(UCDM-T-1.1:4)
enllaç a el Pare: Cor de Conversa
Som a l'u de gener de 2018, aquest és el primer any que en Rafel no celebra el seu aniversari. si ho ha, ho fará en estat ànimic i tal vegada celebri la Llum i la claretat de que el seu cor pot gaudir en aquest moment present. 
Avui pot celebrar el seu nou estat amb aquells que l'han precedir en l'experiència de deixar el cos i reconeixe's Ànima-Esperit. Qué els Pares Eterns t'acompanyin germà estimat.
Del final d'any en puc dir el mateix que per Nadal, solitud compartida, Felipe va rondar pel menjador de les onze a quarts d'una, talment un ànima en pena. 
Jo meravellada d'aquestes extranyes feste. Això ho he acceptat jo? Caram!
He començat l'any amb el Concert de Cap d'Any de Viena. Quina meravella, ja fa un parell d'anys que començo l'any aixì.
El dia u al vespre va telefonar en Jordi Ardanuy Moore, Lolita ens ha deixat per tornar al Pare.
He començat l'any amb el Concert de Cap d'Any de Viena. Quina meravella, ja fa un parell d'anys que començo l'any aixì.
El dia u al vespre va telefonar en Jordi Ardanuy Moore, Lolita ens ha deixat per tornar al Pare.
Fins que ens retrobem en el Cel germana i gràcies per la relació que ens hem regalat. Gràcies, gràcies, gràcies. La hem despedit a Sancho d'Avila, el dijous quatre, a quarts de quatre de la tarda. Teresa Pons, Aurora Llopart i Purificació Rodriguez, les companyes de la Coral de la Gent Gran Cantem, Que hi vam ser. .jpg)
.jpg)
"Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la Vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí. El teu front hi ha la Llum de l'albada, ja no el solcan dolors ni treballs i el vestit que t'ha dat la rosada és vermell com el riu de la Vall".
Et desitjem que vibris en l'Amor Etern que cercaves i que tú eres, ets i seràs!
Gràcies pel teu regal d'Amor!
Som a la nit de Reis. Porteu-nos Pau i Seny, que ens fa prou falta! Quietud i serenor, quin és el moment que estem vivint? El dia dels Reis ens ha regalat plenitud, goig, serenor, la complicitat de ésser conscients que Som U, i en aquesta consciencia tota relació retroba l'esència de Ser. Gràcies al Amor Etern i Creador per haver-nos creat de Sí mateix. 
Dissabte dia 6, tarda dels Reis, amb "The shack" i Sergi Torres, Gràcies, gràcies, gràcies¡ I, som el dia set. tarda, plou i fa fred, per a mi és un dia amb Sergi Torres
¿Cómo llegar a Ser lo que Soy? La semana seguí oberta a Sentir. 
Aquesta semana no he deixat que Carolina entrès a casa, el dilluns vam anar a Torre-Llobeta, abans que la coral si trobès per deixar-hi el dosier amb les partitures de la coral.després ens vam quedar a la cafetria del racó de la plaça del doctor Ferran. Quan Carolina se'n va anar, vaig posar direcció a Sarria, Carrer Pomaret, 25 la masia convertida amb residència d'avis on s'està Ramona Solans.
El dilluns vuit no vaig ser capaç´d'entrar-hi, el dimarts dia nou, li vaig dedicar del tot. Aqui la tenim, l'experiència de sentir l'ànima de la Masia que abraça amb tendresa als qui hi han arribat cercant descans, la masia els reconeix com arribats a l'espai per retrobar-se a la Casa del Cel. Gràcies.
El mateix dimarts a la tarda amb Teresa Pons i Aurora Llopart anem a prendre un xocolata a la cafeteria Fargas, de l'avinguda Diagonal.
Allà donç em vaig acomiadar de la coral en aquesta temporada, no hi anirè. Gràcies companyes pel nostre compartir. Gràcies..
Dimecres 10, expressar el dia deu, doncs déu ni dó. Al matí em vaig trobar amb una Carolina, ben atabalada. A ca seva tothom engripat, Miguel, enconyat i Felipe molt tip de tots plegats.Heriberto está de baixa desdel divendres passat i Carolina no pot amb ella. Ens instal·lem en una cafeteria del carrer Provença/Balmes, ens hi passem
hora i mitja, gairebé tres quarts, parlant per telefon amb Heriberto.
L'empresa Zoom Barcelona sempla que repunta i Heriberto ja está pensant en deixar la feina fixa que ha está vivint. Carolina a l'espectativa. Tenen una amiga de la família d'Heriberto a casa seva, Bibiana. Amb Carolina ens despedim a quarts de dotze per retrobar-nos a la Sagrada Familía passades les dues, també amb Bibiana. Vam acabar dinats plegades, ens hi convida Carolina, al "Gallego" del carrer de Castillejos/P.Claret. Com em vaig sentir, sobrepassada, Comença a sostenir l'atenció en l'Esperit però les situacions que em posen davant em treuen del meu centre perque, volgues que no, les jutjo: o no? De fet el que sí sento és que em porta un sentiment de compresió vers l'altre que també m'abraça a mi.
Gràcies, gràcies, gràcies. Cap a les set de la tarda engego cap a casa. A la nit TV3, emet l'últim Ofici de Viure de la present temporada. Hi participa Sergi Torres, em quedo per veure'l, i sorpresa hi participa en David Bueno Torrens, quin goig d'escoltar.lo i sentri-lo gràcies David per seguir fidelment els teus sentimens, Gràcies també a Sergi Torrens, que ens mostra com sempre una total transparència. Gràcies, gràcies, gràcies.
Dijous dia 11 Amb Carolina, passeir per Gràcia com es veu a les imatges. Ara sí, hem pogut fer un "tallat" a la Violeta. Actualemnt és adaptada. Descriure el semtiment que vaig sentir a dins "la Violeta" huf, tendres, enyorança de tot l'amor que he guadit, gratitud perquè l'he viscut. Enyorança perquè ja no hi són en físic. Amplitud: som Unitat en l'Etern Amor dels Pares. 
El dilluns vuit no vaig ser capaç´d'entrar-hi, el dimarts dia nou, li vaig dedicar del tot. Aqui la tenim, l'experiència de sentir l'ànima de la Masia que abraça amb tendresa als qui hi han arribat cercant descans, la masia els reconeix com arribats a l'espai per retrobar-se a la Casa del Cel. Gràcies.
El mateix dimarts a la tarda amb Teresa Pons i Aurora Llopart anem a prendre un xocolata a la cafeteria Fargas, de l'avinguda Diagonal. Allà donç em vaig acomiadar de la coral en aquesta temporada, no hi anirè. Gràcies companyes pel nostre compartir. Gràcies..
Dimecres 10, expressar el dia deu, doncs déu ni dó. Al matí em vaig trobar amb una Carolina, ben atabalada. A ca seva tothom engripat, Miguel, enconyat i Felipe molt tip de tots plegats.Heriberto está de baixa desdel divendres passat i Carolina no pot amb ella. Ens instal·lem en una cafeteria del carrer Provença/Balmes, ens hi passem
hora i mitja, gairebé tres quarts, parlant per telefon amb Heriberto.
A casa augmenta una mica la pressió: li he comunicat a Felipe, que el 28 de febrer vull l'habitacio que ocupa buida. Cal que es busqui un lloc per anar.
Dilluns 22, 19 hores "la Villarroel" Sergi Torres "La aceptación del rechazo". Recorda la salvació és la consciència" Gràcies!
Setmana intensa, hi ha tensions amb Felipe, suaus, discretes, però tensions. Li demano que s'accepti en plenitud i ell no ho pensa fer, em cal aprendre a respectar i alhora a respectar-me.
Dilluns 22, 19 hores "la Villarroel" Sergi Torres "La aceptación del rechazo". Recorda la salvació és la consciència" Gràcies!
Setmana intensa, hi ha tensions amb Felipe, suaus, discretes, però tensions. Li demano que s'accepti en plenitud i ell no ho pensa fer, em cal aprendre a respectar i alhora a respectar-me.
Sorpresa el dijous 25 Carolina em descobreix que és a Barcelona en Rene Mey, i el
diumenge 28 dóna el missatge per a la Pau i fa sanació a Sant Joan Despí, a l'Auditori Miquel Martí Pol. Cap allà amb el tram-baix que vaig a bucar a la plaça de Francesc Macià.Allà ens trobem ambnem Carolina i Heribero. Em manquen paraules per descriure el que vaig sentri el tenir a Rene davant, és pura energia Crística, neta i transparent. Gràcies. Em queda el sentiment de que em ve a cercar.
diumenge 28 dóna el missatge per a la Pau i fa sanació a Sant Joan Despí, a l'Auditori Miquel Martí Pol. Cap allà amb el tram-baix que vaig a bucar a la plaça de Francesc Macià.Allà ens trobem ambnem Carolina i Heribero. Em manquen paraules per descriure el que vaig sentri el tenir a Rene davant, és pura energia Crística, neta i transparent. Gràcies. Em queda el sentiment de que em ve a cercar.
És l`hora de tornar a casa..
Dimecres 31 com aquell qui no se'n adona som a les sis de la tarda: visita mèdica a l'Hospital de Sant Pau amb el doctor Sancho Navarro.
M'hi acompanyen Rosa Escalé i Glòria Lomas. Certament l'informe de l'empresa que fa les protèsis en tres dimensions, indica que es pot intentar, però hauran de cercar de subjectar la pelvis, a les tibies, no es poden subjectar només a la cresta íliaca que em queda. Tot plegat millor esperar a que jo doni signes de necessitar-ho que no és el cas. Queda dons posposat. Marxem contentes i el doctor Sancho em cita d'aqui a sis mesos. 
