comença
nostra història
i és
Montserrat el nostre Sinaí:
sien
per tots l’escala de la glòria
eixos
penyals coberts de romaní.
enllaç a Pioners 10è Septeni
Hem començat l'any a casa de Rafel, a Castellar del Vallés. Rafel, Teresa, Saturnina, Marta, Josep, Gemma, Joan i els seus fills: Agnés i Lluc. Un dia per passar amb la familía Casas-Rovira. L'he gaudit en Rafel està força bé, les seves filles Marta i Gemma, ara per ara estan joioses de la seva vida. Segur que sempre la podrien millorar, però se les veu contentes, fent el seu paper de parella i mare.
.jpg)
Endavant estimades, no compartim gaire el dia dia, vivim lluny i mai no ens hem viscut gaire, però la vostra serena felicitat eixample al cor.
Gràcies per Avui.
Per cert, enguany he fet el trajecte amb bus, de casa a Fabra i Puig, l'A1 fins a Sabadell i el C1 fins a Castellear. Molt bé. A les vuit de la tarda era a casa. Temps fugit.
Vam arribar el dia dels Reis sense adonar-nos-en. Jo i les Esencies de Vida que m'acompanyen en el dia que visc.
Recopilar els dies passats és feina de tornar a sentir que som fora de temps i espai.
Gener 2015 ahir com avui?
Dilluns 5 de gener de 2015: nit de Reis
Encara el veig mig tapat
per un vel que opaca la seva Llum i m’omple el cor de tristes i el cos de
cansament, encara el veig mitjançant el meu fracàs personal. Com si no pogués
mirar mès enllà del meu propi i personal judici. Em protegeixo en una bombolla
d’acceptació, però he acceptat de cor l’aparent realitat que visc. Sé obrir-me
sense por, sense judici?, sino jutjo no hi ha por a l'instant present.
Però visc el present? fa anys que dedico la vida a escriure en aquest blog, portant el presente un passat que encara em marca el dia, que encara sembla...
Vaig tornar a entrar a cercar els sentimenst viscuts en el temps en que el Mestre Jesus estigué amb nosaltres.
Vaig reviure i assumiir el dolor de la seva crucifixcció, la seva pèrdua i el martiri i mort de la majoria de la gent que ens seguia.
Vaig cercar videos de la pel·licula "Jesu-Crist Superstar" i vaig descobrir el Superstar de Camilo Sesto, la versió que ell en feu l'any 1977 que aleshores vaig voler ignarar. Només m'agradava la versió americana. De fet el personatge de Ma Magdalena segueix sent més auténtic el de la versió amiericana.
Oh, no. Tal vegada només és la diferencia d'expressió. L'astral americà, en quan a religió no el sento tant atrapat en el baix astral, com en la nostra societat més marcada pel temps medieval. El catolicisme català s'ha volgut vestir de Cristianisme "progre" però però no ens en sortim.
Des que amb AMIBA, assejem a la Fabra i Coats, tot plegat es fa més complex. Per a mi mateixa el lloc d'assaig queda lluny, de moment però ho soluciono anant i venint rodant. Em fa sentir menys limitada que el bus. Els companys de la coral em fan notar que els he decebut, Parlo molt i no faig res, tenen raó. El fet que em donin clases de cant tampoc millora la situació, 
Miquel Angel, amb presta més atenció perque la meva veu es començar a escoltar i entre el grup no ha sentat bé. Paciència i silenci.
Poc a poc el viscut amb el primer taller d'en Sergi sobre el Curs de Miracles, anava obrint una escletxa dins el meu cor, on s'hi volia manifestar la LLUM,
El taller que vam fer del 23 al 25 de gener, va deixar un estel d'amistat en una petita part del grup que hi vam participar.
El que estic vivnt en aquests instants em desvetlla el sentiment de que no sé com he acabat en una cadira. En el camí que ens vam preparar aquesta situació no estava dissenyada, la cadira sorgir el sumar-se un conjunt de possibilitats que vaig acceptar.
Dissabte 31 de gener de 2015
Gaudia de viure una petita conversa, amb traductor, amb el Lama Gyurme. Ell va sentir el meu desig de deixar el cos físic i va dir-me que les nostres vides són infinites. Què cal aprofitar l'encarnació present per creixer en consciència. Enriquidor com sempre. Helena Gordón m'ha facilità. Ho vam gaudir les dues. Gràcies germana, gràcies Lama.
Febrer 2015 dilluns dia dos
Vivia una entrevista personal amb Sergi Torres, en un modern edifici de l'actual Barcelona a l'Av/Diagonal, davant el centre de les Glories. Quan em vaig veure allí em vaig adonar que estava en el futur i no tenia la més mínima idea de com hi havia arribat.
L'entrevista amb ell, molt càlida en Sergi vibra l'hoesnetedat. Gràcies Sergi.
Tenia una barreja de sentiments i s'alçava la necessitat de trobar algú que en donés una mà. Quan era petita i amb la mare anàvem a la Catedral a veure al "negrito" sempre li demanava que em donés la mà.
Senyor què t'estic negant? Què et puc oferir?
El dimecres dia 4 de febrer de 2015, el barcelonés es va llevar amb una nevada de les més considerables que hem viscut elsúltims anys. La sopresa va ser en veure que quan més mitjans tenim, més greus ens semblen les situacions que ens presenta la vida. En aquest present sembla que tot ha d'estar sota control. els mitjans de comunicació ens mostren totes les possibliats que tenen per angoixar i augmentar l'empreyement de l'audiència. Déu ni dó de més amables.
Sant Esteves Sesrovires es va despertar així dimmaculat.
El febrer se'n va anar assumint:
1) el canvi de lloc d'assaig de la Coral Amiba,
2) el buit que algunes de les cantaires em fan degut a la meva renuncia a assumir la presidència de la coral, 3) intentant direcciónar els sentiments que em produeixen el rol que Conchi Galiano s'agafat i que per cert l'he empés a prendre.
4) les hores dedicades al cant, els dissabtes tarda amb Marisol, m'han cambiat la veu. Li he proposat a Miquel Angel que a la coral Amiba em passi a soprano, accepta, però el següent dilluns a Nou Barris em fa cantar amb les sopranos i em va descol·locar del tot.
Febrer 2015 és finit.
Març - Abril 2015
El març engega a empentes.
Em vaig distanciant emocionalment de la coral Amiba.
A mitjans de març fem una trobada al Casal Navas amb el grup del Curs de Miracles. Vam anar a dinar a "la Cañota"
Va ser un molt bon dissabte.
Diumenege 22 de març, de 2015 a la tarda, anem a fer un concer a Sant Feliu de Llobregat. Una bona tarda i un concert força acceptable. La relació amb els cantaires...
El dillubs 23 de març de 2015 fem un concert a "La Sedeta" Barcelona. Al fem a la tarda, allà vaig sentir a cantar per primera vegada la coral Amiba i me'n vaig enamorar.
Aquest dia 23 de març hi cantava i de soprano. El concert va anar bé.
Però jo havia sortit de casa amb un intens dolor el maluc dret que vaig jutjar que era una possible luxació. Vaig passar mala nit.
Dimarts 24 de març de 2015
L'endemà anava d'urgències a Sant Pau.
La llarga espera em va permetre aquietar-me i escoltar el cor. Pare Etern Tú no necessites per a res el dolor, ni el vols ni ens catigues. Senyor fes que senti la Teva Voluntat i que em compremeti a complir-la. Vull fer la Teva Voluntat Pare, Amé.
Després de 4 hores d'espera la doctora que em va atendra va tenir que demanar que l'escoltés: no estava luxada, tenia una contractura muscular i això és molt dolorós.
Malgrat tot em demanar visita amb el doctor Sancho un parell de setmanes més tard. Cap a casa amb el suggerimnet que m'immobilitzés el màxim possible.
Rams 4 d'abril - Pasqua
6 d'abril del 2015. Setmana santa quieta i callada, llegint el Curs de Miracles i el seu Anex.
El dilluns de Pasqua Ma Teresa Segarra ve a dinar a casa i em torna la memòria del llibre de Louis Hay. Em va retornar la vivència dels mantres positius i de la clara consciència que tot el que pàssa a la nostra vida ho hem creat amb el nostre pensament, conscient o inconscient degut al dolor i la por.
El dijous 9 d'abril de 2015
arribà la visita amb el doctor Sancho, em confirmà que no estava luxada i em cità pel 10 de juny, gairebé dos mesos. Instal·lada a l'habitació gran, allà viag passar gairebé un més, comptant del del 24 de març, semi-estirada. Llegint i fent ganxet.
Vaig posar-me en contacte amb l'assistent social, telefonar al departament que actualment gestionen la "Llei de la dependència", en fi, una sèrie de gestions per tal que si m'agreujo pogui tenir suport. De fet no podia doblar del tot la cama dreta i alhora no em tenia força. Semblava que...
Anava per casa amb la cadira de motor, no podia fer força amb el genoll dret.
Quietud: he suspés l'activitat a les corals.
Dijous 16 d'abril de 2015
He demanat plaça de resident a la "Casa-Asil" de Sant Andreu. Va acompanyar-me per visitar la Casa-Asil. He d'anar dins meu en profunditat per se honesta amb els sentimens que m'inspirava Ma Teresa en aquells moments.
Gelosia? provocada pel pensament que la vida d'ella s'ha rrealitzat i la meva no?, És com si jo mateixa, fa anys quan ens vam trobar a l'Escribà li hagués cedit al meu paper en aquesta comedia, i m'hagués quedat el primer que venia al darrera sense mirar-me'i. Jo puc fer-lo Oh, és aquest el camí contradictori que hem triat per tornar a Casa?.
Per cert, enguany he fet el trajecte amb bus, de casa a Fabra i Puig, l'A1 fins a Sabadell i el C1 fins a Castellear. Molt bé. A les vuit de la tarda era a casa. Temps fugit.
Recopilar els dies passats és feina de tornar a sentir que som fora de temps i espai.
Gener 2015 ahir com avui?
Dilluns 5 de gener de 2015: nit de Reis
Reflexio del 25
de febrer de 2019
Amb quin sentiment vaig començar l’any
2015, després de passar el primer dia de l'any amb familia. La familia que han
creat en Rafel i Teresa i de la que m’he despenjat al llarg dels anys perquè no he après a
viure en grup. Ara la solitud es fa més profunda. 
Avancem cap a la
nit de Reis, una nit en la que ja ningún em recorda, ni jo tampoco espero a ningún
perquè la mainada ha fugit del meu camí. Prop meu només hi queden dones preocupades per la seva vida personal,
amargades amb els marits que han deixat enrere o enfades perquè la vida no
els ha fet justicia. En aquets trist mirall i cerco el meu réflex amb
honestedat. Avui el Crist m'ha pogut arrencar del peu de la seva creu, però encara
no el sé veure, Ressucitat i Lluminós com li escau.
Dimarts 6 de gener de 2015. Avui és l'anivesari del que jo he viscut en aquesta curïlla del camí com al meu pare. Alfons Lledó Duatis, avui compliria 109 anys. Sí, pare encara ets ben viu en el meu cor, encara et vibro. 
J
ust morir et vaig enviar al Cel, amb el Pare Etern, amb aquell Jesus que em volia consolar de la teva absència i no sabia com fer-ho. Tal vegada perquè tampoc sabia ben bé com va poder consolar als seus deixebles, a la seva família quan va emprendre el Camí cap al Cel.
Tant de temps que ha passat, dintre meu tanta nit... dalt del cel la ciutat on otser ell ha fugit. Se'n va anar en un dia molt clar...
Diga'm amor si és ben cert que més enllà fa bon dia, diga'm si és quant un es perd que s'ha trobat lalegria
El gener del 2015 fou un mes amb petjada de Sergi Torres. Va fer dos tallers dedicats al llibre "Un Curso de Milagros".
L'un del 9 al 12 i l'altre del 23 al 25.
Em va cambiar l'Univers.
L'un del 9 al 12 i l'altre del 23 al 25.
Vaig tornar a entrar a cercar els sentimenst viscuts en el temps en que el Mestre Jesus estigué amb nosaltres.
Vaig cercar videos de la pel·licula "Jesu-Crist Superstar" i vaig descobrir el Superstar de Camilo Sesto, la versió que ell en feu l'any 1977 que aleshores vaig voler ignarar. Només m'agradava la versió americana. De fet el personatge de Ma Magdalena segueix sent més auténtic el de la versió amiericana.
Miquel Angel, amb presta més atenció perque la meva veu es començar a escoltar i entre el grup no ha sentat bé. Paciència i silenci.
Poc a poc el viscut amb el primer taller d'en Sergi sobre el Curs de Miracles, anava obrint una escletxa dins el meu cor, on s'hi volia manifestar la LLUM,
El que estic vivnt en aquests instants em desvetlla el sentiment de que no sé com he acabat en una cadira. En el camí que ens vam preparar aquesta situació no estava dissenyada, la cadira sorgir el sumar-se un conjunt de possibilitats que vaig acceptar.
Gaudia de viure una petita conversa, amb traductor, amb el Lama Gyurme. Ell va sentir el meu desig de deixar el cos físic i va dir-me que les nostres vides són infinites. Què cal aprofitar l'encarnació present per creixer en consciència. Enriquidor com sempre. Helena Gordón m'ha facilità. Ho vam gaudir les dues. Gràcies germana, gràcies Lama.
Vivia una entrevista personal amb Sergi Torres, en un modern edifici de l'actual Barcelona a l'Av/Diagonal, davant el centre de les Glories. Quan em vaig veure allí em vaig adonar que estava en el futur i no tenia la més mínima idea de com hi havia arribat.
L'entrevista amb ell, molt càlida en Sergi vibra l'hoesnetedat. Gràcies Sergi.
Tenia una barreja de sentiments i s'alçava la necessitat de trobar algú que en donés una mà. Quan era petita i amb la mare anàvem a la Catedral a veure al "negrito" sempre li demanava que em donés la mà.
Senyor què t'estic negant? Què et puc oferir?
El dimecres dia 4 de febrer de 2015, el barcelonés es va llevar amb una nevada de les més considerables que hem viscut elsúltims anys. La sopresa va ser en veure que quan més mitjans tenim, més greus ens semblen les situacions que ens presenta la vida. En aquest present sembla que tot ha d'estar sota control. els mitjans de comunicació ens mostren totes les possibliats que tenen per angoixar i augmentar l'empreyement de l'audiència. Déu ni dó de més amables.
Sant Esteves Sesrovires es va despertar així dimmaculat.
El febrer se'n va anar assumint:
1) el canvi de lloc d'assaig de la Coral Amiba,
2) el buit que algunes de les cantaires em fan degut a la meva renuncia a assumir la presidència de la coral, 3) intentant direcciónar els sentiments que em produeixen el rol que Conchi Galiano s'agafat i que per cert l'he empés a prendre.
4) les hores dedicades al cant, els dissabtes tarda amb Marisol, m'han cambiat la veu. Li he proposat a Miquel Angel que a la coral Amiba em passi a soprano, accepta, però el següent dilluns a Nou Barris em fa cantar amb les sopranos i em va descol·locar del tot.
