Arbre
d’encens, Palmera de Sion,
el
fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
és Jesucrist, el Redemptor del món.
enllaç a Sirio: Universo de Amor
enllaç a Pioners 9è Septeni 
Gener 2013 dimarts dia 1. Missa a Pius X, dinar a casa. Serenor i una mica de solitud. La missa diària a Pius X, configura els dies. Són dies tranquils, solitaris, amb el neguit de canviar de pis i ciutat. Canviar Barcelona per Olesa de Montserrat, de fet jo em voldria quedar a viure a Montserrat, però, no sé veure quina activitat productiva i puc aportar. La intenció de canvi representa molt d’esforç físic i emocional. Em dedico a alleugerir la casa. Són dies de portar coses a reciclar, però l’espai buit gairebé no es nota. 
A la comunitat de Pius X, no m’hi puc integrar comunitàriament, perquè amb la cadira no es pot accedir als espai de trobada comunitaria. Amb Ramona Vivas i el suport del rector, mossèn Joan Miranda, preparem una carta per al Bisbat de Barcelona per tal de demanar ajut econòmic per poder posar un ascensor que faci els espais de trobada accessible. Alhora de signar no hi puc participar perquè no sóc d’aquest barri. No sóc del Congrés sinó del Camp de l’Arpa. D’acord, així podem tancar el mes de gener.
Amb el bus 50 de les 7:15 cap a Montserrat. Rampa provisional per entrar a l’hostatgeria, funciona força bé. Cel·la 12 de sant Josep, el pis 4t. A Vespres hi trobo a Montserrat i Pilar, les senyores de San Cugat, amb les qui haviem coincidit a les cel·les els anys 2007/08/09. Feia molt de temps que no ens trobàvem. Ben trobades amigues. L’endemà Laudes, la Basílica és preparada per celebrar la Candelera.
Després de Conventual, trobada amb el pare Jordi, estudi de la RB, la pregària segons la RB. Bases: entrega, silenci mental, humilitat i silenci emocional. Oh, així ho he entès.
Silenci emocional. La RB, et convida, com el mateix Crist ha coneixe't en profunditat. Ha desmiticar-te i desmiticar les situacions viscudes que t'ahn arrelat a la memòria empenyen-te a satisfer-les o sostenir rancúnies no reconegudes. Diumenge més. Vaig tornar cap a casa el matí de dilluns.
Dijous 7 de febrer de 2013,
al matí vaig anar a la clínica Olivé Gumà, on havien de fer una prova en Rafel, injectant-li contrast. Vaig fer-los companyia i vam passar juntes amb Teresa, les quasi dues hores que va durar la prova.
En sortir Rafel s’espavilà poc a poc, i vam marxar. Ells van prendre un tacxi cap a casa i jo vaig anar al c/Rossellò a pujar a un bus, que em portés a casa.
Tarda a l’Ateneu Barcelonés, homenantge pels 100 anys d’Abaciat de l’Abat Marcet. L’Organitzen diverses entitats: lliga Espiritual de la Ma de Déu de Montserrat, Oblats Benedictins, etc. Ho presenten l’historiador monjo de Montserrat, para Massot, el pare Abat de Montserrat, Josep Ma Soler, i més persones. Degut a la cadira em van posar a primera fila. Vaig acabar el costat del P. Abat. Em va saludar i felicitar per la meva sol·liciutd d’entrar a la familia dels Oblats. Gràcies P. Abat, i sobretot gràcies per les vostres pregàries. Reconec en l’Abat Josep Ma, la llum del Crist. Gràcies Senyor per aquest regal. 
Disssabte 8 de febrer de 2013 a Montserrat, trobada de novicis. El pare Jordi i Faustina ens preparen per al ritual d’entrada el 5è diumenge de Quaresma (letares) i pel d’acoolida en la familia benedictina, 4t diumenge d’Advent(gaudette) . Faustina Font és la presidenta en funcions dels Oblats de Montserrat, és una senyora molt activa i propera, viu entre Vic i Gurb. Bé aquesta vegada no estem a l’hostatgeria, amb Maria Vilalta, una senyora aspirant a Oblata com jo mateixa, que viu a la Selva del Camp (Tarragona). Compartim una cel·la, Abat Marcet 207. “Tant de temps que ha passat, dintre meu tanta nit, dalt del cel la ciutat, on potser ells han fugit” Temps fugit. Diuemnge 10 a la tarda cap a casa. La foto que veiem és posterior. I és que aquest hivern s'ha fet sentir.
Dijous 14 de febrer de 2013 a Vilanova i la Geltrú en tren. Sí, si, en tren de Renfe. Jo soleta com una noia gran Ai, l’estació de Sants em sembla un Univers immens. És aleshores que m’adono que s’ha m’ha parat el rellotge. Però, m’hi moc, tinc un bon suport del personal, i em planto a Vilanova. Rosa i Joaquim m’esperen a l’estació. Passejada per Vilanova, anem a dinar plegats, Rosa ens convida com sempre. Gràcies Rosa per la teva amistad. Anem a casa de Rosa, valguem Déu val, quants anys que no hi havia estat. Senyor què estic vivint?
De tornada deixo el tren a Sants i me’n vaig a buscar un bus que em porti a la parroquia de Sant Ildefons, no hi estat d’abans de nadal.
Missa de vespre, Anna Abad m’explica que el passat diumenge mossèn Lluís Saumell va oficiar la missa de les 10:15, quina alegría! Diumenge proper hi seré si Déu vol.
Diumenge 17 de febrer de 2013 Em vaig posar en marxa molt aviat, per por d’arribar tard. Em vaig quedar a la cafetería que hi ha a Travessera de Gràcia, nú “i mentre espera que es fes l’hora vaig escriure aquests mots en un tovalló, -Hi he fet l’asmurçar fort, coca de full i pinyons i café amb llet. Falten uns 10 minut per a les 10 del matí, estic preparada per anar a missa a Sant Ildefons, perquè avui oficià mossèn Saumell. Donem-li Gràcies a Déu, perquè, poc a poc, mossèn Saumell ha retrobat l’equilibri interiro i, aixecar el cor al Crist o talvegada a Jesúcrist. No és ben bé el mateix.
El Crist és trascendit, és més enllà de la matèria perquè l’ha donat, ha donat el cos material en Servei d’Amor a l’entorn on viu. Fora del món de la matèria en una vibració més alta vibra el Crist.
Dissabte 23 de febrer de 2013, dinar a casa dels amics Agustí Castells i Lolita Ardanuy, després vam anar a veure sarsuela a l’Orfeo Martinenc. “La Dolorosa” i un concert que du el nom de “Els Tres Tenors” Un bon dia.
La trobada amb Lolita Ardanui per a mi representa recupera i poder compartir el món de la ràdio. Aquella joventud en que, tot teixint seguia tots els programes de ràdio Barcelona. A la imatge i podem veure a Lolita i el seu germà Jordi.
El dimarts 24 me’n vaig a passar el dia a casa d’en Rafel i Teresa, Em venen a buscar el bus, fem un passeig, Ens arribem fins a l’escola de Judit, ens trobem amb Marta i acabem dinant tots junts a casa de Rafel. M’acompanyen fins el bus.
Els sento feliços, en Rafel viure a Castellar li ha transformat la vida. Aquí respira millor perquè el nivell de contaminació no és tant alt com a Barcelona, se li nota fins i tot en el color de la pell. Ens estimem germans, encara que no ho sapiguem compartir.
Arribo a casa cap a les nou de la nit.
El dijous 28 de febrer de 2013 faig un intent de sumar-me a una coral que comença a l’esglèsia de Sant Maria del Mar, s’assaja al carrer Sombreres, 6, al segon pis, m’han d’ajudar a pujar l’esglaó de l’entrada, dins hi ha ascessor. Ni bé ni malament, no va. I, així s’escola el mes de febrer.
Tinc un conflecte interior amb la religió. L'experiència d'entrar els germans Oblats la farà sortir. Però ara encara no ho veig clar. Em sembla que tinc prejudicis i que he d'anar més enlla dels pensaments i judicis que al llarg dels anys me'n allunyat de poder integrar-me en una comunitat religiosa-espiritual. Dins meu hi ha quelcom que no em permet acceptar les lleis que els humas li adjudiquem a Déu.
Silenci emocional. La RB, et convida, com el mateix Crist ha coneixe't en profunditat. Ha desmiticar-te i desmiticar les situacions viscudes que t'ahn arrelat a la memòria empenyen-te a satisfer-les o sostenir rancúnies no reconegudes. Diumenge més. Vaig tornar cap a casa el matí de dilluns.
al matí vaig anar a la clínica Olivé Gumà, on havien de fer una prova en Rafel, injectant-li contrast. Vaig fer-los companyia i vam passar juntes amb Teresa, les quasi dues hores que va durar la prova.
En sortir Rafel s’espavilà poc a poc, i vam marxar. Ells van prendre un tacxi cap a casa i jo vaig anar al c/Rossellò a pujar a un bus, que em portés a casa.
Dijous 14 de febrer de 2013 a Vilanova i la Geltrú en tren. Sí, si, en tren de Renfe. Jo soleta com una noia gran Ai, l’estació de Sants em sembla un Univers immens. És aleshores que m’adono que s’ha m’ha parat el rellotge. Però, m’hi moc, tinc un bon suport del personal, i em planto a Vilanova. Rosa i Joaquim m’esperen a l’estació. Passejada per Vilanova, anem a dinar plegats, Rosa ens convida com sempre. Gràcies Rosa per la teva amistad. Anem a casa de Rosa, valguem Déu val, quants anys que no hi havia estat. Senyor què estic vivint?
De tornada deixo el tren a Sants i me’n vaig a buscar un bus que em porti a la parroquia de Sant Ildefons, no hi estat d’abans de nadal.
Diumenge 17 de febrer de 2013 Em vaig posar en marxa molt aviat, per por d’arribar tard. Em vaig quedar a la cafetería que hi ha a Travessera de Gràcia, nú “i mentre espera que es fes l’hora vaig escriure aquests mots en un tovalló, -Hi he fet l’asmurçar fort, coca de full i pinyons i café amb llet. Falten uns 10 minut per a les 10 del matí, estic preparada per anar a missa a Sant Ildefons, perquè avui oficià mossèn Saumell. Donem-li Gràcies a Déu, perquè, poc a poc, mossèn Saumell ha retrobat l’equilibri interiro i, aixecar el cor al Crist o talvegada a Jesúcrist. No és ben bé el mateix.
El meu bell i vell somni és viure el Crist en .la materia, crec honestament que també va ser el somni de mossèn Saumell, tal vegada del mateix Jesúcrist. Viure el Crist en l’individuu, en la parella (creació de la familia) que ens porta a viure’l col·lectivament. He de marxar”- Fou un regal de Déu, escoltar i viure l’homilia de mossèn Saumell. Segurament el seguiré tots els diumenges de Quaresma que pogui. Al fina de l’ofici, una salutació molt càlida, en Xavier Dou si feu intensament present, amb l’afecte que sempre em dedica. Gràcies Xavier. Sortint vaig telefonar a Rosa Balague i vam anar a fer un café amb llet en una terrasseta de la plaça Cardona. Rosa es prepara pel canvi de pis. Anims valenta i endavant. 
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat.
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat.
La trobada amb Lolita Ardanui per a mi representa recupera i poder compartir el món de la ràdio. Aquella joventud en que, tot teixint seguia tots els programes de ràdio Barcelona. A la imatge i podem veure a Lolita i el seu germà Jordi.
Arribo a casa cap a les nou de la nit.
Tinc un conflecte interior amb la religió. L'experiència d'entrar els germans Oblats la farà sortir. Però ara encara no ho veig clar. Em sembla que tinc prejudicis i que he d'anar més enlla dels pensaments i judicis que al llarg dels anys me'n allunyat de poder integrar-me en una comunitat religiosa-espiritual. Dins meu hi ha quelcom que no em permet acceptar les lleis que els humas li adjudiquem a Déu.
enllaç a 2013 Pelegrins a Montserrat
Març, divendres 1Tant cansada que em plantejo no pujar fins demà a Montserrat. A l’estació demano ajut per treure el billet, com sempre, m’aten un treballador d’edat que mai havia vist. Em treu el billet d’anar i tornar, només fins a Monistrol, peruqè les Montserrats tenim el billet del cremallera gratuït. Bingo! Fet i debatut me’n vaig a mig matí i arribo just per dinar. Anava en el tren quan trucar el telefon, era el senyor Emili, l’api que s’ocupa del pis d’Olesa de Montserrat, la caixa ja ha fixat lloguer, 305,00. Endavant m’interessa. Cal anar a la caixa i enviar la documentació. Dilluns li enviarem.
Per entrar a l’hostatgeria segueix la rampla provisional. Cel·la 19, pis 4t, Sant Josep. Les finestres donen sobre el claustre de l’antic museu. Veig la font on, a les primeries de pujar a Montserrat, amb la familia de Sant Esteve, anavem a buscar aigua. Apartir de migdia trobada de novicis amb el pare Jordi. Prego per teneir claredat i prendre la millor decisió possible. És l’hora de decidir si me’n vaig de Barcelona. Em dol tancar el pis de Trinxant, on vam viure una etapa joiosa amb la mare i on va morir.
Em costa tancar el llibre de tot l’Amor Incondiconal que vam compartir. Ni que tinc ben clar, que singui on sigui els pares també hi són.
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anar a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu compredre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'es un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la mega pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino. El matí de dilluns dia 4, cap a Barcelona. El vespre estava ben apagada. És la societat barcelonina.
Dimarts 5 de març de 2013 amb Ma Teresa Segarra anem a visitar a Carles i Ramon, són a l’Hospital Clínic, en Carles Arcas Hernàndez està operat de gravetat. Carles fa mesos que ha perdut, gairebé la capacitat visual, això va força la seva jubilació i des d'aleshores la salut no l'acompanya. Sembla però, que se’n va sortint. Per cert, ens hem mullat amb ganes, ja quan hem arribat al clínic, plovia, en sortir-ne a bots i barrals. A la sortida amb Ma Teresa anem a parar als Tres Tombs, fem un pica-pica i cap a casa. plou amb ganes! 
El divendres 8 de març de 2013 al matí vam quedar amb l’api, el senyor Emili, per tornar a veure el pis, carrer Pau Casals, 14, 2n2a, amb la meva família. Rafel, Teresa, Marta i Josep. El pis els va agradar. M''animen a fer el canvi. Quedem amb el senyor Emili que la propera setmana singarem el contracte.
