Rosa
d’abril, Morena de la serra,
de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al Cel.
enllaç a Sirio: Universo de Amor
Som a dimecres u de gener del 2014. 
Hem començat l'any dinant a casa de Rafel i Teresa, Rafel compleix 76 anys.
La família sembla una mica fora de lloc perquè està integrant a l'àvia Saturnina. S'ha fet molt gran, té uns 95 anys i ja no pot viure sola, per tal cosa. ara viu a casa de Rafel i Teresa. Enguany hi ha Gemma i Joan amb els nens. Marta i Josep estan sense nens perquè els ha tocat començar l'any amb el seu pare.
Rafel i Teresa tornen a tenir un nèt, un nen petit per a continuar l'embransida que en Rafel ha pogut regalar a l'àrbre familiar dels Casas-Lomas i dels Rovira-Moya, ara l'àrbre té branques noves que cal cuidar.
Que la Vida us acompanayi fills¡ Aquí veiem a Agnés portan cap a làvi un improvisat i senzill pastís d'aniversari.
Gràcies família per aquest començament d'any.
Al vespre començo el trànsit cap a casa. Arribo a Barna prop de les 8 del vespre.
El meu camí és un seguit de petits viatges, d'ací i d'allà per compartir vida. Una vida que no comprenc perquè s'expressa en una voluntat diferent a la Voluntad Eterna
a Sant Esteve Sesrovires. Vaig a recollir l'abric de Daria que s'ha de reconvertri en una xaqueta per Assumpta.
Dinem a casa d'Anna, amb ella i l'Albert. Aprimera hora de la tarda Assumpta porta la Daria, passem una molt bona estona. Cap a les cinc anem a despedir-nos d'Assumpta i cap a l'estació, m'hi acompanyen Anna i Daria tal com es veu a la fotografia.
Em permeto acomiadar-me de la xaqueta de Daria, aquesta tardor i hivern passats hi he passat moltes hores teixin a ganxet. L'he gaudit, m'ha omplert de joia comprovar que encara la podia fer. En el taller de ganxet que m'han guiat per fer-la n'estaven enamorats, Daria, però no l'ha pot portar pesa massa, i a més no és el que ella necessita perquè malgrat sigui hiver, i a Sant Sadrní fa fred, ella és caluoosa. La xaqueta és molt bonica i està ven feta, però en aqeust present es porten peces més lleugeres, sintètiques, no pesan.
El dissabte 15 de febrer de 2014 la famíla de Sant Sadurní sopaven a casa. Hi teniem a Rosa Balagué perquè vam dinar plegades a casa, i el vespre es va quedar per veure a la petita Daria, no la vem deixar marxar.
La vetllada és tranquil·la però hi manca el diàleg profund i sincer que solien tenir. No és degut a Daria que juga i s'entreten, és degut a Rosa. La seva mentalitat potent ens porta cap el món que ella viu, molt més similar el que viuen Pere i Assumpta, el meu món mental no és viable en un món on el benestar i el que farem demà prima.
El meu regne no és d'aquest món.
Com podem veure Daria creix feliç i la parella va equilibranr-se en la nova vida que tenir una filla comporta.
Amb tot el cor fills, us desitjem que es compleixin els vostres projectes d'Amor i Esperança en un món que veieu amb el cor.
Vam passar una molt bona vetllada, i el sentimen de que la mare i Trinitat ens hi acompanyaven ens va fer sentri joissos.
El gener 2014 se'n va un diumenge de serenor seguint la missa Conventual que retrans-meten per la televisió de Badalona.
Oficiava el pare Daniel Codina.
La pau i serenor que em regala la vida em facilita un estat de grtitud. El compromís que he assumit amb la família dels Oblats Montserratins em demana, si més no una missa setmanal, si pot ser diària millor, i el contacte continuo amb la pregària recordem: laudes, missa, vespres i completes, així és un dia per l'anima que estudia la RB.
Dilluns 17 de febrer de 2014
Sortida amb Glòria i la tieta Vicenta amb Roser, vam dinar al Maremagnum.
Aquest mesos d'hivern, que Glòria té la feina més espaiada, hem fet alguna trobada amb la Glòria i la tieta Vicenta, que des de la tardor passada està en una residència ben a prop de la Floresta un viu la seva filla Núria. Glòria la va a buscar, gairebé tots els dilluns, i alguna vegada ens trobem per estar juntes i dinar. Després a mi em toca córrer perquè arribo tard a l'assaig d'Amiba.
El diumenge 9 de març de 2014,
a Castellar del Vallés. Fa un dia lluminós anem a fer un tomb per Castellar, fins i tot entrem a l'església de Sant Esteve, la petita Catedral del Vallés.
Marta, Josep i Judit acompanyen un dia familiar. Gràcies parella, gràcies Judit.
A Gerard l'estem perdent, ha demant el jutge poder viure amb el seu pare i li ha estat concedit. T'estimem Gerard
Vam dinar a casa de Rafel i Teresa, cap al tard tornada a Barcelona.
Dissabte 22 de març de 2014: el grup d'Oblats prepara la Semana Santa pregant junts i fent reflexions conjuntament un parell de setmanes abans de Rams. La Setmana Santa és a mitg abril i tot s'accelera.
Avui fem la missa a la Catedral en honor a Sant Benet.Enllestida la trobada em quedo una bona estona a la Catedral, al peu de l'altar del Sant Crist de Lepant. No hi tinc accès, És graonat i me'l he de mirar des d'abaix tot l'any, menys per la quaresma que el treuen de la capella on està ubicat per col·locar-lo en un lateral de la nau central i facilitar-ne l'adoració. Aquesta experiència l'he viscut des de nena, quan amb la mare anàvme a veure "el Negrito" el nostre "Negrito".
La vetllada és tranquil·la però hi manca el diàleg profund i sincer que solien tenir. No és degut a Daria que juga i s'entreten, és degut a Rosa. La seva mentalitat potent ens porta cap el món que ella viu, molt més similar el que viuen Pere i Assumpta, el meu món mental no és viable en un món on el benestar i el que farem demà prima.
El meu regne no és d'aquest món.
Amb tot el cor fills, us desitjem que es compleixin els vostres projectes d'Amor i Esperança en un món que veieu amb el cor.
Vam passar una molt bona vetllada, i el sentimen de que la mare i Trinitat ens hi acompanyaven ens va fer sentri joissos.
Oficiava el pare Daniel Codina.
La pau i serenor que em regala la vida em facilita un estat de grtitud. El compromís que he assumit amb la família dels Oblats Montserratins em demana, si més no una missa setmanal, si pot ser diària millor, i el contacte continuo amb la pregària recordem: laudes, missa, vespres i completes, així és un dia per l'anima que estudia la RB.
Sortida amb Glòria i la tieta Vicenta amb Roser, vam dinar al Maremagnum.
Aquest mesos d'hivern, que Glòria té la feina més espaiada, hem fet alguna trobada amb la Glòria i la tieta Vicenta, que des de la tardor passada està en una residència ben a prop de la Floresta un viu la seva filla Núria. Glòria la va a buscar, gairebé tots els dilluns, i alguna vegada ens trobem per estar juntes i dinar. Després a mi em toca córrer perquè arribo tard a l'assaig d'Amiba.
a Castellar del Vallés. Fa un dia lluminós anem a fer un tomb per Castellar, fins i tot entrem a l'església de Sant Esteve, la petita Catedral del Vallés.
Marta, Josep i Judit acompanyen un dia familiar. Gràcies parella, gràcies Judit.
A Gerard l'estem perdent, ha demant el jutge poder viure amb el seu pare i li ha estat concedit. T'estimem Gerard
Vam dinar a casa de Rafel i Teresa, cap al tard tornada a Barcelona.
Avui fem la missa a la Catedral en honor a Sant Benet.Enllestida la trobada em quedo una bona estona a la Catedral, al peu de l'altar del Sant Crist de Lepant. No hi tinc accès, És graonat i me'l he de mirar des d'abaix tot l'any, menys per la quaresma que el treuen de la capella on està ubicat per col·locar-lo en un lateral de la nau central i facilitar-ne l'adoració. Aquesta experiència l'he viscut des de nena, quan amb la mare anàvme a veure "el Negrito" el nostre "Negrito".
M'hi vaig quedar una bona estona. Tants moments de pregària em van venir a acompanyar.
Quan veníem a demanar consòl pel traspàs del pare, quan en Rafel visquè l'accident, quan el nostre país feu la transició a la democràcia, quan vaig començar a perdre la capacitat de caminar, quan...
Sostenia l'esperanç que un dia tornaria l'amor de parella que semblava fugir del meu costat.
Dimarts 25 de març de 2014
Al Casal de la Gent Gran de Navas també parlem en català.
És un tallaret que fem els matins del dimarts
És un grup petit i ens arrisquem a intentar obrir el cor, només ho intentem. Vaig descobrint i treballant-me l'acceptació que les persones ens sentim molt ferides.
Anna, Rosa, Maria Isabel. Josep,
gràcies per voler ser-hi!
Dijous 27 de març de 2014
Amb la Coral Amiba participem en un programa de l'ajuntament de Barcelona per fer sortir la música al carrer. Enguany a les estacións de metro. A les set del vespre fem una cantada a l'estació de metro de Diagonal/Provença. Una experiència de goig M'hi van voler acompanyar Rosa Balague, Ma Teresa Segarra i Carme Vila. Gràcies amigues!
Al diumenge 30 de març de 2014
Els Oblats celebren la "Letare·
Al Casal de la Gent Gran de Navas també parlem en català.
És un tallaret que fem els matins del dimarts
És un grup petit i ens arrisquem a intentar obrir el cor, només ho intentem. Vaig descobrint i treballant-me l'acceptació que les persones ens sentim molt ferides.
Anna, Rosa, Maria Isabel. Josep,
gràcies per voler ser-hi!
Amb la Coral Amiba participem en un programa de l'ajuntament de Barcelona per fer sortir la música al carrer. Enguany a les estacións de metro. A les set del vespre fem una cantada a l'estació de metro de Diagonal/Provença. Una experiència de goig M'hi van voler acompanyar Rosa Balague, Ma Teresa Segarra i Carme Vila. Gràcies amigues!
Els Oblats celebren la "Letare·
El camí de l'Ave Maria és on hi han pogut posar l'elevador que ens permet accedir al Cambril als qui no podem pujar escales. L'elevador està instal·lat des del 2003 o 2004, amb la mare ja l'havíem gaudit. 
