el 1956 i ella morí el 1997. Bé ens hem trobat dons dues admiradores d'en Kraus, Mayte més entesa en opera.
Mayte ha establert una bona relació amb els fills d'Alfredo Kruas, molt propera amb la seva filla. 
Dilluns 11 de juny 2012, concert de la Coral Amiba al Casal de Gent Gran de la Trinitat Vella. Un concert senzill, però entrenyable. És la seu de la Coral de Trinitat Vella.
Dimecres 13, al matí assaig a Can Felipa. Després dinar de la colla en un restaurant de la Rambla del Poble Nou, que ens va montar la taula, al bell mig de la Rambla. Aquí podem veure les fotos.
Dimarts 19 de juny de 2012, últim concert de la temporada de primavera. El fem a l’església de Santa Tecla, a la Av de Madrid. En aquest concert m’hi acompanya Lolita Ardanuy, En gaudeix molt en sortir estava força emocionada.
La colla de la Coral ens despedim fins al 17 de setembre, han arribat les vacances!.
La colla de la Coral ens despedim fins al 17 de setembre, han arribat les vacances!.
Divendres 22 de juny, tarda.
Trobada al Casal Navas de grup de cant. Decidim que a la propera reunió de la Comissió Gestora exposaré que el grupet de cant no té ànims per a continuar.
Dissabte 23 de juny 2012 Montserrat!, Anims Montserrat!
No he pujat per a la revetlla des del 2007, així aquesta és la segona revetlla de Sant Joan a Montserrat sense la mare i amb cadira de rodes a motor.
Enguany la Flama del Canigó és rebuda, pel pare Sanroma a la plaça del cremallera.
A la cafetería-SelfServi, ens mengem la coca. Em sobta el canvi, ja s’ha sap que sóc d’idees fixes.
Diumenge 24 dia de juny de 2012
Sant Joan, excursió a Sante Esteve Sesrovires, a casa d’Anna Margarit celebrem l’anviersarid d’Albert.
Un molt bon dia.
Al vespre, excursió de nou. Cap a Martorell, de Martorell a Monistrol i d’aquí al cremallera fins a Montserrat.
Un molt bon dia.
Al vespre, excursió de nou. Cap a Martorell, de Martorell a Monistrol i d’aquí al cremallera fins a Montserrat.
A la fotografia Daria, és una nineta.
Hi conec a Peter Bacchus, és un mestre flautista. Quan interpreta es fon.
Me’n vaig a temps d’agafar el bus nocturn. Tornava a casa a les dues de la matinada.
Dijous 28 de juny de 2012 Revetlla de Sant Pere al Casal Navas, fins a les dotze de la nit, amb Josep Vila al delegat de l’Ajuntament de Sant Andreu, inclós. 
El dissabte 30 el "II Festival Internacional Orgue de Montserrat Abat Cassià M. Just. In Memoríam"que organitzen al monjos de Montserrat, des de l'estiu del 2011. 
Comença el juliol 2012.
Al vespre puja Helena, amb Clara i Josep, un matrimoni encantador, amics d’Helena, que col·laboren amb ella en l'organitzacio del centre que s'obrí a Montgat el 2010, Drayangling. Dedicat a l'extensió del Budisme. Helena es queda a dormir. 
Potser és el moment d'expressar el paper que fa Helena en aquest escenari.
No és que ho entengui gaire bé,.. Helena Cordón apareix en escena quan la Casa del Tibet organitze els preparatius per la visita del Dalai-Lama a Barcelona el 2007. Ens va conectar Enric Aynó, que està convençut de que jo puc demanar a l'Abat de Montserrat la col·laboració de l'escolania en l'obertura de la Conferència del Dalai-Lama al Palau Sant Jordi. Cal fer notar que conseguir els permisos per a tot això és molt costos perquè una part del Govern Espanyol hi és en contra. Degut a les relacions comercials amb Xina. L'enfoque d'Enric es complir, l'Escolania de Montserrat col·labora en la presentació del Dalai-Lama a Barcelona el setembre de 2007. Helena desaparegué no recordo gens com va ser que vam continuar contactant.
Sí tinc clar que quan em van operar el 2009, va venir diverses vegades a l'hospital i a casa. volia interessar-me en el seu projecte de Drayanling, L'Unió Cristico-Budica estava activa. La relació d'Helena amb els monjos de Montserrat només va funcionar a mitjas. A ella no la coneixien i es van adonar que ella els cercava per complir el seu propi projecte. La sanació de la Ment per Unió de l'acció amb el cor, l'interessava poc.
Sembla que per Helena la ment és l'eina per a direccionar-te en la vida cap allà on vols anar. Tal vegada sigui així. Segons voldria jo viure la vida la ment ha d'estar al servei del Cor Cristic, sinó és així, si no hi ha amor incondicionat les relacions són senzillament l'acompliment d'un contracte volgut o forçat.
Potser és el moment d'expressar el paper que fa Helena en aquest escenari.
No és que ho entengui gaire bé,.. Helena Cordón apareix en escena quan la Casa del Tibet organitze els preparatius per la visita del Dalai-Lama a Barcelona el 2007. Ens va conectar Enric Aynó, que està convençut de que jo puc demanar a l'Abat de Montserrat la col·laboració de l'escolania en l'obertura de la Conferència del Dalai-Lama al Palau Sant Jordi. Cal fer notar que conseguir els permisos per a tot això és molt costos perquè una part del Govern Espanyol hi és en contra. Degut a les relacions comercials amb Xina. L'enfoque d'Enric es complir, l'Escolania de Montserrat col·labora en la presentació del Dalai-Lama a Barcelona el setembre de 2007. Helena desaparegué no recordo gens com va ser que vam continuar contactant.
La Relació meva amb ella va contiuar amb alts i baixos. Ella estava projectant el creixement i independència dels seus tres fills, tots nois, i li calia suport i confiança. Jo era un bon element que li donana confiança i suport espiritual.
Aquestes reflexions surten avui a 19 de febrer de 2019, aleshores no les feia pas, i els meus sentiments d'amistat confossos amb la necessitat d'afecte extern, reconeixement i motivació, em van regalar moltes hores de tristesa, rebuig i ràbia.
Aquestes reflexions surten avui a 19 de febrer de 2019, aleshores no les feia pas, i els meus sentiments d'amistat confossos amb la necessitat d'afecte extern, reconeixement i motivació, em van regalar moltes hores de tristesa, rebuig i ràbia.
Dimarts 3 de juliol, vespre. Teatre Tivoli, Funció Campanades de Boda, per “La Cubana!.
