Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
guieu-nos cap al Cel.
enllaç a Més enllà del Portal
Dilluns 25 de març de 1968, acomiadem l’avia Trinitat Estrada Arnaus. L’avia de Sant Esteve. Amb ella se’n va una generació que va saber obrir camí en la vida per a ells i pels seus fills. Jaume ens porta en el cotxe, hi anem amb Montserrat i Anita. Són vivències que deixen un grat record. Poder acomiadar a l'avia Trinitat al costat del meu germà, a prop dels fills, néts i besnéts de l'avia m'ha refet l'ànima. És com si una veu molt llunyana i estimada em digués: filla els teus pecats et són perdonats. Gràcies avia.
És bona treballadora, pulida i exacta i ràpida. La vida li somriu i jo la puc acompanyar a realitzar qualsevol que sigui el seu somni, perquè és un somni de germanor i estimació. Gràcies filla per compartir la teva joventut amb nosaltres.
Ara per ara no pensa en nois, t´prou feina per comprar i pagar màquines.
Cireres a Sant Esteve…Pugem a Sant Esteve per anar a la vinya a collir cireres. I en collim, cap a migdia pleguem, en Jaume pren a Sisset i Gumersinda i Montserrat i ja baixem amb el tren,
Trinitat Rossell, és a Barcelona, ha tingut una nena, l’Assumpta... Ha estat un part llarg i perillós. però a la fi Trinitat té a la petita Assumpta als braços. Felicitats família. Montserrat i jo ens sentim contentes, acollides per les famílies Rossell i Margarit i, sobretot, recolzades per Jaume i Anita. Gràcies estimats.
Les primeres, i gairebé, úniques fotografies que hem conservat d'aquell temps. Vist amb els anys, un temps de goig i companyia amb en Jaume i Anita.
Maria amb la seva filla Rosa, en la comunió del seu nét nebot Joan Escarré
Jaume i Anita aquest estiu han sortit bastant amb Joan i Vicenta i la quitxalla. Jaume, treballant a les Aigües de Barcelona té accès al Camping de les a Aigües, un espai d'esbarjo, amb piscina on s'h passen mol bé.
Setembre varema a la vinya de Sant Esteve. Quin goig prendre el raïm del cep, amb els peus molls de la terra humida. M'havia oblidat d'aquest goig. Montserrat no el coneixia. Jaume gaudeix com un nen petit.
Sant Nadal!
Dons son a nadal Santes Festes. Desitjem que a cada casa hi neixi una petita llum, perquè les famílies s'uneixin per fer-la créixer.
Joiós 1969!
Diumenge 30 de març de 1969: ara toquen palmes. Rafel i Teresa ens fan saber que han deixat el pis del carrer d’Agudells, per a anar a viure a casa els pares de Teresa, al carrer Arenys de Barcelona. Així podran estalviar per comprar-se un pis. Per cert de moment s’han comprat cotxe, un dos cavalls de segona mà.
Gaudir d'en Rafel fent de pare és un regal que m'ha fet la Vida, que jo no em podia imaginar. Gràcies fill.
Diumenge 10 de març de 2019: mirem enrere amb Amor
Hi ha poques imatges d'aquells anys al carrer Provença. Dins al patí on veiem en Rafel amb Marta, davant l'entrada de casa, hi havia el safareig, la mare no hi rentava perquè el teniem a casa, dins la cuina.
La família Diez Eguizabal del carrer Provença
Però la nostra veïna, la senyora Carmen Eguizabal de Diez, sí rentava al safareig i mentre la roba li descansava una mica en el lleixiu, s'acostava a la nostra finestra, la de l'habitació on teniem el taller, i allà passaven bones estones enraonant sobre els nostres fills. Carmen i Santos, al seu marit, tenien quatre fills: Pepe, Santos, Carmen i Jaime. Jaime un parell d'anys més grans que la Montserrat, festeja amb un altre Carmen.
