de
Montserrat estel:
il·lumineu
la catalana terra,
guieu-nos
cap al Celenllaç a El Pare: Cor de Conversa
GENER 2016 El primer d'any l'he començat amb Ramona Solans Amargós, vam dinar al restaurant del carrer Escorial. Un bon dia!
També vaig acabar el mes amb Ramona a Montserrat, hi havia trobada d'Oblats i vam ser-hi. Me'n vaig allunyant, però, no em sento acord amb el discurs eclesial, no pot ser que encara avui, per a l'esglési Déu sigui un jutge que ens assenyala amb el dit. No pot ser. Ho així entenc jo el seu discurs.
Des del final de desembre de l'any passat m'empassava els videos de no dualitat d'en Jorge. En el taller de gener o potser febrer, no ho recordo i veig que les referencies que en el seu moment vaig fer, en actualitzar els blogs, han desaperegut i no me'n havia adonat.
Li vaig exposar netament el sentiment de culpa profund que sostenia i en Jorge, sencillament em va dir
"Criatura de Dios, hermanita aún no te has reconocido inocente, aún no has aceptado que Dios te creó inocente y que inocente has de ser para siempre. Les seves paraules em van entrar al cor, eran paraules que el Crist em tornava a repetir, perqué les fes presents en tot moment! Haviem arribat al llindar de les Portes de l'Origen. L'obrir-me a les paraules eternes em va portar a coneixer el llibre d'en Jorge "Corazón Radiante" i seguidament, ja ho podem llegir en diversos moments del blog a fer els primers contactes amb l'Escuela del Perdón" a Girona. Aleshores recalav a ca Glòria Lomas, la nostra Glòria.
Bé, aquest es el pas que hàviem perdut entre retocs dels blogs. Pero el nostre cor no ha oblidat aquell instant en que de la má del nostre germa vam recordar-nos qué Som Inocents en el Cor del Nostre Pare i quan estem en Ell som ple goig!
FEBRER 2016
Veure'm amb la família d'en Rafel i Teresa és un goig. És goig sentir que en Rafel ha pogut crear una família que el reconeix i l'estima. Les seves filles, gendres i nets l'estimen i el respecten. Rafel i Teresa en fet un profund treball de parella. 
Aquí veiem a Rafel contemplant-se en les seves fille. Sí Marta i Gemma són el relleu generacional i en Rafel i Teresa ho entenen molt bé. Ara les filles direccionen les seves famílies i acompanyen als seus pares en el camí present.
MAIG 2016
Tota la primavera el gerani m'ha obsequiat amb la seva plenitut. També el trebol s'hi ha posat. La veritat feien goig. Gràcies per la vostra companyia.
El mes de maig va molt ple de videos, de
conferències on line, si ara ja prticipo on-line en els tallers de la no-dualitat d'en Jorge Lomar i Reyes, Abdos en fan, ella més enfocats el perdó. I, el perdó és el motiu de fer camí vers a la pau, no hi ha pau sense perdó absolut. Poc a poc anem fen camí. Gràcies Pare/Mare per Ser en mi.
El 13 de maig Trinitat compliria els 77 anys Els anys passen depressa, o tal vegada el temps no existeix com diu la "no dua-litat" Tant se val, fa motl de temps que no ets amb nosaltres Trinitat t'enyorem, com enyorem a la nostra Matti. El vostre Amor, la vostra manera d'estimar-nos es sempre en nosaltres. Hi ha persones que no moren mai, perquè l'Amor que han expressat resta en les nostres vides de cada dia. Gràcies per estimar-me Trini, gràcies pel teu Amor Incondicionat. Gràcies.
Aquesta primavera hi ha moltes hores passades amb els videos d'en Jorge Lomar. Poc a poc la conciència no-dual em va obrint el cor a un altra realitat. Aquest video, concretament em va encarar a fer una meditació de perdó amb en Rafel Caro Ponte. Aleshores el vaig telefonar i vam quedar per veure'ns.
Dimarts 17 de maig de 2016 a les 15:30 a Rbla Catalunya, entre Provença/Mallorca. En una terrassa. Vam compartir el present, si fa no fa, hora i mitja. La pau i el respecte si feu present. Quan ens vam separar, honestament vaig acceptar que en Rafel Caro, encara em desperta por. No per a ell mateix, sinó pel poder que comprenc li vaig donar d'actuar en la meva vida.
Li vaig donar sense adonar-me'n. He vist que l'únic poder és l'Amor, però jo sempre he cregut que no tenia prou força d'Amor, aleshores cercava aquest Amor afora, sense comprendre que si jo no el reconec dins meu, tampoc el podre recóneixer fora. Gràcies a la Vida per aquest moment de llibertat. Gràcies a Jorge Lomar per l'escola del Perdó. Per-donar. Donar constantment. Gràcies.
El diumenge 22 de maig un dia compartit amb Rosa Balagué. Vam fer un recorregut interessant. Primer vam anar a saludar a Santa Rita a la Catedral i després vam fer via cap a Sant Agustí. No em demaneu com, però vam anar a espetagar davant les reliquies de la Santa de Cassia. Gràcies dolça amant del Crist. 
Vam dinar al "Passa tapas", a les dues ens evoca persones que estimem: Rosa recorda a la seva padrina, Conxita Piera Forcadell qui també tingué moltes hores d'afecte i respecte compartides a casa. Ji hi visc dinars fets amb la mateixa Rosa i la mare, també aquí, el "Passa Tapas" Gràcies Rosa per un dia ple de germanor i remenbrança d'unes persones que ens han regalat l'Amor gratuïtament i són en nosaltres per sempre. L'Amor compartit Es Etern.
Divendres 27 el matí concert amb la Coral de Gent Gran Cantem al Centre Civic de Navas. Aquí en tenim una mostra. Ens ho vam passar bé. El concert va sortir força afinat i el "dire", Alejandro Lidon, està content ni que la veritat li podem pagar poquet. Però ell no treballa pels diners, ni que els necessita, el que més gaudeix és de veure les nostres ganes de cantar junts.
Aquest és el nostra primer concert des que assajem a Torre Llobeta.
A la tarda cap a Girona. De fet encara no t'he espressat l'impacte que em fa viatjar amb l'Ave. Huf, és com reneixer a la Vida. Em sento desorientada i desubicada. Ja m'està bé. Tot el que visc és nou, mai sentit. Ho, sí. L'amor que poc a poc va reobrint el cor ja l'havia sentit, quan tenia confiança que en aquesta vida es pot viure el goig de Ser. Es pot viure conscient de que som una espuraa Divina, per tal, Déu és en nosaltres i s'expresa mitjançant el nostre viure.
Bé, a l'estació de Sants ja me'n volia anar a Madrid. No, vaig anar a Girona,
No es pot tornar al Cel amb la Harley.
Déu, però sí que s'hi pot manifestar.
M'ha dut mil·lenis poder integrar això que pels savis que viuen en la no-dualitat, és tan senzill. Senzill i allieberador. Gràcies a la Vida per aquest moment de goig i pau, gràcies a l'Amor Incondicionat que mai ha renunciat al Seu Fill. Gràcies.
I aquest dissabte en Pepe Rubianes i en Joan, que l'admirava molt, es fan molt presents a casa. Em bull pel cap anar a Madird per compartir amb el grup que practica la no-dualitat l'últim taller d'aquesta temporada.
El 18-19 de juny planifico ser a Girona en el taller que tanca la temporada del cicle del perdó. El fa en Jorge Lomar, tinc plaça reservada i billet de tren a Girona i de Girona a Madrid. Vull viure el taller de la No-dualitat en directe. Huf.
El dilluns 13 de juny despedim el curs de la Coral Gent Gran Cantem. A Torre Llobeta ens donen totes les fecilitats per fer la trobada i ens pujen a saludar les dues coordinadores.
FEBRER 2016
El febrer porta aires de passeig. Al matí, amb Carolina Herrera, la meva cuidadora dels, dimarts, dimecres i dijous al matí, comencem a aprofitar els dies assolellats per anar a fer un tomb. Aquí veiem una fotografia de la plaça Llucmajor, amb l'estatua de la República que tan agradava al nostre estimat tiet Jaume. Sí, aquesta era la seva República. 
Els dies 10 i 11 de febrer de 2016
els he passat a Girona, a casa de Glòria Lomas, ja tocava, fa nou anys que m'hi convida, a la fi, a tocat. Ara viu en un nou habitatge, a la pujada de la pedrera,. El seu pis és el de les finestres que es veuen a la fotografia. Hem passat uns bons dies.
Espiritualment estic inquieta, els videos d'en Jorge Lomar, m'obren a l'Univers U, La Ment se'm obre a uns sentiments inconeguts. Gràcies Pare/Mare per la Vostra Misericòrdia.
els he passat a Girona, a casa de Glòria Lomas, ja tocava, fa nou anys que m'hi convida, a la fi, a tocat. Ara viu en un nou habitatge, a la pujada de la pedrera,. El seu pis és el de les finestres que es veuen a la fotografia. Hem passat uns bons dies.
