(UCDM-1.1:50)
enllaç a el Jardí de la Mare de Déu 2014-2019
L'any 2017 s'ha posat en marxa.
L'any 2017 s'ha posat en marxa.
El dia u el vaig passar a casa, la cadira nova té un motor danyat, i el proper dia 11 hem de portar les dues cadires a l'Ortopèdia per veure si pode camviar un motor de la cadira "vella" a la nova.
Avui, donçs silenci, quietud.
Avui, donçs silenci, quietud.
Un any que comença amb silenci, interrogants i acceptació del que porta el moment.
Acceptació del que porta el moment i observació dels espais que, semblem bloquejats, o que la meva ràpida capacitat d'emetre judicis bloqueja.
El dimecre dia 4, dinar el trencadís amb el grup d'amics de Lolita Ardanuy Moore, Rosalia, Ana Mari, Emilio, Agustí i Lolita.
Va ser una molt càlida trobada, Emilio és nat en un poble de Soria i un apassioant del diàleg que obra la ment i el cor.
Sortiem del dinar a mitja tarda, aleshores amb Rosalia, Lolita i Agustí, vam anar a prendre un cafè a Cal Puiggros.
Ens separavem al vespres joióssos per la trobada compartida. Gràcies.
Acceptació del que porta el moment i observació dels espais que, semblem bloquejats, o que la meva ràpida capacitat d'emetre judicis bloqueja.
El dimecre dia 4, dinar el trencadís amb el grup d'amics de Lolita Ardanuy Moore, Rosalia, Ana Mari, Emilio, Agustí i Lolita.
Va ser una molt càlida trobada, Emilio és nat en un poble de Soria i un apassioant del diàleg que obra la ment i el cor.
Sortiem del dinar a mitja tarda, aleshores amb Rosalia, Lolita i Agustí, vam anar a prendre un cafè a Cal Puiggros.
Ens separavem al vespres joióssos per la trobada compartida. Gràcies.
El dia 5 Carolina em feia una sèrie de fotografies a la màquina de cossir. Va ser el meu regal de Reis per a mi mateiixa.
Fa anys que no faig la carta als Reis de l'Orient. Aquest anys, però, m'han visitat.
Els Reis van regalar-me Or, conexió amb l'Esperit, Encens, Gratitut per sentir-me estimada Eternament per l'Esperti Creador, i Miira, humilitat per acceptar Ser l'expressió de l'Amor Creador. Gràcies pel Vostre/Nostre Amor Incondicionat. Gràcies.
Dilluns 10 de gener 2017. He telefonat a Juan Blesas, per interessar-me per la seva salut. Em diu que está molt malament, que això s'acaba. Em demana per venir a vuere`m. Ve amb un tacsi, te dificultats per aguantar-se dret i encara més per mantenir-se quiet. ens fem una càlida abraçada. Em diu que ha perdut la partida: li recordo que l'última paraula és del Pare Etern.
Tarda Espai Nova-Terra: conferrència de Xavier Pedro sobre Egipte.
Dijous dia 12 recollida de cadires, la nova funciona molt bé Gràcies pel treball ben fet, amics de l'Ortopèida Som. 
Per cert Carolina es va atrevir a pujar la cadira fins a casa asseguda en ella. Va ser força divetit el trajecte.
Per cert Carolina es va atrevir a pujar la cadira fins a casa asseguda en ella. Va ser força divetit el trajecte.
Després de la visita de Joan Blesas, estic inquieta, vull obrir espais de llibertat on ell s'hi pugui mirar.
Ets Llum Juan, sempre serás Llum, no pots ser res més.
L'experiencia de ser amor en l'àrea mental física és difícil quan posem més atenció en la por que en l'Amor que Som. 
Avui, som a 13 de gener, un dia dedicat a visulaitzar els videos de Xavier Pedro del taller de Starlight: La Flor de Lis. 
Ara i aquí som a dimarts, 14 de febrer de 2017. Gràcies pel dia d'avui.
Els tallers de la Flor de Lys, m'han dut a repassar el viscut en aquesta petita vida actual. Ho repassem per septenis, el més meravellós és adonar-me que els primers set anys, compartits amb el pare, em va regalar les eines per enfocar la resta del camí. Ara cal redescubrir les eines, neteixer-les i fer.les servir per viure dia a dia.
Faig un salt i entro al mes de:
MARÇ 2017
He tornat a Girona, el dimarts dia 7 hi pujava, el dia 8 el vam passar a Lloret de Mar, viistant el Mseu del Mar, i l'endemà Glòria va fer possible tornar a Tossa de Mar.
He tornat al "Codolar". Gràcies a la vida per tot l'Amor gratuït que en rebu, Gràcies.
El dia del pare, després de tornar a visualitzar "Nossolar", em vaig trobar amb la pel·licula de Kevin Sorbo: What Iff. Sorpreses del fet de viure.En Kevin segueix amb el seu esplendit camí, ben abrigat amb la seva família. Vull posar aquesta imatge que ell penja al Facebook, pel desembre 2016 i l'enllaç a la pel·licula, no calen més comentaris, Si més no per ara. 
El dissabte 14 de gener, em vaig incorporar al taller presencial de "la Flor de Lys" conduit per Xavier Pedro. Ara no faré gaires comentaris.
FEBRER 2017 
Vull deixar nota de que Rosa Ma Winn, ha tornat al Pare.Sembla que ha estat el dia 9-10 de febrer. Descansa en Pau, germana estimada que t'acompanyi tota la Llum i Amor Incondicionat que ens has regalat. Gràcies, gràcies, gràcies! Sempre serem Unitat en l'Origen!
Som a 14 de febrer, el passat dia 11, dissabte, vam viure el 5è taller. En cada taller es treballa un septeni, segons el full de ruta "Eseni".
He pogut confirmar que el qui fou el meu pare en aquesta encarnació, tenia un nivell, sembla que força conscient, de saviesa Esenia. També la mare, però en ella era innat, no ho havia passat al conscient. Com jo mateixa que és ara que aquesta conciència soterrada en el subconscient começa a obrir-se..
En tornar a casa el vespre, vaig quedar-me a fer un mos al "Timbalet", Volia passar una estona acompanyada a prop de casa.
Aquesta setmana, he cercat una pel·lícula de la que ens va parlar en Xavier "Nosso lar" i, certament l'ànima s'expandeix en veura-la.
Bé i ara, deixe-me posar l'enllaç a la pel·lícula: Nosso lar, és com si el pare, em volgués mostrar el camí fet i el possible camí a fer. Gràcies pare, gràcies mare, gràcies pel vostre amor. Gràcies per fer-me comprendre que pertanyem a un grup d'ànimes que estem servint juntes. Grácies, gràcies, gràcies.
Aquesta setmana, he cercat una pel·lícula de la que ens va parlar en Xavier "Nosso lar" i, certament l'ànima s'expandeix en veura-la.
Ara i aquí som a dimarts, 14 de febrer de 2017. Gràcies pel dia d'avui.
Els tallers de la Flor de Lys, m'han dut a repassar el viscut en aquesta petita vida actual. Ho repassem per septenis, el més meravellós és adonar-me que els primers set anys, compartits amb el pare, em va regalar les eines per enfocar la resta del camí. Ara cal redescubrir les eines, neteixer-les i fer.les servir per viure dia a dia.
Faig un salt i entro al mes de:
MARÇ 2017
He tornat al "Codolar". Gràcies a la vida per tot l'Amor gratuït que en rebu, Gràcies. 
La pel·licula que es degué estrenar a Espanya més o menys el 2012.
El dia 21 de març 2017 vaig telafonar al telefon fixe de Jaun Blesas Gonzalez, li trucava al mòvil i no em contestava. Si va pasar la seva gemrana Carmen.
El dia 21 de març 2017 vaig telafonar al telefon fixe de Jaun Blesas Gonzalez, li trucava al mòvil i no em contestava. Si va pasar la seva gemrana Carmen.
En Juan va fer el Trànsit el passat dia 15 de març, a casa seva, acompanyat per la seva germana. El va precedir en el trànsit el seu pare que va deixar el cos el dia 1 de març. Que el vostre camí sigui d'Amor i Llum, Aparenment no heu trobat en aquesta encarnació el camí que volieu fer. 
Podem sentir que el viscut és pel creixement i maduresa de la vostra ànima. Juan Blesas Gonzalez, Grenoble, Francia, 24 de juny de 1963-Barcelona15 de març 2017 "Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes t'en vas lluny d'aquí, però el record del amor que vam viure no l'esborra la pols del camí". Sempre junts en l'Infinit Juan.
Dimarts 28 de març, ens hem trobat amb Carolina Herrera Villada i la seva mare, Consuelo. Celebrem la recuperació de Carolina, que va ser operada el dimecres 15 de febrer, a la residència del Valle Hebrón. Operada de matriu, l'operació és un èxit, peròla recuperació és lenta. Encara no treballa: és a dir, ara mateix sóc lliure, no tinc cuidadora. La mare de Carolina, com ella una Colombiana encantadora. Gràcies amigues pel vostre efecte. Gràcies.
Seguim endavant...
ABRIL 2017
Sant Jordi, 23 d'abril de 2017. Visitant el complex del Hospital de Sant Pau, que, actualment és Patrimoni de la Humanitat. Hi anem amb Rosa Balague. Vam fer un bon passeig pel tram de soterrani que ja está restaurat, quina pau, gràcies.volgués que no, hom reviu les hores passades en aquests passadissos, quant hi vaig ésser ingressada en les primeres operacions, amb la mare, amb en Santi, amb el tiet Jaume, amb la nostra Marta, temps era temps.Un bon dia. ràcies Rosa per el dia compartit. 
El mes d'abril s'ha esfumat. He treballat en profunditat el "Curs d'Integració del Perdó", amb Jorge i Reyes, per Internet
. He passat la febrada de voler tornar enguany a Findhorm, però, tampoc será ja que l'economia, és la que és i ens quedarem a Barcelona, perquè amb tant curset de creixement espiritual les butxaques són ben buides.
Hep una fotografia de la pel·licula "Siete novias para siete hermanos" M'encanta!
Gràcies a la Vida per aquesta experiència meravellosa.
El dissabte dia 28 d'octubre va telefonar Ma Teresa Segarra per comunicar-me que Montserrat Miserachs Cros havia traspassat.
El dissabte onze dinem amb Glòria a la "Granota", ella es prepara per tornar a Burquina-fashion. Marxa el setze d'aquest mes.
Divendres u, dinem al Timbalet amb Ma Teresa i Carme Vila, em retornen la cadira de rodes i l'ha deixem al parking. Hep, Ma Teresa em regala la cadena per ferma la cadira. Gràcies. Vam fer una estona de parada davan l'escola Antoni Balmanya del Carrer Fresser/Trinxant.Un espai de silenci pels presos politics.
Seguim endavant...