Pregar al Cambril per a la mare i per a mi és un altre Univers. És parlar de fit a fit amb la "Mestressa" per donar-li gràcies per acompanyar-nos a compredre i acceptar el que demana el Senyor de nosaltres.
Gràcies Mare et sentim a prop nostre. Per la "Letare" demanen l'entrada els nous aspirants a Oblats.
Fem la ceremònia a la Cripta, gràcies al pare Jordi que ho prepara tot, hi puc baixar. Per fi puc fer una pregària davant el sepulcfre del pare Cassià Just. Gràcies Pare per la Vostra Misericòridia. A la tarda ens acull al pere Ignasi Fossas, i sintonitza molt bé amb nosaltres. El pare Abat està convalescent d'una petita intervenció.
Cap a casa. Telefono a Eugeni Fonoll per dir-li que he pregat pels dos a la Cripta.
Cap a casa. Telefono a Eugeni Fonoll per dir-li que he pregat pels dos a la Cripta.
Dilluns 31 de març de 2014: un altre sortida amb Glòria i la tieta Vicenta. Visita al recient inaugurat recinte Europeu de Sant Pau.
Poden les paraules expressar els sentiments més profunds? No ho sé. Passejar amb Glòria i la tieta Vicenta per els camins d'aquest Sant Pau em fa sentir que tot és presente.
La primera vegada que hi vam ser amb la mare per entregar la petició de quiròfano, el dia que amb Rafel i Teresa vam acompanyar a la mare per a l'intervenció que li va fer la doctora Bruix per netajar-li el cristal·li, quan hi vam venir per en Rafel en els primers ingressos que va fer per pneumonia.L'adéu al Santi Celma. I encara podem mirar més enllà i veure el tiet Jaume ingressat per més de deu dies a Intensius l'any 1987 i a Marta Casas en el trànsit del 1988-1989. 
Ara passajem com si fossim turistes i tal vegada en som. Turistes en un món on s'hi està de passada.
Entrem a l'abril del 2014: la qüestió és; on estaràs per Setmana Santa Montserrat?
La primera proposta és passar-la amb els Oblats a Montserrat, Però tot plegat no ho faig girar rodó. Pregant, cossint i llegint s'ha passat el primer trimestre de l'any.
Aquest trimestre m'ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudatamb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits i sento que en lloc d'alimentar la comunió amb els Sants derivem cap a jutjar la conducta de l'altre em sento ofegada, No puc expressar-me; el grup fugiria. M'adono que també jutjo al grup i no vull fer-ho, em sento malament, Em quedo a casa. Fins a reveure apreciats amics!
Divendres 11 d'abril de 2014
Bé, tenim la xaquesta de Daria reconvertida en xaqueta per la seva mamà. Ha quedat molt ben feta. Quedem per telefon amb Assumpta que li portaré a Xavier el seu cunyat, a l'estació de plaça Esapnya, ell puja i baixa cada dia per anar a la feina. Així Assumpta la podrà tenir per les vacances de Setmana Santa que se'n van a tocar neu. No crec que l'arribi a portar, pesa massa, la joventud d'ara estan acostumats a roba lleugera, com jo mateixa.
Si més no l'amor que hi he posat per fer-la l'envolta, què la Vida sigui per a tots plegats un camí ple de llum i joias perella.
La xaqueta m'ha deixat un regust de tristor, encara sóc capaç de fer-la, però no serà oerativa, no és necessària per a ningu, més aviat és un destorb en un fons d'armari.
Setmana Santa 2014
Recordem que l'any passat la meva cunyada Marina hem va regalar dos llibres den Gary Renard. "La desparición del Universo" i "Tu realidad Immortal"
El primer és un llibre totalment creible i no anirem gairé més enllà sense que la ciència ho corrabori. Magnífic llibre. El segon t'eixempla l'anima. Tots dos llibres estan centrats en el perdó no dual.
Aquest és el missatge que porta per a tot el món en Gary Renard. Els dos llibres et remeten a repassr "Un Curso de Milagros" Un meravellós llibre que et porta des de l'interior del teu cor fins a perdonar tot allò que veus fora de tú i no existeix sinó en el teu pensament.
Tinc molta feina per llegir, em quedo a viure la Setmana Santa a Casa amb en Gary Renard. Hep que consti que no el veig ni el sento.
Hem arribat a la Vetlla de la Mare de Déu. Me'n vaig cap a Montserrat el divendres 25, tenim trobada d'Oblats. La Vetlla un goig per l'esperit. La trobada plena de silencis, pregària i estones per escoltar-nos. Diumenge 27 després de dinar, amb el trén de les 16:45 cap a casa.
En arribar a Barcelona ens trobem amb Ma Teresa. Gràcies Mare per aquests dies d'amor i respecte compartit.
Dimartd 29 d'abril de 2014
Fotografia del C/Bruniquer, 17 aquí hi havia l'escola on vaig anar, mentre vam viure al C/Joan Blanques.Vaig trobar l'escola anat a visitar a Ramona Solans L'any passat ja en vaig parlar de Ramona l'Oblata de 88 anys que vivia el nú 40 del carrer de Joan Blanques. La vaig conéixer l'octubre del 2012, Ens hem vist poc perquè ella fa viure una crisi de salut. Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites. Semblava que seria traslladada a una resideència però ella no ho volgué.
En el mateix socio-sanitari conegué una senyora Montserrat Tudo, amb qui s'han posat d'acord per a cuidar-la unes hores cada dia.
Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petite finqued gracienques on la escala sembla una muntanya. Quan vaig a saludarla sempere quedem, amb la seva cuidadora, en una terrassa bé de la plaça Rovira, bé la plaça Joanich. La primera fotografia que li va fer Montserrat Tudo, anat a comprar amb ella.
La primera proposta és passar-la amb els Oblats a Montserrat, Però tot plegat no ho faig girar rodó. Pregant, cossint i llegint s'ha passat el primer trimestre de l'any.
Aquest trimestre m'ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudatamb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits i sento que en lloc d'alimentar la comunió amb els Sants derivem cap a jutjar la conducta de l'altre em sento ofegada, No puc expressar-me; el grup fugiria. M'adono que també jutjo al grup i no vull fer-ho, em sento malament, Em quedo a casa. Fins a reveure apreciats amics!
Bé, tenim la xaquesta de Daria reconvertida en xaqueta per la seva mamà. Ha quedat molt ben feta. Quedem per telefon amb Assumpta que li portaré a Xavier el seu cunyat, a l'estació de plaça Esapnya, ell puja i baixa cada dia per anar a la feina. Així Assumpta la podrà tenir per les vacances de Setmana Santa que se'n van a tocar neu. No crec que l'arribi a portar, pesa massa, la joventud d'ara estan acostumats a roba lleugera, com jo mateixa.
Si més no l'amor que hi he posat per fer-la l'envolta, què la Vida sigui per a tots plegats un camí ple de llum i joias perella.
La xaqueta m'ha deixat un regust de tristor, encara sóc capaç de fer-la, però no serà oerativa, no és necessària per a ningu, més aviat és un destorb en un fons d'armari.
Recordem que l'any passat la meva cunyada Marina hem va regalar dos llibres den Gary Renard. "La desparición del Universo" i "Tu realidad Immortal"
El primer és un llibre totalment creible i no anirem gairé més enllà sense que la ciència ho corrabori. Magnífic llibre. El segon t'eixempla l'anima. Tots dos llibres estan centrats en el perdó no dual.
Aquest és el missatge que porta per a tot el món en Gary Renard. Els dos llibres et remeten a repassr "Un Curso de Milagros" Un meravellós llibre que et porta des de l'interior del teu cor fins a perdonar tot allò que veus fora de tú i no existeix sinó en el teu pensament.
Tinc molta feina per llegir, em quedo a viure la Setmana Santa a Casa amb en Gary Renard. Hep que consti que no el veig ni el sento.
Diumenge 13 d'abril de 2014 dia de Rams: a casa llegint. La lectura del Curs de Miracles m'ha reconectat amb Marina Acarreta m'anima a continuar amb les lliçons del Curs ni que ella ja l'ha deixat enrere. Recordem que el Curs de Miracles me'l havia regalat ella l'octubre de1995. M'ha canviat el present. Llegir-lo és com escoltar, enraonar amb JesusCrist. És tornar a sentir que ens instrueix en la doctrina de l'Amor al Pare.
Se m'ha passat la setmana sense veure-la. Llegeixo moltes hores al dia, i començo a fer-ne els exercicis, que són diaris. Gràcies a l'Esperit Sant que m'acompanya en aquest camí.
Divendres 25 d'abril de 2014
En arribar a Barcelona ens trobem amb Ma Teresa. Gràcies Mare per aquests dies d'amor i respecte compartit.
Fotografia del C/Bruniquer, 17 aquí hi havia l'escola on vaig anar, mentre vam viure al C/Joan Blanques.Vaig trobar l'escola anat a visitar a Ramona Solans L'any passat ja en vaig parlar de Ramona l'Oblata de 88 anys que vivia el nú 40 del carrer de Joan Blanques. La vaig conéixer l'octubre del 2012, Ens hem vist poc perquè ella fa viure una crisi de salut. Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites. Semblava que seria traslladada a una resideència però ella no ho volgué.
Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petite finqued gracienques on la escala sembla una muntanya. Quan vaig a saludarla sempere quedem, amb la seva cuidadora, en una terrassa bé de la plaça Rovira, bé la plaça Joanich. La primera fotografia que li va fer Montserrat Tudo, anat a comprar amb ella.
Maig de 2014, dia 1
Som a U de maig, amb la famíla de Sant Sadurní anem a visitar el Mirador dels Orris, al Parc Natural del Cadí-Moixeró.
Un dia joiós, no calen gaires més comentaris.
Daria és una nena feliç font de vida per la seva família i per a tots els qui la tracten. Daria: recorda Déu És Amor
Vam dinar al nostre estimat Hostal del Pedraforca. Poc abans d'emprendre el camí cap a casa vam fer aquesta fotografia.
El dijous 15 el tornaven a operar, en la primera operació van tenir un accident i se li va perforar l'intestí, suficient com per deixar-lo tres dies clínicament mort. Vaig cada dia al Taulí, al matí o al migdia hora en que el podem veure.
Alhora, en Rafel a Intensius del Tauli, es moria. Però no,va anar reaccionant i el dijous dia 20 ja ens obria els ulls.