Senyor què t'estic negant? Què et puc oferir? He deixat enrere la normativa dels Oblats, fins i tot he parlat amb el pare Jordi, si cal que renuncií a la família Oblata, si ells ho volen ho faré. No em sé adaptar a la normativa catòlica per molt Benedictina que sigui. Pare perdona'm. Les pregàries catòliques catalanes, traduïdes al català per l'editorial de l'Abadia de Montserrat, són molt bones però segueixen en el to del Déu castigador que mira als seus fills pecadors.No me'n surto. En dol però m'allunyo dels monjos.
Em sembla que va ser a mitjans de febrer o març que vaig pujar a Montserrat per conversar amb el pare Lluis Planas, li vaig suggerir la possibilitat que els monjos, l'editorial del Santuari assumís la traducció al català del Curs de Miracles. Ho va veure inviable. Diu que no estem preparats els feligresos per a un llibre "no-dual".
Em sembla que va ser a mitjans de febrer o març que vaig pujar a Montserrat per conversar amb el pare Lluis Planas, li vaig suggerir la possibilitat que els monjos, l'editorial del Santuari assumís la traducció al català del Curs de Miracles. Ho va veure inviable. Diu que no estem preparats els feligresos per a un llibre "no-dual".
Ens cal més rodatge. 
També em diu que l'editorial de l'Abadia, no assumirà la traducció d'un llibre que no deixa ingressos. Entesos, em sembla que ho he comprès. Gràcies i fins a reveure. El món dels Oblats se'm desfigura.
L'angoixa per la manca d'economia augmenta, el dolor per no pder facilitar un millor moment a Ramona també augmenta. Però, ho he de fer jo? Déu sap el que li cal a ella i a mi. Pare/Mare on em perdo?. On et perdo?
Cerco expressar l'amor que Ets i em perdo en pors i culpes: amb què em lligo?
També em diu que l'editorial de l'Abadia, no assumirà la traducció d'un llibre que no deixa ingressos. Entesos, em sembla que ho he comprès. Gràcies i fins a reveure. El món dels Oblats se'm desfigura.
L'angoixa per la manca d'economia augmenta, el dolor per no pder facilitar un millor moment a Ramona també augmenta. Però, ho he de fer jo? Déu sap el que li cal a ella i a mi. Pare/Mare on em perdo?. On et perdo?
Obrir-me al món de la intuïció m'ha d'allunyar forçosament dels meus/teus estimats monjos? La Regla Benedictina és una bona guia en la seva essència, però en un punt comença la doctrina inflexible. L'any 2015 un any de profund tretall interior no vaig tornar a Montserrat fins l'any següent.
Em vaig distanciant emocionalment de la coral Amiba.
A mitjans de març fem una trobada al Casal Navas amb el grup del Curs de Miracles. Vam anar a dinar a "la Cañota"
Va ser un molt bon dissabte.
Diumenege 22 de març, de 2015 a la tarda, anem a fer un concer a Sant Feliu de Llobregat. Una bona tarda i un concert força acceptable. La relació amb els cantaires...
Aquest dia 23 de març hi cantava i de soprano. El concert va anar bé.
Però jo havia sortit de casa amb un intens dolor el maluc dret que vaig jutjar que era una possible luxació. Vaig passar mala nit.
L'endemà anava d'urgències a Sant Pau.
La llarga espera em va permetre aquietar-me i escoltar el cor. Pare Etern Tú no necessites per a res el dolor, ni el vols ni ens catigues. Senyor fes que senti la Teva Voluntat i que em compremeti a complir-la. Vull fer la Teva Voluntat Pare, Amé.
Després de 4 hores d'espera la doctora que em va atendra va tenir que demanar que l'escoltés: no estava luxada, tenia una contractura muscular i això és molt dolorós.
Malgrat tot em demanar visita amb el doctor Sancho un parell de setmanes més tard. Cap a casa amb el suggerimnet que m'immobilitzés el màxim possible.
6 d'abril del 2015. Setmana santa quieta i callada, llegint el Curs de Miracles i el seu Anex.
El dilluns de Pasqua Ma Teresa Segarra ve a dinar a casa i em torna la memòria del llibre de Louis Hay. Em va retornar la vivència dels mantres positius i de la clara consciència que tot el que pàssa a la nostra vida ho hem creat amb el nostre pensament, conscient o inconscient degut al dolor i la por.
arribà la visita amb el doctor Sancho, em confirmà que no estava luxada i em cità pel 10 de juny, gairebé dos mesos. Instal·lada a l'habitació gran, allà viag passar gairebé un més, comptant del del 24 de març, semi-estirada. Llegint i fent ganxet.
Vaig posar-me en contacte amb l'assistent social, telefonar al departament que actualment gestionen la "Llei de la dependència", en fi, una sèrie de gestions per tal que si m'agreujo pogui tenir suport. De fet no podia doblar del tot la cama dreta i alhora no em tenia força. Semblava que...
Quietud: he suspés l'activitat a les corals.
Dijous 16 d'abril de 2015
He demanat plaça de resident a la "Casa-Asil" de Sant Andreu. Va acompanyar-me per visitar la Casa-Asil. He d'anar dins meu en profunditat per se honesta amb els sentimens que m'inspirava Ma Teresa en aquells moments.
Gelosia? provocada pel pensament que la vida d'ella s'ha rrealitzat i la meva no?, És com si jo mateixa, fa anys quan ens vam trobar a l'Escribà li hagués cedit al meu paper en aquesta comedia, i m'hagués quedat el primer que venia al darrera sense mirar-me'i. Jo puc fer-lo Oh, és aquest el camí contradictori que hem triat per tornar a Casa?.
Ahir jo era el seu "idol", ara ella no se'n surt de ser el meu.
Dijous 23 d'abril de 2015 Sant Jordi!
Sant Jordi té una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit...
A finals d'abril estava força recuperada Vaig començar a seure alguna estona a l'ordinador, el correu hi vaig trobar una proposta d'un taller multi-espiritual...
Diumenge 26 d'abril de 2015
a la "Sedeta" feien una jornada l'ONG, Canvi pel cancer. Tot el dia, els ponens eren: Emili Carrillo, David, la doctora, Xavier Pedro Gallego i Sergi Torres, tancava el dia. Dos dies abans vaig mirar per Internet si hi havia entrades, sí, n'hi havia. Marina Acarreta m'hi va voler acompanyar.
Per curiositat vaig intentar saber qui era Xavier Pedro Gallego. Em va sembla que era un "tocat de l'ala" i és que conecta amb éssers d'altres planetes. És un canal i d'això no en vull saber res: i ara, ja n'he tingut prou!
La primera sortida, després de l'ensurt que m'ha donat el maluc. Ho vaig gaudir. La sorpresa: en la mateixa fila de seients que estàvem nosaltres hi va seure, acompanyat, per a tres noies, en Rafet Caro Ponte.
En acabar la sessió del matí, i ens vam aixecar per sortir ho va fer passant pel nostra costat. Aleshores em va demanar si jo era qui li semblava que era, Montserrat.
Ens vam abraçar i en aquell moment tot va quedar perdonat i comprés. En aquell moment vaig poder integrar amb serenitat tot el que en els seu moment vam viure. Em proposar de parlar a la tarda; d'acord.
Vam anar a fer un mos amb Marina, ens estem allunyant, hi ha quelcom que no compartim, aleshores no tenin un sentiment comú.
Presentaven a Xavier Pedro, quan en Rafel Caro amb vingué a demanar si volia que parléssim un moment.
A finals d'abril estava força recuperada Vaig començar a seure alguna estona a l'ordinador, el correu hi vaig trobar una proposta d'un taller multi-espiritual...
a la "Sedeta" feien una jornada l'ONG, Canvi pel cancer. Tot el dia, els ponens eren: Emili Carrillo, David, la doctora, Xavier Pedro Gallego i Sergi Torres, tancava el dia. Dos dies abans vaig mirar per Internet si hi havia entrades, sí, n'hi havia. Marina Acarreta m'hi va voler acompanyar.
Per curiositat vaig intentar saber qui era Xavier Pedro Gallego. Em va sembla que era un "tocat de l'ala" i és que conecta amb éssers d'altres planetes. És un canal i d'això no en vull saber res: i ara, ja n'he tingut prou!
La primera sortida, després de l'ensurt que m'ha donat el maluc. Ho vaig gaudir. La sorpresa: en la mateixa fila de seients que estàvem nosaltres hi va seure, acompanyat, per a tres noies, en Rafet Caro Ponte.
Ens vam abraçar i en aquell moment tot va quedar perdonat i comprés. En aquell moment vaig poder integrar amb serenitat tot el que en els seu moment vam viure. Em proposar de parlar a la tarda; d'acord.
Vam anar a fer un mos amb Marina, ens estem allunyant, hi ha quelcom que no compartim, aleshores no tenin un sentiment comú.
Presentaven a Xavier Pedro, quan en Rafel Caro amb vingué a demanar si volia que parléssim un moment.
Vam sortir de la sala i, ell assegut a l'escala i jo davant d'ell vam compartir una mica el moment present. De fons la veu d'en Xavier Pedro parlava de la sanació esenia.
A la fi, li vaig dir en Rafel que volia escoltar al ponent que estava parlant: ens vam despedir. Vaig entrar a la sala en Xavier Pedro parlava de coherència, honestedad, transparència i puresa.
Quatre elements emprescindibles per iniciar la sanació esenia. En acabar la intervenció, en el torn de preguntes vaig intervenir demanant-li: " com puc conduir el moment present que visc, quan la VIDA em surt per totes les cel·lules, però el vehicle físic ja no hi ha planxista que el recuperi per ésser míniment operatiu?
En Sergi Torres va tancar el dia. Ens va obrir a un altre visio del "per a què" l'enfermetat. De fet ens va dir quelcom que a mi m'ha vibrat sempre: "perquè jo no?" Sí, quina diferència hi ha en que jo estigu sa i el meu germà no? Sóc ja millor que ell?
A la fi, li vaig dir en Rafel que volia escoltar al ponent que estava parlant: ens vam despedir. Vaig entrar a la sala en Xavier Pedro parlava de coherència, honestedad, transparència i puresa.
En Sergi Torres va tancar el dia. Ens va obrir a un altre visio del "per a què" l'enfermetat. De fet ens va dir quelcom que a mi m'ha vibrat sempre: "perquè jo no?" Sí, quina diferència hi ha en que jo estigu sa i el meu germà no? Sóc ja millor que ell?
Per a mi la pregunta avui és: si jo estic malalta, veritablement el meu germa pot estar sa? El sol fet que jo estigui malalta no expressa que hi ha quelcom en tots que està malalt?
Dilluns 27 d'abril de 2015
la Mare de Déu de Montserrat. enguany la Mare m'ha fet el regal per avançat, el regal me'l va fer ahir amb la jornada de ponents de la "Sedeta", amb la trobada amb en Rafel Caro, adonar-me que tot ha passat i que no cal tornar a viure el que ja s'ha viscut. Gràcies Mare.
Aquesta imatge em presenta el moment que visc, les persones en les que em puc enmirallar. Mercedes Cecilio, Neus Pallarès, Rosa Balague. Amanit per la família propietària de la cafeteria "la Granota"
Dimecres 29 d'Abril de 2015
primer contacta amb l'Espai Nova Terra. C/ Sta Ursula, 8.
Hi celebren "l'hora Violeta" un espai de meditació amb els Mestrres Ascendits.
El condueix Xavier Pedro. Sí, poc a poc el meu cor es va obrint a la Vida de en la LLUM. Alhora el dubte que sempre m'ha envolta també torna: és la Vida Verdadera això que intueixo o són somnis i fantasies d'una dona que no ha tingut capacitat per gestionar la vida que li ha tocat viure. Somnis-enlluernaments. Som el que creiem?
El Raig Violeta, Saint Germain, emergeixen en aquesl present amb tota la força de l'Amor que l'Esència manisfestada ens pot regalar.
De la primera meditació reviscuda a l'Espai Nova Terra, en surto amb el llibre "No me li tangere" al cor, perquè és una meravella de llibre i meditació. Gracies estimats Mestres.
MAIG 2015
Divendres 1 de maig de 2015 a la casa Sant Felip Neri del carrer de Nena Casas, 47, si, on viu la germana Júlia Tejerina Lambraña, la meva padrina de bateix. He tingu la sort de veure-la, està força gran, s'ha fet petita i encorvadeta... Que el Crist sigui sempre en nosaltres Júlia. Sempre Ell abans que nosaltres.
Just entrar al jardí, també hi entrava en Xavier Pedro acompanyat per una senyora que tota ella irradiava amor i joia. Els envoltav la joia de viure i compartir. Es la seva esposa Blanca Bargalló.
Obrirme al taller que va fer en Kai, un jove mexicà que conecta amb els cetacis i que va treballa amb Xavier Pedro per fer la Fusió de les aigües de l'Antartida amb les del Artic. Bé ara no n'explicaré més, perquè tampoc en sé més. És un tema molt vast i possiblement a mesura que passim les setmanes el coneixeré amb més propietat. En aquesta trobada entre Xaiver Pedro i Blanca i Kai i Ornai, dues parelles unides al Cel, el meu cor s'expandeix i alhora es desperta un dolor tranquil en sentir a prop meu l'experiència de vida de parella compartint l'origen de l'amor, al que jo no he pogut accedir. El cor em batega dolorit i trist. On ets amor?
Tot és mutable, tot és i no és, tot és segons el senyor que tú vols servir. Serveixes a l'Amor o a la por?."Rayo Violeta, divino amor,disuelve, disipa transmuta toda obscuridad ignoráncia y falsa apareiencia, de mi pequeña mente. Amén.
Dissabte 2 de maig de 2015 Kai i Ornai,
taller "el código de los cetáceos"a seva parella van fer un taller a l'espai NovaTerra el dissabte i vaig voler ser. a ser una experiència de Llum, Kai i Ornai en les seves meditacions convoquen als grans animals éssers marins. Dofins, Balenes, Turtugues, i una infinitat més de criatures sàvies en perfecta harmonia amb la Creació dels Pares Eterns.
Aqui tenim lel cartell de la presentació i la fotografia del comiat del taller.
MAIG ha entrat amb força de VIDA.
Tota la bellesa de l'Antártida amb les seves glaceres. El Pol Nord, a l'Artic, s'hi guarden els registres Akasics del Planeta i de tots els éssers que hem encarnat a la Terra per tornar a recordar el que som. Recorda som Llum... manifesta amb expressió d'amor. Sembla que a l'entrar en el "còdic temps/espai" hi ha la possibilitat d'oblidar el Nostre Origen, Això comporta obrir una possibilitat mental que en l'Origen és impossible: comporta la separació.