ABRIL 2017
Entrem al mes d'abril, amb el 7è taller de la Flor de Lys, el dissabte dia 1 i "Volviendo a l'Esència" el dia 2. Deixo en mans de Xavier Pedro, el cor de mineral de rodocrosita amb la cadena, És el mineral de les ànimes bessones que m'ha acompanyat al llarg del camí fet. Les paraules que em surten de dins del cor són: "res no falta, res no sobra, tot está consumat. El propòsit s'ha acomplert. Els meus germans l'han realitzat i jo beneixo la Vida que m'ha permès ser-hi present. Gràcies, gràcies, gràcies.
Del 6 al 17 d'abril en Xavier i un grup nombrós dels seus deixebles, viatjen a Egipte..El proper taller de la Flur de Lys, no será fins el 14 de maig.
El 22 d'abril a les 18h, conferencia d'Emilo Carrillo Benito al'Hotel Sants Barcelona. Magnífica expressió de tots els nivells possibles de Creació i, recorda: en tots Désu hi és present. Em vaig sentir peça d'aquest meravellós puzle, la més llunyana, potser, però peca del puzli en conclusió. Gràcies per aquesta tarda conectada a l'Univer. Torno a casa amb el bus32, com si hagués tornat de "Madrid" ;
Del 6 al 17 d'abril en Xavier i un grup nombrós dels seus deixebles, viatjen a Egipte..El proper taller de la Flur de Lys, no será fins el 14 de maig.
El dia 24 vaig telefonar a Aurea Saldes l'oblata, amb comunicar que en Pere Jane Galbete ha traspassat, ho feu el dia 21 i el van despedir el dia 23, el pare Jordi envia un correu, que jo no viag veure. Adéu Pere, gràcies per la fe viva i viscuda que ens has regalat, gràcies per l'efecte que em feies sentir a prop teu i amb Blanca, la teva esposa. Gràcies Pere i perdona'm per no haver estat a prop el dia que et vam despedir. El teu Cami és Pau, Llum i Glòria a prop del nostre estimat benefector Jesús-Crist. La seva Pau t'acompanyi. 
No em demaneu d'expressar com va anar la diada de les Montserrats, se'm va esfumar de les mans. Això sí, vaig asmurçar al "Timbalet" amb Rosa Marin, Carolina Herrera Villada i Neus Pallarès Queraltó.
No em demaneu d'expressar com va anar la diada de les Montserrats, se'm va esfumar de les mans. Això sí, vaig asmurçar al "Timbalet" amb Rosa Marin, Carolina Herrera Villada i Neus Pallarès Queraltó.
El mes d'abril s'ha esfumat. He treballat en profunditat el "Curs d'Integració del Perdó", amb Jorge i Reyes, per Internet
. He passat la febrada de voler tornar enguany a Findhorm, però, tampoc será ja que l'economia, és la que és i ens quedarem a Barcelona, perquè amb tant curset de creixement espiritual les butxaques són ben buides.
Hep una fotografia de la pel·licula "Siete novias para siete hermanos" M'encanta!
Acomiadem el mes d'abril i deixem pas a un amig que ve florit i amb cantades.
Gaudirm dels concerts de primavera i això vol dir, col·laboració i disciplina. El tema de la col·laboració m'és senzill, el de la disciplina m'hi fixo. La disciplina és un dels meus punts febles, si no entenc el perquè he de fer quelcom, la disciplina m'és feiuxuga, aleshores per molt que ho volgui fer el millor que puc, hi ha quelcom que patina.
MAIG 2017 
El dimarts dia dos de maig, em telefona Carolina Herrera Villada, la cuidadora que em regala l'Ajuntament, per dir-me que la ceva mare Consuelo, ja ha acabat l'estada a Barcelona i es prepara per marxar, se'n va el dia 10 de maig. Li agradaria despedir-se de mi. Ens trobem a baix al "Timbalet" i després anem a fer un tomb per Barcelona. Ens despedim amb un petit aperitiu al xamfrà de Via Laietana amb Ferran. 
Gràcies a Consuelo i Carolina per tot el respecte que em regalen. Elles a mi em porten la bella força indomable de les terres Colombianes. Carolina nasqué a Cali, Colòmbia, filla de Consuelo i Italo, emb un posterior pare adoptiu: Alberto. Gràcies Carolina per la teva confiança, efecte i respecte. Gràcies. Déu t'acompanyi Consuelo.
Gràcies a Consuelo i Carolina per tot el respecte que em regalen. Elles a mi em porten la bella força indomable de les terres Colombianes. Carolina nasqué a Cali, Colòmbia, filla de Consuelo i Italo, emb un posterior pare adoptiu: Alberto. Gràcies Carolina per la teva confiança, efecte i respecte. Gràcies. Déu t'acompanyi Consuelo.
El dijous dia 4 al mati me'n vaig anar a comprar cera a la cereria del carrer del Bisbe, dons ha plegat, ha claudicat, un altre comerç de casa nostra que desapareix per entar a la moderntat economica del país.
Font i plaçeta dedicada a Emili Vendrell, al principi del C/Joaquim Costa.
Sóc feliç- Per a mi és un bon moment, una vegada he acceptat que Finhornd queda esperant l'any proper.
Tot está com ha d'estar. Passa el possible. Emilio Carrillo Benito, amb el seu diàleg clar, lluire i reponsable, va mostrant-me el procés de viure la materia, la capa que en envolcallar-nos ens fa oblidar l'Origen de Llun, Pau i Unitat.
El 14 de maig, el vuité taller de taller de La Flor de Lys, com diu en Sergi Torres_"nos estamos marchando" Poc a poc la feina és acabada. Deixeu-me destacar que, al hora de dinar, me'n vaig anar a fer un petit aperitiu a "Can Pere Tapes, al passeig de Felip II. sí, sola, així és el meu present. Vaig estar en pau i goig. Gràcies. Deixeu-me obrir el tema de Joaquim lledó Viola, ho he anat sabent a poc a poc, primer Marina em digué que estava molt greu ingressat a l'hospital de Mar, com és "natural" la seva família no m'ha donat el permís per anar-lo a visitar, és a dir, segons Marina ara no, més endavant, quant estigui estable... Després em va dir que l'ingrés fou el 5 d'abril, d'enguany. 
La pregaria és viva, l'he enregat a l'Esperit Sant, només l'Esperit en la immensitat del Seu Amor, sap que cal ara.
Tot está com ha d'estar. Passa el possible. Emilio Carrillo Benito, amb el seu diàleg clar, lluire i reponsable, va mostrant-me el procés de viure la materia, la capa que en envolcallar-nos ens fa oblidar l'Origen de Llun, Pau i Unitat.
El dia 18 de maig, Marina em comunicar que era a Barcelona Lisbeht Adrianza, la deixeble de Rosa Ma Winn, que feia un petit taller, fins i tot me'n va dir el preu: "40,00 euros". 
Dons sí, l'endemà a les 18h, jo era el pis 2n2a, del carrer Trafalgar, 19 a l'espai que Anna, una deixeble de Rosa Ma Winn, ha cosntruit, amb l'Esperit Sant, per servir a l'Amor. Una feliç experiència. Gràcies Sant Esperit de Vida Eterna. 
El 20 de maig col·laboració de la Coral de Gent Gran Cantem a les festes de primavera del Camp de l'Arpa. Concert, vermut i dinar, ostres, ostres, no d'ostres no em vam menjar, va ser una paelleta...
El 20 de maig col·laboració de la Coral de Gent Gran Cantem a les festes de primavera del Camp de l'Arpa. Concert, vermut i dinar, ostres, ostres, no d'ostres no em vam menjar, va ser una paelleta...
A les onze del matí ens vam reunir a la Placeta del Tacxi. Al concert era a les dotze. .jpg)
L'hoeta que ens hi vam esperar vam fer tot, fins i tot els qui es van animar van ballar!
.jpg)
L'hoeta que ens hi vam esperar vam fer tot, fins i tot els qui es van animar van ballar!
A escoltar el concert cuatre gats i un parell de gossos, hi que hi fa, els gossos van estar callats, això vol dir que ens van escoltar.
El vermut a la terrassa de "O Cañota",
Al dinar una mica més tard de les dues, perquè vam ser tant colla que es van haver de fer dues paelles. 
Vam passar un dia joiós. Alejandro no es va quedar al dinar, pero va ésser amb nosaltres fins al migdia, després del vermut.
Després del dinar uns pocs encara ho vam rematar prenen un cafè al bar de la placeta.
Gràcies a la Vida per un día de goig fratern que sempre recordarem! 
Dilluns 22 de maig fèiem un reportatge fotogràfic al Carrer Castillejos, 231, amb Carolina Herrera.El xamfrá de l'aiaia, aquí ella acostumava a prendre el sol els matins d'hivern.
Temps era temps. Àvia t'he arribat a sentir dins meu, he sentit la teva solitud, la teva por, la teva ràbia, el teu dol.
Dilluns 22 de maig fèiem un reportatge fotogràfic al Carrer Castillejos, 231, amb Carolina Herrera.El xamfrá de l'aiaia, aquí ella acostumava a prendre el sol els matins d'hivern.
Temps era temps. Àvia t'he arribat a sentir dins meu, he sentit la teva solitud, la teva por, la teva ràbia, el teu dol.
T'he sentit àvia meva de molt abans de éixer en aquesta vida present, t'he sentit àvia com a la petita Maria, el teu dol i culpa callada en la seva "mort", el dol i el rencor per el meu actual neixement que no sabies, tantes nafres amaguem que s'ens queda l'amor adormit.
Amb Carolina compartim hores de recerca personal acompanyant-nos l'una a l'altre.
Retrobamentes amb els espais familiars d'abdues, ella els porta al seu cor de Caleña, jo al meu cor de Barcelonina
Als qui tenen cos i els qui no flueixen en el nostre sentiment de germanor. El temps i l'espai no existeixen, són la nostra creació per viure'ns separats. i en la nostra relació fem un "poti-poti" d'ací i d'allà ple d'amor. honestatat i confiança en la Vida i en la nostra relació.
Retrobamentes amb els espais familiars d'abdues, ella els porta al seu cor de Caleña, jo al meu cor de Barcelonina
Als qui tenen cos i els qui no flueixen en el nostre sentiment de germanor. El temps i l'espai no existeixen, són la nostra creació per viure'ns separats. i en la nostra relació fem un "poti-poti" d'ací i d'allà ple d'amor. honestatat i confiança en la Vida i en la nostra relació.
La relació amb Carolina Herrera Villada i la seva extensa familia, em dona sentiment de ésser acollida, aquest sentiment, però, també comporta renuncia a mi mateixa, a tot el que hem viscut amb els qui ens hem estimat i estimem: com podem. La relació amb la familia de Carolina em representa fer-me una amb la seva història: És això el que realment cal? Deixo la meva història personal, per posar-me a la pell d0un altre història familiar no resolta i sense vistes a fer-ho?
JUNY 2017 
El juny ens porta aires d'amor fratern i llibertat.El meu germà Joaquim Lledó Viola ha deixat el cos físic, retornant a l'Origen Etern on Existeix en la plenitud. La matinada del 13 al 14 de juny, ens va deixar. Erem a l'Hospitl del Mar. Hi va ingressar molt greu el 5 d'abril, al llarg d'aquestes semanes, li varem practicar diverses proves i operacions, no se'n va poder sortir.