El dijous 29 de maig de 2014 el portaven a l'habitació. No s'aguantava dret, va començar a fer els primers passos amb caminadors... Des de les hores, honestament crec que en Rafel és un ressucitat.
Va tornar per amor a la seva esposa i a les seves filles. i Sense gota de rencor, d'aquells amargs rencors que tant l'han fet patir i ens han fet patir per no saber ajudar-lo a desfer-los. Gràcies Pare, per l'alliberament d'en Rafel i, alhora el nostre.Encara estarà un parell de setmanes més ingressat. Tot li costa molt, ens va coneixent. Primer a Teresa i les seves filles i nèts, és clar. A mi li vostar una mica recuperar la consciència de quin paper feia una germana en aquell tinglado. Poc a poc i ajudat per Teresa i les nenes es va anar ubicant. Acompanyar a viure en Rafel aquesta experiència m'ha estat difícil ni que en aquest escenari hi tenia poc paper. Ell volia viure i li han permès. Endavant Rafel la vida és ara.
Hem arribat al juny de 2014Comencen els concerts de la Coral Amiba d'aquesta temporada.
El dijous dia 5 de juny
a Sant Ramon Nonat, Collblanc.
El dijous dia 5 de juny
a Sant Ramon Nonat, Collblanc.
Divendres 6de juny de 2014
a Sant Paulí de Nola
Ens ho vam passar d'allò més. Acabat el concert un grupet ens vam quedar a gaudir d'un aperitiu que ens va servir de sopar. Sou fantàstics¡
Diumenge 8 de juny de 2014
Montserrat: t4robada d'Oblats Hi vaig pujar al matí, vaig poder seguir una estona la conferència del pare Jordi.
Dinar al menjador de l'hostatgeria amb les noves taules tipus cafetaria que hi han posat.
a Sant Paulí de Nola
Ens ho vam passar d'allò més. Acabat el concert un grupet ens vam quedar a gaudir d'un aperitiu que ens va servir de sopar. Sou fantàstics¡
Montserrat: t4robada d'Oblats Hi vaig pujar al matí, vaig poder seguir una estona la conferència del pare Jordi.
Dinar al menjador de l'hostatgeria amb les noves taules tipus cafetaria que hi han posat.
enllaç a Pelegrins a Montontserrat
Després de dinar ens retrobem uns moments a dalt la sala de conferències.
Gaudim del caliu d'estar junts i compartim la fe en el Crist. Ell ens aglutina la petita ment ens separa.
Amb el trén de les 16:45 cap a casa. Enguany no puc anar tant sovint a Montserrat, perquè estic acabant de pagar el crèdit que vaig demanar fa més d'un any i que acabo de liquidar el juny. Huff!.
Divendres 13 de juny de 2014
Rafel i Teresa van cap a casa.
Què el Procés de la Vida us acompanyi germans.
Dono gràcies al Pare que ha reservat la Vida d'en Rafel perquè és el seu fill estimat i inocent de tota culpa.
Gràcies Pare pel teu Amor Incondicional.
La fotografia és del dia de cap d'any.
Gaudim del caliu d'estar junts i compartim la fe en el Crist. Ell ens aglutina la petita ment ens separa.
Amb el trén de les 16:45 cap a casa. Enguany no puc anar tant sovint a Montserrat, perquè estic acabant de pagar el crèdit que vaig demanar fa més d'un any i que acabo de liquidar el juny. Huff!.
Rafel i Teresa van cap a casa.
Què el Procés de la Vida us acompanyi germans.
Dono gràcies al Pare que ha reservat la Vida d'en Rafel perquè és el seu fill estimat i inocent de tota culpa.
Gràcies Pare pel teu Amor Incondicional.
La fotografia és del dia de cap d'any.
Dijous dia 12 de juny 2014
vam anar a assajar, en Miquel Angel ens ho fa fer ens aquestes grans naus per ubicar-nos i que el dia del concert no fem tanta remor.
Ens va quedar l'assaig molt bé, a Miquel Àngel se'l veia content.
En acabar l'assaig va venir a saludar-me Ovidi Fernàndez, està molt delicat, però s'ha recuperat una mica. Se'l veia tranquil i acceptant la situació que la salut li ha creat. Què l'Esperit Sant sigui amb tú i els teus, estimat amic.
vam anar a assajar, en Miquel Angel ens ho fa fer ens aquestes grans naus per ubicar-nos i que el dia del concert no fem tanta remor.
Ens va quedar l'assaig molt bé, a Miquel Àngel se'l veia content.
En acabar l'assaig va venir a saludar-me Ovidi Fernàndez, està molt delicat, però s'ha recuperat una mica. Se'l veia tranquil i acceptant la situació que la salut li ha creat. Què l'Esperit Sant sigui amb tú i els teus, estimat amic.
El mateix dia 13 de juny de 2014 a les 9 de la nit, feiem el concert de final de temporada a Santa Maria del Mar. M'hi acompanyava Rosa Balagué. No tinc paraules per descriure-ho, només donar-ne gràcies a l'Esperit Sant i el Pare Etern.
Cantar amb les corals de Miquel Angel per a mi aquests anys és un goig i una esperança. És acceptar i comprendre que si hi ha un bon directror el grup funciona. A la vida saber i poder acceptar quin lloc és el que tú pots donar el millor de tu mateix és el que et farà compartir el camí acceptant donar i acceptant rebre.
El juny 2014 ens prepara per l'estiuAlbert Mas Margarit s'ha graduat. Felicitats Albert. El proper curs emprèn el batxillerat. Colzes, pilota i endavant!
Anna la seva mare està treballant al servei de la Residència d'Àvis de Sant Esteve. Va molt cansada però està contenta de tornar a formar part del món laboral. Albert com veiem ja és un noi, i Anna no va tant ofegada. Felicitats família.
Despedim els tallers del Casal. Fina a la tardor amics, Gràcies per la vostra companyia.
Anna la seva mare està treballant al servei de la Residència d'Àvis de Sant Esteve. Va molt cansada però està contenta de tornar a formar part del món laboral. Albert com veiem ja és un noi, i Anna no va tant ofegada. Felicitats família.
Despedim els tallers del Casal. Fina a la tardor amics, Gràcies per la vostra companyia.
El 20 de juny de 2014 ens acomiadem del curs Coral amb Amiba fent un concert el Casal de Cambrils. Marxem al matí des del centre del C/Garcilaso amb un autocar adaptat, arribavem a Cambrils cap a les 12. 
Amb Paco, Pepi i Conxi abans de dinar vam fer un tomb pel passeig Marítim de Cambrils, aquí en tenim la mostra. Momument al pescador, la fotografia ens mostra a un nen pregonant pels carrers la venda de peix.
Vam dinar al Casal. El dinar fou de germanor, Pepi, Paco, Conxi....
El concert el vem fer a les 6 de la tarda per a una 20ena de persones. Va ser un bon dia!
El concert va ser un "divertimento". Hi va haver poca gent, però tots els qui hi vam ser el vam gaudir de valent. La cantada ens va sortir molt bé, i malgrat tenir poca audiència en Miquel Angel se'l va veure content. Bon estiu "dire" Fins el setembre.
Per a mi va ser un bon començament d'estiu. a l'autocar ens vam cansar de cantar en grup, tant a l'anada com a l'hora de tornar a casa.
Dilluns 23 de juny de 2014
La Revetlla de Sant Joan fins a l´últim moment fou incerta. M'hagués agradat anar a viure-la a Montserrat, però la economia de casa ho desaconsellava. al cap i a la fi, em vaig quedar on havia d'estar: a casa.
La vam fer amb Agustí i Lolita, un bon sopar de Revetlla amb germanor.
La fotografia és de mitjans de juliol, aquest estiu hem fet petites bogeries amb Lolita, anat a fer un aperitiu-sopar a Cal Jordi, una petita cafeteria de barri, que hi ha "als quinze" Bé Gràcies per aquests dies d'estiu en companyia.
El mes de juny de 2014
s'acaba emportant-se l'estretor econòmica.
Aquest juliol ja no he de pagar el crèdit: està liquidat. He pogut comprar les rodes devanteres de la cadira, que les duia punjades. He enllestit el deute que tenia amb Rafael Galiano, el paleta, des que em va adaptar la dutxa, era l'abril del 2011, voleu més paciència.Gràcies Rafael.
Gràcies a la Vida per aquests moments de joia.
Una curiosa fotografia, és feta al Museu d'Història de Catalunya. Hi ha un exposició sobre els 300 anys del primer "Onze de setembre a Barcelona. És molt bona, però el que més m'ha impactat és la presentació de la dictadura que vam patir des de 1939 fins a 1975 i escaig..
Juliol 2014
Aquest juliol hem fet diverses trobades amb Ma Teresa Segarra, de fet a casa seva. Vam celebrar els seus 60 anys a primers de juliol, després alguna altra trobada a casa d'ella amb les seves amigues. Aquí em teniu una tarda en que, sortint de casa d'ella me'n vaig anar a rodar pel Port de la Pau. Per cert, les "golondrines" estant adaptades, aixó vol dir que abans d'entrar a l'hivern voldria pujar-hi.
Agost 2014
Agost cantades a Montserrat. M'he engrescat a fer un dels cursets d'animadors per a cant litúrgic que fan a Montserrat.El faig perquè el germà Andreu Ma Martinez, m'hi ha anat engrescant, com aquell quí no diu res.
Va del dilluns 4 d'agost fins el dissabte 9. El dirigeixen en Eduard Vila Perarnau de Martorell i l'Albert Pàmies Carrión de Barcelona.
Entre les assistens hi ha Maria del Sol Muñoz Cañivano de Barcelona, professora de piano i de cant. Amb ella quedem per veure'ns a Barcelona, em valorarà la veu i veurem, plegades, si val la pena, ensenyar-me a donar-li forma.
El que puc recordar d'aquests dies no pot expressar el que hi vam viure. Vam fer una trobada amb altres grups a Sant Benet, sí, per primera vegada en 50 anys he pogut estar a Sant Benet. La germana Natàlia ens va facilitar una cadirda manual.
Vam baixar-hi amb Andreu. Just arribar-hi, també, arribava mossèn Lluís Saumell que oficiaria la missa.
Gràcies Esperit Sant per el dia d'avui. Calia viure per viure'l. Mossèn Lluís també és va quedar a dinar. Gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies... a l'Esperit Sant!
El divendres dia 8 d'agost, a les 9 del vespre fem una vetlla a la Cripta. El germà Andreu em facilita baixar-hi, el germà Bernat amb vigila i jo, agafada a la berena vaig baixant.
