àrbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
enllaç a el Pare: Cor de Conversa
Dia de Reis 1973 a casa la mare. Les diades de Nadal poc o molt, ajuntem la família en Jaume ho facilita molt.
Encara hi ha molt de dolor per les ferides reobertes quan Rafel va viure l'accident. Montserrat està dolorida i rabiosa i s'ha li nota. El fet de que hem gestionat la sortida dels baixos de Provença a l'estil d'en Rafel, és a dir: ja està fet. No ha facilitat gens les relacions, però així ho ha volgut Montserrat i l'hi he respectat. Sempre plou sobre mullat
Dimecres 14 de març de 1973, aquesta primera quinzena hem fet el trasllat a la nova vida. Guadiana nº 37-39, 3er 4ta: Hostafrancs. Del carrer Provença ens han desdonat amb 100.000 pessetes a la mà. Comprem un pis, de l’empresa Ibusa. El pagarem amb 10 anys. Montserrat teixeix, jo cuso a l’howerlok, i dóno feina a fer a un parell de senyores del barri, la feina va bé.
Fotograifa de Guadiana xamfrà Ferreria, feta en un passeig pel record l'agost de 2012.
Agost 1973 Pelegrins a Montserrat
Hem arribat a l'agost i la muntanya de Montserrat truca a la porta del cor . Hi tornem amb la família de Sant Esteves, com l'any passat, aquest però en Sisset ja no hi és. És al Cel en la Glòria de Déu Pare.
Hi som cuatre nits, a la tornada Anna Ma, ve a casa amb la mare i jo, fins que Pepito torna a casa i tot s'estabilitza.
Voldria explica en poques lletres com hem viscut la vida aquest any. El canvi sembla que obre nous horitzons, vivim en un nou pis, nou barri. Tenim bona feina per tirar endavant el petit taller de teixits ens dóna el que necessitem per a viure.
Em sento segura de les meves possibilitats laborals, les familiars són les que són. Demano ajuda al Crist per poder-les acceptar i per veure clar per on he de dirigir les meves passes. Al meu costat un suport incondicional: la mare.
Aqui tenim el certificat de "Mestre Calcetera" que treguerem per la mare en anar a viure al pis del carrer Guadiana. Allà per tenir-hi les màquines de teixir vam necessitar estar declarades i pagar per un temps els autonems a la mare.
Octubre de1973: la crisi del tèxtil
Agost 1974 Pelegrins a Montserrat
Ens n'hem sortit gràcies a Déu. Ara tornem a ser al mes d'agost i ens preparem per anar a passar uns dies a la Muntanya Santa, Ho han fet possible les famílies Rossell i Margarit. Ells ho organitzen i ens hi conviden. Per nosaltres són uns dies de miracle. Aquest any pujem per agraïr la plena recuperació de Pepito Margarit l'home de Trinitat. Agraïm el goig que a casa gaudim, treballem motes hores, és cert, però ens en sortim. Donades les gràcies, Senyor que més et puc oferir?. Demanar com sempre. Ajuda'm Senyor a comprendre. Dins meu et Conec, sé l'Amor amb que Tu ens estimes, jo no sé estimar als meus germans humans.
Als àrbres, a les teves petites criatures sí. Als humans em costa més, jutjo igual que em sento jutjada i això no funciona.
El dos de maig de 1975 Montserrat és amb en Cinto i família a Roda de Bara, on viu un oncle d'en Cinto. A la nit em recullen al restaurant on hem celebrat la festa del casament de Roser la filla gran del meu germà Joan amb en Santi Celma.
A primers de Juny el festeig s'havia acabat. Pensàvem en casar-nos a finals d'any, Era el moment de decidir on viuriem, no vam arribar a un acord. En Cinto volia que ens quedéssim a viure a casa amb els sues pares. No vull deixar la mare. Punt i final. Juny-Juliol de 1975: venem el pis; anem a viure i treballar a una porteria al passatge Josep Llovera nº 13. Donem 200.000 pessetes de traspàs. Podem fer-hi obres, la deixem mínimament a gust nostre. 
El més dur és desprendre’ns de la màquina de teixir. L’estimàvem, perquè és la primera eina que hem pogut tenir nostra. Ella fou una realitat que ens va donar els primers diners a casa. Gràcies pel servei que ens has donat. Gràcies Pare/Mare sosteniu-nos en la fe i l'esperança.
Encara hi ha molt de dolor per les ferides reobertes quan Rafel va viure l'accident. Montserrat està dolorida i rabiosa i s'ha li nota. El fet de que hem gestionat la sortida dels baixos de Provença a l'estil d'en Rafel, és a dir: ja està fet. No ha facilitat gens les relacions, però així ho ha volgut Montserrat i l'hi he respectat. Sempre plou sobre mullat
Fotograifa de Guadiana xamfrà Ferreria, feta en un passeig pel record l'agost de 2012.
Hem arribat a l'agost i la muntanya de Montserrat truca a la porta del cor . Hi tornem amb la família de Sant Esteves, com l'any passat, aquest però en Sisset ja no hi és. És al Cel en la Glòria de Déu Pare.
Som a les cel·les de Ntra Senyora. Pis 4t, la cel·la té set habitacions, menjador, cuina i bany. En aquesta cel·la hi cabem tots, sis de cal Rossell-Julià, també hi és la mare de Lola, la senyora Dolors. Cuatre de cal Margarit-Rossell, i la mare i jo. Enguany pero Trini i Pepito no hi són, Pepito a caigut d'una bastida i está ingressat de gravetat a l'hospital de Martorell. Trini és amb ell i a Montserrat tenim les nenes.
Hi som cuatre nits, a la tornada Anna Ma, ve a casa amb la mare i jo, fins que Pepito torna a casa i tot s'estabilitza.
Voldria explica en poques lletres com hem viscut la vida aquest any. El canvi sembla que obre nous horitzons, vivim en un nou pis, nou barri. Tenim bona feina per tirar endavant el petit taller de teixits ens dóna el que necessitem per a viure.
Em sento segura de les meves possibilitats laborals, les familiars són les que són. Demano ajuda al Crist per poder-les acceptar i per veure clar per on he de dirigir les meves passes. Al meu costat un suport incondicional: la mare.
Octubre de1973: la crisi del tèxtil
Tardor s’ha declarat una crisi econòmica que ha afectat severament el sector tèxtil. La fàbrica de Lluís Rosales ha fet fallida i estem fent front a una situació de ruïna. Ens hem quedat sense feina a les màquines. Montserrat a començat a treballar de dependenta a la pastisseria Escribà, li ha faciliat la nostra amiga Montseerat Miserachs que hi treballa. La feina l'oblga a treballar tots els dissabtes i diumenges. Fa festa el divendres. Li costa una mica tot plegat, però entre les dues guanyem prou per fer front al compromís dels crèdits del pis. 
Jo encara tinc feina per cosir a casa a l'howelok. El barri ens agrada, és ple de vida. Montserrat segueix donant-se problemes al matí, ara entre a treballar a l'una del migdia, fa torn de tarda, els finals de setmana alternen: una setmana de tarda i l'altre de matí. I no fa mai tard!
Jo encara tinc feina per cosir a casa a l'howelok. El barri ens agrada, és ple de vida. Montserrat segueix donant-se problemes al matí, ara entre a treballar a l'una del migdia, fa torn de tarda, els finals de setmana alternen: una setmana de tarda i l'altre de matí. I no fa mai tard!
Fotografia de la carretera d'Hostafrancs a l'alçada del Mercat.
Dimarts 25 de desembre de 1973: Nadal
Es l'últim que pugem a Sant Esteve Sesrovires, mentre Montserrat treballi a l'Escribà. el dia de nadal surt de treballar a les quatre de la tarda.
En Jaume Rossell però ens ha vingut a buscar per anar a dinar a amb Ells. És l’últim any, mentre Montserrat treballi a la pastisseria, no hi podrem tornar, els fem dinar molt tard el dia de nadal, i acabem molt cansats tots plegats.
Visc un anys difícil, la transició de treballar a l'Escribà és dura, però alhora convisc per primera vegada amb la meva generació. amb la gent de la meva edat. El grup social que obra el seu camí. Les noies que treballen amb mi festegen. I jo, quan m'obriré a estimar?
Engeguem el 1974.
Cap d'any ens el saltem, alhora que Monts surt de treballar, ni que a la tarda fa festa, només té ganes d'estar a casa. Pels Reis a casa la mare en Jaume ens ve a buscar amb el cotxe a la porta d'Escribà.