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anar a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu compredre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'es un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la mega pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino. El matí de dilluns dia 4, cap a Barcelona. El vespre estava ben apagada. És la societat barcelonina.
Amb la familia voltem per Olesa, el Mercat i a la plaça del teatre de la Passió, ens hi asseiem i fem un petit aperitiu. Cap a quarts de dues ells cap a Castellar i jo cap a Montserrat: Hostatgeria planta setena, cel·la 8.
Aquest cap de setmana tenim trobada es la “letare” El diumenge els aspirants a oblats, demanem els monjos benedictins, representats pel pare Jordi, que ens acollin em la familia dels Oblats. Pare/Mare ajudeu-me a perdonar la meva vivència familiar, Només som Amor. Amb les Completes acabem el dia de la dona. 
Diumenge 10 de març de 2013 Desperta des de la matinada, vaig esciure al dietaris “tot s’ha fet pregària” A les 10 ens vam trobar a la portería amb el pare Jordi, poc més tard ens rebia el P.Abat, Josep M.a Soler. Ens encoratja a aprofundir en la Fe i la Pregària. Després de Conventual vam pujar al Cambril, allí es feu la sol·licitud d’acollida a la familia dels oblats.
Diumenge 10 de març de 2013 Desperta des de la matinada, vaig esciure al dietaris “tot s’ha fet pregària” A les 10 ens vam trobar a la portería amb el pare Jordi, poc més tard ens rebia el P.Abat, Josep M.a Soler. Ens encoratja a aprofundir en la Fe i la Pregària. Després de Conventual vam pujar al Cambril, allí es feu la sol·licitud d’acollida a la familia dels oblats.
Tarda a les 5 ens aplegavem a la sala de la façana del Monestir. Els oblats tenen eleccions, Faustina Font, és presidenta dels oblats. Cap a les sis de la tarda ens vingué a saludar el P. Abat. just fins a Vespres. Sopar avui amb el pare Jordi a l’hostatgeria.
Diumenge 17 no puc anar a missa a Sant Ildefons, perquè a barna hi ha “Marato” i algunes linees d’autobus, entre elles el 15 estan parades unes hores al matí. Donçs cap a casa. Vaig respirant el nostra cel, mare. Ara em cal gaudir-lo, que ho faig, però, també m’hi sento sola, em manques mareta. T’estimo. 
El dimars 19 de març de 2013, a la tarda vaig anar a parar al Santuari de Sant Josep de la Muntanya. L'última vegada que hi vam anar a pregar amb la mare, fou la primavera que vam venir a viure a Trinxant. Amb ella no hi vam poder tornar, jo ja no caminava, i des que vaig amb la cadira de motor no hi havia estat. Gràcies al Procés de la Vida, Gràcies a Déu per aquest ara i aquí. 
El dimecres dia 20 a la tarda partida de “canastón” a ca Dolors Lara, amb Teresa Paunells, Lluïssa, Concita i Mercè- Va ser una molt bona tarda.
Dijous 21 de març 2013. Conventual a Montserrat, avui recordem el Trànsit de Sant Benet. El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Nostre Senyor. Segur que a la Casa del Pare seguirá treballant amb els seus meravellosos exlibris i les seves boniques il·lustracions. La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares. Cap a les 7 de la tarda a Barna.
Dijous 21 de març 2013. Conventual a Montserrat, avui recordem el Trànsit de Sant Benet. El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Nostre Senyor. Segur que a la Casa del Pare seguirá treballant amb els seus meravellosos exlibris i les seves boniques il·lustracions. La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares. Cap a les 7 de la tarda a Barna.
Divendres 22 Avui, Rosa Balague dina a casa, Neus s’hi suma. Un bon dinar i un bon dia. Gràcies Amigues, de fet celebravem que em quedo a casa! 
Dissabte 23 de març de 2013 a Montserrat Vaig sortir de casa, amb la bossa a l’esquena per trobar-nos amb Montserrat Serna i Joan i anar a fer un mos al “Viena” del carrer Pelai. Després vam tornar a la residencia on està en Joan i vam jugar una bona estona el domino. Vam marxar juntes amb Montserrat i li vaig proposar si volia pujar a Montserrat, no avui, no. Però, pujaré demà. Vaig arribar a Montserrat just passades les 7 de vespre. Instal·lada a l’hotel em vam facilitar una habitació de davant, la 106. Quin goig! 
Diumenge 24 de març 2013: Rams Montserrat Serna, va arribar a migdia. Vam gaudir d'una estada a Montserrat juntes, Avui a 21 de febrer de 209, només en puc dir que va ser absolutament màgic. Joan, el marit de Montserrat era ingressat en una residència perquè l'aparent malaltia mental que patia no els permetia tenir-lo a casa. Montserrat vingué a la muntanya a pregar per ell i per ella. Amén. 
Al vespre concert del cor “Frances Vallès” de la catedral de Barcelona, a la Basílica.
Dilluns 25 de març de 2013 arribava a casa a les dotze i pocs minuts després arribaven: Rafel, Teresa, Marta, Josep, Gerard, Judit i Agnès. Vam estar veient quines coses podem millorar a casa que em facin sentir més al dia. Dinar al Sant Angelo’s. a la tarda passeig per l’Hipercor de Meridiana. Un molt i molt bon dia! Dimarts 26 de març de 2013 dinar al “xino” del Poble Nou, amb Marina Acarreta.
Bona comunicación. Vaig tornar a casa passejant i vaig passar per davant l’actual seu dels Bombers de Barcelona.
Bona comunicación. Vaig tornar a casa passejant i vaig passar per davant l’actual seu dels Bombers de Barcelona.
Dimecres Sant 27 de març de 2013.
A mig matí cap a Montserrat. Hi arribo just per trobar Coordinació Pastoral tancant, em cerquen al pare Lluís, em dóna la clau del la cel·la 17 del pis 4t. Deixar la bossa, rentar-me les mans i cap al menjador.
A mig matí cap a Montserrat. Hi arribo just per trobar Coordinació Pastoral tancant, em cerquen al pare Lluís, em dóna la clau del la cel·la 17 del pis 4t. Deixar la bossa, rentar-me les mans i cap al menjador.
Quan vaig arribar, en sortir de l’estació del cremallera em va saludar una boira espesa. Em va fer sentir que me’n voltava el misteri de la Passió, un misteri que des l’octubre assat, Jesucrist vol que accepti. Aquí em teniu: Senyor. 
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia.
Dissabte 20 d'abril de 2013
Rosa Balague i Morera fa el canvi de pis amb el seu fill Jordi. Tot arriba estimada amiga. Rosa és una dona molt valenta, estimada pels seus fills, però molt sola.
El diumenge a la tarda “canastre” a casa amb Rosa, Marina i Pilar. Gràcies amigues per la vostra companyia.
Dilluns 22 d'abril de 2013 concert de les corals Amiba i Trinitat Vella a l’esglèsia de Sant Joan de Mata, a la plaça Mossèn Clapes, 16. Va ser un bon concert, fins i tot vam cantar el “Vapensiero” Vaig gaudir-lo amb ganes. La coral em permet viure l'experiència del cant amb el grup, amb l'entorn social que com jo vol gaudir del mitjà que és la veu. Com que no sabem cant ens posem sota la direcció d'un expert que ens assenyala les actituds que calen per treure la "millor versió de la nostra capacitat cantaire.
Miquel Angel Arias Soler, un director absolutament inoblidable. A vegaes em recorda al senyor Joaquim Ferrer, el primer orientador-espiritual que la vida em va regalar. El que assenyalava el cami cap añ super-home. Senzill, seré, segur del que espressava perquè ens transmitia la seva experiència de vida feta recerca de Déu.
Acabat el concert, cap a casa, estava motl cansada i per tornar de la plaça de Mossèn Clapès a casa hi ha un trajecte una mica llarg i pesat perquè he de fer la volta pel passeig Valldaura.
23 d'abril de 2013. Sant Jordi
Sant Jordí passà enguany amb més pena que glòria, i no em demaneu perquè.
El dimecres 24 a migdia ens trobem amb Ma Teresa Segarra per anar a dinar amb Josep Obradors a un restaurant macrobiòtic que han obert uns amics d’ell. Dinem plegats, Ma Teresa, Josep i Cesar, un amic d’en Josep i dels amos del restaurant, per cert que en Cesar per aquest estiu projecte un viatge a Findhorn.
Bona estada si ho fas, amic.
Dijous 25 d'abril, 2013 cap a Monserrat, enguany viurem la Vetlla de la Mare de Déu.
Aqui al costat tenim l'Himne a la Mare de Déu de Montserrat, que hem gaudit en aquesta vetlla Montserratina.
Avui a 21 de febrer de 2019 en portar al present la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat tot se'm fa fugisser, s'esvaeix darrera una boirina suau. Del centre de la Basilica en treuen els bancs i només en deixem uns pocs al laterals. La joventud i no tan joventud seuen a terra, on s'hi han posat catifes.
Des que obren les portes cap a les vuit del vespre la gent no para d'entrar i eren les dotze de la nit que encara arribaven grups que venien a acompanyar a la Mare de Déu en la seva Vetlla. 
26-27 d'abril de 2013 Així de pletòrica i vibrant estava la Basílica la nit de la Vetlla de la Mare de Déu. Gràcies Mare per concedir-me aquest regal.
Sortin, cap a la cooperativa Rocaguinarda, a participar en el taller d’escriptura. Les companyes m’acullen amb afecte, els agrada el conte que he escrit pel concurs, me’l corretgeixen, cosa que a Antonia i Núria els dóna força feina. Me’l deixen a punt per entregar. Gràcies companyanes. Els pregunto si puc reincorporar-me al taller, em diuen que sí; em sembla però que no tenen clar que hi sigui constant. Ara és feina meva decidir on s’he d’estar, i si realment sortint de l'assaig d'Amiba, em resulta gratificant anar correns cap a la Cooperativa, i arribar começada la runió.
Dimats 7 de maig de 2013, tinc el conte a punt per imprimir, ben aviat donçs, era a la copistería, Núria m’ho va imprimir i em vaig endur les còpies a casa per preparar-les i entregar-ho, precisament a la còpisteria de Núria que és l’altre lloc, a més de Sant Pau mateix, on es podem entregar. Sortint d’entregar el conte, vaig decidir passar pel casal, feia molts dies que no saludava a Motse i Núria. Al despatx amb Montser hi havia Eulàlia, que directament em demanà d’enllaçar a la web del Casal, on blg que han creat els del grup de pintura. Eulàlia, amb molta mà esquerra em recordà que tenia la web abandonada. Donçs, au, cap allà, aquesta tarda tindreu l’enllaç fet, parlaré amb Núria si li sembla bé que seguixi ocupant-me de la web, i si em pot recordar alguna cosa que he oblidat. A la tarda, Núria ja m’enviava els cartells que tenia de les activitats del Casal, i, mitjançant el correu m’aclaria els dubtes que jo tenia. Donçs, ja hi sóc, S’ha m’ha girat feina.
Dimecres 8 de maig de 2013, nova visita en Rafel, En arribar em comuniquen amb goig, que la doctora el troba bé, ni que falta el resultat d’una ananítica que no tindran fins d’aquí a uns dies. Demà però ja se’n pot anar cap a casa. Passem la tarda plegats, en Rafel parla de la seva memòria de l’àvi Joan, poc a poc en desfer-se el rencor, Rafel pot anar entrant els espais de la seva infantes i juventud. Gràcies JesusCrist perquè mia no renuncies als qui per voluntat propia i voler dels Pares Eterns, has regalat el do d’ésser germans en el teu Amor. 
Dijous 9 de maig de 2013,
No m’hi he quedat a dormir, el bany de casa d’ells, per a mi, és un risc, no passo per la porta, no hi tenen agafadors prop del wáter. No m’hi veig amb cor de quedar-m’hi a passar-hi la nit. Marta, Josep i Rafel, m’acompanyen al bus. Quan són a l’estació, esperant el tren cap a bcn, m’adono que m’he deixat el mòbil a casa del meu germà. En arribar a bcn, veig que ha plogut força. He baixat a l’estació del carrer Provença, baixo fins a València a buscar el bus, 20. Arribant a casa es torna a posar a ploure i amb ganes.
Gràcies pel dia d’avui, Senyor. Telefona en Rafel per saber com he arribat, bé, però m’he deixat el mòbil a casa teva. Em diu que el proper dijous han de baixar a bcn, a visitar-se a l’endocrina. D’acord ens veure’m i recuperaré el mòbil. Unes partides de solitari, cap a quarts de dotze, Completes i a dormir!.
Dilluns 20 de maig de 2013.
Pasqua de Pentecosta.
He anat a asmurçar a la cafetería de la plaça del “pimenter”
Després cap a casa. Tot el dia a l’ordinador, treballant al blog dels pares, aquest present que vivím.
Dilluns 20 de maig de 2013
Pasqua de Pentecosta a la tarda he telefonat al pare Lluís per concretar les properes visites a Montserrat.
Concretament què: dia 22 de juny a les quatre de la tarda, hem quedat de trobar-nos per fer una estona de comunió. Ja em quedaré fins passada la Revetlla de Sant Joan.
Després he parlat amb Àurea i li he demanat plaça per a Marina Escofet i Pilar Alemany per la trobada del 29 de juny, ni que jo hi pujaré el dia 28. Baixarem les tres el dimarts dia 2 de juliol després de dinar. I, el diumenge se’n va a la posta.
Celebrant els 80 anys de la nostra amiga Rosa Balague
El dia 23 de maig de 2013,
Rosa Balague, va celebrar el seu 80è aniversari amb els seus fill i va voler que hi fos. I, aquí em teniu entaulada amb la família Balague-Fernàndez i els amics que la nostra estimada Rosa va voler amb ella aquell vespre.
Em seria difícil treuren els sentiments viscuts aquell vespre-nit. Principalment quan a l'hora d'entrat al menjador en Emili i Jordi van ghaver d'agafar la cadira i pujarla i després, és clar, pujar-me a mi. Sempre és una mica així, com si el fet d'anar amb cadira no hagués estat contemplat en el meu camí
Felicitats Rosa!
Juny 2013, 1 dissabte
El dia 1 de juny, dissabte a la Basílica de la Sagrada Família hi van col·locar una imatge de Sant Benet, donació dels monjos del Santuari de Montserrat.