Dimecres 6 de maig de 2015: matí
Hem visita Noelia, la coordinadora de l'empresa que gestiona les ajudes que amb facilita tenir recunegut un grau de dependència en la "llei de ls dependència" aprobada per l'Estat Espanyol més o menys entre els anys 2004-2008. Formava part del profecte de govern de José Luis Rodriguez Zapatera. Va ser president del Govern d'España del 2004-2012. Ara us presento la primera cuidadora que he tingut i que ha sortit de la llei aprobada pel govern de Rodriguez zapatero, Rocio Flores, una senyora peruna profundament ferida per la mort sobtada del seu fill Luís de 18 anys.
Dimecres 6 de maig de 2015: vespre
a l'Espai Nova Terra, celebrem el Festiva de Wesak. Feia molts anya que no vivia aquesta experiència. La vaig viure per primera vegada amb el grup d'Ana Facundo, també en Joaquim Ferrer ens feia tenir en compte aquest regal dels Mestres a l'humanitat que cerca creixer espiritualment.
En Juame Nicolau, d'aquest tema en parlava poc, en Joan Blesas i els seus amics tampoc i teniem gaire afició en Juan era d'en Siragusa i els seus amics "qui sap on bevien".
En Rafel Caro també li anava sumar-se a la moguda del Festival de Wesak però més aviat com una promoció dels seus propis interesos.roda el món i torna el born, que deien els avis.
Divendres dia 15 de maig de 2015
dinar amb Dorlinda Pereira Quirós. Feia anys que no ens veiem, gràcies per al dia d'avui compartint una amistad nascuda l'any 1975... Quan les dues estudiavem i voliem treballar d'auxiliars sanitàries. Dorlina es va casar i va tenir una filla. Jo m'he perdut pels camins de la por i encara no m'he trobat.
Després del Festival de Wesak feia la primera consulta amb Blanca, ella conecta amb els Àngels, les respostes van ser tan plenes d'Amor Incondicional que poc a poc em van fent obrir-me a la Vida, una vida de Llum que haviat bloquejat.
Dissabte 16 de maig de 2015 vivia el meu primer taller amb els Ángels i Blanca Bargallo, el mitjà en el que Ells s'expressen. Gràcies germana per la teva senzillesa i honestedat. Gràcies als Ángels que ens volen transmetre el seu missatge d'amor i llum per facilitar-nos el clarificar els nostres dies. Gràcies.
Com podem comprovar he recuperat el meu ritme de vida habitual. Hi ha canvi: ara tinc cuidadora. Tres cops per setmana: dilluns, dimecres i dijous. No me'n sé avenir. Ho vaig acceptant però costa, el meu hàbit reiteratiu és; l'ensietat per deixar el físic. som-hi que ballarem.
El diumenge 17 de maig de 2015
Marta Casas Rovira em venia a buscar per anar a passar el dia a Castellar del Vallés.
Des del gener que no he vist al meu germà.
A la tarda van venir Gemma, Joan i els nens: quina bellesa.
Sí, si aquest és en Lluc. Gràcies pel dia d'avui estimada família, gràcies estimats Mestres.
Bé li he regalat a Rafel una fotografia mida Din a4, amb l'àrbre geneològic familiar, i el llibre de Xavier Pedro "No li Me Tangere"
Al vespre Marta em torna a casa.
El Drago de Tenerife, ubicat al poble d'Icod de los Vinos, ens ha donat suport i purificació a l'àrbre geonològic "familiar"
És un àrbre que s'ha fet amb el Cor al llarg d'un temps i un espai inexistens. Respón a l'Amor Cristic-Budic Alfa i Omega de la Nostra raó de Ser. Gràcies mare/pare per ser. Ara Déu ha volgut que s'enllestís. Imprimit i entregat: final d'un capítol viscut amb respecte a la recerca de l'Amor Incondicional. Al principi del Cami del Cor. Gràcies Pare/Mare Creadors en l'Eternitat. 
El 18 de maig de 2015
Jaume Nicolau Ferández a casa. Va ser una tarda plena de joia, reconeixement i complementació, Gràcies Pare/Mare per aquest regal. Li havia telefonat feia uns quans dies, donant-li gràcies pel treball espiritual realitzat i perque per a mi, va ser un mestre honest i respectuós, No sempre coincideixen aquests dos valors en una relació. En Jaume està molt bé. Ell havia estat un gran canal, però fa almenys quinze anys que va conclore les reunions que feia a casa seva. Ara està força allunyat dels moiments actuals i missatges. Juns vam veure un video en Xavier Pedro i es que en Jaume estava emocionat d'escoltar el que feia anys ell ja assenyalava. Gràcies Jaume per la teva càlida visita. Es despedeix dient que tornarà. o no. Gràcies.
El dimecres 27 de maig de 2015
Hora Violeta, poc a poc vaig recuperant la memòria dels Mestres Ascendits treballats amb Eumelia, Núria, Encarnació i Carmina... Temps era temps. Vam se un grupet que va funcionar fins vam ensopegar amb la expressió en el físic. Només l'Amor es pot manifestar sense judici. Poc a poc vaig acceptant el perdó per a mi mateixa, per les meves incoherències: faltes d'amor.
El dia 27 dons també comprava el llibre "El último Esenio" d'en Xavier Pedro.
Poc a poc la meva ànima s'alimenta de recupera la consciència dels Origens.
Dissabte 30 i diumenge 31 de maig de 2015
en sessions matinals de 10 a 14 el primer taller amb en Xavier de "Volviendo a la Esencia" Activació del dodecoedro.
No ho recordo gaire. Xavier té una projecció mental potent i honesta. això no vol dir que sigui el conductor de l'univers. Però sí, certament el creadro de lèxperiència que vol viure. en el seu univers curiosament hi ha un culpable al que l'any 2015 encara no està disposat a perdonar: el Rei Arturo de Camelot. Necessita un culpable perquè l'Amor que Balnca té pel Crist no l'empenyi a renunciar a la seva creació personal.
Juny 2015
Dilluns dia 1 Pasqua Granada:
La relació amb Ramona Solans Amargós segueix endavant. La cuidadora, Montserrat Tudo, es una gran persona i Ramona troba en ella la tendresa i atenció que li manca en no tenir famíla. Normalment els divendres vaig a trobar-les a la Plaça Rovira, ara encara no em veig amb cor de fer l'esforç de pujar la rampa per entrar a casa de Ramona. Avui hi he anat per celebrar juntes la segona Pasqua.
Dimecres 3 de juny, Rocio Flores de baixa. Esperem uns dies abans de substituir-la.
El dissabte 6 de juny de 2015
després d'uns dies de força proximitat amb Ma Teresa Segarra el dissabte a la fira d'entitats del Poble Sec, presenta la macro senyera que ha fet de ganxet. Un dia en grup meravellós i complert.
Vespre/nit al Paral·lel 6 de juny de 2015
Triplet del Barça: Copa lliga i Champions
L'anterior triplet jo era a Sant Pau per un recanvi de maluc, temps era temps. Seguim el partit i ho celebrem amb Ma Teresa i la seva colla, al Poble Sec. Gràcies amics.
Diumenge 7 de juny de 2015, taller de Bioneuroemoción amb Juanjo Valero. A l'hotel Villa Emilia del carrer de Vilamarí. Per fi ens hem conegut amb Juanjo Valero, els tallers els hi porta Rosa Valls.
Dimecres 10 de juny de 2015
Doctor Sancho Navarro, s'ha preparat per fer-me una peració en la que em recanviaria la meitat de la pelvis. Gràcies doctor Sancho pel seu Amor i Respecte. Ara mateix no m'hi veig amb cor. Caldria perdre uns 20 kilos i augmentar considerablement les ganes de viure. Quedem per d'aquí a un any.
Dilluns 15 de juny de 2015
Noelia la coordinadora social ve a casa per presentar-me la nova cuidadora: Carolina Herrea Villada. Una jove colombiana que ha vingut per quedar-se.
Diumenge 21 de juny de 2015
a dinar a Sant Esteve Sesrovires per a celebrar el 18è aniversari d'Albert Mas. Tota la família està exhultant, faltaria més "Copa-Lliga-Champions"
Si germans triplet ben guanyat, això és el més important, El diàleg més preciat quan la famíla s'ajunta perquè no es arrisquem a tocar altres temes més intims. En família la intimitat no és pot expressar, no és "politicament correcte".
Els sentiments intims els tapem. No podem parlar de política seriosament: ens en fadem. No podem parlar d'espiritualetat: són ximpleries, de religió tampco: Déu no existeix. Visca el Barça i que guanyi, perquè si perd és per culpa de l'arbitre.
Accepto que no sóc part de la vostra intimitat. Bon estiu família: sempre ens estimarem¡
Dimarts 23 de juny de 2015
Revetlla de Sant Joan: terapia de "Bioneuroemoció", amb Juanjo Valero.
Indica que el nus del bloqueig que visc rau en la trencada amb en Cinto Casas, l'any 1975. Tal vegada però, no m'arriba. La terapia la fa en l'espai de Rosa Valls, la seva manager. Al carrer Obispo Sevilla, 40 a prop de Mandri. He fet una bona passejada pels espais de la botiga que fou de Rosa Soler, la senyora per a qui teixiem al llarg dels anys 1960-1973.
que tristes han estat les Revetles per a la mare i per a mi sense el pare¡
Dissabte 27 de juny de 2015 en Xavier Pedro fa la cloenda del taller "Volver a la Esencia" fins el proper setembre.
Diumenge 28 Blanca tanca aquest curs amb un taller d'àngels, dedicat els Arcangels Miquel i Rafel. Els Arcangels esn demanen que jo participi en la Setmana Esènia que ells condueixen fa anys en una masia prop del Berguedà, que per cert no està adaptat. Blanca en parla amb en Xavier i en Carles el coordinador d'en Xavier, ells assumeixen facilitar-me la mobilitat. Ingresso la paga i senyal.
Ara només cal que l'Univers em concedeixi l'economia necessaria per abonar la resta del viatja. Entro en una dinàmica de petició econòmica que em desvetlla l'angoixa i la impotència de no poder-me mobilitzar. Van ser unes setmanes difícils. La creença que el diner corromp, que ja sóc una "pobreta de mi", que m'ho he montat de víctima. En definitiva que Déu ni em veu ni m'estima.
Sí és axií, patirem Montserrat, patirem.
Dimarts 30 de juny de 2015
Adéu a la Coral AMIBA. Quedem amb Conchi Galiano, li abono els mesos que em faltaven d'Amiba. de març a juny. Conchi m'explica el moviment que viu la coral, Miquel Ángel n'ha assumit la gestió. Per la tardor canviarant de nom. Estan en un bon moment.M'he despedit, el proper curs no hi participaré, necessito desconectar. Gràcies amics¡
Aquestes dues últimes setmanes m'he vist un parell de vegades amb Rocio Flores, encara no pot tornar a treballar, el porblema de diegestiu li tocat el fetge. Li cal fer repós i cuidar-se. Rocio em posa davant la meva propia ensietat de no voler viure en el físic. Com la puc animar a lluitar per viure, si no tinc cap projecte vital.
Enfoco l'atenció en obtenir economia, recupero l'hàbit que teniem amb la mare de jugar en el sorteig del cupó dels Cecs un parell de vegades a la setmana.
El juny s'esmuny, els seus dies han passat amb intensitat. Sentint-me acompanyada per l'Esencia però físicament amb llargues hores de solitud. Els Esenis assenyalen la soletat com a sagrada, ella ens permet està en contacta amb l'Esencia mitjançant el Silenci i l'entrega. Amén.
Juliol 2015
Seguim amb la música: hem quedat amb Marisol que saltajarem les lliçons cada 15 dies per deixar descansar una mica l'economia.
Juliol 2015
El germà Andreu Martinez amb facilita la possibilitat d'anar a una setmana de "trobades de cant" amb beca. Gràcies Andreu però no hi vinbdré. El seguiment del llibre "El último esenio" em fa aprofundir en la saviesa Esenia i la seva conducta quotidiana. Això, m'allunya de l'església serenament. són camins diferents i no es poden fer alhora. De fet, això passa amb tot: no pots fer dos camins diferents alhora, si ho intentes et parteixes pel mig. Hep, què estic escrivint?
El món dels Oblat se'n defigura. L'angoixa per la manca d'economia augmenta, no em permetrà fer la sEtmana Esènia ni...
El 15 de juliol de 2015
en Sergi Torres al Regina, hi vaig i la conexió amb ell s'activa, així li demano si puc assitir al taller que farà "Mas allá de la personalidad" del 20 al 23 de juny. Rd/Sant Pere 40. Sí, és clar que hi pots ser.
Dissabte 18 de juliol de 2015
aniversari de Ramona Solans Amrgós. Dinem juntes en un restaurant del carrer escorial, 50. Gràcies Ramona per diexar-me celebrar el teu iversari amb tu.
Dilluns 20 de juliol de 2015 a les 10 del matí primer dia del taller d'en Sergi.
Aquesta vegada hi vaig amb crosses. Gràcies a la VIDA per aquest dies. De fet es fa present "Matrix" i en Sergi ens demana si volem prendre la pindola vermella, és el catalitzador perquè en Morfeo ens pogui localitzar en tot moment.
Mentre feiem al taller vaig anar a veure la pel·licula de dibuixos animats "del reves" de
la factoria Disney. Hi vam anar amb Lolita Ardanuy, perquè a la tarda va venir a passar una estona amb nosaltres a la terrassa de la "Granota" Bona peli. M'ajuda a integrar una bona part de tot el que he viscut. Tal vegada pogui començar a assumir que a la vida hem viscut el millor que podiem viure per obrir-nos al Amor Incondicional.
Deixeu-me ara fer un aputn de gratitud per la relació senzilla i constant que sostenim amb Lolita Ardanuy, Més endavant m'hi aturaré per agrair la seva amistat.
Dimecres 22 de juliol de 2015
En Rafel Casas ingressa al Taulí, per ser operat, el dia 23. Li telefono al vespre. Ens abraçarem a la sortida Rafel
Dijous 23 de juliol de 2015
despedim al taller que hem fet amb en Sergi. El tanquem a la plaça Catalunya.
Hi haurà un abans i un després d'aquest taller. El catalitzador esta obrint-se espai dins del cor. Em rendeixo per poder ser una bona servidora de l'Amor Incondicional.
Poc a poc, però sense aturar-me.
Avui dia 24 de juliol de 2015. L'operació d'en Rafel un èxit total. Gràcies als Pares Eterns.
la Mare de Déu de Montserrat. enguany la Mare m'ha fet el regal per avançat, el regal me'l va fer ahir amb la jornada de ponents de la "Sedeta", amb la trobada amb en Rafel Caro, adonar-me que tot ha passat i que no cal tornar a viure el que ja s'ha viscut. Gràcies Mare.
Aquesta imatge em presenta el moment que visc, les persones en les que em puc enmirallar. Mercedes Cecilio, Neus Pallarès, Rosa Balague. Amanit per la família propietària de la cafeteria "la Granota"
primer contacta amb l'Espai Nova Terra. C/ Sta Ursula, 8.
Hi celebren "l'hora Violeta" un espai de meditació amb els Mestrres Ascendits.