Passo la meva primera Setmana Santa a casa Escribà. Vaig descobrint una vida diferent a la que jo visc. Procuro obrir els ulls per veure-hi. Una de les dependentes de més anys de la casa Lola Zaragoza Gauchia, m'ajuda molt i em transmet al que sap de despatxar a la pastisseria i l'amor que ella té per la seva feina. Ho pot fer de molt a prop, ella és soltera i sempre va viure amb la seva mare.
Gràcies Lola per tot el que m'ensenya! Ella m'ha adoptat!
Diumenge 17 d'abril de 1974, Treballo de tarda, al matí hem anat a asmurçar a la granja Palleresa, al carrer de Petritxol. Hem fet un bon passeig, ara d'aqui de la plaça Catalunya cap a l'Escribà. Avui entro a trebalalr a les dotze. En aquesta imatge hi poso a Hercules, al que hi ha a la plaça Catalunya davant del Corte Inglés, perquè avui l'hem descobert en la nostra passejada.
La fotogarfia en aquell dia la va fer la mare.
Sóc feliç de veure a Montserrat amb esperança, ara sí filla, ara la vida comença. Jo passaré la tarda a casa, cosiré una mica i el vespre l'aniré a esperar, anem al cine! Dijous 22 Juny 1974, aquesta Revetlla he fet corre a Montserrat, m'ha hagut de portar d'urgències a l'Hospital Evangèlic, que és el que tenim per l'assitència mèdica que paguem, "la Catalunya", M'ingressen per unes fortes febres que em tenen 10 dies ingressada. Me'nvien a casa sense diagnòstic.
Es l'últim que pugem a Sant Esteve Sesrovires, mentre Montserrat treballi a l'Escribà. el dia de nadal surt de treballar a les quatre de la tarda.
En Jaume Rossell però ens ha vingut a buscar per anar a dinar a amb Ells. És l’últim any, mentre Montserrat treballi a la pastisseria, no hi podrem tornar, els fem dinar molt tard el dia de nadal, i acabem molt cansats tots plegats.
Visc un anys difícil, la transició de treballar a l'Escribà és dura, però alhora convisc per primera vegada amb la meva generació. amb la gent de la meva edat. El grup social que obra el seu camí. Les noies que treballen amb mi festegen. I jo, quan m'obriré a estimar?
Cap d'any ens el saltem, alhora que Monts surt de treballar, ni que a la tarda fa festa, només té ganes d'estar a casa. Pels Reis a casa la mare en Jaume ens ve a buscar amb el cotxe a la porta d'Escribà.
Passo la meva primera Setmana Santa a casa Escribà. Vaig descobrint una vida diferent a la que jo visc. Procuro obrir els ulls per veure-hi. Una de les dependentes de més anys de la casa Lola Zaragoza Gauchia, m'ajuda molt i em transmet al que sap de despatxar a la pastisseria i l'amor que ella té per la seva feina. Ho pot fer de molt a prop, ella és soltera i sempre va viure amb la seva mare.
Diumenge 17 d'abril de 1974, Treballo de tarda, al matí hem anat a asmurçar a la granja Palleresa, al carrer de Petritxol. Hem fet un bon passeig, ara d'aqui de la plaça Catalunya cap a l'Escribà. Avui entro a trebalalr a les dotze. En aquesta imatge hi poso a Hercules, al que hi ha a la plaça Catalunya davant del Corte Inglés, perquè avui l'hem descobert en la nostra passejada.
La fotogarfia en aquell dia la va fer la mare.
Tenim sort de l'ajuda del senyor Antonio Escribà, perquè la medica només cobreix tres dies d'ingrés si no hi ha cirurgia. 
Ell se'n fa càrrec i li anem pagant amb les moltes hores extres que es fan a ca l'Escribà.
Per la Revetlla de Sant Joan, aniversari de l'àvia hi passo una estona i el tiet em torna a casa cap a la una de la nit.. Per a mi són uns dies sorpresos sola a casa, treballant i passat totes les hores lliures a l'Hospital Evangèlic. La mare se'n surt bé sense conseqüències.
El tiet Jaume està passant uns moments difícils: ha de comprar la botiga, la casa familiar del carrer de Castillejos.
Ens n'hem sortit gràcies a Déu. Ara tornem a ser al mes d'agost i ens preparem per anar a passar uns dies a la Muntanya Santa, Ho han fet possible les famílies Rossell i Margarit. Ells ho organitzen i ens hi conviden. Per nosaltres són uns dies de miracle. Aquest any pujem per agraïr la plena recuperació de Pepito Margarit l'home de Trinitat. Agraïm el goig que a casa gaudim, treballem motes hores, és cert, però ens en sortim. Donades les gràcies, Senyor que més et puc oferir?. Demanar com sempre. Ajuda'm Senyor a comprendre. Dins meu et Conec, sé l'Amor amb que Tu ens estimes, jo no sé estimar als meus germans humans.
Als àrbres, a les teves petites criatures sí. Als humans em costa més, jutjo igual que em sento jutjada i això no funciona.
Als malalts, els avis sense assistència, als infants que no tenen els mínims per créixer i gaudir del goig de ser infant estimat per seus pares i demés família. En aquests sí que els puc estimar, però als altres, els qui tenint, no tenen mai res, en aquests, Senyor no en sé d'estimar-los i em dol l'ànima.
La nit del setze d'agost de 1974 cap a l'envelat de la plaça del Diamant, A veure, saludar i escoltar a Ramon Calduch. Potser enraonaré amb algun noi que em vulgui treure a ballar, però no ballaré, no hi tinc gràcia. L'any passat vaig quedar amb un noi i vam sortir un dia, va insistir per continuar sortint i coneixe'ns ho vaig tallar. Mare del Cel què espero?
Divendres 4 d'octubre 1974,
he tornat a l’Aliança del Poble Nou, hi han fet un homenantge a Emili Vendrel i Ibars. Hi canten en Ramon Calduch, Caietà Renom, Emili Vendrel, fill, Josep Casas i Salome. En Ramon hi canta “La puntaire”, és la primera vegada que la pot cantar en públic. Montserrat i jo hem gaudit a cor que vols! Vaig anar a saludar la senyora Calduch, la coneixia de veure'ns els envelats de Gràcia. ocupava una llotja amb la senyora Vendrell, les vaig saludar, el cor em bategava que no em cabia dins el pit.
La mare m'ha educat perquè em pugui presentar arreu amb la naturalitat i senzillesa sé que sóc una persona irrepetible Déu no en pensa dos iguals. M'ha adapto bé a treballar a l’Escribà, sobretot ara que m'han posat a torn de matí. Estic contenta i feliç, i podem fer front els pagaments.
Dia dels Reis del gener de 1975.
he tornat a l’Aliança del Poble Nou, hi han fet un homenantge a Emili Vendrel i Ibars. Hi canten en Ramon Calduch, Caietà Renom, Emili Vendrel, fill, Josep Casas i Salome. En Ramon hi canta “La puntaire”, és la primera vegada que la pot cantar en públic. Montserrat i jo hem gaudit a cor que vols! Vaig anar a saludar la senyora Calduch, la coneixia de veure'ns els envelats de Gràcia. ocupava una llotja amb la senyora Vendrell, les vaig saludar, el cor em bategava que no em cabia dins el pit.
Nadal a casa. Gràcies a Déu per ser.
L’any 1974 s’ha passat sense veure’l, 
Última reunió
familiar a la botiga del carrer, castillejos, 231 Roser Lomas Gonzales, la
meva neboda es casarà pel dos de maig. Hi estem convidades.
Al meu germà
Jaume li han proposat comprar la botiga i alhora mira per trobar comprador i
buscar-se un piset.
A la família hi
haurà canvis.
A casa ens en
sortim amb esperança, només manca una parella per a Monts.
A finals de gener poso fil a l'agulla, escric a la ràdio a un programa on es demana conèixer amics segons les tendències: m'agrada la música melòdica, la lectura, la poesia. Em contesta en Jacint Casas Fabregat, Em demana una fotografia i m'envia la seva, m'agrada. Li contesto i li envio una fotografia que feia parella amb la que veiem i estàvem en grup nois de l'obrador i noies de la botiga. 
En va tenir prou, m'havia vist des del carrer, a vegades li tocava la guàrdia a Gran Via amb Contes d'Urgell. La resposta unes boniques poesies i una carta on obre el cor.