Es va oficiar una missa, celebrada per l'Arquebisbe de Barcelona i l'Abat de Montserrat, per a la dedicació de la imatge, vaig poder ser-hi. Va ser un molt bon dia. Gràcies Mareta de Montserrat.
Divendres 6 de juny de 2013
Dimenge 9 de juny de 2013 a les vuit del vespre.
Concert de les Corals de
Miquel Angel Arias Soler a la
Catedral de Barcelona
Amb el tren de les dos quarts de sis cap a Barcelona. Recordem que amb la cadira de motor ningú em pot baixar. Tenim concert de les Corals que dirigeix Miquel Angel a la Catedral.
Ens concentrem pels entorns de la Catedral a partir de les 7 de la tarda, perquè el concert és passada la missa de les vuit del vespre.
Anem entran a la Catedarl que encra fan missa, vergonya de pertanyer a un col·lectiu que no sap respectar el lloc on és.
Mareta quin guiri-gall podem montar dues centes persones juntes, Del respecta i del silenci en la col·locació: res de res.
Neguits a part, s’ha complert el somni d’en Miquel Àngel Arias el nostre director de la Coral Amiba on jo col·laboro i l’àmpli grup de les altres corals que ell dirigeix.
No sóc capaç de descriure el que vaig sentir en cantar l’Emigrant en acabar el concert al portal de la Catedral.
Bé, aquí hi tenim a Lolita Ardanuy, la nostra Radio-escopista. Temps era temps.
Dijous 25 de juliol de 2013, vaig a Casa de Rafel i Teresa.
És un bon dia, que guardem a la memòria amb aquestes fotografies. També n’hi afegim una de tots els nets d’en Rafel i Teresa. Gerard està fent madurar la seva adolescència, molt depressa.
Per cert, les fotografies s'assemblen, però no són iguals, tenen matiços diferents que a mi m'agraden.
Divendres 26 de juliol 2013, Santa Anna, anem a fer una xocolatada amb magdelenes de xocolata fetes per Anna Collado a casa seva.
Albert amb Daria. Gràcies família pel vostre amor, absolutament gratuït.
Divendres 29 de movembre de 2013 en Rafel torna a casa. Gràcies a Déu que ens ha estimat que ens ha estimat primer!
Desembre 2013
Tinc totes les confirmación familiars per la trobada en la festa de la “Gaudette”
La família d'en Rafel, al complert si és ell segueix be, fins ti tot compten que vindra en Gerard.d¡ells en són onze.. Gràcies.
La familia d'en Joaquim: vindrà Marina, una amiga d'ella i al final s'hi apunta Marina Lledó amb les seves filles en sumen cinc. Gràcies. Glòria Lomas també hi serà.
El grup d'amics en sumen cinc més. Montserrat Serna i Rosa Ruiz, Rosa Balague, Rosa Soler i la noia que l'acompanya Ma Rosa Matas i Ma Teresa Segarra. Gràcies a tots. Eugeni Fonoll no s'hi veu capaç
Sembla que serem 23 persones contant amb mi. Gràcies Mareta de Montserrat per la Teva Misericòrdia.
Diumenge 1 de desembre de 2013
Barcelona ja ha estrenat le lluminaries nadalenques. Aquí tenim l’enllumenat del c/ Creucoberta, aquest anys molt contemplat mentres espero el bus 50, que em porti a casa sortin de l'estació de plaça Esapnya quan torno de Montserrat.
La plaça Maragall. A què està guapa de nit?
A sota l'arbre de la plaça de dia i sense llum, fa patxoca, he!
Dilluns 11 de desembre de 2013
La comnuió dels germans, l'Eterna relació del Crist amb els seus germans. "Aquest memament només us dóno: que us estimeu als uns als altres com jo Us estimo" Amén!
Estimeu-vos als uns als altres com jo Us estimo. Estimat germà Jesus, des que era una nena que sempre t'he cercat en el meu entorn, només tú em pots ensenyar a cercar-te dins del meu petit cor.
Acabada la missa, no sabiem marxar del prebiteri. No voliem que la comunió que haviem viscut s'esfumés en separar-nos. Petons i més petons, els Oblats estaven joissos i m'acollien com qui s'obre a un infant que tot just fa tentines. Parlaven de la foto. Es que acabada la ceremònia es fa una fotografia del grup en el Cor superior. Aquí la tenim. Deixeu-me posar aquesta imatge que recull les que m'ahn semblat millors imatges que m'han arribat.
Les fotografies són fetes per Montserat Fortuny, l'oblata que vaig conéixer a la Cooperativa Rocaguinarda, i que ens vam retrobar a Montserrat. Cal tenir en compte que el grup del Rocaguinarda no ho sap que Montserrat és Oblata. Montserrat és mestre de català com la majoria del grup del taller d'escriptura del Rocaguinarda.Bé ja us he presentat a Montserrat Fortuny.També hi ha fotografies fetes per Ma Teresa Segarra, i n'hi ha alguna feta pel fill d'en Pere.
De nou, el recorregut per dins el Monestir acompanyada per Josep Ma. Gràcies Mare Bruna per ésser ara i aquí. Glòria Lomas Gonzalez, la nostra Glòria: es va ocupar de replegar les famílies i organitzar-les per anar a l’hotel, a dinar, va poder agrupar-les en dues taules darrere de la nostra. Gràcies Glòria estimada.
Taula de les famílies; Casas-Rovira, Ferrera-Casas, Ruiz-Casas. Glòria Lomas
El dinar de la "Gaudette" es fa a l'hotel Abat Cisneros. com que és multitudinari i està preparat per la Comunitat Benedictina, ens preparen un menu de grup amb força qualitat. Canelons i Fricandó, beguda, pa, postres i cafetó amb gotes. Déu ni dó.
Taula amb la part de la família Lledó-Acarreta que ha volgut ser-hi. Les cosines Montserrat Serna i Rosa Ruiz. Les amigues Rosa Balague i Ma Teresa Segarra.
Taula dels Oblats entrants i els coordinadors del grup.
Ha estat un bon dia per a nosaltres i per les nostres famílies
El dinar se'ns va passar sense adonar-nos-en.
Els qui m'hi van acompanyr una mica despenjats de tots, no coneixien a ningú, Però con que entre ells si es coneixien, dons van estar contents. Cal dir que la més despenjda era jo, encara estava en la pau del Senyor,
Cap a quarts de cinc, Rosa Soler Duran i Ma Rosa Matas, Marina Lledó i les nenes, se’n anaven. Rafel i família també se’n anaren, contents d’haver vingut.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler. És costum que per la tarda de la “Gaudette” rebi als Oblats i els faci propostes de creixement en la Fe. .
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia.
Aquests dies els horaris van una mica
canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat.
canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat.
Gràcies Senyor pel teu Amor i la teva immensa Misericòrdia. A la tarda celebració del Sant Sopar, Adoració del Santíssim i despullament de l’altar. Poc més tard anem a sopar. Després tornem a la Basílica fins prop de les dotze. 
Dimarts 2 d'abril de 2013,
Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual. Vam passar per l’hotel, vaig demanar cel·la per la Setmana Santa de l’any vinent,
Ens acomiadem amb Faustina costa de marxar. Són dies de joia.
"No és un adéu per sempre és sols l'adéu per uninstant, el cercle referem i fins i tot serà més gran"
Divendres Sant 29 al matí a la sala de la façana, el pare Jordi-Agustí Pique ens regalà una conferencia sobre el “duel de la vida i la mort” mitjancant el Requiem de Mozart. Senzillament magnífic. Per cert, al mati pujar una estona, bàsicament per escoltar la conferencia del pare Jordi Agustí, Helena Gordón. Adéu amiga el nostre projecte és diferent, per ara no coincideix.
A la tarda a la Basílica, celebració de la Passió de Nostre Senyor Jesucris. Adoració de la Creu. No sé expresar el que vaig sentir en besar la mà dreta del crucificat. Gràcies Senyor perquè ets Tu el vencedor d’aquesta petita vida que gestiono i que es tota ella Gràcia Teva. Faustina i Rosa, sempre molt aprop meu, gràcies germanes. A la nit: Via Crucis a dins la Basilica, fora plou!
Dissabte Sant 30 de març de 2013
Al matí, a l’hora d’asmurçar, li comento al pare Lluís Planas, que voldria fer una ofrena en la celebració de la Vetlla Pasqual. Ell ho gestiona i poca estona després em confirma que ho podré fer. Gràcies pare Lluís. Cap a les 5 de la tarda, anem a la Basílica, ja no en surto. Gaudeixo del vestiment de l’altar, veig tornar guarnir el baldaquí i retornar la Santa Creu. Gràcies.
Cap a quarts de deu, els nois de servei em porten una cadira manual i hem deixen a davant de la sacristía.
Des d’allí, alhora de fer les ofrenes, em portaren fins a l’altar, duia una patena plena de petites Osties, em semblava que deixava a l’altar tots els menbres de la familia que des de temps infinits han format la cadena que ens ha dut en aquest present. Gràcies Senyor.
En entregar l’ofrena l’Abat em desitjar bona Pasqua i també una bona Pasqua als Oblats. Sant Pasqua Germans.Hep, encara vam fer xocolata desfeta i melindros a la sala de l-hostatgeria, amb una pare Lluís cansadissim i un germa Andreu esgotats.Gracies germans pel vostre acolliment.
Diumenge de Pasqua 31 de març
El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Dissabte Sant 30 de març de 2013
Al matí, a l’hora d’asmurçar, li comento al pare Lluís Planas, que voldria fer una ofrena en la celebració de la Vetlla Pasqual. Ell ho gestiona i poca estona després em confirma que ho podré fer. Gràcies pare Lluís. Cap a les 5 de la tarda, anem a la Basílica, ja no en surto. Gaudeixo del vestiment de l’altar, veig tornar guarnir el baldaquí i retornar la Santa Creu. Gràcies.
Des d’allí, alhora de fer les ofrenes, em portaren fins a l’altar, duia una patena plena de petites Osties, em semblava que deixava a l’altar tots els menbres de la familia que des de temps infinits han format la cadena que ens ha dut en aquest present. Gràcies Senyor.
En entregar l’ofrena l’Abat em desitjar bona Pasqua i també una bona Pasqua als Oblats. Sant Pasqua Germans.Hep, encara vam fer xocolata desfeta i melindros a la sala de l-hostatgeria, amb una pare Lluís cansadissim i un germa Andreu esgotats.Gracies germans pel vostre acolliment.
El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Després de Vespres sopar a la cel·la amb Faustina Font. Ella s’està en una cel·la perquè aquests dies ha rebut visites de la seva familia. Sopem una truita magnífica, com podem veure. Que n'és de bo el menjar compartit entre els germans¡
U d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, avui a Conventual celebrem els 25 anys d’Abaciat de l’Abat Bardolet. L’Abat Bardolet ens fa una homilía molt sentida dedicada al apostol Pere. M'estimes Pere?
És el dia en que, després de Conventual, amb Helena Gordón, anem a saludar, cinc minuts, el pare Jordi-Agustí Pique. Helena li demana una entrevista entre el Lama Gyurme i l’Abat, jo assenyalo que potser seria millor que primer es coneguéssim el pare Jordi-Agustí i el Lama Gyurmè, el pare Jordi-Agustí hi està d’acord, l’Helena no gaire. 
Queden que el pare Jordi-Agustí conectarà amb Helena per donar-li una resposta.
Queden que el pare Jordi-Agustí conectarà amb Helena per donar-li una resposta.
Amb Helena dinem, compartim, el dinar amb Faustina a la cel/la. A mitja tarda, Helena se’n va i nosaltres cap a Vespres.
Dimarts 2 d'abril de 2013,
Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual. Vam passar per l’hotel, vaig demanar cel·la per la Setmana Santa de l’any vinent,
Ens acomiadem amb Faustina costa de marxar. Són dies de joia.
"No és un adéu per sempre és sols l'adéu per uninstant, el cercle referem i fins i tot serà més gran"
A dalt, al santuari queden l'Abat i els seus monjos, un univers al servei de Déu fet a mida dels humans, però allò que compte per al Nostre Pare del Cel, és l'intenció del nostra servei. Aquí li oferim la nostra petita creació al Voler de Déu o el voler dels humans?
A Monistrol amb el tren de les 13:45 cap a Barcelona. Arribo a casa gairebé a les quatre de la tarda, tot m’hi espera en pau.
Gràcies. Tinc feina per fer organitzat una mica el retorn a casa. També és tornar a la solitud compartida amb el Crist. Gràcies estimat Tú sempre ets en el nostre Cor.
Dimecres 3 d'abril de 2013, tarda de “canastre” al Casal amb berenar inclós. Gràcies amigues per comptar amb mi.
Al vespre teléfono a casa del meu germà, estem penens que Gemma i Joan tinguin al seu segon fill. Rafel està molt content, Gemma és a Barna, a la clínica del Pilar ha donat llum a un nen, li direm Lluc, els dos están molt bé. Benvingut Lluc.
Dijous 4 d'abril de 2013, camí de la clínica del Pilar a conèixer en Lluc Ruiz Casas.
Quan arribo a la clínica del Pilar, al passadís on hi ha l’habitacio on están Gemma i Lluc, els primers que trobo són els iaios del petit.
El meu germà Rafel i el pare d’en Joan. Enreonem una bona estona. Fins que entro a conèxier el petit Lluc.
Dins l’habiració, seguint els costums de la familia, tota la colla dins. Teresa, Marta, Josep, Judit, Agnés, i d’altres entrant i sortint…
Bé aquí tenim el que n’ha quedat d’aquell entrenyable moment.
Mare, pare us el regalo, és el vostre moment de pau i joia.
En Rafel se’n ha sortit, ha estat el Rafel que tots saviem que era, s’enfrontat a si mateix i se’n ha sortit amb l’ajut de l’Amor Incondicional que li guarden els qui han passat davant obrint-nos camí.
Gràcies Senyor.
Aqui tenim a Agnés amb el seu germà Lluc. Ara Agnés està una mica espantada perquè haurà de fer de germana gran i no sap si se'n sortirà prou bé.
Però coneixent als seus pares sabem que se'n sortirant tots junts.
Jo aquests dies vaig una mica atabalada, m’he canviat el móbil per un digital. Ho he fet a la botiga del passeig de Fabra i Puig, de fet encara no el tinc l’han de donar d’alta.
Dissabte 6 d'abril de 2013
A Monistrol amb el tren de les 13:45 cap a Barcelona. Arribo a casa gairebé a les quatre de la tarda, tot m’hi espera en pau.