Espiritualment estic inquieta, els videos d'en Jorge Lomar, m'obren a l'Univers U, La Ment se'm obre a uns sentiments inconeguts. Gràcies Pare/Mare per la Vostra Misericòrdia.
MARÇ 2016 
El dia 3 de març a l'església de Sant Pau del Camp, concert de la Coral ·el Somni", així es diu ara l'antiga Coral Amiba. Sonen molt bé, M'alegra veure els companys que vaig tenir. Jo enguany segueixo endavant amb la Coral del Casal Navas, on vaig començar a cantar l'any 2011. Per cert a escoltar el concert i vam anar amb dues companyes de la Cora Navas.
El 18 de març de 2016
ens ha deixat per tornar a l'Origen de la Vida, Ms Josep Ma Ballarin, l'entreyable enamorat de la Mare de Déu de Queralt, Nostra Senyora pa cada dia, així li pregava, així m'ensenyà a estimar les diverses formes que li hem donat a la nostra estimada Mare.
El dia 3 de març a l'església de Sant Pau del Camp, concert de la Coral ·el Somni", així es diu ara l'antiga Coral Amiba. Sonen molt bé, M'alegra veure els companys que vaig tenir. Jo enguany segueixo endavant amb la Coral del Casal Navas, on vaig començar a cantar l'any 2011. Per cert a escoltar el concert i vam anar amb dues companyes de la Cora Navas.
ens ha deixat per tornar a l'Origen de la Vida, Ms Josep Ma Ballarin, l'entreyable enamorat de la Mare de Déu de Queralt, Nostra Senyora pa cada dia, així li pregava, així m'ensenyà a estimar les diverses formes que li hem donat a la nostra estimada Mare.
Sobrevivent de la "lleva del biberó", Ms, Ballarin és per a mi, senyera de Fe, Esperança i Feina ben Feta. Gràcies Ms Ballarin per Ser en el cami que compartim. 
Des del mes de gener, que estic seguint una dieta que em pauta la dietista Ma Amgels Ribes. La primera en seguir les seves pautes ha estat Montserrat Serna, l'hi han anat molt bé, i enguany s'entestà en que jo hi anés. Sembla que la dieta amb funciona i que el meu sistema metabòlic vol tornar a engegar. Esperem i posem'hi atenció. La dieta es severa però m'estic afinant, poc a poc, uns 400 o 500 grm cada més. No cal anar més ràpid, el que cal es sostenir la alleugement.
Després, anem a dinar juntes, i ens saltem la dieta, fem entremaliadures, que hi voleu fer! Són diàlegs llargs i serens, m'agrada fer adonar a Montserrat que és una gran persona. Gràcies pel teu efecte Montserrat i companyia. Gràcies.
Després, anem a dinar juntes, i ens saltem la dieta, fem entremaliadures, que hi voleu fer! Són diàlegs llargs i serens, m'agrada fer adonar a Montserrat que és una gran persona. Gràcies pel teu efecte Montserrat i companyia. Gràcies.
Enguany la semana santa s'escau del 25 al 28 de març, són dies que els passo sentint videos d'en Jorge Lomar i Sergi Torres. Em fan sentir expandida.
El dia de pasqua anem a dinar amb Ramona Solnas i Montserrat Fortuny en un petit restaurant del barri de Gràcia, "el Glop", al c/Sant Lluís amb Torrent d'en Vidalet. Un bon dinar. Al vespre em telefona Montserrat Fortuny per dir-me que li han comunicat la mort d'Anna Collado, ànima del grup d'escriptura de la Cooperativa Rocaguinarda. Adéu Anna, trobarem a faltar el teu somriure, les teves lletres, la teva força...
ABRIL 2016
Amb la Coral Navas, hem viscut una revolta. Al Casal hi ha hagut un malentés entre el nostre director, Alejandor Lidon i una de les cordinadores i, el nostre director ens va comunicar que ens deixava. Li vam preguntar si cercavem un altre local si es quedaria amb nosaltres, digué que sí. I, a buscar local a falta gent. Ens hi segueixen, gairebé tots els membres
Engeguen el dlluns 11 d'abril a la nova seu, Torre Llobeta, c/Sant Fe 2. Quí veiem el logotip amb el nom de la nostra coral en aquesta nova etapa de la seva vida.del grup. I, el lloc on assejem és francament molt bonic i espaiós. A veure si hi puc pujar la fotografia. Donç si¡
L'abril segui amb adéus, el doctor Enric Vallbé Queraltó, qui m'havia operat a la clínica Corachan, diverses vegades, ens ha deixat.
Voldria saber expressar l'efecte i les vivències que hem compartit amb ell i la seva família, Marta, la seva actual esposa, el fill d'abdós, Ignasi, que va nèixer cap a l'any, 1992 o 1993, amb el doctor José Juan Iglesias al seu ajudant, actualment al capdavant de la clínica. Tanta vida compartida. Gràcies Enric, sé que com a metge i traumalòleg m'has donat el millor que em podies donar. Gràcies per la teva professionalitat i per la teva/vostra amistat. escansa en la Pau Eterna, tant de bo. la poguis reconeixer Ser-hi.
Cercant imformació del doctor Vallvé vaig trobar que el doctor Vicenç Cambra Bonastre, cap de Medicina Interna de l'Hospital de Sant Rafel, també ens ha deixar per tornar a la Pau de l'Origen.
L'abril segui amb adéus, el doctor Enric Vallbé Queraltó, qui m'havia operat a la clínica Corachan, diverses vegades, ens ha deixat.
Cercant imformació del doctor Vallvé vaig trobar que el doctor Vicenç Cambra Bonastre, cap de Medicina Interna de l'Hospital de Sant Rafel, també ens ha deixar per tornar a la Pau de l'Origen.
Morí el 19 de desembre del 2010, Sí, ja fa més de cinc anys. El van acomiadar al Tanatori de les Corts. 
Vaig pujar a Sant Rafel, i, aquesta vegada sí, hi vaig trobar a Sor Teresa Iñiguem, quina alegria! Juntes vam recordar la gran persona que fou el doctor Cambra, juntes el vam trobar en mança, juntes el recordem amb Amor i respecte. Gràcies, sor Te.
Vaig pujar a Sant Rafel, i, aquesta vegada sí, hi vaig trobar a Sor Teresa Iñiguem, quina alegria! Juntes vam recordar la gran persona que fou el doctor Cambra, juntes el vam trobar en mança, juntes el recordem amb Amor i respecte. Gràcies, sor Te.
Diumenge 17 d'abril 2016 a Castellar del Vallés, a casa de Rafel i Tere.
Aqui em veieu amb els meus nets nebots. Judit, Agnès, Lluc.
Un bon dia, gràcies família per acollir-me.
Un bon dia, gràcies família per acollir-me.
És goig per que si ells l'han fet d'una manera o altre l'hem fet tots.
Em cal treballar la meva emoció de ser diferent. No, no en sóc de diferent: sóc el mateix que ells Pura Esència de Vida sostinguda en l'Amor Incondicionat de l'Infinit Creador.
Aquí veiem a Rafel contemplant-se en les seves fille. Sí Marta i Gemma són el relleu generacional i en Rafel i Teresa ho entenen molt bé. Ara les filles direccionen les seves famílies i acompanyen als seus pares en el camí present.
Per Sant Jordi jo et duré un llibre i una rosa!
Enguany sant Jordi i el draç ja fan amoretes, i com podem veure la princesa té feina amb el movil. Ja tocava que s'acabés la gresca.
Per cert el nostre petit país, Catalunya, està tot engrescat amb això de la Independència, no sé si l'ahuran, però estan molt divertits i distrets. En el drac, la princesa ja no li fa cas, ara té el mobil¡ A Sant Jordi, tampoc, així dons ha arribar el moment que Sant Jordi i el Drac comparteixin la Rosa.
I tanco el mes d'abril a Girona, a casa de Glòria. Fan un taller del Perdó, conduit per membres de l'escola del Perdó de Jorge Lomar i la seva parella Reyes Ollero. Aquest taller el condueix Reyes. M'impacta és la porta a la meva pròpia Llum, es com veure'ns a la mare i a mi mateixa en Una. Transmet seguretat en Ser i alhora responsabilitat de Ser i saber-se. Gràcies Reyes per aquest regal.
Gràcies a la Vida per aquests dies, amb Glòria, només que no coincidim en el sentit espiritual. He de posar-hi atenció, perquè m deixo porta al seu tarannà.
I tanco el mes d'abril a Girona, a casa de Glòria. Fan un taller del Perdó, conduit per membres de l'escola del Perdó de Jorge Lomar i la seva parella Reyes Ollero. Aquest taller el condueix Reyes. M'impacta és la porta a la meva pròpia Llum, es com veure'ns a la mare i a mi mateixa en Una. Transmet seguretat en Ser i alhora responsabilitat de Ser i saber-se. Gràcies Reyes per aquest regal.