Febrer 2018
Febrer 2018L'economia em colla. La relació amb Felipe, bé, però cal que emprengui el seu camí, de fet, cap el 10 de gener el vaig avisar que el dia 28 de febrer havia de deixar l'habitació lliure. 
Del febrer deixeu-me recollir tres punts, la trobada a "la Villarroel" del dilluns dia 19 en la que en Sergi tocar el tema polític amb certa profunditat remarcant la facilitat amb que renunciem a la Unitat per "defensar les nostres posicions polaritzades". Gràcies. Per cert que en aquesta trobada també i ha sigut en Felipe. M'hi volia convidar però jo havia comprat l'entrada. No coincidim! L'altre punt és la dedicació amb que he treballat per reeditar el llibre "Passejant per la memòria". Ja és apunt, només manca l'economia. També he fet la renovació i posada apunt del "blog" Alfons i Matilde. Val la pena. Gràcies! 
A la plaça de la Sagrada Família s'ha engegat un grup de "Acció Voluntaris" Són Voluntaris de Rene Mey, i extenen el missatge de que la Pau és possible ara i aquí i la sanació amb la Pau, també és possible. HI vaig, participo de pacient, i és que encara no sento quin és el meu paper com a voluntaria de la Pau, el daplicar la sanació a l'altre fisicament, no m'hi veig, la posició asseguda en la que he d'expresaar-me no m'ho facilita.
Puntualment el dia 28 de febrer Felipe Martín Tapia del Canto, va deixar l'habitació lliure, gràcies a la vida per aquesta experiència. Encara no la tinc integrada, tot es posa a lloc. Ai, la Biblia...Ho miro com l'experiència Biblica d'Abel i Cain, comprenen que a dins nostre hi conviuen abdues opcions.
Puntualment el dia 28 de febrer Felipe Martín Tapia del Canto, va deixar l'habitació lliure, gràcies a la vida per aquesta experiència. Encara no la tinc integrada, tot es posa a lloc. Ai, la Biblia...Ho miro com l'experiència Biblica d'Abel i Cain, comprenen que a dins nostre hi conviuen abdues opcions.
També com Eva i la serp, a Eva la separa de Maria l'acceptació de la proposta de la serp. La serp representa la por. Cain mai ha existit és un forma que sorgi d'una emoció: la por. Cain, dons, seguint la línea del "Curso de Milagros" és una personalitat que pertany al somni: no existeix. Aixó sí, pensa.
Els primers dies ubcant-me a casa, De nou sola. També canviant de titularitat la línea telefònica que baix obrir per a Felipe, ho podia fer gratuïtament perque jo no tinc cap altre línea, i, ho li vaig facilitar la línea, ara cal que n'assumeixi la titularitat i així ho ha fet-
Març 2018
Aquesta posada el dia del blog, la faig el diumenge dia 18, aquest matí, amb Glòria, la meva cosina, hem anat a Valldoreix, la tieta Vicenta es prepara per diexar el físic. Glòria tenia interés en que la veiés, li agraeixó, la tieta m'ha permès retrobar un espai molt profund dins meu. 
Aquell espai en que les emocions són acollides, ateses i traspassades. Tot és Amor, no existeix res mes. També aquest matí, amb les cosines he retrobat a Ana Gonzalez, la filla gran de Julio, el germà de la tieta Vicenta i Ana, la seva esposa, abdos ja traspasats. Les emocions en la família Lomas i Celma, es mostren amb potència, és el seu moment per a viure-les. També he retrobat a la meva cosina Núria. Gràcies per aquest moment de coneixença, gràcies.
"Tan senzill com és estimar-nos en silenci, i deixar que l'amor senti, tant senzill com és"
L'habitació de darrera, la que s'havia preparat per llogar, entre el passat divendres i dissabte l'ha he tornat al meu àmbit. Ara torno a ser a casa. Dilluns dia 19 tarda sala "la Villarroel" Sergi Torres.(la evolución, la hormiaga y el humano). Magistral.
La tieta Vicenta tornà a l'Origen el dimarts dia 20 de març de 2018, cap a les cinc de la tarda. La van despedir el dijous dia 22 a migdia, al Tanatori de Cerdanyola. Ni em vaig plantejar ser-hi. Ella i jo ens haviem despedit.
Les seves filles segueixen el seu camí segons creeuen convenient. Sembla que de moment els nostres camins van paral·lels. Ni es troben ni els cal trobar-se.
"Tan senzill com és estimar-nos en silenci, i deixar que l'amor senti, tant senzill com és"
La tieta Vicenta tornà a l'Origen el dimarts dia 20 de març de 2018, cap a les cinc de la tarda. La van despedir el dijous dia 22 a migdia, al Tanatori de Cerdanyola. Ni em vaig plantejar ser-hi. Ella i jo ens haviem despedit.
Les seves filles segueixen el seu camí segons creeuen convenient. Sembla que de moment els nostres camins van paral·lels. Ni es troben ni els cal trobar-se.
La setmana segueix, cercant l'equilibri intern, estic angoixada i tinc ansietat. el dia 27 em comunico amb Elena, la noia que treballa en el "rescat de l'ànima".
Pregunta als "Mestres" quina és la situació que visc, assenyalen la dispersió em que en sento i que no accepto les limitacións del cos. No integro la resposta.
Em centro a casa, ens ho mirem amb Carolina i plantajem un canvi. El televisor i el sofà passar-los a l'habitació gran, la convertim en sala d'estar. La taula del menjador tornaria al seu lloc.
Enfoquem el dia del canvi pel dijous sant, dia 29. Felipe i Miguel, els fills de Carolina, venen amb ella. Em mouen els toldos del balcó, treuen el més vellet i al seu lloc posen el que s'ha fet servir menys i que està en millors condicions. 
Després fan el canvi, passen al sofà a l'habitació de davant, la gran, la taula del menjador tornar al seu lloc. Gràcies Carolina pel teu soport i gràcies als teus fills, gràcies. 
Divendres Sant dia 30, Carolina i Heriberto a casa. Canviem el televisor, del menjador a l'habitació de davant. És la primera vegada que el televisor canvia de lloc. M'ha agrada, sembla que per fi, aquesta habitació es centra i s'equilibra dins meu. Gràcies. 
Fem la Pasqua, Carolina i Heriberto no celebren aquesta festa, amb la qual cosa tot va a la seva vibració i ritme. Com podem veure: per dinar, carn a la brassa feta a la "graella" al balcó. Gràcies, en tenir-los a casa, facilitant-me aquests petits canvis, em fa sentir acompanyda per la Vida.
Gràcies amics, certament som irrepetibles i unics, expressant la total diversitat de la Unitat.
El mateix divendres dia 30 a la nit, m'hi vaig estrenar: "Siempre a tu lado" o Hachico. Richard Gere i el preciós gos tibetà que feu la pel·licula amb ell. La van emetre per TV3. Tot retorna a la llera del Riu Etern.
Abril 2018
Fem la Pasqua, Carolina i Heriberto no celebren aquesta festa, amb la qual cosa tot va a la seva vibració i ritme. Com podem veure: per dinar, carn a la brassa feta a la "graella" al balcó. Gràcies, en tenir-los a casa, facilitant-me aquests petits canvis, em fa sentir acompanyda per la Vida.
Gràcies amics, certament som irrepetibles i unics, expressant la total diversitat de la Unitat.
El mateix divendres dia 30 a la nit, m'hi vaig estrenar: "Siempre a tu lado" o Hachico. Richard Gere i el preciós gos tibetà que feu la pel·licula amb ell. La van emetre per TV3. Tot retorna a la llera del Riu Etern.
Abril 2018 
La Pasqua, diumenge dia 1, de les 11 a quarts de dues a la plaça de la S. Família, amb el grup "Voluntaris per la Sanació" de Rene Mey. Repunta la possiblitat de tornar a agafar uns peus, perquè el sistema de la teprapia que aplica Rene, per fer-la asseguda no m'hi sento. 
Isabel Dominguez Pastor, una de les coopeants em proposa que cerquem un temps/espai per treballar amb reflexo/podal. D'acord.
Dilluns de Pasqua a casa. Sola, gaudint dels canvis. Estic pesada, sembla que tot està arribant a la fi 
Aquesta setmana ha estat lenta. He acabat d'editar la pàgina de Rafel, i m'ha costat i em costa. Encara i falta molta feina a fer, pulir, ajustar. Però sobretot repassar els sentiments i tranpsarentar-los. Poder sentir com està ell en Veritat. Em començat una pàgina dedicada al pare, ho tenia pendent i a la fí, m'hi he posat, La vaig començar dimecres o dijous, no ho tinc clar.
Divendres dia 6 es compleixen els 59 anys que va deixar el cos físic.
I va ser divendres dia 6 que movent el ratolí vaig passar per sobre el contacte de Cinto Casas Fabregat. Vam veure quelcom que ens va inquietar i vam entrar el seu Facebook: Això és el que hi hem trobat. En Cinto ens ha deixat per tornar a l'Origen de l'Amor el 6 de març de 2018.
Adéu Cinto mès enllà on l'Amor És Unitat, ens retrobarem i abraçarem amb Virtudes la teva estimada esposa, que al llarg de molts anys t'ha donat la felicitat que tots hem volgut que gaudissis. Sempre Units en l'Amor dels Eterns Pares.