Carmen Equizabal és la persona que m'ha fet recordar el valor de l'amistat i juntes compartim "gozos y penas"
En Pepe ja és casat amb Nieves, de moment no tenen fills.En Santos es casat amb Maite, és el farmacèutic de la farmàcia que hi ha a Provença xamfrà Castillejos. Ells tenen una nena del mateix temps que la nostra Marta. viu a prop d'on vivia en Rafel i ja tenen una mena de l'edat de la Marta.
Ella és l'altre angelet que ve a recollir la palma, en aquest vell casalot antiga masia de Sant Martí de Provençals, que cap a primers d'aquest segle degué convertir-se en aquesta casa de veïns on vivim.
La seva filla Carmen tambés és casada i té una nineta la Iolanda, ell viu al carrer Amilcar, cap a Horta. En Jaime i Carmen esperen estabilitat per casar.se. Pepe i Jaime són mecànics de cotxets. Carmen des que es casada no ha pogut treballar, ella estava empleada al laboratori de fotografia "Negra" i aquesta empresa quan el personal femní es casar, els donen una dot, però els fan plegar.
Agost 1969 és Festa Major
Festa Major a Sant Esteve Sesrovires. Dies de sol a la vinya, dies de goig gaudint de les famílies forjades a cal Rajoler. Ens hi quedem a passar uns dies, a cal Rajoles ells tenen lloc, Ho gaudim a cor que vols.
Festa major de Gràcia, Ramon Calduc, no cal dir-ho. És un home senzill i amable, a força de veure-la esperar el final de la cua per recollir el seu autògraf el senyor Calduch! ja coneix a Montserrat.
Hi ha poques imatges d'aquells anys al carrer Provença. Dins al patí on veiem en Rafel amb Marta, davant l'entrada de casa, hi havia el safareig, la mare no hi rentava perquè el teniem a casa, dins la cuina.
La família Diez Eguizabal del carrer Provença
Però la nostra veïna, la senyora Carmen Eguizabal de Diez, sí rentava al safareig i mentre la roba li descansava una mica en el lleixiu, s'acostava a la nostra finestra, la de l'habitació on teniem el taller, i allà passaven bones estones enraonant sobre els nostres fills. Carmen i Santos, al seu marit, tenien quatre fills: Pepe, Santos, Carmen i Jaime. Jaime un parell d'anys més grans que la Montserrat, festeja amb un altre Carmen.
Carmen Equizabal és la persona que m'ha fet recordar el valor de l'amistat i juntes compartim "gozos y penas"
Ella és l'altre angelet que ve a recollir la palma, en aquest vell casalot antiga masia de Sant Martí de Provençals, que cap a primers d'aquest segle degué convertir-se en aquesta casa de veïns on vivim.
La seva filla Carmen tambés és casada i té una nineta la Iolanda, ell viu al carrer Amilcar, cap a Horta. En Jaime i Carmen esperen estabilitat per casar.se. Pepe i Jaime són mecànics de cotxets. Carmen des que es casada no ha pogut treballar, ella estava empleada al laboratori de fotografia "Negra" i aquesta empresa quan el personal femní es casar, els donen una dot, però els fan plegar.
Festa Major a Sant Esteve Sesrovires. Dies de sol a la vinya, dies de goig gaudint de les famílies forjades a cal Rajoler. Ens hi quedem a passar uns dies, a cal Rajoles ells tenen lloc, Ho gaudim a cor que vols.
Festa major de Gràcia, Ramon Calduc, no cal dir-ho. És un home senzill i amable, a força de veure-la esperar el final de la cua per recollir el seu autògraf el senyor Calduch! ja coneix a Montserrat.
"Ses blanques manetes, petites com són, sent tan petites mogueren el món".
Nadals 1969. Arribem a les festes de Nadal
Triomfant 1970!
El primer trimestre de l'any ha passat.
Quan la vida et somriu, el temps passa sense adonar-te'n. Gràcies per aquest anys de goig. Tota la família va fent camí endavant.
Nadals 1969. Arribem a les festes de Nadal
Triomfant 1970!
Diumenge 22 de març de 1970: diada de palmes. Rafel és feliç i la seva felicitat és la meva!
