(UCDM-T-1.1:4)
enllaç a Més enllà del Portal
Som a u de gener de 2019, vull començar el full d’enguany amb aquesta imatge d’aquells que ens han obert el cami en aquesta experiencia, que tal vegada és un somni, segurament, però que s’ha de tractar amb molta lucidesa per poder oferir al Pare/Mare Etern el sentiment experimentat. En la nostra experiencia el molt que ens costa no identificar-nos amb el que experimenta el físic: només és un instant, no el volguis retenir Montserrat!
Tot és un somni. El somni o mal són de donar vida a una voluntad diferent a la de Déu. La Biblia diu que Adam s'ha adormir, i en lloc més ens indica que despertés. Per tal la nostra funció és perdonar a Adam pel seu somni de dolor. i, oferir-nos a despertar per tal de viure un somni feliç mentre la Voluntat Eterna ens sostingui en el "somni de separació". 
El "somni de ser especial" "millor o pitjor que l'altre" Un somni impossible de fer-lo real, perquè per a Déu no hi ha dos fills diferents. Ell només té un Fill: el Crist, Qui Eternament És l'Expressió de l'Amor Creador del Pare.
Gener dies 4/5 ahir dia 4 em van telefonar de la Casa Asil de Sant Andreu. Hem d'actualitzar la solicitud d'estada, davant meu en la llista d'espera hi ha 10 persones, cal preparar la documentació. M'he quedat sentit que expresa aquest regal dels Reis de l'Orient. També els dies 4/5 han estat dies de llargues converses telefòniquea amb Rosa Balague. Està delicada i feble.
Hem arribat al dia dels Reis de l'Orient. És un dia quiet i silenciós. No he sortit al carrer. L'he dedicat als avis i al pare, no ho havia fet, mai havia apropat el pare als seus pares des del meu cor. Avui sí, els he dedicat el dia. L'avi Joaquim, capità de Corbeta, arruïnat quan el govern espanyol va perdre les illes Filipines, va morir a 49 anys el 23 d'abril de 1920.
El "somni de ser especial" "millor o pitjor que l'altre" Un somni impossible de fer-lo real, perquè per a Déu no hi ha dos fills diferents. Ell només té un Fill: el Crist, Qui Eternament És l'Expressió de l'Amor Creador del Pare.
L'àvia Rosa, la noia que avui fa 112 anys va infantar al qui seria al meu pare. L'àvia Rosa quan va quedar-se vidua l'any 1920, amb els fills petits va decidir tornar a casar-se. Aquest fet li dónar alguna dificultat de relació amb els seus fills. L'ànima de l'àvia va deixar el físic el 27 de febrer de 1927.
enllaç a No he conegut els avis paterns
Amors us desitjo que l'anima familiar sigui en el sí del Pare/Mare Etern.
Gràcies avis per permetre'm ser part de la vostra família, gràcies. L'ànima familiar creix, s'expandeix acollida per la mirada del Pare/Mare Etern que ens Beneïx!.
Amors us desitjo que l'anima familiar sigui en el sí del Pare/Mare Etern.
Gràcies avis per permetre'm ser part de la vostra família, gràcies. L'ànima familiar creix, s'expandeix acollida per la mirada del Pare/Mare Etern que ens Beneïx!.
Aquí veiem el pare, l'any 1915. És una imatge treta del grup escolar on ell anava. Ell fou un petit deixeble del professor Llisterri.
D'aquesta imatge han passat dos anys i un que la nostra Lolita Ardanuy Moore va lliura l'ànima al Nostre Germà Gran Jesus. Ella sap que confia en l'Amor Etern.
Aquest més la relació amb Carolina, la noia que em cuida continua per un camí força obert, ni que estic demanant ajuda per aprendre a deixar-li més espai. Ella no té perquè vibrar l'Amor al Pare/Mare Eternal com el sento vibrà dins el meu cor.
Diumenge 20 de gener de 2019 vaig anar a missa a l'església de la Casa-Asil de Sant Andreu. Alhora vaig entregar tota la documentació que em demanaven. Ara cal esperar que la assistent social em truqui.
Què sento davant la possibilitat d'anar a curt termini a la residència: la primera paraula és por. Por a emprendre una nova vida que serà més del mateix, és a dir resistència al que la vida porta. Serenor a tancar casa. El meu temps ja ha passat. tot està consumat.
El sentiment de que "Tot està consumat" em dona pau i em permet esperar amb confiança en l'Amor del Pare/Mare Etern, que sigui el que sigui serà el millor per tots.
Aquest més la relació amb Carolina, la noia que em cuida continua per un camí força obert, ni que estic demanant ajuda per aprendre a deixar-li més espai. Ella no té perquè vibrar l'Amor al Pare/Mare Eternal com el sento vibrà dins el meu cor.