Gràcies a la Vida per aquests dies, amb Glòria, només que no coincidim en el sentit espiritual. He de posar-hi atenció, perquè m deixo porta al seu tarannà.
Tota la primavera el gerani m'ha obsequiat amb la seva plenitut. També el trebol s'hi ha posat. La veritat feien goig. Gràcies per la vostra companyia.
El mes de maig va molt ple de videos, de
conferències on line, si ara ja prticipo on-line en els tallers de la no-dualitat d'en Jorge Lomar i Reyes, Abdos en fan, ella més enfocats el perdó. I, el perdó és el motiu de fer camí vers a la pau, no hi ha pau sense perdó absolut. Poc a poc anem fen camí. Gràcies Pare/Mare per Ser en mi.
Dimarts 17 de maig de 2016 a les 15:30 a Rbla Catalunya, entre Provença/Mallorca. En una terrassa. Vam compartir el present, si fa no fa, hora i mitja. La pau i el respecte si feu present. Quan ens vam separar, honestament vaig acceptar que en Rafel Caro, encara em desperta por. No per a ell mateix, sinó pel poder que comprenc li vaig donar d'actuar en la meva vida.
Li vaig donar sense adonar-me'n. He vist que l'únic poder és l'Amor, però jo sempre he cregut que no tenia prou força d'Amor, aleshores cercava aquest Amor afora, sense comprendre que si jo no el reconec dins meu, tampoc el podre recóneixer fora. Gràcies a la Vida per aquest moment de llibertat. Gràcies a Jorge Lomar per l'escola del Perdó. Per-donar. Donar constantment. Gràcies.
Aquest és el nostra primer concert des que assajem a Torre Llobeta.
He fet el primer taller amb Inma Martinez, "El desapego". Quan tornàvem cap a Barna, jo i a Madrid Imma, vam coincidir a l'Ave Volia seguir camí amb ella, però no, vaig baixar a Barcelona: com tocava..
Video del taller de "No-dualidad" del mes de maig del 2016
JUNY 2016
Déu, però sí que s'hi pot manifestar.
M'ha dut mil·lenis poder integrar això que pels savis que viuen en la no-dualitat, és tan senzill. Senzill i allieberador. Gràcies a la Vida per aquest moment de goig i pau, gràcies a l'Amor Incondicionat que mai ha renunciat al Seu Fill. Gràcies.
I aquest dissabte en Pepe Rubianes i en Joan, que l'admirava molt, es fan molt presents a casa. Em bull pel cap anar a Madird per compartir amb el grup que practica la no-dualitat l'últim taller d'aquesta temporada.
El 18-19 de juny planifico ser a Girona en el taller que tanca la temporada del cicle del perdó. El fa en Jorge Lomar, tinc plaça reservada i billet de tren a Girona i de Girona a Madrid. Vull viure el taller de la No-dualitat en directe. Huf.
Bé, hem tenim nova casa i estem contens, ens sentim atesos.
Ens demanen de fer el concer de Festa Major, será el divendres 14 d'octubre.
Caram la tardor ja es prepara i jo estic sentit el desig d'anar a viure a Madrid. Vull un canvi. Tantes vegades l'he demanat i no me'l he donat mai.
Ens demanen de fer el concer de Festa Major, será el divendres 14 d'octubre.
El dijous 16 de juny 2016, visita amb el doctor Sancho. Vol que em fancin un "Tac", per poder assegurar-se de l'os que em queda. Endavant, no més operacions: por fa. 
A la tarda agafava l'Ave cap a Girona. Aquesta vegada he passat cuatre nits a Girona a ca Glòria. Hem gaudit de la seva companyia, estem sentint la possibilitat de que jo vagi a viure a Girona. Se'm fa difícil imaginar-ho. Pot ser no cal. El grup de les "jornades pel perdó" és molt càlid, més no pot ser aquest el motiu del meu trasllad. 
El dissabte al matí, només entrar a l'hotel ja em van presentar en Jorge Lomar. Déu meu quina abraçada.
No puc dir un mot del taller, només Gratitud.
I, el dilluns 20 al matí, pujava a l'Ave per anar a Madrid. El vespre tanquen la temporada del taller de la "no-dualitat" i vull ser. Madrid, tiene seis letras, com diu la cançó.
L'hotel Bravo Murillo, on em vaig hostatjar. Molt bé. En sortir d'Atocha m'han hagués entornat, quin surt, que gran¡ Feia més de vint anys que no feia una moguda semblant.
A les vuit del vespre al taller de no-dualitat.
El primer impacta que en Jorge em va ajudar a baixar unes escales no adapatades.
El segon, ¿para qué has creado el cuerpo?.
Aixì va començar la meditació.
No puc dir un mot del taller, només Gratitud.
I, el dilluns 20 al matí, pujava a l'Ave per anar a Madrid. El vespre tanquen la temporada del taller de la "no-dualitat" i vull ser. Madrid, tiene seis letras, com diu la cançó.
A les vuit del vespre al taller de no-dualitat.
El primer impacta que en Jorge em va ajudar a baixar unes escales no adapatades.
El segon, ¿para qué has creado el cuerpo?.
Aixì va començar la meditació.
La primera resposta, "por orgullo, para crear mi propio paraiso. Vam poder compartir una estona amb ells en un parc proper on hi ha terrasses de cafeteries. A les onze me'n vaig anar perqué la cadira anava justeta i no podia baixar fins a l'hotel rodant.
L'endemà la mati, després d'asmurçar cap al centre. Viag passejar una bona estona pels jardins del Museo del Prado, per les rodalies de l'estació d'Atocha, vaig dinar en una cafeteria propera. Respirava a ple pulmó.
Els autobusos ben adaptats, la gent molt amable, els conductors del busos, encantadors. No vul dir que sigui l'octava marevella del món. només vull dir que m'hi podria quedar a viure sense cap problema.
M'ha quedat el negui de no haver saludat a Reyes, ja que el vespre no era al taller. Me'n vaig amb recança, vull tornar a Madrid. Barcelona m'acull, estic desubicada.
La revetlla de Sant Joan, enguany és treballada, quan vaig fer el taller amb Imma Martinez a Girona, vaig començar a desmontar els albums de reculls i fotografies, els he organitzat només com a fotografies, en albums on hi caben cuatre retrats per plana. Queden bé, Em desfaig de retalls de diaris, revistes i programes que no tinguin la mida adient per inquibir-les al àlbum fotogràfic.
Quede bé, em fa sentir bé.
Estic contenta, segueixo totalment desubicada. La desconexió amb la família és total. Glòria té molta feina i també es prepara per marxar uns dies. Bon viatge.
El diumenge 25, des de la plaça de Catalunya, on surt el bus, pujo el Tibidabo. La montanya m'acull.
L'endemà la mati, després d'asmurçar cap al centre. Viag passejar una bona estona pels jardins del Museo del Prado, per les rodalies de l'estació d'Atocha, vaig dinar en una cafeteria propera. Respirava a ple pulmó.
M'ha quedat el negui de no haver saludat a Reyes, ja que el vespre no era al taller. Me'n vaig amb recança, vull tornar a Madrid. Barcelona m'acull, estic desubicada.
Quede bé, em fa sentir bé.
El diumenge 25, des de la plaça de Catalunya, on surt el bus, pujo el Tibidabo. La montanya m'acull.
El Sagrat Cor m'abraça. Em moc com si no conegués res del que veig.
Em sento lliure i atrapada alhora.
Dijous 30 de juny Sagrada família.
Tot És i res és. Com diu el Curs de Miracles: "nada real puede ser amenazado, nada irreal existe". En ello radica la Paz de Dios.Déu meu, es com si m'hagues deixat sola aquí i alhora em quelcom em retinc, però no sé veure qué és em el que em retinc. Por?, ego?. La por és la causa de l'ego, de la separació.
Tot És i res és. Com diu el Curs de Miracles: "nada real puede ser amenazado, nada irreal existe". En ello radica la Paz de Dios.Déu meu, es com si m'hagues deixat sola aquí i alhora em quelcom em retinc, però no sé veure qué és em el que em retinc. Por?, ego?. La por és la causa de l'ego, de la separació.
De fet de dins el cor en sur respondre la pregunta que feu Jorge en la meditació de dilluns. vaig crear el cos perquè vaig voler retenir la bellesa, la bellesa creadora de Déu. Perdona'm Estimat. Ets bell i tendre i la teva abraçada és pur Amor Incondicionat. Sí: ho he volgut retenir i m 'he quedat atrapada en el temps. .jpg)
El dijous 30 de juny, amb Carolina Herrea visitem la Sagrada Família, va ser un matí esplendit. Gràcies a la Vida per la companyia de Carolina, porta alegria als meus dies de solitud, que són tots.