El condueix Xavier Pedro. Sí, poc a poc el meu cor es va obrint a la Vida de en la LLUM. Alhora el dubte que sempre m'ha envolta també torna: és la Vida Verdadera això que intueixo o són somnis i fantasies d'una dona que no ha tingut capacitat per gestionar la vida que li ha tocat viure. Somnis-enlluernaments. Som el que creiem?
El Raig Violeta, Saint Germain, emergeixen en aquesl present amb tota la força de l'Amor que l'Esència manisfestada ens pot regalar.
De la primera meditació reviscuda a l'Espai Nova Terra, en surto amb el llibre "No me li tangere" al cor, perquè és una meravella de llibre i meditació. Gracies estimats Mestres.
Divendres 1 de maig de 2015 a la casa Sant Felip Neri del carrer de Nena Casas, 47, si, on viu la germana Júlia Tejerina Lambraña, la meva padrina de bateix. He tingu la sort de veure-la, està força gran, s'ha fet petita i encorvadeta... Que el Crist sigui sempre en nosaltres Júlia. Sempre Ell abans que nosaltres.
Just entrar al jardí, també hi entrava en Xavier Pedro acompanyat per una senyora que tota ella irradiava amor i joia. Els envoltav la joia de viure i compartir. Es la seva esposa Blanca Bargalló.
Tot és mutable, tot és i no és, tot és segons el senyor que tú vols servir. Serveixes a l'Amor o a la por?."Rayo Violeta, divino amor,disuelve, disipa transmuta toda obscuridad ignoráncia y falsa apareiencia, de mi pequeña mente. Amén.
Dissabte 2 de maig de 2015 Kai i Ornai,
taller "el código de los cetáceos"a seva parella van fer un taller a l'espai NovaTerra el dissabte i vaig voler ser. a ser una experiència de Llum, Kai i Ornai en les seves meditacions convoquen als grans animals éssers marins. Dofins, Balenes, Turtugues, i una infinitat més de criatures sàvies en perfecta harmonia amb la Creació dels Pares Eterns.
Aqui tenim lel cartell de la presentació i la fotografia del comiat del taller.
MAIG ha entrat amb força de VIDA.
Tota la bellesa de l'Antártida amb les seves glaceres. El Pol Nord, a l'Artic, s'hi guarden els registres Akasics del Planeta i de tots els éssers que hem encarnat a la Terra per tornar a recordar el que som. Recorda som Llum... manifesta amb expressió d'amor. Sembla que a l'entrar en el "còdic temps/espai" hi ha la possibilitat d'oblidar el Nostre Origen, Això comporta obrir una possibilitat mental que en l'Origen és impossible: comporta la separació.
Hem visita Noelia, la coordinadora de l'empresa que gestiona les ajudes que amb facilita tenir recunegut un grau de dependència en la "llei de ls dependència" aprobada per l'Estat Espanyol més o menys entre els anys 2004-2008. Formava part del profecte de govern de José Luis Rodriguez Zapatera. Va ser president del Govern d'España del 2004-2012. Ara us presento la primera cuidadora que he tingut i que ha sortit de la llei aprobada pel govern de Rodriguez zapatero, Rocio Flores, una senyora peruna profundament ferida per la mort sobtada del seu fill Luís de 18 anys.
a l'Espai Nova Terra, celebrem el Festiva de Wesak. Feia molts anya que no vivia aquesta experiència. La vaig viure per primera vegada amb el grup d'Ana Facundo, també en Joaquim Ferrer ens feia tenir en compte aquest regal dels Mestres a l'humanitat que cerca creixer espiritualment.
En Juame Nicolau, d'aquest tema en parlava poc, en Joan Blesas i els seus amics tampoc i teniem gaire afició en Juan era d'en Siragusa i els seus amics "qui sap on bevien".
Divendres dia 15 de maig de 2015
dinar amb Dorlinda Pereira Quirós. Feia anys que no ens veiem, gràcies per al dia d'avui compartint una amistad nascuda l'any 1975... Quan les dues estudiavem i voliem treballar d'auxiliars sanitàries. Dorlina es va casar i va tenir una filla. Jo m'he perdut pels camins de la por i encara no m'he trobat.
Després del Festival de Wesak feia la primera consulta amb Blanca, ella conecta amb els Àngels, les respostes van ser tan plenes d'Amor Incondicional que poc a poc em van fent obrir-me a la Vida, una vida de Llum que haviat bloquejat.
Dissabte 16 de maig de 2015 vivia el meu primer taller amb els Ángels i Blanca Bargallo, el mitjà en el que Ells s'expressen. Gràcies germana per la teva senzillesa i honestedat. Gràcies als Ángels que ens volen transmetre el seu missatge d'amor i llum per facilitar-nos el clarificar els nostres dies. Gràcies.
Com podem comprovar he recuperat el meu ritme de vida habitual. Hi ha canvi: ara tinc cuidadora. Tres cops per setmana: dilluns, dimecres i dijous. No me'n sé avenir. Ho vaig acceptant però costa, el meu hàbit reiteratiu és; l'ensietat per deixar el físic. som-hi que ballarem.
Marta Casas Rovira em venia a buscar per anar a passar el dia a Castellar del Vallés.
Des del gener que no he vist al meu germà.
A la tarda van venir Gemma, Joan i els nens: quina bellesa.
Sí, si aquest és en Lluc. Gràcies pel dia d'avui estimada família, gràcies estimats Mestres.
Bé li he regalat a Rafel una fotografia mida Din a4, amb l'àrbre geneològic familiar, i el llibre de Xavier Pedro "No li Me Tangere"
Al vespre Marta em torna a casa.
Jaume Nicolau Ferández a casa. Va ser una tarda plena de joia, reconeixement i complementació, Gràcies Pare/Mare per aquest regal. Li havia telefonat feia uns quans dies, donant-li gràcies pel treball espiritual realitzat i perque per a mi, va ser un mestre honest i respectuós, No sempre coincideixen aquests dos valors en una relació. En Jaume està molt bé. Ell havia estat un gran canal, però fa almenys quinze anys que va conclore les reunions que feia a casa seva. Ara està força allunyat dels moiments actuals i missatges. Juns vam veure un video en Xavier Pedro i es que en Jaume estava emocionat d'escoltar el que feia anys ell ja assenyalava. Gràcies Jaume per la teva càlida visita. Es despedeix dient que tornarà. o no. Gràcies.
Hora Violeta, poc a poc vaig recuperant la memòria dels Mestres Ascendits treballats amb Eumelia, Núria, Encarnació i Carmina... Temps era temps. Vam se un grupet que va funcionar fins vam ensopegar amb la expressió en el físic. Només l'Amor es pot manifestar sense judici. Poc a poc vaig acceptant el perdó per a mi mateixa, per les meves incoherències: faltes d'amor.
Poc a poc la meva ànima s'alimenta de recupera la consciència dels Origens.
Dissabte 30 i diumenge 31 de maig de 2015
en sessions matinals de 10 a 14 el primer taller amb en Xavier de "Volviendo a la Esencia" Activació del dodecoedro.
No ho recordo gaire. Xavier té una projecció mental potent i honesta. això no vol dir que sigui el conductor de l'univers. Però sí, certament el creadro de lèxperiència que vol viure. en el seu univers curiosament hi ha un culpable al que l'any 2015 encara no està disposat a perdonar: el Rei Arturo de Camelot. Necessita un culpable perquè l'Amor que Balnca té pel Crist no l'empenyi a renunciar a la seva creació personal.
Dilluns dia 1 Pasqua Granada:
La relació amb Ramona Solans Amargós segueix endavant. La cuidadora, Montserrat Tudo, es una gran persona i Ramona troba en ella la tendresa i atenció que li manca en no tenir famíla. Normalment els divendres vaig a trobar-les a la Plaça Rovira, ara encara no em veig amb cor de fer l'esforç de pujar la rampa per entrar a casa de Ramona. Avui hi he anat per celebrar juntes la segona Pasqua.
Dimecres 3 de juny, Rocio Flores de baixa. Esperem uns dies abans de substituir-la.
després d'uns dies de força proximitat amb Ma Teresa Segarra el dissabte a la fira d'entitats del Poble Sec, presenta la macro senyera que ha fet de ganxet. Un dia en grup meravellós i complert.
Vespre/nit al Paral·lel 6 de juny de 2015
Triplet del Barça: Copa lliga i Champions
L'anterior triplet jo era a Sant Pau per un recanvi de maluc, temps era temps. Seguim el partit i ho celebrem amb Ma Teresa i la seva colla, al Poble Sec. Gràcies amics.
Dimecres 10 de juny de 2015
Doctor Sancho Navarro, s'ha preparat per fer-me una peració en la que em recanviaria la meitat de la pelvis. Gràcies doctor Sancho pel seu Amor i Respecte. Ara mateix no m'hi veig amb cor. Caldria perdre uns 20 kilos i augmentar considerablement les ganes de viure. Quedem per d'aquí a un any.
Dilluns 15 de juny de 2015
Noelia la coordinadora social ve a casa per presentar-me la nova cuidadora: Carolina Herrea Villada. Una jove colombiana que ha vingut per quedar-se.
a dinar a Sant Esteve Sesrovires per a celebrar el 18è aniversari d'Albert Mas. Tota la família està exhultant, faltaria més "Copa-Lliga-Champions"
Si germans triplet ben guanyat, això és el més important, El diàleg més preciat quan la famíla s'ajunta perquè no es arrisquem a tocar altres temes més intims. En família la intimitat no és pot expressar, no és "politicament correcte".
Els sentiments intims els tapem. No podem parlar de política seriosament: ens en fadem. No podem parlar d'espiritualetat: són ximpleries, de religió tampco: Déu no existeix. Visca el Barça i que guanyi, perquè si perd és per culpa de l'arbitre.
Accepto que no sóc part de la vostra intimitat. Bon estiu família: sempre ens estimarem¡
Revetlla de Sant Joan: terapia de "Bioneuroemoció", amb Juanjo Valero.
Indica que el nus del bloqueig que visc rau en la trencada amb en Cinto Casas, l'any 1975. Tal vegada però, no m'arriba. La terapia la fa en l'espai de Rosa Valls, la seva manager. Al carrer Obispo Sevilla, 40 a prop de Mandri. He fet una bona passejada pels espais de la botiga que fou de Rosa Soler, la senyora per a qui teixiem al llarg dels anys 1960-1973.
que tristes han estat les Revetles per a la mare i per a mi sense el pare¡
Diumenge 28 Blanca tanca aquest curs amb un taller d'àngels, dedicat els Arcangels Miquel i Rafel. Els Arcangels esn demanen que jo participi en la Setmana Esènia que ells condueixen fa anys en una masia prop del Berguedà, que per cert no està adaptat. Blanca en parla amb en Xavier i en Carles el coordinador d'en Xavier, ells assumeixen facilitar-me la mobilitat. Ingresso la paga i senyal.
Sí és axií, patirem Montserrat, patirem.
Adéu a la Coral AMIBA. Quedem amb Conchi Galiano, li abono els mesos que em faltaven d'Amiba. de març a juny. Conchi m'explica el moviment que viu la coral, Miquel Ángel n'ha assumit la gestió. Per la tardor canviarant de nom. Estan en un bon moment.M'he despedit, el proper curs no hi participaré, necessito desconectar. Gràcies amics¡
Aquestes dues últimes setmanes m'he vist un parell de vegades amb Rocio Flores, encara no pot tornar a treballar, el porblema de diegestiu li tocat el fetge. Li cal fer repós i cuidar-se. Rocio em posa davant la meva propia ensietat de no voler viure en el físic. Com la puc animar a lluitar per viure, si no tinc cap projecte vital.
Enfoco l'atenció en obtenir economia, recupero l'hàbit que teniem amb la mare de jugar en el sorteig del cupó dels Cecs un parell de vegades a la setmana.
Juliol 2015
Seguim amb la música: hem quedat amb Marisol que saltajarem les lliçons cada 15 dies per deixar descansar una mica l'economia.
El germà Andreu Martinez amb facilita la possibilitat d'anar a una setmana de "trobades de cant" amb beca. Gràcies Andreu però no hi vinbdré. El seguiment del llibre "El último esenio" em fa aprofundir en la saviesa Esenia i la seva conducta quotidiana. Això, m'allunya de l'església serenament. són camins diferents i no es poden fer alhora. De fet, això passa amb tot: no pots fer dos camins diferents alhora, si ho intentes et parteixes pel mig. Hep, què estic escrivint?
El món dels Oblat se'n defigura. L'angoixa per la manca d'economia augmenta, no em permetrà fer la sEtmana Esènia ni...
en Sergi Torres al Regina, hi vaig i la conexió amb ell s'activa, així li demano si puc assitir al taller que farà "Mas allá de la personalidad" del 20 al 23 de juny. Rd/Sant Pere 40. Sí, és clar que hi pots ser.
aniversari de Ramona Solans Amrgós. Dinem juntes en un restaurant del carrer escorial, 50. Gràcies Ramona per diexar-me celebrar el teu iversari amb tu.
Dilluns 20 de juliol de 2015 a les 10 del matí primer dia del taller d'en Sergi.
Aquesta vegada hi vaig amb crosses. Gràcies a la VIDA per aquest dies. De fet es fa present "Matrix" i en Sergi ens demana si volem prendre la pindola vermella, és el catalitzador perquè en Morfeo ens pogui localitzar en tot moment.
la factoria Disney. Hi vam anar amb Lolita Ardanuy, perquè a la tarda va venir a passar una estona amb nosaltres a la terrassa de la "Granota" Bona peli. M'ajuda a integrar una bona part de tot el que he viscut. Tal vegada pogui començar a assumir que a la vida hem viscut el millor que podiem viure per obrir-nos al Amor Incondicional.
Deixeu-me ara fer un aputn de gratitud per la relació senzilla i constant que sostenim amb Lolita Ardanuy, Més endavant m'hi aturaré per agrair la seva amistat.
En Rafel Casas ingressa al Taulí, per ser operat, el dia 23. Li telefono al vespre. Ens abraçarem a la sortida Rafel
Dijous 23 de juliol de 2015
despedim al taller que hem fet amb en Sergi. El tanquem a la plaça Catalunya.
Hi haurà un abans i un després d'aquest taller. El catalitzador esta obrint-se espai dins del cor. Em rendeixo per poder ser una bona servidora de l'Amor Incondicional.
Avui dia 24 de juliol de 2015. L'operació d'en Rafel un èxit total. Gràcies als Pares Eterns.
Dissabte 25 de juliol de 2015, Sant Jaume: felicitats al tiet Jaume, en Santi, eren els de casa nostra.Les meditacions que Sergi Torres ha penjat a la seva web, que ell mateix condueix, són altament perilloses: podem fer-nos despertar!
Avui he seguit "el conflicto" on ens proposa observar atentament a les persones que a la nostra vida han presentat el conflicte.
He vist l'àvia Matilde, sí ella va enmarcar generosament el meu neixement i infantesa. També la joventud. En acabar he obert l'ordinador per composar aquesta imatge. M'he adonat que d'enguany no tinc cap fotografia meva que hi pogui posar...