Quan la vida et somriu, el temps passa sense adonar-te'n. Gràcies per aquest anys de goig. Tota la família va fent camí endavant.
Les màquines que vam comprar ja són pagades.
La fàbrica de gènere de punt per a la qual treballem, per a nosaltres ha sigut pa de vida. Els empresaris són dos germans Lluí i Joan Rosales, en Lluís s'ocupa de la producció i en Joan de l'administració. Dos bones persones hi bons empresaris. Així dons el sentir la feina assegurada i reconeguda, els dies passen amb goig de viure.
Aquests anys sovintegen les anades i vingudes a Sant Esteve Sesrovires. nosaltres hem après l'horari dels trens i ells la ruta de plaça Espanya a casa amb el bus 50- Collblanc/Encants. I a la inversa,
Aquí hi veiem a Sisset amb el seu hereu Jaume. Gràcies per aquests anys de família incondicional i propera. Gràcies!
L'agost ja ens li imaginem, seguint els envelats del barri de Gràcia. Ara per ara Montserrat no té cap altre somni que escoltar en Ramon Calduch.
1970 L’accident
Divendres 16 d'octubre de 1970.
A quarts d'onze de la nit telefonen de la Policlínica de Granollers que en Rafel ha patit un greu accident de cotxe, Diagnòstic reservat. Té una fractura a la base del crani, està inconscient. Els metges han fet el que podien en aquests moments. Ara cal que el sistema de supervivència d'en Rafel es posi en marxa. Quan van telefonar, va ser penjar el telèfon i trucar en Jaume. Veniu a casa que marxarem cap a Granollers. Montserrat s'ha quedat amb la mare. L'he vist i no tinc clar que se'n sortir. El dilluns dia 19, a la tarda va obrir els ulls. Ara cal repòs absolut. Dos mesos, sortia de la Policlínica el divendres 18 de desembre de 1970. Quan menys paraules millor.
Posteriorment l’accident reviu el
fantasmes del passat, me’n tornat a tirar encara que no l’estimo. Dons què hi farem.
Més de dos mesos amunt i avall tots. Els meus germans van aprofitar algun dia per cercar i comprar bolets. vull donar-los les gràcies perquè en definitiva m'hna fet costt, però sobretot han fet costat en Rafel. No estàs sol fill, la teva família t'estima i t'estimat sempre, altre cosa és que ho sapiguem comunicar.
Parlem de comunicar, enamorada com estic de la ràdio que és la meva companyia diària. Entro en el buit que deixa Ràdio-scop a Ràdio Barcelona, ara passarà a Radio Miramar, però jo no canviaré d'emissora. També ha desaparegut "el Show de las dos" Que conduïa en Joaquin Soler Serrano, un locutor dels que han obert els nous camins radiofònics, com en Salvador Escamilla. enllaç a Radio-Scop
L'altre abandonament ve per la senyora Carmen, la veïna del costa de casa. Quan en Rafel va tenir l'accident, ja no ho vam compartir amb ella, perquè ho són a casa, no sabem que els ha passat. Esperem que sigui perquè tant com volia la seva filla, els pares lloguessin un pis, a la mateixa finca on viu ella, que n'hi havia de lliures.
Diumenge 20 de desembre de 1970, anem a visitar en Rafel. És a casa dels pares de Teresa, els ha semblat millor quedar-se a Barcelona de moment, fins que Rafel no tingui l'alta definitiva. La meva jove em treu de casa la seva mare, de fet diu que és la seva mare que no ens vol obrir la porta de casa seva. Dons marxem. Em fa mal el dolor sorrut
d’en Rafel, el mal que li fan a Montserrat, cada vegada que ha d’acceptar la manca d’estima familiar. Agrair a Jaume totes les estones que ha dedicat a Rafel fins aconseguir que es comuniqui amb mi. La seva medicació ha estat bàsica per refer els ponts de contacte.
En Joan també, però té menys ascendent sobre en Rafel.