El germà Bernat va celebrar la ceremònia, ens va explicar el que va sentir quan van haver de desenterrar els germans martirs de la guerra de 1936. ens ho va fer arribar el cor: no hi ha ningú dolent, només hi ha persones que, avegades, pateixen més del que es pot assumir: gràcies germà Bernat.
El dimarts dia 9 ha estat un dia inesborrable. Una dia de reconeixement de l'Amor que és Eterna i Eternament ens acompanya.
D'aquells germans que, cap allà el 1820 van deixar Sant Esteve de Castellar, (l'actual Castellar del Vallés) per immigrar a Sant Esteve Sesrovires: Pablo, Francisca, Maria i Ramon, avui estem aquí en aquesta fotografia descendents d'aquests quatre, sembla que eren germans. He de tornar a l'Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires per confirmar-ho. 
Dimecres 10 de setembre de 2014
aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern, Se'n va anar el dimarts a les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.
Nadal al barri de Gràcia!
Aquí veiem el portal de casa de Ramona. Carrer Rabassa 36. Ben a prop del número 68 del carrer Joan Blanques.
Nadal amb Ramona Solans. La rampa soluciona força bé l'entrada.
A quarts de vuit del vespre, Montserrat ve a posar-me la rampa i me'n vaig cap a Gràcia, allà em trobaré amb Helena Cordon, i ens farem una bona estona de companyia.
Després a buscar el bus, al carrer Indústria/Cerdenya, entrava a ca porp de l'una.
Adeu al Nadal 2014.
La Revetlla de Sant Joan fins a l´últim moment fou incerta. M'hagués agradat anar a viure-la a Montserrat, però la economia de casa ho desaconsellava. al cap i a la fi, em vaig quedar on havia d'estar: a casa.
La vam fer amb Agustí i Lolita, un bon sopar de Revetlla amb germanor.
La fotografia és de mitjans de juliol, aquest estiu hem fet petites bogeries amb Lolita, anat a fer un aperitiu-sopar a Cal Jordi, una petita cafeteria de barri, que hi ha "als quinze" Bé Gràcies per aquests dies d'estiu en companyia.
s'acaba emportant-se l'estretor econòmica.
Aquest juliol ja no he de pagar el crèdit: està liquidat. He pogut comprar les rodes devanteres de la cadira, que les duia punjades. He enllestit el deute que tenia amb Rafael Galiano, el paleta, des que em va adaptar la dutxa, era l'abril del 2011, voleu més paciència.Gràcies Rafael.
Gràcies a la Vida per aquests moments de joia.
Una curiosa fotografia, és feta al Museu d'Història de Catalunya. Hi ha un exposició sobre els 300 anys del primer "Onze de setembre a Barcelona. És molt bona, però el que més m'ha impactat és la presentació de la dictadura que vam patir des de 1939 fins a 1975 i escaig..
Aquest juliol hem fet diverses trobades amb Ma Teresa Segarra, de fet a casa seva. Vam celebrar els seus 60 anys a primers de juliol, després alguna altra trobada a casa d'ella amb les seves amigues. Aquí em teniu una tarda en que, sortint de casa d'ella me'n vaig anar a rodar pel Port de la Pau. Per cert, les "golondrines" estant adaptades, aixó vol dir que abans d'entrar a l'hivern voldria pujar-hi.
Agost 2014
Agost cantades a Montserrat. M'he engrescat a fer un dels cursets d'animadors per a cant litúrgic que fan a Montserrat.El faig perquè el germà Andreu Ma Martinez, m'hi ha anat engrescant, com aquell quí no diu res.
Entre les assistens hi ha Maria del Sol Muñoz Cañivano de Barcelona, professora de piano i de cant. Amb ella quedem per veure'ns a Barcelona, em valorarà la veu i veurem, plegades, si val la pena, ensenyar-me a donar-li forma.
Vam baixar-hi amb Andreu. Just arribar-hi, també, arribava mossèn Lluís Saumell que oficiaria la missa.
El divendres dia 8 d'agost, a les 9 del vespre fem una vetlla a la Cripta. El germà Andreu em facilita baixar-hi, el germà Bernat amb vigila i jo, agafada a la berena vaig baixant.
El germà Bernat va celebrar la ceremònia, ens va explicar el que va sentir quan van haver de desenterrar els germans martirs de la guerra de 1936. ens ho va fer arribar el cor: no hi ha ningú dolent, només hi ha persones que, avegades, pateixen més del que es pot assumir: gràcies germà Bernat.
Dissabte 9 d'agost de 2014
El dissabte, després de dinar, ens vam tornar a trobar a la sala de la façana, per acomiadar-nos i donà a la comunitat una mostra del nostra treball. Ens va despedir el pare Ignasi Fossas, amb un profund sentiment vers a la música i les trobades d'animadors per a la litúrgia que porten més de 40 anys de vida.
Amb el trén de les 17:45 cap a casa. A la bústia hi havia la postal que veiem aquí. És dels oblats que del 21 al 28 de juliol van ser a Terra Santa, i allà van tenir la gentilesa de recordar-me. Gràcies germans estimats.
Diumenge 10 d'agost de 2014 missa a Sant Ildefons, amb mossèn Saumell.
No em demaneu pas com, ja erem a
Divendres 15 d'agost de 2014. Vam dinar a casa amb Rosa Balagué, va ser un bon dia. He complert 63 anys!
L'endemà dissabte 16 van dinar a casa Lolita Ardanuy, el seu company Agustí Castell, i el grup d'amics d'ells, Lluïsa, Francisco, Teresa i Ratxha. La sopresa fou que em vam organitzar un senzill pastís, amb espelmes i tot, i un regal sorprenent, un teclat. Lolita està interessada en cantar a la coral Amiba, i ens vam imaginar que si Marisol em facilita unes classes de cant, Lolita s'hi podria sumar. Bé sigui com sigui, aquí teniu el teclat. Benvingut a casa...
El proper dimarts dia 19 Marisol vindrà a casa per la tarda i ens probarà la veu... Marisol m'anima a treballar la veu, diu que aprendre a trobar el "to". Quedem pel setembre. Gràcies!
El dilluns dia 18 d'agost de 2014, al matí amb Montserrat Serna, Castell de Montjuic, vam fer-hi una passejada, feia un dia clar i net, sense gaire calor.
Vaig tornar a demanar ajuda per poder entrar al Castell, la rampa impressiona tan el pujar com el baixar.
A la baixada amb varen donar suport un matrimoni, jove italià, viuen a Roma i els encatà Barcelona. Gràcies amics"
Ens sentim bé amb Montserrat, ens imaginem que farem més sortides per gaudir d'aquesta Barcelona que, poc o molt, sempre ens fa una rialla de reconeixement, una Barcelona que reconeix la nostra petjada respectuosa i meravellada.
El dissabte, després de dinar, ens vam tornar a trobar a la sala de la façana, per acomiadar-nos i donà a la comunitat una mostra del nostra treball. Ens va despedir el pare Ignasi Fossas, amb un profund sentiment vers a la música i les trobades d'animadors per a la litúrgia que porten més de 40 anys de vida.
Diumenge 10 d'agost de 2014 missa a Sant Ildefons, amb mossèn Saumell.
No em demaneu pas com, ja erem a
L'endemà dissabte 16 van dinar a casa Lolita Ardanuy, el seu company Agustí Castell, i el grup d'amics d'ells, Lluïsa, Francisco, Teresa i Ratxha. La sopresa fou que em vam organitzar un senzill pastís, amb espelmes i tot, i un regal sorprenent, un teclat. Lolita està interessada en cantar a la coral Amiba, i ens vam imaginar que si Marisol em facilita unes classes de cant, Lolita s'hi podria sumar. Bé sigui com sigui, aquí teniu el teclat. Benvingut a casa...
El proper dimarts dia 19 Marisol vindrà a casa per la tarda i ens probarà la veu... Marisol m'anima a treballar la veu, diu que aprendre a trobar el "to". Quedem pel setembre. Gràcies!
El dilluns dia 18 d'agost de 2014, al matí amb Montserrat Serna, Castell de Montjuic, vam fer-hi una passejada, feia un dia clar i net, sense gaire calor.
Vaig tornar a demanar ajuda per poder entrar al Castell, la rampa impressiona tan el pujar com el baixar.
A la baixada amb varen donar suport un matrimoni, jove italià, viuen a Roma i els encatà Barcelona. Gràcies amics"
Ens sentim bé amb Montserrat, ens imaginem que farem més sortides per gaudir d'aquesta Barcelona que, poc o molt, sempre ens fa una rialla de reconeixement, una Barcelona que reconeix la nostra petjada respectuosa i meravellada.
I la passejda per Montjuic s'acaba.
Anem a dinar en un agradable i petit restaurant del C/Aribau, prop de Gran Via, que per felicitat meva fins i tot tenen lavabo adaptat!
Ens separem cap a les sis de la tarda, hem passat un bon dia¡
Dimecres 20 d'agost de 2014
Anem a dinar en un agradable i petit restaurant del C/Aribau, prop de Gran Via, que per felicitat meva fins i tot tenen lavabo adaptat!
Ens separem cap a les sis de la tarda, hem passat un bon dia¡
I una despedida amb Ma Teresa Segarra, està de vacaces a Miravet d'Ebre, però ha tingut de baixar per fer unes gestions, Dinem juntes al restaurant mallorquí "Ido", i la vaig a despedir a l'estació de França.
Magnífica estació de França. Expressió d'un temps fugit que és inesborrable.
Magnífica estació de França. Expressió d'un temps fugit que és inesborrable.
L'estació de França arrenglarada amb les estacions europees del seu temps és una mostra d'arquitectura molt valorada.
La "xiqueta de Miravet"
Hem passat una estona molt agradable amb Ma Teresa, ella estima l'estació de França i recorda quan arriba amb la seva mare a Barcelona, fugint del dolor de la mort del seu pare. Barcelona li ha donat a Ma Teresa una plenitud que ella s'ha guanyat amb volutat i perseverància. Bones vacances "MariaTé"
Hem passat una estona molt agradable amb Ma Teresa, ella estima l'estació de França i recorda quan arriba amb la seva mare a Barcelona, fugint del dolor de la mort del seu pare. Barcelona li ha donat a Ma Teresa una plenitud que ella s'ha guanyat amb volutat i perseverància. Bones vacances "MariaTé"
Dimecres 21 d'agost de 2014
Aquesta setmana, sembla una setmana dedicat a Montserrat Serna. El dimecres ens tornem a trobar, aquesta vegada acabem fent l'aperitiu a la cafeteria dels Joan's a Creu Coberta.