No l'he pogut acompanyar quan encara era despert, Marina em va avisar que havia entrat en coma, divendres dia 9, al vespre. Vaig anar´ni el dissabte dia 10, i vaig tornar el diumenge matí i tarda quedant-m'hi a la nit, el dilluns nit de nou en Joaquim i jo ens vam acompanyar en el silenci de l'Hospital, el dimarts dia13, ens hi vam quedar Marina i jo, i aquesta fou la nit en que el vam acompanyar a l'Origen de l'Amor Incondiconat.
El juny ens porta aires d'amor fratern i llibertat.El meu germà Joaquim Lledó Viola ha deixat el cos físic, retornant a l'Origen Etern on Existeix en la plenitud. La matinada del 13 al 14 de juny, ens va deixar. Erem a l'Hospitl del Mar. Hi va ingressar molt greu el 5 d'abril, al llarg d'aquestes semanes, li varem practicar diverses proves i operacions, no se'n va poder sortir.
Adéu Joaquim i gràcies per tota la Vida que hem compartit des del Cor. Gràcies.
Comiat a Sancho d'Avila el dia 16 de juny.
Gratitud als germans en Esperit que ens hi acompanyen! 
El 22 de juny tancavem el curs de cant coral a Torre-Llobeta. I.. sí vem cantar el "saltiró de la Cardina" I vam gaudir d'allò més de la festa que fou com una mica de revetlla, coque, cava. Ma Teresa va venir a viure_ho amb nosaltres i en acabar vam a anar a fer un mos al Timbalet amb Carolina quí fou la reportere fotogràfica.
Un dia joiós i irrepetible, d'amistad, de cant, de fluir en el instant present.
Un dia joiós i irrepetible, d'amistad, de cant, de fluir en el instant present.
Lolita Ardanuy també i va ser, li va costar una d'arribar perqué últimament caminar s'ha li fa molt dolorós, al cap i a la fi, vingué i s'ho passar molt bé. En acabar el concert ella i Agustí van marxar cap a ca seva, mentre nosaltres dues posavem proa cap al "Timnbalet". Cap a les dotza, com la "Ventafocs" cadascú cap al seu cau. 
L'endemà cap a migdia em posava en marxa cap a Montserrat,. Hi vaig passar la revetlla que era divendres 23 i tornava cap a casa el dilluns 26 al matí. Quina revetlla i quina estada a Montserrat¡ El diumenge 25 arribava Ma Teresa Segarra, volia compartir un dia amb mi a Montserrat, hi havia estat quan vaig ingressar en els Oblats, però fou un dia dedicat al grup, ella i jo no ens vam viure. Aquesta vegada sí, hem compartit un Montserrat Infinit, una mica emboirat, com si
L'endemà cap a migdia em posava en marxa cap a Montserrat,. Hi vaig passar la revetlla que era divendres 23 i tornava cap a casa el dilluns 26 al matí. Quina revetlla i quina estada a Montserrat¡ El diumenge 25 arribava Ma Teresa Segarra, volia compartir un dia amb mi a Montserrat, hi havia estat quan vaig ingressar en els Oblats, però fou un dia dedicat al grup, ella i jo no ens vam viure. Aquesta vegada sí, hem compartit un Montserrat Infinit, una mica emboirat, com si
estigués prenyat de Independència.
enllaç a fill del Cel a la terra ...
Sí el moïment per la Independència va endavatn, hi ha un àmpli grup de gent que es sent catalana que volen la independència, com si d'això en depengués la salvació del món. I, en depèn, creiu-me. Per a ser lliure has de ser independent, però, no políticament, ni econòmicament, has de ser independent de tu mateix, has de acceptar que ets pura esència de Vida,
enllaç a fill del Cel a la terra ...
Sí el moïment per la Independència va endavatn, hi ha un àmpli grup de gent que es sent catalana que volen la independència, com si d'això en depengués la salvació del món. I, en depèn, creiu-me. Per a ser lliure has de ser independent, però, no políticament, ni econòmicament, has de ser independent de tu mateix, has de acceptar que ets pura esència de Vida,
Existència en manifestació. 
Plenament consciente que l'altre és un reflex de tu mateix que t'has presentat a l'exterior per extendre la relació. Ma Teresa totalment integrada en el moïment independentista és un mirall que em mostra quelcom que no encerto a veure en mi. Ens vam enfilar força enllà en el camí de Sant Miquel, vam gaudir de l'espectacle de la Muntanya, vam demanar que ens fecin la "foto".
Gràcies.Vam dinar a l'Hotel Abat Cisneros, i a la trada vam seguir tombant. En passar per davant les cel·les de Ntra Senyora, li vaig demanar que m'acompanyes a creuar un mur, l'esglaonet que hi han deixat, feia al meys 25 anys que no havia entrat a les del·les de Ntra Senyora, que no accedia al "pont". Aquí ens hi eniu.Mur transparentat. Vam tornar a Brcelona el dilluns al migdia. Gràcies Ma Teresa per ser-hi empre,gràcies.
JULIOL 2017
El dissabte vuit de Juliol hem tancat el 1è nivell dels tallers de "la Flor de Lys". Ha estat una experiència encoratjadora. Un reconeixement del viscut mirat mitjançant els septenis. La nena que era educada amb Esència Cristica. L'experiència que la mort no existeix, en morí el pare quan vaig complir els set anys. L'aclaparement Karmic o ignorància volguda per una família que no podia fer res més que allò que volia fer. Gràcies a tots per configurar un camí a la recerca del Nostre Origen Cristic. Gràcies Amors, gràcies, Aquí l'imatge del grup, el dia de la cloenda. 
B
No sóc jo qui expressa, és Déu qui Vol Ser Expressat. Quant interferixo no es pot expressar. Déu vol expresar-se en el Seu Fill Unic que ens conté a tots. Quan voldrem acceptar que som el Fill de Déu Totpoderós, amb el dret i el deure d'esser U amb tota expressió de Vida? Perdona'ns Pare.
El
meu germà Rafel va anar a votar, amb totes les dificultats que té en aquest
present, vaiem que per sortir al carrer va amb caminadors, l'acompanya, Teresa
la seva muller i Marta al darrera, la seva filla gran.
Jo havia parlat emb ell, al matí, quan es preparava per sortir al carrer i em preguntava si jo també aniriá a votar. Aquesta fotagrafia, dons, és la última que tenim d'ell.
Vam sortir plegats de l'Incineradora de Sabadell i vam anar a Castellar del Vallés, a casa d'en Rafel i Teresa.
Sí perquè a m'ha semblat que preparar la veu em va bé per aprendre o tornar a respirar holísticament. De fet he de confessar-me que voldría treballar la veu però la disciplina que em cal: no la vull posar en marxa.
Plenament consciente que l'altre és un reflex de tu mateix que t'has presentat a l'exterior per extendre la relació. Ma Teresa totalment integrada en el moïment independentista és un mirall que em mostra quelcom que no encerto a veure en mi. Ens vam enfilar força enllà en el camí de Sant Miquel, vam gaudir de l'espectacle de la Muntanya, vam demanar que ens fecin la "foto".
Gràcies.Vam dinar a l'Hotel Abat Cisneros, i a la trada vam seguir tombant. En passar per davant les cel·les de Ntra Senyora, li vaig demanar que m'acompanyes a creuar un mur, l'esglaonet que hi han deixat, feia al meys 25 anys que no havia entrat a les del·les de Ntra Senyora, que no accedia al "pont". Aquí ens hi eniu.Mur transparentat. Vam tornar a Brcelona el dilluns al migdia. Gràcies Ma Teresa per ser-hi empre,gràcies.
JULIOL 2017
envinguda al Crist Blanca. Gràcies pel teu/nostre reconeixement, gràcies germana d'Origen, gràcies.
Gràcies Xavier pel teu acolliment discret, gràcies. Gràcies Grace, per acceptar la nostra presència, gràcies. 
El dissabte quinze de Juliol, vaig a missa a Sant Miquel dels Sants a Gràcia, la parròquia in van Ramona i Aurea. En sortir ens entaulem a la Cafeteria del plaça Rovira, aquí ens veiem.
Ramona segueix assenyalant les dificultats del camí. Només pensar en l'agost fa tremolar. 
Ens hem apropat el pensament que Ramona podia venir a viure a casa. De fet ni el pare Jordi, ni el pare Lluís, ni Aurea hi acompanyant, a la fi, m'ha sortit la por de veure-la a casa, havent de fer jo el paper de cuidadora, cuidades les dues per Montserrat Tudo. La carència em té atrapada i al meu entorn s'hi configura la situació seogns la carència que alimento.
Ho he deixat anar, i la possibilitat s'esvaït.
El 18 de juliol vam celebrar els seus 91 anys al restaurant de Gràcia del C/Sant Lluis. Vam ser-hi Isabel, Montserrat Tudo i jo, Aurea era de viatja i l'altre Montserrat no es trobava bé. Aquí el record d'aquell dia.
El dimecres al matí 19 de juliol, al Casal de Gent Gran de Navas, Heriberto Sandoval Cardona i el seu germà Victor Hugo, grabaven uns videos, d'uns 10 minuts, on jo expressava el meu sentit de vida en aquest moment present. Heriberto ha obert una pagina en la seva WebTv, on es podem escoltar i veure aquest videso. Gràcies als germans Sandoval per la seva confiança en la capacitat que puc tenir d'expressar-me. 
El 18 de juliol vam celebrar els seus 91 anys al restaurant de Gràcia del C/Sant Lluis. Vam ser-hi Isabel, Montserrat Tudo i jo, Aurea era de viatja i l'altre Montserrat no es trobava bé. Aquí el record d'aquell dia.
El dijous 20 m'arriba la notícia que Lluís Pinós, el marit de Mayte Llach ha deixat el físic. Descansa en la Pau de l?origen Lluís. Allà on hi l'Origen no hi ha nom no forma sigues Lliure i Pletòric de la Llum que És Eternitat. 
Ets joier de l'Altíssim gaudeix practicant el teu art d'Orfefreria, Atrapa la Llum del Pare/Mare i gaudeix-la en l'Art de abraçar la Lum Diamantina. Ets estimat Lluis, mira obertament la Llum que t'espera.
El divendres 21 a la tarda, al carrer Rogent em trobava amb Mayte i el seu fill Edgar. Descanseu amics, descanseu en la Pau.
Dimarts 25 de juliol emprenc camí cap a casa d'en Rafel a Castellar del Vallés.
Hi vaig havent dinat, només per a veure'ls, per ser-hi a prop. Feia pocs dies que en Rafel m'havia fet cercar de nou el cartell de la Republica, el vaig orientar per trobar-lo a Internet, ho va fer. Li vaig dir vindré a vuere't a casa, estic cansada de visitar-te a l'hospital..
Hi vaig anar, Teresa, Marta, Judit... Cada instant n'estic més lluny. Adéu Rafel t'estimo, t'estimo, t'estimo.I respecto profundament la familia que has creat amb la Teresa Rovira Moya.