"la Vida sigue igual"He fet un àlbum d'ahir fins avui, que he penjat al Facebook, huf. M'he sentit bé. No sé ben bé que estic fent, però ho faig. Tal vegada és un homenantge a la dona que fa seixenta - quatre anys esperava deslliurar-me, no voliaarribar-h, però cal acceptar que hi sóc
Vaig néixer a un entorn que no m'esperava ni s'imaginava que arribaria al seu si.
Aquest traball fa sentir en Pau amb ells, vam viure una història més aviat tensa, però poc a poc la força de l'Amor s'ha expandit omplin tot el que hem viscut. Això és el que vull expresar amb aquestes imatges.
Aquesta fotografia és del dinar amb que vam celebrar que la mare era pensionista.
Avui he seguit "el conflicto" on ens proposa observar atentament a les persones que a la nostra vida han presentat el conflicte.
He vist l'àvia Matilde, sí ella va enmarcar generosament el meu neixement i infantesa. També la joventud. En acabar he obert l'ordinador per composar aquesta imatge. M'he adonat que d'enguany no tinc cap fotografia meva que hi pogui posar...
"la Vida sigue igual"He fet un àlbum d'ahir fins avui, que he penjat al Facebook, huf. M'he sentit bé. No sé ben bé que estic fent, però ho faig. Tal vegada és un homenantge a la dona que fa seixenta - quatre anys esperava deslliurar-me, no voliaarribar-h, però cal acceptar que hi sóc
Vaig néixer a un entorn que no m'esperava ni s'imaginava que arribaria al seu si.
Aquest traball fa sentir en Pau amb ells, vam viure una història més aviat tensa, però poc a poc la força de l'Amor s'ha expandit omplin tot el que hem viscut. Això és el que vull expresar amb aquestes imatges.
També he repassat el camí fet a la recerca de l'Esperit de vida, aquell que he cercat fora i que al cap i a la fi, gràcies a Déu, puc vivenciar que és dins, i en lloc més que dins de cadascú de nosaltres. 
Aquí tenim gairebé tota la família que erem l'any 1972, això si,amb més branques que no s'hi veuen però hi són. Hi són perquè vivuen en el pensament dels quí mirem des de l'imatge cap el futur però tal vegada tenim el cor en un passat que voldriem fer present.
Aquí tenim gairebé tota la família que erem l'any 1972, això si,amb més branques que no s'hi veuen però hi són. Hi són perquè vivuen en el pensament dels quí mirem des de l'imatge cap el futur però tal vegada tenim el cor en un passat que voldriem fer present.
Això va ser l'any 1980. L'he posat perquè hi som els quatre, la mare, en Rafel i el nostre estimat tiet Jaume. Gràcies a tots pel camí fet. Senzill com és i ho complicat força. 
No he sabut viure amb senzillesa aquelles situacions que he nascut per viure i, que ningú sinó jo podia viure perquè són les que la meva vida m'ha regalat. Gràcies estimats per ser-hi.
Dijous 13 de gener de 2022
Aquesta imatge sembla que tanca l'etapa de recerca espiritual més equivoca per estar molt intervinguda per la personalitat egoica. De la mà de l'ESperit Sant tanquem un temps/espai amb gratitud per tot el compartit.
Gràcies els amics de la Casa del Tibet n'hem sortit. La història de la Casa del Tibet, aquella que tingué la seu al passeig. va unida al desig d'estimar a tothom, el més difícil estimar-me jo mateixa. em va quedar l'efecte per l'amic Enric Aynó, avui ja traspassat i la Pau i Compasió que m'ha arriba del Dalai-Lama.i del Lama Gyurmé.
No he sabut viure amb senzillesa aquelles situacions que he nascut per viure i, que ningú sinó jo podia viure perquè són les que la meva vida m'ha regalat. Gràcies estimats per ser-hi.
Aquesta imatge sembla que tanca l'etapa de recerca espiritual més equivoca per estar molt intervinguda per la personalitat egoica. De la mà de l'ESperit Sant tanquem un temps/espai amb gratitud per tot el compartit.
Aquí hi veiem al nostre estimat i inconegut amic Richard Gere amb la seva esposa i el seu fill Homerr, el noi té uns quinze anys.
Felicitats família i gràcies per tot el que hem compartit sense coneixe'ns.
Dimarts 28 de juliol de 2015 he enviat un correu electònic aria de Xavier Pedro, desdonant el retir de la Setmana Esènia. He esperat fins l'últim moment a consciència que perdria la paga isenyal. Però ja no puc esperar més i l'economia no espavila.
Certament tocant de peus a terra: cal que faci aquesta sortida? Tot és aprenentatge, tot és acceptació.
Poc a poc vaig acceptant el camí, ni que sigui per fer-lo rodant.
Poc a poc vaig acceptant el camí, ni que sigui per fer-lo rodant.
El juliol 2015 ens deixa.
Sóm al mes d'agost 2015. Acabo aquest reportatge de fotografies d'ahir portades a l'avui, amb aquesta de les meves roses de Sant Jordi que per a mi sempre ha estat una mica trist, per la carència de rosa, què hi faré, sóc així.
Les roses blaves que em van regalar al final del taller de català l'estiu del 2011 van tancar tot un temps.
Enguany en Pere, del taller de pintura del Casal Navas, hem dibuixà aquesta.
Gràcies per tanta bellesa. Gràcies a Sant Jordi perquè aqulle espasa que jo li demanava que deixes caure per llevar-me la vida i poder així tornar a l'Origen, ell l'ha convertit amb una senyal de Llum que em mostra el camí a seguir, em mostra que en caminar (rodar en aquest present) faig el camí.
Juliol 2015 se'n va, em deixar tots els regals que aquí es veuen i els qui no. Moltes estones compartides amb Lolita Ardanuy Moore, no es fa veure, però hi és. Agustí la seva parella és molt discret, però també hi és.
Neus i Enrique amb els quí a vegades fem un cafetò al migdia a la "Granota". Gràcies a tots i totes.
Gràcies estimats per tant d'AMOR.
Què puc dir de l'agost de 2015? Pintava bé.
Dijous 6 d'agost de 2015
El dijous dia 6 Helena Gordon i jo ens el vam dedicar. Vam anar a la Fundació Miró. Passajar-hi amb ella és un goig. Vam fer aquestes fotografies, en Miro havia dibuixat primer i després escolpit aques femur de dona. No ho comentaré, no tinc prous coneixemens.
Vam dinar en el jardí de la Fundació on vaig retrobar l'escultura de d'en Manelic. Aquella que vam cercar amb el pare, quan jo era una nena. Un dia esplèndit.
Dimecres 13 d'agost de 2015
M'he compromés amb Montserrat Tudo a acompanyar a Ramona Solans mentre ella fa uns dies de vacances. Montserrat va començar les vacances el dissabre 8 d'agost. Baixa dues vegades a la setmana per passar unes hores amb Ramona, perquè no s'enyori tant d'ella, Baixa els matins de dimart i divendres fins el dia 21.
Això vol dir que els altres dies hi hanava jo. Amb Ramona hem descobert al Centre Comercial "Glòries Center", la magnífica Diagonal nova, que ella no recorda, el Tram Baix, Rambla del Pobleou.
Malgart que m'hi evoqui Ramona no es descansa en mi. El ritme afectiu que a ella li cal és el que emet Montserrat Tudo i el seu entorn familiar. Ramona no té vincles familkiars que la lliguin cap aquest món i jo tampoc.
El dimecres 13 d'agost de 2015
vam dinar en una cafeteria, a prop del "Diagonal Mar, pero en la que vam poder estar al lateral de la Diagonal. Aquesta Diagonal nova que jo tampoc, gairebé no conec. Tacxi amic ens tornarà cap a casa, cap a les cinc de la tarda. Quna es queda sola Ramona torna al món de queixa, és nega a acceptar la realitat que viu.
Diumenge et vindré a buscar Ramona i anirem a celebrar el meu aniversari.
A la poca estona d'ésser a casa va caure un aiguat d'aquells que es et fan dir "sí Senyor"
Vaig comprendre que la pluja ens ajudava a treure el dol. El meu dol per tanta solitud i incapacitat de canviar els meus pensaments, dol per la solitud i dolor de Ramona davant una solitud que no volia viure, alhora el pensament que expressa de al seva creencia en Déu no contempla que Déu estigui sostenint l'araent solitud que vivim, dol perquè el nostre "Pepe" és ingressat a l'Hospital de Sant Pau i potser no en sortirà pel seu peu.
Divendres 14 d'agost de 2015
amb Lolita Ardanuy Moore vam anar a dinar a l'Atrium, a la Rambla del Poble Nou, i vam anar amb tacxi adaptat. Ara Lolita té sevei concedit de transport. Com sempre a l'estiu és més senzill aconseguir un servei.
Ens ho passem molt bé juntes, avui hi hem anat sense carabina, això és Agustí, perquè a la tarda volem fer un tomb fins al cuartel de bombers del carrer Castella on hi ha recol·locat l'estatua que homenantge als bombers de Barcelona. De nou i per si no t'ho he dit, gràcies Lolita pel teu respecte.
Gràcies estimat pares (Alfons i Matilde). Per aquest dia en el que ens heu volgut acompanyar. Gràcies Amors.
Dissabte 15 d'agost de 2015 En aquestes dates ens hem trobat que el nostre amic i veí José Panes i Andreu, ens ha deixat per tornar a l'Origen de la Vida. Ho feu des l'Hospital de Sant Pau, el vespre del 15 d'agost de 2015.
Pepe i Mercedes han portat quatre vides a viure en aquest món i els han ensenyat que són ells els qui s'han de crear les seves possiblitats d'extendre el goig i l'alegria. Així ha ha fet al seu pare i així ha intentat Marcedes d'aprendre a viure.
Mercedes sap i accepta que s'ha de despedir d'en Pepe, però alhora sap que en aquest món que hem creat s'hi trobarà una mica sola.Gràcies a la seva família, l'esposa, Mercedes i els seus fills i nores; José i Eva, David i Gemma, Joaquin i Gaos, els nets; Sergi i Núria, per permetre'ns a Neus, Enrique i a mi, viure-ho amb ells com si fossim de la família.
Diumenge 16 d'agost de 2015
Vaig anar a buscar a Ramona per dinar juntes a la Cafeteria/restaurant "Atrium",
a la Rambla del Poble Nou és un lloc agradable i s'hi menja bé, si relacionem al preu amb la qualitat.
Han passat les primeres setmanes d'acompanyament a Ramona. ara queda l'última, la més divertida.
Ella m'ensenya la mobilitat de la gaudeixo amb la cadira de motor. Gràcies Ramona.
Dilluns 17 d'agost de 2015
acomiadem en Pepe al tanatori d'Horta al migdia. Hi són des del matí a primera hora. Hi anem junts amb Neus i Enrique, no reocrdo com ho vam fer, només recordo que Neus, Enrique i jo semblavam d'una peça, sempre estàvem junts. Una peça que encaixava perfectament en el moment que viviem:: despedir en Pepe i agrair-li l'Amor que ell va voler compartir amb nosaltres.
Gràcies Pepe pel teu amor gratuït.
Les fotografies són: les d'en Pepe de l'estiu 2014 i la familiar de l'hivern del 2013/14.
Amb Pepe i Mercedes, el 27 d'agost de 2009, a la "Granota". Em van fer aquest regal pel meu sant, desitjant-me una operació ràpida i d'èxit total.
Gràcies estimats per aquests anys compartits en el nostre veinatge. Gràcies.
Dimarts 18 d’agost e 2015
la vida continua, aixó sí una mica més solitària si és això és possible. a la tarda Neus I Enrique em propsen anar a fer un vol per la Festa Major de Gràcia, ens hi acompanya la german d'Enrique Emma. Rodar amb companyia és molt agradable, gràcies amics¡
Dljous 20 d'agost de 2015, amb Ramona tornàvem a Gran de Gràcia per anar a comprar uns productes de cosmètica per a Ramona a "Yves Rocher" vam esperar al tacxi per tornar a casa en aquesta cafeteria recient inaugurada. Un dels primers locals de Gran de Gràcia on puc accedir. "Gràcia Qualitat" Són bones notícies.
Dissabte 21 d’agost de 2015,
animades com som ens quedem a dianr al “Flanders” de plaça Rovira, Ai, Ramona. Ella és un clam continuude disgust perquè está sola. Voldria formar part de la familia de la seva cuidadora Montserrat Tudo, però no en forma part. Les famílies tanquen el seu cercle, la seva frontera. Com les antigues tribus defensen la “seva gent”. Els altres hi sóm de comparses. Aquells que no hem creat una familia “propia” no tenim ningún. En aquest món hi estem sols, ara bé la pregunta és: Cal que hi sguem a contra cor? Montserrat Tudo ja ha acabat les vacances oficials però segueix estirant dies.
Ramona passa moltes hores sola. Quan ens trobem per
les terrasses de cafeteries prop de casa seva, dialoguem moltes vegades sobre
la possibilitat d'anar a passar uns dies a Montserrat, sempre acabem decidint
que no, l'economia no ens ho permet. Ella ara també prioritza estar-se acasa
seva el màxim temps possible, fins que els diners estalviats li ho permetin.
Està prou enfadada amb els monjos de Montserrat perquè no la van a visitar,
tant com ella voldria, està endada amb ella mateixa per no tenir un altre
caracter del que té, està enfadada amb Déu perquè no li respón com ella
voldria
Dimecres 26 d’agost de 2015
He convidat a Ramona a dinar al Salamanca, a la Barceloneta per celebrar que s’acaba el mes d’agost.
Hi anem amb Montserrat Fortuny, amiga de Ramona des de ben joves, i amb la meva amiga Ma Teresa Segarra.
S'han aplegat dues independentistes: Montserrat Fortuny i Ma Teresa Segarra, Ramona i jo emblem caigudes d'un altre terrassa. Déu meu concedeix-me els ulls que hi veuen. Em cal tancar el pensament per deixar que el cor em digui quelcom.
Dimecres 26 d'agost de 2015
Aquí deixo l'última fotografia d'aquell dinar que aparentment fou de germanor. Però que tanquem dins una cotilla que ja no portem externa, què ehm fet? És més dura la cotilla intera?
Aquesta fotografia parla de cotilles, què em passa és que no porto cotilla i el meu ventre està eixemplat i ple de sentiments que no sé on posar.
Pare t'entrego tots els meus sentiments de incomprensió, no comprenc l'entorn en el que visc.
M'estic convertin en un vegetal? Una imatge val més que mil paraules.
Les roses blaves que em van regalar al final del taller de català l'estiu del 2011 van tancar tot un temps.
Enguany en Pere, del taller de pintura del Casal Navas, hem dibuixà aquesta.
Juliol 2015 se'n va, em deixar tots els regals que aquí es veuen i els qui no. Moltes estones compartides amb Lolita Ardanuy Moore, no es fa veure, però hi és. Agustí la seva parella és molt discret, però també hi és.