Hi vam anar amb un grup que va organitzar Enriqueta Nebot al Casal de la Gent Gran de Navas. Malgrat anar-hi amb grup, jo hi vaig pel meu compte, amb la cadira és el millor per a tothom. . 
Vaig arribar aviat i vaig fer una bona volta per els entorns del Teatre, vaig sentir com la solitud m'envoltava i la tristesa s'extenia
Vaig arribar aviat i vaig fer una bona volta per els entorns del Teatre, vaig sentir com la solitud m'envoltava i la tristesa s'extenia
Una vegada va començar l'obra les cabories va marxar. Una molt bona estona, sense pensar en res ni en ningú. Gràcies. Aquí la fotografía que forma part de l’espectacle. 
Dimecres 4 de juliol de 2012,
a la tarda, em visita Dolores Sánchez Prior
Passem una bona estona en conversa conscient. És un goig tenir-la a prop. Després anem a fer un tomb fins, Lolita m’ensenya on viuen ara ella i la seva filla Amanda. Gràcies per el teu temps Lolita. Les seves intenciñons són quedar-se a viure a Barcelona, vol comprar-se un pisset i afincar-se a la ciutat on va néixer.
Endavant Lolita i que la Vida t'acompanyi i et faciliti allò que més desitgis.
A la nostra Anita, la teva germana, la meva tieta li agradarà saber que ets feliç i vius a Barcelona on volies estar.
Dilluns 11 de juliol de 2012,
Sant Benet. Cap a Montserrat en la missa Conventual avui pregarant per la familia de casa. Gràcies Verge Bruna pel teu acolliment Amorós.
Estic vivint uns moments de mobilitat. Aquestes possibilitats me les regala la cadira de motor. Em permet sentir-me independent, puc anar jo sola, això sí, relativament, però reconec i agraeixo que en aquest present tant els espais com els mitjans de transport ens reconeixen. A dormir a casa.
Dimarts 17 de juliol, de 2012 ha arribat l’hora de conèixer a la doctora Nadal, la doctora fisioterapeuta que tinc assignada en aquest Nou Sant Pau. Cap problema, només que li he de resumir tot el meu expedient, perquè no el té entrat a l’ordinador. Ho faig, procuro ser breu, no tinc gaire clar que me’n sorti. Em demana la cadira, els papers els rebre, probablement pel novembre, no creu que haguem de tenir problemes 
Ens despedim, molt bé, si tinc cap mena de complicació, he de demanar visitar o, anar-hi d’ugències.
Dimecres 4 de juliol de 2012,
a la tarda, em visita Dolores Sánchez Prior
Passem una bona estona en conversa conscient. És un goig tenir-la a prop. Després anem a fer un tomb fins, Lolita m’ensenya on viuen ara ella i la seva filla Amanda. Gràcies per el teu temps Lolita. Les seves intenciñons són quedar-se a viure a Barcelona, vol comprar-se un pisset i afincar-se a la ciutat on va néixer.
Endavant Lolita i que la Vida t'acompanyi i et faciliti allò que més desitgis.
A la nostra Anita, la teva germana, la meva tieta li agradarà saber que ets feliç i vius a Barcelona on volies estar.
Sant Benet. Cap a Montserrat en la missa Conventual avui pregarant per la familia de casa. Gràcies Verge Bruna pel teu acolliment Amorós.
Estic vivint uns moments de mobilitat. Aquestes possibilitats me les regala la cadira de motor. Em permet sentir-me independent, puc anar jo sola, això sí, relativament, però reconec i agraeixo que en aquest present tant els espais com els mitjans de transport ens reconeixen. A dormir a casa.
Me’n vaig, carrer Sant Quintí avall, i de cop i volta sento una gran angoixa que gairebé em fa plorar. El fet de repassar amb ella el meu històrial ha obert ferides mal tancades?
L’angoixa és tan intensa que acabo telefonant a Ma Teresa Segarra. Dinem juntes, en parlem. Tal vegada la doctora ha sentit en la seva pell, on pot portar el fracàs d’una acció mèdica. 
A la tarda vull anar a Montgat, Ma Teresa s’hi apunta, hi va però pel seu compte.
M’equivoco d’autobus i, per arribar a Montgat faig la volta del segle, acabo a l’Hospital de l’Espertit Sant de Santa Coloma de Gramenet.
Hep, passo pel nou Institut Gutman, i, al cap d’avall, arribo alhora, al taller de cant coral d’en Peter Baucchus.
Hep, passo pel nou Institut Gutman, i, al cap d’avall, arribo alhora, al taller de cant coral d’en Peter Baucchus.
Això de cantar no m'és gaire senzill, no tinc oïda i no sé col·locar la veu, aleshores desafino. Hufff
Un dia sorprenent! 
Dimecres 18 de juliol de 2012, amb els amics de l’Amiba, a Montjuïc. Anem, Conxi, Pepi, Paco, Paquita i jo.
No recordo pas on vam anar a dinar, però em sembla que vam estar pel Mercat de les Flors, d'allà cap a Montjuïch. Vam passar pel sector de l'Escola Municipal d'Hípica de la Foixarda.
Tant de temps que ha passat, dintre meu que sé jo!
Un passeig boníssim amb picades de mosquit incloses.
Dijous 19 de juliol de 2012, gairebé tots els dimarts i dijous d'aquest juliol, a Montgat. En Peter Bacchus, ens dóna classes de cant.
Helena vol crear una coral a Drayangling (Montgat).
Diumenge 22 de juliol de 2012, tanquem el taller de cant coral a Drayangling. Yoann és una criatura fora del comú, amb en Peter generen una energía increíble.
Jo he d’anar amb molta cura amb Helena, sobre el potencial que té al cantar, ella sap música i adora tocar el piano. Em costa de dinamitzar-ho. En quin estat estar la meva enveja o gelosia? No recordo pas on vam anar a dinar, però em sembla que vam estar pel Mercat de les Flors, d'allà cap a Montjuïch. Vam passar pel sector de l'Escola Municipal d'Hípica de la Foixarda.
Un passeig boníssim amb picades de mosquit incloses.
Dijous 19 de juliol de 2012, gairebé tots els dimarts i dijous d'aquest juliol, a Montgat. En Peter Bacchus, ens dóna classes de cant.
Diumenge 22 de juliol de 2012, tanquem el taller de cant coral a Drayangling. Yoann és una criatura fora del comú, amb en Peter generen una energía increíble.