Gràcies. Tinc feina per fer organitzat una mica el retorn a casa. També és tornar a la solitud compartida amb el Crist. Gràcies estimat Tú sempre ets en el nostre Cor.
Dimecres 3 d'abril de 2013, tarda de “canastre” al Casal amb berenar inclós. Gràcies amigues per comptar amb mi.
Al vespre teléfono a casa del meu germà, estem penens que Gemma i Joan tinguin al seu segon fill. Rafel està molt content, Gemma és a Barna, a la clínica del Pilar ha donat llum a un nen, li direm Lluc, els dos están molt bé. Benvingut Lluc.
Quan arribo a la clínica del Pilar, al passadís on hi ha l’habitacio on están Gemma i Lluc, els primers que trobo són els iaios del petit.
El meu germà Rafel i el pare d’en Joan. Enreonem una bona estona. Fins que entro a conèxier el petit Lluc.
Dins l’habiració, seguint els costums de la familia, tota la colla dins. Teresa, Marta, Josep, Judit, Agnés, i d’altres entrant i sortint…
Bé aquí tenim el que n’ha quedat d’aquell entrenyable moment.
Mare, pare us el regalo, és el vostre moment de pau i joia.
En Rafel se’n ha sortit, ha estat el Rafel que tots saviem que era, s’enfrontat a si mateix i se’n ha sortit amb l’ajut de l’Amor Incondicional que li guarden els qui han passat davant obrint-nos camí.
Gràcies Senyor.
Però coneixent als seus pares sabem que se'n sortirant tots junts.
Jo aquests dies vaig una mica atabalada, m’he canviat el móbil per un digital. Ho he fet a la botiga del passeig de Fabra i Puig, de fet encara no el tinc l’han de donar d’alta.
Enfilo cap a la Catedral, els Oblats oficien una missa cada any a l’altar de Sant Benet, que és el de la Transfiguració.
Arribo aviat, ens anem trobant els oblats. Sorpresa, no podem oficiar a l’altar de la Transficuració, que és una capella lateral prop de l’atri, perquè a l’altar major, coincidint en l’hora, i celebrem una missa els “Cavallers Ecuestres del Sant Sepulcre.
Aleshores començem a veure, bàsicament homes, tots vestits del temps en que es constituir l’ordre. Vestits blancs, potser són hàbits, capes que els cobreixen del tot, amb aquells colls tots plisants i un sombrero de plat, també blanc amb plomes. Cavallers mediavals… m’esgarrifo de veure’ls. Bé, el pare Jordi se’n surt i fem la missa a la capella de Sant Llúcia, que bé!
Feia anys que no hi entrava, he de tornar a dir que des que falta la mare no hi havia estat a la capella de Santa Llúcia. Una missa molt emotiva,
Em cal recordar que avui es compleixen 54 anys que el Senyor s’endugué el pare al cel.
En acabar la ceremonia m’hagueren d’acompanyar, els treballadors de servei, per dins la catedral per poder accedir a la rampa de sortida. Els cavallers eren en plena pregària d’ofrenes, em vaig atabalar.
En sortir ens vam despedir i Ramona Solans i jo, va anar a dinar a la cafetería que hi ha prop del momument a Ramon Berenguer. Després la vaig deixar al bus, i jo me’n vaig anar cap al passeig de Fabra i Puig a recollir el móbil.
En baixar del bus, plovia, em vaig mullar i, vaig quedar una bona estona en una cafetería que hi ha a l’avinguda Meridiana amb Fabra i Puig, Quan vaig comprar que havia obert la botiga de Movistar vaig anar cap a munt. Amb el mobil a la butxaca, me’n vaig cap a casa. Mentre em canbiava de roba vaig començar a tremolar i no viag parar fins més enllà de l’una de la matinada. L’endemà estava baldada. Tot i axí, vaig organitzar el dinar, haviem quedat amb Ramona Solans, per dinar a casa. Ramona va arribar cap a la una.
Vaig aguantar bé. Se’n va anar cap a quarts de sis de la tarda, volia veure les vespres. Jo també, vaig recollir casa, veure les vespres i al llit, ja començava a tremolar, però en poca estona se’m va passar.
Les tremolines van cursar amb un principi de congestió pulmonar. Deu dies d’antibiotic, repós a casa i quieteta. Dilluns 8 d'abril no vaig a l'assaig d'AMIBA, és clar.
Aquesta noieta tan bonica, que està amb el Lluc, és la seva germana Agnés, ja la coneixem.
La petita Agnes que complirà els sis anys el 31 d'agost d'enguany.
El neixementd d’en lluc ens ha deixat a tots eixemplats. Mare i fill és recuperant bé del trànsit.
Felicitats famílies!
Dilluns 15 d'abril de 2013, els primers pasos per recuperar la normalitat Tarda vaig a l’assaig d’Amiba, fins i tot canto i faig unes fotofrafies del grup assajant. En sortir cap a casa a fer ganxet.
Aquests dies aprofito per acabar-me l’armilla, sí, la que vaig fent i desfent des l’octubre de 2012!
La setmana passa tranquil·la. No acabo d’estar en línea, em manca la dirección de motivació. On vas Montserrat? On em vols Senyor?
Divendres 19 d'abril de 2013 fet i debatut a la tarda acabo a “Drayanlig” el Lama Gyurmè és aquí, Helena ho facilita, però no estic agust amb ella. És una dona em molta capacitat d’acció i dirección, però no sento que, respecte a mi, la dirección en que m’empeny sigui la correcta. El Lama Gyurmè lluminós i donant espai. El cor del Lama Gyurmè és a Normandia, a la realització del Temple per la Pau, que és força costosa, i amb la situación económica a Europa, actualmente els “sponsors” per a temes de religió són pocs.
Arribo aviat, ens anem trobant els oblats. Sorpresa, no podem oficiar a l’altar de la Transficuració, que és una capella lateral prop de l’atri, perquè a l’altar major, coincidint en l’hora, i celebrem una missa els “Cavallers Ecuestres del Sant Sepulcre.
Feia anys que no hi entrava, he de tornar a dir que des que falta la mare no hi havia estat a la capella de Santa Llúcia. Una missa molt emotiva,
En acabar la ceremonia m’hagueren d’acompanyar, els treballadors de servei, per dins la catedral per poder accedir a la rampa de sortida. Els cavallers eren en plena pregària d’ofrenes, em vaig atabalar.
En sortir ens vam despedir i Ramona Solans i jo, va anar a dinar a la cafetería que hi ha prop del momument a Ramon Berenguer. Després la vaig deixar al bus, i jo me’n vaig anar cap al passeig de Fabra i Puig a recollir el móbil.
Les tremolines van cursar amb un principi de congestió pulmonar. Deu dies d’antibiotic, repós a casa i quieteta. Dilluns 8 d'abril no vaig a l'assaig d'AMIBA, és clar.
Aquesta noieta tan bonica, que està amb el Lluc, és la seva germana Agnés, ja la coneixem.
La petita Agnes que complirà els sis anys el 31 d'agost d'enguany.
El neixementd d’en lluc ens ha deixat a tots eixemplats. Mare i fill és recuperant bé del trànsit.
Felicitats famílies!
Aquests dies aprofito per acabar-me l’armilla, sí, la que vaig fent i desfent des l’octubre de 2012!
La setmana passa tranquil·la. No acabo d’estar en línea, em manca la dirección de motivació. On vas Montserrat? On em vols Senyor?
Dissabte 20 d'abril de 2013
Rosa Balague i Morera fa el canvi de pis amb el seu fill Jordi. Tot arriba estimada amiga. Rosa és una dona molt valenta, estimada pels seus fills, però molt sola.
El diumenge a la tarda “canastre” a casa amb Rosa, Marina i Pilar. Gràcies amigues per la vostra companyia.
23 d'abril de 2013. Sant Jordi
Sant Jordí passà enguany amb més pena que glòria, i no em demaneu perquè.
Bona estada si ho fas, amic.
Dijous 25 d'abril, 2013 cap a Monserrat, enguany viurem la Vetlla de la Mare de Déu.
Avui a 21 de febrer de 2019 en portar al present la vetlla de la Mare de Déu de Montserrat tot se'm fa fugisser, s'esvaeix darrera una boirina suau. Del centre de la Basilica en treuen els bancs i només en deixem uns pocs al laterals. La joventud i no tan joventud seuen a terra, on s'hi han posat catifes.
Dijous 25 cap a Montserrat, arribo aviat, plou! A Conventual, avui he rebut la sagrada forma de mans de l’Abat. Gràcies per aquest comencemen. 
Divendres 26, el dissabte 27 tarda i el diumenge el matí, trobada d’Oblats amb el pare Jordi. Per que la Vetlla de Santa Maria els Oblats fant ofrena del manteniment d’un llantió. Una estada indescriptible. Això si. Gairebé plou cada dia. Tot i així va ser magnífic!
Divendres 26, el dissabte 27 tarda i el diumenge el matí, trobada d’Oblats amb el pare Jordi. Per que la Vetlla de Santa Maria els Oblats fant ofrena del manteniment d’un llantió. Una estada indescriptible. Això si. Gairebé plou cada dia. Tot i així va ser magnífic!
La nit de la Vetlla en sortir de la Basilica, gairebé a la una plovia amb ganes. 
La cobla que esperava per obserquiar-nos amb unes sardanes, va tocar sota el claustre gòtic. Jo no m’hi vaig quedar, estava absolutament esgotada. Sota els porxos de les cel·les de l'Abat Oliva, aquest colom blanc com una tofa de neu, em saluda i em recordar que a Montserrat sempre hi trobare l'Esperit de Déu esperant-me, si és que amb el trànsit de la ciutat em desconecto d'Ell.
Mareta meva, mareta Matilde tú ijo no vam accedir mai a una Vetlla de la Mare de Déu, però avui ets en mi, sou amb mi tú i el pare, el nostre Alfons. I em vossaltres-nosaltres tots els qui poc a poc anem renunciant els nostres volers propis.
La cobla que esperava per obserquiar-nos amb unes sardanes, va tocar sota el claustre gòtic. Jo no m’hi vaig quedar, estava absolutament esgotada. Sota els porxos de les cel·les de l'Abat Oliva, aquest colom blanc com una tofa de neu, em saluda i em recordar que a Montserrat sempre hi trobare l'Esperit de Déu esperant-me, si és que amb el trànsit de la ciutat em desconecto d'Ell.
Vaig anar cap a Barcelona el diumenge amb el tren de les 15:45 a les sis de la tarda era a casa. A Barna no plovia!
Maig de 2013
Així, començar el mes de maig. En Rafel ingressat a l’hospital i jo em el cap absolutament desorientat i desenfocada. Anem bé, teté…
El dijous dia 2 de maig de 2013, a migdia anem a fer un tomb amb Neus i fem unes fotografíes, acabem dinant a la Granota. Tarda Montserrat Serna i l’ordinador. Montserrat em demana si li puc copiar el llibre famíliar que vam fer amb la mare; en l’incendi que van patir a casa de Consól, la Revetlla de Sant Joan, de l’any passat, el va perdre, de fet ho va perdre tot. Sí, Montserrat ho faré, o millor ho farem.
Divendres 3 de maig de 2013, després de dinar me’n vaig cap a l’Hospital General de Catalunya a Sant Cugat, i vaig recelosa per la cadira, no me’n ha quedat bona emprenta de l’última vegada que hi vaig anar, vaig tenir problemes en agafar el trem a l’hestació dels “ferrocates” de l’Hospital General. Donçs, aquesta vegada cap problema. Sóc capç d’arribar sola a l’habitació on s’està en Rafel acompanyat de Teresa. Vam passar una bona tarda, companyant-nos.
Els vessaments epitelials massius que pateix en Rafel abdues cames, no són interns. Són el mateix tipus de vessamets que tenia la nostra mare. Sí, Rafel la mare ara ja es pot reconeixer en tu, igual que en mi. Ara sí, té els seus dos fills. Gràcies al Procés de la Vida, Gràcies al Crist que en la seva misericordia transmuta les nostres faltes. Teresa m’acompanya a l’estació. Estem en pau en les nostres relacions familiars.
Dissabte cansat, però intentant reconèixer casa nostra.
Diumenge 5 de maig de 2013, a la fi puc tornar a Sant Ildefons. M’han trobat a faltar, certamen tés la meva comunitat eclesial. Però em queda lluny de casa, ni que ven comunicada. Abraçada amb mossèn Lluís Saumell, reparteixo les petites estampes recordatori de la nostra petició per entrar els Oblats de Montserrat.
Els agradaría que pogués integrar-me més a la comunitat, però entenen que per a mi representa un esforç considerable. En sortir de missa, vaig a fer un tomb, Baixo fins al carrer València per agafar el bus, 20 i cap a casa.
Dilluns 6 de maig de 2013 donçs, va ser un dia de present. Al matí, en marxar Madeleyn em vaig acabar l’armilla deixant-la a punt per estrenar-la a la tarda. La vaig estrenar per anar, primer a l’assaig amb la coral Amiba, comprova que el proper dijous dia 9, puc participar en el concert de les “corals de Miquel Àngel, que, com l’any passat vam fer a l’església de Santa Eulàlia de Vilapiscina. Sí, l’església on es van casar en Rafel i Teresa. Sí, puc participar en el concert. Gràcies.
Diumenge 5 de maig de 2013, a la fi puc tornar a Sant Ildefons. M’han trobat a faltar, certamen tés la meva comunitat eclesial. Però em queda lluny de casa, ni que ven comunicada. Abraçada amb mossèn Lluís Saumell, reparteixo les petites estampes recordatori de la nostra petició per entrar els Oblats de Montserrat.
Els agradaría que pogués integrar-me més a la comunitat, però entenen que per a mi representa un esforç considerable. En sortir de missa, vaig a fer un tomb, Baixo fins al carrer València per agafar el bus, 20 i cap a casa.
és un dia dedicat al concert de la tarda. Al matí em cal preparar la brussa que he de portar a la tarda. Sempre és el mateix, la brussa ha d’ésser molt gran per poder entrar-hi la panxa, però d’esquena i mànigues em ve molt gran. Donçs a escurçar mànigues tot el matí, mentre escolta cançons de Joan Manel Serrat.
A migdia teléfono en Rafel, sí ja són a casa. La naturalesa sana d'en Rafel s'ha imposat. També cal donar les gràcies als avenços de la medicina i la tecnologia, i els metges que s'interessant molt pel Rafel. Ingressat és calmat i lluitador per tornar a casa. El personal sanitari l'ajuda amb la màxima atenció. Hep, que d'això se'n cuida Teresa. Gràcies a la Vida. Gaudeix de casa teva Rafel¡
Al concert de la tarda un goig de Déu.