Ens volem conèixer. Diumenge dos de març, coincidim en horaris, jo surto a les tres de la tarda, ell acaba el servei a les dues i mitj (treballa a la Guàrdia Urbana de Barcelona). M'espera davant d'Escribà, gairebé no recordo res més.
Divendres 14 de març, el dia de Santa Matilde, la mare el va conèixer, en Cinto ho volia, ens agradavem i teniem presa. Al matí ella i jo vam anar a la Catedral a donar les gràcies a la Verge de Lourdes per totes les gràcies que rebíem.
De fet era un recorregut de fe. El Sant Crist de Lepant, Sant Pancraç, la "Moreneta", i cap el Claustre, Sant Ramon Nonat, Verge de Lourdes, salutació a les oques, sortida per la capella de Santa Llúcia. Aquell matí la pregària davant la Verge de Lourdes es va fer ben clara. "Mare si és pel bé de tots dos acompanya'ns a unir-nos, però si no l'he de fer feliç, allunya'ns i que ell trobi la persona que el sàpiga comprendre".
Li vaig fer l'ofrena d'un ramet de violetes que en Cinto m'havia regalat feia un parell de dies. La mare el va conèixer el vespre i se'n va enamorar: ara sí Montserrat es trobat la parella que et calia filla, endavant. 
Divendres Sant dia 28 de març de 1975, vam anar a Sant Eeteve amb en Cinto. Ells el volien conèixer i ens van convidar a dinar als tres. Un bell dia. Els dies van passar ràpids.
Ens volem conèixer. Diumenge dos de març, coincidim en horaris, jo surto a les tres de la tarda, ell acaba el servei a les dues i mitj (treballa a la Guàrdia Urbana de Barcelona). M'espera davant d'Escribà, gairebé no recordo res més.
Divendres 14 de març, el dia de Santa Matilde, la mare el va conèixer, en Cinto ho volia, ens agradavem i teniem presa. Al matí ella i jo vam anar a la Catedral a donar les gràcies a la Verge de Lourdes per totes les gràcies que rebíem.
A casa l'àvia també el volien conèixer i allà que vam anar a dinar els tres, no recordo quin dia. Els va agradar molt: aquest xicot fa per tu Montserrat em deia l'àvia. Em sortia el goig de viure i estimar fins i tot per la punta dels cabells, que en Cinto volia que em deixés créixer.
Diumenge 20 d'abril un dia de festeig al Tibidabo i el següent dia 27 la família de Cinto, és a dir els pares i la germana, la petita Lourdes que estava travada pel mongolisme. Els pares d'en Cinto enamorats de mi i de la meva mare. Tot eren flors i violes.
Diumenge 20 d'abril un dia de festeig al Tibidabo i el següent dia 27 la família de Cinto, és a dir els pares i la germana, la petita Lourdes que estava travada pel mongolisme. Els pares d'en Cinto enamorats de mi i de la meva mare. Tot eren flors i violes.
Sant Jordi 1875 la primera i última Rosa per a la nostra Montserrat. Avui té una amoreta però no arribarà a bon port.
Diumenge 27 d'abril. Cinto i la seva família dinen a casa. A La fotografia de dalt en Cinto amb la família. Lourdes la seva germana viu una discapacitat motora.
No ho sé si ens n'hem sortit, sé que som a primers d'agost i les famílies Rossel lJulià i Margarit Rossell ens regalen com fa un parell d'anys, uns dies d'estada a Montserrat compartits en família.
El nostre nou barri: plaça Calvo Sotelo
L'agost de 1975, pugem uns dies a Montserrat amb la nostra família de Sant Esteve,
Em surt l'amargor fins i tot per la punta dels cabells. Hi estem pocs pocs dies, perquè el 8 d'agost entrem a la porteria, la meva nova feina fitxa i la nostra vivenda.
Com diu la bella àrea de "La legió d'Honor" tot s'ha acabat per a mi. Així vaig viure la trencada amb en Cinto.. El dol se'm menja . Passo hores a la Cripta de la Basílica, és una mica trista, fosca i humida, hi m'hi sento bé. Està vençuda com els meus somnis de parella. Prego per en Cinto perquè trobi la persona que li pugui donar el que de mi no por rebre. 
El dijous dia 7, després de dinar, cap a Barcelona, amb en Narcís, que no aguanta més els límits que Montserrat imposa a la seva joventut ni les trifulgues de la seva família. Des que Sisset va morir i va deixar tot el patrimoni a l'hereu, la família no ha parat d'esquinçar-se.
És l'últim any que estarem a les cel·les de Ntra Senyora. Gràcies Mare pel Vostre Acolliment.
Narcís es va quedar a casa tres o quatre dies, la família va quedar a Montserrat. Adéu a les cel·les de Ntra Senyora, 
És l’últim any que estarem junts a Montserrat en una cel·la.
És l’últim any que estarem junts a Montserrat en una cel·la.
Adéu al nostre pont, el nostre d'en Narcís i meu, hi hem passat moltes estones a la nit compartint les inquietuds que tenim per les nostres joves vides. Gràcies família per l'amor compartit!
Pare no Et comprenc!
Tu que Ets Amor, vols que visqui sense amor?. Tu que ets vida, vas prendre la del Teu Fill, per salvar als seus germans, als teus altres fills? Pare no et comprenc i el dolor em fa molt mal, Pare mira'm! enllaç a "el Jardí de la Mare de Déu"
Dijous 8 d'agost de 1975. A quarts de set del matí, amb un tacxi i quatre coses que hi necessito me'n vaig cap a Josep Llovera, 13, porteria. 
El senyor Giró, de l'entresol 2n tampoc fa vacances sortosament i ell amb la seva senyora, la senyora Marina Sanromà ens acompayarant en els nostres primers passos de porteres.
És la primera vegada que estem al Parc d'atraccions de Montjuïc. Es que en Ramon Calduch és en Ramon Calduch. El dimarts següent, però, no hi vam anar.
Els veïns de l'escala vantornant de vacances i els anem coneixem. som ara i aquí.
Dissabte dia 29 d'agost de 1975 una conductora de mobles ens fa el trasllat. És la primera nit que dormim a Llovera.
Dissabte dia 22 de novembre de 1975 va morir Carmen Eguizabal, la nostra veïna del carrer de Provença. La millor amiga que he gaudit aquests últims anys. Descansa en Pau respectada amiga. Carmen va deixar els baixos de Provença l'any 1970, per anar a viure al costat de la seva filla recent casada, la nostra Carmen, el carrer Amilcar. Així ens vam distanciar. En aquells temps
Dissabte 22 de novembre 1975
Ha mort, el General Franco, això sí, abans de morí ha deixat restablerta la monarquia... Bé, diuen que ara tindrem democràcia, de moment tot el sistema polític té els nervis a flor de pell.
Alfons, t’ho he de dir, Francisco Franco, el general que ha mantingut Espanya sota una de les dictadures més dures que s’han exercit a Europa, el qui va constituir el tribunal militar que l’any 1940 et va condemnar a 20 i un dia: és mort. Vell, allitat i deixant la seva familia tota endolada i Espanya amb Reis; Joan Carles I i Sofia de Grecia. Ostres¡ Tot el que se’n va torna…
Morí el 20 de noviembre de 1975. Una mica més i es mora el dia del meu aniversari.
Aquest el primer nadal que passarem a la porteria
Alfons, carinyo, t'agradaria veure l'àrbre que posem a l'entrada de l'escala, on ara, treballem i vivim. La nostra filla té esperança, ara sí, ara sembla que podrà estudiar.
El ritual de l’àrbre de nadal 1975
I, tornem a ser a les festes de nadal i cap d'any! Gaudeixo d'una felicitat serena.
S'ha de obrir, les porteries no tenen vacances. Si arriben a un acord amb els veïns han de posar un suplent pagant-lo l'interessat en fer vacances.
El senyor Giró, de l'entresol 2n tampoc fa vacances sortosament i ell amb la seva senyora, la senyora Marina Sanromà ens acompayarant en els nostres primers passos de porteres.
La mare és a casa amb en Narcís que passar el cap de setmana amb nosaltres. 
Vénen fent un passeig a visitar-me a la porteria.
Vénen fent un passeig a visitar-me a la porteria.