Bé, aquí tenim una família que comença a aixecar el cap per damunt dels desastres!
Aquesta setmana, sembla una setmana dedicat a Montserrat Serna. El dimecres ens tornem a trobar, aquesta vegada acabem fent l'aperitiu a la cafeteria dels Joan's a Creu Coberta.
Bé, aquí tenim una família que comença a aixecar el cap per damunt dels desastres!
Dissabte 23 d'agost de 2014
El terrat de Casaramona, preciós.
Visita a l'exposició de pintures de don Joaquin Sorolla, a Caixa Forum, amb Montserrat Serna i la seva amiga Mireia.
El terrat de Casaramona, preciós.
Visita a l'exposició de pintures de don Joaquin Sorolla, a Caixa Forum, amb Montserrat Serna i la seva amiga Mireia.
Quina meravella de llum, mar i claror de cel les pintures de don Joaquin!
Una tarda de dissabte dia 23 per anotar-la al bolg... Dons fet.
Una tarda de dissabte dia 23 per anotar-la al bolg... Dons fet.
Dilluns 1 de setembre de 2014
engega anat a dinar a Sant Esteve Sesrovires. Anna Margarit amb sorprent amb aquestes fotografies d'anys a... Quan vivien on avui està l'ajuntament del poble. Temps era temps.
La fotografia té mala qualitat perquè és foto d'una foto, s'ha fet amb el mòvil...
Però és igual són les nostres: Trinitat i Matilde, Asumpta s'hi posa flamenca, devia tenir uns dotze anys....
Gràcies Anna.
Divendres 5 setembre de 2014
a la tarda telefonà la neboda d'Eugeni Fonoll, Rosa, la que té la pastisseria a l'Ametlla de Mar, per dir-me que Eugeni ha estat molt greu, ingressat uns quinze dies a l'Hospital de Barcelona i que ara està en una residència de l'Ametlla, petita i casolana, on la família el pot anar a veure i atendra'l. Anims Eugeni!
Et trobem a faltar amic, però sabem que ara estàs atès.
El dissabte dia 6 de setembre de 2014
a la tarda primera classe amb Marisol, ens prova la veu a Lolita i a mi, sembla que tenim possibilirtats de gaudir cantant.
engega anat a dinar a Sant Esteve Sesrovires. Anna Margarit amb sorprent amb aquestes fotografies d'anys a... Quan vivien on avui està l'ajuntament del poble. Temps era temps.
La fotografia té mala qualitat perquè és foto d'una foto, s'ha fet amb el mòvil...
Però és igual són les nostres: Trinitat i Matilde, Asumpta s'hi posa flamenca, devia tenir uns dotze anys....
Gràcies Anna.
a la tarda telefonà la neboda d'Eugeni Fonoll, Rosa, la que té la pastisseria a l'Ametlla de Mar, per dir-me que Eugeni ha estat molt greu, ingressat uns quinze dies a l'Hospital de Barcelona i que ara està en una residència de l'Ametlla, petita i casolana, on la família el pot anar a veure i atendra'l. Anims Eugeni!
Et trobem a faltar amic, però sabem que ara estàs atès.
a la tarda primera classe amb Marisol, ens prova la veu a Lolita i a mi, sembla que tenim possibilirtats de gaudir cantant.
Gràcies Marisol, aquesta tardor-hivern els dissabtes a les 17 hores classe de cant al C/Trinxant 144, 2n 2a. Barcelona 08041. 
Demà dimarts 9 de setembres de 2014 dinar famíliar a casa. Rafel i Teresa, Rosa Ruiz, Montserrat Serna i Rosa Balague. Demà es compleixen 35 anys del traspàs de l'àvia Matilde i cinc que ens va deixar en Joan Lomas Gonzalez.
El dimarts dia 9 ha estat un dia inesborrable. Una dia de reconeixement de l'Amor que és Eterna i Eternament ens acompanya.
Veure el petit grup familiar a casa amb Rafel i Tere com a protagonistes. La festa es fa per ell, perquè es vegi a casa la seva mare estimat i acollit i, honestament sembla que sí sent. És un dia de vida amorosa per a tots.
aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern, Se'n va anar el dimarts a les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.
A reveure estimat germà: trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent companyia mentre la salut t'ho permeté.
Dimecres a la tarda amb Ma Teresa Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni.
S'hi suma la senyora Joss d'Escribà.
Avui mateix, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra.
Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004.
Dimecres a la tarda amb Ma Teresa Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni.
S'hi suma la senyora Joss d'Escribà.
Avui mateix, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra.
Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004.
Eugeni també era nascut l'any 1930.
Despedirant a Eugeni els seus familiars demà onze de setembre a Sant Feliu de Codines. Eugeni per a mi sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. 
No perquè estiguessis jubilat, perquè quan encara treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén.
No perquè estiguessis jubilat, perquè quan encara treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén.
Així va celebrar l'onze de setembre la família de Sant Esteve Sesrovires, i Sant Sadurní d'Anoia. Jo vaig dinar a casa de Ma Teresa Segarra. 
Després vam estar fent la V baixa, a Gran Via amb plaça Espanya. Un bon dia. Civisme, serenitat i convicció amb el dret i deure a votar el dia 9 de novembre.
.jpg)
.jpg)
Dilluns 15 de setembre de 2014
El dilluns 15 hem començat el curs coral. Aquesta fotografia és feta a Nou barris, Aquest primer trimestre anirà destinat a l'assaig del Concert per a la Gent Gran de Nadal a l'Auditori. Enguany hi fem una cantata que sembla prou divertida.
El nostre director Miquel Angel Arias hi està engrescat.
El nostre director Miquel Angel Arias hi està engrescat.
Dimecres 17 de setenbre de 2014, amb Marina Acarreta vam anar al "jove teatre Regina de Gràcia. La seva filla li havien dit que en Sergi Torres hi feia una trobada de diàleg, i que semblava que valia la pena d'escoltar-lo. Gràcies per aquests dia. Fou un copalpse en el temps. De 1987 al 2014 tot en un sí absolutament sincer.
Divendres 19 de setembre de 2014
telefona Faustina Font, la presidenta dels Oblats de Montserrat per comunicar-me que en Narcís Castanyer, germà dl pare Jordi, ha deixat el vehicle físic.
El pare Jordi ens va explicar del seu germà que havia entrat a monjo com el mateix pare Jordí. El temps en que estan de prova el monestir ell va veure que la vida sota la direcció monàstica no li anava bé. Va renunciar dons i va seguir el seu camí.
Que la Llum de l'Amor que has regalat en aquesta vida t'acompanyi en el retorn a Casa, Narcís. Descansa en Pau.
La conexió Sergi Torres i el llibre Un Curso de Milagros, cohesionen la resta del mes de setembre. Passo hores visualitzant els videos de les trobades que al llarg de cinc anys, en Sergi ha fet al "jove teatre Regina".
M'eixample i, alhora col·lapse el temps!.
El 24 de setembre un dia de conexió amb el Cel i la Terra, simplement som un canal de Llum.
Octubre de 2014
telefona Faustina Font, la presidenta dels Oblats de Montserrat per comunicar-me que en Narcís Castanyer, germà dl pare Jordi, ha deixat el vehicle físic.
El pare Jordi ens va explicar del seu germà que havia entrat a monjo com el mateix pare Jordí. El temps en que estan de prova el monestir ell va veure que la vida sota la direcció monàstica no li anava bé. Va renunciar dons i va seguir el seu camí.
Que la Llum de l'Amor que has regalat en aquesta vida t'acompanyi en el retorn a Casa, Narcís. Descansa en Pau.
M'eixample i, alhora col·lapse el temps!.
El 24 de setembre un dia de conexió amb el Cel i la Terra, simplement som un canal de Llum.
Octubre de 2014
La coral AMIBA i en Sergi Torres seran els elements més treballatas aquest mes
La coral perquè s'ha quedat sense la protecció econòmica de l'associació AMIBA, degut a la llarga crisi econòmica que és viu al país.
Les subvención per a programes culturals cada vegada són més limitades i, actualment l'associació AMIBA ha de viure de la seva propia capacitat de crear econòmia.
La coral mai s'ha tingut que cuidar de gestinar-se economicament. Ara sabem el cost mensual del nostre director i possiblement no el podrem assumir perquè s'ha de pagar una quota mensual força alta. 
Divendres 17 d'octubre de 2014
amb Teres Segarra, Carme Vila i Montserrat Gobreny, al teatre Sant Medir del C/Olzinelles de Sants. Entrega del Premi Lluís Companys promogut fa vint anys per Esquerra Republicana de Catalunya.
Un acte absolutament ple de Vida.
El nostre petit país segueix treballant per la Independència, Tampoc ho té gaire clar. Personalment n'estic inhibida.
Diumenge 19 d'octubre de 2014:
Aperitu dinar amb Roser, Gloria i la tieta Vicenta, la trobada la fem prop de la parròquia de Santa Eulalia, més amunt de la plaça Virrei Amat.
La Vida flueix lleugera, ens a sentim bé amb nosaltres i ens sentim bé juntes.
Gràcies per aquesta trobada de Pau. El goig de la trobada només el puc expressar amb silenci.
El 14 i el 23 d'octubre de 2014 a Sant Cugat del Vallés, on s'hi celebren actes recordant el dia Mundial de la lluita contra la Polio. El 14 inaugruació d'una exposició fotografica de Bernat Belia Altarriba, fill de Carme Altarriba una gran lluitadora, juntament amb Carme Urbano que són les dones que a Sant Cugat han creat les associacions agrupant els qui pateixen el "sindrome postpolio"
Alli m'he retrobat amb Pili Egea Atienza, ens vam coneixer en el taller de "producció editoral que vam fer l'any 1998..jpg)
Dimecres 15 d'octubre de 2014 el "jove teatre Regina: trobada amb Sergi Torres
25 d'octubre: Sergi Torres a la Casa del Tibet, De les 10 del matí a les sis de la tarda, deixant unes hores per dinar i descansar al migdia. No hi veig ningú propi de la Casa del Tibet. Hi he de tornar.
amb Teres Segarra, Carme Vila i Montserrat Gobreny, al teatre Sant Medir del C/Olzinelles de Sants. Entrega del Premi Lluís Companys promogut fa vint anys per Esquerra Republicana de Catalunya.