Assenyalem el proposit per la tardor, no m’hi puc comprometre, Drayagling (Montgat) em queda massa lluny, he d’agafar tres mitjans de transport per anar´hi, i, interiorment ensopego amb el potencial del ritual budista. Aquest camí no em porta a Betlem. Ni que tots els camins són joiossós si es fan amb amor i respecte.
Em despedeixo dels amics, ens veurem alguna vegada quan el Lama Gyúrmè faci alguna iniciació.
Drayangling és un bell lloc, Davant mateix de la porta del centre hi tenim la via del trén R:E:N:F:E. La platja i el mar són a l'altre costat de la via. La gent que viu al poble, l'any 2012, majoritairament tenen un nivell social semblant al d'Helena.
No és el món on el meu nivell social empermet sumar-m'hi. Són el grup social que ha creat al moment que vivim a Catalunya i Espanya. 
Llisquem cap el fina del juliol, per correu electrònic Rafel m’ha enviat aquestes fotos. Han fet una sortida curta a Andorra, i Gemma i Agnés els han acompanyat, és la foto on dinen. Tenim a Agnés al balcó del pis del avis, està molt gran i bonica. 
Muntanyola, tota la familia junta, segurament la fotografía la feia en Gerard, per cert d’ell no n’ha enviat cap retrato. Són petites indicacions de que no en tinc de familia. Per això sempre m’hi veieu sola, o amb amics. En Rafel està molt bè, gràcies a Déu de tot cor. 
Ara és un moment que la familía d'en Rafel pot gaudir del goig de viure.
Marta va justeta, el dol per la separació d'Emili el va deixant enrera a força de ràbia, pero la ràbia no es una bona companya de damí.
Dijous 26 de juliol de 2012,
Santa Anna, he anat a passejar vora mar, i cap al Poble Nou, he espetagat al Cementiri, en entrar s’hi aturava un adult, força grandot de mida, que viatjava amb aquesta Harley, m’ha recordat el nostra Joan. Descanseu en Pau, amors que heu obert el camí vers l’altre Vida. Us estimo, i perdoneu-me si no ho he sabut expresar-vos’ho quan estaveu aquí.
Us enyoro hi em feu falta, voldria poder acceptar clarament que la mort no existeix i que sou, on sóc jo. En el meu Cor. 
Divendres 27 de juliol de 2012, dinar amb Ma Te Segarra a la Barceloneta, a Cal Ramonet, un bon dinar.
Després de dinar Rosa ens convida a prendre café a la Rambla de Vilanova. Amb Rosa, com sempre hi ha afecte, però no resonancia. La meva peculiar manera d’entendre la societat m’allunya de l’entorn qüotidià. Cap a les sis de la tarda m’acompanyen a agafar el bus. Gràcies a tots dos pel vostre afecte i respecte.
Diumenge 5 d'agost 2012 a Sant Pau del Camp, amb Mirta Morales.
Missa a Sant Pau del Camp, després recorregut històric. Sant Pau del Camp, té els seus origens en els monjos benedictins. Al llarg de centuries fou monestir extramurs, benedictí. Ara és parraòquia del barri. El recorregut és bellessím, el guía, seductor, un senyor amb un fort carisma.
El pare s’hi feu present. De petit quan amb els seus pares vivía al carrer Carretes, 56, entr, feis d’escolà a Sant Pau del Camp, i el rector l’amimava a estudiar cant. Es seu pare, l’àvi Joaquim, però, volia que fos advocat. Sí les històries es repeteixen si no hi ha una mirada amoroso que hi posi punt final. El pare volia que jo fos advocat, la situació de la vida em portar per altres situacioons.
Mirat des d'avui 8 de març de 2023, no ho cambiaria per un altre situació. Deixeu-me posar aquesta iamtge d'Alfosns Lledó Acarreta, on també s'hi veu la seva filla Abril, nascuda si fa no fa cap el 2000 o 2002. Una jove Lledó amb totes les possibilitats on el seu pare i mare, ni que s'ahn separat, li facilitaran. El fet que els pares no poguin continuar compartin cami junts no vol dir que no siguin els millors pares possibles per als seus fills.
Sortin de visitar Sant Pau del Camp, vam fer un tomb pel barri. Una mica de vermut en una taberneta,on ens posaren taula al carrer… Vam estar juntes fins allà les sis de la tarda.
Dimarts 7 d'agost de 2012, em poso amb contacte amb les oficines del FCC, per dir-los que pujem 5 cadires de rodes a motor cap a Montserrat, el dia següent.
Dimecres 8 d'agost de 2012, a l’estació el personal dels Ferrocarrils, ens esperaba. Tren amb dos vagons adaptats. No ens vam deixar en tot el viatja ni al pujar ni al baixar.Gràcies pel bon servei.I, aquí ens teniu fent el passeig per Montserrat, Fa goig tombar per la nostra muntanya, amb companys que circulen com jo mateixa, em cadira rodant. Va ser un molt bon dia
Divendres 10 d'agost de 2012, el carter em pujar un certificat (Neus està de vacances). És l’aprovació de la cadira, increíble, ja tinc la cadira nova a la mà. Gràcies al Procés de la Vida per aquest moment.
Dilluns 13 d'agost de 2012, al matí, Anna Margarit em cerca, fan vacances i han pujat a Montserrat, ben aviadet, com ho feia la seva mare. Em telefona per saber si hi sóc, no Anna, sóc a casa. Anna, amb l’ajut de Daria està retrobant el millor d’el seu interior. Gràcies a la Vida.
Dimarts 14, volen anar a dinar al Diagonal Center, els proposo d’anar-hi amb el tram, així puc anar amb la meva cadira. Ho accepten no gaire de gust.
Vam intentar que fos agradable, però no ho va ser gaire, per a cap dels tres. Com sempre jo derivo la conversa cap al meu passat i cerco els errors que he fet i com han marcat el meu present, però, les persones amb qui em relaciono no tenen res que cercar en el passat, ja ha passat no cal tornar-hi. Tal vegada sigui cert, però crec honestament que el meu avui és frutit d’ahir. Aquesta solitud l’he triat en no voler adaptar-me al funcionament bàsic de la societat del temps en que visc. He de vigilar, però, de no culpabilitzar a ningú del que visc avui, ni del que vaig viure ahir.
Bé, vam acabar el cinema, la pel·licula ho acabar d’adobar. Un maniac persegueix una noia que ja havia capturat i ella va tenir prou força per alliberar-se. El maniac, captura la germana per fer-la patir. La noia haurà de lluitar sola per assolir la llibertat de les dues. Vale!