Neus i Enrique amb els quí a vegades fem un cafetò al migdia a la "Granota". Gràcies a tots i totes.
Gràcies estimats per tant d'AMOR.
Què puc dir de l'agost de 2015? Pintava bé.
Dijous 6 d'agost de 2015El dijous dia 6 Helena Gordon i jo ens el vam dedicar. Vam anar a la Fundació Miró. Passajar-hi amb ella és un goig. Vam fer aquestes fotografies, en Miro havia dibuixat primer i després escolpit aques femur de dona. No ho comentaré, no tinc prous coneixemens.
Vam dinar en el jardí de la Fundació on vaig retrobar l'escultura de d'en Manelic. Aquella que vam cercar amb el pare, quan jo era una nena. Un dia esplèndit.
Dimecres 13 d'agost de 2015
M'he compromés amb Montserrat Tudo a acompanyar a Ramona Solans mentre ella fa uns dies de vacances. Montserrat va començar les vacances el dissabre 8 d'agost. Baixa dues vegades a la setmana per passar unes hores amb Ramona, perquè no s'enyori tant d'ella, Baixa els matins de dimart i divendres fins el dia 21.
Això vol dir que els altres dies hi hanava jo. Amb Ramona hem descobert al Centre Comercial "Glòries Center", la magnífica Diagonal nova, que ella no recorda, el Tram Baix, Rambla del Pobleou.
Malgart que m'hi evoqui Ramona no es descansa en mi. El ritme afectiu que a ella li cal és el que emet Montserrat Tudo i el seu entorn familiar. Ramona no té vincles familkiars que la lliguin cap aquest món i jo tampoc.
El dimecres 13 d'agost de 2015
vam dinar en una cafeteria, a prop del "Diagonal Mar, pero en la que vam poder estar al lateral de la Diagonal. Aquesta Diagonal nova que jo tampoc, gairebé no conec. Tacxi amic ens tornarà cap a casa, cap a les cinc de la tarda. Quna es queda sola Ramona torna al món de queixa, és nega a acceptar la realitat que viu.
Diumenge et vindré a buscar Ramona i anirem a celebrar el meu aniversari.
Vaig comprendre que la pluja ens ajudava a treure el dol. El meu dol per tanta solitud i incapacitat de canviar els meus pensaments, dol per la solitud i dolor de Ramona davant una solitud que no volia viure, alhora el pensament que expressa de al seva creencia en Déu no contempla que Déu estigui sostenint l'araent solitud que vivim, dol perquè el nostre "Pepe" és ingressat a l'Hospital de Sant Pau i potser no en sortirà pel seu peu.
amb Lolita Ardanuy Moore vam anar a dinar a l'Atrium, a la Rambla del Poble Nou, i vam anar amb tacxi adaptat. Ara Lolita té sevei concedit de transport. Com sempre a l'estiu és més senzill aconseguir un servei.
Ens ho passem molt bé juntes, avui hi hem anat sense carabina, això és Agustí, perquè a la tarda volem fer un tomb fins al cuartel de bombers del carrer Castella on hi ha recol·locat l'estatua que homenantge als bombers de Barcelona. De nou i per si no t'ho he dit, gràcies Lolita pel teu respecte.
Gràcies estimat pares (Alfons i Matilde). Per aquest dia en el que ens heu volgut acompanyar. Gràcies Amors.
Dissabte 15 d'agost de 2015 En aquestes dates ens hem trobat que el nostre amic i veí José Panes i Andreu, ens ha deixat per tornar a l'Origen de la Vida. Ho feu des l'Hospital de Sant Pau, el vespre del 15 d'agost de 2015.
Pepe i Mercedes han portat quatre vides a viure en aquest món i els han ensenyat que són ells els qui s'han de crear les seves possiblitats d'extendre el goig i l'alegria. Així ha ha fet al seu pare i així ha intentat Marcedes d'aprendre a viure.
Vaig anar a buscar a Ramona per dinar juntes a la Cafeteria/restaurant "Atrium",
a la Rambla del Poble Nou és un lloc agradable i s'hi menja bé, si relacionem al preu amb la qualitat.
Han passat les primeres setmanes d'acompanyament a Ramona. ara queda l'última, la més divertida.
Ella m'ensenya la mobilitat de la gaudeixo amb la cadira de motor. Gràcies Ramona.
acomiadem en Pepe al tanatori d'Horta al migdia. Hi són des del matí a primera hora. Hi anem junts amb Neus i Enrique, no reocrdo com ho vam fer, només recordo que Neus, Enrique i jo semblavam d'una peça, sempre estàvem junts. Una peça que encaixava perfectament en el moment que viviem:: despedir en Pepe i agrair-li l'Amor que ell va voler compartir amb nosaltres.
Gràcies Pepe pel teu amor gratuït.
Amb Pepe i Mercedes, el 27 d'agost de 2009, a la "Granota". Em van fer aquest regal pel meu sant, desitjant-me una operació ràpida i d'èxit total.
Gràcies estimats per aquests anys compartits en el nostre veinatge. Gràcies.
la vida continua, aixó sí una mica més solitària si és això és possible. a la tarda Neus I Enrique em propsen anar a fer un vol per la Festa Major de Gràcia, ens hi acompanya la german d'Enrique Emma. Rodar amb companyia és molt agradable, gràcies amics¡
Dljous 20 d'agost de 2015, amb Ramona tornàvem a Gran de Gràcia per anar a comprar uns productes de cosmètica per a Ramona a "Yves Rocher" vam esperar al tacxi per tornar a casa en aquesta cafeteria recient inaugurada. Un dels primers locals de Gran de Gràcia on puc accedir. "Gràcia Qualitat" Són bones notícies.
animades com som ens quedem a dianr al “Flanders” de plaça Rovira, Ai, Ramona. Ella és un clam continuude disgust perquè está sola. Voldria formar part de la familia de la seva cuidadora Montserrat Tudo, però no en forma part. Les famílies tanquen el seu cercle, la seva frontera. Com les antigues tribus defensen la “seva gent”. Els altres hi sóm de comparses. Aquells que no hem creat una familia “propia” no tenim ningún. En aquest món hi estem sols, ara bé la pregunta és: Cal que hi sguem a contra cor? Montserrat Tudo ja ha acabat les vacances oficials però segueix estirant dies.
He convidat a Ramona a dinar al Salamanca, a la Barceloneta per celebrar que s’acaba el mes d’agost.
Hi anem amb Montserrat Fortuny, amiga de Ramona des de ben joves, i amb la meva amiga Ma Teresa Segarra.
S'han aplegat dues independentistes: Montserrat Fortuny i Ma Teresa Segarra, Ramona i jo emblem caigudes d'un altre terrassa. Déu meu concedeix-me els ulls que hi veuen. Em cal tancar el pensament per deixar que el cor em digui quelcom.
Dimecres 26 d'agost de 2015
Aquí deixo l'última fotografia d'aquell dinar que aparentment fou de germanor. Però que tanquem dins una cotilla que ja no portem externa, què ehm fet? És més dura la cotilla intera?
Aquesta fotografia parla de cotilles, què em passa és que no porto cotilla i el meu ventre està eixemplat i ple de sentiments que no sé on posar.
Pare t'entrego tots els meus sentiments de incomprensió, no comprenc l'entorn en el que visc.
M'estic convertin en un vegetal? Una imatge val més que mil paraules.
Fotografia del costat una bonica escultura que veiem passejant per la l'avinguda Gaudí: "el bon temps cridant a la tempesta" d'Apel·les Fenosa. 
Aquest dimecres 26 d'agost al vespre, malgrat la calor, que a ell l'ha afecta molt, en Jaime Nicolau ha passat per casa dues vegades. Quan estem junts en comunió l'Esperit vibra amb Amor entre nosaltres. Gràcies a la Vida per aquest meravellós regal. Al cap i a la fi el que és Veritat és Veritat. Només Tu Esència Eterna Saps i ens Estimes Incondicionalment. En la seva última visita en Jaume em va obsequiar amb un calze dedicat als seus mestres, la mare Eva i en Pere.
Aquest dimecres 26 d'agost al vespre, malgrat la calor, que a ell l'ha afecta molt, en Jaime Nicolau ha passat per casa dues vegades. Quan estem junts en comunió l'Esperit vibra amb Amor entre nosaltres. Gràcies a la Vida per aquest meravellós regal. Al cap i a la fi el que és Veritat és Veritat. Només Tu Esència Eterna Saps i ens Estimes Incondicionalment. En la seva última visita en Jaume em va obsequiar amb un calze dedicat als seus mestres, la mare Eva i en Pere.
En el nostre sentir present el 16 de gener de 2022, la imatge que pot assenyalar cap a l'honesta relació d'Eva i Pere, és aquesta imatge qu representa l'Entrega absoluta. 
Aquest mes d'agost he passejat força per la nostra avinguda
Gaudí.
Dijous 27 d’agost de 2015
Diumenge 30 d'agost de 2015
Segueixo la comexió amb Ramona. Aquí tenim una imatge de la plaça del Diamant: és "colometa" la protagonista de l'obra de Merce Rodoreda: "La plaça del Diamant" L'he anat a buscar el migdia per anar a dinar a "l'Atrium" Rbla del Poble Nou. ens ho hem passat bé, ella però mentre s'ho està passant bé, està patin per quan es quedarà sola. Tacxi-amic ens va deixar a casa de Ramona. viag tonar rodant i fent un tomb. Sóc a la plaça del Diamant amb l'escultura que recorda a la "Colometa", la protagonista de l'obra de Mercè Rodoreda.
Dilluns 31 d'agost de 2015
Completem el mes celebrant el sant de Ramona al "Salamanca", novament.
Tots ens sentim protagonistes de no sabem ben bé què. Montserrat Tudo, em va semblar que estava una mica moixa per tanta celebració meva amb Ramona, que no va organitzar ella.. No ve d'una. Anem-hi.
Aquí estem. Vam baixar amb el bus 39, va ser una passada, feia tants anys que no deia aquest recorregut, des que amb la mare veneim a fer una visita a la nostra Encarnació Agustina. Temps era temps!
Dissabte 5 de setembre de 2015
Dilluns 7 de setembre de 2015
Divendres 11 de setembre de 2015 Al matí va telefonar Glòria Lomas
des de casa de la seva germana Roser. Eren a Barcelona amb Rosa Duran, la “jefa
de Glòria” i al matí havien de fer una visita a la Sagrada Família. M’hi
convidaven. Accepto. Passejar per la Sagrada Família amb dues guies turístiques
ben formades és una pura meravella. Ho vaig gaudir de tot cor.
En acabar vam fer un mos en una cafetería de l’Av/Gaudí i d’allà caminant-jo rodant, cap a Av/Meridiana amb Rogent a fer “Diada reivindicativa”.
Vam ser a l'avinguda Meridiana amb Rogent.
Les festes de nadal a casa són calmades, aquí hi veiem el pessebre de sempre, el de fa molts anys, però que cada nadal és nou.
Hem viscut també una trobada de nadal amb Teresa Segarra i Carme Vila, dues
bones amistats¡
L'any 2015 ha estat un any pel despertar a la nova conciència, una conciència que dins meu està treballada, però situacions viscudes donant prioritat a l'ego, van frenar.
Seguim amb Ramona. Vam anar a dinar al “Gràcia Qualitat” Gran de Gràcia, 105. Va ser un bon dinar, més íntim, més recollit. El propietari ens explicar la seva vida, el curiós del tema és que possiblement l’àvi d'aquest senyor i el pare de Ramona és coneixen. 
Totes dues famíes en un mateix temps 1940, més o mensy havien salvat el seu negoci de sastrería, que tenien al carrer Gran de Gràcia. La sastrería de la familia de Ramona la regentava un tiet d’ella germà de la seva mare. Temps era temps¡
Divendres 28 d’agost de 2015
Totes dues famíes en un mateix temps 1940, més o mensy havien salvat el seu negoci de sastrería, que tenien al carrer Gran de Gràcia. La sastrería de la familia de Ramona la regentava un tiet d’ella germà de la seva mare. Temps era temps¡
Intocables, una pel·licula que no havia tingut coratge per a veure. És molt bona. Tant de bo algún dia la meva honestedad em permeti relacionar-me així amb un altre persona, diferent a mi, però alhora igual. Em dono les gràcies per haver-mes permès veure-la.
Avui a 27 de febrer de 2019, què en puc dir. Res. Hi posaré paraules que tampco dirant res. Però les posaré. L'argument explica la relació entre un adjecutiu que per accident ha quedat en una cadira de rodes i el seu nou cuidador, un jove en risc e'excluisó social. L'adjecutiu en el seu espai empresarila es sent molt segur. s'ha creat un personatge inalterable i alhora absolutament tancat a viure els sentiments vitals. Res de sortir, res de riure, res d'emoccinar-se, res de dones a la seva vida. Ell és l'home imperturbable.
El jove cuidador, un home vital, impulsiu obert a mil emocions que poden sorgir en el seu dia, senzillament perquè no té un ral, no és un creador d'empresa. Ell vol viuere els seus sentiments i provocarà continuament al seu "jefe" a sortir de la seva closca.
Montserrat quan vegis la closca del teu veí cremar mira on tens la teva¡
Potser Ramona em podria parlar de la meva closca si mai s'hagués obert a mirar dins meu. No emsembla que ho hagi fet, està tan enfadada i amoïnada per la seva solitud que em sembla que mai ha vist la meva, o tal vegada sí. Lolita Ardanuy potser sí que veu la meva closca, però m'estima massa per facilitar-me el mirar-la juntes, ella honestament em permet veure la seva closca, feta de somriures i de a mi no em passa res, estic acostumada a patir i ja no pateixo. Imatge de Ramona del passat dia 9 d'agost.
Avui a 27 de febrer de 2019, què en puc dir. Res. Hi posaré paraules que tampco dirant res. Però les posaré. L'argument explica la relació entre un adjecutiu que per accident ha quedat en una cadira de rodes i el seu nou cuidador, un jove en risc e'excluisó social. L'adjecutiu en el seu espai empresarila es sent molt segur. s'ha creat un personatge inalterable i alhora absolutament tancat a viure els sentiments vitals. Res de sortir, res de riure, res d'emoccinar-se, res de dones a la seva vida. Ell és l'home imperturbable.
Montserrat quan vegis la closca del teu veí cremar mira on tens la teva¡
Segueixo la comexió amb Ramona. Aquí tenim una imatge de la plaça del Diamant: és "colometa" la protagonista de l'obra de Merce Rodoreda: "La plaça del Diamant" L'he anat a buscar el migdia per anar a dinar a "l'Atrium" Rbla del Poble Nou. ens ho hem passat bé, ella però mentre s'ho està passant bé, està patin per quan es quedarà sola. Tacxi-amic ens va deixar a casa de Ramona. viag tonar rodant i fent un tomb. Sóc a la plaça del Diamant amb l'escultura que recorda a la "Colometa", la protagonista de l'obra de Mercè Rodoreda.
Completem el mes celebrant el sant de Ramona al "Salamanca", novament.