Gràcies Rafel, per ser el meu germà gran.
Avui parlar d'en Rafel m'eixemple el cor, poc a poc el dolor del rencor i la ràbia que hem viscut en no saber.nos viure s'ha anat esvaïnt. Sentir que la mare és amb ell, que mai l'ha deixat, i que veritablemente confirmava el que sempre he sabut, que la mare ens ha estimat i ens estima tots amb un amor que nosaltres no hem sabut viure en temps present, quan ella vivia.
Avui parlar d'en Rafel m'eixemple el cor, poc a poc el dolor del rencor i la ràbia que hem viscut en no saber.nos viure s'ha anat esvaïnt. Sentir que la mare és amb ell, que mai l'ha deixat, i que veritablemente confirmava el que sempre he sabut, que la mare ens ha estimat i ens estima tots amb un amor que nosaltres no hem sabut viure en temps present, quan ella vivia.
AGOST 2017 .jpg)
.jpg)
L'agost és un mes que se'n va sense veure'l. Tinc un sentiment intern d'enyor profund, gairabé sembla que de despedida, ha marxat i marxa la major part del meu entorn emocional, l'altre també sembla més lluny ja que ells són independentistes i jo, aparentment no. I dic aparentment perqué no sé reconeixer el que sento dins meu. 
El quinze d'agost ha passat sense pena ni glòria, ja está bé. He acabat fent un mos amb Aurora, Teresa i Angels, a la "Piazzenza" d'aviguda Gaudí. No ha arribat cap felicitació, ja les tenia per endevant o van arribar després. Cap importància.
El quinze d'agost ha passat sense pena ni glòria, ja está bé. He acabat fent un mos amb Aurora, Teresa i Angels, a la "Piazzenza" d'aviguda Gaudí. No ha arribat cap felicitació, ja les tenia per endevant o van arribar després. Cap importància.
El dimarts 16 al matí, tot esperant Carolina al metro de Joanic, vaig veure aquest cartell de la pel·licula: "Rey Arturo". I, sí a la tarda anava al cinema Bosc a veure-la.
Des de aleshores, la meva cuadriga s'ha alineat. No hem demaneu que hi vaig sentir,Arturo em va mostrà la força de ser lliure, més enllà de qualsevol mite, la força de acceptar qué ets.
La força de ser lliure donant la llibertat. Més enllà del romanticisme malaltís: la força de l'Amor.
Carolina Coutier i la mare, 1998. lliures!
Des de aleshores, la meva cuadriga s'ha alineat. No hem demaneu que hi vaig sentir,Arturo em va mostrà la força de ser lliure, més enllà de qualsevol mite, la força de acceptar qué ets.
La força de ser lliure donant la llibertat. Més enllà del romanticisme malaltís: la força de l'Amor.
Carolina Coutier i la mare, 1998. lliures!
Tal vegada anava acompanyanda quant hi vaig anar, Sortia de veuree a Irene Orús Berenguer.
Ella fou per uns mesos la directora de la nostra Coral de Gent Gran de Navas. Sempre va restar a prop de Teresa Pons i meu. Ens vam retrobar en entrar jo els Oblats, perqué ella n'era simpatitzant. 
De fet va fer el viatge amb ells aquest juliol, i en va tornar força malalta havent d'ingressar a l'Hospital de Sant Pau. Aquesta tarda l'he visitat a l'Hospital de Sant Pau, diagnòsticada de càncer d'ossos, ella m'ha mostrat la Força Crística que l'acomamya a viure moment a moment. El Crist ens ha fet el regal d'entrar en Comunió. Gràcies germana per la teva generositat, gràcies. La seva vida ha estat molt dura, orfena degut a la Guerra Civil Espanyola, visqué amb la seva tia que li feu de mare, pare, i àvia. Després ella emprengué el seu camí de pedagoga, completant-lo amb la pedagogia musical.
 |
| Altaïr, Rigel, Antares, Aldebaran i els seus germans i germanes |
Els dies van seguir condicionats per la situació de Ramona Solans, me'n vaig distanciant. Però, será Carolina qui s'ocupará d'atendre a Ramona durant el mes d'agost.
Jo he anat i vingut, però Ramona mostra continuament l'enyor que té de Montserrat Tudo. 
De fet la tardor vindrá amb resolucions, a Montserrat l'han d'operar de l'espatlla i, a Ramona s'ha li acaben els diners que tenia per gaudir d'aquest temps. Ramona mai t'agrairé prou tot el que m'ensenyes, gràcies per mostrar-te tal com ets.
De fet la tardor vindrá amb resolucions, a Montserrat l'han d'operar de l'espatlla i, a Ramona s'ha li acaben els diners que tenia per gaudir d'aquest temps. Ramona mai t'agrairé prou tot el que m'ensenyes, gràcies per mostrar-te tal com ets.
Agost toca a la seva fi.
Dimarts 29 vaig a buscar a Carolina al metro de Joanic i baixem caminant fins a Camp de l'Arpa, 
Allà ens espera Heriberto, està molt tocat li cal trobar una feina que li permeti alça la llosa que l'aplana. Anem a dinar a la Granota, ens hi convida Carolina. Passem una llarga tarda de conversa, sembla que si estiguéssim fent un mapa. Parlem de com espresar-nos, de quina manera puc expressar allò que sento, ell assenyala cap a l'adaptació de les demandes del col·lectiu, jo no entenc aquest llenguatge.
Li expresso així mateix, som pura Esència Eterna, que pren forma per viure una experiència d'extensió de l'Amor incondicionat que som, en el moment que condicionem ens separem de l'Origen i caiem en la ignorància de la nostra veritat. El nostre germà és la mesura de la nostra capacitat d'estimar i estimar-nos. 
Hi ha un clam en el meu cor, el meu anhel és que l'Etern masculí pogui reconeixe's en el que és i pogui viure-ho acompanyat de la parella amb qui es poguin acompanyar i créixer junts, reconeixe's U. Això no m'exclou a mi?, també sóc un èsser complert que voldria sentir-se acompanyada en el nivell humà/físic, per una parella amb quí poguer créixer plegats com ho hem fet amb la mare. Aquí veiem a Richard Gere, una entitat masculina, que avui compleix anys i que en el univers que capto expresa en l'humà al Senyor de Sirio. Gràcies germà per ser..
Allà ens espera Heriberto, està molt tocat li cal trobar una feina que li permeti alça la llosa que l'aplana. Anem a dinar a la Granota, ens hi convida Carolina. Passem una llarga tarda de conversa, sembla que si estiguéssim fent un mapa. Parlem de com espresar-nos, de quina manera puc expressar allò que sento, ell assenyala cap a l'adaptació de les demandes del col·lectiu, jo no entenc aquest llenguatge.
Hi ha un clam en el meu cor, el meu anhel és que l'Etern masculí pogui reconeixe's en el que és i pogui viure-ho acompanyat de la parella amb qui es poguin acompanyar i créixer junts, reconeixe's U. Això no m'exclou a mi?, també sóc un èsser complert que voldria sentir-se acompanyada en el nivell humà/físic, per una parella amb quí poguer créixer plegats com ho hem fet amb la mare. Aquí veiem a Richard Gere, una entitat masculina, que avui compleix anys i que en el univers que capto expresa en l'humà al Senyor de Sirio. Gràcies germà per ser..
Setembre 2017 
Setembre será un mes en que tot moment reclamarà molta atenció. El dimecres dia 6, Aurea Saldes em comunica que la nostra amiga comuna Irene Orus, ha traspassat. Gràcies Pare que en la TEva Infinita Misericòrdia l'has cridat al Teu Costat. Joiós camí cap a Casa estimada germana i gràcies per qué el Cris ens ha regalat de compartir la comnunió en la Seva Fe i totla confiança en el Seu Amor Eternament Incondicionat. Gràcies.
El mateix dia m'ha arriba la notícia que Lolita Ardanuy Moore, la nostra Lolita és ingressada a l'Hospital de Sant Pau, li han diagnosticat un càncer d'ossos, i estan mirant quin tipus de tractamente pot tolerrar.. En passar els dies la tralladaran a l'Aliança perqué ella s'ha rendit i si va a casa no s'ñaimentará ni s'ocuparà de la seva medicació com li cal. Anims Lolita tú acompanyada pel Crist te'n pots sortir.
Setembre será un mes en que tot moment reclamarà molta atenció. El dimecres dia 6, Aurea Saldes em comunica que la nostra amiga comuna Irene Orus, ha traspassat. Gràcies Pare que en la TEva Infinita Misericòrdia l'has cridat al Teu Costat. Joiós camí cap a Casa estimada germana i gràcies per qué el Cris ens ha regalat de compartir la comnunió en la Seva Fe i totla confiança en el Seu Amor Eternament Incondicionat. Gràcies.
El mateix dia m'ha arriba la notícia que Lolita Ardanuy Moore, la nostra Lolita és ingressada a l'Hospital de Sant Pau, li han diagnosticat un càncer d'ossos, i estan mirant quin tipus de tractamente pot tolerrar.. En passar els dies la tralladaran a l'Aliança perqué ella s'ha rendit i si va a casa no s'ñaimentará ni s'ocuparà de la seva medicació com li cal. Anims Lolita tú acompanyada pel Crist te'n pots sortir.
De moment en Jordi, el seu germà s'ocupa de tot. Aquest mes de setembre dons, és un mes dedicat a Lolita, a dalt podeu veure al video que he montat per dedicar-li. Quan ella es recuperi ja montarà el seu propi video.
L'onze de setembre enguany és complex. Un col·lectiu d'uns dos milions de persones catalanes volen l'independència sí o sí.Això ha dut a la societat catalana a dividir-se i el malestar es fa sentir. 
Els independentistes, però ho neguen, segons ells tots els catalans volen la independència. Una servidora, dons, jo no és catalana perqué no vibro en aquesta energia. El dia 9 dissabte, sóc convidada a casa de Carolin i Heriberto, al barri del Bon Pastor. Celebrem els 19 anys de Felipe, el fill de Carolina i també l'arribada de Nubia, la mare de Heriberto. Gràcies amics per la vostra acollida. Gràcies
El dimecres 13, visita a Sant Pau amb la doctora Ruben, em demana la nova cadira i m'emplaça per portar-li el proper 15 de novembre. Gràcies doctora. El dijous 14, doctor de capçalera, li explico que em fa força dolor l'espatlla, demana que em facin un "tac" i una analítica. El dilluns 18 al Cap de Lope de Vega em fan el "Tac", l'analítica ja és feta. Ara cal cercar hora per saber els resultats. Aquí una fotografia del homenatge al Duo Dinamido, 50 anys de carrera, amb Lesly i Santi dels Sirex. I, és que amb Lolita trobem de tot mentre passem l'estona a l'Aliança-
El dimecres 20 engeguem amb una video-conferència, el urs de "Facilitaicón del Perdón". És el tercer curs que faig amb la "Ecuela del Perdón no dual". L'octubre del 2016, vaig començar un curs trimestral de "Meditación", i el gener de 2017 vaig començar la "FIP",Formación Integral del Perdón. El meu tutor fou Agustín Casado Ollero. Gràcies Agustín pel teu acompanyar.