Potser la felicitat que tú cercaves et va ser fugissera com a mi, La Felicitat és un, aparent ideal que cerquem a fora fins que ens adonem que noslatres en Sí, som Felicitat. Cal pero que en el nostre dia no hi hagi judici ni rebuig, no és fàcil però és senzill. M'agradaria prendre un cafè amb Virtudes, sentir-nos a prop,.. Gràcies,.jpg)
Dijous 12 d'abril. He tingut l'alegria de rebre la visita de Carmen Diez Eguizabal, la nostra veína del carrer Provença 515, que l'octubre de 1970, ja casada va anar a viure al carrer Amcilcar i s'hi endugué els pares en un piset al mateix replà d'on vivia ella. Carmen va néixer el 18 de juliol de 1940. Carmen era el model en el que jo m'enmirallava, de gran volia ser com ella.
Carmen em telefonà pel gener per dir-me que el seu marit, en Pere havia traspassat.
Ara és el moment en el que ens podem retrobar tots plegats com en la nostra alegre i esperançada joventut
Gràcies Carmen pel regal de la teva sisita. Ens trobarem aviat per tornar a fer una xerradeta ben feíç.
6 d'abril de 2018, divendres
Potser la felicitat que tú cercaves et va ser fugissera com a mi, La Felicitat és un, aparent ideal que cerquem a fora fins que ens adonem que noslatres en Sí, som Felicitat. Cal pero que en el nostre dia no hi hagi judici ni rebuig, no és fàcil però és senzill. M'agradaria prendre un cafè amb Virtudes, sentir-nos a prop,.. Gràcies,
.jpg)
Dijous 12 d'abril. He tingut l'alegria de rebre la visita de Carmen Diez Eguizabal, la nostra veína del carrer Provença 515, que l'octubre de 1970, ja casada va anar a viure al carrer Amcilcar i s'hi endugué els pares en un piset al mateix replà d'on vivia ella. Carmen va néixer el 18 de juliol de 1940. Carmen era el model en el que jo m'enmirallava, de gran volia ser com ella.
Carmen em telefonà pel gener per dir-me que el seu marit, en Pere havia traspassat.
Ara és el moment en el que ens podem retrobar tots plegats com en la nostra alegre i esperançada joventut
Gràcies Carmen pel regal de la teva sisita. Ens trobarem aviat per tornar a fer una xerradeta ben feíç.
Carmen és igualeta a la seva mare, en sembla un retrat. Vam evocar que la senyora Carme va compartir una amistat d'ànima amb la meva mare, són regals que ens fa la vida i que van saber gaudir. La senyora carmen va tornar a L'origen Etern el 20 de novmebre de 1975, tindia uns 68 anys. 
El dimarts dia 17 al matí telefonà en Joan Dalmau, per comunicar-me que la seva mare Magdalena ha tornat a L'origen de la Vida, ja s'alliberat de la dura malaltia que la mentenia pasiva i immobilitzada, ja que lentament la malaltia que patia la va anar marfonen.
Els pabellons, tot ell irradiava esperança d'una societat integrada a la consciència. És clar que el nivell de societat que jo havia de viure negaria la consciència de SER, per obssessionar-se en el fer i modificar i rebutjar en l'altre. Gràcies per aquesta experiència de Vida que tal vegada m'acompanya a obrir-me a la possibilitat que l'unic que cal modificar és la meva manera de veure el món. Et perdono.
Hospital de Sant Pau, pavelló de Sant Rafel.
He reconectat amb Helena Cordon aquests final de setmana, el dijous dia 19, em proposa de baixar fins a Barceloneta, al Centre Esportiu Claror on ella va a fer recuperació farà uns tres anys. Accepto, visito al centre, m'hi apunto. Divendres a la tarda tasto la piscina, és un goig però alhora se'm despeten totes les alertes.
Helena ho ha integrat, gràcies germana estimada per unir-nos en l'amor compartit. Gràcies Lama-Gyurmè perquè el Seu Cor sempre Hi És.
Dimecres 25 d'abril de 2018. Abril s'escola i no sé com. Em sento lleugera i pesada alhora, tot se'n va però no em deixo anar.
Adéu Magdalena i gràcies pel callat afecte que emeties. Certament el teu fill et trobarà molt ha faltar. Acompanya'l a caminar pel sentiment de la solitud fins que es pogui adonar que mai estem sols.
Que l'Eterna Esència de la Vida ens empeny a viure cada instant com si fos l'útim, acompanya'l fins que es pogui adonar que ja per sempre estaràs amb ell i que el teu Amor l'abraça Eternament.
Dilluns 23 d'abril de 2018. "Per Sant Jordi jo et dure un llibre i una rosa. La rosa és mon amor el llibre nostra fortuna_ com dos germans que tot pregant arriben a la Verge Bruna"
L'Hospital de Sant Pau té dia de portes obertes hi anem amb Carolina. El soterrani és un prodigi de claror i polidessa, no el podem recorre tot, però el tros que és visitable m'enamora. Hospital de Sant Pau, pavelló de Sant Rafel.
He reconectat amb Helena Cordon aquests final de setmana, el dijous dia 19, em proposa de baixar fins a Barceloneta, al Centre Esportiu Claror on ella va a fer recuperació farà uns tres anys. Accepto, visito al centre, m'hi apunto. Divendres a la tarda tasto la piscina, és un goig però alhora se'm despeten totes les alertes.
Tinc por de luxar el maluc. Em donen cita mèdica amb la doctora del centre pel dilluns 23. Acordem amb ella que dimecres 25 entraré a la piscina amb una fisioterapèuta.
Dimarts dia 24 a la tarda telefono a Rosa Escalè perque m'ajudi a clarificar-me. M'ajuda a recordar que el meu sistema muscular és las. Ok. Aquest matí quan he anat al centre he demanat perdó però no vull tornar-hi Dimecres 25 d'abril de 2018. Abril s'escola i no sé com. Em sento lleugera i pesada alhora, tot se'n va però no em deixo anar.
Amb què em sucjecto? L'ànima flueix i agrupa i accepta i accepto. Estem travessant boires suaus, de tons clars, gairebé transparents. Sóc feliç, Sóc Felicitat. Una felicitat serena en la que no cal fer res. Silenci i quietud.
Dijous 26 dinar al Timbalet amb Ma Teresa Segarra i Josep Obradors, Josep ens hi vonvida. Gràcies companys. Parlem de la possibilitat d'nar al teatre Tivoli per gaudir de l'Obra JesuCristSuperstar.La idea no es realitza.
Divendres 27 la Mare de Deú de Montserrat. Semblava que dissabte 28 i diumenge 29 pujaria a Montserrat pel recés dels Oblats. Divendres al vam viure unides amb Montserrat Serna. Vam dinar a la cafeteria dels Joans. Són feliços sóc feliç. Gràcies.
Dissabte i diumenge a casa, calmada, una mica com marxant però sense marxar.
Divendres 27 la Mare de Deú de Montserrat. Semblava que dissabte 28 i diumenge 29 pujaria a Montserrat pel recés dels Oblats. Divendres al vam viure unides amb Montserrat Serna. Vam dinar a la cafeteria dels Joans. Són feliços sóc feliç. Gràcies.
Dissabte i diumenge a casa, calmada, una mica com marxant però sense marxar.
Dissabte 28 me'n vaig a comprarm l'entrada pel Tivolí, no n'hi ha pel dissabte però sí pel diumenge, la compro. Telefono a Rosa Balague, passo una bona estona amb ella a la cafeteria del costat de ca seva. Gràcies.
El diumenge 29 a les 18:30 de la tarde era al Teatre Tivoli per a gaudir del musical Jesus Christ SuperStar. Quina meravella. És la primera vegada que el puc viure des d'Ell. Gràcies, gràcies, gracies. Vaig tornar a casa rodant tal com havia baixat.
Aqui hi deixo el vidoe promocional.
El diumenge 29 a les 18:30 de la tarde era al Teatre Tivoli per a gaudir del musical Jesus Christ SuperStar. Quina meravella. És la primera vegada que el puc viure des d'Ell. Gràcies, gràcies, gracies. Vaig tornar a casa rodant tal com havia baixat.
Aqui hi deixo el vidoe promocional.
Maig 2018 
El maig ha començat. Un parell de geranis que hi ha al balco, són plens de flor.
.jpg)
Gràcies per Ser dins, gràcies per Ser l'Esència que em sosté en tots els punts de Vibració. Gràcies.
La tarda del dijous 3 de maig em deixar diversos regals.He cercat informació d'en Richard Gere, es casa a Nueva York, el dia 5 de maig amb la periodista gallega Alejandra Sylva. Felicitats parella que la plenitut sigui amb vosaltres.
Richard en una reportatge que hi trobo em regala un missatge. Diu que ell des que s'alça al matí va desitjant a tothom "et desitjo felicitat".
Diumenge 13 de maig de 2018.
Sí hi ha miracles.Ahir dissabte i aquest matí he editat aquest video dedicat a Pepita Lledó Viola, així es tanquen quinze anys des que em va buscar mitjançant Antena3.
Gràcies Pepita per aquella trobada. 
En aquell moment va alçar enrenou al nostra voltant, vull dir a la quotidianitat de la mare i meva en aquest barri on viviem feia cinc anys. Malgrat tot el Sol va continuar sortin i acceptant el relleu nocturn de la Lluna, tal com li toca en aquest hemisferi del planeta.
En aquell moment va alçar enrenou al nostra voltant, vull dir a la quotidianitat de la mare i meva en aquest barri on viviem feia cinc anys. Malgrat tot el Sol va continuar sortin i acceptant el relleu nocturn de la Lluna, tal com li toca en aquest hemisferi del planeta.