Dijous 16 d'agost de 2012, a Montserrat. Encara hi vaig trobar els bons amics de sempre. Joan i Antonia, Enric i Maria i Jaume. Fins a l’any proper estimats amics. Hep, sabeu que de gust es prèn una el café amb llet, des dels porxos de les botigues de l’Abat Oliva?
Divendres 17, pregària i sopar a casa, amb Helena Gordón, que es presenta amb quantitats d’ofrenes.
De que va Helena? Què cerques? tens tot el que et cal per dur endavant el teu projecte, què més et cal?
Segurament el que em cal és reconéixer quin és el meu de projecte, per variar sembla que aniríem millor.
Diumenge 19 d’agost de 2012, com d’altres diumenges d’aquest estiu, he anat a missa a l’església de Pius X, a la plaça del Congrés Eucarístic. Cerco la comunió amb els germans. Hi trobo serenor i pau. Gràcies Senyor.
A Sant Pius, que està semi adaptada, no puc accedir als espais on es troba la comunitat ons hi ha les sales de reunió.
Montserrat on vas?
Dissabte 25 d’agost de 2012. Matí, llarga passejada pel barri de Gràcia. Bella i estimada plaça Rovira I Trias, allì hi veig el mapa i, després m’adono que hauria de fer una mica de mapa per aquesta tardor, una mica, com si demenés a la Vida el que em sembla que necessito. Però, què necesito?
Aprendre a conviure en comunitat és un procès laboriós i s'hi ha de posar moltes ganes d'anar junts. Personalment sempre acabo anant pel meu compte.
L'agost fa aquell tomb de nostàgia.
En els àrbres s'hi vuen les primeres fulles color de coure que avisen que es prepare per reposar. L'esplendor de l'estiu es fon cap a les set de la tarda, setembre es posa el vestit per venir-nos a saludar.
Aixó sí, el diumenge el migdia un senyor que havia portat a la seva mare a Conventual i s'estava al meu costat, en sortir ens va fer aquestes fotos, i va tenir la gentilesa d'enviarme-les. Ell és en Joan Dalmau i la seva mare es diu Magdalena.
A la fotografía, Antoine i les seves filles. recordem que l'any 2010 ens vam retrobar pel Facebook i vaig anar a la trobada dels Templers a Mataró. No ens hem vist més, però les meravelles del Facebook, ens fan sentir “conectats" o no.
Aquí veiem el nostra templer, Antoine Nolla, acompanyats de les seves filles Emma i Victòria. Què el Crist sigui el nostre present i el nostre futur amics.
Dimecres 12 matí, a l’hospital de Sant Pau, pabelló de Sant Antonio, a portar la cadira a la doctora Nadal i per demanar-li que signi el comprobant, perquè Teresa Lifante pogui presentarlos a cobro. Cap problema. Als passadissos del vell Sant Pau, s’han quedat amb bells moments de la nostra vida.
El que vaig sentir només ho pot comprendre el mateix Crist. De fet em demanr que el mires Ressucitat, que feia dos mil anys, que li estava plorant al peu de la Creu i amb aquell dolor el sostenia crucificat. Mira'm a mi, lok me. Perdonar'm perquè m'he quedat atrapada en el dolor de no tenir-te en el físic. Perdona'm.
Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú.
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El 24 de novembre de 2012, dissabte.
A primera hora de la tarda, cap a la Sagrada Família on feien una Eucaristia els devots del Crist de la Divina Misericòrdia.
Dins del Temple que en som de petits.
Hi vaig anar amb Montserrat Serna. Ens va sorprendre una mica la litúrgia, un poc radical, vull dir de bons i dolents. Déu ens triarà als bons mentre matem als dolents. Què hi ferem. Tal vega és arribat el punt del cami, on em cal mirar quin vestit li he posat al meu Jesús. El Crist de la Divina Misericòrida és presenta com el veim aquí, amb dos ratjos potens que li brollen del Cor, L'amor i la Compasió. No hi ha Amor sense Compasió,s ense passió. La passió que ens acompanya a acceptar a l'altre tal com és pequè hem comprès que l'únic do que Déu Pare Etern no ens ha concedit és el de jutjar al germà. Quan pogui comprendre que cada vegada que jutja al meu germà i el alumnió m'estic fent a mi mateixa, potser aleshores la Pau farà estada al nostre cor.
Diumenge 25 de novembre de 2012, dia de votacións. Missa a Sant Ildefons.
Divendres 14 de desembre de 2012, a Montserrat.
Dimecres 19 de desembre de 2012. Concert per a la Gent Gran a l’Audotori.
Pere em vingué a recollir i abans d'anar a dinar ens vam passejar pel Castell de Subirats.
Aquí venia de passejar amb el seu pare, després de, gairebé tres hores de cotxe, però tot seguit va voler tornar on els esperava perquè "la monse està sola"
Així és de preciosa la nostra Daria.
Poguer passejar amb ells pels vells i bells camins del Castell de Subirats, un goig que guardaré al cor sempre..
Aquí en podem veure alguna mostra. és absolutament feliç i creix alegre i enjugassada.
Com podem veure la Daria està preciosa, hi ha però poques fotos d’ella, perquè és molt moguda i poc traçuda que sóc jo, queda bellugada.
Vaig passar un molt bon dia amb ells. Gr’acies amics, per el caliu de familia que sempre ens heu regalat.
Calladament faig un brindis per Joana¡
Tarda al Casal amb el grup de cant coral. Els presento a Mirta Morales, ens vam conèixer el passat 22 a Drayangling, en el fi de temporada. Té bona veu, sap ensenyar a cantar i relacionar la veu amb el cos físic. L’hi vaig proposar presentar-la al Casal, per què ens donés unes pautes al grup de cant.
Dimarts 31 de juliol de 2012,
Marina Acarreta, em vol obsequiar amb un llibre. Ens trobem al passeig de Gràcia, davant la “Casa del Llibre”,
No el tenen, però l’hi portarant. Anem a dinar en petita i agradable cafetería del carrer València, prop del passeig. Estem bé, quan hem equilibrat l’esforç per a respectar-nos
Malgrat tot em queda una lleugera recança, con si ella em degués quelcom. No és així. En aquesta vida si et deixes enganyar és perquè també cerques en la relació alguna seguerat. Sempre que et relaciones per interés la relació senzilla s'acabat i ha començat la conflictiva. Si l'altre no et dóna el que n'esperes el culpes i intentes manipularlo, el goig s'acabat.
Bé, aquest és el primer llibre de la trilogia d'en Gay Renard que m'ha aribat. Gràcies Marina.