Què sento davant la possibilitat d'anar a curt termini a la residència: la primera paraula és por. Por a emprendre una nova vida que serà més del mateix, és a dir resistència al que la vida porta. Serenor a tancar casa. El meu temps ja ha passat. tot està consumat.
El sentiment de que "Tot està consumat" em dona pau i em permet esperar amb confiança en l'Amor del Pare/Mare Etern, que sigui el que sigui serà el millor per tots.
Així com l'ordinador es revovat, la meva manera d'enfocar el dia també es va fent diferent. Entenc que han canviat els meus guies. Hercules es fa fugisser i els nostres amics ángels Jonathan i Mark es fan, dia a dia, més presents en tot moment. Probat el programa per a fer videos vaig montar aquests improvisant, no está ben fet, però es el primer del nou temps.
El Relleu novembre 2018-gener 2019
Aquí, dons veiem les primeres fotografies que vaig recollir per internet, vaig anar guardant els videos d'Autopista Hacia el Cielo, però a finals de novembre ja havia trobat el Facebook del amable usuari que posar a disposició lliure de barixar-los tots els episdois de la sèrie. Sí els nostres blogs van una mica com la vida, teixint la xarxa del ara i el demá sostinguda per l'amor i respecte al fil etern que "diem es l'ahir" però estem equivocats perqué sempre és el fil Etern que ho sosté tot.
Aquestes notes son del 11 d'agost del 2024, però tant és. El que cerque és l'amor amb el que filem tot moment. Imatge Lorne Greene i Michael Landon 1983
L'actor Victor French:(Victor Edwin French, 4 de decembre de 1934, Santa Bárbara, California, Estados Unidos) deslliurar l'ànima el quinze de juny de 1989.
Michael Landon (Eugene Maurice Orowitz: October 31, 1936) deslliurar l'ànima el 1 de juliol de 1991.
Sí, tornem a trobar actors americans, en Victor French és Francès, en els apunts que indiquen els racons per on passar el meu camí. Som com els meandres d'un riu, que generosament han volgut fertilitzar la terra. Gràcies per regalar-me amb la vostra Presència en aquest present, que aparentment és el meu.
El cert és que en aquests moment ells, en Victor i Michael, són els àngels que m'acompanyen a travessar les meves pors, ara l'heroïna s'ha fos, i la víctima qui sap on para,
Sí, tornem a trobar actors americans, en Victor French és Francès, en els apunts que indiquen els racons per on passar el meu camí. Som com els meandres d'un riu, que generosament han volgut fertilitzar la terra. Gràcies per regalar-me amb la vostra Presència en aquest present, que aparentment és el meu.
Ara, en aquest present és l'ànima que demana perdó per haver sostingut una falsa voluntat separada de l'Amor. Gràcies germans per sostenir-me en aquest present i assenyalar la direcció cap al Cel.
Diumenge 21 d'octubre del 2018, és la data que més o menys puc centrar com els primers dies que en Michael Landon es fa present en l'instant que visc. Canvia de nom i de forma subtil mol ràpid, Joan Baptista, i uneix l'experiència viscuda l'any 1987 amb J. Nicolau, Elies i em porta a sentir la ràbia i el dol d'aquest Sant Profeta del Pare Etern. Elias en veure's impotent per desvetllar als seus germans s'enfadava i castigava. Ell, ens mostra tot el foc que pot encendre la passió per estendre al Pare Etern en el desert.
La relació amb les ànimes de aquests dos generosos Esperits em porta a repassar tot el blog dels pares, entre d'altres instants sempre d'amor i comprensió de la Llum Eterna. 
Em comunico amb els dos, més amb Michael o Jonathan Smith, però en Mark o Victor també hi és constantment. M'emeten que per instants ens sostenim en el mateix nivell mental si els ho permeto. Sí, aquesta és la Voluntat del Pare per a nosaltres endavant.
Em comunico amb els dos, més amb Michael o Jonathan Smith, però en Mark o Victor també hi és constantment. M'emeten que per instants ens sostenim en el mateix nivell mental si els ho permeto. Sí, aquesta és la Voluntat del Pare per a nosaltres endavant.
Gràcies germans per acompanyar.me. 
Estic en plena dedicació al blog dels pares, és una repassada profunda. on tot s'esvaeix per a mostrar que només l'amor compartit ha quedat. Les hores que Carolina Herrera, my carer, és amb mi el diàleg sempre flueix per obrir espais a reconixe'ns ànima en un cos.
Estic en plena dedicació al blog dels pares, és una repassada profunda. on tot s'esvaeix per a mostrar que només l'amor compartit ha quedat. Les hores que Carolina Herrera, my carer, és amb mi el diàleg sempre flueix per obrir espais a reconixe'ns ànima en un cos.
El conductor del nostre vehicle físic és l'ànima,ella coneix el nostre nivell d'amor i amb l'Esperit dissenyen una encarnació en el pla físic per augmentar el nivell d'Amor i Compassió. És des de l'Amor i el Servei que podem arribar a obrir-nos i acceptar que Som Fills de l'ünic Creador: l'Amor.