Nadal és aquí per quedar-se. el dia de nadal soles, a els tres de la tarda, encara circulàvem pel carrer Gran de Gràcia, en direcció cap a casa a peu. Cansar-se és una manera de no pensar i permetre que les hores passin "pasando las horas" així encapçalava el seu bloc de notes l'Alfons, així passava ell llargues estones sense pensar..
Dissabte 26 de desembre de 1970, dia de Sant Esteve, tots a dinar a casa la mare, Rafel i Teresa i la nena, també. Així en Jaume posa ponts i en Rafel s'hi agafa. Gràcies fill, com sempre la nosatra voluntat última és retrobar-nos.
Més de dos mesos amunt i avall tots. Els meus germans van aprofitar algun dia per cercar i comprar bolets. vull donar-los les gràcies perquè en definitiva m'hna fet costt, però sobretot han fet costat en Rafel. No estàs sol fill, la teva família t'estima i t'estimat sempre, altre cosa és que ho sapiguem comunicar.
Nadal és aquí per quedar-se. el dia de nadal soles, a els tres de la tarda, encara circulàvem pel carrer Gran de Gràcia, en direcció cap a casa a peu. Cansar-se és una manera de no pensar i permetre que les hores passin "pasando las horas" així encapçalava el seu bloc de notes l'Alfons, així passava ell llargues estones sense pensar..
Dissabte 26 de desembre de 1970, dia de Sant Esteve, tots a dinar a casa la mare, Rafel i Teresa i la nena, també. Així en Jaume posa ponts i en Rafel s'hi agafa. Gràcies fill, com sempre la nosatra voluntat última és retrobar-nos.
El 1970 ha estat un any per donar gràcies a Déu, que en Rafel se'n ha sortit i no n'hi han quedat seqüeles. Gràcies! 
Deixeu-me donar gràcies per les
seves pregàries i atenció cap a la Montse i a mi, a l’Anna Selles.Ella és la
cunyada de la Vicenta, la dona del meu germà Joan. Vicenta té un germà en Julio
qui, com el nostre Jaume va embarcat, bé, de fet en Julio és capità de Vaixell.
Ells han volgut apropar.se a nosaltres i fer.nos sentir el caliu que tenen com
a família, una família molt semblant a la que ha pogut crear el meu germà, en
Joan i Vicenta. Julio i Ana en acullen a casa seva per la festa delsc Reis, el
dia 6 de gener de 1971. Com es veu a la fotografia que acompanya aquest tex,
tenen tres fills. Ana nascuda el 1952, David i Hester. Son tres criatures
felices igualment que les meves nebodes. Gràices família pel vostre acolliment.
Va ser un dia de Reis
diferent, un regal dels Reis en la seva diada, Normalment estem soles amb la
Montserrat, Jaume i Anita passen aquest dia amb Joan i Vicenta i els menuts, i
no tant menuts, Roser ja Te 18 anys i Núria 16, però en Joan només té 4 anys i Glòria
és una noieta que està apunt de fer els 10. Sí la família creix, la nostra i d’en
Jaume i Anita són les que no es mouen. Jaume i Anita amb la mamà, i a casa jo
amb Montserrat.
Diumenge 4 d'abril de 1971 la Palma.
Al matí beneïm la palma a la Sagrada Família. Carrer Provença amb Marina. dinar a casa l'àvia, els tiets no ens deixen soles. La iaia està molt gran ni que es val per a ella mateixa, però necessita molta atenció. La tieta Anita li dóna però l'avia sempre en vol una mica més. A la tarda amb l'avia anem a veure i escoltar sarçuela al Centre Moral del Clot. L'avia ens hi convida. Gràcies iaia.
En tot l'any no ens veiem amb Rafel i Teresa, només ens telefonem. Ja tornen a viure a Santa Perpètua de Moguda,
Sort tenim de la nostra femília de Sant Esteve, nosaltres anem cap allà almenys un diumenge al mes, i ells també passen sovint. A l'estiu continuem facilitatan-los el tractament d'anna Ma, ella gaudeix d'estar a casa i nosaltres de tenir jo nebodes i la mare nétes.