Aquest curs va acabar pel juny i va conviure tot el curs amb els tallers presencials de la "Flor de Lys". Això va provocar que l'economia estigués completament ofegada i jo una mica saturada de tant curs. Ara tot és més suau i calmat..Foto amb Jorge, Reyes Agustín, Carlos i un bon grup de tutors de l'escola.
Tot plegat aquest mes es fa sentir.
No vaig a visitar a Ramona, també és al "candelero". Ha de deixar el pis pel gener del 2018 i estan cercant, amb l'ajut de l'assiten socila una plaça en una residència concertada. També han operat a Montserrat Tudo de l'espatlla.
Tot plegat aquest mes es fa sentir.
No vaig a visitar a Ramona, també és al "candelero". Ha de deixar el pis pel gener del 2018 i estan cercant, amb l'ajut de l'assiten socila una plaça en una residència concertada. També han operat a Montserrat Tudo de l'espatlla.
De fet estic creant distància entre els Oblats i jo, fins i tot entre els monjos.
Em vaig allunyant dels conceptes de la religió, respecto profundament les persones, però, no comparteixo les seves creences i procuro no alimentar-les. Vivim la resoància dels pensaments que alimentem. Comtemplar els pensaments sense jutjar-los és la proposta que sempre em fan els Mestres
Més enllà de les creences personals som U en el Cor de l'Amor.
Dijous 28 de setembre amb Carolina estem preparant el dinar pel proper dissabte en que Carolina, Nubia la mare d'Heriberto i jo anem a visitar la Sagrada Familia, després dinem tots a casa.
Hi va arrribar el dissabte 30, en que vam visitar la S. Família. Bategar dins el Cor del Temple Expiatori de la S. Família és renovar-se totalment. El Cor s'eixemple, l'ànima es reconeix, la ment s'expandeis i s'uneix a la Ment Creadora Eterna i Infinita.
Gràcies per aquest matí de compartir l'Amor de Déu expressat en els seus Fills. Gràcies. .
Gràcies per aquest matí de compartir l'Amor de Déu expressat en els seus Fills. Gràcies. .
Vam dinar a casa... Tornar el dia 30 de setembre, traslladar-me en aquell instant...
Tancant els ulls i ser en el moment en que vam arribar el portal de casa amb Nubia, l'encontre amb Heriberto, Felipe i Miguel.
Tot és fugisser, s'esvaeix. El dinar era fet, només l'haviem d'escalfar, vam fer canalons i l'estofat que feien l'ávia i la mare, Roser, la meva cosina me'n havia recordat les bases de la recepta: recorda: "no porta seba".
Tancant els ulls i ser en el moment en que vam arribar el portal de casa amb Nubia, l'encontre amb Heriberto, Felipe i Miguel.
Tot és fugisser, s'esvaeix. El dinar era fet, només l'haviem d'escalfar, vam fer canalons i l'estofat que feien l'ávia i la mare, Roser, la meva cosina me'n havia recordat les bases de la recepta: recorda: "no porta seba".
Haviem preparat l'apat el dijous amb Carolina. Ara només calia entaular-se i gaudir i així ho vam fet. Nubia m'estudiava, quina mena de persona sóc per ella.Si fa no fa tot anava bé, fins que a la tarda, ja gaudint del balcó, li vaig dir que entre Shango, el mitic guerrer adorat com entitat màgica o Guaicaipuro,o qualsevol altre identitat mitificada i el Jesús crucufucat de l'esglèsia catòlica no hi havia cap diferència.
Són mites que hem creat per amagar la nostra por, la nostra por de l'Amor Incondicionat que tant ens espervera els petits jo's condicionats. Carolina ens va cridar a dins del menjador,
Nubia hi tenia un sorpresa: un pastís celebrant el seu aniversari, era la segona vegada que el celebrava.
Són mites que hem creat per amagar la nostra por, la nostra por de l'Amor Incondicionat que tant ens espervera els petits jo's condicionats. Carolina ens va cridar a dins del menjador,
Nubia hi tenia un sorpresa: un pastís celebrant el seu aniversari, era la segona vegada que el celebrava.
Ella ja l'havia celebrat amb tots el seus fills, nores i nets, a casa del fill on s'está: Victor Hugo, el seu fill del mig.
La sorpresa no la va enstusiasmà però la va haver d'acceptar com tantes situacions no volgudes cadascú ha d'acceptar mentre destriem que som.
Malgrat tallers i cursos, segueixo sense aconseguir sentir l'altre abans d'engegar el meu propi sentiment. Aprendre a sentir/me en l'altre i partint d'aquest sentiment expressar-me expressar l'Amor que som: acceptant les pors que semblen separar-nos. Aprendre de sentir el germà que em reflexa al davant meu i expressar-me segons l'Amor Vol Ser Expressat.
OCTUBRE 2017 
Diumenge 1 d'Octubre a Catalunya hi hagué votacions. Si fa no fa, dos milions de catalans volen votar per proclamar la Repúblic Independent Catalana, La població que vol la Independència surt a practicar unes votacions prohibides perl govern Espanyol i en alguns punts electorals la policia nacional carrega contra els votants.
Diumenge 1 d'Octubre a Catalunya hi hagué votacions. Si fa no fa, dos milions de catalans volen votar per proclamar la Repúblic Independent Catalana, La població que vol la Independència surt a practicar unes votacions prohibides perl govern Espanyol i en alguns punts electorals la policia nacional carrega contra els votants.
Jo havia parlat emb ell, al matí, quan es preparava per sortir al carrer i em preguntava si jo també aniriá a votar. Aquesta fotagrafia, dons, és la última que tenim d'ell.
El mateix diumenge al vespre Teresa i Marta van haver d'ingressar en Rafel al Centre Taulí de Sabadell. Va fer un vessament cerebral masiu, com la nostra mare. Marta em telefonava a quarts d'onze de la nit per dir-me que no tornari a veure viu al meu grema, els metges els havien dit que, segurament no arribari al matí.
Dilluns 2 d'octubre de 2017.Amb el primer mitjà de transport que m'era accessible, el Sagales que surt a les 6:15 del matí de l'estació de Fabra i Puig, me'n vaig anar cap a Sabadell. 
Vaig arribar al Taulí quan Teresa, Marta i Gemma estaven esperant l'informe mèdic a Intensius. No hi havia esperança, calia centrar-se en acompanyar al traspàs d'en Rafel.
Vaig arribar al Taulí quan Teresa, Marta i Gemma estaven esperant l'informe mèdic a Intensius. No hi havia esperança, calia centrar-se en acompanyar al traspàs d'en Rafel.
Va sostenir l'alè tot el dia. Va permetre que tots els qui hem compartit Vida amb ell li poguessim sir: t'estimem. Es va deixar anar quan va sentir l'abraçada que el se net Gerard i la seva filla Marta es donaven i Gerard restava de genolls al peu del seu llit agafant-li la mà. a ser avi fins l'últim moment com li havia ensenyat el nostre estimat avi Joan. Vola lliure i feliç Rafel. Gràcies per l'Amor compartit: que és la continuïtat de la Vida..
El dimarts 3
al migdia vaig gaudir de la companyia de Carolina. Alhora de plegar del servei
que té el dimarts, Carolina es va quedar amb mi, vam dinar juntes, vam
conversar fins que Heriberto va plegar, aleshores ells van anar cap a ca seva i
jo cap a la meva. Solitud en Plenitud.
El dimecres 4 d'octubre vaig anar, amb la cadira de motor fins al Taulí, l'hospital de Sabadell, allà Joan i Gemma es van fer càrrec de moure la cadira i Glòria Lomas ens hi va ajudar, per cert va arribar alhora, aquell dia. Vam acomiadar en Rafel al Tanatori de Sabadell. Com la seva mare ha estat incinerat. Ara sí el vam poder acompanyar fins a l'últim moment.
El dimecres 4 d'octubre vaig anar, amb la cadira de motor fins al Taulí, l'hospital de Sabadell, allà Joan i Gemma es van fer càrrec de moure la cadira i Glòria Lomas ens hi va ajudar, per cert va arribar alhora, aquell dia. Vam acomiadar en Rafel al Tanatori de Sabadell. Com la seva mare ha estat incinerat. Ara sí el vam poder acompanyar fins a l'últim moment.
Vam sortir plegats de l'Incineradora de Sabadell i vam anar a Castellar del Vallés, a casa d'en Rafel i Teresa.
El Lluc
i l'agnés van voler berenar i van posar el punt de tendresa i l'impuls clar de
que cal anar endavant.
El bus em va deixar a l'Avinguda Merdiana amb Fabra i
Puig, l'estació de llinees interurbanes. A casa m'hi esperava l'ànima dels
pares. Gràcies! 
Les seves cendres descansarant al jardí de casa de la seva filla Gemma, a Muntanyola. Rafel gaudeix de tot l'Amor que ens has regalat!
Les seves cendres descansarant al jardí de casa de la seva filla Gemma, a Muntanyola. Rafel gaudeix de tot l'Amor que ens has regalat!
Sempre serem u, més enllà del pensamente hi ha
l'Amor.
El dijous dia cinc, sentia dins meu tota la soletat del món. Era el meu
primer dia sense família en aquesta vida en l'experiència humana. Perquè sense
família? 
Em queden cunyades i nebots i nebodes, també cosines primeres i
segones, també encara em queda una tieta i germanes...
Què hi ha algú?
En aquesta vida el meu treball prioritari és desfer els serrells d'odi, rencor, impotència, manipulació, que he desenvolupat en altres vides en les que sí he creat família.
En aquesta vida el meu treball prioritari és desfer els serrells d'odi, rencor, impotència, manipulació, que he desenvolupat en altres vides en les que sí he creat família.
En les que amb
una parella hem assumit relacions i compromisos que després s'han desviat per
baix nivell de conciència, per por en definitiva. Ara sí, els vincles de desamor
s'han desfet, i entra plena de joia la consciència de que només som Amor
Incondicionat.
Ara em permeto travessar la porta a la total llibertat vers a mi
mateixa, vers l'Esperit Etern que m'ha
Creat en le Plenitud de Sí Mateix.
Gràcies Rafel per aquest Instant de Llum.
I la vida va...Carolina, Casl de Gent Gran, Coral, Glòria Lomas amb la seva oferta sotinguda de probar de viure a Girona..
Quo Vadis Domine? 
Dijous 5 d'octubre del 2017.
Al matí amb Carolina passejem pel passeig Fabra i Puig, m'hi compro unes
botines, Dinar a casa.Tarde M Teresa Segarra ve a casa a buscar la cadira
manual, Carme Vila s'ha trencat un osset del peu i li cal al cadira,
senzillament recull la cadira i se'n va a portar-li. Gràcies Ma Teresa.
El divendres sis, va engegar
com va poder, al matí talladet amb Neus al Timbalet, a la tarda una estona amb
Aurora Llopart.
El director de la nostra coral, Alejandro Lidon, ha anunciat
que plega, ens dóna temps per a trobar un nou director. 