L'última setmana de gener m'avisen de l'Administració de l'Hospital de Sant Pau, que em renoven contracte, m'augmenten el lloguer uns mínims, pagaré uns 460, euros, em demanen si m'interessa, sí m'interessa. M'enviarant el contracte per signar-lo.
Gener a passat ràpidament.
Gener a passat ràpidament.
He sortit el mínim al carrer, només a comprar el que em cal per menjar i ni això tinc clar perquè el meu sistema digestiu m'està ensenyant a alimentar-me i tinc molt poca traça per aprendre'n.
No hi ha gens de ràbia. Una mica de tristesa. Sento que ho hagués pogut fer millor, que la por m'ha paralitzat.
M'entrego Pare, només tu, pots perdonar les actituds dels teus fills Ens les permets perquè ens vols lliures i no ens jutges. Només esperes de nosaltres un instant d'Amor, només Amor. Dues notes més a reflectir de gener.
Dijous 24 de gener de 2019 vam dinar al Timbalet tot celebrant l'aniversari de Carme Vila, que fou el passat dia 22. aquí en tenim una imatge.
Les tres voldríem tornar a vibrar com havíem vibrat sempre, amb tendresa i naturalitat. Més el tema que més les apassiona a elles en aquest present és assolir la independència de Catalunya, és un tema que a mi s'ha m'esborra, s'esvaït. A mi no m'interessa la independència política de cap país, mentre les persones que conformem aquest país, aquest col·lectiu no reconeguin lliurament que Som Amor en Unitat Indivisible. 
Dimecres 30 de gener de 2019, vam dinar a casa de Consol Rubio i Montserrat Serna.
No hi ha gens de ràbia. Una mica de tristesa. Sento que ho hagués pogut fer millor, que la por m'ha paralitzat.
Dijous 24 de gener de 2019 vam dinar al Timbalet tot celebrant l'aniversari de Carme Vila, que fou el passat dia 22. aquí en tenim una imatge.
Dimecres 30 de gener de 2019, vam dinar a casa de Consol Rubio i Montserrat Serna.
Com, gairebé sempre el diàleg el vam enfocar en els nostres avantpassats. en com els hauriem de reconèixer i agrair l'Autopista que ens han obert per viure a la terra, respectar la feina que ells van fer amb els pocs mitjans que teniem els mirem reconeixent les valuoses eines de que gaudim ara.
Foc d'encenalls, em sento com el profeta Jonathan, no m'enfado, no tinc gens de ràbia, sí estic molt cansada.
Dissabte 2 de febre de 2019
A migdia, m'ha telefonat Jordi Ardanuy Moore, m'ha dut les bíblies i les partitures que li havia demanat de la mare d'ells. Gràcies Dolors i Manel. Vam acabar fent un mos al Timbalet i enraonant llargament de Lolita i l'amistat que hem va regalar.Aquestes situacions em desorienten,.Crec que enraono massa i em perdó. M'adono que si oberso els episodis d'Autopista hacia el Cielo, i em centro aprendre a callar més. Callar és el que més em costa.
Dijous 7 de febrer de 2019
Avui el nostre tiet Jaume compliria noranta-cinc anys... Temps era temps.
Diumenge 10 de febrer, Cristina Balauder Soler m'ha trucat. Prop de les festes de nadal vam saludar-nos amb la seva tieta i li vaig demanar que donés de part nostra un petit obsequi al nostre "Jorgito". Cristina va telefonar per agrair-ho i em va posar al telefon amb en Jordi. Gràcies a la vida per aquest regal Anims Jordí. Ell ara viu en una comunitat per nois "especials.olimpics"
Dijous 14 de febrer de 2019:
Glòria Lomas viatga turístic a Etiopia, a la tarda passa per casa per acomiadar-se. Gràcies Glòria per tenir-me en compte. Vibrem en harmonia, estem tranquil·les una estona juntes. Desprès però cadascuna vol el seu espai inviolable. Som Unitat però hem après molt bé a dissimular-ho.
M'ha tefefonat Marta Casas Rovira a Castellar del Vallès, un grup de dones vol fer una exposició i em demana si li enviaria la història d'alguna dona important en la meva vida.
Sí. El dissabte 15 de febrer de 2019 li enviava un estudi de la dona més important per a mi de la meva generació: la seva mare, Teresa Rovira Moya. Marta està molt enfeinada preparant-se per unes oposicions de cel·ladora al Tauli de Sabadell. quan hagi passat la tensió ja parlarem, em diu pel whatsApp Ok.
Em va sorpredre a mi mateixa poder acceptar aquesta realitat. La dona més important de la meva generació, la que ha marcat més el meu camí és Teresa, la dona que es va casar amb el meu germà Rafel. També puc mirar cap a Marina ella també ha assenyalat la seva petjada en el camí que he fet. ara però cal seguir sense mirar enrere.