Tots ens sentim protagonistes de no sabem ben bé què. Montserrat Tudo, em va semblar que estava una mica moixa per tanta celebració meva amb Ramona, que no va organitzar ella.. No ve d'una. Anem-hi.
Aquí estem. Vam baixar amb el bus 39, va ser una passada, feia tants anys que no deia aquest recorregut, des que amb la mare veneim a fer una visita a la nostra Encarnació Agustina. Temps era temps!
Lolita Ardanuy i Agustí demanant
pas. Al llar de l’estiu hem sovintajat les sortides plegats. Lolita i jo ens
sentim bé juntes. Compartim vida, a vegades renyida, però és que així comprenem
l’amistat. Les nostres sortides sempe solen ser a l’entorn d’una taula. Ara ni
ella ni jo, tenim ganes de montar l’enrenou a casa, la cafetería de barri dons,
será el nostre punt de trobada. La primera imatge és del “Gallego” del carrer
de Castillejos xamfrà S.Antoni Ma Claret,
El “Trencadís” al carrer de
S. Antoni Ma Claret amb Cartagena. Amb Lolita, Agustí i els seus amics de fa anys. En les trobades que feien amb aquests amics es van conéixer Lolita i Agustí. Sóc conscient que amb ells estic gaudint de l'maistat purament gratuita. Lolita i jo ens embranquem amb tota mena de converse "espirituals" però més enllà de les paraules que rarament poden expressar el més bonic dels sentiments. dons això hi ha un profun sentiment de coneixença eterna.
En acabar vam fer un mos en una cafetería de l’Av/Gaudí i d’allà caminant-jo rodant, cap a Av/Meridiana amb Rogent a fer “Diada reivindicativa”.
Vam ser a l'avinguda Meridiana amb Rogent.
No hi calen paraules, ho vam viure.
En tornar a casa rodant, vaig gaudir de la esplèndida imatge del barri ple de gom a gom de gent amb senyeres, autocars que esparaven recollir-los per tornar-los al seu origen. Una bona diada, Diferent de totes les que he viscut.
La remor de la gent va arribar fins al portal de casa, La terrassa del Timbalet havia omplert la vorera, ja ho veiem. Pujant pel passeig de Maragall, des de Rogent, cap a casa, tot eren autocars esperant omplir-se per retornar al seu destí.
Gràcies pel dia d'avui¡
Del 18 al 20 de setembre de 2015
"Taller d'en Sergi Torres". Gràcies Sergi per tot el que expresses.
Els dos primers dies estàvem amb Sara. Va sortir el tema de la parella, del perquè ell ha escollit una parella quan parla de l'Amor Incondicional. La resposta va ser agafar de la mà a Sara i amb una tallerista al seu costat.
Ens va explicar la diferència que t'empeny a compartir la vida amb una persona, quan saps que en aquell moment l·Esència et demana aquest pas.
En aquell moment en el meu cor es va segellar l'Unió que visc amb els pares: la nostra Trinitat.
Gràcies a la vida per aquest moment, gràcies.
Dijous 24 de setembre de 2015
La diada de la "Mercè" va arribar amb aires de llibertat. Enguany la nostra veina Mercedes Cecilio, passa un dia dur, és el primer any que el seu espós Pepe, no està al seu costat.
A casa hi venen da dinar Lolita i Agustí, porten el dinar, gràcies amics per acompanyar-nos.
Diumenge 27 de setembre de 2015
El 27S, el dia de les eleccions al parlament de Catalunya, viscudes com una votació per emprendre el camí de la Independència, és un dia espaiós.A casa hi venen a dinar: Neus i Enrique i Rosa Balagué i Mercedes.
Hi ha moment conflictiu amb Rosa Balague, jo rebutxo el seu paper social, perquè el sento contradictori. Ella, però no s'ho veu. On amago jo la meva contradicció?
Fins a les dues de la matinada veien "tele" El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya, embolicats. Junts pel si obté una majoria, però no suficient. La CUP, els pot acompanyar, però ho farà? Ells han nascut per a treballar per reduir les injustícies socials es sumarant a Junts pel Sí, que presenta a la presidència a Artur Mas i Gavarró? Felicitats president Mas, pels resultats. Ara cal caminar junts per avançar cap a la Independència de Catalunya.
Dijous 1 d'octubre de 2015.
Octubre s'ha presentat sense demanar permís. La política a nivell mundial fa mala cara, Vladimir Putin, el President de Russia, està atacant Siria per eliminar Talibans... Tot plegat fa un posat trist.
Dissabte dia 3 d'octubre de 2015
Marisol, la professora de cant i piano, m'ha obsequiat amb el "John Thompson's. Easíest Píano Course. Part one". Així enguany començo a intentar moure'm pel teclat amb les dues mans.Quina joia¡
El fet que el llibre sigui en anglès em porta a inscriure-m a dos tallers d'anglès: al dijous al matí, un taller avançat, on un voluntari Enric, ens acompanya pel camí d'intentar fer el taller en anglès. A la tarda al nivell 0 del Casal de la G.G. Navas..
Moltes obligacions m'he posat...
Dlluns 5 d'octubre de 2015
M'he incorparat a la coral del Casal de Gent Gran de Navas. Lolita Ardanuy també hi és, ha estat un mati magnífic.
Dimecres 7 d'octubre de 2015.
Ens ha deixat per tornar als Pares Eterns Pilar Escartín Guarga, la germana de Carmen, la nostra veína de Porteria quan viviem al passatge Josep Llovera. En aquells temps amb ella i el senyor Giró vam viure una preciosa experièncide de guiatge mental. Gràcies pilar per tot l'amor que ens hem regalat.
Dijous 15 d'octubre de 2015 a les sis de la tarda Jaime Nicolau a casa. En Comunió amb l'Esècnia del Amor.
La vibració de la consciènia espiritual segueix variable, La solitud, bàsicament, sovint em baixa la freqüència vibracional.
Dilluns 19 d'octubre de 2015 Amb Carolina Herrea començament a passejar i com veiem a baix, ella pràctica la fotogafia, Gràcies Carolina tú em mires amb ulls de Llum. Gràcies.
En tornar a casa rodant, vaig gaudir de la esplèndida imatge del barri ple de gom a gom de gent amb senyeres, autocars que esparaven recollir-los per tornar-los al seu origen. Una bona diada, Diferent de totes les que he viscut.
La remor de la gent va arribar fins al portal de casa, La terrassa del Timbalet havia omplert la vorera, ja ho veiem. Pujant pel passeig de Maragall, des de Rogent, cap a casa, tot eren autocars esperant omplir-se per retornar al seu destí.
Gràcies pel dia d'avui¡
Del 18 al 20 de setembre de 2015
"Taller d'en Sergi Torres". Gràcies Sergi per tot el que expresses.
Els dos primers dies estàvem amb Sara. Va sortir el tema de la parella, del perquè ell ha escollit una parella quan parla de l'Amor Incondicional. La resposta va ser agafar de la mà a Sara i amb una tallerista al seu costat.
Ens va explicar la diferència que t'empeny a compartir la vida amb una persona, quan saps que en aquell moment l·Esència et demana aquest pas.
En aquell moment en el meu cor es va segellar l'Unió que visc amb els pares: la nostra Trinitat.
Gràcies a la vida per aquest moment, gràcies.
Dijous 24 de setembre de 2015
La diada de la "Mercè" va arribar amb aires de llibertat. Enguany la nostra veina Mercedes Cecilio, passa un dia dur, és el primer any que el seu espós Pepe, no està al seu costat.
A casa hi venen da dinar Lolita i Agustí, porten el dinar, gràcies amics per acompanyar-nos.
El 27S, el dia de les eleccions al parlament de Catalunya, viscudes com una votació per emprendre el camí de la Independència, és un dia espaiós.A casa hi venen a dinar: Neus i Enrique i Rosa Balagué i Mercedes.
Hi ha moment conflictiu amb Rosa Balague, jo rebutxo el seu paper social, perquè el sento contradictori. Ella, però no s'ho veu. On amago jo la meva contradicció?
Dijous 1 d'octubre de 2015.
Octubre s'ha presentat sense demanar permís. La política a nivell mundial fa mala cara, Vladimir Putin, el President de Russia, està atacant Siria per eliminar Talibans... Tot plegat fa un posat trist.
Marisol, la professora de cant i piano, m'ha obsequiat amb el "John Thompson's. Easíest Píano Course. Part one". Així enguany començo a intentar moure'm pel teclat amb les dues mans.Quina joia¡
El fet que el llibre sigui en anglès em porta a inscriure-m a dos tallers d'anglès: al dijous al matí, un taller avançat, on un voluntari Enric, ens acompanya pel camí d'intentar fer el taller en anglès. A la tarda al nivell 0 del Casal de la G.G. Navas..
Moltes obligacions m'he posat...
M'he incorparat a la coral del Casal de Gent Gran de Navas. Lolita Ardanuy també hi és, ha estat un mati magnífic.
Dimecres 7 d'octubre de 2015.
Ens ha deixat per tornar als Pares Eterns Pilar Escartín Guarga, la germana de Carmen, la nostra veína de Porteria quan viviem al passatge Josep Llovera. En aquells temps amb ella i el senyor Giró vam viure una preciosa experièncide de guiatge mental. Gràcies pilar per tot l'amor que ens hem regalat.
La vibració de la consciènia espiritual segueix variable, La solitud, bàsicament, sovint em baixa la freqüència vibracional.
Dilluns 19 d'octubre de 2015 Amb Carolina Herrea començament a passejar i com veiem a baix, ella pràctica la fotogafia, Gràcies Carolina tú em mires amb ulls de Llum. Gràcies.
Diumenge 25 d'octubre de 2015
Dels projectes plantejats en començar la tardor el que va endavant és el de retorn a la coral de G:G:de Navas.. He assumit representar-la Comissió Gestora del Casal.
L'anglès abandonat. Sort tinc de
Consol Rubio, que s'ha inscrit a un taller d'anglès i ella espera
de mi que l'acompanyi en l'aprenentatge. Així ho intento, cada quinze dies
practiquem juntes i això m'obliga a treballar l'anglès pel meu compte.
Dimecres 28 d'octubre de 2015, al Jove Teatre Regina, trobada amb Sergi Torres i un grup de persones que per dues hores estem units amb ell. Sergi ens convida a viure el present amb Presència...
Dijous 29 d'octubre de 2015
Imatge de la primera trobada amb la Comissió Gestora del Casal.
Se'm fa estrany tronar-me a veure a la comissió Gestora del Casal. Em sembla que no tinc visió d'integració. Tinc carisma pel lideratge, però alhora de gestionar el meu ideari és col·lectiu de participació, assumint cadascú la seva àrea de responsabiliat. Em sembla que actualment no va així. Cada menbre de la Comissió cerca el que li cal al seu grup. Prioritza el seu grup per damunt del conjunt.
Octubre es retira, deixa pas a Novembre Aquesta tardor amb Ramona ens hem vist poc. Ara ella ja està amb Montserrat Tudo, la seva cuidadora, i jo necessito espai Tinc prou feina per enfocar el meu dia, acceptar a Carolina, em costa tenir cuidadora i l'energia que Carolina porta a casa és molt egoica, molt de "jo puc amb tot". He practicat molt aquest actitud en la meva vida. Ara veure'm davant d'ella novment, veure'm en aquest mirall se'm fa molt cansat. Malgrat tot, gràcies Carolina per ser-hi i per la teva amistat.
Dotze de novembre de 2015! entre el deu i el tretze de novembre vam veure entre la costa de Barcelona i Tarragona una jove Balena. Estava malaltai el dia tretze, després d'adormir-la la van sacrificar. Aquest missatge m'arribava d'ella la matinada del tretze al catorçe "No t'enfadis, no jutgis, no és un drama. M'entregat per lliurar Amor i Consciència Eterna. Gràcies per atendrem. Gràcies estimada germana pel teu Amor Incondicional.
Setmana del 16 al 20 novembre 2015 a l'entorn del Parlament de Catalunya.
Dels projectes plantejats en començar la tardor el que va endavant és el de retorn a la coral de G:G:de Navas.. He assumit representar-la Comissió Gestora del Casal.
Dimecres 28 d'octubre de 2015, al Jove Teatre Regina, trobada amb Sergi Torres i un grup de persones que per dues hores estem units amb ell. Sergi ens convida a viure el present amb Presència...
Imatge de la primera trobada amb la Comissió Gestora del Casal.
Se'm fa estrany tronar-me a veure a la comissió Gestora del Casal. Em sembla que no tinc visió d'integració. Tinc carisma pel lideratge, però alhora de gestionar el meu ideari és col·lectiu de participació, assumint cadascú la seva àrea de responsabiliat. Em sembla que actualment no va així. Cada menbre de la Comissió cerca el que li cal al seu grup. Prioritza el seu grup per damunt del conjunt.
El Parlament fa la segona votació a Presidència, el Prèsident en funcions, Artur Mas, té dificultats alhora de ser votat. Amb la cual cosa estem amb govern provisional. Dons què hi farem.
Dimarts 17 una bona estona a la cafeteria de l'estació de França.
Vaig fer una passejada per davant del Parlament, feia temps que no hi havia passat. Vaig travessar el Parc de la Ciutadella i vaig sortir cap a l'estació de França. Em vaig instal·lar a la cafeteria.
Hi sentia al meu pare, amb la seva gabarndina clara i la boina d'escaire, que li donava un aire fresc i "getleman". Els sentia als dos, el pare i la mare, de fet fa unes nits que somnio que la mare i jo emprenen un viatja, bé amb autobus o amb tren.
Per a ells en aquells anys viatjar era un espai de vida, uns moments irrepetibles que s'havien de gaudir amb tot el cor.
Quan d'espai, s'ha m'eixempla el cor. Gràcies estimats per fer-me sentir el vostre amor i la vostra proximitat. Gràcies per no deixar-me sentir sola.
El divendres 20 de novembre de 2015
visita guiada al Parlament. Vam ser un grupet de cinc persones, més en Xavier, el guia, nascut l'any 1968. Treballa al Parlement des de 1993.
Transmet passió per la seva feina, i una certa tendència al President Mas. Gràcies Xavier per fer-nos vibrar amb les teves explicacions. Un dels components del grup és dibuixant i s'ha dedicat a dibuixar l'hemicicle, ell dibuixa al carbó. El dibuixant dons em fa present també al pare, com si el pogués veure'l passar per els llargs passadissos dels passos perduts. Pare t'estimo, t'estimem. L'espai de l'entorn del Parlament emet un missatge mitjançant l'escultura de Josep Llimona que és just al davant de l'edifici.
Al darrera i té al Parlament, al davant el grup escolar Verdaguer i la capella "castrense" L'escuturla sembla dir-me: amb la paraula no s'entenen ni arriben a acords creatius, l'eduacaió és programada per educar-nos en un sistema absolet, l'esglèsia no escolta. L'escultura recolzada sobre dos grans blocs de marbre, els anomenats: espai i temps, sembla no voler veure res del que passa al seu entorn. Em fa sentir la meva pròpia actitud en aquest present respecte als moviments socio-polítics. 