Ell se'n va, necessita el temps per preparar.se per una nova etapa en la seva vida.
Ell se'n va, necessita el temps per preparar.se per una nova etapa en la seva vida.
Alejandro creix i madura amb la seva parella, que és de Polonia. La família d'ella l'estima molt i el volen integrar a Polonia, on l'art és molt valorat.
La coral
havia obert temporada el dia 2 d'octubre, jo no hi vaig ser perquè estava al costat
del meu germà. Gràcies a la Vida per acompanyar-me a viure el moment amb ell. 
Dissabte 7 d'octubre del 2017,
mati passeig fins a la Casa del Llibre al passeig de Gràcia, hi compro el
llibre "Dios vuelve en una Harley, però és una trilogia, El primer Dios
viene en una Harley, Hasta el cielo, El regreso. Tarda dedecada a llegir.
Diumenge 8 tot el dia llegint:
Dios vuelve en una Harley.. 
Al vespre càlida conversa amb Anna Margarit, demà
és el seu 51 aniversari i també el setzè aniversari del traspàs de la seva mare
Trinitat, la nostra Trinitat. T'estimem germana. 
Dilluns dia 9 d'octubre del 2017, enllesteixo la lectura m'agradaria saber fer-ne un resum, però és tal el potencial del llibre que les paraules tenen personalitat propia i es mantenen desandreçades. Em manca atenció o sentiment. Fa dos dies que el braç esquerre es fa sentir, necessito prendre Ibuprofeno per alleujar-lo i pogue cobrir les activitats mínimes. Avui a les 7 del vespre sóc al llit.
Dilluns dia 9 d'octubre del 2017, enllesteixo la lectura m'agradaria saber fer-ne un resum, però és tal el potencial del llibre que les paraules tenen personalitat propia i es mantenen desandreçades. Em manca atenció o sentiment. Fa dos dies que el braç esquerre es fa sentir, necessito prendre Ibuprofeno per alleujar-lo i pogue cobrir les activitats mínimes. Avui a les 7 del vespre sóc al llit.
Dimarts 10 d'octubre
de 2017, aquesta matí el meu braç ha millorat, l'Ibuprofeno el relaxa. Avui a
Catalunya es manté la punta de l'Iceberg de la tensió, dos milions de catalans
volen l'Independència.
El parlament s'ha partit en dos, i es fa una declaración uni lateral de Independència. Ho he vist per televisió, poc abans de les cinc de la tarda. Després m'he posat a rodar per anar a casa de Marisol Muñoz, per recomençar les classes de cant.
El parlament s'ha partit en dos, i es fa una declaración uni lateral de Independència. Ho he vist per televisió, poc abans de les cinc de la tarda. Després m'he posat a rodar per anar a casa de Marisol Muñoz, per recomençar les classes de cant.
Sí perquè a m'ha semblat que preparar la veu em va bé per aprendre o tornar a respirar holísticament. De fet he de confessar-me que voldría treballar la veu però la disciplina que em cal: no la vull posar en marxa.
He baixat rodant l'ambient és tens però
festiu alhora. Som-hi som catalans o... Marisol està força afectda pel procés
dons el seu nivell laboral l'obliga e viure'l intensament. Jo, n'estic força inhibida, aquesta exigència de llibertat col·lectiva quan sembla
que la llibertat personal està coaccionada pels interessos personals no l'entenc. 
La classe va quedar en notes, com podem posar el que vivim col·lectiva-ment en aquest present en el pentagrama músical?
La classe va quedar en notes, com podem posar el que vivim col·lectiva-ment en aquest present en el pentagrama músical?
Hep, fotografia del mes de març d'enguany, Marisol i jo ens
anem acompanyant. Vaig tornar a casa rodant també.
Pujant pel carrer Sicilia, de sobte
ens vam trobar amb Teresa Lifante i el seu marit. Teresa em preguntà si
llogaria una habitació, al fill d'una amiga de la seva germana.
La germana de Teresa gestiona una ortopèdia a Santiago de Xile i és l'ortopèdia en que aquest jove n'és usuari. "No, casa meva es feta a la meva pell, no està preparada per llogar una habitació". Teresa m'explica que el jove està força atrapat en no trobar el tipus d'habitatge que li cal.
Em proposa que el conegui i que ell
matateix s'adoni que a casa meva no hi pot estar. Accepto. Al cap d'un parell
d'hores em telefonava: Felipe Tapia del Canto. D'aquí endavant parlarem doncs
de Felipe. Vam quedar per coneixe's el dijous dotze al Timbalet, així ell
podria veure que a casa no podia ser-hi.
El dimecres 11 d'octubre del
2017, un dia per a la reflexió, descarto la posibilitat de llogar cap habitació
Passejant pel barri em trobo a Rosa Forcadell, quedem per dinar el dijous dotze
a casa seva. Gràcies per l'invitació. 
La germana de Teresa gestiona una ortopèdia a Santiago de Xile i és l'ortopèdia en que aquest jove n'és usuari. "No, casa meva es feta a la meva pell, no està preparada per llogar una habitació". Teresa m'explica que el jove està força atrapat en no trobar el tipus d'habitatge que li cal.
Dijous dotze asseguda a la terrassa del
Timbalet, davant l'entrade de casa, vaig veure aparèixer en aquest moment del
camí, a Felipe, decidit a quedar-se si la casa li oferia uns mínims.
Vam pujar, hep, ell encara roda amb cadira manual i pensa seguir així.
Vam pujar, hep, ell encara roda amb cadira manual i pensa seguir així.
Quan vam pujar al pis i va veure la
dutxa va dir_-si se quitara el videt i el lavamanos fuere más chico_. Puedo
quedarme a dormir el proximo viernes: aúnque sólo sea esa noche?.
Sí, claro. El
mismo Amor que me regaló este espacio te lo ofrece a tí.
Momento a momento,
paso a paso.
Vaig dinar a casa de Rosa Forcadell. 
Ara ja és casa seva, en Josep ja no hi és, ara el cuiden en una
residència, i Rosa s'ocupa que no li manqui el que li cal. Em va explicar que
el proper dissabte a la tarda presentava un "Curs d'àngels· Hi vull ser-hi
Rosa, endevant. Fins dissabte a la tarda.
Divendres tretze, dinar amb Neus i
Enrique al Timbalet, gràcies amics, Vespre una estona acompanyant la tribulació
de Marisol Muñoz, endavant amiga ens en sortirem. Al portal de casa m'hi espera
Felipe i dues companyanes de curs, ell estudia a la Guttman, per ajudar-lo a
instal·lar-se per una nit. Passem una estona força
agradable amb elles.
Felipe per aquesta nit dorm a l'habitació gran al costat de la meva, és el lloc on hi ha llit. Se'n va al migdia, el venen a buscar les seves amigues.
Felipe per aquesta nit dorm a l'habitació gran al costat de la meva, és el lloc on hi ha llit. Se'n va al migdia, el venen a buscar les seves amigues.
M'hi apropa un sentiment profund de familiaritat. 
Dissabte 14
d'octubre del 2017 a les cuatre de la tarda: en una dietetica del passeig
Maragall, prop de casa, Rosa Forcadell comença l'experiència del "Curs
d'àngels". Gràcies a ella, els àngels i a Blanca. Gràcies.
El diumenge
quinze estic inquieta, i vaig rodant per Barcelona sense gaire nord.
Cap a primera hora de la tarda em telefona Felipe, demanant si el divendres i dissabte proper podra venir a dormir a casa, li dic que si, que miraré de resoldre el tema de la dutxa, de fet resoldre el tema de la dutxa em treure la por d'anar a una residència si no em puc moure de la cadira. Em poso en cantacte amb Helena Cordón i el vespre juntes anem a saludar a Felipe a l'hostal on s'està al carrer Bailenn 9. És un hostal de joventut. Juntament amb Helena obrim la porta a una etapa diferent en el meu moment present.
Dilluns setze vaig a
preguntar a la Caixa en quines condicions em farien un crédi. Dons comprant un
televisor de 43 pulsades que em costa 700 euros, això sí, sense pagar
segurance. el credit me'l prestan a 4 anys 4.200 euros. Els primers dos anys
100 euros per amortitzar el credit i 34 per pagar el televissor, als últims dos
anys els 100 del credit.
Cap a primera hora de la tarda em telefona Felipe, demanant si el divendres i dissabte proper podra venir a dormir a casa, li dic que si, que miraré de resoldre el tema de la dutxa, de fet resoldre el tema de la dutxa em treure la por d'anar a una residència si no em puc moure de la cadira. Em poso en cantacte amb Helena Cordón i el vespre juntes anem a saludar a Felipe a l'hostal on s'està al carrer Bailenn 9. És un hostal de joventut. Juntament amb Helena obrim la porta a una etapa diferent en el meu moment present.
És clar que hi he de sumar, els 64 euros que pago mensualment per pagar la purificadora d'aigua, i que en acabo d'abonar fins el desembre de 2019. Embolica que fa fort. Endavant Montserrat sempre et pots embolicar una mica més. Vaig al matalasser del carrer Jordi de sant Jordi, demano que dels dos matalassos de llana me'n facin un, compro un matalàs i somnier de 90 per Felipe, i demano al lampista que em vingui a resoldre el tema de l'espai de la dutxa,
Felipe, divendres dia 20 dorm a casa, i s'instal·la. Surten un seguit de petites coses que s'han de resoldre en venir una persona a casa.
El tracta és clar, et deixo l'espai, tú t'arretglaràs el menjar, per a mi cuidarte és inviable. Ho accepta. Sortiran moltes petites despesses, les que necessita una casa quan hi entra un nouvingut. Poc a poc m'aniré calmant, ara estic molt fora de rutina.
He decidit que vull fer posar portes corredisses a la balconada del menjardo, ja que he de posar porta corredissa a la dutxa, és evident pel passadís. Carolina i Heiberto s'hi aboquen. Gràcies amics. Neus i Enrique hi col·laboren en el que poden. Gràcies estimats germans.
La vam despedir el diumenge 29 al Tanatori d'Horta, a quarts de dotze del migdia. Vaig jupar-hi amb el bus, i en arribar vam coincidir amb el tacxi en que arribaven, Ma Teresa, Ramon Panedes, Josep Obradors. 
En la despedida de la persona que em va facilitar l'entrà a treballar a la pastisseria Escribà ens vam retrobar en aquell punt. Hi ha instants que són de col·lapse del temps, aquest és el sentiment que em va quedar de la despedida de Montserrat Miserachs.
En la despedida de la persona que em va facilitar l'entrà a treballar a la pastisseria Escribà ens vam retrobar en aquell punt. Hi ha instants que són de col·lapse del temps, aquest és el sentiment que em va quedar de la despedida de Montserrat Miserachs.
Un adéu a un temps viscut amb respecte, amistat, gratitud per les hores d'acompanyament que m'han regalat, però és un temps i unes relacions que han arribat al final del seu trajecte. En Josep Ma, el fill de Montserrat ha passat una porta de llibertat. Endavant Josep Ma, ara et toca a tú.
Cal significar que el grup està entregat a l'extensió de la Independència de catalunya. 