Diumenge 16 de febrer de 2019, es compleixen exactament quaranta anys que em va operar per primera vegada a l'Hospital de Sant Rafel. Diagnòstic: necrosis asèptica bilateral de caps de fèmur. En l'operació m'empelten os del peroné al cap d'abdos fèmurs. Tot en una mateixa intervenció.
El resultat de l'intervenció va ser afectiu gairebé vaig tardar gairebé cinc anys a passar per un altre intervenció. Però aqust quiròfan em va deixar dos anys amb una important litiasis renal, amb còlics que em van mantenir totalment inoperativa. Aquí veiem al doctor Ramon Viladot, primer traumatòleg que estudiar i intervenir en l'atípica constitució òssia que jo els presentava. La litiasis renal em mantingué dos anys amb còlics forts i continuats no sortia d'un còlic que entrava en un altre.
Fins que el doctor Edmundo Tremps, l'uròleg que visitava a Sant Rafel va aconseguir que l'autoritzés, jo no volia anar a la Residència, no volia un centre mèdic gran/massiu. A força d'honestedat va aconseguir que acceptes la seva proposta. Em va traslladar a la 7a planta de l'Hospital de la Vall d'Hebrón. Em dugué a quirofan a finals de juliol de 1981. Se'n va sortir, ens en vam sortir. Fins aquest present el ronyó no m'ha donat més conflicte. Gràcies als Pares Eterns i aquest metge metge, que com el doctor Vicens Cambra van ser i son servidors de la Vida.Llarga història, gens divertida, tampoc dramàtica, senzillament em va paralitzar. La reiteració d'intervencions als malucs ha convertit el meu camí en una recerca constant del Fill de Déu. On Ets Senyor?
Gairebé porto tres mesos fent aquest repàs. Una mica enfocat per aquests quaranta anys de recorregut de traumatòleg en traumatòleg, de quiròfan en quiròfan. Honestament Senyor aquest vehicle està gastat i l'ànima esgotada. Senyor, Pare/Mare Etern on és l'ànima que em sosté? En aquest present aquest treball que he anat fent al llarg dels anys des que falta la mare, ni que el vam començar amb ella, fent el recompte de les "seves batalletes". 
Avui el miro i m'hi veig. Puc sentir el viscut i alliberar-lo, i agrair tot el viscut, ni que la meva vida sembli un cotxe-600 aparcat en un raconet de barri on no molesti. Aquest col·lage vol reconèixer la noia que vaig ser, la dona que hagués pogut expressar. No va ser així, tot s'ha confós dins de la ment malalta que m'ha dut a quiròfan constantment.
Gràcies a la vida per aquest piset on puc mirar des del menjador, de cara al balcó, la vida que passa.
Febrer 2019 
A migdia, m'ha telefonat Jordi Ardanuy Moore, m'ha dut les bíblies i les partitures que li havia demanat de la mare d'ells. Gràcies Dolors i Manel. Vam acabar fent un mos al Timbalet i enraonant llargament de Lolita i l'amistat que hem va regalar.Aquestes situacions em desorienten,.Crec que enraono massa i em perdó. M'adono que si oberso els episodis d'Autopista hacia el Cielo, i em centro aprendre a callar més. Callar és el que més em costa.
Avui el nostre tiet Jaume compliria noranta-cinc anys... Temps era temps.
Diumenge 10 de febrer, Cristina Balauder Soler m'ha trucat. Prop de les festes de nadal vam saludar-nos amb la seva tieta i li vaig demanar que donés de part nostra un petit obsequi al nostre "Jorgito". Cristina va telefonar per agrair-ho i em va posar al telefon amb en Jordi. Gràcies a la vida per aquest regal Anims Jordí. Ell ara viu en una comunitat per nois "especials.olimpics"
Glòria Lomas viatga turístic a Etiopia, a la tarda passa per casa per acomiadar-se. Gràcies Glòria per tenir-me en compte. Vibrem en harmonia, estem tranquil·les una estona juntes. Desprès però cadascuna vol el seu espai inviolable. Som Unitat però hem après molt bé a dissimular-ho.
Sí. El dissabte 15 de febrer de 2019 li enviava un estudi de la dona més important per a mi de la meva generació: la seva mare, Teresa Rovira Moya. Marta està molt enfeinada preparant-se per unes oposicions de cel·ladora al Tauli de Sabadell. quan hagi passat la tensió ja parlarem, em diu pel whatsApp Ok.
Em va sorpredre a mi mateixa poder acceptar aquesta realitat. La dona més important de la meva generació, la que ha marcat més el meu camí és Teresa, la dona que es va casar amb el meu germà Rafel. També puc mirar cap a Marina ella també ha assenyalat la seva petjada en el camí que he fet. ara però cal seguir sense mirar enrere.