Així amb aquesta imatge acaba el video. M'he quedat serena, joiossa le dedicat a Pepita, però de fet va dedicat a les ànimes que fa segles, si és que el temps existis, que estan en diferents etapes del moment de recordar que estem tornant a Casa.
M'hi he de posar i intervenir en la seva vida novament, Ho deixo en mans del present.
Divendres 18 de maig en Rene Mey és a Barcelona sobtadamente, fa un taller de meditació. La vida em regala l'opció de ser-hi, gràcies els Pares Eterns i a Rene per Ser un potent Raig Cristic. Gràcies. 
Entrem al centre on fa la meditació, gairebé a les deu del vespre, és un centre terapèutic en el barri de Sants, prop del carrer Vallespir/Av. de Madrid. En sortiem a quarts d'una de la nit. vaig tornar a casa rodant. El diumenge 27 últim dia que sóc a la plaça de la Sagrada Família amb el grup de voluntaris de Rene Mey a Barcelona.
Juny-Juliol-Agost 2018
Hem passat els mesos amb un sentiment de solitud profunda. Parlaré dels fets més destacats, cal assumir que en el meu viure: fets n'hi ha pocs.
A finals de maig sorprenentment em trucar Sara Olivella per a dir-me que tenia plaça per anar a Núria on Sergi Torres i ella, la seva companya fa anys que hi organitzen un taller el primer cap de setmana de Juny. Sí és clar que hi vull ser. Hi ho vaig montar. Renfe, no em va donar la possiblitat de pujar-hi, els trens d'aquesta línea no estan adaptats. Però sorgí un àngle de providència: en Marc Bachs, amb va proposar de llogar una furgoneta, ell conduiria fins a Ribes de Fresser i allà pujariem al cremallera. Dons sí ho vam ver així. 
El divendres 1 de juny
Un bateix d'amor!
Al cap tard arribavem a Núria, mulltats fins a l'ànima, perqué alhora de pujar al crelmallera plovia a bots i barrals. Exposat l'escenari no em vull extendre més unes imatges dirant més del que jo puc dir. 
Núria del 8 de juliol de 1978 fins aquí: 1, 2, 3 de juny de 2018, quaranta anys de camí fins a poder tornar-hi. Gràcies! Gràcies Sergi i Sara per volguer-m'hi, grácies Marc per facilitar-ho. Gràcies Pares Eterns per aquest regal d'Infinit.
De les ànimes que van gaudir d’aquest
moment de compartir el goig del retrobament, només queden en vehicle físic Lola
Júlià i jo. Som encara el pont entre una humanitat de ment senzilla i una mica espantadissa
a la nova humanitat que desenvolupa una
ment complexa, tecnològica i accelerada.
Anna i Asumpta Margarit i Montserrat Rosell, una mainada que obra nous camins. 
Tornar a la quotidianitat Barcelonina em va se feixuc. Però en vaig decidir a rodar cada dia una bona estona, movent-me en una Barcelona que sempre hem estimat.
Els pares em van ensenyar a estimar i respectar el lloc on estem, perquè és on la nostra vida es desenvolupa.
Poc a poc el rodatge per Barcelona em va tornar a ubicar en la realitat de la profunda solitud en que es desenvolupem aqiests anys de la vida. Solitud que és llibertat, he d'admetre però que em costa assumir la poca relació que tinc em persones. De fet el meu escerari de vida, gairebé s'ha queda sol. 
Fotografia en el restaurant Pasatapas, de la Barceloneta. Ho visc com una despedita, som a cinc de juny de 2018.
El dijous dia 7 sorpressa, cap a les cinc de la tarda em visiten el pare Jordi Castanyer i la capdavantera dels Oblats de Montserrat Faustina Font. Gràcies amics per recordar-me.
Llargues hores de solitud i silenci, no em demaneu qué passa dins meu: no ho sé. Una pau serena m'omple, una lleugera melanconia tendra vibra en el meu sí. Qué espero: tal vega al Crist que em prengui d'una volada, que jo deixi de ser jo per Ser en Éll.
No em demaneu com va passar Sant Joan i la revetlla, no ho sé, no ho sé.
El juliol es fa present i brilla l'estiu, segueixo els passetjos i Carolina m'hi acompanya algunes vegades. Aquí per exemple m'acompanya a visitar al "Versalles" de Sant Andreu. 
Dilluns dia 16 en Sergi Torres despedeix la temporada, aquesta vegada però en un altre Teatre al Goya, carrer Joaquim Costa, 68. Despedeix la xerrada cantant amb un grup amic d'ell. En aquell moment em va sembla que no hi hauria una nova temporada...
El dijous dia 7 sorpressa, cap a les cinc de la tarda em visiten el pare Jordi Castanyer i la capdavantera dels Oblats de Montserrat Faustina Font. Gràcies amics per recordar-me.
Llargues hores de solitud i silenci, no em demaneu qué passa dins meu: no ho sé. Una pau serena m'omple, una lleugera melanconia tendra vibra en el meu sí. Qué espero: tal vega al Crist que em prengui d'una volada, que jo deixi de ser jo per Ser en Éll.
No em demaneu com va passar Sant Joan i la revetlla, no ho sé, no ho sé.
Hep el 18 de juliol el doctor Crussi, de l'equip de trauma de Sant Pau em dóna l'alta i tamquem l'expedient. El Doctor R. Sancho Navarro está de baixa, no se sap encara si es jubilará. El 18 de juliol compleix setanta anys.
Gràcies Estimats pel vostre Servei, gràcies, per la qualitat de vida que encara puc gaudir. Hem tardat quaranta anys ha poguer tancar el meu expedient de traumatologia obert l'octubre de 1978. Una llarga vella i bella història. Tal vegada vinculada a la renúncia de viure en parella amb en Cinto Casas, tal vegada em va semblar que ho acceptava i no va ser així. Tal vegada va restar un dolor i una ràbia sorda que es va sumar el dolor i la culpa encara amagada sota les cendres per la mort del pare, sí, aquella nit del cinc d'abril de 1959 que em vaig oblidar de pregar a Déu que ens deixés al papa al nostre costat perquè l'estimaven i no sabriem com viure sense ell. Gràcies Pares Eterns per aquest final senzill. 
Som al mes d'agost.
De la passada visita del pare Jordi i Faustina el dia 7 de juny em va quedar el compromís em mi mateixa de pujar a Montserrat, per sentir en profunditat el compromís amb el grup d'Oblats. Ara l'hostatger és el pare Sergi d'Assis, li vaig envia un correu i em va trobar lloc pel cap de setmana del 4 i 5 d'agost. També ho vaig poder lligar amb el pare Lluís per poder compartir una estona.
Som al mes d'agost.
De la passada visita del pare Jordi i Faustina el dia 7 de juny em va quedar el compromís em mi mateixa de pujar a Montserrat, per sentir en profunditat el compromís amb el grup d'Oblats. Ara l'hostatger és el pare Sergi d'Assis, li vaig envia un correu i em va trobar lloc pel cap de setmana del 4 i 5 d'agost. També ho vaig poder lligar amb el pare Lluís per poder compartir una estona.
Barcelona dimarts 7 dàgost més despedides. El dissabte dia 4 al migdia ens deixa en "Pepe", el germà de Matti, de la botiga de roba "Cosas", que també ja és jubilada. Adéu Pepe, passeja la teva alegria pel Cel, en Pepe va ser un home alegre mentre la malatia no el colpí. L'any 2009, pati un infart cerebral que el deixar hemiplejic, malgrat tot es recuperà amb molt força de voluntat, però no pogué tornar a treballar. Trobarem a faltar el teu somriure una mica irònic amic estimat. En Pere Paul, el nostre amic de la copisteria del xamfrà amb passeig Maragall, ja jubilat, ara la copisteria és una perruqueria "llatina", també en Pere el trobarà a faltar, solien asseures en alguna de les terrasses de cafeteries del passeig i passaven bones estones, a vegades quan coincidia que jo hi passava em convidaven al cafè. Gràcies Pepe fins a reveure amic!
I, mitjançant Internet trobo la col·lecció de llibres d'una autora argentina Josefa-Rosalia Luque Álvarez, "Arpas Eterna, Origenes de la Civilización Adámica, Moisés el vidente del Sinaí" El començament a llegir des de l'ordinador que l'editor el permet descarregar gratuïtament. I, sense adonar-me'n m'ajuda a passar un més francament solitari. Oh, el mes d'agost. Qué més puc dir d'Arpas Eternas, tal vegada que m'ha arribat molt tard, que l'hagués pogut llegir fa molts anys, perquè Neus Jacas, la bona companya de camí en els primers passos en el camí intuïtiu, ja me'l recomanava i jo mo em vaig veure capaç de llegir-lo. Tot s'esdeve quan veritablement és el moment, quan és el moment que Déu t'assenyala. Imatge de l'autora Josefa-Rosalia, "el Ave del Paraiso" així se la coneixia.
El dissabte dia 11 d'agost Carolina Herrera Villada em convida a passar el dia amb la seva família. Ara el bus D50, em deixa el costat de casa seva. Heriberto sembla tranquil, però té un dolor amagat degut al fill que encara és en laténcia sense forma física.
Déu té el present. Passem un bon dia, a la tarda m'obsequien amb la celebració del meu proper aniversari. 
Gràcies amics i perdoneu-me, el físic em pesa i l'esperit s'envola a les alçades que el Cor del Crist em permet. Gràcies amics pel vostre afecte.