L'agost cap a Festa Major del barri de Gràcia. Normalment ens quedem afora, ens agrada més, vist que Montserrat no pensa aprendre a ballar, ni vol ballr, sinó escoltr en Calduch, La nostra feina va molt bé, Només donar-los gràcie sper tota la paciència que van arribar a tenir mentre en Rafel va estar ingressat. el gener d'aqeust anys encara hi havai a casa quilos de gènere per teixir. En Lluí entreguéssim o ho no la feina, deixava cada setmana una caixa amb llana, quan en tingué ganes aquí està la feina.
enllaç a:Bonanza! 1959 - 1973
Gràcies Lluís, Paquita, la dona d'en lluis és germana d'Encarnació Agustina, la nostra veína del carrer de Joan Blanques, 68.
El televisor va arribar a casa cap a primerd d'any. Feien una serie de pel·licules de Spencer Tracy i Katharine Hepburn i ens vam animar a comprar-lo. Ara anirem una mica menys a casa l'avia ara ja tenim "pantalleta" a casa. Són temps moderns! A casa dels meus germans ja fa anys que hi és, i a casa d'en Rafel, no cal dir-ho. a casa nostra hi acaba d'arribar. No li donarem gaire prioritat a casa ens acompanya la ràdio.
És el primer que poso en marxa al matí i en tot el dia no calla. És mitjançant la ràdio que Montserrat segueix a Ramon Calduch, però també vol copiar cançons que li agraden i així més malament o més bé s'acostuma a escriure. El nostre món és molt petit està concentrat en la supervivència, i la ràdio ens obra a un Univers més ampli ni que barrejat amb els interessos dels gestors de l'empresa radiofònica.
Molt semblant a aquest aparell de ràdio era el de casa. L'havíem comprat quan vivíem al carrer Joan Blanques, amb l'Alfons i encara ens acompanya.
Molt semblant a aquest aparell de ràdio era el de casa. L'havíem comprat quan vivíem al carrer Joan Blanques, amb l'Alfons i encara ens acompanya.
La família de Sant Esteve no volen que tornem a passar el nadal soles. El dia de nadal en Jaume i Anita i la mare, van a cas deJoan i Vicenta. Aqeust any nosaltres anem a Sant Esteve, a casa de Sisset i Gumerdina on s'aplega tota la família. És a dir, Trini amb Pepito el seu home i les nenes. Diumenge 26 de desembre de 1971, Sant Esteve, gràcies a la mediació de Jaume i Anita tots a casa, aixó vol dir, En Jaume, Anita i la mare, Rafel i família. Abans de marxar Rafel i Teresa ens conviden per cap d'any. Accepto ho acceptem. 
1972 Montserrat la vida et crida
Febrer de 1972 m’operen d’hernia de melic, a la clínica de Lourdes, hi passo una setmana. Joan i la seva dona Vicenta fan costat a Montserrat, l’endemà d’operada, abans d’anar a treballar, cap a les cinc del matí, en Joan ha vingut a la clínica. Comparteixo l'habitació amb una jove senyora de Sitges, Carme. al seu marit en Toful és sempre amb nosaltres, això permet a Montserrat no haver de passar les nits a la Clínica. En Toful ens vigila.
Ens vam fer amics i aquest mateix any anirem a fer-los una visita a Sitges. Ells són propietaris d'un establiemnt de "tapes. "el Texas Bar" Són a prop de l'estació, al carrer Jesús 67. Gràcies amics per ser-hi¡
Hem passat molt bones estones en el "Texas-bar", aprenen de Carme a coure el peix a la graella. Gràcies amics.
Em refaig molt bé. "Alfons vida meva, aquesta vegada no podràs venir a veure’m"
Una bona nova, Teresa torna està embarassada. Els meus fills esperen el segon fill. Felicitats!.
És gràcies amb ells que la relació s'ha pogut continuar. Gràcies Joan, gracies Jaume, no m'oblido de Vicenta i d'Anita. Anita però em comprèn força millor que Vicenta per això amb ella la relació és més íntima.