El resultat de l'intervenció va ser afectiu gairebé vaig tardar gairebé cinc anys a passar per un altre intervenció. Però aqust quiròfan em va deixar dos anys amb una important litiasis renal, amb còlics que em van mantenir totalment inoperativa. Aquí veiem al doctor Ramon Viladot, primer traumatòleg que estudiar i intervenir en l'atípica constitució òssia que jo els presentava. La litiasis renal em mantingué dos anys amb còlics forts i continuats no sortia d'un còlic que entrava en un altre.
Avui el miro i m'hi veig. Puc sentir el viscut i alliberar-lo, i agrair tot el viscut, ni que la meva vida sembli un cotxe-600 aparcat en un raconet de barri on no molesti. Aquest col·lage vol reconèixer la noia que vaig ser, la dona que hagués pogut expressar. No va ser així, tot s'ha confós dins de la ment malalta que m'ha dut a quiròfan constantment.
Gràcies a la vida per aquest piset on puc mirar des del menjador, de cara al balcó, la vida que passa.
Tot ha quedat una mica parat, com si res fos i tot fos. Segueixo necessitant la quietud. Gairebé no surto de casa, és com si m'haguessin operat i necessités molt de repòs. Ahir a la tarda em va telefonar Onésimo Lambraña, el meu amic de Malaga, fa ben bé vint-i-cinc anys que hi viu, ell mateix diu que va marxar per crear el seu món. Ok. L'experiència que me'n queda: és com si hagués passat hores posant tota l'atenció en que la seva poderosa ment creadora no m'entrés en el seu joc.
Març 2019
M'havia oblidat que havia portat al blog fins el dia dos.
El record de la família que he viscut i m'ha estimat i a la que potser no he sabut reconèixer l'amor que m'han regalat. el meu naixement els va sobtar. D'entrada em van rebutjar i van provocar el meu rebuig cap a ells. Aquesta situació ens ha fet passar mals moments a tots. Des de l'avia fins a la tieta Vicenta he de donar gràcies a Déu perquè abans de que ells deixessin el físic, l'amor que ens teníem s'havia expressat.
Tant més, ara que ells són a l'Origen de l'Amor, en plena Llum d'Existència, avui els vull deixar clar que els recordo, que els porto al cor, i que gràcies a ells el nostre cor comparteix el Goig de Ser.
Diumenge 17 de març de 2019, un instant segueix a l'altre, la Vida és un instant infinit on podem, si volem ser-hi sempre presents.
Aquest vespre he enllestit una repassada honesta pels anys viscuts amb diversos grups d'amics que van coincidir amb la visió que tenien de mi. 
Per a ells jo era una psíquica manipulable, tan manipulable com ells, degut a les pors i els somnis de grandesa.
Perdona'ns Senyor. Perdona Pare/Mare la nostra ignorància prepotent. Gràcies per la Teva Infinita Misericòrdia!
Han passat molts anys, gairebé vint-i-cinc.
Dimarts 26 de març de 2019. Avui és un dia per aquietar el present. Som a Trinxant. He renunciat a la plaça de residència que em concedien a la Casa-Asil de Sant Andreu i hem obert una nova sol·licitud, ara tinc 353 persones davant meu, uns quatre anys d'espera. M'està bé. Ahir dilluns Neus Pallarès, seguint les indicacions de l'administrador de la finca, senyor Antoni Rodriguez, li va portar el contracte del pis, signat per mi, i en el mateix viatge me'l va tornar signat per ell.
M'han renovat el contracte per a set anys. Gràcies per aquest instant. Hi ha moments en que sembla que tot es vol moure, immediatament tot s'atura, bing-bang. Aquesta tarda he telefonat al pare Jordi Castanyer, he tingut una bona estona de comunicació. Gràcies pare Jordi per la vostra senzillesa. En Déu hi ha absoluta senzillesa, tot s'escau al seu propi ritme. Thanks Michael Landon!
Des d'on ets encara recordes la història que vam viure amb Richard Gere, recordes a Sirio.
Saps mare voldria celebrar amb tu aquest instant, sentir la teva alegria de veure'm ara, davant d'aquella noia tant enfonsada per les seves mancances. 
Avui mare no hi ha mancances, el cor s'eixampla davant l'Infinit Creador que ens sosté en el seu pensament d'Amor.
Avui mare no hi ha mancances, el cor s'eixampla davant l'Infinit Creador que ens sosté en el seu pensament d'Amor.
Avui sé, que som un pensament d'Amor en la Seva Ment Infinita i que en Ell sempre Som U. Tèstimo mare, gràcies per tot l'amor que m'has regalat i la infinita paciència amb la que m'has sostingut. Ens estimem!
Divendres dia 29, Glòria Lomas em va sorprende. estava a Barcelona i podia dinar amb mi i també Roser la seva germana. Vam fer un mos al "Timbalet" Déu meu com és possible tanta incomunicació.