I; arribà el dia quinze, i vaig pujar a Montserrat perquè hi havia en Joan Dalmau, és la primera vegada que hi puja sense la seva mare, la nostra Magdalena. 
Se'l veu bé, es va adaptant a la nova situació. Montserrat se li fa proper i allà el seu sentiment espiritual s'expandeix i li dona ànims per a seguir el camí. Endavant Joan nosaltres podem. Anem a dinar al Self-Servi, tot em sembla nou, feia molt que no hi anava, han cambiat el sistema de servei, va bé. M'agradaria poguer descriure el meu sentiment envers el fet religiós. No ho sé fer, tal vegada perque volgues que no hi ha prejudici i no ho vull jutjar. Si Déu permet aquesta expressió del Seu Fill, quí sóc jo per investigar-ho. Senzillament obrir el cor a que és el somni de'Adan del qual no ha despertat. M'entrego sincerament a l'Esperit del Pare/Mare Eternsper obrir-me al despertar de l'Origen i així sumar-me al Fill de Déu despert que facilita el despertar dels seus germans. Gràcies. Aquesta fotografia m'arribat el mes d'octubre però he volgut posar-la en els dies que li correspón.
Se'l veu bé, es va adaptant a la nova situació. Montserrat se li fa proper i allà el seu sentiment espiritual s'expandeix i li dona ànims per a seguir el camí. Endavant Joan nosaltres podem. Anem a dinar al Self-Servi, tot em sembla nou, feia molt que no hi anava, han cambiat el sistema de servei, va bé. M'agradaria poguer descriure el meu sentiment envers el fet religiós. No ho sé fer, tal vegada perque volgues que no hi ha prejudici i no ho vull jutjar. Si Déu permet aquesta expressió del Seu Fill, quí sóc jo per investigar-ho. Senzillament obrir el cor a que és el somni de'Adan del qual no ha despertat. M'entrego sincerament a l'Esperit del Pare/Mare Eternsper obrir-me al despertar de l'Origen i així sumar-me al Fill de Déu despert que facilita el despertar dels seus germans. Gràcies. Aquesta fotografia m'arribat el mes d'octubre però he volgut posar-la en els dies que li correspón.
L'agost va seguir lentament i ràpid alhora, com sempre passar amb la il·lusió del temps, amb Carolina vam fer una sortida fins a la capella de Santa Eulàlia de Vilapiscina, capella que em té robat el vor. Volia unes fotografies asseguda a les seves gruixudes baranes que delimiten el seu espai en un entorn mitjaval, força ben resturant. Ho vam fer.Vam passar un matí agradable, ens preparem per a les vacances de Carolina que les fará el setembre.
Les té ben guanyades. Gràcies Carolina per la teva estimació sincera, gràcies.
La pagina d'Internet de Wolfangan Kellert, un naturalista Boliviá, profund coneixedor de "Chico Xavier" que m'agrada molt el que graba, cercant videos d'ell vaig trobar uns videos dedicats al comentari de "Arpas Eternas".
Magnífics comentaris que sense ells no m'hagues interesat per aquests llibres. Gràcies a Wofgang Kellert, he conegut una verdadera meravella. Gràcies amic. Aquí veiem a Wolfgang Kellert amb Rene Mey el novemenbre del 2016.
Gràcies a Arpas Etenas, primer i després a Moises el vidente del Sinaí i finalment a Origenes de la Civilización Adámica, el mes d'agost a acabat de passar i ens hem plantat a vint-i-quatre de setembre. Josefa-Rosalia Luque Álvarez, l'autora que psicografia aquesta série de llibres magnifics, nasqué el 18 de març de 1893 a Còrdoba, Argentina i morí el 31 de juliol de 1965.
Anomenada l'Ave del Paraiso, fundà el 1932 la societat de "La Fraternidad Universal" Basada en els principis de la Sant Aliança dels temps de Yhasua de Natzareth.
Setembre 2018
Llegint a l'ordinador passa el setembre deixant-me el cor ple d'un Crist que sempre he conegut però que no sé viure en relació amb el meu entorn d'ara i aquí.
Així de senzill, mentre el posem en marxa l'observació de l'altre mirant-lo a través del cristall del judici. Aleshores aquesta Llei és més complexa d'aplicar.Força més complexa. De fet avui, puc viure-la amb més hoestatat perque poc a poc gràcies a l'Esperit Sant, la meva capacitat de jutgessa es va apaivagant, gairebé és nul·la. Gràcies els Pares Eterns per la seva Misericòrdia. Aquí veiem, segons el llibre "Arpas Eternas" el possible altar de la casa de Natzatreth de Yhasua, Yhosep i Myriam. 
A casa els dos Ibiscus que vaig regalar-me a primers de juliol floreixen un parell de vaegades per setmana i d'una manera o altre aquest nostra balcó de Trinxant, un regal dels Pares Eterns que vam gaudir i gaudim la mare i jo, avui l'expresso així.
El nostre platan tardoreja
El dissabte 15 de setembre a l'hotel Contes de Barcelona del Passeig de Gràcia, taller amb Emilio Carrillo. El vaig tenir davant mateix. Gràcies Pares pel Aquest Amor em que em sosteniu. Gràcies.
El dimecres 19 Pepa Mayol, la senyora Calduch em comvidava a dinar. Ho vam fer al "Timbalet".
M'explicava que en Ramon junior, ara viu a o'Africa, en un dels sectors més pobres i que s'hi sent del tot feliç, perquè pot facilitar-los una mica de qualitat de vida amb la seva Presència. Així és Ramon, gaudeix del fet de ser i viure. Gràcies Pepa per la teva amistat, aquí veiem una fotografia que a Pepa l'hi ha arribat fa poc i l'ha volgut compartir amb mi.
El nostre estimat Ramon Calduch, en el cameri de TVE, quan es preparava per sortir a cantar "la muralla de Berlin" en el Festival del Mediterraneo" del setembre de 1962.
Temps era temps aquí el nostre cantaire encara vivia a la casa materna de Moncada i Reixach, ja casat i amb els dos fills que tingué en el seu matrimoni.
El dimecres 19 Pepa Mayol, la senyora Calduch em comvidava a dinar. Ho vam fer al "Timbalet".
El nostre estimat Ramon Calduch, en el cameri de TVE, quan es preparava per sortir a cantar "la muralla de Berlin" en el Festival del Mediterraneo" del setembre de 1962.
Temps era temps aquí el nostre cantaire encara vivia a la casa materna de Moncada i Reixach, ja casat i amb els dos fills que tingué en el seu matrimoni.
Però les fortes nevades d'aquells nadals de 1962, els van portar a viure a Barcelona, llogant un pis al passeig de Marafall, 74, Pepa encara i viu ara. En aquest estimat barri del Camp de l'Arpa, vam coincidir com a veins des de l'any 1998.
Bé, reemprenguem setembre. Dons sí, el dimecres 18 en Sergi Torres començà temporada al Teatre Goya, i, sí jo hi era. Amb el cor sorprès com si no sabés que em passa, que visc?. Hi ho visc jo, ara. Sembla que començo a conectar amb la meva ànima i que poc a poc hi vaig establint comunicació.
M'hi relaciono, . amb paciéncia i constància potser aquesta relació amb la meva ànima serà plena de goig de viure. De tota relació en surt creació
Som a les Festes de la Mercé. Enguany es compleixen vuit segles de la Fundació de l'Ordre de la Merce, el 1218.
La història i les llegendes s'esvaeixen, però, quan les veus amb els ulls de l'ànima o Unitat.
Perd la densitat i en fer-se flux de Vida permet sorgir l'Unitat. Tot és i res és que no estigui en el Tot. Quan vivim la dualitat, un joper lleiapareix el tú, no hi ha ni el jo ni el tú, però quan creiem que som un individuu separat: un jo, fem apareixer el tú(dons que seria sinó la separaciño?). Tot és joc en el món dual creat pel fill de Déu, quan s'adormi fugint de la Consciència de Ser.
Barcelona del 28 al 30 de setembre del 2018; taller J. Lomar. Barcelona vista des del mirador de Sant Gervassi, ben aprop de la Torre "Bellavista". Sóc a dalt al carrer de la Inmaculada, 55, m'he regalat el taller de J. Lomar "Eres libre"
Aquestes ratlles són fetes ara, el dos de desembre de 2018. M'és laboriós refer el que vaig sentir en aquesta experiència amb el taller de J. Lomar. El lloc, una casa d'acolliment espiritual de les "germanes Carmelites" és seré i quiet. Net ple de llum. El taller ens proposava un semi silenci que va costar una mica de sostenir. Els dos matins en que vam compartir la sortida del
sol des del terrat, on m'havien d'ajudar a accedir varen ser de reneixament. Els exercicis a que en Jorge ens convidava a compartir senzills, fàcils de seguir, segons el teu propi cos et demana i permet.
Sense ocupar-se de mi, directament, em vaig sentir absolutament tenida en compte. Tot era el Tot. Gràcies per aquesta experiència de possiblitat real. Els caompanys i companyes properes: jo mateixa. Recorda no hi ha "un jo sense un tú". Per uns moments em va semblar que es podien obrir unes trobades perdiòdiques en aquest punt. Ho vam sentir amb en Jorge i un petit grup. Sembla que si s'obre quelcom a Barcelona,el gurp de Girona pot restar debilitat. Ho deixem anar.
Dos d'octubre: un any sense tú Rafel. Un any dur, certament si no hi ha un tú: no hi ha un jo. Has tornat a la Llum que t'és l'Origen, hi has tornat amb una bella experièmcia viscuda. Has estimat més enllà dels teus volers, sense concisions, amb paciència i voluntad d'integrar. Gràcies germà per tota la vida que has volgut compartir amb nosaltres, gràcies per la família que has creat i sostingut. Gràcies per estimar-nos.