Em vaig trobar a Ovidi Fernàndez davant, mentre espàravem per cantar. Està mot apagat, però te fe en una propera recuperació.
L’operen el proper dia 23 i esperem que será per guanyar en qualitat de vida. Que Déu t’acompanyi estimat germà. Rosalia la seva esposa està força espantada, però donant suport al que ell necessita.
El concert impactant. Cantar en l'església on es van casar Rafel i Teresa. Cantar amb una suma de corals, erem gairebé unes duecentes persones, amb la tenció centrada en la mà del director. el sentiment que uneix a la societat que viu en comunió entre els germans ha de ser quelcom molt semblant el que que vibrava aquesta tarda a l'església de Santa Eulàlia de Vilapiscina. De sobte entre la gent hi vaig veure a Ma Teresa Segarra i el cor se’m va alegrar. En acabar va anar a fer un tomb.
Vam acabar al passeig de Felip II, en el “bar d’en Pere tapes” fent un pica-pica, fantàstic.
Cap a les onze de la nit, cadascú a ca seva. Gràcies Ma Teresa per ser com ets.
Et respecto amb tot el cor. Per cert avui és el dia de “l’Ascenció del Senyor”. Gràcies per aquest dia Pares! La resta de la setmana treballant en la web del Casal, el dissabte al vespre es pot dir que està al dia. Ara cal fer-hi detalls…
Diumenge 12 de maig de 2013 Fira Mitjaval al barri. Hi tenim fins i tot "caballets petits! El barri bull de festa. Fa goig!
A migdia teléfono en Rafel, sí ja són a casa. La naturalesa sana d'en Rafel s'ha imposat. També cal donar les gràcies als avenços de la medicina i la tecnologia, i els metges que s'interessant molt pel Rafel. Ingressat és calmat i lluitador per tornar a casa. El personal sanitari l'ajuda amb la màxima atenció. Hep, que d'això se'n cuida Teresa. Gràcies a la Vida. Gaudeix de casa teva Rafel¡
Al concert de la tarda un goig de Déu.
Em vaig trobar a Ovidi Fernàndez davant, mentre espàravem per cantar. Està mot apagat, però te fe en una propera recuperació.
L’operen el proper dia 23 i esperem que será per guanyar en qualitat de vida. Que Déu t’acompanyi estimat germà. Rosalia la seva esposa està força espantada, però donant suport al que ell necessita.
Cap a les onze de la nit, cadascú a ca seva. Gràcies Ma Teresa per ser com ets.
Et respecto amb tot el cor. Per cert avui és el dia de “l’Ascenció del Senyor”. Gràcies per aquest dia Pares! La resta de la setmana treballant en la web del Casal, el dissabte al vespre es pot dir que està al dia. Ara cal fer-hi detalls…
Missa de l’Ascensió a Sant Ildefons. A la sortida una bona estona de companyia amb Anna Abat i Inés. Inés vol passar uns dies a Montserrat, Cal mirar-ho.
Diumenge a la tarda “canastre” a casa amb Rosa, Marina i Pilar. Gràcies companyes per la vostra proximitat.
I, va començar una setmana de dubtes. Aniré a Montserrat el divendres? Posada a punt la web del Casal he recuperat el “blog dels pares” és obligat si vull preparar una impressió del llibre dels pares per a Montserrat Serna. I, poc a poc el blog m’ha integrat en el seu cor ple d’Amor. La setmana ha canviat, el passat divendres el matí telefonava a Marta Casas, em preguntà si el diumenge anirià a dinar a casa els seus pares, baixen la Gemma i familia. Sí, fins i tot li preguntaré a la teva mare si m’hi puc quedar a dormir. 
Fet, vaig telefonar a Faustina Font per desdir-me del compromís d’aquest cap de setmana amb el recés que els Oblats faran a Montserrat. Vaig fer-li un correu al pare Jordi, explicant-li la situación creada. I, el més meravellós, l’endemà el pare Jordi em responia dient-me que creía que havia prés l’opció més correcta i més evengèlica. Gràcies pare Jordi. Divendres, dissabte tot el dia amb el “blog dels pares” i per dies n’hi ha.
Diumenge a la tarda “canastre” a casa amb Rosa, Marina i Pilar. Gràcies companyes per la vostra proximitat.
Diumenge19 de maig de 2013 dia de la “Pentecosta” cap a Castellar del Vallés, amb la bossa preparad per quedar-m’hi a dormir. El tret més destacat la Pau que compartim amb en Rafel. La mare, en Rafel, els tiets, els avis, el meu pare, sí, és de la seva Pau que en surt la nostra i, a l’inrevés.
Gràcies pel dia d’avui, Senyor. Telefona en Rafel per saber com he arribat, bé, però m’he deixat el mòbil a casa teva. Em diu que el proper dijous han de baixar a bcn, a visitar-se a l’endocrina. D’acord ens veure’m i recuperaré el mòbil. Unes partides de solitari, cap a quarts de dotze, Completes i a dormir!.
Dilluns 20 de maig de 2013.
Pasqua de Pentecosta.
He anat a asmurçar a la cafetería de la plaça del “pimenter”
Després cap a casa. Tot el dia a l’ordinador, treballant al blog dels pares, aquest present que vivím.
Pasqua de Pentecosta a la tarda he telefonat al pare Lluís per concretar les properes visites a Montserrat.
Concretament què: dia 22 de juny a les quatre de la tarda, hem quedat de trobar-nos per fer una estona de comunió. Ja em quedaré fins passada la Revetlla de Sant Joan.
Després he parlat amb Àurea i li he demanat plaça per a Marina Escofet i Pilar Alemany per la trobada del 29 de juny, ni que jo hi pujaré el dia 28. Baixarem les tres el dimarts dia 2 de juliol després de dinar. I, el diumenge se’n va a la posta.
Celebrant els 80 anys de la nostra amiga Rosa Balague
Rosa Balague, va celebrar el seu 80è aniversari amb els seus fill i va voler que hi fos. I, aquí em teniu entaulada amb la família Balague-Fernàndez i els amics que la nostra estimada Rosa va voler amb ella aquell vespre.
Em seria difícil treuren els sentiments viscuts aquell vespre-nit. Principalment quan a l'hora d'entrat al menjador en Emili i Jordi van ghaver d'agafar la cadira i pujarla i després, és clar, pujar-me a mi. Sempre és una mica així, com si el fet d'anar amb cadira no hagués estat contemplat en el meu camí
Felicitats Rosa!
Juny 2013, 1 dissabte
El dia 1 de juny, dissabte a la Basílica de la Sagrada Família hi van col·locar una imatge de Sant Benet, donació dels monjos del Santuari de Montserrat.
Es va oficiar una missa, celebrada per l'Arquebisbe de Barcelona i l'Abat de Montserrat, per a la dedicació de la imatge, vaig poder ser-hi. Va ser un molt bon dia. Gràcies Mareta de Montserrat.
amb Rosa Balagué, vam tornar a celebrar el seu aniversari, i vam dinar en aquest restaurant del c/de la Marina, al Port Olímpic. Després amb va acompanyar a l’església de Sant Tecla, situada a l’Avinguda de Madrid amb Av/Carles III. Allí va gaudir del concert de les corals que dirigeix el nostre director Miquel Àngel Arias. Aquest el segon any en que participo en aquests concerts i el segon any també que anem a l’església de Santa Tecla.
Panoràmica del concert a Sant Tecla. 
Diumenge 9 de juny de 2013 va ser un dia complert: dinar a ca l’Albert Mas Margarit. Un dia de joia a Sant Esteve Sesrovires, el nostre estimat poble, el que portem al cor. La família que sempre ens ha donat caliu de llar. Gràcies per fer-nos sentir estimades.
Dimenge 9 de juny de 2013 a les vuit del vespre.
Concert de les Corals de
Miquel Angel Arias Soler a la
Catedral de Barcelona
Ens concentrem pels entorns de la Catedral a partir de les 7 de la tarda, perquè el concert és passada la missa de les vuit del vespre.
Anem entran a la Catedarl que encra fan missa, vergonya de pertanyer a un col·lectiu que no sap respectar el lloc on és.
Neguits a part, s’ha complert el somni d’en Miquel Àngel Arias el nostre director de la Coral Amiba on jo col·laboro i l’àmpli grup de les altres corals que ell dirigeix.
No sóc capaç de descriure el que vaig sentir en cantar l’Emigrant en acabar el concert al portal de la Catedral.
Ho recorda l’última fotografia que veiem. 
Dimarts 20 de juny de 2013
Dimarts 20 de juny de 2013
Festival de poesia al Casal de la Gent Gran de Navas.
Aquesta primera fotografia és d’una assaig on encara hi assistia Quimeta, la nostra estimada Quimeta, ja no hi és. Ara recita poemes amb els Angels a la Gloria de Déu en la Pau que ella regalava a tothom amb el seu tracte seré i respectuós.
Fins a reveure'ns Quimeta!
També aquesta és d’un assaig pocs dies abans del festival d’estiu.
Aquesta primera fotografia és d’una assaig on encara hi assistia Quimeta, la nostra estimada Quimeta, ja no hi és. Ara recita poemes amb els Angels a la Gloria de Déu en la Pau que ella regalava a tothom amb el seu tracte seré i respectuós.
Fins a reveure'ns Quimeta!
També aquesta és d’un assaig pocs dies abans del festival d’estiu.
Podem veure-hi els nostres estimats Ramon Ballester i Bartomeu Turull.
També hi veiem a la nostra estimada Herminia, una poetessa incansable, amb la resta del grup de poesia, un dels grups més antics del Casal i més agermanat.
Visca la Poesia¡
Diumenge 23 de juny de 2013 No, el projecte de pujar a Montserrat, no s'ha complert. Fa unes setmanes que amb Ma Teresa ens hem acostat el grup independentista del barri del Poble Sec on viu Ma Teresa. Per la Revetlla organitzen una festa reivindicativa i reben la "Flama del Canigó" a les nou del vespre. Decidit em quedo a Barcelona. Aquesta Reveltla com la de l'any 2008 la passo amb Ma Teresa, Maria i Matilde ens hi acompanyen des del Cel. Revetlla amb aires de Independència a la plaça del Sortidor del Poble Sec.
Amb Carme Vila, Ma Teresa Segarra i Marga la senyora que s'ocupa de la parada per a recollir signatures per la Independència....
Visca la Poesia¡
Dilluns 24 de juny de 2013
El dia de Sant Joan s’escolà de les meves mans com si fos aigua en un cistell de viment.
El mite Joan el Baptista i Salome tal com l'expliquen a la majoria de institucions religioses, em deixa amb un semtiment d'això no es veritat. Les centrades en estudis Biblics seriosos, Biblies traduides directament de l'Areneu o del Crec, quasi no en diuen res de Salome, sembla no està gairé clar que sigui un personantge històric. Joan el Baptista també és un apòstol del que en Veritat en sabem ben poc, precisment d'ell que era el precursor de l Veritat i la Vida.
Dijous 27 de juny de 2013 al Casal
El mite Joan el Baptista i Salome tal com l'expliquen a la majoria de institucions religioses, em deixa amb un semtiment d'això no es veritat. Les centrades en estudis Biblics seriosos, Biblies traduides directament de l'Areneu o del Crec, quasi no en diuen res de Salome, sembla no està gairé clar que sigui un personantge històric. Joan el Baptista també és un apòstol del que en Veritat en sabem ben poc, precisment d'ell que era el precursor de l Veritat i la Vida.
Adéu al curs 2012/2013. Fins a setembre.
N’estic allunyada, no em vull tornar a veure amb unes cartes a les mans, Les emocions de competitivitat que el joc genera en les persones, em fan sentir angoixada.
Vull cercar activitats més creatives per a mi. El ganxet, per exemple, és una activitat que em fa sentir bé, ni que l’economia de casa s’han sent, alhora que em permet està més sola a casa.
N’estic allunyada, no em vull tornar a veure amb unes cartes a les mans, Les emocions de competitivitat que el joc genera en les persones, em fan sentir angoixada.
Vull cercar activitats més creatives per a mi. El ganxet, per exemple, és una activitat que em fa sentir bé, ni que l’economia de casa s’han sent, alhora que em permet està més sola a casa.
Bé, aquí hi tenim a Lolita Ardanuy, la nostra Radio-escopista. Temps era temps.
Ens hem anat equilibrant amb el tema del curs de català. El Casal ho ha acabat d’enllestir, li han dit que el proper curs no faran el seu taller perquè necessiten l’aula per a una altra activitat. Millor no fer comentaris.
L’esposa d’Agustí, llargament malalta d’Alzehimer, ens ha deixat, Ha mort a l’Hospital de Sant Pau, d’una recaiguda de la malaltia que no ha pogut superar. Descansa en Pau, Milagrosa. Poc a poc, Agustí anirà integrant la seva mancança.
Divendres 28 de juny de 2013
cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina.
La REgla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que vam facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Dissabte 29 de juny de 2013. Sant Pere
Coincideix amb el començament del
"III Festival d’Orgue. In memoríam Abat Cassià Ma Just". Estrenen el Pessebre de Pau Casals en versió per a Coral.
Una meravella. Gràcies per aquests dies: Senyor/Senyora.
Gràcies, gràcies, gràcies!
Juliol 2013
cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina.
La REgla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que vam facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Coincideix amb el començament del
"III Festival d’Orgue. In memoríam Abat Cassià Ma Just". Estrenen el Pessebre de Pau Casals en versió per a Coral.
Una meravella. Gràcies per aquests dies: Senyor/Senyora.
Gràcies, gràcies, gràcies!
El juny ha passat accelerat. Enguany m’ha portat aires d’Independència, m’he interessat per la nova agrupació del Procés Constituent i per l’Assemblea de Catalunya. Semblava que era un espai que podíem compartir amb Ma Teresa Segarra, però, en passar els dies me’n vaig allunyant. És clar, com sempre.
Aquesta fotografia l'ha fet Ma Teresa, el dia en que vam penjar al balcó de casa el drap independentista, que diu, Barcelona pel sí.
Es tracta de fer una consulta a nivell de tot Catalunya, preguntant al personal si volen una Catalunya Independent. Excuso comentar la fullaraca que s'està fent arreu de l'Estat Espanyol. Huf!