Gràcies Carolina pel teu respecte. Ella està molt interessada en els tems de l'Esperit i així la Vida dóna sortida a la meva necessitat d'expresió. Gràcies, gràcies, gràcies! JULIOL
Anotat del dietari "Y.. el Hijo de Dios soño... Viendo Su Eterna Belleza, reflejada en el agua, creyó que habia otro con quien jugar: un sueño absolutamente Inocente.
El Padre/Madre me regala despertar para iniciar el camino de constante perdón, perdón del propio reflejo que Su Hijo creyo otro, al jugar a crear un mundo a la medida de su juego.
.jpg)
Gràcies Carolina pel teu respecte. Ella està molt interessada en els tems de l'Esperit i així la Vida dóna sortida a la meva necessitat d'expresió. Gràcies, gràcies, gràcies! JULIOL
El Padre/Madre me regala despertar para iniciar el camino de constante perdón, perdón del propio reflejo que Su Hijo creyo otro, al jugar a crear un mundo a la medida de su juego.
Un mundo invertido al de Su Padre/Madre. El quiso retener un momento especial.
15 de juliol despedim a Peter
Em comunico amb Helena Cordon, amb comunica que Peter Bacchus ens ha deixat per retornar a l'Origen de la Llum.
Ara en Peter és amb l'Esència de saviesa que sosté l'Amor.
L'estiu del 2011 ell va dirigir un grup que intentava convertir-se en la Coral de Drayanling, a Motgat on Helena té la casa que comparteix amb el Lama Gyourme.
Peter és músic, flautista, en feia concerts i dirigia un grup de camera.
A reveure Peter, trobarem a faltar el teu silenci, la teva mirada plena de Llum, el teu cor callat i una mica sobtat per aquest món que sostenim sense sentit ni gust, ni goig.
Gràcies Peter per haver-te travessat en el nostre camí. Gràcies.
En Joaquim Belmonte m'ha fet una còpia de la pel·licula "Siete novias para siete hermanos", m'és un goig veura-la a casa, a l'ordinador. La vam veure en un cine de Gràcia el novmebre de 1958, encara amb el pare, jo era una patufa. La bifia del pare...
M'agrada tornar-la a veure, a sentir els sentiments del pare, força semblants als d'Adan, el prota. M'agrada sentir el que a casa voliem viure, no ha pogut ser, col·lectivament hem decidit un altre realitat. Però en aquella realitat hi havia més tendresa.
Dimarts 19 de juliol de 2016. L'aniversari de Ramona és el 18, però ho celebrem el dimarts 19 degut a que el dilluns el "Glop" és tancat.Ramona Solans Amargós celebra amb les seves amigues el seu 90e aniversari.
Ho fem al barri on viu, a Gràcia, al restaurant "el Glop", del carrer san Lluís amb Montmany. Per cert, em vaig encarregar del pastís.
A ella li agraden les sares que fan a la pastisseria del carrer Bailen, i allà la vaig anar a encarregar i comprar.
Va ser un bon dia, les seves.
Així Ramona m'ha permès retrobar-me amb el barri on vaig viure els millors anys de la meva vida, a casa amb els pares.
El dimecres 20 de juliol, en Sergi Torres Baldó ens obsequia em aquesta despedida.
Fou bellissim, sembla que després de 7 anys deixa el Teatre Regina, però, com ell diu mai se sap que ens durá la Vida en un nou moment.
Em comunico amb Helena Cordon, amb comunica que Peter Bacchus ens ha deixat per retornar a l'Origen de la Llum.
L'estiu del 2011 ell va dirigir un grup que intentava convertir-se en la Coral de Drayanling, a Motgat on Helena té la casa que comparteix amb el Lama Gyourme.
Peter és músic, flautista, en feia concerts i dirigia un grup de camera.
A reveure Peter, trobarem a faltar el teu silenci, la teva mirada plena de Llum, el teu cor callat i una mica sobtat per aquest món que sostenim sense sentit ni gust, ni goig.
Gràcies Peter per haver-te travessat en el nostre camí. Gràcies.
M'agrada tornar-la a veure, a sentir els sentiments del pare, força semblants als d'Adan, el prota. M'agrada sentir el que a casa voliem viure, no ha pogut ser, col·lectivament hem decidit un altre realitat. Però en aquella realitat hi havia més tendresa.
Ho fem al barri on viu, a Gràcia, al restaurant "el Glop", del carrer san Lluís amb Montmany. Per cert, em vaig encarregar del pastís.
Va ser un bon dia, les seves.
Així Ramona m'ha permès retrobar-me amb el barri on vaig viure els millors anys de la meva vida, a casa amb els pares.
Fou bellissim, sembla que després de 7 anys deixa el Teatre Regina, però, com ell diu mai se sap que ens durá la Vida en un nou moment.
Gràcies Sergi per tot l'Amor que ens regales. Gràcies. Per cert vam anar-hi amb Ma Teresa Segarra, no vam poder estar juntes, el teatre era ple. Ella va pujar al primer pis.
Em vaig col·locar la cadira a les primeres files. Una vega més. gràcies Sergi per Ser . 
El divendres 22 de juliol de 2016, celebrem el 90e anivesari de Ramona a Montserrat. Aquí veiem el grup després de la celabració de la missa, a la capella de l''hostatgeria.
El divendres 22 de juliol de 2016, celebrem el 90e anivesari de Ramona a Montserrat. Aquí veiem el grup després de la celabració de la missa, a la capella de l''hostatgeria.
Vam dinar al menjador de l'escolania. Va ser un bon dia. Després de dinar, amb Montserrat Tudo vam anar al cambril de la Mare de Déu, i ella m'ajuda a pujar, 
Aquest és el record tendre que ha quedat d'aquell moment. Gràcies Mare, gracies mareta, gràcies pare Cassià Just.
El camí del Cambril, adorar a la Mare de Déu, allí serena, quieta, asseguda, inalterable, eternament amb el Pare i el Fill, et fa sentir menuda i confiada, i agraida i benaurada. "La meva ànima et magníca Senyor i el meu Esperti celebra a Déu que m salva. Des d'ara totes les generación em diran benaurda perquè El Tot Poderós obra en mi meravelles".
El camí del Cambril, adorar a la Mare de Déu, allí serena, quieta, asseguda, inalterable, eternament amb el Pare i el Fill, et fa sentir menuda i confiada, i agraida i benaurada. "La meva ànima et magníca Senyor i el meu Esperti celebra a Déu que m salva. Des d'ara totes les generación em diran benaurda perquè El Tot Poderós obra en mi meravelles".
Estic inquieta, el proper viatja a Madrid em té neguitosa. El sentiment és que em voldria quedar a Madrid, comença de nou, però perquè?, per quí? a Déu li cal. No evidenment, aleshores a quí li cal un canvi? al cos egoic? Sí és clar.
He cercat a Hercules. Aquets episodi pertany a la temporada 4, i és el capítol 8e. "And Fancy Free" Dancing Queen. En aquell moment el vaig trobar sencer, ara sembla que el YouTube la retirat i només he trobat aquesta mostra. Però, ja s'ho val.
Sempre darrera de qualsevol situació que em cridi l'atenció hi ha l'aterna parella. L'Amor Sublim, aquell Amor que només pot venir de Déu pels seus fills. Pare en quin moment et vaig negar? Perdona'm per haver posat el poder de l'Amor el servei de la por, de la personalitat de la negació. Perdana'm Pare.
Sempre darrera de qualsevol situació que em cridi l'atenció hi ha l'aterna parella. L'Amor Sublim, aquell Amor que només pot venir de Déu pels seus fills. Pare en quin moment et vaig negar? Perdona'm per haver posat el poder de l'Amor el servei de la por, de la personalitat de la negació. Perdana'm Pare.
Avui, temps enllà de tot, és a dir sense temps, sense espai on sóc Pare? Et cerco asseguda davant una pantalla d'ordinador que, aparentment obeix les meves ordres, no és cert, per fer-lo anar he de coneixer mínimament els seus codis, avui ja sabem que tot són coids que vibren. Pare no sé res, només sé en Tú i per a Tú.
Dimarts 26 de juliol amb l'Ave, cap a Madrid, Déu meu quin goig de viure sentia¡.
De nou a l'hotel Bravo Murillo, m'hi moc com si fos a casa. Em sento joiosa de la meva llibertt, totalment acompanyada i estimada. Gràcies Amor, gràcies per haver-me creat del Teu Amor Incondicionat.
Contacto Amb Reyes pel WhatsApp, quedem per a les 4 de la tarda a casa seva. Al carrer Valle de cachemira, 26. Ostres quina calda! I couen ous.
La trobada amb Reyes, no hi tinc paraules. Li vaig obsequiar el llibre de Edkar Tolle, fet a Findhorn. L'Unió Total. En sortia cap a dos quarts de sis de la tarda.