Vaig començar l'Octubre decidida a recuperar les practiques que proposen els cursos que he fet amb la "Escuela del perdón" Començant per seguir pas a pas els apunts del curs "Integración" i continuant pel de "Facilitación del perdón". Només començar a aprofundir el discerniment de com alimentem les il·lusions, es va comunicar amb mi Mireia Bielso, amiga i col·laboradora, moltes vegades d'en Sergi Torres. 
Ens demanava que assitíssim a una trobada per proposar-nos fer els exercicis d'un lilbre anomenat "el experimento" al llarg de 60 dies, fent una trobada setmanal. Total gairebé dos mesos. Hi vaig dir que sí. A dalt hi veiem a Mireia amb la seva família.
Som a les Festes de la Mercé. Enguany es compleixen vuit segles de la Fundació de l'Ordre de la Merce, el 1218.
La història i les llegendes s'esvaeixen, però, quan les veus amb els ulls de l'ànima o Unitat.
Perd la densitat i en fer-se flux de Vida permet sorgir l'Unitat. Tot és i res és que no estigui en el Tot. Quan vivim la dualitat, un joper lleiapareix el tú, no hi ha ni el jo ni el tú, però quan creiem que som un individuu separat: un jo, fem apareixer el tú(dons que seria sinó la separaciño?). Tot és joc en el món dual creat pel fill de Déu, quan s'adormi fugint de la Consciència de Ser.
Aquestes ratlles són fetes ara, el dos de desembre de 2018. M'és laboriós refer el que vaig sentir en aquesta experiència amb el taller de J. Lomar. El lloc, una casa d'acolliment espiritual de les "germanes Carmelites" és seré i quiet. Net ple de llum. El taller ens proposava un semi silenci que va costar una mica de sostenir. Els dos matins en que vam compartir la sortida del
sol des del terrat, on m'havien d'ajudar a accedir varen ser de reneixament. Els exercicis a que en Jorge ens convidava a compartir senzills, fàcils de seguir, segons el teu propi cos et demana i permet.
Octubre 
2018
2018
Dos d'octubre: un any sense tú Rafel. Un any dur, certament si no hi ha un tú: no hi ha un jo. Has tornat a la Llum que t'és l'Origen, hi has tornat amb una bella experièmcia viscuda. Has estimat més enllà dels teus volers, sense concisions, amb paciència i voluntad d'integrar. Gràcies germà per tota la vida que has volgut compartir amb nosaltres, gràcies per la família que has creat i sostingut. Gràcies per estimar-nos.
El dilluns 8 d'octubre Carolina Herrera Villada comença l'any de servei després d'unes vacances alleujedores. 
Ens vam veure però, ja que va tenir la gentilessa de convidar-me a ca seva per a conèixer el seu germà Alberto, que vingué de Cali (Colombia) a primers de septembre.
Els ángels em conviden a mantenir-me en silenci, si enraono massa, en posaré de peus a la galleda. Tal vegada ara no cal. Callada estic en goig.
Accepto que mentre visqui a Barcelona i sola a casa, necessitaré una mica d'ajuda per a la meva qualitat de vida.. Però no cal que li obri la porta de bat a bat, Deu em cuida, la noia que ho facilití és una eina de l'amor del Pare/Mare Etern. Ara és Carolina, demá Deu dirà l'última paraula. Gràcies Carolina pel teu respecte.
Octubre 2018 presenta diverses situacions.
L'u d'ocrubre Anna Ma Margarit una estona a casa, se'n va just per anar a trobar l'Albert, a la tarda van a la doctora laringologa, l'han d'operar del tabic nasal. Ho faran el 18 d'octubre dijous. Aquí el veiem l'any passat en la graduació de finals de curs. Actualment el tenim a l'Univerditat Autònoma a Sant Cugat cursant per preparar-se per educador esportiu. L'operació ha anat bé, la recuperació lenta i difícil. Endavant Albert!
Aquests dies l'ordinador m'avisa que vol jubilar-se.
L'u d'ocrubre Anna Ma Margarit una estona a casa, se'n va just per anar a trobar l'Albert, a la tarda van a la doctora laringologa, l'han d'operar del tabic nasal. Ho faran el 18 d'octubre dijous. Aquí el veiem l'any passat en la graduació de finals de curs. Actualment el tenim a l'Univerditat Autònoma a Sant Cugat cursant per preparar-se per educador esportiu. L'operació ha anat bé, la recuperació lenta i difícil. Endavant Albert!
Em dona temps per acomiadar-nos, l'ordinador, es a dir al base i les renovacions que hi he fet aquests últims anys han arribat el final.
Em sento que me'n vaig amb ell. És el moment millor per marxar amb la mare, juntes vam comprar l'ordinador, la feina és enllestida: ara podem gaudir delnostre espai compartit. 
Tot em fa sentir que hem arribat al punt final. El treball d'acompanyament amb Hercules (Kevin Sorbo-Michael Hurts) també sembla fer el relleu.
L'última setmana d'octubre passo hores asseguda a la butaca, contemplant el passeig desde la butaca, com feia la mare, és el nostre moment... No som d'aquest mon i no hi som.
Glòria Lomas, demana més temps: m'ha regalat el nou ordinador, vingut directament de Girona.
Novembre 2018
Com veieu el balcó de casa i les flors que em regala el omencemen de novembre fugisser...
Novembre 2018De sobte
Glòria va portar i instal·lar l'ordinador el divendres 2 de novembre. Base, programa Windows 10, teclat i ratolí. Endavant. La intervenció de Glòria es deguda a que volia fer vancaes amb mi, em volia portar a Findhorn, una setmana pel proper gener, li vaig respondre clarament que em seria molt difícil anar a Findhorn i tornar a viure a Barcelona, si vaig a Findhorn voldria viure l'experiència que fos per sempre. Dons a canvi del viatge m'ha obsequiat l'ordinador. Gràcies Glòria. 
La pantalla, però, encara és la primera que vam comprar amb la mare, en aquell temps era una pantalla panoràmica. Dons no passa res, tornem'ni mare, ara noescombrem la vorera, però sempre va del mateix de nateixar sentiments.
La pantalla, però, encara és la primera que vam comprar amb la mare, en aquell temps era una pantalla panoràmica. Dons no passa res, tornem'ni mare, ara noescombrem la vorera, però sempre va del mateix de nateixar sentiments.
Hep la nevera també s'ha sumat al festival i s'ha jubilat, aquesta sense avisar. La comprem, Neus m'hi acompanya el dimarts 6 de novembre, al Calbet del costat de casa.
El dimarts dia 6, havia concertat visita amb el doctor Eduard Castellarnau, El braç amb té molt limitada i ho vull respirar amb ell. La trobada és singular. Eduard, per primera vegada em fa un diagòstic àlmic. Assenyala que l'anima em brilla. La resposta surt del fons del cor: brilla perquè la veus desde la teva Llum. Sorto de la consulta il·luminada, és la primera vegada que Eduard em permet veure la Llum que És.
Gràcies amic i perdona'm pels meus pensaments limitats al mi. En arribar a casa cerco el llibre que va publicà l'any 2002, "la ruta del silenci". Dons no el tinc, el cerco a internet el trobo a la Casa del Llibre i el vaig a comprar.aquests dies són dies de lectura de "la ruta del silenci". Un llibre que ens acompanya a seguir el cami iniciàtic de Andreu Miret, en la Catalunya medieval. Ens mostra la vida i la mort, el poder i la humanitat, l'amor i l'odi, l'enveja i la generositat. Configuren un retaule de la vida medieval. 
El dimecres 7 un dia amb Montserrat Serna, així està de feliç. L'antic forn Escarré s'ha convertit en una pizzeria napolitana, on es menge força bé. L'han llogat i Joan i Montse continuen amb la cafeteria de la plaçeta del Mercat d'Hostafrancs. Sí a Montserrat Serna se la veu gaudí del moment. Gràcies Pare.
Glòria el divendres dia 9 se'n torna a Burquina, a l'Àfrica, tornará a primers de decembre.
El dimecres 7 un dia amb Montserrat Serna, així està de feliç. L'antic forn Escarré s'ha convertit en una pizzeria napolitana, on es menge força bé. L'han llogat i Joan i Montse continuen amb la cafeteria de la plaçeta del Mercat d'Hostafrancs. Sí a Montserrat Serna se la veu gaudí del moment. Gràcies Pare.
Glòria el divendres dia 9 se'n torna a Burquina, a l'Àfrica, tornará a primers de decembre.
Els dies passen ràpids apropant-me a reviure els dies en que la mare deixar el físic per tornar a l'rigen de la Llum que és la nostra Esència. Dies feixucs.
He suprimit les classes de solfeig, de fet perquè, malgrat que Marisol Muños no me les ha volgut cobrar, la veritat és que tampoc no en feiem de classe de solfeig. Enraonavem, del moment, d'espiritualitat, de les pors que tenim i que basteixen el nostre dia, dels seus pares, de la seva feina. De moment ho hem suspès, si cal ja hi tornarem. 
El dimarts 20 de novembre al migdia vaig tenir a casa una estona a Anna Margarit, fa uns dies de vacances.
El dimarts 20 de novembre al migdia vaig tenir a casa una estona a Anna Margarit, fa uns dies de vacances.