Diumenge 14 de juliol de 2013, ens engresquem amb Rosa Balague i organitzem un dinar a casa amb Neus, Enric i el petit Cristian, que està passant un mes de vacances amb els seus avis.
Es tracta de fer una consulta a nivell de tot Catalunya, preguntant al personal si volen una Catalunya Independent. Excuso comentar la fullaraca que s'està fent arreu de l'Estat Espanyol. Huf!
Diumenge 14 de juliol de 2013, ens engresquem amb Rosa Balague i organitzem un dinar a casa amb Neus, Enric i el petit Cristian, que està passant un mes de vacances amb els seus avis.
Aquí en tenim la imatge. Va ser un dia d’amistat.
Dijous 25 de juliol de 2013, vaig a Casa de Rafel i Teresa.
És un bon dia, que guardem a la memòria amb aquestes fotografies. També n’hi afegim una de tots els nets d’en Rafel i Teresa. Gerard està fent madurar la seva adolescència, molt depressa.
Per cert, les fotografies s'assemblen, però no són iguals, tenen matiços diferents que a mi m'agraden.
Divendres 26 de juliol 2013, Santa Anna, anem a fer una xocolatada amb magdelenes de xocolata fetes per Anna Collado a casa seva.
És el grup d’escriptura del Taller Rocaguinarda. Vam passar una molt bona tarda. Aquest mes de juliol he començat una teràpia de Reflexoteràia. Em cal, el cos no està en harmonia. En Ramon el terapeuta és una persona senzilla i eficient. Gràcies per aquest regal de la Vida.
Agost 2013
Divendres dos cap a Montserrat. Aquesta nit concert entre el Clavincel i l’Orgue. Una meravella. Gracies per aquests dies. Diumenge dia quatre cap a casa.
L'agost va passant fent-me sentir una fonda melangia de la companyia de la mare. L’estiu sense l’obligació d’anar a l’assaig de la coral es fa més llarg, més solitari.
Ni que aquest any el treball a ganxet, ho fa més passador. Em faig una xaqueta per a mi, i tsmbé m’he fet dos cossos de ganxet per a una fer-me un vestidet sense mànigues d’una roba, prou encertada que m’he comprat a la casa dels retalls. Per cert que Ribes i Casals ha canviat la botiga, ha passat de Pau Claris a Roger de Llúria. Les fotografies són del Concert del dia dos d'agost.
Dimecres 14 d'agost de 2013
anem a Montserrat amb Rosa Balague, i passem dos dies, és a dir, la Vetlla de Santa Maria.
Així he complet els 62 anys a Montserrat. Gràcies Mare per concedir-me de obrir un nou any ben a prop de les teves Serres Montserratines. Ara fem vacances de la preparació per entrar als Oblats. Els Oblats més o menys per aquests dies fan les seves vacances conjuntes. Acostumen a fer un viatge/circuit cada any, acomodant les dates al tipus de circuit que volen fer.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet.
Diumenge 25 d'agost de 2013 a la matinada ens deixar per emprendre el camí cap a la Casa del Pare, en Jaume Rossell Torrents.
Descansa en Pau estimat. No vaig poguer anar a despedirlo en presència. L'ascensor estava averiat i ho va estar-ho 48 hores. Vaig parlar amb Montserrat, la seva filla. Pujarè a vuer la mare quan pogui, Montserrat i així ho vaig fer.
Imatge Jaume, Narcís, Trini i Lola, 1978.
Ens estimem!
Jaume Rossell per a mi i la mare, en els anys 1967-1987 va ser un referent absolut de família, igual que Trinitat i Pepito i Lola, la dona d'en Jaume. Ells han estat de llarg la companyia i el suport que hem tingut la mare i jo al llarg de molts anys per a viure amb una mica de tendresa al cor. Gràcies estimaga família.
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó. Gràcies a la Vida per aquests regals d’estiu.
Cel·la Abat Marcet, 510.
El dia 31 cap a dinar a casa. L’economia comença a fer sentir que està afeblida.
Setembre 2013
Dissabte 7 de setembre cap Montserrat, tenim trobada de novicis. Jornada dedicada a l'actitud en la salmodia i el silenci.
M'hi quedo fins a diumenge. Demà és la festivititat de la Mare de Déu i l'entrada d'escolans els primers dies de curs.
Seguiment de la Vetlla de la Mare de Déu, més tranquil·la que la d'abril i agost.
Aquest any de preparació per entrar a la família dels Oblats passo més dies al tren que en cap altre lloc.
És la primera professió monàstica en la que puc ser present. Gràcies Mare, gràcies germans. Acabada la celebració, cap a les cinc de la tarda, el cremallera, el tren i cap a casa.
Dimarts dia 10 tornava a Montserrat. Hi vaig ser fins el diumenge dia 15.
Divendres 13 arriba la Romeria de Vilanova i la Geltrú. El vespre ens saludem amb Rosa Soler i Duran. L'endemà dissabte dia 14, celebració de la Santa Creu, els romeus de Vilanova fan el Via Crucis, pel camí de Sant Miquel, si fa no fa, l'acaben a l'alçada del cami del Viacrucis. Després tornen cap a la Basílica i hi entren la Creu. Els vaig seguir amb el cor per devant meu, fins a dins la Basílica on va acabar el Via Crucis i van fer una celebració eucarística. Ens vam donar la Pau amb Rosa i la seva cunyada Carme. Temps era Tems. Només Tu Senyor coneixes els nostres camins.
També hem tingut recés amb el pare Jordi Castanyer.
Els dies anteriors, es a dir, del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió. Com visc avui l'església? Perquè aquesta necessitat d’entrar en la família d’Oblats de Montserrat?
Només Tu Senyor, saps el perquè. En el meu interior tinc la necessitat d'entrar a la família d'Oblats, però tambè el concepta de família segons el que hi he viscut m'ocupa. La comunió entre germans que és la família, no l'he sabut pas viure i ajudar a viure-la. La família per a mi és qui més m'ha empès a seguir les passes del Crist, a cercar a Déu i sentir-me'l Pare Etern, ha sentir-me'n filla, alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps. Tinc por. A casa no som religiosos de missa diaria. Som creients Cristians que fugen d'una litúrgia en la que no sabem veure l'Amor Incondicionat de Déu.
Aquí tenim les fotografies que ens va fer en Joan, l'amic amb qui l'any passat vam conectar en sortir de Conventual. Talment ha passat aquest any, En sortir de Conventual el diumenge 15, ell sortia amb la seva mare Magdelena. I, aquí ens teniu.
Dilluns dia 16 de setembre de 2013, dinar en una cafeteria del barri amb Montserrat Serna i Consol Rubio. En sortir Montserrat es va quedar amb mi, Consol vingué més tart, perquè a la tarda teniem xocolatada amb el grup`del Taller d'Escriptura Rocaguinarda a casa.
Una molt bona tarda. Gràcies a la Vida per aquests petits espais de joia.
El dimarts dia 17 de setembre, novament a Montserrat per passar el dia amb Rosa Soler i Duran i la seva acompanyant Ma Rosa Amat. Déu ni do de Montserrat. Vam dinar a l'hostatgeria i Rosa va poder conèixer al pare Lluís.
Vam passar un molt bon dia. Vaig comentar amb Rosa que el proper desembre faig l'entrada els Oblats de Montserrat. Voldria ser-hi, dons endavant.
Al vespre cap a casa.
Dijous 19 de setembre de 2013 amb Ma Teresa Segarra al Park Güell
Quê en feia d'anys que no hi anava.
L'última vegada que hi vam passejar amb la mare, erem recient vingudes al pis d'aqui, de Trinxant la primavera 1998, abans que em desmontès.
Ja ho veieu feia un dia assolellat i clar.
Va ser un dia preciós, el vivim en cada instant, en cada punt on s'aturen els ulls, en cada bri d'herba que et mostra la seva fugissera via, tant fugissera com la nostra. Els colors ens enlluernen, les mistiques formes que Gaudi concretava ens enamoren i voldriem tenir la capacitat d'aquestes grans i belles criatures que sabem donar forma el sentiments que els inspira la Creació de Déu, que els inspira la manifestació de la perfección en l'imperfecte. l'Etern manifestat en el finit.
Ai, l'aire d'aquesta nostra Barcelona, aquí dalt semblen lluny els sorolls dels cotxes i la contaminació de l'aire.
Aquesta és la nostra Barcelona, la que haguéssim volgut deixar a les noves generacions.
Semblava que no podria arribar a la font, que no hi hauria cami. Ma Teresa el va cercar i el va trobar.
Vam anar a tocar la font de l'algua de la Vida.
L'aigua és Mare de Vida perquè en la seva Creació Déu així ho Pensar.
Som un Pensament d'Amor de Déu expressat en la forma limitada i finita.
Gràcies a la Vida per un dia d'expansió.
Vam dinar, molt bé, en un restaurant Libanes que hi ha a la plaça Joanic.
Un dia perfecte. Abdues al vam viure intensament. Celebrant llargs anys d'amistat clara i honesta.
Me'n vaig a casa rodant, algunes vegades ho faig i m'agrada. Ara amb el bon temps és agradable passejar al meu ritme per Barcelona. Quan arribo a casa, la trobo en pau, quieta i calmada, com jo mateixa que en entrar saludo els de casa que no veig però que hi són. hi tant que hi són¡
Avui ha estat un dia en que he pogut passejar acompanyada, això no passa sovint per això que la vida ho regal cal viuro joissament!
Malgrat tot, encara ens coneix, mentre ens té davant. Desprès ens oblida i viu el seu propi univers.
Quan el vam deixar a la Residència, Montserrat, Rosa Ruiz i jo vam anar a fer un mos a la cafeterai dels Joan's. Tarda de ganxet. Estic fent un abric de ganxet per a Daria, i la veritat sigui dita, em porta més feina del que m'havia imaginat.
.
Gràcies amics pel vostre efecte, no m'ho tingueu en compte, però. es que estic molt cansada i necessito tornar a casa per sanar el meu esperit cansat. Us estimo.
Dilluns 30 de setembre de 2013 a cantar. En Salvador un company de la coral Amiba, m'engresca a demanar al director, a Miquel Àngel. que em deixi anar a assajar amb la coral de Nou Barris, perquè allí fa un hora de solfeig. Li dic, no li fa gaire gràcia, perquè hi ha un esglaó a l'entrada. El dilluns proper ho provarem. Gaudeixo cantant però pateixo perquè no tinc entonació natural...
Octubre 2013
Diumenge 6 al Clínic, Joan segueix en estat greu, tarda a casa fent ganxet.
Dilluns 7 d'octubre de 2013, al matí cap a Nou Barris, s'hi necessiten dues petites rampes, pel tipus de graonet que hi ha. Un dels companys de la coral de Nou Barris, antic fuster, es compromet a fer-la. La propera setmana ja la tindré, si puc assumir- ne el preu. Sí, el podre assumir, només que entre la rampa i el trimestre m'he quedat amb les butxaques buides.
Imatge: aquest paissatge m'és entrenyable.
Des del passeig Verdú pujava per Lorena fins arribar al carrer Alsacia, on estava la seu de CiU, local on l'Orfeo Nou barris assajava. Davant mateix hi ha aquest gran edifici. L'església de Sant Rafel que pertanyia a l'Hospital Mental de la Santa Creu. "El manicomi de les dones" Em va sobtar el que la vida em posava a l'abast, alhora queMiquel Angel intentava ensenyar-nos a llegir música. Les partitures que cantavem i ens ensenyava el ritme, al temps. Ens ensenyava el goig de cantar.
Recorria cada semana itineraris propers a l'experiència viscuda amb Rosa Pacheco i "Richard Gere, alias R. Caro" a força de recorrer aquest paissatge em vaig adonar que me'n sentia lliure. Que no hi havia cap perill en obrir-me al que al Cor em volia mostrar, perquè m'havia entregat honestament al Crist. Em vaig equivocar sí, però l'entrega al Crist deslliura de la culpa i t'acompanya a desfer el judici equivocat.
Diumenge 14 d'octubre de 2013, prop de la una. Hospital Clínic en Joan Escarré Ribo ens ha deixat per a tornar a la casa dels Pares Eterns. M'has regalat Joan abans de marxar la consciència que fa dos mil anys, també vam participar en el projecte de l'Humanitat Búdica-Cristica, gràcies per mostrar-me la nostra suma en l'Esperti. Gràcies, gràcies, gràcies.
"Pare nostre que esteu en el Cel, sigui santificat el Vostre Sant Nom"
L'octubre 2013 s'escola
Ganxet: acabada i entregada la xaqueta de Neus. He conectat amb Marta Casas, per veure quin dia li va bé que puji a Castellar, ella o en Josep, m'han d'ajudar per entrar a casa d'en Rafel. Hem trucarà i quederem. d'acord¡
Misses a Sant Joan Bosco, poc a poc, intento integrar-me en una comunitat ecliesial, la veritat però és que em costa no puc integrar el que comprenc del que ensenyen.
Novembre, avui dia de Tots els Sants, A casa, tranquil.la fent ganxet, l’abric de Daria va prenent forma, fent i desfent. "Todo pasa y todo llega, pero lo nuestro es pasar, pasar abriendo caminos, caminos que van al mar.
Dissabte 2 de novembre de 2013.
Festa d’aniversari de Neus Pallarès Queraltò. La nostra Neus compleix cinquanta anys. Els nostres veïns José Panés i Mercedes Cecílio, juntament amb Enrique la seva parella li preparen una festa famíliar en un restaurant del carrer de Mallorca. Rosa Balague i jo hi som convidades, hi arribem després de fer un bon passeig
Som a 8 de novembre de 2013, telefona Teresa, Rafel és ingressat al centre Tauli a Sabadell, està esperant que l'operin d'una oclusió intestina, està en pronòstic reservat. S'ha trobat molt malament. Dissabte dia 9 al Taulí de Sabadell, gairebé a lles dotze de la nit operen en Rafel. Hi vam quedar: Teresa, Marta i jo. Cap a les tres ens deien que l'operació havia anat bé. A quarts de cinc de la matinada, pujavem a l'habitació. Marta va marxar, ens vam quedar Teresa i jo, asseguedes en les butaques. Ens sentim unides per en Rafe.
Rafel respira tranquil. Es desperta bé i es s¡alegra de vere'ns allà a les dues.
Cap a les vuit del matí Teresa i jo anem a asmurçar en una cafeteria a prop del Taulí; No me'n vaig fins a migdia, a dinar a casa.
Ara cal esperar que l'intestí funcioni.