Dilluns 23 de novembre de 2015
alhora de l'assaig amb la Coral del Casal de la Gent Gran de Navas, Carolina Herrera, la meva cuidadora social, fa unes fotografies,a quí en tenim la mostra.
Em dóna vida cantà a la Coral del Casal, a la Coral de casa.
És un moment feliç per a mi. Gràcies per l'ara i aquí.
Aquí veiem, una mica entre ombres el direcor de la nostra coral, Alejandro Lidon. Un noi molt senzill i una mica timid, ens estima molt i està feliç de ser el director d'una caral tant dinàmica.
En aquesta altre imatge hi podem veure, dreta al fons, molt petiteta a Lolita Ardanuy. La nostra alegria de, al final poder participar les dues en una coral, és tan senzilla que sobren les paraules. Hep, de tant en tant topem, ella té una oïda que jo li envejo, hi ja puc fer classe, ja, no l'enganxo ni per casualiat.
Dimarts 24 de novembre de 2015
Avui és un dia tendre recordem que fa nou anys la mare resta "Gloriosament Nua" i retorna al seu Origen d'Amor Etern on el mateix Amor l'esperava. Gràcies mare/pare pel vostra Amor Incondicional.
Glòria va telefonar havia dedicat el dia a la seva mare, la tieta Vicenta i em proposava dinar juntes. Vam dinar en una cafeteria del carrer Garcilaso, per sota l'avinguda Meridiana. Va ser un bon moment.
Desprès vaig emprendre el camí cap al carrer Bisbe Sivilla, nº 40. El centre terapèutic de Rosa Ma Valls, on Juanjo Valero Romero feia una presentació del Curs de Miracles, parlant de l'enfermetat i curació.
Fou intens fer aquest taller, vam ser un grup reduît, contant-lo a ell, cinc persones, les altres questre dones.
Bé ha passat molta vida des que amb la mare anavem al carrer Obispo Sivilla a entrega la feina a la boutic de la senyora Rosa Soler, per a la qui teixiem.
Una manera ben intensa de celebrar el cent u aniversari de la mare. Gràcies per tot el que en aquesta vida ens ha portat fins aquest portal. Gràcies.
Dissabte 28 de novembre de 2015
Amb aquesta imatge del Mercat del Guinardó on amb la mare haviem anat força vegades a comprar, tanquem el mes de novembre. Al nou mercat fa poc que ha estat inaugurat. Amb el mercat en remodelat tot l'entorn, han obert un nou Cap Sanitari, un gran supermercat, els qui hi entenen diuen que és un "Carrefour". tot plegat fa força goig. Saps mare cada vegada més em sento bé en el barri, és l'entorn que m'abriga, la nostra gent, aquells amb qui
vivim els petits moments de cada dia.
Dissabte a la tarda classe amb Marisol, Lolita Ardanuy, avui torna a les classes amb Marisol. Esperem que sigui fructifer.
Diumenge, dinar amb Ramona Solans i a la tarda trobada amb conversa conscient amb Helena Cordon, fem parada en un petit local del C/Verdi. Hi possem al cor i l'Amor que vibrem en Buda i el Crist es manifesta. Gràcies Germans pel Vostre Amor Etern. Accepteu l'ofrena honesta de la nostra entrega. Us entreguem: cos, ment i cor.
Adéu al mes de novembre de 2015,
fins a mai més. El desembre s'escolat sense veure'l Enguany no he participat en el Concer de Nadal, el feien el dimecres dia 16 i va coincidir amb la trobada al teatre Regina amb en Sergi Torres. Vaig anar a la trobada d'en Sergi, és clar. Gràcies Sergi per la teva incondicional honestedad. Gràcies.
Dijous 17 de desembre de 2015
al Casal el grup de poesia ens convida a participar en la seva presentació de nadla del "Poema de nadal, la coral hi canta "el noi de la mare" Una tarda joiossa del Casal.
El dilluns dia 21 de desembre de 2015
vam fer la festa amb el grup coral del Casal, ens ha vam passar d'allò més bé. Gràcies companys¡
M'emociona tornar-me a veure fent una festa al Casal. Amb els anys ha quedat enrere aquella capacitat que vam tenir per un temps de ser centre aglutinant, l'aula d'informàtica, el taller de la canastre, el taller de català.
Tot ho hem anat deixant enrere, jo ho he deixat enrere. En el Casal hi han entrat nous voluntaris que han obert nous camins.
"Todo pasa y todo llega, peo lo nuestro es pasar, pasar abriendo caminos, caminos que van al mar"
En aquesta imatge primer terme hi veiem al nostre director; Alejandro Lidon.
La tarda del dia 24 de desembre de 2015
en Jaume Nicolau a casa. Vam estar una estona asseguts a la terrassa del Timbalet, perquè l'ascensor de casa estava averiat i fins que no vam venir el servei d'Otis, dons ho podia invitar-lo a pujar. Del servei d'Otis va venir en Joaquin, el meu tècnic preferit, no sé com s'ha fa però sempre resolt les averies. Gràcies Joaquin.
Gràcies per compartir l'Amor incondicionat. Gràcies Jaime. Fins a sempre.
Divendres 25 de desembre de 2015
Aqui veiem la fotografia del dinar de nadal, Enguany amb Montserrat Serna, la cosina d'en Joan, Paquita Ribó i la seva companya de residència Carme. Vam dinar al "Quito", el restaurant/cafeteria de la Gran Via/Villarroel. Un bon dinar i un bon dia. Gràcies per el nadal d'enguany.
Decembre 25, el nadal del 2015 es fon. El vespre escolto un audio d'en Jorge Lomar, grabat el dia 21, tractava del nadal i facilitava el reneixement a la "no dualitat" Gràcies per tant d'Amor. ´
Dimarts 17 una bona estona a la cafeteria de l'estació de França.
Vaig fer una passejada per davant del Parlament, feia temps que no hi havia passat. Vaig travessar el Parc de la Ciutadella i vaig sortir cap a l'estació de França. Em vaig instal·lar a la cafeteria.
Per a ells en aquells anys viatjar era un espai de vida, uns moments irrepetibles que s'havien de gaudir amb tot el cor.
Quan d'espai, s'ha m'eixempla el cor. Gràcies estimats per fer-me sentir el vostre amor i la vostra proximitat. Gràcies per no deixar-me sentir sola.
visita guiada al Parlament. Vam ser un grupet de cinc persones, més en Xavier, el guia, nascut l'any 1968. Treballa al Parlement des de 1993.
Transmet passió per la seva feina, i una certa tendència al President Mas. Gràcies Xavier per fer-nos vibrar amb les teves explicacions. Un dels components del grup és dibuixant i s'ha dedicat a dibuixar l'hemicicle, ell dibuixa al carbó. El dibuixant dons em fa present també al pare, com si el pogués veure'l passar per els llargs passadissos dels passos perduts. Pare t'estimo, t'estimem. L'espai de l'entorn del Parlament emet un missatge mitjançant l'escultura de Josep Llimona que és just al davant de l'edifici.
Dilluns 23 de novembre de 2015
alhora de l'assaig amb la Coral del Casal de la Gent Gran de Navas, Carolina Herrera, la meva cuidadora social, fa unes fotografies,a quí en tenim la mostra.
Em dóna vida cantà a la Coral del Casal, a la Coral de casa.
És un moment feliç per a mi. Gràcies per l'ara i aquí.
Aquí veiem, una mica entre ombres el direcor de la nostra coral, Alejandro Lidon. Un noi molt senzill i una mica timid, ens estima molt i està feliç de ser el director d'una caral tant dinàmica.
En aquesta altre imatge hi podem veure, dreta al fons, molt petiteta a Lolita Ardanuy. La nostra alegria de, al final poder participar les dues en una coral, és tan senzilla que sobren les paraules. Hep, de tant en tant topem, ella té una oïda que jo li envejo, hi ja puc fer classe, ja, no l'enganxo ni per casualiat.
Avui és un dia tendre recordem que fa nou anys la mare resta "Gloriosament Nua" i retorna al seu Origen d'Amor Etern on el mateix Amor l'esperava. Gràcies mare/pare pel vostra Amor Incondicional.
Glòria va telefonar havia dedicat el dia a la seva mare, la tieta Vicenta i em proposava dinar juntes. Vam dinar en una cafeteria del carrer Garcilaso, per sota l'avinguda Meridiana. Va ser un bon moment.
Fou intens fer aquest taller, vam ser un grup reduît, contant-lo a ell, cinc persones, les altres questre dones.
Bé ha passat molta vida des que amb la mare anavem al carrer Obispo Sivilla a entrega la feina a la boutic de la senyora Rosa Soler, per a la qui teixiem.
Una manera ben intensa de celebrar el cent u aniversari de la mare. Gràcies per tot el que en aquesta vida ens ha portat fins aquest portal. Gràcies.
Amb aquesta imatge del Mercat del Guinardó on amb la mare haviem anat força vegades a comprar, tanquem el mes de novembre. Al nou mercat fa poc que ha estat inaugurat. Amb el mercat en remodelat tot l'entorn, han obert un nou Cap Sanitari, un gran supermercat, els qui hi entenen diuen que és un "Carrefour". tot plegat fa força goig. Saps mare cada vegada més em sento bé en el barri, és l'entorn que m'abriga, la nostra gent, aquells amb qui
vivim els petits moments de cada dia.
Diumenge, dinar amb Ramona Solans i a la tarda trobada amb conversa conscient amb Helena Cordon, fem parada en un petit local del C/Verdi. Hi possem al cor i l'Amor que vibrem en Buda i el Crist es manifesta. Gràcies Germans pel Vostre Amor Etern. Accepteu l'ofrena honesta de la nostra entrega. Us entreguem: cos, ment i cor.
fins a mai més. El desembre s'escolat sense veure'l Enguany no he participat en el Concer de Nadal, el feien el dimecres dia 16 i va coincidir amb la trobada al teatre Regina amb en Sergi Torres. Vaig anar a la trobada d'en Sergi, és clar. Gràcies Sergi per la teva incondicional honestedad. Gràcies.
Dijous 17 de desembre de 2015
al Casal el grup de poesia ens convida a participar en la seva presentació de nadla del "Poema de nadal, la coral hi canta "el noi de la mare" Una tarda joiossa del Casal.
vam fer la festa amb el grup coral del Casal, ens ha vam passar d'allò més bé. Gràcies companys¡
M'emociona tornar-me a veure fent una festa al Casal. Amb els anys ha quedat enrere aquella capacitat que vam tenir per un temps de ser centre aglutinant, l'aula d'informàtica, el taller de la canastre, el taller de català.
Tot ho hem anat deixant enrere, jo ho he deixat enrere. En el Casal hi han entrat nous voluntaris que han obert nous camins.
"Todo pasa y todo llega, peo lo nuestro es pasar, pasar abriendo caminos, caminos que van al mar"
En aquesta imatge primer terme hi veiem al nostre director; Alejandro Lidon.
en Jaume Nicolau a casa. Vam estar una estona asseguts a la terrassa del Timbalet, perquè l'ascensor de casa estava averiat i fins que no vam venir el servei d'Otis, dons ho podia invitar-lo a pujar. Del servei d'Otis va venir en Joaquin, el meu tècnic preferit, no sé com s'ha fa però sempre resolt les averies. Gràcies Joaquin.
Gràcies per compartir l'Amor incondicionat. Gràcies Jaime. Fins a sempre.
Aqui veiem la fotografia del dinar de nadal, Enguany amb Montserrat Serna, la cosina d'en Joan, Paquita Ribó i la seva companya de residència Carme. Vam dinar al "Quito", el restaurant/cafeteria de la Gran Via/Villarroel. Un bon dinar i un bon dia. Gràcies per el nadal d'enguany.
Aleshores no ho sabía, però escoltava per primera vegada la veu de la "no-dualitat". Vaig començar a cercar videos d'en Jorge i maneres de d'escoltar-lo.
De fet la quietud y sol·litud de les festes de nadal fins passat els Reis són hores que faciliten la recerca, Molt més en mirar cap el Santurai de Montserrat, dels monjos en realitat amb dubtes. On porta el camí que ells senyalen? I qué he comprés veritablement de tot plegat?
Repeteixo: grácies per tan d'Amor. 
Dissabte 26 de desembre de 2015
Sant Esteve a Sant Sadurní. Un molt bon dia. Amb la família de sempre, la que mai renuncia a trobar-nos ni que sigui un cop a l'any. Gràcies família per l'Amor compartit. Daria està preciosa, ja no li cal ser protagonista ara s'ha sap a casa.
L'Albert un noi seriós, centrat i feliç. Gràcies a la Vida per l'Amor que ens regala. Gràcies.
Se'n va l'any 2015
Vull espressar que, mitjançant el Facebook, m'he posat en contactem amb en Cinto Casas, sí l'únic novio em qui em podia casar, de fet ho preparevem. M'ha contestat, s'alegrat de la comunicació. Ha quedat un espai d'amor incondicionat i perdó per la pròpia incapacitat de gestió emocional. Aquí el tenim amb uns amics i la seva esposa Virtudes, és la que veiem amb gorro i bufanda. No tenen fills, Gràcies Cinto per la teva amable resposta. La teva felicitat i companyia és la meva. Gràcies!
L'Albert un noi seriós, centrat i feliç. Gràcies a la Vida per l'Amor que ens regala. Gràcies.
Vull espressar que, mitjançant el Facebook, m'he posat en contactem amb en Cinto Casas, sí l'únic novio em qui em podia casar, de fet ho preparevem. M'ha contestat, s'alegrat de la comunicació. Ha quedat un espai d'amor incondicionat i perdó per la pròpia incapacitat de gestió emocional. Aquí el tenim amb uns amics i la seva esposa Virtudes, és la que veiem amb gorro i bufanda. No tenen fills, Gràcies Cinto per la teva amable resposta. La teva felicitat i companyia és la meva. Gràcies!
Deixeu-me anotar que el passat 16 de novembre d'enguany ha tornat a l'Origen de la Llum qui ha treballat com actor de cinema i Tv, i que a casa vam coneixe mitjançnat la sèrie "Bonanza" 1962-1970 a Espanya. Ell és David Canary, en "Candy" el majoral de la familia Cartwright. El novembre del 2015, encara no ho sabila que tres anys més enllà en el camí del temps, en adiv Canary i la seva esposa Virginia, m'acompanyarien, juntament amb la familia Cartwright, en aquest feixuc cami que vam decidir emprendre. Gràcies germans per la Vostra Llum i Joiosa Resurrecció!
Revisat el gener del 2022 i l'agost del 2024.
Hem viscut també una trobada de nadal amb Teresa Segarra i Carme Vila, dues
bones amistats¡
L'any 2015 ha estat un any pel despertar a la nova conciència, una conciència que dins meu està treballada, però situacions viscudes donant prioritat a l'ego, van frenar.
enllaç a 2016 Per tú volarè
Adéu a l'any 2015!
enllaç a Nadal
Adéu a l'any 2015!
enllaç a Nadal