L’agost 2012 arriba amb la sortida de Barcelona dels qui se’n van de vacances,
Dimecres 1, fem un sopar de pica pica, amb Ma Teresa Segarra, se’n va a passar les vacances al poble a Miravet. Bon estiu Ma Teresa.
Dijous 2 agost de 2012 fem una sortida amb la colla d’Amiba, per l’Av Gaudí, concretem per pujar junts a Montserrat, molt bé, ho farem el proper dia 8. Divendres 3 d'agost de 2012 a Vilanova i la Geltrú, amb bus adaptat. Ostres, és magnífic tornar a Vilanova, em venen a rebre, Rosa Soler i Joaquim Belmonte.
Un dia molt bo, recordó però el temps en que hi hanàvem amb la mare, hi és que des que hi hanàvem amb ella no hi havia tornat. Rosa ens convida a dinar a Joaquim i a mi.
Rosa és una amiga, com d'altress amigues que tinc que em fan preguntar-me: què he fet amb la vida que m'han regalat? sóc conscient que la Vida és un regal de Déu, però que n'he fet del Seu meravellós regal? 
Tarda al Casal amb el grup de cant coral. Els presento a Mirta Morales, ens vam conèixer el passat 22 a Drayangling, en el fi de temporada. Té bona veu, sap ensenyar a cantar i relacionar la veu amb el cos físic. L’hi vaig proposar presentar-la al Casal, per què ens donés unes pautes al grup de cant.
Marina Acarreta, em vol obsequiar amb un llibre. Ens trobem al passeig de Gràcia, davant la “Casa del Llibre”,
No el tenen, però l’hi portarant. Anem a dinar en petita i agradable cafetería del carrer València, prop del passeig. Estem bé, quan hem equilibrat l’esforç per a respectar-nos
Malgrat tot em queda una lleugera recança, con si ella em degués quelcom. No és així. En aquesta vida si et deixes enganyar és perquè també cerques en la relació alguna seguerat. Sempre que et relaciones per interés la relació senzilla s'acabat i ha començat la conflictiva. Si l'altre no et dóna el que n'esperes el culpes i intentes manipularlo, el goig s'acabat.
Bé, aquest és el primer llibre de la trilogia d'en Gay Renard que m'ha aribat. Gràcies Marina.
Dimecres 1, fem un sopar de pica pica, amb Ma Teresa Segarra, se’n va a passar les vacances al poble a Miravet. Bon estiu Ma Teresa.
Dijous 2 agost de 2012 fem una sortida amb la colla d’Amiba, per l’Av Gaudí, concretem per pujar junts a Montserrat, molt bé, ho farem el proper dia 8. Divendres 3 d'agost de 2012 a Vilanova i la Geltrú, amb bus adaptat. Ostres, és magnífic tornar a Vilanova, em venen a rebre, Rosa Soler i Joaquim Belmonte.
Diumenge 5 d'agost 2012 a Sant Pau del Camp, amb Mirta Morales.
Missa a Sant Pau del Camp, després recorregut històric. Sant Pau del Camp, té els seus origens en els monjos benedictins. Al llarg de centuries fou monestir extramurs, benedictí. Ara és parraòquia del barri. El recorregut és bellessím, el guía, seductor, un senyor amb un fort carisma.
Mirat des d'avui 8 de març de 2023, no ho cambiaria per un altre situació. Deixeu-me posar aquesta iamtge d'Alfosns Lledó Acarreta, on també s'hi veu la seva filla Abril, nascuda si fa no fa cap el 2000 o 2002. Una jove Lledó amb totes les possibilitats on el seu pare i mare, ni que s'ahn separat, li facilitaran. El fet que els pares no poguin continuar compartin cami junts no vol dir que no siguin els millors pares possibles per als seus fills.
Dimarts 7 d'agost de 2012, em poso amb contacte amb les oficines del FCC, per dir-los que pujem 5 cadires de rodes a motor cap a Montserrat, el dia següent.
Divendres 10 d'agost de 2012, el carter em pujar un certificat (Neus està de vacances). És l’aprovació de la cadira, increíble, ja tinc la cadira nova a la mà. Gràcies al Procés de la Vida per aquest moment.
Nit, TVClan, descobreixo que tornen a emetre “la sèrie d’Hercules. M’hi apunto. Va tard, a partir de gairebé les dotze de la nit. Malgrat tot m’hi quedo.
Avui a 20 de febrer de 2019, us torno a donar les gràcies bells/vells amics per la consciència que desvetlleu en mi. Gràcies!
Avui a 20 de febrer de 2019, us torno a donar les gràcies bells/vells amics per la consciència que desvetlleu en mi. Gràcies!
Diumenge 12 d'agost de 2012, passo el dia a casa, a l’ordinador, treballant el blog dels pares. Telefona Neus, són a prop de casa, em proposen sopar junts. Som-hi. Funciona però no del tot, quelcom en mi, no ressona. De fet cerco contactar amb persones amb qui poder eixemplar el nostra sentiment i consciencia espiritual, aplicada a viure-la en aquest moment. No ho sé trobar, fallo en un punt que no sé reconèixer.
Enric i Neus volen celebrar el meu aniversari. Ho farem el dimarts 14, el dia 15 el vull lliure de compromisos.
Dimarts 14, volen anar a dinar al Diagonal Center, els proposo d’anar-hi amb el tram, així puc anar amb la meva cadira. Ho accepten no gaire de gust.
Bé, vam acabar el cinema, la pel·licula ho acabar d’adobar. Un maniac persegueix una noia que ja havia capturat i ella va tenir prou força per alliberar-se. El maniac, captura la germana per fer-la patir. La noia haurà de lluitar sola per assolir la llibertat de les dues. Vale!
Dijous 16 d'agost de 2012, a Montserrat. Encara hi vaig trobar els bons amics de sempre. Joan i Antonia, Enric i Maria i Jaume. Fins a l’any proper estimats amics. Hep, sabeu que de gust es prèn una el café amb llet, des dels porxos de les botigues de l’Abat Oliva?
Divendres 17, pregària i sopar a casa, amb Helena Gordón, que es presenta amb quantitats d’ofrenes.
De que va Helena? Què cerques? tens tot el que et cal per dur endavant el teu projecte, què més et cal?
Segurament el que em cal és reconéixer quin és el meu de projecte, per variar sembla que aniríem millor.