Un acte absolutament ple de Vida.
El nostre petit país segueix treballant per la Independència, Tampoc ho té gaire clar. Personalment n'estic inhibida.
Aperitu dinar amb Roser, Gloria i la tieta Vicenta, la trobada la fem prop de la parròquia de Santa Eulalia, més amunt de la plaça Virrei Amat.
La Vida flueix lleugera, ens a sentim bé amb nosaltres i ens sentim bé juntes.
Gràcies per aquesta trobada de Pau. El goig de la trobada només el puc expressar amb silenci.
Alli m'he retrobat amb Pili Egea Atienza, ens vam coneixer en el taller de "producció editoral que vam fer l'any 1998.
.jpg)
25 d'octubre: Sergi Torres a la Casa del Tibet, De les 10 del matí a les sis de la tarda, deixant unes hores per dinar i descansar al migdia. No hi veig ningú propi de la Casa del Tibet. Hi he de tornar.
Dijous 30 d'octubre de 2014
tarda: torno a la Casa del Tibet. Puc trobar-me amb Whanchen, m'explica que Enric Aynó va deixar el vehicle l'estiu del passat 2013. Va poder estat el seu costat, de fet va morir donant-li la mà. Gràcies a la Vida. Enric va voler que les seves cendres es repartissin, una última part, que en Whanchen conserva ha d'anar el Tibet. Descansa en Pau Enric.
Que Chenrezi t'acolli en el seu Infinit Amor.
De la Casa del Tibet a la llibreria Epsilon, al carrer de Casanova, a comprar les entrades per una trobada que fa en Sergi Torres amb Emilio Carrillo al Casal del Poble Nou, ben aprop de Marina Acarreta.
Enric Aynó fa fer viable la Casa del Tibet a Barcelona, va ser com un pare per en Whanchen i li va obrir el camí enuna societat burgesa de nous rics. Enric tenia serenor i temple, era un budista de cor, perquè ere un home bo per naturalesa. Gràcies Enric pel servei que ens has regalat, per una feina molt ben feta, pel teu temps i la teva mirada neta, sense terenyines, gràcies, gràcies, gràcies 
I, després trobada amb Ma Teresa Segarra, sopar divertit a Ca l'Amigo. Una cafeteria del carrer Urgell amb Tamari, completament renovada. sí, passant els anys i tot es renova. Els propietaris són joves. Temps fugit.
La relació amb Ma Teres ara està una mica allunyada, degut a que jo estic absolutament inhibida del procés independentista que viu al país. Jo, com sempre, visc en un altre planeta.
tarda: torno a la Casa del Tibet. Puc trobar-me amb Whanchen, m'explica que Enric Aynó va deixar el vehicle l'estiu del passat 2013. Va poder estat el seu costat, de fet va morir donant-li la mà. Gràcies a la Vida. Enric va voler que les seves cendres es repartissin, una última part, que en Whanchen conserva ha d'anar el Tibet. Descansa en Pau Enric.
Que Chenrezi t'acolli en el seu Infinit Amor.
De la Casa del Tibet a la llibreria Epsilon, al carrer de Casanova, a comprar les entrades per una trobada que fa en Sergi Torres amb Emilio Carrillo al Casal del Poble Nou, ben aprop de Marina Acarreta.
La relació amb Ma Teres ara està una mica allunyada, degut a que jo estic absolutament inhibida del procés independentista que viu al país. Jo, com sempre, visc en un altre planeta.
Divendres 31 d'octubre de 2014:
nit de tots els Sants Ma Teresa i Carme Vila em conviden a casa de Carme. allí viurem aquesta nit tan entrenyable per a mi.
nit de tots els Sants Ma Teresa i Carme Vila em conviden a casa de Carme. allí viurem aquesta nit tan entrenyable per a mi.
A casa sempre hem tingut i tenim un profund Amor pels quí ens han precedit.
Carme Vila. viu practicament al costat de l'Hospital de Sant Rafel, abans de trobar-me amb Ma Teresa faig una visita al meu estimat Hospital de Sant Rafel. Una bella imatge de la petita capella. La vetlla de Tots Sants molt bé.
Tornava a casa cap a les dues de la matinada.
Hem començat el mes de novembre. 
Dilluns 3 de novembre de 2014: Casal de la Gent Gran de Sant Martí, trobada anual de corals: AMIBA i participa i agrada molt. Entre els cantaires de la nostra coral hi ha semtiment de final. Em volem presentar com a presidenta en la propera assamblea. Em sembla que estic patinant d'allò més. 
Dilluns 10 de novembre 2014,
m'han votat com a presidenta d'AMIBA. he relliscat acceptant el càrrec. Hi ha un part del grup cantaire que fa temps vol canviar l'orientació de la la coral i per tal la presidència.
m'han votat com a presidenta d'AMIBA. he relliscat acceptant el càrrec. Hi ha un part del grup cantaire que fa temps vol canviar l'orientació de la la coral i per tal la presidència.
Paquita Justicia Contreras n'ha estat la presienda des del 1998, any en que AMIBA es va fundar. M'he ha donat que el que volen es governar fent-me servir a mi de cap visible. Invito els qui tenen clar com s'ha de governar que ho facin,
El dilluns 17 de novmebre els presentava la renuncia per escrit. Gràcies companys per la confiança. 
Mor al zoo de Barcelona un dels dofins més vells en captivitat a Europa. Notícia del 01.2011
Barcelona (ACN).- Un dels dofins més vells en captivitat a Europa, d'uns 46 anys d'edat, va morir el passat 23 de gener al zoo de Barcelona, on va arribar el 27 d'octubre de 1970, procedent del Miami Sea Aquarium. Segons ha informat el zoo, l'animal va morir per causes que es desconeixen i ara s'està a l'espera del resultat dels anàlisi de l'autòpsia.
Es calcula que Nika, nom del dofí, va néixer al voltant del 1964, tot i que segons el zoo no es tenen dades fiables que ho certifiquin. Actualment queden cinc dofins al zoo, tres mascles i dues femelles.
No ho sabia. M'he assebentat aquesta matinda del 11 de novembre de 2014. M'he despertat invocant a Nika. M'he posat a l'ordinador i tot cercant la Nika al Zoo de Barcelona he trobat aquesta notícia.
Nika et segueixo demanat que volguis ésser la meva mare, si és que encara no ho ets ho o has estat. La teva captivitat accetada m'ensebya a respectar el meu sentiment d'està atrapada en el cos físic. Quan esn vam conéixer ara fa uns quatre anys, em vaig sentir formar part de tú. Després vaig viure mentalment el teu ajut per curar-me la ment que s'ha reflectic en el cos. Gràcies Nika. Sempre unides en el Sí de la Vida. T'estimem. 
Divendres 14 de novembre de 2014
primer contacte amb el gup "ACU" al espai d'Art Fabra i Coats, Amb conchi Galiano ens integrem al taller de cuina que organitza ACU, amb Adriana al capdevant. Amb Conchi ens engresque i demanem un espai al centre per poder assajar-hi amb AMIBA. som-hi, Conchi i jo fem un bon equip!
Dissabte 15 de novembre de 2014
Centre Moral i Cultural del Poble Nou, a les 16 hores: Sergi Torres amb Emilio Carrillo. Hi vaig acompanyada de Marina, seiem juntes en una llotja. Una tarda de joia.
La relació amb Marina de defensa. Me'n defenso. Em sembla que no puc confiar amb ella, m'hi relaciono amb por.
Emilio Carrillo, responent a una pregunta sobre les malalties, ens diu que: hi ha dos tipus de malaltia, la que havent acabat el treball que s'havia de fer en la vida que tens, en retorna ràpidament al teu origen i la que, t'ensenya a curar-te la ment.
La malatia que amb la seva persistència té com a objectiu que ens adonem que la nostra ment està malalta. Gràcies per una tarda de creixement i llum.
Com els sento: a Emilio Carrillo és el sento com el sector de la Ment que està centrada en l'obervació i l'estudi de com expressar l'observat. Sergi és un cor que batega amb i per la Presència. Ell ens regala la Presència en l'instatn compartit. Gràcies a tots dos: si és que n'hi ha dos. Gràcies, gràcies, gràcies¡
Dimecres 19 de novembre de 2014"jove teatre Regina" Sergi Torres... "Cuando te abres"
Dijous dia 20 de novembre de 2014
a les 8 del vespre últim concert multitudinari de la suma de les corals que dirigeix en Miquel Angel Arias.
Primer ens vam trobar amb Paquita Justicia, em demana reconsiderà continuar amb la presidència d'AMIBA. No, amiga he decidit que no, gràcies per la teva confiança.
El fem a Santa Maria del Pi. fUn concert harmoniós i conjuntat. Gràcies "dire"
L'he gaudit molt, m'hi han acompanyat Marisol Muñoz, la meva pfesora de cant, i Helena Gordon. Gràcies amigues per ésser al meu costat. Amb Helena ens vam trobar a mitja tarda i vam anar a fer una xocolata al carrer Petritxol a la xocolateria "Dulcinea" Després vam passejar per les galeries Malda, Si va ser una bona tarda. Pel concert no tinc paraules, sovint les paraules no poden expressar els sentiments. Va ser una molt bona vetllada. 
Barcelona (ACN).- Un dels dofins més vells en captivitat a Europa, d'uns 46 anys d'edat, va morir el passat 23 de gener al zoo de Barcelona, on va arribar el 27 d'octubre de 1970, procedent del Miami Sea Aquarium. Segons ha informat el zoo, l'animal va morir per causes que es desconeixen i ara s'està a l'espera del resultat dels anàlisi de l'autòpsia.
No ho sabia. M'he assebentat aquesta matinda del 11 de novembre de 2014. M'he despertat invocant a Nika. M'he posat a l'ordinador i tot cercant la Nika al Zoo de Barcelona he trobat aquesta notícia.
Divendres 14 de novembre de 2014
primer contacte amb el gup "ACU" al espai d'Art Fabra i Coats, Amb conchi Galiano ens integrem al taller de cuina que organitza ACU, amb Adriana al capdevant. Amb Conchi ens engresque i demanem un espai al centre per poder assajar-hi amb AMIBA. som-hi, Conchi i jo fem un bon equip!
Centre Moral i Cultural del Poble Nou, a les 16 hores: Sergi Torres amb Emilio Carrillo. Hi vaig acompanyada de Marina, seiem juntes en una llotja. Una tarda de joia.