La seva tieta Lola Julià va traspassar el passat mes d'octubre. Feia mesos que ja no sortia de casa. No em van avisar perquè l'enterrament va ser a un hora molt matinera i no em van voler trasvalsar. Gràcies per decidir per mi, petites. A la fotografia i veiem a Jaume Rossell el seu marit i a la mare. Núria, juny de 1978. En Jaume va obrir el Camí del Cel el 25 d'agost de 2013. 
El camí que va obrir el tiet Jaume cap a Sant Esteve Sesrovires l'any 1967, ja és tancat. Ens retrobarem on la vida només és Vida i l'amor el motiu oer a Viure. Gràcies estimats per tota la vida que Compartim.
La diada de Sant Esteve del 2015 va ser l'última compartida amb la família Roca Margarit. Mai ens oblidarem. Som Estimats i Estimem! 
Aquest novembre 2018 també he anat a visitar-me al doctor Eduard Castellarnau, va ser una joia gaudir d'uns moments del seu afecte i amistad sincers.
Metge i escriptor, epós, pare de familia, separat i tornat a aparellar-se. Català, concient que el fet de ser català l'hi ha limitat les posibilitats de ser un escriptor conegut a reu d'Espany i, potser també d'Europa. No tant per ser català com pel fet de no deixar´se manipular pel sistema editorial ni accpetar que una màquina li digui com a d'esc riure esl seus llibres.
esta coherent Eduard i et respecto profundament.
Gràcies Eduard per Veure-hi, gràcies.
El 23 de novembre va arribar i va passar com tot passa a la Vida, enguany deixe-me posar aquestes canços que l'any 1965 va grabar el nostre estimat: Ramon Calduch. Per cert que la seva esposa Pepita Mayol és ingressada al socio-sanitari de Gràcia del carrer de Secretari Coloma, per refer-se d'una caiguda que va fer a casa seva.
Endavant Pepita ets valenta i forta de cor. I per despedir el novembre, amb Carolinael dijous dia 29 vam anar a la "Maquinista" Ho bem passar d'allò més bé i m'hi vaig comprar unes peces de roba al Decathlon. Aquí em teniu! Adéu siau al novembre 2018. 
Desembre 2018
Desembre 2018
El dissabte dia 1, Glòria Lomas tornava a casa seva, a Girona. Encara no ens hem vist.
Vull deixar expressat el regal que m'ha fet la vida.
Amb la escuela del perdón (J.Lomar y R.Ollero) cada any organitzen un llistat mitjançant el que podem practicar la facilitació del perdó entre companys i gratuïtament. Enguany la meva facilitadora, Ana Perez, una senyora jubilada que viu a Madrid, és un regal del Cel. Em sembla que em torno a relacionar amb la mare, per l'amor, tendressa i discerniment que emet Ana, gràcies Ana Ets i Estàs. Gràcies.
I, ens hem plantat a dijous 6 de decembre, avui amb Rosa Balague Morera hem visitat la Casa Vicens, al barri de Gràcia, carrer de les Carolines 18-24, Antoni Gaudí en començar la construcció l'any 1883 i l'enllestí el 1888.
El 1925 s'hi feu l'ampliació i la part nova es preparà per tal de fer-hi viviendes multifamiliars. Hem passat un molt bon matí, passeajnt per la casa hem engegat una amable conversa amb dues senyores, mare i filla, la filla es diu Rosa i és la petita de sis germans. Molt educada i de tracta càlid abdues. Potser ens comunicarem per visitar la Sagrada Família juntes le proper 2019.. Acabada la visita amb Rosa Balague hem anat a dinar a la "Pizzeria del carrer Sanjuanistas".
El 1925 s'hi feu l'ampliació i la part nova es preparà per tal de fer-hi viviendes multifamiliars. Hem passat un molt bon matí, passeajnt per la casa hem engegat una amable conversa amb dues senyores, mare i filla, la filla es diu Rosa i és la petita de sis germans. Molt educada i de tracta càlid abdues. Potser ens comunicarem per visitar la Sagrada Família juntes le proper 2019.. Acabada la visita amb Rosa Balague hem anat a dinar a la "Pizzeria del carrer Sanjuanistas".
Qué puc dir de la relación amb Rosa Balague, tal vegada que m'hagués agradat caminar amb les seves sabates? No ho sé. Tinc el sentiment que he viscut aquesta possibilitat de vida mirant des la finestra. La finestra petita que sortia al terrat del carrer de les Guilleries, quan era una nena, des de la finestra del carrer de Provença, si la que donava al pati i des d'on mirava passar a la senyora Carmen amb els coves de roba al braç passar cap al safereig.
Des de la finestra de l'Hospital de Sant Rafel quan a la nit contemplava les llums de les finestres de les cases que s'estenien sobre al pla i es dispersaven pels turons que es veien. des de la finestra de l'habitació on esperava el diagnòstic dels metges i el miracle d'Amor que Déu podia fer... i feia. 
Però estavem preparats per acceptar-lo, per rebre'l? Pel que hem viscut sembla que no. Estàvem dedicats a viure el drama en el que creiem i, haviem creat. El sofriment, el drama és un pensament que nega Déu, que nega la identitat Espiritual Eterna del Ser. Per acceptar-nos com a Fill de Déu, com a Àngel's Eterns missatgers de l'Amor Creador de Déu cal tornar a néixer de l'Esperit d'Amor que Som en l'Amor.
A la cinc de la tarda arribava, rodant a casa. Pare/Mare Eterns: gràcies pel dia d'avui, gràcies.
Ara són gairebé les nous del vespre. Ja deixo l'edició per posar-me a veure uns quants episodis de la sèrie "Autopista al cielo".
Una sèries americana emesa els anys 1984-1989. interpretada per Michael Landon i Victor French. Però això és un altre història, demà serà un altre dia!
Ara són gairebé les nous del vespre. Ja deixo l'edició per posar-me a veure uns quants episodis de la sèrie "Autopista al cielo".
Una sèries americana emesa els anys 1984-1989. interpretada per Michael Landon i Victor French. Però això és un altre història, demà serà un altre dia!
El divendres dia 7 a migdia, recollia a Montserrat Serna, a l'avinguda de Josep Tarradellas, en sortir de la perruqueria. Vam anar a passar una bona estona a la cafeteria i novament a la "Pizzeria" en que s'ha convertit el "forn dels Joan's" 
Em proposem d'anar a dinar amb ells la festa de Sant Esteve, no gràcies, voldria estar en quietud. Moltes gràcies estimats per convidar-m'hi. Bé i tenim a Neus Pallarès Queraltò de vacances. Se’ns casa, sí, sí, amb Enrique Villagrasa, el nostre Enrique. Es casen el dilluns dia 10 al jutjat del Carrer/Gran prop de l’esglèsia de la Mercè. Aquí en tenim una fotografía. Oh, estimats us desitjem tota la felicitat que faci falta perquè la pogueu gaudir. Camineu la vida junts, és el do que Déu us fa, ni que amb vosaltres, ara per ara, no podem mirar cap a Déu.
El dijous 13, dia de Santa Llussia, amb Rosa Balague a la clínica Corachan, Rosa té visita amb el doctor Juan José Iglesias Dieguez, li vaig demanar a Rosa d'aciompanyar-la per tal de saludar al doctor, Rosa s'hi avingué i allà ens vam reunir. L'experiència sentida: Contemplant
al doctor Iglesias, la mirada se’n va cap endins. Què sento avui en veure’l
davant meu, desenvolupant el seu paper de metge, un bon metge per cert,
diagnòstic fet amb “ull clínic”. Perquè la meva experiencia va ser traumática?
Quin dol tant profund hi ha en el meu cor que no vull viure com un cos?.
Encara ara no ninc interés en viure, una vida programada que no entenc i que sembla que no es pot entendre, només s'ha d'acatar.
Em proposem d'anar a dinar amb ells la festa de Sant Esteve, no gràcies, voldria estar en quietud. Moltes gràcies estimats per convidar-m'hi. Bé i tenim a Neus Pallarès Queraltò de vacances. Se’ns casa, sí, sí, amb Enrique Villagrasa, el nostre Enrique. Es casen el dilluns dia 10 al jutjat del Carrer/Gran prop de l’esglèsia de la Mercè. Aquí en tenim una fotografía. Oh, estimats us desitjem tota la felicitat que faci falta perquè la pogueu gaudir. Camineu la vida junts, és el do que Déu us fa, ni que amb vosaltres, ara per ara, no podem mirar cap a Déu.
Quin dol tant profund hi ha en el meu cor que no vull viure com un cos?.
Perquè no els vaig permetre ajudar-me a sanar.? Em sentía tant culpable, m’havia
condemnat abans que ningún. La meva culpa no tenia perdó de Déu.
Havia convetit
a Déu en un jutje sense misericòrdia, en un jutge cruel: en un jutje dual: éll és
bo jo dolenta, no hi havia perdó, l’expiació per força havia de ser traumática.
Estava en zona egoica, prepotent i exigent per a mi mateixa i l’entorn en el
que s’expressava l’experiència. Sempre anclada en la memoria, la culpa precisa
de la memoria per fer-se present i condemnatòria.
He tingut professionals
honestos a prop meu als qui no he deixat ajudar-me. Em cal un profunda interiorització
de perdó pels meus judicis tant severs i inepel·lables. Quan la vida t'acomapnya a comprendre que tota malalti és mental. Que tot deteriorament físic rau en un profund sentiment de culpa per "ser un pecador". La sanació comença i Déu pot intervenir en el nostre present.
Aleshores els metges acompanyen a reconeixer la salud que Déu ens regala.