Diumenge 19 d’agost de 2012, com d’altres diumenges d’aquest estiu, he anat a missa a l’església de Pius X, a la plaça del Congrés Eucarístic. Cerco la comunió amb els germans. Hi trobo serenor i pau. Gràcies Senyor.
A Sant Pius, que està semi adaptada, no puc accedir als espais on es troba la comunitat ons hi ha les sales de reunió.
Montserrat on vas?
Aprendre a conviure en comunitat és un procès laboriós i s'hi ha de posar moltes ganes d'anar junts. Personalment sempre acabo anant pel meu compte.
En els àrbres s'hi vuen les primeres fulles color de coure que avisen que es prepare per reposar. L'esplendor de l'estiu es fon cap a les set de la tarda, setembre es posa el vestit per venir-nos a saludar.
Pere, Assumpta i Daria de vacances a Mallorca. Ells sempre planifiquen les sortides fugint de les multituds. Daria taabé és una nena tranquila que gaudeix de la serenor, la calma i el goig que li regalen els seus pares: són tres en Un.
Les fotografies i el lloc: Mallorca em retornen la nostàlgia d'una vida que hagués pogut ser feliç, però es va veure marcada per situacions adverses que es van resoldre amb renuncia i honestedat. La renúncia però es veu acompanyada per la soletat.
Us etim família i us desitjo que sempre pogueu viure en l'amor i respecte que avui resplandiu. Aquesta manera d'enfocar la vida, si és autèntica és el que a mi em sembla: "posar a Déu davant"
Passejant prop del monument a Rafel Casanovas
Dimarts 28 d'agost de 2012 matí, Ortopèdia Lifante, he anat a portar els papers per que em demanin la cadira. Teresa Lifante està resplandent. Han passat les vacances a Luxemburg, on viu i treballa un dels seu fills: és un univers diferent, -em diu-.
Dimecres 29 d'agost de 2012, segueixo fa setmanes les Laudes Montserratines, ara per ràdio Estel, ara en directe des de la web de Montserrat. He escrit el pare Jordi Castanyer, que actualment forma els Oblats benedictins, li demano poder fer la sol·licitud d'entrada, espero resposta.
Avui és l’aniversari de l’inconegut amic, Richard Gere.
Entrem al mes de setembre de 2012.
Us etim família i us desitjo que sempre pogueu viure en l'amor i respecte que avui resplandiu. Aquesta manera d'enfocar la vida, si és autèntica és el que a mi em sembla: "posar a Déu davant"
Dimarts 28 d'agost de 2012 matí, Ortopèdia Lifante, he anat a portar els papers per que em demanin la cadira. Teresa Lifante està resplandent. Han passat les vacances a Luxemburg, on viu i treballa un dels seu fills: és un univers diferent, -em diu-.
Dimecres 29 d'agost de 2012, segueixo fa setmanes les Laudes Montserratines, ara per ràdio Estel, ara en directe des de la web de Montserrat. He escrit el pare Jordi Castanyer, que actualment forma els Oblats benedictins, li demano poder fer la sol·licitud d'entrada, espero resposta.
Avui és l’aniversari de l’inconegut amic, Richard Gere.
Entrem al mes de setembre de 2012.
Dijous 6 de setembre de 2012 matí, amb Ma Teresa Segarra, anem a recollir la cadira nova, i les dues, cadira amb cadira, rodant cap a casa. Deixem la cadira nova a casa i anem a dinar al “Tasca Vins” del Congrés, és en la espai cedit o venut de la masia de Can Ros, al número 32 del carrer del Cardenal Tadeschini. Ens ho vam passar força bé. 
Dissabte 8 de setembre cap a Montserrat, a les nou de la nit, tanquen el cicle de concerts d’Orgue dedicats a l’Abat Cassià Just.
Dissabte 8 de setembre cap a Montserrat, a les nou de la nit, tanquen el cicle de concerts d’Orgue dedicats a l’Abat Cassià Just.
Un concert increíble, l’artista és un jove monjo benedictí, d’una monestri alemany. Diumenge 9, cap a casa.
Aixó sí, el diumenge el migdia un senyor que havia portat a la seva mare a Conventual i s'estava al meu costat, en sortir ens va fer aquestes fotos, i va tenir la gentilesa d'enviarme-les. Ell és en Joan Dalmau i la seva mare es diu Magdalena.
Aquí veiem el nostra templer, Antoine Nolla, acompanyats de les seves filles Emma i Victòria. Què el Crist sigui el nostre present i el nostre futur amics.
Dilluns 17 engeguem la temporada de tardor de la coral. De tota manera no ens tornarem a veure fins el dia 1 d’octubre, perquè dilluns que ve, es festa. La festa de la Verge de la Mercè. 
Dimarts 18 de setembre de 2012, gairebé de matinada, anem a fer cua per apuntar-se a les activitats del Casal de Navas.
M’hi acompanya Conxi Galiano.
Aquest mes estic molt dedicada a portar al present al blog dels pares. Hi, ho estic aconseguint.
Divendres 21 de setembre de 2012, A Sant Sebastià Festival de Cinema, Richard Gere hi és convidat i, hi presenta una pel·licula. Està super wuaiiiiii. Aquí el veiem!
Dilluns 24 de setembre de 2012, a casa. Cap al vespre quedem amb Ma Teresa Segarra i Carme Vila, anem a la terrassa de la cafetería/xarcuteca a fer un mos. Cap de les tres ho volia però el tema de l’independència surt amb molta força, la meva posición agredeix a Teresa i Carme. Em sembla que ni tant sols em sap greu.
A les deu en punt agafo el bus 20 i cap a casa.
Dijous 27 de setembre de 2012 a la tarda, me’n vaig a visitar a Lolita Ardanuy, que la tenim a l’Aliança, uns quants dies de repós i segur que la deixen nova.
No em demaneu com però ja som a diumenge 30, el mes de setembre s’acabat.
Dilluns 1 d’octubre 2012
A les deu en punt agafo el bus 20 i cap a casa.
No em demaneu com però ja som a diumenge 30, el mes de setembre s’acabat.
Dilluns 1 d’octubre 2012
Primer assaig amb la coral Amiba, M’agrada, però el meu cor batega cap un altre dirección. L'ànima no s'expressa, on m'estic equivocant? Des que la mare falta la meva ànima no troba caliu. És sempre ensopegar amb un tarannà pracmàtic que no comprenc. "Jo no ´se que sento en el fons del meu cor, no sé si és amor" 
El dissabte dia 6 d'octubre 2012,
El dissabte dia 6 d'octubre 2012,
Fins a l’últim moment no vaig saber si podía anar a la trobada que els Oblats de Montserrat feien al Monestir del 10 al 14 d’octubre. L’actual conciliari dels Oblats, és el Pare Jordi Castanyer. A la fi, vam parlar per telefon el dilluns dia 8, sense cap problema, puc anar a totes les conferències en qualitat de simpatitzant dels Oblats, endavant.