Aquesta Palma quedarà en el record com un referent de que vam arribar a acceptar-nos com a família tal com cadascú érem. Aquesta fotografia és la de concurs, la que tots hem conservat com a referència!
La mare es contempla al seu fill Joan que la retrata. En Joan s'havia comprat un màquina nova de retratar. Ens podia retratar en moviment i s'ho passava en "gran".
Darrera la mare, al portal hi ha Roser la meva neboda gran, ja treballa, és admisnitrativa ija ens festeja. Núria, la segona de les meves nebodes no hi és. També treballa i aquest any passa les vacances de Setmana Santa amb uns amics.
Si les filles d'en Joan ja són dones treballadores. Ara per Joan i Vicenta la vida és una mica més alleugerida econòmicament, per això s'ha pogut comprar la màquina, No tindran gaire descans: s'ha de preparar els futurs casaments¡ La meva Montserrat, encara no festeja. La meva mare diu "que li hauran de fer a mida". Potser sí, ella espera un home com al seu pare, i tal com evoluciona la joventut caldrà que esperi asseguda còmodament.
A Teresa i Rafel aquest any no els hem vist. Marta ja no recull la palma a casa, l'any passat tampoc va passar per casa. Fan un altre recorregut. Si acaben passant per casa de la mare.
Pasqüa a Sant Esteve Sesrovires 1972, l’hem passat a Sant Esteve. És un dia "de mones", de pastisseria, és clar. Aquí en tenim una mostra. Després de recollir les mones cap a dinar a la vinya. Mare quin bé de Déu!
A casa en Sisset i Gumersinda hi ha vingut un altre nena, la Montserrat Rossell Julìà. Benvinguda Montse, Narcís té una germaneta. Felicitats a Lola i Jaume. També a casa de Maria i Jaume, els seus fill Dolors i Francisco augmenten la colla, les veiem a la foto: Marta i Natàlia.
Febrer de 1972 m’operen d’hernia de melic, a la clínica de Lourdes, hi passo una setmana. Joan i la seva dona Vicenta fan costat a Montserrat, l’endemà d’operada, abans d’anar a treballar, cap a les cinc del matí, en Joan ha vingut a la clínica. Comparteixo l'habitació amb una jove senyora de Sitges, Carme. al seu marit en Toful és sempre amb nosaltres, això permet a Montserrat no haver de passar les nits a la Clínica. En Toful ens vigila.
Hem passat molt bones estones en el "Texas-bar", aprenen de Carme a coure el peix a la graella. Gràcies amics.
Una bona nova, Teresa torna està embarassada. Els meus fills esperen el segon fill. Felicitats!.
La Palma: diumenge 26, març de 1972. Trobada famílar a casa la mare. Sempre agrirè als meus germans el suport que ens han donat en l'accident de Rafel.
És gràcies amb ells que la relació s'ha pogut continuar. Gràcies Joan, gracies Jaume, no m'oblido de Vicenta i d'Anita. Anita però em comprèn força millor que Vicenta per això amb ella la relació és més íntima.
La mare es contempla al seu fill Joan que la retrata. En Joan s'havia comprat un màquina nova de retratar. Ens podia retratar en moviment i s'ho passava en "gran".
Darrera la mare, al portal hi ha Roser la meva neboda gran, ja treballa, és admisnitrativa ija ens festeja. Núria, la segona de les meves nebodes no hi és. També treballa i aquest any passa les vacances de Setmana Santa amb uns amics.
A Teresa i Rafel aquest any no els hem vist. Marta ja no recull la palma a casa, l'any passat tampoc va passar per casa. Fan un altre recorregut. Si acaben passant per casa de la mare.
A casa en Sisset i Gumersinda hi ha vingut un altre nena, la Montserrat Rossell Julìà. Benvinguda Montse, Narcís té una germaneta. Felicitats a Lola i Jaume. També a casa de Maria i Jaume, els seus fill Dolors i Francisco augmenten la colla, les veiem a la foto: Marta i Natàlia.