De nou a l'hotel Bravo Murillo, m'hi moc com si fos a casa. Em sento joiosa de la meva llibertt, totalment acompanyada i estimada. Gràcies Amor, gràcies per haver-me creat del Teu Amor Incondicionat.
Contacto Amb Reyes pel WhatsApp, quedem per a les 4 de la tarda a casa seva. Al carrer Valle de cachemira, 26. Ostres quina calda! I couen ous.
La trobada amb Reyes, no hi tinc paraules. Li vaig obsequiar el llibre de Edkar Tolle, fet a Findhorn. L'Unió Total. En sortia cap a dos quarts de sis de la tarda.
Dues nits a Madrid, segueixo sentint m-hi bé, però allà, tal com aquí, la solitud física és total. Això sí, em relaciono bé amb l'espai, les persones, la no pertinença.
Me'n vaig anar sense billet de tornada, era com si no hagués de tornar. Tal vegada una part meva no ha tornat, tal vegada no hi és, ni hi tornará a ser.
Vaig anar al Ministerio de Sanidad y Servicios Sociales, situal al paseo del Prado, per preguntar quines ajudes tindria per poder tralladar-me a viure a Madrid. Em van atendre molt bé.
Però alhora de fer el meu propi curriculum, l'ànima em va caure els peus. Què porto de Barcelona a Madrid: carència?
Sí, sembla que la carència és la meva companyia més visible.
Bé, vaig entrar a Atocha per cercar un possible billet, i vaig trobar corrent per que em donaren billet per a 30 minuts més tard, nois me'n vaig anar sense ni dinar.
El dia 29 divnedres pujava a Montserrat perque tenia trobada amb el pare Lluís. Gràcies per tot plegat, gràcies per tots els sentiments que han emergit i s'han expendit. Gràcies pel Vostra Amor Incondicionat envoltant-me continuament. Gràcies per Ser Amor.
El dia 29 de juliol divnedres pujava a Montserrat perque tenia trobada amb el pare Lluís. Gràcies per tot plegat, gràcies per tots els sentiments que han emergit i s'han expendit. Gràcies pel Vostra Amor Incondicionat envoltant-me continuament. Gràcies per Ser Amor.
AGOST 2016
Deixeu-me evocar que fa de anys que havia de viatjar a Findhorn. Hi anava del 28 de juliol al 6 d'agost. No va poder ser, els porta maletes de l'aeroport del Prat van fer vaga.
Però alhora de fer el meu propi curriculum, l'ànima em va caure els peus. Què porto de Barcelona a Madrid: carència?
Sí, sembla que la carència és la meva companyia més visible.
El dia 29 divnedres pujava a Montserrat perque tenia trobada amb el pare Lluís. Gràcies per tot plegat, gràcies per tots els sentiments que han emergit i s'han expendit. Gràcies pel Vostra Amor Incondicionat envoltant-me continuament. Gràcies per Ser Amor.
AGOST 2016
Deixeu-me evocar que fa de anys que havia de viatjar a Findhorn. Hi anava del 28 de juliol al 6 d'agost. No va poder ser, els porta maletes de l'aeroport del Prat van fer vaga.
Fins a sempre Findhorn estimat sempre seràs el meu cor.
El diumenge dia 7 al Forum de les Cultures amb la família de Zoom Barcelona. És a dir, amb Carolina Herrera i Heriberto Sandoval i els seus fills, Luís Felipe i Miguel Angel. Retransmitien la festa nacional del Perú, em sembla.
Em van acollir molt bé, i vaig ser tot el matí amb ells, després al migdia cap a casa.
Carolina per a mi és una ajuda, que possiblement no valoro prou.
Em dóna alegria, em conecta amb el món que es viu, em fa sentir util, perquè em demana i escolta les meves opcions danvant la vida que visc i les diferencies en la vida que es viu grupalment. Sí, gràcies Carolina.
Em van acollir molt bé, i vaig ser tot el matí amb ells, després al migdia cap a casa.
Carolina per a mi és una ajuda, que possiblement no valoro prou.
Em dóna alegria, em conecta amb el món que es viu, em fa sentir util, perquè em demana i escolta les meves opcions danvant la vida que visc i les diferencies en la vida que es viu grupalment. Sí, gràcies Carolina.
Dilluns 15 d'agost, ens hem retrobat per parlar de José Panés, el nostre "Pepe" 
Vam dinar en un restaurant del carrer Amigó amb Marià Cubí. Després passejada fins al barri de Gràcia.
El dijous 1 de setenbre a l'espai nova terra començen unes trobades setmanals de "Curso de Milagros",
El dissabte dia 10 celebren l'aniversari de Teresa Pons, cantaire de la nostra coral. En compleix 75 i demà, dia onze en faria 50 de casada, sinó que el seu espós Carles ja fa uns anys que va tornar a l'Origen. Gràcies Teresa per la teva amabilitat i tendresa. Som a la cafeteria "la Marquesa" del c/Olesa. Em sento acollida per la gent del barri, som el barri. 
Poc a poc el cor se'm va obrint a una senzillesa tranquil·la i vaig deixant anar el que ja no cal seguir alimentant.
La dolça presència dels angels torna a fer-se clara en el meu present. Onze de setembre al matí, taller d'àngels amb Blanca i Xavier. Radziel, l'arcangel que t'ha acompanya en la alliberament del passat perdonat. Gràcies, per uns moments d'Amor Absolut, gràcies.
En acabar el taller dels àngels, vaig entregar a Xavier Pedro, la pedra que em van regalar a Findhorn, l'any que hi vaig ser, 1992, i que tan agradava a la mare. Li vaig entregar perquè si sentia deixar-la a Camelot, aixi ho fes. Li vaig donar total llibertat, ell en acollir-la així ho va sentir, també.
Dinar a casa. A la tarda, cap a les cuatre va telefonar Lolita Ardanuy des de l'avingua Gaudí, per si volia anar a fer un cafè amb ells, ella i Agustí: síiiiiiiiiii. I, allà vam acabar el dia de l'onze de setembre de 2016.
Per cert el vespre puc comprobar que m'ha concedit la beca per fer el curs MOP, amb"la Escuela del Perdón", gràcies Amors, Amor per tots els regals que em dones.
Dilluns 19 i dimarts 20 hem començat el curs MPO. El meu tutor és Carlos Múrciego, encara no ens hem comunicat directament.
Estic una mica trasbalsada, el retrobar-me amb la meditació a nivell profund, tal com el curs hi acompanya, em descol·loca, em retorna a un espai que conec i del que vaig fugir perque no comprenia el contrast entre l'experiència meditativa i la vida qüotidiana.
Ara que em puc obrir a la conciència de ser Ment Una amb el Tot, i que el cos és un objecte pel joc "entremaliat" de la ment que s'ha volgut experimentar individu.
Un objecte pel joc del Fill de Déu que somnia.AI, les boires montserratines, que boniques quina bellesa quan després de traspassar les boires espesses amb el cremallera, arribes a dalt i et trobes em aquest cel clar, seré, lluminós. Gràcies.
El divendres 30, dienm amb Roser i Glòria Lomas, tranquil·la Montserrat tot és Amor.
OCTUBRE 2016
Dissabte i diumenge dies 1 i 2, a casa, quieta sentint-me, sentint.
Escoltant en Jorge, vivint-me en Unitat. Creador i creació. Gràcies Amor perqué m'has creat de la Puresa de l'Amor que Ets. Així, poc a poc la conciència d'Unitat, la conciència de ser ment es va obrint pas.
Vaig cedint el personantge a l'Amor de Crist i anar desfent creences. Gràcies a Déu Pare, i Creador per la Infinta Misericòrdia del Seu Amor Etern i Incondicionat.
Per cert amb Neus vam passar pel passatge Josep Llovera i ens hi vam trobar amb en Jordi Bueno, Déu meu, quina abraçada ens vam fer. Gràcies per aquesta trobada.
Vem enllestir a la plaça Rius i Taulet, aquí ens veiem. Gràcies per un dia amb família. Gràcies Neus i Enrique,
Aquesta fofografia és del 20 d'agost en que vaig anar a dinar amb Ramona que és a Montserrat des del dia 14 d'agost i s'hi queda fins a l'onze de setembre que baixará amb els Oblats.
Vem enllestir a la plaça Rius i Taulet, aquí ens veiem. Gràcies per un dia amb família. Gràcies Neus i Enrique,
Aquesta fofografia és del 20 d'agost en que vaig anar a dinar amb Ramona que és a Montserrat des del dia 14 d'agost i s'hi queda fins a l'onze de setembre que baixará amb els Oblats.
Les dues últimes setmanes d'agost, m'acompanya un vell/bell mite: Tarzan.
em vaig decidir anar a veure-la, sola, és clar, no n'hi ha un altre.