La casa li agrada, ni que no hi arribarà a dormir. Encara no hi vivim. Uns veins de Guadiana ens hi fan les reformes per un preu que ens ha convingut a tots.
Dissabte 10 d'agost de 1975, Amb Narcís cap el cinema Aribau a gaudir de la pel·licula "SuperStar"
Dissabte 10 d'agost de 1975, Amb Narcís cap el cinema Aribau a gaudir de la pel·licula "SuperStar"
Ens va agradar moltíssim. Ara és el momement per fer un canvi social tots dos hi volem ser.
Diuemge dia 11 cap a mig matí se'n va anar cap a Sant Esteve, Volia fer la tertúlia amb la colla i explicar que ell ja havia vist "SuperStar"
Fins l'últim cap de setmana d'agost no farem el canvi de mobles de Guadiana a Josep Llovera. Pare Etern ajuda'ns, no ens deixis.
A Llovera i convisc amb els veïns de Guadiana que fan les reformes de la porteria, per que ens hi trobem una mica més a gust. Els veïns ens han donat el permís que ens calia. A finals d'agost ja han pintat la porteria. Falten però petites coses del bany i la cuina.
Diuemge dia 11 cap a mig matí se'n va anar cap a Sant Esteve, Volia fer la tertúlia amb la colla i explicar que ell ja havia vist "SuperStar"
A Llovera i convisc amb els veïns de Guadiana que fan les reformes de la porteria, per que ens hi trobem una mica més a gust. Els veïns ens han donat el permís que ens calia. A finals d'agost ja han pintat la porteria. Falten però petites coses del bany i la cuina.
La mare va i ve, Un mes d'agost ben difícil. L'envelat de la plaça del Diamant ja no existeix. Aquest any en Ramon no és a la Festa Major. M'és igual.
Les claus de Guadiana les entregarem el dilluns u de setembre, dia en que els pares de la noia que ha comprat el pis, obren de vacances. Així tenim temps per a pintar i reformar bany i cuina. Aquestes petites coses s'ha allargarant fins a nadal. 
Em sembla que va ser dimarts 19 d'agost de 1975 que amb tot ben embolicat, al vespre vam anar cap a Montjuïc, cantava en Ramon Calduch al Parc d'atraccions.
Poc abans de començar l'actuació es va posar a ploure i van posposar l'actuació fins el següent dimarts. Això sí el vam veure i vam saludar a la seva senyora.
És la primera vegada que estem al Parc d'atraccions de Montjuïc. Es que en Ramon Calduch és en Ramon Calduch. El dimarts següent, però, no hi vam anar.
Els veïns de l'escala vantornant de vacances i els anem coneixem. som ara i aquí.
Fins el dilluns dia 1 de setembre de 1975 no entreguem les claus de Guadiana.
Dibuixa'm un xai, sis plau!
La jove parella que ha comprat el pis són de vacances i ens han pogut fer aquest favor. El pis el volen per casar-se. L'han comprat els pares d'ella, que tenen un negoci de geladeria a la Gran Via de Barcelona xamfrà amb Entença o Rocafort. Bona sort parella.
Hep, la mare passejant pel davant de la nostra nova casa.
Dilluns 6 d'octubre de 1975. "Escuela del Movimiento Femenino, carrer de Les Escoles Pies 121". M'he matriculat el Servei Social, S'ha de fer obligatòriament, Hi ha diverses possibilitats. M'encamino cap el "Certificat escolar"
Ara aprendré de llegir i escriure correctament. Aprendre la normativa. La normativa d'un món que no entenc. La mare m'ho facilita tant com pot.
El curs engega el proper mes de gener de 1976. Anem agafant la rutina de la porteria.
Entro a les 7 a l'Escribà i el més pesat ho vull deixar fet. Entrada fregada, vorera escombrada, L'escala fa faig a la tarda després de dinar. Potser no ho és això el més pesat, Potser el més pesat és el que em cobreix la mare, tot el dia amb la porta oberta de casa. No és senzill.
Aviso a l'Escribà que plego. Vull donar prioritat a l'estudi. Encara hi sóc a temps d'encaminar una vida que no sé cap on va.
Novembre de 1975 Montserrat deixa l’Escribà per posar-se a estudiar. Treballem a l’owerloc, entre totes dues ens en sortirem. Bé Matilde ja ets portera...
El meu germà Jaume, gràcies a Romà Casas Rius, ha pogut comprar la botiga i alhora gestionar-ne la venda. La companyia de les Aigües de Barcelona on treballa, tenen una finca al carrer de Cartagena, 210-212 i lloguen pisos els seus treballadors. Jaume a hi ha llogat un àtic.
Dilluns 6 d'octubre de 1975. "Escuela del Movimiento Femenino, carrer de Les Escoles Pies 121". M'he matriculat el Servei Social, S'ha de fer obligatòriament, Hi ha diverses possibilitats. M'encamino cap el "Certificat escolar"
El curs engega el proper mes de gener de 1976. Anem agafant la rutina de la porteria.
Entro a les 7 a l'Escribà i el més pesat ho vull deixar fet. Entrada fregada, vorera escombrada, L'escala fa faig a la tarda després de dinar. Potser no ho és això el més pesat, Potser el més pesat és el que em cobreix la mare, tot el dia amb la porta oberta de casa. No és senzill.
Novembre de 1975 Montserrat deixa l’Escribà per posar-se a estudiar. Treballem a l’owerloc, entre totes dues ens en sortirem. Bé Matilde ja ets portera...
La mare amb en Joan, última fotografia de la mare a la botiga. Hi ha viscut des del 1934 fins al 1975. Més quaranta anys!.
El balancí de la mare ha deixat la botiga per instal·lar-se al menjador del nou pis.
De fet es mou poc d’aquest balancí, té poca visió, amb el canvia d’entorn, no coneix l’espai on s’ha de moure,.. 
Jaume també vol la seva última fotgrafia a la botiga, l'últim que en marxa és en Kuki, al gat que va venir de Sant Esteve Sesrovires.
Avui a 5 de gener de 2022, m'adono que en aquells moments tota la nostra família estava implicada en un canvi profund. Els tiets Jaume i Anita tancaven la botiga i obrien una nova etapa, assumint que l'àvia viuria amb ells. Els tiets Joan i Vicenta havien casat la filla gran i Núria la segona començava la seva pròpia història d'amor. Rafel i Tere pujaven les seves dues filles i miraven d'estalviar per vendre i comprar un nou pis. La mare i jo, més endarrerides, també havíem obert nova etapa: calia confiar.
Fotografia de la primavera de 2018, Carmen Diez em visitava a casa. Us asseguro que és una calca de la seva mare!. Gràcies per recordar-nos!
Ha mort, el General Franco, això sí, abans de morí ha deixat restablerta la monarquia... Bé, diuen que ara tindrem democràcia, de moment tot el sistema polític té els nervis a flor de pell.
Alfons, t’ho he de dir, Francisco Franco, el general que ha mantingut Espanya sota una de les dictadures més dures que s’han exercit a Europa, el qui va constituir el tribunal militar que l’any 1940 et va condemnar a 20 i un dia: és mort. Vell, allitat i deixant la seva familia tota endolada i Espanya amb Reis; Joan Carles I i Sofia de Grecia. Ostres¡ Tot el que se’n va torna…
Morí el 20 de noviembre de 1975. Una mica més i es mora el dia del meu aniversari.
Aquest el primer nadal que passarem a la porteria
Alfons, carinyo, t'agradaria veure l'àrbre que posem a l'entrada de l'escala, on ara, treballem i vivim. La nostra filla té esperança, ara sí, ara sembla que podrà estudiar.
Dissabte dia 13 de desembre de 1975
Ens anem adaptant a la porteria i al nou barri. El primer nadal, hem a aixecat un esbelt avet a l’entrada de la finca, que és força alta i espaiosa. Quan fent un esforç veiem l’àrbre muntat a l’entrada sabem que som a nadal. Els veïns se’n alegren, abans mai li havien posat. Serà el nostre ritual de tots els nadals.
Aquests nadals nosaltres, com Jaume I Anita, tenim espais nous...
Aquestes festes els veïns ens dónen permís per tancar a mig matí per si volem anar a dinar amb la família.
dijous 25 tanquem alhora de dinar i divendres 26 cap a els dotze perquè tenim la família a dinar a casa!