Roser i Glòria em va explicar que la tieta és enterrada en el nínxol familiar del cementiri de Collcerola.
Descansa en la Pau de l'Origen Tieta Vicenta ho desitjem de tot cor
Adéu estimades i perdonem la nostra manca de relació.
Dissabte dia 30, havia quedat amb Marisol Muñoz per fer-li una visita a la tarda a casa seva. al matí em vaig adonar que no em veia capaç de fer la sortida. La vaig invitar a fer un mos amb mi al "Timbalet quan sortís de treballar. Va acceptar. a poc més de les tres de la tarda érem al ·Timbalet" ho vam passar d'allò més bé. 
Entre Marisol i jo la comunicació flueix hi ha una relació de respecte per les possibilitats de cadascuna de nosaltres. Gràcies als Pares Eterns per aquesta possibilitat de compartir la recerca interna de la música d'estimar i viure. Gràcies.
Adéu al mes de març tot esperant que m'arribi I promised my Dad.
Abril 2019
Dilluns 1 d'abril, al matí m'arriba un missatge al mòbil, a la tarda, entre les 16 i lse 17 ho SEUR, entregarà en domicili el meu encàrrec a AMAZON. Gràcies. Puntualment a quarts de cinc de la tarda I promised my Dad era a les meves mans,
Adéu estimades i perdonem la nostra manca de relació.
Entre Marisol i jo la comunicació flueix hi ha una relació de respecte per les possibilitats de cadascuna de nosaltres. Gràcies als Pares Eterns per aquesta possibilitat de compartir la recerca interna de la música d'estimar i viure. Gràcies.
Adéu al mes de març tot esperant que m'arribi I promised my Dad.
El dimarts dia 2 confirmava a la copisteria "Bilogic Original" que hi a la plaça Maragall xamfrà amb el passeig, creuada la plaça, anat de casa cap a la Rda Ghinardo, l'impressió de vuit copies de les memòries de la mare "Quan l'Amor va més enllà".
La resta del dia la vaig dedicar a veure com m'anava la traducció pas a pas d'I promised my Dad. M'ajudo del traductor del Google, però la veritat és que hauria de posar-me seriosament a recuperar l'anglès. Poc a poc. 
Diumenge 7 d'abril de 2019. Estic vivint una experiència diferent, El cos físic està fent un procés de canvi, degut el sistema digestiu que sembla tancar-se i es fa present contínuament mostrant una seria dificulta per pair i per a menjar segons quins aliments.
Ara toca alimentar-se de iogurts, llet d'ametlla vegetal, pastís de formatge endívies i pèsols carxofes i espàrrecs. 
Tonyina, salmó, entrecuix de pollastre, ous, pit d'ànec, pa de motlle alemany amb llinosa i l'oli de tota la vida.
Sembla que fins i tot perdo una mica de pes. El cabell em creix, ja tinc una mida acceptable per fer-me arreglar una mitja melena. Passo moltes hores allitada, és com el cos descansa i l'estomac paeix millor els àpats. Així es configura la primavera.
Les hores que passo a l'ordinador són per enllestir els retalls fotogràfics viscuts. Paso hores traduint el llibre de Cheryl Lando de l'anglès al castellà i a la nit veure un episodi d'Autopista hacia el Cielo.
Així és el meu present. He posat tres dels meus treballs de "retalls fotogràfics viscuts". Ara hi poso al quart, el dedicat a la mare quan ella va tornar a l'Origen del Amor Etern que li ha regalat la Vida.
En aquest recull amb la mare només hi som ella i jo, les que en veritat amb més o meys encert hem ofert la nostra vida als Pares Eterns per reconeixe'ns en el Seu Cor.
Aquest dies primers d'abril són d'una entrega total als Pares Eterns tot entregant els petits pares que en aquest present m'han regalat la providència de reoneixe'ns junts en l'Origen Etern que ens Pensa i Estima.
Dimecres 24 d'abril de 2019
No sé com hi hem arribat a però hi som. Em sobren les paraules.
Sembla que fins i tot perdo una mica de pes. El cabell em creix, ja tinc una mida acceptable per fer-me arreglar una mitja melena. Passo moltes hores allitada, és com el cos descansa i l'estomac paeix millor els àpats. Així es configura la primavera.
Així és el meu present. He posat tres dels meus treballs de "retalls fotogràfics viscuts". Ara hi poso al quart, el dedicat a la mare quan ella va tornar a l'Origen del Amor Etern que li ha regalat la Vida.
Aquest dies primers d'abril són d'una entrega total als Pares Eterns tot entregant els petits pares que en aquest present m'han regalat la providència de reoneixe'ns junts en l'Origen Etern que ens Pensa i Estima.
No sé com hi hem arribat a però hi som. Em sobren les paraules.
La setmana Santa ha quedat enrera, la centraré entre el dijous 18 d'abril al dilluns de pasqua 22 d'abril.