13 de maig de 1972, mort Dan Blocker d’un embolòlia
pulmonar han haver de passar per quiròfan per treureli la vesícula biliar d’urgències.
Bonanza ha perdut el rostre de la bondat, això era en “Hoss”, la bondad feta un
home grandot. Aquest tipus d’home amb qui una noia amb fantasies al cap no es casaria,
i que el cap dels anys, quan les fantasies t’han desfet la vida, voldries tenir
per marit. 
El segon fill de Ben Cartwright: el quí només és cor.
Aquí a Espanya ja fa gairebé dos
anys que hem perdut a la família Cartwright. TV1 i TV2 comencen a pugnar entre
elles i això que viuen del mateix capital. Ara la moda son els show’s amb
presentadors sudamericans.
enllaç a 1928 - 1972 "Hoss" Cartwright - Dan Blocker
Dilluns 26 de Juny de 1972. Neix la meva segona néta, Gemma Casas Rovira. Neix la segona i amb prou feines conec la Marta, quan els telefonem i s’hi posa ella m’anomena la «yaya del papa». És una nena espavilada amb un agut sentit de justícia. Quan ens visiten, alhora d’anar-se’n és quan s’hi troba bé.
Em sembla que va ser a finals de juliol que Rafel i Teresa van fer la festa del bateix. En Joan n'hi és padrí. Quin goig.
La festa la van fer a casa seva, a Santa Perpètua de Moguda. Viuen a l'Urbanització Comillas.
Felicitats fills gaudiu de la vostra plenitud.
Després de vuit anys, tornem a Montserrat
Dissabte 5 d'agsot de 1972,
Amb la família de Sant Esteve, passem un dia a Montserrat. És la Festa Major hi no hi volen ser, l’avi Sisset, està molt greu. Passem el dia junts. Respirem tristor la mort amenaça, és ben propera.
Preguem per a tú Sisset! Últims dies d'en Narcís Rossell Estrada. Gràcies per acollir-nos!
Vam oir junts la Conventual, després la família de Sant Esteve van pujar per adorar la Mare de Déu. Mai oblidaré el moment en que des de baix, mentre l'escolania cantava el Virolai, vam veure el cap embenat de Sisset als peus de la Mare de Déu. Només vaig saber demanar "acull-lo Mare no el deixis patir inútilment. Emporta-te'l amb els teus àngels". 
L'onze d'agost de 1972 Sisset va morir. La seva ànima lliure va tornar al Pare Etern.
Em sembla que va ser a finals de juliol que Rafel i Teresa van fer la festa del bateix. En Joan n'hi és padrí. Quin goig.
La festa la van fer a casa seva, a Santa Perpètua de Moguda. Viuen a l'Urbanització Comillas.
Felicitats fills gaudiu de la vostra plenitud.
Després de vuit anys, tornem a Montserrat
Dissabte 5 d'agsot de 1972,
Amb la família de Sant Esteve, passem un dia a Montserrat. És la Festa Major hi no hi volen ser, l’avi Sisset, està molt greu. Passem el dia junts. Respirem tristor la mort amenaça, és ben propera.
Preguem per a tú Sisset! Últims dies d'en Narcís Rossell Estrada. Gràcies per acollir-nos!
Un bon home senzill. Cor del Crist. Ens queda l’alegria del nostre retrobament i de la franca entrada que vas donar-nos a casa teva: Ens deixes per penyora l’amistat i el respecte de la teva família. Gràcies Sisset
Temps d'ahir aquells anys 1925-1930.
Els meus records feliços de joventud, quan la meva mare ens acompanyava a la Festa Major de Sant Esteve. Hi veniem caminant el dissbate a la tarda, per ser-hi al ball de nit, i quan el diumenge al vespre la cobla feia les últimes notes, empreniem el camí cap a Gelida, rondinant.
Mai ens deixarem enrera, dins el cor hi ha quelcom que ens manté units. Algú de la colla refà els vincles, en la nostra familia aques algú és en Jaume Lomas.