Amb el 1976 va començar una nova etapà en el nostre camí. La porteria ens fa la vida una mica impersonal. La porta de casa sempre oberta de dilluns a les vuit del matí, de fet a quarts de set ja estem fregant i escombrant la vorera, fins a les deu de la nit i aquest horari de diluums a diumenge a les 22 h. Catorze hores de servei diari amb la porta oberta ens porta a un món antic i sotmés. 
Ara ens acompanya més la televisió, sobretot a la mare els caps de setmana, perquè jo aprofito al màxim les hores que estic desperta per estudiar. La mare és quí s'ocupa més de l'atenció dels veins. La tardor passada TV1 va posar en marxa, els diumenges a les cuatre de la tarda, la actual sèrie americana de moda amb l'actor Michael Landon. 
Ara ell és protagonista absolut amb el seu rol de Charles Ingalls, ara ell és el pare de família que ha marxat d'un món de carència per crear un nou món a la seva jove família. La veiem cada diumenge, de fet, si fan la "Casa de la Pradera" és diumenge.
Ens agrada força el plantejament i a mi em fa enyorar una mica aquests tipus d'home que el nostre país sembla haver desaperegut.També cal dir que aquesta primavera començo les gestions per a poder tancar la porta de casa el dissabte a les dues, sense haver de deixar suplència dins de casa.
Ens anem adaptant a la porteria i al nou barri. El primer nadal, hem a aixecat un esbelt avet a l’entrada de la finca, que és força alta i espaiosa. Quan fent un esforç veiem l’àrbre muntat a l’entrada sabem que som a nadal. Els veïns se’n alegren, abans mai li havien posat. Serà el nostre ritual de tots els nadals.
Aquests nadals nosaltres, com Jaume I Anita, tenim espais nous...
Aquestes festes els veïns ens dónen permís per tancar a mig matí per si volem anar a dinar amb la família.
dijous 25 tanquem alhora de dinar i divendres 26 cap a els dotze perquè tenim la família a dinar a casa!
Ara ell és protagonista absolut amb el seu rol de Charles Ingalls, ara ell és el pare de família que ha marxat d'un món de carència per crear un nou món a la seva jove família. La veiem cada diumenge, de fet, si fan la "Casa de la Pradera" és diumenge.
11 d'abril de 1976: la palma
Aquí teniu les nétes. Marta ja té nou anys i Gemma quatre. Ara Marta ja no ve a buscar la palma, no en porta, i el dia de la palma el passen amb els padrins de Gemma... Aquest any ens vénen a visitar perquè nosaltres els festius treballem fins a les dues.
Cada vegada estem més lluny, tenim els dies fixos de trobar-nos, el dia del meu sant i el dia de sant Esteve a casa, i el dia de cap d’any a casa d’ells...
Dimatrs 22 de juny de 1976. Examens he aprobat el Certificat escolar. Ara cal mirar cap a les matrícules d'octubre. L'escola em recomanen continuar a fer el "Graduat Escolar" Faig la pre matrícula.
Cada vegada estem més lluny, tenim els dies fixos de trobar-nos, el dia del meu sant i el dia de sant Esteve a casa, i el dia de cap d’any a casa d’ells...
Deixem la revetlla de Sant Joan a bando i directament passem el dia de Sant Joan amb l'àvia i els tiets.
La ràdio també queda una mica muda,els veins ón el primer. El servei de portería és això, un servei on sempre has d'estar apunt per respondre la demanda dels veins, per natejar l'entrada i la vorera... i mil petites coese més.
Els envelats de Gràica canvien d'artistes. També queden enrere.
Aquest estiu ha passat uns dies a casa Pepita Julià, la senyora de la pensió del c/Sant Joaquim, on haviem viscut. La seva filla Núria es ingressada en una residència al Ripolles, li han fet entrar uns veins amics d'elles. Pepita s'ha trancat el braç i és a casa fins que la vinguin a buscar per ingressar també a la residència amb la seva filla. Al pis del carrer Sant Joaquim, 5 pl, tindrà nous llogaters. 
Agost 1976 Pelegrins a Montserrat
Agost 1976 Pelegrins a Montserrat
Passem dues nits a Montserrat. Els horaris de la porteria no ens deixen combinar-nos la trobada amb la família de Sant Esteve Sesrovires.
Ens allotgem a l'hostatgeria de l'Hotel, A la porteria hi queda una veïna del nú 11 del mateix passatge, la senyora Rosa Cendra. S'hi queda per fer-nos un favor.Gràcies senyora Rosa, un trosset de cel a la terra.
La senyora Rosa és vidua, des que tenia els fills petits. Ella té una noia i dos nois. Josep és el petit, está solter i viu amb ella. Ells tenen familia a Sant Hilari Sacalm.
Tardor 1976 a cal Jaume i Anita.
El diumenge que podem hi anem a passar una estona, normalment a dinar, ni quel els fem dinar tard…Jaume i Anita a la seva magnifica terrassa que tant varen gaudir. La padrina del meu germà, Enriqueta Torras Puig amb la mama... Més terrassa i més família, tota la família Lomas, nosaltres no hi som, en aquell any quan anàvem a veure a la mama, el diumenge a la tarda o alhora de dinar, fent-los dinar tard, perquè la porteria el primer any, només la tancàvem a les dues del migdia del diumenge. Montserrat ha fent les gestions amb el Sindicat de les consergeries, per tal de poder fer festa els diumenges.
Encara no està resolt, l'administrador ho ha comunicat als veïns i els ha explicat que la normativa ens dóna el dret. Quan es reuneixin el primer trimestres del proper any ho aprobarant. De moment estan instal·lant el porter automàtic. Per cert Roser, està embarassada, en Joan serà avi per l'octubre...
Melcior Celma Lomas, fa la primera visita a la besàvia... Felicitats mare!
El diumenge que podem hi anem a passar una estona, normalment a dinar, ni quel els fem dinar tard…Jaume i Anita a la seva magnifica terrassa que tant varen gaudir. La padrina del meu germà, Enriqueta Torras Puig amb la mama... Més terrassa i més família, tota la família Lomas, nosaltres no hi som, en aquell any quan anàvem a veure a la mama, el diumenge a la tarda o alhora de dinar, fent-los dinar tard, perquè la porteria el primer any, només la tancàvem a les dues del migdia del diumenge. Montserrat ha fent les gestions amb el Sindicat de les consergeries, per tal de poder fer festa els diumenges.
Encara no està resolt, l'administrador ho ha comunicat als veïns i els ha explicat que la normativa ens dóna el dret. Quan es reuneixin el primer trimestres del proper any ho aprobarant. De moment estan instal·lant el porter automàtic. Per cert Roser, està embarassada, en Joan serà avi per l'octubre...
El primer any a la porteria ha estat difícil, no més senzill tenir la porta oberta de casa catorze hores diàries. No, no més gens senzill. Si senyor, no senyor. 
He tornat al temps de la tia Teresona, les poques estones que era amb ella a la porteria era un sì senyora continuat. Ella ho feia senzill, natural i poc a poc em sembla que ella m'acompanya a acceptar aquest paper.
Aquests és el egon àrbre de Nadal que posem continuant el goig de l'any passat. Els veins el van gaudir molt i nosaltres tambe.
Nadal 1976 a la porteria. Aquest nadal tornem a Sant Esteve, ara a casa de Trinitat i Pepito. Els llaços d'afecte i unió quan més ens relacionem més ens uneixen. Ens estimem. Trinitat troba en mi l'amor incondicionat que no han pogut obrir amb Gumersinda, la seva mare, jo en ella, aquella filla, la meva Maria que mai he oblidat ni oblidarè. 
Els nostres veins ens mostren que estan contents amb el nostre servei i nosaltres els desitjem bon any amb un petit ram de vesc
Els nostres veins ens mostren que estan contents amb el nostre servei i nosaltres els desitjem bon any amb un petit ram de vesc
La nit de fi d'any, no sortim. amb Montserrat mirem les camapnades per la televisió, ara que en tenim y ens hi podem entretenir una mica.
Joiós 1977!
L'u de gener de 1977 és un dia de transit. Anem a Santa Perpètua de Moguda, on viu en Rafel i familia. Ara que podem tancar els festius, tornen els viatges passats perquè el dies de festes nadalenques hi ha pocs horaris de servei public. Per ana a casa de Rafel i Tere ehm de sortir mot aviat i tonar taard i amb el bus ple com una llauna de sardines. La companyia que cobreix aquesta líena es l'Alsina i Graells i pel ffestiu de Cap d'Any dóno poc servei.