Està molt ben feta. Et porta a la Ment Natural, aqulla que en desenvolupar la "civilització" vem oblidar. La Ment Natural, la que es vivia el Paradis, quan el Fill de Déu, malgrat somnià, encara es reconeixia com a Fill de Déu, estimva i respectava tota manitestació de Vida, i s'estimava com a Fill de Déu i Coocreador amb Ell. Quan vam mirar cap a una altra banda?
He demanat plaça becada en un curs que comença "Asociación conciencia-Escuela del perdón" El curs és de meditació. Cal esperar la resposta.
em vaig decidir anar a veure-la, sola, és clar, no n'hi ha un altre.
He demanat plaça becada en un curs que comença "Asociación conciencia-Escuela del perdón" El curs és de meditació. Cal esperar la resposta.
SETEMBRE 2016
El dijous 1 de setenbre a l'espai nova terra començen unes trobades setmanals de "Curso de Milagros",
En guany sento que m'hi tinc que inocorporá. Només posar-me davant la porta, visc el goig de l'alegria de Grace en veure'm. 
Puc fer una abarçada a Xavier Pedro i Blanca. Abdos em recorden que en el centre hi ha casa meva. És veritat. La trobada del "UCDM" és portada per en José Vicente Mende, un bon conductor de grup i apassionat del curs. M'acullen, gràcies per aquets moment d'Amor Total.
Poc a poc el cor se'm va obrint a una senzillesa tranquil·la i vaig deixant anar el que ja no cal seguir alimentant.
La dolça presència dels angels torna a fer-se clara en el meu present. Onze de setembre al matí, taller d'àngels amb Blanca i Xavier. Radziel, l'arcangel que t'ha acompanya en la alliberament del passat perdonat. Gràcies, per uns moments d'Amor Absolut, gràcies.
En acabar el taller dels àngels, vaig entregar a Xavier Pedro, la pedra que em van regalar a Findhorn, l'any que hi vaig ser, 1992, i que tan agradava a la mare. Li vaig entregar perquè si sentia deixar-la a Camelot, aixi ho fes. Li vaig donar total llibertat, ell en acollir-la així ho va sentir, també.
Dinar a casa. A la tarda, cap a les cuatre va telefonar Lolita Ardanuy des de l'avingua Gaudí, per si volia anar a fer un cafè amb ells, ella i Agustí: síiiiiiiiiii. I, allà vam acabar el dia de l'onze de setembre de 2016.
Per cert el vespre puc comprobar que m'ha concedit la beca per fer el curs MOP, amb"la Escuela del Perdón", gràcies Amors, Amor per tots els regals que em dones.
El dissabte 17 de setembre a la tarda: concert amb la coral Cantem.I, ja hem dut el blog fins el present. Gràcies, gràcies, gràcies. 
El diumenge 18 i el començament de setmana força feixuc. com podem veure Blanca i Xavier són a Glastonbury i això em porta vivències de l'espiritualitat viscuda amb Jaime Nicolau. Belles memòries, però, memòries.
Deixeu-me posar aquesta imatge del dimecres dia 14 de setembre en que Sagrari Guillamon vingué a passar una estona amb mi. Mai ens hem deixat del tot. Amb Sagrari en sosté la relació d'Amor i aprenentatge amb Joaquim Ferrer, el primer amic indicador del verdader Camí Espiritual. Encara avui, Sagrari, Onésimo i jo mateixa, de tant en tant ens recordem per unir-nos en el Cor Alliberat del Amor. Gràcies amiga per l'Amor.
El diumenge 18 i el començament de setmana força feixuc. com podem veure Blanca i Xavier són a Glastonbury i això em porta vivències de l'espiritualitat viscuda amb Jaime Nicolau. Belles memòries, però, memòries.
Deixeu-me posar aquesta imatge del dimecres dia 14 de setembre en que Sagrari Guillamon vingué a passar una estona amb mi. Mai ens hem deixat del tot. Amb Sagrari en sosté la relació d'Amor i aprenentatge amb Joaquim Ferrer, el primer amic indicador del verdader Camí Espiritual. Encara avui, Sagrari, Onésimo i jo mateixa, de tant en tant ens recordem per unir-nos en el Cor Alliberat del Amor. Gràcies amiga per l'Amor.
Dilluns 19 i dimarts 20 hem començat el curs MPO. El meu tutor és Carlos Múrciego, encara no ens hem comunicat directament.
I, el divendres 23 ens vam presentar amb Carlos Múrciego., el tutor que m'acompanya en el curs del MOP, el primer curs que m'uneix a "LA ESCUELA DE CONCIENCIA PARA EL CRECIMIENTO HUMANO", Amb seu a Madrid i que dirigeix Reyes Ollero i Jorge Lomar, gràcies companys de Camí.
Hep, el tema de la càmara web, força bé, fins i tot a la fi m'hi veuré! La conexió amb Carlos molt amable. Ell viu a León, bé la Vida va sola i el sol quan eix ja sap quina ruta ha de fer, no sóc pas jo qui el guia. Gràcies a la VIDA, per aquest moment que és continuu.
El passat dia 22 de setembre, Xavier Pedro pujar al Facebook, aquesta fotografia del Jardi del Calze a Glanstonbury.
Hep, el tema de la càmara web, força bé, fins i tot a la fi m'hi veuré! La conexió amb Carlos molt amable. Ell viu a León, bé la Vida va sola i el sol quan eix ja sap quina ruta ha de fer, no sóc pas jo qui el guia. Gràcies a la VIDA, per aquest moment que és continuu.
El passat dia 22 de setembre, Xavier Pedro pujar al Facebook, aquesta fotografia del Jardi del Calze a Glanstonbury.
Em mostra on va deixar la pedra que li vaig entregar del Jardí de Findhorn, que mostrava un doble cercle. Me la van regalar quan vaig estar a Findhorn. Gràcies, gràcies, gràcies. Etapa perdonada i tancada. Tot és U quan centrem l'atenció en despertar del somni de negació.
Aquest video de presentació del "Corazón Radiante" a Barcelona la tardor de 2015, m'obre a comprendre la nova etapa que visc
.
Bé i vam arribar el dimecres 27, dia en que a l'Hospital de Sant Pau, em van fer el "TAC" que ha demanat el doctor Sancho, per poder saber em més claretat com està l'os de la meva pelvis.
Bé i vam arribar el dimecres 27, dia en que a l'Hospital de Sant Pau, em van fer el "TAC" que ha demanat el doctor Sancho, per poder saber em més claretat com està l'os de la meva pelvis.
M'hi acompanya Montserrat Serna, aquí la veiem a la cafeteria de l'Hospital, i vam esmurçar i després de fer unes gestions vam anar a dinar a casa seva i de Consol. 
Vam dinar a la terrasa de ca seva, cari feia molts anys que no dinava en la terrassa d'un atic, des que ens hi convidava la Senyora Ma Pilar Belart, temps era tems. Hem passat un bon dia. 
El dimecres 28 a Montserrat, hi està passant uns dies en Joan Amorós amb la seva mare Magdalena. Ens hi trobem amb Rosa Soler que hi puja acompanyada per la seva amiga Teresa. Passem un bon dia, dinem al Self-servi. Ai, Mpntserrat estimat, Gràcies per que tot ho he rebut del teu Amor Incondicionat. Gràcies.
Ara que em puc obrir a la conciència de ser Ment Una amb el Tot, i que el cos és un objecte pel joc "entremaliat" de la ment que s'ha volgut experimentar individu.
El divendres 30, dienm amb Roser i Glòria Lomas, tranquil·la Montserrat tot és Amor.
OCTUBRE 2016
Dissabte i diumenge dies 1 i 2, a casa, quieta sentint-me, sentint.
Escoltant en Jorge, vivint-me en Unitat. Creador i creació. Gràcies Amor perqué m'has creat de la Puresa de l'Amor que Ets. Així, poc a poc la conciència d'Unitat, la conciència de ser ment es va obrint pas.
Hem tornat a engegar les classes de cant amb Marisol Muñoz, una vegada a la setmana, el dimarts a les 12 del migdia, més que classes de cant fem tallers de discerniment, malgrat tot veig que jo l'alliçono, la meva espiritualitat sembla més oberta: no vaig bé.
Dimecres dia 5, telefona Marina Acarreta, Rosa Maria Winn, després d'una dificil operació, ha fet crisis. Sembla que ha arribat el portal de l'Etern Pare. Llum i Confiança germana, Ets la Llum que ens regales¡
Dissabte 8 d'octubre, a Ca l'Elias de la Rambla del Poble Nou, trobada amb Marina Acarreta. Volem obrir el cor per acompanyar la nostra germana Rosa Maria Winn, no hi arribo, ensapego amb el judici vers a l'actitud de Marina, nar-hi nant.
Divendres 14, Concert de la Coral de Gent Gran Cantem, a Torre Llobeta, a les set der la tarda. Un bon concert on tothom va quedar content. erò, sobre tot el grup coral, de l'acolliment que ens dispensen les gertores de Torre Llobeta. Gràcies.