Quan tot havia d'anat bé i pensavem que Rafel aviat seria a casa, va presentar una pneumonia. Som-hi que ballarem¡ Al Centre Hospitalari Taulí funciona molt bé i amb eficacia, gràcies als seus bons serveis en Rafel poc a poc i amb molts entrebancs se'n va sortint.
Dijous 14 de novembre de 2013 a la nit missa de difunts per a Joan Escarré Ribó a la cripta de la Sagrada Família.
Aquí a la Cripta de la Sagrada Família on l'any 1934 es van casar els pares d'en Rafel, hem demanat per ell, com per l'eterna pau d'en Joan Escarré. Joan ha tornat a la Llum, en Rafel, ara per ara és queda per veure creixer als seus nèts.
He anul·lat la meva participació en el recés que es fa a Montserrat.
Dimarts 19 de novembre de 2013, Rafel aquesta nit ha fet una hemorragia..
Ara bé, gràcies a Déu. Per cert, Rafel ha de portar una faixa per ajudar a tancar la ferida oberta i els pocs punts que s'han infectat.
Dimecres 20 al Taulí.
Dijus dia 21 comencen els assatjos a l'Auditori pel concert de Nadal.
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat. Ara cal esperar el 15 de desembre en que farem l'entrada a la família dels Oblats. Gràcies pare, Jordi Castanyer, Faustina Font, Josep Ma Llauradó, Gràcies per la vostra acollida.
Estic inquieta per dins. L'obediència que reclama la RB, com jo ho he entès, no la tinc integrada. L'obediència a Déu: estima al proxim com a tú mateix, la vaig podent integrar, ni que sóc tossuda. Però l'obediència a la jerarqia eclesial que la família dels Oblats requereix...Dormir a casa, Queden 10 euros per arribar el dia 25.
Diumenge 24 de novembre 2013 Eucarístia a Sant Ildefons. Mossèn Saumell està força bé. Quin goig veure Mn Saumell.
Sortint cap a Sant Esteve Sesrovires avui celebrem el sant d'Albert Mas.
A Martorell ens vam aplegar tota la família d'Albert. La seva àvia Conxita i la tieta Lali, Va ser un bon dia, per celebrar, alhora, dins el meu cor que aquest dia la mare celebraria el seu 99 aniversari.
Divendres dos cap a Montserrat. Aquesta nit concert entre el Clavincel i l’Orgue. Una meravella. Gracies per aquests dies. Diumenge dia quatre cap a casa.
L'agost va passant fent-me sentir una fonda melangia de la companyia de la mare. L’estiu sense l’obligació d’anar a l’assaig de la coral es fa més llarg, més solitari.
Dimecres 14 d'agost de 2013
anem a Montserrat amb Rosa Balague, i passem dos dies, és a dir, la Vetlla de Santa Maria.
Així he complet els 62 anys a Montserrat. Gràcies Mare per concedir-me de obrir un nou any ben a prop de les teves Serres Montserratines. Ara fem vacances de la preparació per entrar als Oblats. Els Oblats més o menys per aquests dies fan les seves vacances conjuntes. Acostumen a fer un viatge/circuit cada any, acomodant les dates al tipus de circuit que volen fer.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet.
Descansa en Pau estimat. No vaig poguer anar a despedirlo en presència. L'ascensor estava averiat i ho va estar-ho 48 hores. Vaig parlar amb Montserrat, la seva filla. Pujarè a vuer la mare quan pogui, Montserrat i així ho vaig fer.
Imatge Jaume, Narcís, Trini i Lola, 1978.
Ens estimem!
Va ser amb la família Rossell que vam començar a pujar a Montserrat l'any 1972, és amb ells que hem viscut el més semblant a una família. Gràcies, gràcies, gràcies.
Adéu Jaume mai ens oblidarem perquè en la Família Eterna l'oblit no existeix,
Adéu Jaume mai ens oblidarem perquè en la Família Eterna l'oblit no existeix,
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó. Gràcies a la Vida per aquests regals d’estiu.
Cel·la Abat Marcet, 510.
El dia 31 cap a dinar a casa. L’economia comença a fer sentir que està afeblida.
Setembre 2013
Dissabte 7 de setembre cap Montserrat, tenim trobada de novicis. Jornada dedicada a l'actitud en la salmodia i el silenci.
M'hi quedo fins a diumenge. Demà és la festivititat de la Mare de Déu i l'entrada d'escolans els primers dies de curs.
Seguiment de la Vetlla de la Mare de Déu, més tranquil·la que la d'abril i agost.
És la primera professió monàstica en la que puc ser present. Gràcies Mare, gràcies germans. Acabada la celebració, cap a les cinc de la tarda, el cremallera, el tren i cap a casa.
Dimarts dia 10 tornava a Montserrat. Hi vaig ser fins el diumenge dia 15.
Els dies anteriors, es a dir, del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió. Com visc avui l'església? Perquè aquesta necessitat d’entrar en la família d’Oblats de Montserrat?
Només Tu Senyor, saps el perquè. En el meu interior tinc la necessitat d'entrar a la família d'Oblats, però tambè el concepta de família segons el que hi he viscut m'ocupa. La comunió entre germans que és la família, no l'he sabut pas viure i ajudar a viure-la. La família per a mi és qui més m'ha empès a seguir les passes del Crist, a cercar a Déu i sentir-me'l Pare Etern, ha sentir-me'n filla, alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps. Tinc por. A casa no som religiosos de missa diaria. Som creients Cristians que fugen d'una litúrgia en la que no sabem veure l'Amor Incondicionat de Déu.
Aquí tenim les fotografies que ens va fer en Joan, l'amic amb qui l'any passat vam conectar en sortir de Conventual. Talment ha passat aquest any, En sortir de Conventual el diumenge 15, ell sortia amb la seva mare Magdelena. I, aquí ens teniu.
Una molt bona tarda. Gràcies a la Vida per aquests petits espais de joia.
El dimarts dia 17 de setembre, novament a Montserrat per passar el dia amb Rosa Soler i Duran i la seva acompanyant Ma Rosa Amat. Déu ni do de Montserrat. Vam dinar a l'hostatgeria i Rosa va poder conèixer al pare Lluís.
Vam passar un molt bon dia. Vaig comentar amb Rosa que el proper desembre faig l'entrada els Oblats de Montserrat. Voldria ser-hi, dons endavant.
Al vespre cap a casa.
Quê en feia d'anys que no hi anava.
L'última vegada que hi vam passejar amb la mare, erem recient vingudes al pis d'aqui, de Trinxant la primavera 1998, abans que em desmontès.
Ja ho veieu feia un dia assolellat i clar.
Va ser un dia preciós, el vivim en cada instant, en cada punt on s'aturen els ulls, en cada bri d'herba que et mostra la seva fugissera via, tant fugissera com la nostra. Els colors ens enlluernen, les mistiques formes que Gaudi concretava ens enamoren i voldriem tenir la capacitat d'aquestes grans i belles criatures que sabem donar forma el sentiments que els inspira la Creació de Déu, que els inspira la manifestació de la perfección en l'imperfecte. l'Etern manifestat en el finit.
Ai, l'aire d'aquesta nostra Barcelona, aquí dalt semblen lluny els sorolls dels cotxes i la contaminació de l'aire.
Aquesta és la nostra Barcelona, la que haguéssim volgut deixar a les noves generacions.
Semblava que no podria arribar a la font, que no hi hauria cami. Ma Teresa el va cercar i el va trobar.
Vam anar a tocar la font de l'algua de la Vida.
L'aigua és Mare de Vida perquè en la seva Creació Déu així ho Pensar.
Som un Pensament d'Amor de Déu expressat en la forma limitada i finita.
Vam dinar, molt bé, en un restaurant Libanes que hi ha a la plaça Joanic.
Un dia perfecte. Abdues al vam viure intensament. Celebrant llargs anys d'amistat clara i honesta.
Me'n vaig a casa rodant, algunes vegades ho faig i m'agrada. Ara amb el bon temps és agradable passejar al meu ritme per Barcelona. Quan arribo a casa, la trobo en pau, quieta i calmada, com jo mateixa que en entrar saludo els de casa que no veig però que hi són. hi tant que hi són¡
Avui ha estat un dia en que he pogut passejar acompanyada, això no passa sovint per això que la vida ho regal cal viuro joissament!
Divendres dia 20 de setembre de 2013, vam anar a celebrar l'aniversari d'en Joan Escarré Ribó.
Ho vam fer amb un asmurçar, en una cafeteria que hi ha prop de la Residència on estar per poder ser ben cuidat, degut al dur grau d'Alzehimer que pateix. Malgrat tot, encara ens coneix, mentre ens té davant. Desprès ens oblida i viu el seu propi univers.
.
El dissabte 21 de setembre de 2013 vam venir a casa Marta Casas i Josep Ripoll la seva parella. Em van posar l’agafador del balcó i van fer petites coses perquè estigui més còmoda a casa. Vam dinar entrepans a la terrassa de la cafeteria de la plaçeta.
Dimarts 24 de setembre de 2013. Verge de la Mercè.
Dimarts 24 de setembre de 2013. Verge de la Mercè.
El dia de la Patrona de Barcelona, dia d'està a casa, fent ganxet, gaudint de la gràcia de tenir un sostre i un plat a taula.
I, el mes de setembre se'n va.
Diumenge 29 de setembre de 2013
Amb Rosa Balague optem per fer un dinar el diumenge dia 29 amb Enrique i Neus.
Amb Rosa Balague optem per fer un dinar el diumenge dia 29 amb Enrique i Neus.
Va anar força bé, fins al captard, aleshores jo em vaig trencar. Vaig sortir al balcó i invocant el sol de ponet li vaig demanar que em permetés marxar, si és que se'm pot concedir.
Enrique va intentar motivar-me amb la propera celebració de l'anivsersari de Neua, fa cinqunata anys el 2 de novembre. Els costa de comprendre que necessito un altre tipus de motivacions.
Aquí hi veiem a Mercedes Cecilio, la veina del 4t 4a, que va venir a fer una copa de cava amb el seu marit José. Gràcies amics pel vostre efecte, no m'ho tingueu en compte, però. es que estic molt cansada i necessito tornar a casa per sanar el meu esperit cansat. Us estimo.
Dissabte 5 d'octubre a l'hospital Clínic, hi tenim a Joan Escarré ingressat, ha caigut a la Residència, té moltes mancances de respiració i sembla que fa petits infarts cerebrals continuats.
Sortint de l'hospital cap a Montserrat, avui dos monjos fan la professeió solemne i dos més assumeixen el grau de preveres. Acabada la ceremònia cap a casa.
Gràcies Mare pel teu Amor Misericordiós.
Gràcies Mare pel teu Amor Misericordiós.
Diumenge 6 al Clínic, Joan segueix en estat greu, tarda a casa fent ganxet.
La teva esposa, Montserrat sembla que no sàpiga com ha d'afrontar aquesta situació, em sembla que l'encara des de la por negada. Encara no pot acceptar l'extensió de l'Amor que li has regalat., perquè ella no es creu capaç d'estimar com és estimada.
Fins a la Llum Eterna Joan. El dilluns 15 l'hem despedit al tanatori de les Corts.
.
Diumenge 20 d'octubre de 2013, cap a Montserrat, celebrem una eucarístia per a donar gràcies per la beatificació dels 22 monjos assessinats en temps de la Guerra Civil Espanyola. Ha estat una ceremònia per la pau i la convivència.
"Pare nostre que esteu en el Cel, sigui santificat el Vostre Sant Nom"
Ganxet: acabada i entregada la xaqueta de Neus. He conectat amb Marta Casas, per veure quin dia li va bé que puji a Castellar, ella o en Josep, m'han d'ajudar per entrar a casa d'en Rafel. Hem trucarà i quederem. d'acord¡
Misses a Sant Joan Bosco, poc a poc, intento integrar-me en una comunitat ecliesial, la veritat però és que em costa no puc integrar el que comprenc del que ensenyen.
Novembre, avui dia de Tots els Sants, A casa, tranquil.la fent ganxet, l’abric de Daria va prenent forma, fent i desfent. "Todo pasa y todo llega, pero lo nuestro es pasar, pasar abriendo caminos, caminos que van al mar.
Festa d’aniversari de Neus Pallarès Queraltò. La nostra Neus compleix cinquanta anys. Els nostres veïns José Panés i Mercedes Cecílio, juntament amb Enrique la seva parella li preparen una festa famíliar en un restaurant del carrer de Mallorca. Rosa Balague i jo hi som convidades, hi arribem després de fer un bon passeig
Cap a les vuit del matí Teresa i jo anem a asmurçar en una cafeteria a prop del Taulí; No me'n vaig fins a migdia, a dinar a casa.
Ara cal esperar que l'intestí funcioni.
Quan tot havia d'anat bé i pensavem que Rafel aviat seria a casa, va presentar una pneumonia. Som-hi que ballarem¡ Al Centre Hospitalari Taulí funciona molt bé i amb eficacia, gràcies als seus bons serveis en Rafel poc a poc i amb molts entrebancs se'n va sortint.
Aquí a la Cripta de la Sagrada Família on l'any 1934 es van casar els pares d'en Rafel, hem demanat per ell, com per l'eterna pau d'en Joan Escarré. Joan ha tornat a la Llum, en Rafel, ara per ara és queda per veure creixer als seus nèts.
He anul·lat la meva participació en el recés que es fa a Montserrat.
Ara bé, gràcies a Déu. Per cert, Rafel ha de portar una faixa per ajudar a tancar la ferida oberta i els pocs punts que s'han infectat.
Dimecres 20 al Taulí.
Dijus dia 21 comencen els assatjos a l'Auditori pel concert de Nadal.
Estic inquieta per dins. L'obediència que reclama la RB, com jo ho he entès, no la tinc integrada. L'obediència a Déu: estima al proxim com a tú mateix, la vaig podent integrar, ni que sóc tossuda. Però l'obediència a la jerarqia eclesial que la família dels Oblats requereix...Dormir a casa, Queden 10 euros per arribar el dia 25.
Sortint cap a Sant Esteve Sesrovires avui celebrem el sant d'Albert Mas.
Albert amb Daria. Gràcies família pel vostre amor, absolutament gratuït.
Desembre 2013
Tinc totes les confirmación familiars per la trobada en la festa de la “Gaudette”
La família d'en Rafel, al complert si és ell segueix be, fins ti tot compten que vindra en Gerard.d¡ells en són onze.. Gràcies.