Dilluns 14 de març de 1977
Al primer trimestre de l'any és apunt d'acabar. Avui és el Sant de la mare. Li he regalat les esntrades per anar a veure la Passió d'Esparreguera el proper divendres 8 d'abril. Sí, són bones notícies. El porter automàtic ja és implantat a la porta d'entrada i podem conviure.
La reunió de veïns va donar el vist-i-plau per al nou horari dels nostres festiu. Tanquem dissabte a les dues del migdia i obrim el dilluns a les vuit del matí.
A canvi nosaltres farem l'horari de viuit del matí a les vuit del vespre, de dilluns a divendres sense tacar al mgidia. Per a nosaltres és una bona solució i pels veïns també, degut a què alguns veïns tenen fills més petits de 8 anys i nosaltres els vigilem els horaris de migdia fins que les seves mares arriben de treballar a quarts de tres.
Celebrem els nous horaris amb aquesta sortida de Setmana Santa. Ara podrem tornar a fer la vida famíliar que feiem.
L'u de gener de 1977 és un dia de transit. Anem a Santa Perpètua de Moguda, on viu en Rafel i familia. Ara que podem tancar els festius, tornen els viatges passats perquè el dies de festes nadalenques hi ha pocs horaris de servei public. Per ana a casa de Rafel i Tere ehm de sortir mot aviat i tonar taard i amb el bus ple com una llauna de sardines. La companyia que cobreix aquesta líena es l'Alsina i Graells i pel ffestiu de Cap d'Any dóno poc servei.
Al primer trimestre de l'any és apunt d'acabar. Avui és el Sant de la mare. Li he regalat les esntrades per anar a veure la Passió d'Esparreguera el proper divendres 8 d'abril. Sí, són bones notícies. El porter automàtic ja és implantat a la porta d'entrada i podem conviure.
La reunió de veïns va donar el vist-i-plau per al nou horari dels nostres festiu. Tanquem dissabte a les dues del migdia i obrim el dilluns a les vuit del matí.
Diumenge 3 d'abril: la palma.
Torna l'alegria dels festius. Aquesta palma podem anar a beneir a la Sagrada Família. Jaume i Anita no surten junts per no deixar a la mare.
Quan arribem a casa seva hi trobem a Joan i Vicenta amb el nen, les nenes ja totes van pel seu compte. Dimecres dia 6 se'n van a Mallorca a celebrar els 25 anys de casats. Deixen el petit Joan amb Roser i Santi. Ells comencen a gaudir d'una nova etapa de la seva vida.
Celebren que ara mateix es tornarien a casar. Felicitats estimats!.
Dimarts 5 d'abril de 1977.No tinc ben clar si va ser a primera hora de la tarda, perquè ell feia torns de matí. Em sembla que va ser després de plegar que va passar per casa per acomiadar-se de nosaltres amb una abraçada d'aquelles que ell sabia fer, abans de marxar cap a Mallorca. Semblava mols cansat. 
Li feien falta uns dies de vacances per desconnectar de tot. Es va alegrar de cor que m'hagués espavilat per a poder tancar els festius i que comencéssim una nova vida.
Divendres Sant 8 d’abril 1977
A Mallorca ha mort Joan el meu germà. Un infart. No ho podem creure. El dia de Rams ens vem veure a casa d’en Jaume. Joan i Vicenta s’en van a Mallorca a celebrar els 25 anys de casats. Van anar a dir-li a la mare. Bon viatge estimats! Ara és mort.
Joan te’n vas i no em pogut dir-nos que tot ha passat que ens estimem igual que en la nostra joventut, quan jo us feia els pantalons, o quan a la nit de Reis, anàvem a comprar les joguines pel nostre Rafel.
A Mallorca ha mort Joan el meu germà. Un infart. No ho podem creure. El dia de Rams ens vem veure a casa d’en Jaume. Joan i Vicenta s’en van a Mallorca a celebrar els 25 anys de casats. Van anar a dir-li a la mare. Bon viatge estimats! Ara és mort.
Joan te’n vas i no em pogut dir-nos que tot ha passat que ens estimem igual que en la nostra joventut, quan jo us feia els pantalons, o quan a la nit de Reis, anàvem a comprar les joguines pel nostre Rafel.
Joan et trobarè a faltar dins del cor. Adéu i gràcies per haver-me estimat.
El record més viu d’en Joan, d’aquest últims anys, és amb la seva moto amb sidecar...De dins del sidecar i sortia tota la família, com si fos una capsa màgica plena de vida i esperança. Vicenta, Roser, Núria, Glòria i el Joan petit...
Nuria, la segona filla d’en Joan s’ha casat, aquesta setmana, amb Mehil Sonego. Nuria, Felicitats el teu pare el que més et desitja és que siguis feliç i estimada.
Nuria, Mehil si us estimeu la meitat del que ens hem estimat l’Alfons i jo, teniu la plenitud per endavant.
Aquest estiu bateixem al primer nèt del meu germà Joan, el petit Melcior Selma Lomas.
La mort d'en Joan ens ha deixat a tots en blanc. La felicitat que, cadascú de nosaltres estava gaudint, senzilla, treballada perquè les velles ferides encara estan infectades per la falta de comprensió de les diverses maneres de sentir entre els qui conformen el grup familiar. T'enyorem Joan.
El record més viu d’en Joan, d’aquest últims anys, és amb la seva moto amb sidecar...De dins del sidecar i sortia tota la família, com si fos una capsa màgica plena de vida i esperança. Vicenta, Roser, Núria, Glòria i el Joan petit...
Nuria, Mehil si us estimeu la meitat del que ens hem estimat l’Alfons i jo, teniu la plenitud per endavant.
Aquest estiu bateixem al primer nèt del meu germà Joan, el petit Melcior Selma Lomas.
La mort d'en Joan ens ha deixat a tots en blanc. La felicitat que, cadascú de nosaltres estava gaudint, senzilla, treballada perquè les velles ferides encara estan infectades per la falta de comprensió de les diverses maneres de sentir entre els qui conformen el grup familiar. T'enyorem Joan.
Vist des eel 5 de gener de 2022, comprenc el profund dolr que causa no poder compartir el dol dels qui estimes amb la família. A la nostra família davant el dolor cadascú es tanca en la seva closca i quna ens trobem hem de fer veure que no passa res. Dons sí, passa sí, ha mort el meu tiet Joan. 
Les Fonts del Llobregat, Montserrat no està enfadada, és que el sol li ve de cara.
Et trobarem a faltar padrina, tu sempre vas posar una rialla en el rostre de la meva mare, i creieu que això és difícil, la mare sempre ha estat molt seria i austera.
La família Riera-Rossell, que viuen a Vilafranca del Panedès i són cosins dels Rossell de Sant Esteve, passen tot el mes d’agost a Montserrat, hi sòn molt coneguts. Ens ofereixen la seva amistat de tot cor. Gràcies Maria i Pau.
Monts em demana si en aquest món només si ve a morir. Perquè quan sembla que hom assoleix una mica de goig de viure la mort se l'endur? No ho sé filla meva, només sé que la vida l'he hagut de viure tal i com s'ha m'ha preentat. Camina amb la vida filla,aprèn ha acceptar aquelles situacions que no pots canviar. T'estimo filla, i ara podem gaudir d'estimar i estimar-nos. No et ser dir res més. Enguany portem un altre mort a l'ànima, la del meu germà Joan.
Dijous onze de setembre de 1977, hi érem i som, planen aires de democràcia...
El nostre petit país està inquiet, la joventut fa corre aires de democràcia i europeisme. Volen ser a Europa, diuen, com si no hi fossim.
Ai, Alfons tot plegat prefereixo més no entendre-hi res.
Saps?, Montserrat ha enllestit dos anys d'ensenyament bàsic. Són aquests que ha fet en l'escola del " Movimiento Femenino" L'ensenyament primari per adults que va establir el govern de Franco l'any 1937. Cal dir que és gratuït, i la nostra Montserrat va aprofitar l'obligatorietat de fer el Servei Social per iniciar-se a l'estudi, ara sap llegir i escriure.
Aquest curs 1977-1978 el vol dedicar a vendre fruita i verdura. Dos vespres per setmana fa català a l'Institut del CIC i un altre vespre aprèn a ballar sardanes. És feliç i ja de veure-la a ella, també.