La relació amb Marina de defensa. Me'n defenso. Em sembla que no puc confiar amb ella, m'hi relaciono amb por.
La malatia que amb la seva persistència té com a objectiu que ens adonem que la nostra ment està malalta. Gràcies per una tarda de creixement i llum.
Com els sento: a Emilio Carrillo és el sento com el sector de la Ment que està centrada en l'obervació i l'estudi de com expressar l'observat. Sergi és un cor que batega amb i per la Presència. Ell ens regala la Presència en l'instatn compartit. Gràcies a tots dos: si és que n'hi ha dos. Gràcies, gràcies, gràcies¡
Dimecres 19 de novembre de 2014"jove teatre Regina" Sergi Torres... "Cuando te abres"
a les 8 del vespre últim concert multitudinari de la suma de les corals que dirigeix en Miquel Angel Arias.
Primer ens vam trobar amb Paquita Justicia, em demana reconsiderà continuar amb la presidència d'AMIBA. No, amiga he decidit que no, gràcies per la teva confiança.
El fem a Santa Maria del Pi. fUn concert harmoniós i conjuntat. Gràcies "dire"
Divendres 21 de novembre de 2014
al mati la meva primera sortida amb el grup d'ACU, visita al Museu de la xocolata. És la meva primera visita a aquest Museu, i vaig trobar a faltar alguna referència a la família Escribà. El Museu és privat propietat d'un petit grup de pastissers associats al Gremi de Pastisseria. El Museu van obrir-lo l'any 2000. Antonio Escribà Serra, se'n va anar a fer pastissos de xocolata al Cel el 7 de setembre-2004.
El Museu està força bé, però em sembla massa sofisticat, de fet poc que hi tornaré.
Dinar en un bonic espai que sembla havia estat un petit mercat al carrer Princesa. Així hem fet la primera sortida amb els meus nous amics. M'hi sento bé amb ells, de amb corprén el seu coratge i la seva capacitat per a posar-s'ho bé i compartir. Això no vol dir que no tinguin "mala llet". Déu ni dó. Hep, hem acabat la sortida al convent de Sant Agustí Vell.
Vull expressar dues paraules pel nostre company Albert. És el que vaurem menys perquè amb la seva esposa han tingut un petit vailet que ara té res anys. albert es cuida de dur-lo i anar-lo a buscar del 'escola bressol. N'està pletòric. Felicitats Albert.
Diumenge 23 de novembre de 2014
El Museu està força bé, però em sembla massa sofisticat, de fet poc que hi tornaré.
Vull expressar dues paraules pel nostre company Albert. És el que vaurem menys perquè amb la seva esposa han tingut un petit vailet que ara té res anys. albert es cuida de dur-lo i anar-lo a buscar del 'escola bressol. N'està pletòric. Felicitats Albert.
Un dia compartit amb la família de Sant Esteve Sesrovires, el passat dia 15 va ser l'onomàstica d'Albert, avui l'hem celebrat. Gràcies a la meva família d'ahir, d'avui, de sempre!
Fotografia de l'any passat, enguany no en tinc. Per cert, avui l'hi he portat les claus de casa a l'Anna, me les ha agafades. Gràcies Anna, gràcies família per la vostra generositat.
Dimecres 3 de desembre de 2014
avui he anat a visitar a Ramona Solans en la seva nova vivenda. Ella que vivia el nú 40 del carrer Joan Blanques, ara s'ha mudat una mica més amunt, al carrer Rabassa, 36 una planta baixa, aixó sí amb el graó de la vorera i dos més dins l'entrada. La noia que la cuida, Montserrat Tudo decideix que em quedi a dinar amb Ramona i, així ho faig.
La noia s'esforça molt per poder entrar la cadira. Gràcies Montserrat.
El dissabte 6 de desembrede 2014
amb el grup d'ACU, fem una bona passejada per la llera del riu Besos. Un dia clar, assolellat i càlid. Va ser un matí innovador. El meu camí ara transcorre per nous paissatges.
Tarda, calmada gaudint de casa meva.
Diumenge 7 de desembre de 2014
Rosa Balague dina a casa. Gràcies amiga.
El divendres 12 de desenbre de 2014
va ser un dia complert. Amb Conchi Galiano vam passar per la Casa-asil de Sant Andreu, volem demanr un possible espai per assajar amb AMIBA, decobrim un univers immens. La informadora ens facilitat l'email de la directora per a comunicar-nos directament amb ella. Gràcies pel teu acompanyament. Conxi és una bona coneixedora del barri perquè hi viu. Viu molt a prop de la Casa-asil, i és coneix tot Sant Andreu com el palmell de la seva mà.
La resta del dia amb el grup d'ACU, primer fem el taller de cuina i després un petit grup ens menjem el que hem preparat. A la tarda berenar amb el grup d'Arep, una institució que s'ocupa de les persones amb dificultats cognitives. Un molt bon dia.
A la fotografia hi veiem a Toni, el fundador del grup d'ACU, a Adriana la seva esposa, i vidi el seu cuidador i amic. Gràcies companys per aquests càlids moments.
Diumenge 14 de desembre de 2014
hem arribat el dia en que l'esglesia catòlica celebra el dia de la "gaudette". Fa un any que vaig celebrar la meva entrada els Oblats de Montserrat. Enguany i som amb Rosa Balague. Hi pujem amb l'autocar dels Oblats. Aures Saldes ha fet les gestions necessaries i el conductor, en Jesus, accepta de portar la cadira de paquet i facilitar-me l'accés a l'autocar.
Des que amb la mare hi pujavem amb el "Julià", no havia tornat a Montserrat amb bus. Com es pot veure a la fotografia feia un dia rufol. D'ençà de conèixer més a Ramona Solans i veure el seu procés d'haver-se d'allunyar de Montserrat perquè ningú pot assumir la dificultat de fer-li accessible, a mi em costa d'anar-hi. Sembla que me'n començo a allunyar abans d'hora.
Més endavant però, podre aclarir quins altres semtiments conflictius me'n tenen una mica a l'espera de Llum. Dinem a l'hotel Cisneros, com sempre ho fan els Oblats.
En acabar l'apat, enguany anem a visitar el jardí dels monjos,
Mare, pare aqui hem teniu ben a prop de l'ermita de Sant Iscle. Mare estimada, tantes i tantes vegades, que des del passeig de l'escolania ens l'hem mirada. Avui per fi, estimats pares ens hem retrobat en el jardí dels monjos. M'hi va acompanyar el nostre estimat amic Josep Ma Llauradó, per poder-hi accedir pels passadíssos de la infermeria.
Gràcies respectat amic, gràcies Verge Bruna. Gràcies pare Jordi Castanyer per programar-ho.
Què en puc dir del que he sentit enzillament; feina feta. Pare/Mare Eterns que ens sosteniu en el Vostre Cor: aquí em teniu.
En acabar les Vespres, cul a l'autocar i cap a Barcelona.
Dilluns 15 de desembre de 2014
al matí, assaig general a l'Auditori,
Dimarts 16 de desembre de 2014
a la tarda fem el Concert de Nadal per a Gent Gran. Enguany presentem una petita funcioneta d'una hora de durada: "Cantàvia". A més de l'orquestra hi treballen dos actors solistes, Carme Sansa i Enric Arquinbau. Aquí tenim una fotografia del dia de l'assaig Podem veure la rampa que l'Auditori ha preparat per a les cadires de rodes. Gràcies!
El Concert va sortir força bé, aquest anys m'hi acompanyen Rosa Balague i Helena Gordón. La "Cantavia" té tanta empenta que el dilluns 22 la tornaran a fer, aquesta vegada amb corals del cinturó de Barcelona i després es representarà en alguna ciutat de la provincia de Barcelona.
El divendres 19 de desembre de 2014
amb Conchi Galiano anem a l'entrevista amb la directora del Casaasil de Sant Andreu del Palomar.Ascensió és una dona força jove i acollidora. Ens pot facilitar espai per a l'assaig a partir de les 20 hores i fins les 22h.
Ens explica una mica el funcionament del centre.
És una residència que s'autofinancia, ja que dins el seu espai, gairebé uns 6.000 metres quadrats hi tenen ubicat el centre escolar de la Sagrada Família, que ofereix unes 1.500 places entre nens i nenes.
La veritat m'agrada, i aniré a parlar per veure si pug demar-hi plaça i que em posin en llista d'espera.
La setmana m' ha passat cercant una rampa, el més econòmica possible per poder passar el Nadal amb Ramona Solans.
El divendres a la tarda la vaig compra a l'ortopèdia Ortogan el carrer Acacies 6-8, a la plaça del nostre estimat pebrer.
Dilluns o dimarts la podré anar a buscar.
Diumenge dia 21 de desembre de 2014,
Rosa Balague, Neus Pallarès i Enrique Villagrasa dinen a casa. Va ser un bon diumenge, a la tarda la nostra veina Mercedes Cecilio va baixar a passar una estona amb nosaltres.
Bé, ja som a les portes del Nadal..jpg)
Fotografia de l'any passat, enguany no en tinc. Per cert, avui l'hi he portat les claus de casa a l'Anna, me les ha agafades. Gràcies Anna, gràcies família per la vostra generositat.
Dimecres 3 de desembre de 2014
avui he anat a visitar a Ramona Solans en la seva nova vivenda. Ella que vivia el nú 40 del carrer Joan Blanques, ara s'ha mudat una mica més amunt, al carrer Rabassa, 36 una planta baixa, aixó sí amb el graó de la vorera i dos més dins l'entrada. La noia que la cuida, Montserrat Tudo decideix que em quedi a dinar amb Ramona i, així ho faig.
La noia s'esforça molt per poder entrar la cadira. Gràcies Montserrat.
amb el grup d'ACU, fem una bona passejada per la llera del riu Besos. Un dia clar, assolellat i càlid. Va ser un matí innovador. El meu camí ara transcorre per nous paissatges.
Tarda, calmada gaudint de casa meva.
Diumenge 7 de desembre de 2014
Rosa Balague dina a casa. Gràcies amiga.
va ser un dia complert. Amb Conchi Galiano vam passar per la Casa-asil de Sant Andreu, volem demanr un possible espai per assajar amb AMIBA, decobrim un univers immens. La informadora ens facilitat l'email de la directora per a comunicar-nos directament amb ella. Gràcies pel teu acompanyament. Conxi és una bona coneixedora del barri perquè hi viu. Viu molt a prop de la Casa-asil, i és coneix tot Sant Andreu com el palmell de la seva mà.