Cap Fill de Déu està malalt quan es reconeix en el Pare/Mare Eterns.
Agraïnt l'avinantessa de visitar el Doctor Iglesias, faig un petit homenantge als metges que han intevingut més freqüenment en el meu procés traumàtic. El Doctor Cambra va intenar aturar la primera operació, no el vaig escoltar, em vaig llençar al procés evolutiu d'una cirurgia que ha oblidat que està al servei del ser humà. El doctor Ramon Viladot el primer traumatòleg que em va operar, a les seves mans va desapereixer una bona part de la meva pelvis i de femur dret. És però un molt bon metge dels primers d'Europa encara en aquest present. Gràcies germans accepto que ho heu fet el millor possible i que allò que he viscut és exactament el que necessitava per obrir-me a la Vida.
I som al dia
de Nadal. A quarts de deu em vingueren a buscar Marta, Tere i Judit, ens vam
posar en marxa cap a Muntanyola. 
Ben a prop de la casa han fet creixer una palmera, al caliu de la palmera han guardat les cendres d’en Rafel. Gemma és una dona feliç, madura i atenta a fer anar el conjunt de la família plegats.
Amb en Joan el seu marit se'ls veu atentes a l'entorn. Ells fan notar que som unitat que allò que els passa a ells ens passa a tots. Gràcies parella sou una joia de llum.
En Rafel es sent pels entorns de la seva familia i no em sorprendria que la mare els acompanyi perquè el somni nostre de familia és vibra units.
Gràcies Pare/Mare Eterns per permetre’ens ser en el Vostre Cor Amorós.
Cap el vespre Marta em tornar a casa, tal com vinguerem a buscar-me amb Tere i Judit,.
Carolina, my care, no vindrà fins dilluns 29, perquè li he regalat el dijous 27 de festa i a Senia el 28 divendres.
Aquest cap de setmana de divendres 28 a diumenge 30 els àngels m'han fet el regal de trobar i poder baixar la cinequena temporada de Autopista hacia el Cielo. Gràcies! Aquests dies m'acompanyarant
Són dies per estar a casa quieta i silent, gaudint de la Pau Eterna d'On procedim.
Ara som, gairebé les nou del vespre del dia 31, l'any 2018 se'n va.Em queda un sentiment calmat, un any en el que he despedit a moltes persones estimades, o tal vegada no les he despedit, senzillament som U en l'Esència de Ser. La Pietat de Miguel-Angel l'han dut Marta i Judit del seu viatge a Roma aquesta tardor. Adéu 2018!
Aleshores els metges acompanyen a reconeixer la salud que Déu ens regala.
Agraïnt l'avinantessa de visitar el Doctor Iglesias, faig un petit homenantge als metges que han intevingut més freqüenment en el meu procés traumàtic. El Doctor Cambra va intenar aturar la primera operació, no el vaig escoltar, em vaig llençar al procés evolutiu d'una cirurgia que ha oblidat que està al servei del ser humà. El doctor Ramon Viladot el primer traumatòleg que em va operar, a les seves mans va desapereixer una bona part de la meva pelvis i de femur dret. És però un molt bon metge dels primers d'Europa encara en aquest present. Gràcies germans accepto que ho heu fet el millor possible i que allò que he viscut és exactament el que necessitava per obrir-me a la Vida.
Montserrat
et perdono: ho sento, perdon’m, t’estimo, gràcies!
Em permeto
fer un homenatge al pneumoleg doctor Joan Montaner Valls, va ser el primer
metge de capçalera que tingué que afrontar la meva capacitat d’enmalaltir. El
doctor Montaner es va ocupar de la meva primera malaltia hepàtica, de primers
de 1960 fins que aparegué la necrosí bifemoral, l’any 1978. 
Ell era el metge
que s’ocupava de la mare, recordem que ella havia patit una greu malatia
pulmonar cap el 1947.
El Doctor Montaner Valls era un dels directors de l’assegurança médica Catalunya. Aquesta assegurança degué desapareixer entre el 1975 -1985. A casa hi vam perdre el contacte cap el 1980, quan a mi em portaven per Assitència Sanitaria i a la mare també, vam poder acceder-hi gràcies al señor Antonio Escribà quan van apareixer els primers signes de la lessiò òssia que em degenerava els malucs.
Ai, aquella nena que a nou anys escrivia les nadales mentre aprenia d'escriure!
Marta Casas, la meva neboda, m’ha telefonat per convidar-me a pasar el nadal en familia. Vindrà a buscar-me el dia de nadal al matí i anirem a Muntanyola a ca Gemma i Joan.
El Doctor Montaner Valls era un dels directors de l’assegurança médica Catalunya. Aquesta assegurança degué desapareixer entre el 1975 -1985. A casa hi vam perdre el contacte cap el 1980, quan a mi em portaven per Assitència Sanitaria i a la mare també, vam poder acceder-hi gràcies al señor Antonio Escribà quan van apareixer els primers signes de la lessiò òssia que em degenerava els malucs.
Ai, aquella nena que a nou anys escrivia les nadales mentre aprenia d'escriure!
Marta Casas, la meva neboda, m’ha telefonat per convidar-me a pasar el nadal en familia. Vindrà a buscar-me el dia de nadal al matí i anirem a Muntanyola a ca Gemma i Joan.
Vull preparar algún obsequi per compartir amb ells. 
Sí. Ma Teresa Segarra em
facilita una cadira manual.
Aquí estem amb Carme Vila al “Timbalet” el passat
dissabte dia 15. Vam fer un tom per la Fira de Nadal de la S. Família. Va ser
un instant de vida volgudament compartida. En el brindis que vam fer al "Timbalet" van recordar el 22 de desembre de 1995, ara ha fet vint-i-tres anys!ª Gràcies a les dues, gràcies, gràcies.
Els dies s’escolen,
no em demaneu com se’n van sento passar els dies en la Pau del Crist. Adéu a Ramon Ballester i Batallé.
El diumenge 23 de desembre de 2018 va telefonar Marga, l’esposa de Ramon Ballester per dir-me que en Ramon ha deixat el físic el passat dissabte 22 a la tarda. L’acomiadaran el dilluns 24. Descansi en Pau.
Es tanca una página pregona de la nostra historia. En Ramon expressava la branca poética. La seva gran passió és la posesai, ben segur que ara crea poemes pels Àngels de Déu que l’acompanyen a la Llum de l?origen Etern. La seva estimada tieta Carme Ballester l'espera amb el braços oberts per fer-li l'abraçace que abdos desitgen viure.!
Permeteu-me recordar al nostre amic
El diumenge 23 de desembre de 2018 va telefonar Marga, l’esposa de Ramon Ballester per dir-me que en Ramon ha deixat el físic el passat dissabte 22 a la tarda. L’acomiadaran el dilluns 24. Descansi en Pau.
Es tanca una página pregona de la nostra historia. En Ramon expressava la branca poética. La seva gran passió és la posesai, ben segur que ara crea poemes pels Àngels de Déu que l’acompanyen a la Llum de l?origen Etern. La seva estimada tieta Carme Ballester l'espera amb el braços oberts per fer-li l'abraçace que abdos desitgen viure.!
Bartomeu Turull i
Mestres, un altre Font de saviesa de les que hem gaudit en el Casal de la Gen
Gran de Navas.
En Bartomeu ens deixar la tardor del 2015. No ens vam assebentar ni Lolita ni ja, fins a la següent primavera, aleshores no en vaig fer referencia. Ara però, al vull acomiadar juntament amb en Ramon. 
En Bartomeu Turull i Mestres 1921-2015 era un ideolag polític de cor. Ell, com el meu pare, creia que els essers humans tenim el dret i el deure d'aprendre a conviure en germanor, mirant els uns pels altres: temps era temps...
Mai t'oblidarem Bartomeu, ens retrobarem on l'Esperit i la Veritat Son Vida!. Descansin en Pau
aquests grans amants del poema que és la Vida.
En arribar Gemma ja havia anat a buscar, també
a la tieta d’Olot, a Mercè la germana d’Antonio, el pare de Tere. Vam pasar mig
dia units en la mainada que ens aglutinaven. Agnès, Lluc i Judit que volgues
que no encara és una nena, sortossament.
Ben a prop de la casa han fet creixer una palmera, al caliu de la palmera han guardat les cendres d’en Rafel. Gemma és una dona feliç, madura i atenta a fer anar el conjunt de la família plegats.
Amb en Joan el seu marit se'ls veu atentes a l'entorn. Ells fan notar que som unitat que allò que els passa a ells ens passa a tots. Gràcies parella sou una joia de llum.
En Rafel es sent pels entorns de la seva familia i no em sorprendria que la mare els acompanyi perquè el somni nostre de familia és vibra units.
Gràcies Pare/Mare Eterns per permetre’ens ser en el Vostre Cor Amorós.
Cap el vespre Marta em tornar a casa, tal com vinguerem a buscar-me amb Tere i Judit,.
Encara vaig passar una estona a l'ordinador veien Autopista Hacia El Cielo.
Decembre 26, 2018
Sant Esteve
esdevingué quiet, silent. M'està bé.
Carolina, my care, no vindrà fins dilluns 29, perquè li he regalat el dijous 27 de festa i a Senia el 28 divendres.
Aquest cap de setmana de divendres 28 a diumenge 30 els àngels m'han fet el regal de trobar i poder baixar la cinequena temporada de Autopista hacia el Cielo. Gràcies! Aquests dies m'acompanyarant
Són dies per estar a casa quieta i silent, gaudint de la Pau Eterna d'On procedim.
enlace a el Pare Cor de Conversa