"Els anys passen depressa en la trista solitud, enyor és la flama encesa que ha cremat la joventut". La meva Alfons és ben cremada, el que m'ocupa és que la de la nostra Monts també sembla cremada.
Les Fonts del Llobregat, Montserrat no està enfadada, és que el sol li ve de cara.
Celebrem que podem disposar dels festius. Valia la pena renunciar a cobrar suplències obligades, i dissabte a la tarda i diumenge fer festa. Recuperem el costum que teniem de fer, almenys una excursió d’un dia al mes. 
Aquesta fotografia és d’una excursió a les Fonts del Llobregat i el Santuari de la Nou, al berguedà. La vida és ara i aquí.
Dimecres 15 de Juny d’aquest 1977, Acomiadem a Enriqueta Torras Puig, última cosina de la mare que encara vivia. Era la padrina d’en Jaume i la més alegra de tota la nostra família.
Aquesta fotografia és d’una excursió a les Fonts del Llobregat i el Santuari de la Nou, al berguedà. La vida és ara i aquí.
Dimecres 15 de Juny d’aquest 1977, Acomiadem a Enriqueta Torras Puig, última cosina de la mare que encara vivia. Era la padrina d’en Jaume i la més alegra de tota la nostra família.
Et trobarem a faltar padrina, tu sempre vas posar una rialla en el rostre de la meva mare, i creieu que això és difícil, la mare sempre ha estat molt seria i austera.
Qué la Llum i l’Alegria que has repartit t`acompanyin en el teu camí vers a l’Origen de la Vida, estimada i respectada Enriqueta.
Aquests anys Enriqueta vivia amb Rosita i Antonino, el seu marit i la filla, Montserrat Serna casada amb Joan Escarre i Ribó i el fill d'abdós. Són una família molt apinyada. Montserrat cuida a Rosita que està molt delicada de salut i de l’avia... Montserrat Serna és alegra i forta com la seva mare. Final de curs 1976-1977 Graduat Escolar aprovat!
Dimarts 4 de juliol de 1977
Montserrat a comença a treballar en una parada exterior del Mercat de Galvany, És la pagesa a la que hi comprem les verdures. Necessita una noia de dimarts a divendres. a Montserrat li interessa i ho agafa Pepita Via i el seu marit en Pere, són uns amic en aquest present.
Vist des d'avui, 5 de gener de 2022, vaig prendre la decisió que em calia.
Havia completat dos anys d'estudis bàsics, vaig comprendre l'esforç que requeria treballar i estudiar alhora, ni que la feina més o menys em facilités el temps d'estudi. Les hores hi havien de ser i a mi em calia dormir. De jove em calia dormir hores.
Montserrat a comença a treballar en una parada exterior del Mercat de Galvany, És la pagesa a la que hi comprem les verdures. Necessita una noia de dimarts a divendres. a Montserrat li interessa i ho agafa Pepita Via i el seu marit en Pere, són uns amic en aquest present.
Vist des d'avui, 5 de gener de 2022, vaig prendre la decisió que em calia.
La mort del tiet Joan ha estat sobtada i dura. El vaig perdre com a referent de serenos, de diàleg obert i mesurat alhora. La persona que em podia recomanar unes propostes d'estudi sense comprometre'm la vida. És a dir, treballa i centrada en el treball, agafa uns estudis que et permetin cultivar-te sense comprometre la feina que és la que et donarà un sou.
Sant Jaume a casa dels tiets. Amb ells d'amagat de l'àvia, si podem compartir el dol per la mort dels nostre germà. 
15 d'Agost 1977 Pelegrins a Montserrat passem dues nits a Montserrat, enguany soles, a l’Hotel abat Cisneros. Només dues nits perquè necessitem alçar una mica l'economia. Ni que jo treballo a l'owerlok, i Montserrat de dependenta al mercat de Galvany, al que està al carrer de Santaló, l'economia està limitada.
Passar, ni que sigui dues nits a Montserrat ens desconnecta de la pressió de la porteria. D'una manera o d'un altre els viens es van convertint amb les nostres amics, ni que conscients que ells són els senyors i nosaltres les porteres, però hi ha un flux de respecte que és mutuu. La relació de respecte entre les persones té un gran valor. A casa no teneim el trannà de pertmetre comentaris de ningú, i poc a poc els veins confien en la nostra relació.
La família Riera-Rossell, que viuen a Vilafranca del Panedès i són cosins dels Rossell de Sant Esteve, passen tot el mes d’agost a Montserrat, hi sòn molt coneguts. Ens ofereixen la seva amistat de tot cor. Gràcies Maria i Pau.
Enguany a la pregària hi tenim més dol, damen llum pel tiet Joan traspassat a l'abril i per nosaltres per acceptar la seva mort.
La llum de Montserrat ens reclama i nosaltres en el cor i tenim dolor i foscor.
T'enyorem Joan!
El nostre petit país està inquiet, la joventut fa corre aires de democràcia i europeisme. Volen ser a Europa, diuen, com si no hi fossim.
Ai, Alfons tot plegat prefereixo més no entendre-hi res.
Saps?, Montserrat ha enllestit dos anys d'ensenyament bàsic. Són aquests que ha fet en l'escola del " Movimiento Femenino" L'ensenyament primari per adults que va establir el govern de Franco l'any 1937. Cal dir que és gratuït, i la nostra Montserrat va aprofitar l'obligatorietat de fer el Servei Social per iniciar-se a l'estudi, ara sap llegir i escriure.
Aquest curs 1977-1978 el vol dedicar a vendre fruita i verdura. Dos vespres per setmana fa català a l'Institut del CIC i un altre vespre aprèn a ballar sardanes. És feliç i ja de veure-la a ella, també.
"Els anys passen depressa en la trista solitud, enyor és la flama encesa que ha cremat la joventut". La meva Alfons és ben cremada, el que m'ocupa és que la de la nostra Monts també sembla cremada.
La política té inquieta a la nostra Monts, Alfons. És honesta i apassasionada com tú eres. És molt intuitiva i, hi veu clar. Ha conegut uns amics del grup que envolta a Lluís Ma Xirinacs. Tinc por Alfons, tinc por... 
Som a les festes de nadal del 1977
Els nadals han passat. El més rellevant haver recuperat, ja des de l'any passat els nadals a Sant Esteve. Amb Trinitat i Pepito, Anna Ma, Assumpta i alhora dels torrons en Narcís que ja és tot un home, molt posat en temes polítics i socials del poble. Montserrat i ell arretglan el món per una estona.
Som a les festes de nadal del 1977
Els nadals han passat. El més rellevant haver recuperat, ja des de l'any passat els nadals a Sant Esteve. Amb Trinitat i Pepito, Anna Ma, Assumpta i alhora dels torrons en Narcís que ja és tot un home, molt posat en temes polítics i socials del poble. Montserrat i ell arretglan el món per una estona.
L'any se'n va. Adéu a les trobades familiars tradicionalment obligades, ja han passat..
Gràcies per uns veïns que ens fan sentir respectades!
Benvingut l'any i la "vida nova" que ens porta el novell 1978.
Pasqua 29 de març de 1978.
Al teatre Romes s'estrena "la Reieneta ha relliscat"
Galans protagonistes: Joan Capri i Ramon Calduch. S'ha mantingut en cartellera fins el 16 de maig. Amb Montserrat, vull dir juntes l'he vist tres vegades, perquè de debó que val la pena, gaudir d'aquests artistes quan es pot. Montserrat l'ha vist cinc o sis vegades, el personal del Romea estaven a punt de posar-la en plantilla.
Gràcies per uns veïns que ens fan sentir respectades!
Benvingut l'any i la "vida nova" que ens porta el novell 1978.
Al teatre Romes s'estrena "la Reieneta ha relliscat"
Galans protagonistes: Joan Capri i Ramon Calduch. S'ha mantingut en cartellera fins el 16 de maig. Amb Montserrat, vull dir juntes l'he vist tres vegades, perquè de debó que val la pena, gaudir d'aquests artistes quan es pot. Montserrat l'ha vist cinc o sis vegades, el personal del Romea estaven a punt de posar-la en plantilla.
Hep, cal dir que el juny en Ramon Calduch repetiex al Romea, ara amb la companyia del Mestre Damunt, és sarzuela: 
Lola Zaragossa, la dependenta d'escribà, quan sap que Montserrat està treballant al Mercat li proposa tornar a l'Escribà. Hi falta personal i Monts hi seria benvinguda.