El dijous 18 amb dinar al Timbalet amb Caralina i el seu germà Alberto, al hora del cafè s'hi va sumar Neus i la colla que fan el cafè del migdia, gairebé cada dia, junts.
Hi vam entrar a la Setmana Santa, només assenyalar que divendres dia 19, a primera hora de la tarda va telefonar Teresa Segarra per dir-me que a TV3 feien Ben-Hur, la vam veure cadascuna a casa seva.
El dijous 18 amb dinar al Timbalet amb Caralina i el seu germà Alberto, al hora del cafè s'hi va sumar Neus i la colla que fan el cafè del migdia, gairebé cada dia, junts.
Hi vam entrar a la Setmana Santa, només assenyalar que divendres dia 19, a primera hora de la tarda va telefonar Teresa Segarra per dir-me que a TV3 feien Ben-Hur, la vam veure cadascuna a casa seva.
Com sempre els catalans cadascú al seu castell, jo també.
He enllesti la traducció "on line" d'I promised my Dad. I, els episodis de Bonanza i els de Highway to Heaven són els meus acompanyants d'aquest present.
Dijous 25 d'abril de 2019, vam dinar a "La Granota" Carolin, Alberto i jo. Amb Alberto vam viure un intensiu de possibilitats de sortir endavant amb el fet de viure. Cal que tan ell com jo ho posem en mans de Déu Pare-Fill-Esperit Sant.
Dissabte 27 d'abril la Mare de Déu de Montserrat. Com sempre quan ho deixo en mans de l'Esperit Sant les sorpreses es presenten. Cap a les deu del matí va trucar Ma Teresa Segarra, vam quedar per dinar al Timbalet, també amb Carme Vila.
Diumenge 28 d'abril de 2019. La Vida continua i jo la miro com si no s'acabés mai. Se'm fa massa llarga. Tal vegada pel fet que a prop meu no hi ha cap cos físic amb quí compartir el present. Aquest fet em fa sentir que el projecte de vida s'ha dut al perdó.
Són gairebé les vuit del vespre: acabo de veure "la Cabaña". Senyor aquí estic.
9102 Maig
Maig 2019
Maig 2019
El divendres dia 10 a començat el seu servei shelif, una senyora algeriana-francesa, mare de família, casada amb un pescador i viuen a la Barceloneta. Benvinguda Shelif. Eh, la vida va.
El diumenge dia 12 havíem quedat amb Núria Balauder a missa d'una a la parròquia de Santa Eulàlia, no va poder ser, l'ascensor va quedar parat al mati fins a dilluns a la tarda. Cap a les quatre de la tarda del diumenge Núria, Cristina i Jordi em va venir a saludar. Quin goig. Li vaig regalar a Jordi dues fotografies on hi ha la seva mare i la meva.
El dimecres 15 de maig he trobat a internet la notició del traspàs d'Olga Espinàs Lujan a 64 anys d'edat. Va traspassar el 7 de febrer d'enguany a reveure Olga i gràcies per tota la senzillesa i vida que ens has regalat, Gràcies. Aquí tenim la carta de comiat del seu pare per a la seva estimada Olga. El llibre "Estimada Olga" es va ediatar cap el 1986, feia poc que jo havia començat al llarg camí que m'ha dut a rodar. La tendresa de la comunicació d'Olga i el seu pare, ens van acompanyar a la mare i a mi en el camí que havíem començat d'operacions i immobilitats. 
Per a mi va ser dur, però també per a la mare que ho vivia i només podia fer que impulsar-me a acceptar-ho creativament. Estava perdent l'habilitat de caminar, però havia de desenvolupar l'habilitat de viure-ho sense fer-ne un drama. Gràcies mare, gràcies Olga, gràcies Espinàs.
El diumenge 19 de maig, Daria Roca Margarit s'ha volgut bateixar a la fe catòlica, per rebre la comunio el proper dia 26. s'escau que avui dia 19 es l'aniversari del seu pare en Pere Roca, compleix 55 anys i el proper diumenge la seva mare Assumpta Margarit en complirà 51, temps era temps. Els he fet un petit obsequi i els he enviat aquesta fotografia, el paquet el vaig anar a portar a Xavier Mas, que treballa a Barcelona. Hep els he fet a mans, per a cada família un llibres dels que he editat de la mare. Gràcies família per rebre'l. gràcies.
Bé, els dies van passant.
Segueixo molt parada, passo moltes hores al llit, em llevo tard i després de dinar m'allito un parell d'hores. Amb la dieta sense bolleria el sistema digestiu está més lleuger. Els vespres la serie "Bonanza" ha pres protagonisme en els nostres dies, cada dia i cauen dos o tres episodis. Hem de recordar que la serie es va veure per TVE entre els anys 1959-1972. va ser un clàssic de la sobre taula d'aquells època. Poc a poc els personatges, actors ja tots traspassats, se'm fan familiars: com si fossin de casa.