A la fotografia hi veiem a Toni, el fundador del grup d'ACU, a Adriana la seva esposa, i vidi el seu cuidador i amic. Gràcies companys per aquests càlids moments.
Diumenge 14 de desembre de 2014
hem arribat el dia en que l'esglesia catòlica celebra el dia de la "gaudette". Fa un any que vaig celebrar la meva entrada els Oblats de Montserrat. Enguany i som amb Rosa Balague. Hi pujem amb l'autocar dels Oblats. Aures Saldes ha fet les gestions necessaries i el conductor, en Jesus, accepta de portar la cadira de paquet i facilitar-me l'accés a l'autocar.
Des que amb la mare hi pujavem amb el "Julià", no havia tornat a Montserrat amb bus. Com es pot veure a la fotografia feia un dia rufol. D'ençà de conèixer més a Ramona Solans i veure el seu procés d'haver-se d'allunyar de Montserrat perquè ningú pot assumir la dificultat de fer-li accessible, a mi em costa d'anar-hi. Sembla que me'n començo a allunyar abans d'hora.
Més endavant però, podre aclarir quins altres semtiments conflictius me'n tenen una mica a l'espera de Llum. Dinem a l'hotel Cisneros, com sempre ho fan els Oblats.
Capella de Sant Iscle al jardí dels monjos
En acabar l'apat, enguany anem a visitar el jardí dels monjos,
Mare, pare aqui hem teniu ben a prop de l'ermita de Sant Iscle. Mare estimada, tantes i tantes vegades, que des del passeig de l'escolania ens l'hem mirada. Avui per fi, estimats pares ens hem retrobat en el jardí dels monjos. M'hi va acompanyar el nostre estimat amic Josep Ma Llauradó, per poder-hi accedir pels passadíssos de la infermeria.
Gràcies respectat amic, gràcies Verge Bruna. Gràcies pare Jordi Castanyer per programar-ho.
Què en puc dir del que he sentit enzillament; feina feta. Pare/Mare Eterns que ens sosteniu en el Vostre Cor: aquí em teniu.
En acabar les Vespres, cul a l'autocar i cap a Barcelona.
al matí, assaig general a l'Auditori,
Dimarts 16 de desembre de 2014
a la tarda fem el Concert de Nadal per a Gent Gran. Enguany presentem una petita funcioneta d'una hora de durada: "Cantàvia". A més de l'orquestra hi treballen dos actors solistes, Carme Sansa i Enric Arquinbau. Aquí tenim una fotografia del dia de l'assaig Podem veure la rampa que l'Auditori ha preparat per a les cadires de rodes. Gràcies!
amb Conchi Galiano anem a l'entrevista amb la directora del Casaasil de Sant Andreu del Palomar.Ascensió és una dona força jove i acollidora. Ens pot facilitar espai per a l'assaig a partir de les 20 hores i fins les 22h.
Ens explica una mica el funcionament del centre.
És una residència que s'autofinancia, ja que dins el seu espai, gairebé uns 6.000 metres quadrats hi tenen ubicat el centre escolar de la Sagrada Família, que ofereix unes 1.500 places entre nens i nenes.
La veritat m'agrada, i aniré a parlar per veure si pug demar-hi plaça i que em posin en llista d'espera.
El divendres a la tarda la vaig compra a l'ortopèdia Ortogan el carrer Acacies 6-8, a la plaça del nostre estimat pebrer.
Dilluns o dimarts la podré anar a buscar.
Diumenge dia 21 de desembre de 2014,
Rosa Balague, Neus Pallarès i Enrique Villagrasa dinen a casa. Va ser un bon diumenge, a la tarda la nostra veina Mercedes Cecilio va baixar a passar una estona amb nosaltres.
Bé, ja som a les portes del Nadal.
.jpg)
Som a vint-i-quatre de desembre de 2014
Les llums de nadal il·luminen el barri des de finals de novembre.
A la nit, com sempre, des de dins al menjador les miro i el cor s'omple de tendresa i els ulls xispeixen, ara sembla que les miri sola, però, si m'aquieto, sento els pares, les àvies, a Trinitat Rossell, Carolina Coutier, Pilar Belart, les germanes Font Torras, les dones que em porten al cor, i en el meu cor bateguen més vives, més lluminoses, ben lliures de volar i d'estimar perquè ara Són Plenament Presència de Vida Eterna.
El dimecres 24 de desembre de 2014
he rebut al correu de la Fabra i Coats, tenim el visl-i-plau per assajar als dilluns de 16:15 a 17:45 a la sala polivalent, per a uns 8 euros sessió. Bé!
A les deu del migdia, amb tacxi-amic, vaig a recollir la rampa per dur-la a casa de Ramona Solans. En tornar fent un tomb, passo pel carrer del Torrent de l'Olla, 212 - 214 i m'ensepego amb la clínica de Lourdes, convertida amb un residència per a estudiants i turistes.
És una gran alegria perquè feia anys que creia que l'havien enderrocat i no. Segueix amb el seu bell jardi i la imitació o recordatori de la petita cova de Lourdes.
És la Clínica de sempre, la de la nostra Matilde, la del nostre Rafel, quan el van operar d'hernia el gener de 1989 i va deixar de fumar.
L'ahir i l'avui s'entre creuen per convertir-se en un bell i operatiu present!
he rebut al correu de la Fabra i Coats, tenim el visl-i-plau per assajar als dilluns de 16:15 a 17:45 a la sala polivalent, per a uns 8 euros sessió. Bé!
A les deu del migdia, amb tacxi-amic, vaig a recollir la rampa per dur-la a casa de Ramona Solans. En tornar fent un tomb, passo pel carrer del Torrent de l'Olla, 212 - 214 i m'ensepego amb la clínica de Lourdes, convertida amb un residència per a estudiants i turistes.
És la Clínica de sempre, la de la nostra Matilde, la del nostre Rafel, quan el van operar d'hernia el gener de 1989 i va deixar de fumar.
L'ahir i l'avui s'entre creuen per convertir-se en un bell i operatiu present!
Dijous 25 de desembre de 2014
Aquí veiem el portal de casa de Ramona. Carrer Rabassa 36. Ben a prop del número 68 del carrer Joan Blanques.
Nadal amb Ramona Solans. La rampa soluciona força bé l'entrada.
A quarts de vuit del vespre, Montserrat ve a posar-me la rampa i me'n vaig cap a Gràcia, allà em trobaré amb Helena Cordon, i ens farem una bona estona de companyia.
Després a buscar el bus, al carrer Indústria/Cerdenya, entrava a ca porp de l'una.
Adeu al Nadal 2014.
Divendres 26 de desembre de 2014
Diada de Sant Esteve amb la família Roca-MargaritPere i Daria em venen a buscar cap a les onze i carretera enllà, cap a Sant Sadurní d'Anoia. La protagonista de la festa, com és natural és Daria. Està preciosa, feta una petita doneta, potser una mica menys exigent que l'any passat però alhora més tosssuda.
Encantadora alhora de dir-nos el vers de Nadal. Gràcies família per tenir-me em compte. Us estimo i em sento estimada i respectada per vosaltres. 
Dissabte 27 de desembre de 2014
calmat a casa. A la tarda, Marisol Muñoz,amb tota la paciència del món m'ensenya a reconeixer les notes i el to. Ostres! què bonic que és cantar i quin goig deu fer cantar bé...
Diumenge 28 de desembre de 2014
un altre dia amb Ramona Solans. si fa no fa, fem com el dia de Nadal, però avui a la tarda hem incorporat el "dominó" i ens ha facilitat passar més distretes l'estona.
Estatua dedicada a Anselm Clave, el fundador del cant coral. Està Ubicada al passeig de Sant Joan entre Travessera de Gràcia i Sant Antoni Ma Claret
És l'última foto que faig en anar cap a casa el diumenge 28.
Dilluns 29 de desembre de 2014
El final d'any s'apropa ràpid.
Anem a dinar amb el grup d'ACU, al "Tapes Gaudí" del carrer Llançà, 15-21. Passem una molt bona estona, ens separem cap a les sis de la tarda.
Em sembla que visc en un núvol.
Avui som a 31 de desembre de 2014
arribant a dos quarts d'onze de la nit. La televisió ja és tancada, m'aborreix.
He portat el blog al present. He montat unes fotografies per a felicitar l'any des del Facebook, el meu i el de la coral AMIBA.
El dimecres 31 de desembre de 2014 se'n va donant-me lotícia que la nostra estimada amiga Mercè Balauder, s'ha fet molt iaiona, i el cap li justeja, la seva filla Cristina s'està fent càrrec de dirigir el moment. I, el nostre estimat Jorgito està molt espantat i no ajuda gaire.
calmat a casa. A la tarda, Marisol Muñoz,amb tota la paciència del món m'ensenya a reconeixer les notes i el to. Ostres! què bonic que és cantar i quin goig deu fer cantar bé...
Diumenge 28 de desembre de 2014
un altre dia amb Ramona Solans. si fa no fa, fem com el dia de Nadal, però avui a la tarda hem incorporat el "dominó" i ens ha facilitat passar més distretes l'estona.
Estatua dedicada a Anselm Clave, el fundador del cant coral. Està Ubicada al passeig de Sant Joan entre Travessera de Gràcia i Sant Antoni Ma Claret
És l'última foto que faig en anar cap a casa el diumenge 28.
El final d'any s'apropa ràpid.
Anem a dinar amb el grup d'ACU, al "Tapes Gaudí" del carrer Llançà, 15-21. Passem una molt bona estona, ens separem cap a les sis de la tarda.
Em sembla que visc en un núvol.
Avui som a 31 de desembre de 2014
arribant a dos quarts d'onze de la nit. La televisió ja és tancada, m'aborreix.
El dimecres 31 de desembre de 2014 se'n va donant-me lotícia que la nostra estimada amiga Mercè Balauder, s'ha fet molt iaiona, i el cap li justeja, la seva filla Cristina s'està fent càrrec de dirigir el moment. I, el nostre estimat Jorgito està molt espantat i no ajuda gaire.
Ajuda'ls Senyor Tú Que Ets Amor: fes que l'Amor els acompanyi. El petit Jorgito sap molt bé què És l'Amor, Ajuda'l a centrar-se en l'Amor i a deixar la por enrere. Amen,
Fins aquí l'any 2014! Bona nit!
Fins aquí l'any 2014! Bona nit!
enllaç a 2015 Un Curs de Miracles