Dissabte vuit de juliol de 1978; Núria
De sobte arribes al pla de l Cova i trobes el petit refugi d'en Jaume. Una petita casona de fusta on ell ens ven agiua o qualsevol refres, mocadors brodats a mà o pintats i un vinet dolç de "dir missa" fet d'herbes de la muntanya Montserratina, més que bo. Gracies Jaume per ser-hi!
el dilluns 4 de setembre de 1978.
Juliol 16 , 1978 Teatre Romea
El conde de Luxemburgo y Molinos de Viento? "yo he pasado la vida en sueño y mi sueño me hablaba de amor, y este fue una imagen divina y la imagen tu forma tomó". Lola Zaragossa, la dependenta d'escribà, quan sap que Montserrat està treballant al Mercat li proposa tornar a l'Escribà. Hi falta personal i Monts hi seria benvinguda.
el proper dilluns dia 10 torno a treballar a l'Escribà. Abans anem amb la família de Sant Esteve a passar un dia a la Vall de Núria.
Tots junts, les dues famílies Rossell-Margarit, amb en Narcís que ho organitzat, perquè amb la seva colla de joventut hi estan passant uns dies. Gràcies Verge de la Vall de Núria: voltada de solituds.
N’ha quedat aquest record les altres imatges van desaperéixer anys més tard.
Dilluns dia 10 de juliol de 1978: de nou vesteixo la bata de ca l'Escribà. Em sento joiosa, plena, jove i esperançada. En Ramon Panedès ja no hi treballa, ha obert la seva pròpia pastisseria, al carrer d'Escudelelrs. Ell compleix el seu somni, jo començo al meu. Endavant Monts l'escola de la vida et crida.
Agost 1978 Pelegrins a Montserrat
Divendres onze d'agost de 1978
A la tarda cap a Montserrat, hi passarem una nit.
Divendres onze d'agost de 1978
A la tarda cap a Montserrat, hi passarem una nit.
El dissabte 12 anem a la cova. Aquest camí per a nosaltres és entranyable, pas a pas, símbol rera símbol, misteri rera misteri.
La Resurrecció és el misteri que més ens atura, quin misteri ens guarda Jesús-Crist. Quin misteri entranyable hi ha en aquesta criatura capaç de transmetre'ns un amor fora mida, un amor que sembla que dins el conjunt humà no es pugui viure.
Però Ell el va viure i el va compartir. Mare ensenya'ns a estimar com el teu Fill estimava, ensenya'ns a ser Amor.
Diumenge 13 Montserrat treballa. És el primer any que Escribà tanca la part de forn i pastisseria per deixar un taulell de gelats. se'n encarreguen la Monts i la nostra amiga Montserrat Miserachs. Montserrat ho gaudeix a cor que vols.
Escribà engegarà amb normalitat
el dilluns 4 de setembre de 1978.
Montserrat ha volgut tornar a treballar a la pastisseria, i va molt contenta, Aquesta vegada la porta li va obrir la senyora Lola Zragoza Gauchia, l'encarregada en funcions de Ca l'Escribà que viu el C/watt, prop d'on haviem viscut a Hostafrancas.
Gràcies a la Infinita Misericòrdia del Crist, ara sembla que podem començar en la pau de l'acceptació.
Enllaç a el 1945-2024 el Jardí de
A ca l'Escribà i fa el torn de matí, això li permet a la tarda continuar amb les activitats que li agraden. Dues vegades a la setmana segueix aprenen el català al CIC, i una vegada a prendre de ballar sardanes al Centre Excursionista de Catalunya, carrer del Pi, 6.
A ca l'Escribà i fa el torn de matí, això li permet a la tarda continuar amb les activitats que li agraden. Dues vegades a la setmana segueix aprenen el català al CIC, i una vegada a prendre de ballar sardanes al Centre Excursionista de Catalunya, carrer del Pi, 6.
Jo m'estic a la porteria, és l'únic que puc fer per tu filla donar-te temps, tot el meu temps. 
Tinc por, sí, tinc por Alfons, tinc molta por per la nostra filla... Ha conegut a Lluís Ma Xirinacs i tinc por del camí que emprengui.
Dilluns onze de setembre de 1978: “la diada”
Montserrat avui treballa de tarda. Té una nova companya a l’Escribà
Ma Teresa Segarra Fabregat una clienta que s’ha quedat sense la seva feina
habitual, Montserrat li ha presentat a Herminia i, sobre rodes. Ma Teresa ja és
“escribana”.
Aquesta tarda hi ha hagut una gran manifestació, ara els carrers ja són buits, només queden pel carrer els qui com nosaltres no hi han pogut ser abans i aquells que no tenen ganes de tornar a casa, al carrer i bull l’esperança. Fem el nostre homenatge romàntic al “fossar”. Els aires de llibertat que corren pels carrer són prenyats de por. El jovent és impulsiu i jutjador de les generacions anteriors, pensen i creuen que ho farant millor.
Que ells sí, aconseguirant el que d'altres no han pogut assolir. Tal vegada. Més hi ha quelcom dins el nostre cor que no camina. Ens cal anar junts, i com sempre el nostre petit polbe, si n'hi ha dos de junts, cadascú va a la seva deria, quan no decididament contra l'altre.
Tinc por, sí, tinc por Alfons, tinc molta por per la nostra filla... Ha conegut a Lluís Ma Xirinacs i tinc por del camí que emprengui.
Dilluns onze de setembre de 1978: “la diada”
L’any passat a les 7 de matí érem al peu del monument d’en
Rafel Casanovas. Sabiem que el volien tornar a instal·lar. 
Catalunya aixeca el front.
Hi anàvem en homenatge al Vell Conseller en Cap i també al nostre
Alfons, les dues, tant Montserrat com jo, estem vivin aquest anys, al marge de
lo personal, com viuria avui l’Alfons al moment polític, en una transició descafeinada,
perquè es vol anar endavant sense fer reconeixement i homenatge als qui va
donar la vida per obrir portes de consciència i conseqüentment de llibertat.
Només
en el compromís per desvetllar la consciència hi ha la total llibertat de Ser.
Enguany també hi som, hi deixem el diari AVUI.
Hi ha molta gent,
moltes reclamacions, anem a esmurçar a la granja catalana mentre veiem com s’omple
de gent i banderes.
Amunt Catalunya, terra estimada, que Déu et Beneïxi. Volem un poble
lliure, un poble de Déu.
Aquesta tarda hi ha hagut una gran manifestació, ara els carrers ja són buits, només queden pel carrer els qui com nosaltres no hi han pogut ser abans i aquells que no tenen ganes de tornar a casa, al carrer i bull l’esperança. Fem el nostre homenatge romàntic al “fossar”. Els aires de llibertat que corren pels carrer són prenyats de por. El jovent és impulsiu i jutjador de les generacions anteriors, pensen i creuen que ho farant millor.
Si ho mirem a nivell familiar, és el mateix. Al nostre petit poble encara viu de les nafres d'un una Guerra Civil, mostra de l'enfrontament entre germans.Que la Misericòrdia
de Déu acolli als seus fills. Amen.
1978 una tardor difícil.
La vida ens feia una rialla. Ara sí, Montserrat, ara s'obre el camí.
Degut a una caiguda de Montserrat a la feina li han de fer unes radiografies.
El diumenge 22 d'octubre de 1978, fem una excursió al Montseny. Fem una parada a l'ermita de Sant Marçal.
Estem amb visites de metges, Montserrat té una anomalia els ossos: els té tendinosos.
Dimarts 31 d’octubre de 1978 al vespre
som a la consulta del doctor Ramon Viladot Pericé.
Estem amb visites de metges, Montserrat té una anomalia els ossos: els té tendinosos.
La vol ingressar a
l’Hospital de Sant Rafel per fer-li un estudi general.
Tenim cita per primers de gener.
Bones festes de nadal!
A l'entrada de casa hi hagué un àrbre de nadal com els altres. en el nostre cor l'esperança que tot seria un mal son sense més conseqüències.
dilluns dia 25 dinar amb família a Sant Esteve Sesrovires.
Dimarts 26 les famílies Lomas i Casas a dinar a casa.
Cap d'any, hep, això és l'any que ve!
Bones festes de nadal!
dilluns dia 25 dinar amb família a Sant Esteve Sesrovires.
Dimarts 26 les famílies Lomas i Casas a dinar a casa.
Cap d'any, hep, això és l'any que ve!