On só jo? Les fotograifes d'aquells moments
Al hora de la ceremònia el pianista que acompanyava era Alejandro Lidon, una alegria retrobar-lo allò, tenim en compte que aquesta tardor no vaig a la coral i ell s'ha despedit.
Ens varem despedir dons. Bon camí Alejandro.
De Montserrat no me'n he despedit, tal vegada ella ja era a l'Eternitat abans de deixar el físic. Som U, en el Pare.
Dilluns 30 torno a la Casa del Liibre, vaig a comprar tres llibres de la Trilogia de "Dios vuelve en una Harley", no els trobo, en compro quatre del primer el propiament dit "Dios vuelve en una Harley" una per a Nubia, la mare d'Heriberto, un per a Consuelo, la mare de Carolina, i l'altre per Alberto, el germà de Carolina, i l'altre per a mi, ja que el meu l'he regalat a Carolina, per encert em troben el segon llibre que en conté dos, Hasta el Cielo i el Regreso, així, torno a gaudir de la trilogia. Gràcies.
Dimarts 31 despedim aquests inesperat mes d'octubre, ell s'ha endut en Rafel i el que ha dut a casa a Felipe. Som-hi que ballarem.
NOVEMBRE 2017
Dimarts 31 despedim aquests inesperat mes d'octubre, ell s'ha endut en Rafel i el que ha dut a casa a Felipe. Som-hi que ballarem.
Les diades de Tots Sants i Difuns, han passat sense veure-les.
Dijous dia dos, li hem regalat a Neus una Orquidea, ella avui fa cinquanta-cinc anys. Al vespre, els fills de Carolina baixen al carrer les deixalles que teniem al balcó. Gràcies fillls.
Els dies s'atrapen uns als altres i jo no toco pilota.
Ramona i Lolita han deixat d'estar en el meu dia. El moment és ple de les situacions que es presenten per dinamitzar l'espai per acollir a Felipe, i alhora per retrobar el meu propi.
Dissabte quatre de novembre a la tarda Ma Teresa Segarra m'acompanya a treure l'ordinador del menjador per posar-lo a l'habitació gran, el menjador quedará més aviat com una sala, penso comprar-hi un sofà, si l'economia final m'ho permet.
El dissabte onze dinem amb Glòria a la "Granota", ella es prepara per tornar a Burquina-fashion. Marxa el setze d'aquest mes.
En deixar aquest cap de setmana enrera m'adono que el dia 15 tinc visita programada amb la doctora Ruben a l'Hospital de Sant Pau, per presentar-li la cadira nova.
Ja tinc els papers que me l'ha concedeixen, però, els he oblidat. Dilluns tretze a correcuita, amb Carolina a l'ortopedia per demanr la cadria, els exposo el meu oblit, em diuen que demà mateix puc anar a recollir la cadira, quedem pel dimecres 15. Així ho fem.
Dijous 16 anem a l'Hospital de Sant Pau a portar la cadira a la Dor Ruben. Els següents dies m'haré d'ocupar d'adaptar la cadira a la meva necessitat. Gràcies per totes les faciliats que em donen a l'ortopèdia
Ja tinc els papers que me l'ha concedeixen, però, els he oblidat. Dilluns tretze a correcuita, amb Carolina a l'ortopedia per demanr la cadria, els exposo el meu oblit, em diuen que demà mateix puc anar a recollir la cadira, quedem pel dimecres 15. Així ho fem.
Divendres disset, la metal·listeria Dalmalum, venen a instal·lar la porta nova del balcó. Ostres si la mare ho pogués gaudir, si ho poguessim gaudri juntes. Gràcies, gracies, gracies.
Dissabte divuit, tarda segona entrega del "Curs d'àngels".
Gràcies Rosa, gràcies a les companyanes amb que compartim el curs. Gràcies.
Dissabte divuit, tarda segona entrega del "Curs d'àngels".
La següent semana la dedico a trobar i comprar sofà, el compro a la botiga de mobles del passeig de Pi i Molist, amb Virrei Amat.
També és hora de parlar del seguiment del curs de facilitador del perdó. És molt dinàmic, en haver de fer el rol de facilitador i alhora el de clienta, així com anar acompanyada per la turora, Rocio Macias, també enfoca els dies i els sentiments. Gràcies companya som amor. 
El dijous vint-i-tres de novembre de 2017 s'han complert onze anys que la mare va trapassar.
El dijous vint-i-tres de novembre de 2017 s'han complert onze anys que la mare va trapassar.
Gràcies Pare/Mare perqué sé que els petits pares que he tingut en aquest petit espai/temps han tornat a l'Eternitat del Vostre Amor Incondicionat. Gràcies. 
He rebut un correu del pare Jordi Castanyer comunicant els oblats que Blanca l'esposa de Pere Jane ha tornat a l'Origen. Ella ha anat a reunir-se amb el seu comapany Etern. Qué la Pau i el Goig Etern us acompanyin en el Vostre Retorn. Gràcies amics per l'Amor en el Crist que hem compartit.A casa s'ha recuperat l'equip de música, Felipe vol escoltar-lo.
S'han dessembolicat els discos d'en Joan i s'han sentit. L'espai s'alleuja i eixempla, gràcies a la Vida. Som Ara i aquí. 
Vin-i-quatre, divendres cap a les onze del mati en vam trobar amb Rosa Balagué per anar al Ikea de Gran Via. Vam dinar allà i en sortiem a les sis de la tarda, carregades amb una caixonera i una cortina/persiana per la plrta del meu dormitori. Ens va recollir un tacxi del grup de Tacxi-amic. Gràcies Rosa per l'experiència d'avui. Gràcies. 
El vint-i-cinc, dissabte de novembre, dissabte, va arribar la porta de la dutxa, aquestes últimes semanes estavem sense porta, només hi havia l'esboranc. Carolina i Heriberto vam arribar cap a quars de tres amb la porta i van veure com s'havia d'instal·lar. Després ens vam posar a dinar, en Felipe va fer la salsa dels canalons. Vam fer amanida i canalons.Després va seguir amb el montatge de la porta.Carolina va fer d'ajudanta d'Heriberto. Amics estimats sou entrenyables.
Bé casa nostra ja comença a semblar una casa amb uns mínims de presentació. dilluns arribarà el sofà.
El seguiment del curs de facilitació em mante ocupada, m'agrada força però també em cansa una mica, tanta vigilància de l'ego, t'hi passes el dia penjat. 
El diumenge vint-i.sis amb en Felipe vam montar la caixonera, els dos quin goig fer les coses de casa amb un home. Mare recordem que a casa nostra feia cinquanta un anys que no hi dormia un home, des que Rafel i Teresa es van casar. Ostres!
També anotar que he llogat una plaça de moto al Parkng de Pare Claret/Trinxant, per qiuan arribi l'anex a la cadira de Felipe que no el podrà pujar a casa. 
DESEMBRE 2017
Divendres u, dinem al Timbalet amb Ma Teresa i Carme Vila, em retornen la cadira de rodes i l'ha deixem al parking. Hep, Ma Teresa em regala la cadena per ferma la cadira. Gràcies. Vam fer una estona de parada davan l'escola Antoni Balmanya del Carrer Fresser/Trinxant.Un espai de silenci pels presos politics.
Aquesta fotografia es de fí d'any del 2015, ara és irrepetible de moment. 
El dissabte dia dos fem un dinar de celebració al Timbalet, aquí veiem al grup, Rosa Balague, Neus i Enrique, Carolina i Heriberto i, jo i Felipe el nou hoste de casa. Benvingut Felipe. En acabar de dinar vam pujar a casa per coneixe'ns una mica més i passar la tarda junts.
El dissabte dia dos fem un dinar de celebració al Timbalet, aquí veiem al grup, Rosa Balague, Neus i Enrique, Carolina i Heriberto i, jo i Felipe el nou hoste de casa. Benvingut Felipe. En acabar de dinar vam pujar a casa per coneixe'ns una mica més i passar la tarda junts.
Què vaig sentir el dissabre dos de desembre? Dons m'és díficil encertar amb les paraules adients. 
Tornava a ser reunida en una taula, aquesta vegada al "Timbalet" amb persones amb que he compartit la vida aquests últims onze anys i el nou vingut Felipe. Què sento de Neus i Enrique quan els miro? goig de veure'ls junts, poc a poc s'han apropat, les situacions díficls que han d'afrontat i afronten els han unit. Rondinen però viuen el dia a dia avançant en la seva relació. Grà cies a la Vida per això. Com els visc jo?
Compartim camí, a vegades compartim relació a vegades senzillament caminem sense dir-nos un mot, potser no cal. Per dir-ho en termins actuals anem cadascú a la seva, poques vegades ens mirem els ulls per veure'ns.
Si faig extensiva la pregunta a Rosa Balague, la resposta és molt semblant. Compartim camí, perquè de camí només n'hi ha Un, però cadascú anem pels nostres passos com si l'altre no hi fós. L'altre si és una projecció d'una emoció o creença meva interna és transparent per a mi, mai m'és aprop, tampoc jo sóc a prop seu.
Compartim camí, a vegades compartim relació a vegades senzillament caminem sense dir-nos un mot, potser no cal. Per dir-ho en termins actuals anem cadascú a la seva, poques vegades ens mirem els ulls per veure'ns.
Si faig extensiva la pregunta a Rosa Balague, la resposta és molt semblant. Compartim camí, perquè de camí només n'hi ha Un, però cadascú anem pels nostres passos com si l'altre no hi fós. L'altre si és una projecció d'una emoció o creença meva interna és transparent per a mi, mai m'és aprop, tampoc jo sóc a prop seu.
Profunda tendresa, extensa llunyania.
Carolina i Heriberto? Heriberto m'és a prop perquè Carolina el porta, com a Felipe i Miguel, els seus fills, o Consuelo i "los alberto's, el seu pare i germà. 
Ella és en el meu present tres dies, unes hores al mati, cada semana és Carolina.
Què és Carolina per a mi' És com si fos jo als trenta vuit anys, "muy metida", "sabelotodo" de les persones amb qui em relacionava i què estimava, segur, però creia que sabia el que els calia. Donçs no. A l'altre li cal exactament el que em cal a mi: respecte, comprensió, certesa que és pur Esperit, encara que les seves manifestacions facin notar que no ho sap, o no s'ho creu. 
Pur Esperit, aquesta és la consciència que ens acompanya a la relació: el reconeixement que "l'altre és pur Esperit com jo mateixa. Ho podré transmetre si accepto la consciència que sóc Esperit Etern i Ilimitadament Inocent expresantse en tots els nivells, cada nivell en la seva vibració i ritme. Això que a la fi, he expresat perquè l'Esperit m'hi acompanya, alhora de viure el moment moltes vegades se'm oblida, i la relació resta coberta per la decepció i la recança de manca de comunicació.
La relació és comunicació, si aquesta quedar atrapada en expectatives ilusories, la relació s'esvaeïx.