Dissabte 15, sopar amb Ma Teresa segarra, Carme Vila y Asun, a la "Piazzenza" de av/Gaudí amb Lepant. Silenci.
Bé, tinc visita a l'Hospital de Sant Pau, amb la doctora Ruben, és ella qui m'ha de demanar els complements de la cadira. Renovem rodes, reposa braços i, demanem bateries que encara no activem. Gràcies.
Per cert que en deixar-les al mecànic, descobrim que la cadira actual, té el motor dañat, de moment, però, funciona.
Dimarts 25, ens despedim amb Marisol, deixo las classe, econòmicament són una carrega, però el més important és que jo no m'hi sento bé, no em cal anar més enllà.
La meva atenció és centrada en la meditació, és això el que vull activar el Silenci. Vespre, José Vicente Mende ens envia un WhatsApp, la nostra Blanca, l'esposa de'n Xavier Pedro, ens ha deixat per tornar a la Casa del Pare Etern. Volem com un Cor, Blanca, me'n vaig amb tú, si el Pare m'ho permet.
Fotografia d'uns estimats amics a Milà.
Dimecres 26, visita a l'Hospital de Sant Pau, amb el doctor Sancho. M'hi havia d'acompanyar Monterrat Serna, però está passant una infeció de ronyó forta. Així, ha decidit celebrar els 80 anys que ha complert el dia 25.
M'hi acompanya dons, Maria Teresa Segarra. El projecte del doctor Sancho, segueix endavant, m'avisará quan tingui les resolucions de la fàbrica que porjecte els empelts i l'acceptació de Sant Pau, per tirar endavant la maqueta de la pelvis a insertar.Aleshore, decidirem sí és el millor per a mi, i si cal fer´ho.
Dissabte 8 d'octubre, a Ca l'Elias de la Rambla del Poble Nou, trobada amb Marina Acarreta. Volem obrir el cor per acompanyar la nostra germana Rosa Maria Winn, no hi arribo, ensapego amb el judici vers a l'actitud de Marina, nar-hi nant.
Bé, tinc visita a l'Hospital de Sant Pau, amb la doctora Ruben, és ella qui m'ha de demanar els complements de la cadira. Renovem rodes, reposa braços i, demanem bateries que encara no activem. Gràcies.
Dimarts 25, ens despedim amb Marisol, deixo las classe, econòmicament són una carrega, però el més important és que jo no m'hi sento bé, no em cal anar més enllà.
La meva atenció és centrada en la meditació, és això el que vull activar el Silenci. Vespre, José Vicente Mende ens envia un WhatsApp, la nostra Blanca, l'esposa de'n Xavier Pedro, ens ha deixat per tornar a la Casa del Pare Etern. Volem com un Cor, Blanca, me'n vaig amb tú, si el Pare m'ho permet.
Dimecres 26, visita a l'Hospital de Sant Pau, amb el doctor Sancho. M'hi havia d'acompanyar Monterrat Serna, però está passant una infeció de ronyó forta. Així, ha decidit celebrar els 80 anys que ha complert el dia 25.
Divendres 28 vespre, conferencia de'n Jorge Lomar a l'Hotel Silken Sant Gervassi, Sant Gervassi de Cassoles, a tocar del doctor Castellarnau. Dissabte 29, tot el dia i diumenge 30 fins a les dues. No tinc paraules per expressar el viscut. Només un
Infinit Gràcies per l'Instant Sant regalat el diumenge al matí. Gràcies.
Tarda a Cal Puiggros amb Lolita i Agustí. Som-hi.
NOVEMBRE 2016 Sí quiero, hagase Tu Voluntad.
En el taller ·El Curso de Milagros" ens proposen llegir i compartir "La desaparición del Universo de'n Gary Renard. som-hi.
Diumenge 6, Teresa Pons ens convida a Aurora i Ma Angels en un Festival que fan a l'Orfeo Gracienc de "la iaia Luisa". Vam passar una bona tarda. Per cert l'entrada del c/Asturies, la casa on viu Helena Cordon, ja esta adaptada. Que bé¡
Dimecree dia 9, visita al doctor Castellarnau. Quina alegria em sentit tots, jo, ell i Marta. Hi tornaré abans de prendre cap decisió respecte a la possible operació de pelvis.
Divendres 11, despedim a Blanca Bargalló. Ho fem amb la meditació de l'Hora Violeta.
Gràcies germana per tot l'Amor compartit, gràcies.
Els dies passen o jo passo pels dies, no ho sé. De fet quan la Vida és instant present, el temps no existeis, ni jo tampoc.
Diumenge 20 de novembre de 2016, al Paranif de la Universitat de Barcelona, homenantge els represaliats pel franquisme. M'hi acompanya Teresa Pons Dones, Teresa és viuda fa uns sis anys. Ens vam conèixer quan vam iniciar la Cora de Gent Gra de Navas, ella hi és des del principi. Aquest any ens hem apropoat força i gairebé un o dos dies per semana sortim a berenar, juntamente amb Aurora Llopart. En les nostres tardes de diàleg, en demanar-li si em volia acompanyar a l'acte d'homematge els represa.iats pel framquisme, m'explicà que el para del seu marit, en temps de la Repçublica era xofer del cotxe del President de la Generalitat. Concretament del President Macia i Companys.
Recorda Montserrat, la casualitat no existeix.
Després de recollir el document de reconneixement. Tornem cap al nostre barri. Ens vam quedar a dinar a l'Hotel Sant pau, del c/Sant quintí. Gràcies Teresa.
Dimecres 23, Nutricionista acompanyada de Montserrat Serna, que ja está ben forta. M'he deixat anar, sinó faig el régim amb exactitud, no funciona. I, no el faig bé, l'ensietat em controla, ai...
Dijous, 24 de novemebre sí, enguany també avui han encès els llums nadalencs.
Dissabte 26: taller d'en Xavier Pedro, Volviendo a la Esencia. Reparteix apunts de "La Tabla Esmeralda" Endavant som ara i aquí.
Aquesta novembre em deixa l'emprenta del curs que segueixo on-line amb "la asociación conciencia" el curs de meditació. sí, he pogut obrir-me a meditar, entrar en silenci i el silenci m'acompanya a l'Oració. Gràcies, gràcies, gràcies.
DESEMBRE 2016
Desembre ha començat regalant-nos una comunio total amb Carolina Herrera Ezquizabal, la "meva cuidadora" Gràcies a la Vida per aquest regal. La nit del u al dos, fou una marevella, gairebé no vaig dormir, vaig rebre el regal del Crist de sentir-nos fora del temps i l'espai, no éram en el programa, sinó en l'Amor Original. Calmat, senzill, sense focs artificals: només Amor. Gràcies per aquest regal que integro amb tot el Cor. Esperit Sant acompanya'm a sostenir l'atenció, per poder adonar-me quan em nego a l'Amor. Setmana del 5 al 9 farcida de festes. Soletat, quietut, silenci.
Preparem el final del curs de meditació.
Preparem el final del curs de meditació.El despedim el dilluns 12 i el dijous 14 Reyes Ollero tamca el curs. Gràcies germana per tot l'Amor Compartit. Gràcies. El dimecres 14 però, fem un dinar amb el grup de la Coral Gent Gran Cantem, bé uns són del grup coral i d'altres amics del cantaires.No hi sóc perque faig la foto, va ser una bona estona de comunicació i companyia. Teresa, Aurora, Ma Angels i tres més del grup coral Cantem, participen en el Concert de Nadal de l'Auditori Jo enguany tampoc hi seré, ja fa dos anys que no hi participo, i n'estic contenta.
També l dimecres dia 14 m`arriba la notícia que en Toni Molina, ha deixat el cos fisic, Aquesta és la nota que he pujat al Facebook, despedir-me d'un company de camí irrepetible. Gràcies Toni per tot l'Amor i Geni que ens has regalat, gràcies.Tony ha vuelto a Casa. Él nos ha abierto caminos, nos ha abierto puertas, nos ha montado ascensores, nos ha conducido al camino "del si puedo". Nunca se permitió volver a atras. Gracias a la Vida por haberte conocido Toni, Tú eres immortal, hoy eres libre de un cuerpo, que nunca pudo detenere. Nos falta tu risa, tu juego, tu reto, pero hoy más que nunca nos muestras que Somos Espiritu, y en el Espiritu por Siempre Nos encontramos, nos reconocemos y Vamos juntos. Somos Uno, Somos Amor Absolutamente Incondicionado. Somos.
El divendres 16 fem el Concert de Nadal a Torre Llobeta, i cantem una un altre coral "Do de dones" que també assaja a la casa.
Poc a poc ens anem apropant a nadal. Ara em manquen paraules, cada vegada els silenci es fa més amb el meu espai de vida. M'hi sento bé en el silenci, em dóna calma, serenor, alegria tranquil·la. Bé, gràcies per aquest moment de Vida. Gràcies.