La familia d'en Joaquim: vindrà Marina, una amiga d'ella i al final s'hi apunta Marina Lledó amb les seves filles en sumen cinc. Gràcies. Glòria Lomas també hi serà.
El grup d'amics en sumen cinc més. Montserrat Serna i Rosa Ruiz, Rosa Balague, Rosa Soler i la noia que l'acompanya Ma Rosa Matas i Ma Teresa Segarra. Gràcies a tots. Eugeni Fonoll no s'hi veu capaç
Sembla que serem 23 persones contant amb mi. Gràcies Mareta de Montserrat per la Teva Misericòrdia.
Barcelona ja ha estrenat le lluminaries nadalenques. Aquí tenim l’enllumenat del c/ Creucoberta, aquest anys molt contemplat mentres espero el bus 50, que em porti a casa sortin de l'estació de plaça Esapnya quan torno de Montserrat.
Són dies de fer molt de ganxet, l’abric de Daria consta força de tirar endavant, perquè a més l’he de forrar. Ni que Rosa Balague em dóna alguna orientació. La feina l’he de fer jo, que sóc la que la vull fer.
Hi han plantat un avet al vell mig del lateral esquerra en direcció Rda Guinardó.
Passejo molt aquests dies per calmar la inquietud. Com si els carrers de la nostra Barcelona, aquests carrers que tant hem passejat amb la mare hem poguéssin donar la resposta que em cal. Voldria saber perquè he organitzat tot aquest moviment d'entrar als Oblats de Montserrat. Des que el pare Cassià Ma Just, el pare Jaume Badia i l'Andreu Soler, han pujat al Cel, em manquen refetents espirituals honestos.
Conecto amb el Patronat d’habitatge per saber si m’han concedit l’ajut pel lloguer. Està concedit però no ingressat encara.
Des que vaig posar energia per marxar de Barcelona, Amb Neus ens hem allunyant. Cada vegada més. Al començament de temporada ella es va matricular a la piscina del Dir, amb la qual cosa ha fet noves amistats. Me’n alegro i em sento alleujada, l’espai que hem creat entre les dues em deixa respirar millor. Neus ens estimem
Imatge de la Rambla del Poble Nou Aprofitem que vaig al Poble Nou, per quedar amb Marina Acarreta. Dinem juntes i gaudim d’una llarga i càlida conversa. Marina aconsegueix que ens trobem a Joaquim al carrer. Puc veure’l i parlar-hi: No vindrà a la festa de la “Gaudette”, bàsicament per problemes personals amb l’església. Però està content de que hi siguin la seva dona, filla i nètes. Gràcies joaquim, gràcies pare estimat. 
13 de desembre de 2013 a Montserrat, cel·la 23 pis sisé. Comença la preparació de l’entrada a la família dels Oblats.
Nit serena, nit de pau i joia. Dissabte arriba Glòria Lomas que s’estarà en una cel·la. També arriba Rosa Soler i Duran amb la seva companya Ma Rosa Matas. Les oblates també van arribant i els aspirants, com jo mateixa, també. De fet al vespre, després de sopar fem plegats l’assaig de l’ofrena i el cant.
Diumenge 15 de desembre de 2013 en puc dir poca cosa. El vaig viure amb una profunda intensitat.
M’ha quedat al cor al fet d’haver passar per l’interior del Monestir per a poder accedir al ascensor que baixa a la sagristia. M’ha acompanyà en el recorregut en Josep Ma Llaurador, quan anàvem a pujar a l’ascensor per baixar a la sagristia, ens feu pas el pare Hilari Raguer. 
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel. Va ser un acte de comunió entre els germans Déu era present en nosaltres.
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel. Va ser un acte de comunió entre els germans Déu era present en nosaltres.
Vaig estar davant de l'entrada a la Sagristia, al llarg de la preparació per a la Conventual i fins alhora que ens varen preparar per fer l'entrada. Amb la meva cadira només podia anar cap a l'altar.L'acollida a la família i amics la van fer entre Glòria Lomas i Teresa Segarra. 
No sé expressar el emu sentir en veurem rodant per l'espai de l'altar on mai havia accedit. La presència de l'Abad Cassià Just i dels nostres germà Andreu i pare Jaume, se'm feia a prop.
Vam entrar a formar part del grup dels Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo mateixa.
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra
paraula i viure, que no quedi confosa en la meva esperança”
En acabar el cant demanant que el Senyor acolli la nostra ofrena, depositem la cel·lula de solicitud sobre l'altar i signem en el llibre d'entrades d'Oblats. Descriure el sentimen de gratiutd, de sentir-me perdonada pel pare Etern, de sentir que tot el petit univers que la meva petita voluntatd era perdonat per l'Infinit Amor dels Pares Eterns. El respecte entranyable per poder ésser en peu a l'altar on tantes celebracions eucarístiques he viscut veient l'altar allà inebastable, però confiada en els germans que entregaven a Déu els feligressos.
Gratitud pels companys que em van facilitar pujar a l'altar i ser´hi en peu. Gratitud a tots els homes i dones de Déu que han fet amb mi aquest camí que només la meva petitesa ha omplert de dubtes.
Gratitud pels companys que em van facilitar pujar a l'altar i ser´hi en peu. Gratitud a tots els homes i dones de Déu que han fet amb mi aquest camí que només la meva petitesa ha omplert de dubtes.
Després de l’ofrena, la salutació entre germans. Impressionant. També Marina, mare i filla i les nenes. 
L’abraçada del pare Jordi entrenyable:amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L’Eucaristia la vam celebrar amb el cor eixamplat. Amb profunda gratitud per sentir-me perdonada, i sentir perdonats als meus pares i les famílies que ens vam implicar en la meravella d'obrir els camins del Amor Incondicionat. Cadascú va fer i fa el millor possible segons les seves creences. El Crist ho ha transformat tot en Amar per Gràcia de Déu i l'Esperit Sant.
L'Abraçada de la família d'en Rafel, mentre vaig ser a l'altar no va poder ser, perquè ells quan van arribar, segons em van explicar despres, es van quedar de mitja Basílica enrere, i no van pujar per a res. Vam prepar-nos doncs per l'eucarístia. Pare/Mare Eterns només el Vostre Cor Il·limitat coneix la força de l'Amor que transmet l'ecucarístia.
L’abraçada del pare Jordi entrenyable:amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L’Eucaristia la vam celebrar amb el cor eixamplat. Amb profunda gratitud per sentir-me perdonada, i sentir perdonats als meus pares i les famílies que ens vam implicar en la meravella d'obrir els camins del Amor Incondicionat. Cadascú va fer i fa el millor possible segons les seves creences. El Crist ho ha transformat tot en Amar per Gràcia de Déu i l'Esperit Sant.
Estimeu-vos als uns als altres com jo Us estimo. Estimat germà Jesus, des que era una nena que sempre t'he cercat en el meu entorn, només tú em pots ensenyar a cercar-te dins del meu petit cor.
Taula de les famílies; Casas-Rovira, Ferrera-Casas, Ruiz-Casas. Glòria Lomas
Taula amb la part de la família Lledó-Acarreta que ha volgut ser-hi. Les cosines Montserrat Serna i Rosa Ruiz. Les amigues Rosa Balague i Ma Teresa Segarra.
Ha estat un bon dia per a nosaltres i per les nostres famílies
El dinar se'ns va passar sense adonar-nos-en.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler. És costum que per la tarda de la “Gaudette” rebi als Oblats i els faci propostes de creixement en la Fe. .
Acabada la trobada, van marxar, Marina Acarreta, la seva amiga Fina, Rosa Balague, Ma Teresa Segarra, Rosaa Ruiz i Montserrat Serna. Gràcies a tothom per ser-hi.
Dilluns 16 de desembre de 2013
Em despedia de Montserrat després de dinar, i rebre les últimes abraçades del pare Lluís Plana i de Faustina que també marxava.
Sincerament em va costar una mica de tornar a ubicar-me a Barcelona...
Senyora de Montserrat, Vege Bruna de La Serra rebeu la nostra bona petita voluntad.
M’ha ajudat a centrar-me el Concert de Nadal per a .la Gent Gran, que promociona l’Ajuntament de Barcelona i en el que fa 3 anys que participo.
Vull tancar l'any 2013 amb aquesta imatge del dia que vaig entrar a formar part de la família dels Oblats de Montserrat. Gràcies a la Vida per aquest regal. Aquests dies hi he sigut amb tot el cor. Ara el que continua és el ser capaç de discernir com es relacionen el Déu que sento dins meu, Un Déu que només perdona i estima i aquest Déu que visc en el meu entorn, que aparenment sempre jutje i et recorda que seràs jutjat
Em despedia de Montserrat després de dinar, i rebre les últimes abraçades del pare Lluís Plana i de Faustina que també marxava.
Sincerament em va costar una mica de tornar a ubicar-me a Barcelona...
Senyora de Montserrat, Vege Bruna de La Serra rebeu la nostra bona petita voluntad.
Enguany era pels components de les corals. Nadal a ritme de Swing, el vam fer el dijous dia 19. Van voler ser-hi Ma Teresa Segarra, Carme Vila i Rosa Balague. En acabar el concert, vam anar a fer un mos, en una taverna, de xinós, al carrer, em sembla, Sicília.
Dijous 19 de desembre de 2013
Dijous 19 de desembre de 2013
La rampa que l'Auditori de Barcelona ha fet posar al escenari per els usuaris de cadira de rodes.
Quan la vam veure, Katy i una servidora vam veure el cel obert. A vegades, que demanés l'Ajuntament escolta!
Diumenge 22 de desembre de 2013 Eucaristia a l’Hospital Clínic, amb Montserrat Serna. Un dia càlid, amb una conversa sincera amb Montserrat.
Ens vam despedir per anar a dinat cadascú a ca seva.
L'Hospital Clínic sempre hem portarà ben a prop del papà. És aquí on el vaig veure per última vegada, a la sala del Dtor Gallart, on àmplia sala on debia haver uns buit llits, en el llit que osupave, tocat a una finestra inebastable, el sostre del clínic era molt, i la finestra, un quadradet petit era allà dalt de tot. Malgrat tot recordo la sala com amb molta llum, com si fos un dia clar i per les finestres entrés molta claror. Pare estimat amb el nostre cor sempre és en unitat.
Dilluns 23, dinar a la Granota amb Enric i Neus. Gràcies amics. L'empatia amb Neus, se'm apaga, la mança d'empatia fa que a la relació li manqui vibració.
Diumenge 22 de desembre de 2013 Eucaristia a l’Hospital Clínic, amb Montserrat Serna. Un dia càlid, amb una conversa sincera amb Montserrat.
Ens vam despedir per anar a dinat cadascú a ca seva.
Dilluns 23, dinar a la Granota amb Enric i Neus. Gràcies amics. L'empatia amb Neus, se'm apaga, la mança d'empatia fa que a la relació li manqui vibració.
Dimecres 25 de desembre de 2013
Som a Nadal. Un dia per estar a casa. Al vespre-nit he acabat l'abric de Daria, però, em sembla que no el voldrà portar degut a què pesa molt.
Dijous 26 de desembrede 2013
Som a Nadal. Un dia per estar a casa. Al vespre-nit he acabat l'abric de Daria, però, em sembla que no el voldrà portar degut a què pesa molt.
Matí de Sant Esteve, l'abric de Daria amb el pessebre de casa a darrere, en el prestatge del moble on el posem cada any. Ben aviat l'hi he portat l'abric per ensanyar-li com ha quedat a Rosa Balagué.
Després cap a casa, en arribar en Pere i Daria ja eren a la porta de casa.
Pujem a casa un moment per a recollir els paquests, Daria s'ha sent bé a casa. Em fa molta alegria veure que es mou per casa com si fos a ca seva.
Com podeu veure l'abric de Daria li queda bé a la seva mama, per a xaqueta. Bé hauré d'allargar-li les mànigues i fer-li un coll extern com si fos una budanda... D'acord! Dinar a Sant Sadurni, com cada any, un dia amb família, una família amb la que compartim un present i un passat on l’estimació per les nostres mares passa davant de qualsevol situació complexa Amb aquestes fotografies vull fer palès la gratitud a la vida per la llarga relació amb la família de Sant Esteve Sesrovires.
Gràcies al Procés de la Vida perquè em deixa estimar i m’ha ensenyat a deixar-me estimar. Gràcies
Pujem a casa un moment per a recollir els paquests, Daria s'ha sent bé a casa. Em fa molta alegria veure que es mou per casa com si fos a ca seva.
Diumenge dia 29 vaig anar convidada a casa de Carme Escartín i Pilar. Paco, el fill de Carme, amb la seva família són a Mexic, on té la família l'esposa de Paco, Veronica. Vam passar una bona estona juntes. En sortir al carrer em telefonava Helena Cordon, perquè no vens a sopar, som-hi. Va ser una bona vetllada. 
Dilluns 30 de desembre, cosint. He fet un cobertor pel matalàs del meu llit i també he preparat el nòrdic per deixar-lo posat. Començarem l'any amb la roba del llit renovada.
Dimarts 31 de desembre de 2013 amb Montserrat Serna, vaig al Fotoprix per preparar unes fotografies antigues, de les que ella m'havia regalat fa uns 5 anys. Les hi monto en un àlbum. I, me'n vaig cap al restaurant del carrer Enric Granados on hem quedat per dinar. Ens sentim bé juntes. Li agrada molt l'obsequi de l'àlbum.
Dimarts 31 de desembre de 2013 A les 7 del vespre hem quedat amb Carme Escartín per anar juntes a missa a Sant Joan Bosco, és la Solemnitat de l’Emmanuel.
Amb Carmen acabem l’any donant gràcies a Déu per tots els dons rebuts i per la seva Immensa Misericòrdia.
Tornant a casa, aquesta nit de fi d'any en que ja ningú hem telefona, i certament jo tampoc truco a ningú. Cadascú segueix el seu camí i és perfecte, però Pare què és el que et puc oferir des d'aquesta selitud, serena i calmada, però alhora enyorada d'estrenye una mà amiga que ja no hi és.
Amb Carmen acabem l’any donant gràcies a Déu per tots els dons rebuts i per la seva Immensa Misericòrdia.
Tornant a casa, aquesta nit de fi d'any en que ja ningú hem telefona, i certament jo tampoc truco a ningú. Cadascú segueix el seu camí i és perfecte, però Pare què és el que et puc oferir des d'aquesta selitud, serena i calmada, però alhora enyorada d'estrenye una mà amiga que ja no hi és.