El matí del dimarts dia 9 d'octubre vaig a la caixa, esperant que Déu, em doni solucions. I, les dóna, a la caixa han ingressat l’ajut de lloguer, els primers 6 mesos de l’any, 440,00 euros. M’han salvat l’esperança. A mig dia pujo a Montserrat. Hotel Cisneros, hb 110.
El dimecres dia 10, encara no he conectat amb cap dels oblats, l’organitzadora és una senyora a qui anomenen Faustina, cal esperar que arribi. 
Sortint de Conventual i davant de l’altar del Santissim hi trobo a Eugeni Fornells, és a dir, ens veiem alhora. Quin goig, reconectem.
Anem a dinar plegats. Un bon dia. Prop de la nostra taula, a l’hotel, hi ha la taula on dinen els Oblats que ja han arribat, ens presentem, i quedem per a la tarda, a les cinc. De moment no en puc sintetitzar res, l’experiència és massa espaiosa dins meu…
No torno a Barna fins el dimarts dia 16, això sí, he passat per una agencia immobiliaria de Monistrol, per veure si hi puc trobar un petit piset per anar-hi a viure…Déu però, té l’última paraula. 
El dissabte dia 20, hi vaig pujar, haviem quedat amb el Pare Lluís per veure si podia accedir a l’hostatgeria del Monestir.
El dissabte dia 20, hi vaig pujar, haviem quedat amb el Pare Lluís per veure si podia accedir a l’hostatgeria del Monestir.
Vam quedar a les 4 de la tarda. No ho puc expresar, i sí, m’és accessible, gràcies a Déu.
Hi seré del dia 30 d’octubre fins al 4 de novembre, fent un espai de silenci.
L'experiència de veure que l'hostatgeria m'és accessible va acompanyda d'una experiència en sortir de l'hostageria.
Vaig anar a donar les gràcies a la Mare de Déu i quan anava a entrar a la Basilica en sortia la Romeria de Vilafranca acompanyant al Sant Crist per anar a fer el camí del Via Crucis.
Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú.
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El pare Lluís em dona la clau, planta 7 cel·la R9. Cap a vespres en tornà plovisqueja en tornar a la cel·la, ja no en sortiré fins a demà. Santa nit!
Dilluns 5 de novembre de 2012
Aquí tenim les primeres fotografíes de la cel·la R9 a la planta 7ª de l’hostatgeria.
Gràcies Senyor, aquí estic. El diuemnge 4, després de Vespres, agafava el cremalliera de les 20:15 per tornar a casa. 
A baix a l’estació de Monistrol, encara no havia agafat el tren que Glòria Lomas, em trucava el móvil.
Dilluns al matí és a Barna i li agradaría veure’m. D’acord, però jo tinc assaig del Concert de Nadal a l’Auditori, cap problema t’hi acompanyo
A baix a l’estació de Monistrol, encara no havia agafat el tren que Glòria Lomas, em trucava el móvil.
Dilluns al matí és a Barna i li agradaría veure’m. D’acord, però jo tinc assaig del Concert de Nadal a l’Auditori, cap problema t’hi acompanyo
Dilluns 5 de novembre de 2012
Glòria va arribar molt juast i no vaig poder anar al assaig de l'Auditori. Li vaig explicar que estic mirant d’anar a viure a Monistrol, no puc continuar renovant el lloguer de casa a l’alça, no el podré pagar. Vam tornar al passat manipulat, em temo que no el vam poder adreçar. 
La fotografía ens recorda que vam anar a saludar a Joan, el mecànic de motos que és el propietari de la botiga del carrer Castillejos, 231. Em vaig perdre l’assaig. Glòria i la relació que tenim em dóna feina. He de posar molta atenció en no jutjar-la ni donar les situacions que generem per sabudes.
10 de novembre de 2012. He acceptat que no puc anar a viure a Monistrol. És un poble preciós, m’hi sento reviure, però no m’és accesible amb la cadira de motor i vivint sola. No pot ser. Parlant amb el pare Lluís, em suggerí que mires la possibilitat d’anar a Olesa de Montserrat. Som-hi.
La fotografía ens recorda que vam anar a saludar a Joan, el mecànic de motos que és el propietari de la botiga del carrer Castillejos, 231. Em vaig perdre l’assaig. Glòria i la relació que tenim em dóna feina. He de posar molta atenció en no jutjar-la ni donar les situacions que generem per sabudes.
Mitjançant la immobiliaria de la “Caixa”, hi trobo un piset, al carrer Pau Casal, 14, un 2º2º. M’agrada.
La directora de la Caixa Irene Baladas, m’ho facilita tant com pot. Ara cal esperar que la Caixa fixi el lloguer, són uns 300€ mensuals.
Segueixo a missa diària a Sant Pius X. El lloc de trobada de les activitats no és adaptat i per tant no hi puc accedir, i, resulta difícil integrar-me en un nucli de treball o estudi. No m’hi sé crear el grup. 
Dies de reflexió i retrobament amb la comunitat de Sant Ildefons, no he sabut caminar amb la comunitat i m’hi he apropat per demanar-los perdó.
Dies de reflexió i retrobament amb la comunitat de Sant Ildefons, no he sabut caminar amb la comunitat i m’hi he apropat per demanar-los perdó.
Alhora he sabut que mossèn Lluís Saumell, està deteriorat de salut i he pogut pregar amb la comunitat per la seva recuperació. 
Voldria que la comunitat de Sant Ildefons m’acompanyés en el procès d’aproximació a la pregaria Benedictina que s’ha m’està iniciant dins del cor.
Voldria que la comunitat de Sant Ildefons m’acompanyés en el procès d’aproximació a la pregaria Benedictina que s’ha m’està iniciant dins del cor.
Així, com es aquest imatge els porto dins el cor. Són els mossèns Joan Alemany, Lluís Saumell, i el vicari Xavier Dou, el nostre Xavier. El 23 de novembre és divendres, pujo a Montserrat a Conventual, però torno a Barna, a les 5 de la tarda
Divendres 23 de novembre de 2012
Avui hi ha el miting final de CIU, al Palau Sant Jordi i diumenge hi ha eleccions al Parlament de Catalunya.