També el diumenge dia 18 el vam viure cantant, al matí a l'església de Sant Cristòful, a la Zona Franca. Fou un moment ple de goig. Després un grupet de la coral, vam dinar junts al "Trecadis", de l'Avd Gaudí. A la
tarda vam cantar al Centre Civic de Navas.
El dilluns 19, a la sala Villarroel, Sergi Torres, quin goig¡ El teatre está completament adaptat, de tal manera que les cadires de roda, són a primera fila, a peu d'escenari. S'ha esfumat el sentiment de veure en Sergi a dalt d'un escenari inaccesible. Gràcies, gràcies, gràcies."Som absolutament responsables del que vivim en les nostres relacions" Gràcies Sergi
La setmana se'ns escapa.
Divendres al matí saludo a Ramona Solans, no, aquest any no hi aniré a dinar. Ramona segueix amb la seva magnífica cuidadora Montserrat Tudo.
Aquí veiem el neixement de casa d'enguany.
Les festes de nadal d'enguany han sigut cassolanes. El dia 24 vaig dinar anb la família Ardanuy al "Trencadís". Va ser un bon regal que em feu Lolita. La nit bona a casa. Nadal a casa, en pau amb goig, amb plenitud.
De fet el recuperar-lo em sorprèn que gairebé no me'n recordo, ja ha passat. Sant Esteve va ser un dia sorpressiu, al matí ningú de la familia Roca/Margarit es va comunicar amb mi, i quan jo ho vaig intentar a la tarda no me'n vaig sortir. El vespre vaig parlar amb Anna Margarit, la trobada familiar del dia de Sant Esteve, suspesa perqué Assumpta passava la grip. No me'n van dir res, es van oblidar de mi. Tot ben natural.
Aquí veiem a Daria ja está feta una noieta, el dia 10 de desembre va complir 7 anys. Felicitats Daria, que la Vida sigui per a tu un regal cada dia. T'estimem¡
La setmana del 27 al 31 ha estat callada i calmada. El passat dia 27 amb Ma. Teresa Segarra, vam despedir l'any al restaurant de la Barcelonesta de Ca la Núri. Va ser un punt de trobada entre les dues, un moment perfecte, i com a tal, irrepetible. Gràcies.
El dia 29 he telefonat a Juan Blesas, i em va contestar. Va ser dur, está malalt físicament, la depressió a que va donar pas l'ha portat a un càncer de fetge en extensió als ossos. El nostre Juan se'n va, sense haver acceptar de viure l'Esperit que és no ha pogut, és la seva decisió, però és dura. En el somni dual la duresa és constant, hem inventat un joc cruel per a l'altre que sóc jo mateix. Em conforta el sentiment de que puc viure-ho des de la Veritat. És el somni que hem volgut viure i ho hem volgut així. T'estimem "petitó", t'estimarem sempre i ens retrobarem en la Llum de l'Amor Etern que ens Ha Creat de la Seva Pròpia Esència. 
La nit del divendres 30 , ens vam trobar amb Marisol Muñoz, al Timbalet. Ho vam fer el vespre, prop de les vuit. Vam celebrar la nostra amistat i despedim l'any, acceptat-nos tal com som. Ella una soprano en creixement, enguany a l'esglèsia de Nuria, la nit del 24 va celebrar "el cant de la Sibil·la" i desprès la missa del "gall"- Felicitats amiga. 
Et desitjo plenitud de Vida.
I, som a dia 31 desembre de 2016, si és que el temps exiteix. I, si en Jorge Lomar veiés aquestes lletres em diria que "el temps i el que en ell sembla passar és la meva decisió de voler viure'm separada". És cert ¿perqué necessito més temps?
Gràcies el 2016 i tota la bellesa i goig de viure que m'ha regalat. M'ha regalat la possiblitat d'acceptar-me com l'Esperit d'Amor que Sóc en el Pensament de Déu. Gràcies.
Infinit Gràcies per l'Instant Sant regalat el diumenge al matí. Gràcies.
Tarda a Cal Puiggros amb Lolita i Agustí. Som-hi.
En el taller ·El Curso de Milagros" ens proposen llegir i compartir "La desaparición del Universo de'n Gary Renard. som-hi.
Diumenge 6, Teresa Pons ens convida a Aurora i Ma Angels en un Festival que fan a l'Orfeo Gracienc de "la iaia Luisa". Vam passar una bona tarda. Per cert l'entrada del c/Asturies, la casa on viu Helena Cordon, ja esta adaptada. Que bé¡
Dimecree dia 9, visita al doctor Castellarnau. Quina alegria em sentit tots, jo, ell i Marta. Hi tornaré abans de prendre cap decisió respecte a la possible operació de pelvis.
Divendres 11, despedim a Blanca Bargalló. Ho fem amb la meditació de l'Hora Violeta.
Gràcies germana per tot l'Amor compartit, gràcies.
Els dies passen o jo passo pels dies, no ho sé. De fet quan la Vida és instant present, el temps no existeis, ni jo tampoc.
Diumenge 20 de novembre de 2016, al Paranif de la Universitat de Barcelona, homenantge els represaliats pel franquisme. M'hi acompanya Teresa Pons Dones, Teresa és viuda fa uns sis anys. Ens vam conèixer quan vam iniciar la Cora de Gent Gra de Navas, ella hi és des del principi. Aquest any ens hem apropoat força i gairebé un o dos dies per semana sortim a berenar, juntamente amb Aurora Llopart. En les nostres tardes de diàleg, en demanar-li si em volia acompanyar a l'acte d'homematge els represa.iats pel framquisme, m'explicà que el para del seu marit, en temps de la Repçublica era xofer del cotxe del President de la Generalitat. Concretament del President Macia i Companys.
Després de recollir el document de reconneixement. Tornem cap al nostre barri. Ens vam quedar a dinar a l'Hotel Sant pau, del c/Sant quintí. Gràcies Teresa.
Dimecres 23, Nutricionista acompanyada de Montserrat Serna, que ja está ben forta. M'he deixat anar, sinó faig el régim amb exactitud, no funciona. I, no el faig bé, l'ensietat em controla, ai...
Dijous, 24 de novemebre sí, enguany també avui han encès els llums nadalencs.
Dissabte 26: taller d'en Xavier Pedro, Volviendo a la Esencia. Reparteix apunts de "La Tabla Esmeralda" Endavant som ara i aquí.
Aquesta novembre em deixa l'emprenta del curs que segueixo on-line amb "la asociación conciencia" el curs de meditació. sí, he pogut obrir-me a meditar, entrar en silenci i el silenci m'acompanya a l'Oració. Gràcies, gràcies, gràcies.
DESEMBRE 2016
Preparem el final del curs de meditació.
Poc a poc ens anem apropant a nadal. Ara em manquen paraules, cada vegada els silenci es fa més amb el meu espai de vida. M'hi sento bé en el silenci, em dóna calma, serenor, alegria tranquil·la. Bé, gràcies per aquest moment de Vida. Gràcies.
tarda vam cantar al Centre Civic de Navas.
El dilluns 19, a la sala Villarroel, Sergi Torres, quin goig¡ El teatre está completament adaptat, de tal manera que les cadires de roda, són a primera fila, a peu d'escenari. S'ha esfumat el sentiment de veure en Sergi a dalt d'un escenari inaccesible. Gràcies, gràcies, gràcies."Som absolutament responsables del que vivim en les nostres relacions" Gràcies Sergi
La setmana se'ns escapa.
Aquí veiem el neixement de casa d'enguany.
Les festes de nadal d'enguany han sigut cassolanes. El dia 24 vaig dinar anb la família Ardanuy al "Trencadís". Va ser un bon regal que em feu Lolita. La nit bona a casa. Nadal a casa, en pau amb goig, amb plenitud.
Aquí veiem a Daria ja está feta una noieta, el dia 10 de desembre va complir 7 anys. Felicitats Daria, que la Vida sigui per a tu un regal cada dia. T'estimem¡
La setmana del 27 al 31 ha estat callada i calmada. El passat dia 27 amb Ma. Teresa Segarra, vam despedir l'any al restaurant de la Barcelonesta de Ca la Núri. Va ser un punt de trobada entre les dues, un moment perfecte, i com a tal, irrepetible. Gràcies.
I, som a dia 31 desembre de 2016, si és que el temps exiteix. I, si en Jorge Lomar veiés aquestes lletres em diria que "el temps i el que en ell sembla passar és la meva decisió de voler viure'm separada". És cert ¿perqué necessito més temps?
Gràcies el 2016 i tota la bellesa i goig de viure que m'ha regalat. M'ha regalat la possiblitat d'acceptar-me com l'Esperit d'Amor que Sóc en el Pensament de Déu. Gràcies.
enllaç a 2017 saltem al buit