Cal adonar-nos que és els la familia de Sant Esteve qui ens han connectat amb la Muntanya de Montserrat, la cova i la Mare de Déu.
enllaç a Oració
Dimarts 15 d'agost de 1972
Montserrat fa 21 anys, s’assembla molt al seu pare, té moltes possibilitats, però, no ho té fàcil. Ella busca l’amor que vam viure al seu pare i jo, busca un home com ell, perquè jo he fet viure al seu pare en el nostre cor. Però trobarà el seu somni? I sí el troba, patirà com nosaltres? És una bona teixidora, però si ha d’esforçar, el matí no es vol despertar mai, és l’ùnic problema que em dóna, és un problema petit, però li fa força mal.
Tanquem l'estiu amb aquesta fotografia de Marta a casa la seva iaia materna. a casa de Satur i Antonio.
Hem recuperat l'estabilitat econòmica i tenim prjectes de futur. És adir els té Montserrat i jo li dono tot el supor que li ca. Volem deixar enrere l'angúnia de no saber quan ens faran fora de casa per desdonament. Anem mirant possibilitats i preus. La feina en va molt bé i ens triem setmanalment un bon sou. Som-hi Montserrat ara ens hi podem atrevir. Mentre et pugui fer costat ens en podem sortir. Endavant la Vida ens hi ajuda!
Dilluns 25 de desembre de 1972: Som a Nadal!
Nadal a Sant Esteve, a casa de Gumersinda, s’hi reuneixen les dues famílies. El primer nadal sense en Sisset, Ens han volgut en el seu nadal, saben que nosaltres també hem perdut algú molt estimat!
Hi ha un estol de mainada que fa goig. Recordo els temps de Festa Major, quan hi veniem amb els pares i els meus germans eren petits...
Dimarts 26 de desembre de 1972, l'últim nadal viscut al carrer Provença. Tanquem tretze anys de veïnatge en aquest barri. Adéu amics i gràcies per tot el viscut!
Hem tingut notícícies de la família Diez, efectivament han anat a viure en un pis al costat de la seva filla Carmen al carrer d'Amilcar amb Cartellà.
Montserrat fa 21 anys, s’assembla molt al seu pare, té moltes possibilitats, però, no ho té fàcil. Ella busca l’amor que vam viure al seu pare i jo, busca un home com ell, perquè jo he fet viure al seu pare en el nostre cor. Però trobarà el seu somni? I sí el troba, patirà com nosaltres? És una bona teixidora, però si ha d’esforçar, el matí no es vol despertar mai, és l’ùnic problema que em dóna, és un problema petit, però li fa força mal.
Tanquem l'estiu amb aquesta fotografia de Marta a casa la seva iaia materna. a casa de Satur i Antonio.
Hem recuperat l'estabilitat econòmica i tenim prjectes de futur. És adir els té Montserrat i jo li dono tot el supor que li ca. Volem deixar enrere l'angúnia de no saber quan ens faran fora de casa per desdonament. Anem mirant possibilitats i preus. La feina en va molt bé i ens triem setmanalment un bon sou. Som-hi Montserrat ara ens hi podem atrevir. Mentre et pugui fer costat ens en podem sortir. Endavant la Vida ens hi ajuda!
Nadal a Sant Esteve, a casa de Gumersinda, s’hi reuneixen les dues famílies. El primer nadal sense en Sisset, Ens han volgut en el seu nadal, saben que nosaltres també hem perdut algú molt estimat!
Hi ha un estol de mainada que fa goig. Recordo els temps de Festa Major, quan hi veniem amb els pares i els meus germans eren petits...
Dimarts 26 de desembre de 1972, l'últim nadal viscut al carrer Provença. Tanquem tretze anys de veïnatge en aquest barri. Adéu amics i gràcies per tot el viscut!
Hem tingut notícícies de la família Diez, efectivament han anat a viure en un pis al costat de la seva filla Carmen al carrer d'Amilcar amb Cartellà.
enllaç a 1973 De Guadiana a Josep Llovera