M’ho faciliten Lluís Perez i la seva esposa Roser. Assisteixo al miting des de la base, la planta 0. Va ser corprenedor.
Lluís m’acompanyà fins que vaig poder agafar el bus per tornar a casa. Gràcies amics.
A primera hora de la tarda, cap a la Sagrada Família on feien una Eucaristia els devots del Crist de la Divina Misericòrdia.
Dins del Temple que en som de petits.
Hi vaig anar amb Montserrat Serna. Ens va sorprendre una mica la litúrgia, un poc radical, vull dir de bons i dolents. Déu ens triarà als bons mentre matem als dolents. Què hi ferem. Tal vega és arribat el punt del cami, on em cal mirar quin vestit li he posat al meu Jesús. El Crist de la Divina Misericòrida és presenta com el veim aquí, amb dos ratjos potens que li brollen del Cor, L'amor i la Compasió. No hi ha Amor sense Compasió,s ense passió. La passió que ens acompanya a acceptar a l'altre tal com és pequè hem comprès que l'únic do que Déu Pare Etern no ens ha concedit és el de jutjar al germà. Quan pogui comprendre que cada vegada que jutja al meu germà i el alumnió m'estic fent a mi mateixa, potser aleshores la Pau farà estada al nostre cor.
Les eleccions les ha guanyat, justet, CIU. Endavant president Mas i que el poble us hi acompanyi.
Un dia d’aquests vaig fer un tomb pel barri de Gràcia, aquí tenim una imatge d’ara dels balcons on de petita jugava.
Sí el balcó del pis principal del carrer Sant Joaquim, nú 5. Temps era temps.
Per si me’n vaig de Barna, la vaig passejant.
Centre Cívic de Can Felipa
Dimecres 12 assaig de coros de sarsuela a Can Felipa, al Poble Nou.
En sortir, trobada amb Marina Acarreta, hem dinar juntes. Una bona estona. Gràcies Senyor.
Dijous 13, dinar amb el grup d’Amiba al bar “Juan” de la Trinitat Vella.
A les 6 de la tarda concert de sarsuela a l’església de la Trinitat Vella. Fou un bon concert.
Ens apropem a les festes de “Nadal”
Hi sóc tot el cap de setmana. Celebro la meva primera “Gaudette” amb els Oblats. De fet es pot dir que estem iniciats en el “noviciat”. Inicar-me en una lectura de la RBenedictina, compromís de seguir les Laudes i els Vespres, cada dia, no es fa vacances. Acabar el dia amb les “Completes”, són curtes, però, una petita joia! 
Ha estat un cap de setmana joiós. El diumenge a la tarda, a la sala de la façacna, ens rebia el Pare Abat. Sempre per la “Gaudette” reb els Oblats i els simpatitzans que hi volen ser. Jo hi era!
Pare on em crides? La liturgia benedictina em tornarà al pecat, la culpa i el sacrifici: Cal? Faig un primer pas i ja em sento atrapada com en la família, supeditada a una voluntad que no és la Teva Pare ni la meva.
Jo hi era. Gràcies per poder ser-hi. L’he viscut amb el cor. "Lliures som si sabem perdonar I esclaus si només oblidem, els pacifícs no guarden rencor, no mantenen ni deuen penyora, poseeixen enter sense treva el valor de la pau i el sentit de la llum; lliures som si sabem perdonar i esclaus si només oblidem. Lliures som!" 
Som Nadal 2012
El 24 a la tarda amb telefonà Motserrat Serna per convidar-me a passar el Nadal, amb ells, a la cafetería d’en Joan i Montse. Accepto. Fins a demà Montserrat, i gràcies.
Hem arribat a la missa del “gall” La celebro a Sant Pius X. Al costat de Ramona Vivas, la senyora que viu i és un dels pilars de la residencia del carrer Manigua. Bé ja ho explicaré un altre dia. Fou una bona Vetlla de Nadal.
Dimarts 25 de desembre de 2012
El dia de Nadal, cap a la una vaig posar la cadira en dirección al barri d’Hostafrancs. Vam passar un bon “dinar de Nadal”. Per cert un dinar gens carregós. Hi havia el “papa Joan”, la seva cosina, els néts de Montserrat i papà Joan… Una bona colla!
Vaig tornar cap a casa rodant. Pare què hi faig a quí?. entenc que hi sóc perquè Tu vols, però ens cal? Facies Senyor la Teva Voluntat
Castell de Subirats
Dia de Sant Esteve celebrat-lo com d’altres anys a Sant Sadurní. 
El dia de Nadal, cap a la una vaig posar la cadira en dirección al barri d’Hostafrancs. Vam passar un bon “dinar de Nadal”. Per cert un dinar gens carregós. Hi havia el “papa Joan”, la seva cosina, els néts de Montserrat i papà Joan… Una bona colla!
Vaig tornar cap a casa rodant. Pare què hi faig a quí?. entenc que hi sóc perquè Tu vols, però ens cal? Facies Senyor la Teva Voluntat
Pere em vingué a recollir i abans d'anar a dinar ens vam passejar pel Castell de Subirats.
Aquí venia de passejar amb el seu pare, després de, gairebé tres hores de cotxe, però tot seguit va voler tornar on els esperava perquè "la monse està sola"
Així és de preciosa la nostra Daria.
Poguer passejar amb ells pels vells i bells camins del Castell de Subirats, un goig que guardaré al cor sempre..
Aquí en podem veure alguna mostra. és absolutament feliç i creix alegre i enjugassada.
Vaig passar un molt bon dia amb ells. Gr’acies amics, per el caliu de familia que sempre ens heu regalat.
L’any es fa escàpol. No sé ni com ha passat.
El tema del pis està bloquejat per la caixa que no fixa el preu del lloguer del pis d’Olesa de Montserrat. Cal esperar.
La meva petita vida és una vida que espera que la llum de l’Amor Incondicional m’essenyali el camí cap el goig de viure.
Aquí tenim l’última fotografía de l’any amb la molt estimada Neus. Bon Any Nou.
L’any però se’n va endunt-se’n el doctor Moises Broggi i Vallès. Un gran metge i humanista. Cristià de cor i de fets. Se’n va a trobar-se amb els millors de la seva generació. Ha estat un exemple de servei, honestedat i respecte per la diversitat i per la natura.
Descansi en Pau qui en vida ha dut la Pau allà on era.La meva petita vida és una vida que espera que la llum de l’Amor Incondicional m’essenyali el camí cap el goig de viure.
Aquí tenim l’última fotografía de l’any amb la molt estimada Neus. Bon Any Nou.