Al hora del cafè va arribar Mercedes Ahumada, amb ella avui la relació és perfecta, cap de les dues espera res de l'altre, aleshores la relació i la comunicació brillen, ens ecceptem tal com ens presente. Això és tot: gràcies Pepe, perque et debem aquest moment d'amor calmat que compartim amb Mercedes, les dues sabem que es dona perquè tú hi ets: gràcies estimat germà.
La relació és comunicació, si aquesta quedar atrapada en expectatives ilusories, la relació s'esvaeïx.
Què em fa sentir Felipe Martin Tapia del Canto, dons no ho sé. Me'l miro i no entenc ben bé perquè és a casa, ni què tinc clar que aquest espai on visc és tant obert a ell com ha va ésser hi ho és a nosaltres quan hi vam entrar. 
És un espai de recuperació d'Esperit, de Consciència. Aleshores ell, com jo mateixa estem recordant el que són: pura Inocència, pur Esperit Creat de l'Esència Eterna en Eterna Extensió de Sí Mateixa. Recorda i Vibra el Tot És Ment. Diumenge tres, a la tarda "la Bella i la Bestia", fa molt de temps que la vaig vuere i em va enamorar. ara veure-la a casa a pantalla gran em sobta. Gràcies per avui.
El dimecres sis al mati em vaig veure amb Marina Acarreta, a ""cal l'Elies" un forn/cafeteria de la Rambla del Poble Nou/Pere IV. Ens acceptem, he de posar-hi molta atenció per no intentar modificar.la, la qual cosa vol dir que la jutjo no correcta. Bé en aquesta vida he de desemvolupar molt l'atenció. Gràcies. Marina em porta el record de la meva germana Pepita Lledó Viola. Accepto que m'agradaria poder-la veure i donar-nos una honesta abraçada, sembla inviable, però només l'Esperit sap el que ens cal a les dues. L'he trobat al "gran cercador" al Facebook, li he demanat amistat, ella però ara no ha contestat.
Els dies van succeint-se i poc a poc el meu dia torna a la normalitat. Em sembla impossible el canvi que he fet a casa, per habilitar l'espai per poder integrar a Felipe, però és fet i ell és a casa. Ara ens cal anar descobrint en el nostre dia, les traves que ens posem per no Ser. És feina intransferible. Em cal ajuda de l'Esperit Sant, i m'obro a rebre-la. 
Bé ens acarem a la semana del "tres dijous" del 6 al 8 de desembre. Som-hi. El dissabte dia nou, a la tarda "curs de àngels" Amb Rosa Forcadell sempre hi ha una profunda empatia que facilita el missatge del amor mitjançant els missatges que vibren en el nivell més alt d'Amor, els àngels missatges de l'Amor Etern i Creado que s'exten en Tots els Nivells. Gràcies pel Vostre/Nostre Amor Incondicionat. Bé poc a poc, vaig començant a mirar cap endins.
És un espai de recuperació d'Esperit, de Consciència. Aleshores ell, com jo mateixa estem recordant el que són: pura Inocència, pur Esperit Creat de l'Esència Eterna en Eterna Extensió de Sí Mateixa. Recorda i Vibra el Tot És Ment. Diumenge tres, a la tarda "la Bella i la Bestia", fa molt de temps que la vaig vuere i em va enamorar. ara veure-la a casa a pantalla gran em sobta. Gràcies per avui.
El dimecres sis al mati em vaig veure amb Marina Acarreta, a ""cal l'Elies" un forn/cafeteria de la Rambla del Poble Nou/Pere IV. Ens acceptem, he de posar-hi molta atenció per no intentar modificar.la, la qual cosa vol dir que la jutjo no correcta. Bé en aquesta vida he de desemvolupar molt l'atenció. Gràcies. Marina em porta el record de la meva germana Pepita Lledó Viola. Accepto que m'agradaria poder-la veure i donar-nos una honesta abraçada, sembla inviable, però només l'Esperit sap el que ens cal a les dues. L'he trobat al "gran cercador" al Facebook, li he demanat amistat, ella però ara no ha contestat.
Aquí hi veiem a Trini i Franciso, veins des del temps de Josep Llovera. 
He pogut tornar a veure a Lolita Ardanuy, que està una mica millor perquè, gràcies al seu germà, Jordi, es va adonar que sí que podia menjar sòlit. S'engreixat una mica, i el cabell també li va creixent, té un borrisol molt simpàtic.
He pogut tornar a veure a Lolita Ardanuy, que està una mica millor perquè, gràcies al seu germà, Jordi, es va adonar que sí que podia menjar sòlit. S'engreixat una mica, i el cabell també li va creixent, té un borrisol molt simpàtic.
A Ramona, l'he anat a veure el divendres quinze al mati, un moment per la finestra perquè no va voler sortir. Li ha arribat el moment d'anar a la residència, ja li han trobat un llit i el proper dilluns divuit a la tarda ingressa. Al matí anirem a recollir la rampa amb Carolina. 
Per cert, els dies 13 i 14 hem tancat el "curs de facilitació del perdó". Gràcies per haver-lo pogut dur a terme, gràcies amics: "vamos juntos" M'agradaria saber expressar que ha estat aquests taller per a mi.
Aquest divendres a les 16 de la tarda comença un taller amb en Sergi Torres: al encuentro del Ser. Gràcies a la Vida per aquesta possibilitat.
Sergi és mou des del nivell més senzill fins el de més alta vibració.
El dissabte setze, vaig oferir-me una pregunta que m'he fet i he fet moltes vegades, perquè sempre el dolor és present en la nostra vida, mai deixarà de ser-hi present. La pregunta va deslligar-me un feix de dolor i plor que duia dins i al que calia donar pas, hi gràces a l'acompanyament de Sergi i del grup va sortir. Sergi va regalar-me una idea, que casi havia oblidat, és aquesta "tinc l'obligació de fer-ho tot molt ben fet". Jo mateixa ho vaig sentir com una llossa. Vaig baixar molt profund en el dolor que sentia, i això va permetre sortir-no alleujada. 
Gràcies per això. vaig exposar el dolor que em comportava veure a Felipe, immers en una discapacitat molt severa, evidentment va aflorar el dol per la meva propia situació. Gràcies Sergi, gràcies gernans per acompanyar-me en aquest moment. Diumenge disset, van sortir dos temes també molt latens i porunfds, el dol per la discapacitat d'un fill, i el dol per la por el suïcidi volgut, també va apuntar la por el suïcidi inconscient del que parla la pel·licula "NossoLar". Gràcies per un taller on vam Ser acompanyats pel Ser. Gràcies. 
Bé, però el dilluns divuit al matí vam anar, amb Carolina a casa de Ramona a despedir-nos ja que Ramona aquesta tarda ingressa en una residència. Ella no ho vol, però no s'ha pogut accedir a un altre solució. Quedem entristides, Ramona gairebé dur tres dies en un plor que no s'acaba.
Bé, però el dilluns divuit al matí vam anar, amb Carolina a casa de Ramona a despedir-nos ja que Ramona aquesta tarda ingressa en una residència. Ella no ho vol, però no s'ha pogut accedir a un altre solució. Quedem entristides, Ramona gairebé dur tres dies en un plor que no s'acaba.
Hi ha moment en que la vida sembla un gran plor.Anem i recollim la rampa que hem deixat a la dietètica del passeig Maragall, on Rosa Forcadell presenta al "curs 'àngels".
Dilluns 18 a la tarda tenia encontre en la "Villarroel", hi vaig ser.-hi. Va sorgir el tema del "idol", aquell idol el que li donem el poder de donar-nos la felicitat. 
El va exposar una Montse, que li digué que estava enamorada d'ell. Em vaig veure a mi mateixa reflectida en el meu adorat Ramon Calduch, o Richard Gere, o Kevin Sorbo.
L'atracció de l'idol en detriment del teu propi Esperit de la teva ànima. Gràcies per aquest moment d'Eternitat i de germanor. Això deu ser la filiciació de que parla el CDM.
Els dies passen i arribem el dijous 21, eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats deixen l¡arc parlamentari tal com estave, quan el govern espanyoñ va suspendre al govern català per convocar noves eleccions, aquestes de dijous 21.
L'atracció de l'idol en detriment del teu propi Esperit de la teva ànima. Gràcies per aquest moment d'Eternitat i de germanor. Això deu ser la filiciació de que parla el CDM.
Dons ja engeguem la recta cap a nadal. 
El diumenge 24 al matí me'n vaig a rodar i m'arribo fins a S. Maria del Mar, crecava la possibilitat de fer-me una fotografia amb el bust del General Moragues, i s'i, va poder ser, aquí la tenim, Aquesta és la meva entrada al nadal i a les festes en genrral.
El diumenge 24 al matí me'n vaig a rodar i m'arribo fins a S. Maria del Mar, crecava la possibilitat de fer-me una fotografia amb el bust del General Moragues, i s'i, va poder ser, aquí la tenim, Aquesta és la meva entrada al nadal i a les festes en genrral.
No hi hauran més fotografies perquè les festes han estat molt similars a la de l'any passat.
Felipe és a casa, però cadascú fem la nostra.
Ell s'autonomena "cavernari", jo en sóc. Dons endavant.
El dis de Sant Esteve també l'he viscut a casa.
Hores d'ordinador tant el dia de nadal com per S. Esteve, He montat un video de fotografies d'en Rafel, que el posaré al final de la pàgina.
M'ha costat recupera el present en el blog, des que en Joaquim Lledó Viola fèu el traspàs a la Llum i en Rafel s'hi va sumar tot seguit. Poc a poc m'he anat quedant sola. Hi ara què toca? 
El divendres 29 cap a les dotze del migdia vaig arribar a l'Aliança. on Lolita Ardanuy viu els últims temps de la seva vida. Avui, sí ens hem trobat amb el seu germà, i m'ha volgut explicar el dur procés que està fent Lolita. Ha sumat moltes patologies, la que l'enfonsada ha estat el diagnòstic actual de càncer d'ossos.
S'ha desemvolupat un tumor a la medul·la a nivell de la 6ena i 7ena vèrtebres dorsals. El psiquiatre ho ha acabat de rematar amb una diagnossis de demencia senil de 4/7.Això en Jordi m'ho ha anat explicamt mentre Lolita ens mirava alternativament a l'un i a l'altre. Jordi s'expressa com si Lolita no entengués el que ell diu, i en canvi jo ho he viscut com que ella ens entenia perfectamente. 
És com si en comprendre jo en quin moment els metges asseyalen que està, ho entengués ella. Lolita estimada germana, a tot hora acompanyada per Agustí, que sola que et sents.
Cap a les quatre he marxat cap a casa...
Del final d'any en puc dir el mateix que per Nadal, solitud compartida, Felipe va rondar pel menjador de les onze a quarts d'una, talment un ànima en pena. 
Jo meravellada d'aquestes extranyes festes. Això ho he acceptat jo? Caram! Bé l'any 2017 ha finit. Tanco amb aquest video que he montat d'en Rafel. L'últim regal el vesc, la flor de la sort.
Altaïr, Rigel, Antares, Aldebaran amb els seus germans. Tanquem el 2017!
enllaç a 2018 No hay grados en los milagros