Tal vegada el personatge de Ben Cartwright, m'evoca la presència del papa, al nostre senyor Lledó. Dels actors el primer en traspassar va ser Dan Blocker l'any 1929-1972. Lorne Green 1915-1987. Michael Landon 1936-1991 i Pernell Roberts 1928-2010. He de dir que des del novembre de l'any passat aquesta sèrie i els seus actors són un referent en el meu present. Els actors de Bonanza i Highway to Heaven, ara per ara són la meva família. Entranyables, personatges masculis ben profundament humans, coherents i amb esperança
en un futur millor per a la humanitat basat en l'honestedat i respecte entre les persone, senzilles però educades en el respecte a l'altre. Bé i els dies van passant.
Hep, la fotografia es del balcó de casa.
El dimecres 22 de maig ens vam retrobar amb Rosa Balague, vam fer un bon tomb pel seu barri i vam dinar a la Pizzeria del C/Sant Juanistes. Acabat de dinar, rodant cap a casa. Per cert que per anar-la a trobar em vaig decidir a pujar a un bus, no ho havia fet des del passat desembre. Déu ni do de més amables. Passar un dia amb Rosa sempre és un goig.
S'ha recuperat del tot d'aquest traspàs tan feixuc que ha passar de l'hivern a la primavera. ara, però és la nostra Rosa. Benvinguda a la primavera amiga.
Ella m'assabenta que ha traspassat l'amic de la humanitat Eduard Punset Casals 9 de novembre de 1936, 22 de maig 2019. Adéu a un amic de la recerca del Origens de la Vida. Home de cor jove i fort ha desafiat tots els dogmes per cercar l'esperança humana d'un Univers Intern que doni sentit al Univers extern que manifestem. Gràcies bon amic, t'he de dir que són seguidora de les teves investigacions i que gràcies a les teves comunicacions televisives em vas donar la certesa que no estava boja. Gràcies per enderrocar fronteres i obrir-nos a l'esperança que l'amor és abans que el sexe. Gràcies.
Que la felicitat sigui amb tú. Ara est Vida Eterna.
Som a dijous 31 de maig de 2019. Aquest mes és el que m'he obert a la possibilitat de sumar-me al compromís obert per Reyes Ollero, de "la Escuela del Perdón" per integrar-me als tres anys de treball conjunt que proposa "la Via de la Maestría". Está organitzat amb tres llibres: La Via del Corazón, la Via de la Transformación, la Via de la Maestría. Per a integrar cada llibre ens proposa un any de treball. La Via del Corazón la va proposar a finals de gener d'enguany, i quna vaig sentir que calia un compromís de tres anys, vaig mirar cap a un altre costat. El Crist però no renúncia mai a l'Amor ipoc a poc he anat seguint els passo que han fet aquests mesos, Reyes, malgrat al meu silenci, m'ha anat trametent les gravacions de cada sessió. Gràcies Yo. 
Poc a poc he anat escoltant els audios d'aquest primer any. Ara ho deixo aquí. Només deixar anotat que sóc gratitud pel fet de viure aquesta experiència humana que tanta por m'ha fet. Si a mi em fa por viure, així equilibro els qui els fa por morir. Pel que expresso sembla que la por ja no hi sigui, no és cert, és només que la començo a acceptar. La por a viure l'experiència humana, a l'oblit de Déu, de fet la por a Déu. Pare perdona'm no sé el que em sembla saber. 
Juny 2019
Diumenge setze de juny de 2019.
Son el juny, si el mes per a dur "la falç el puny". El temps ni que és aparença s'escola com l'aigua dins un cova de vimet, gràcies Pare perquè no has fet el temps real. Dels dies passats, temps fugit, destacar que el dissabte dos de juny vam dinar al Timbalet amb Senia, la noia que fins aleshores havia fet la neteja de casa.
Vam passar unes hores agradables i vam acordar que el dissabte 22 de juny pujaríem juntes a Montserrat, bé encara falten dies però sembla que ho complirem. Vaig fer la reserva de una cel·la del 22 fins el 25, me l'han donat a l'Abad Oliba. Gràcies.
La cloenda d'enguany del les Jornades del Perdó a Girona han il·luminat el mes. Glòria m'ho ha facilitat al màxim, fins ti tot m'ha pagat els bitllets. Vam enfocar que hi pujaria el divendres dia 7 i tornaríem juntes el diumenge 9 a la tarda, ella ha de treballar uns dies a Barcelona i la nit del diumenge 9 la passarà a casa.
Aquest és el Jorge Lomar que he viscut aquestes Jornades del Perdó. Totalment entregat a compartir el discerniment i la devoció per l'Amor Etern que estem cridats a expressar. Lluminós tot abarcador, senzill, humà, Fill del Pare que ens convida a viure aquesta experiència de Fills Units: Tots Som U: el Fill de l'Etern Pare/Mare que sempre ens estima i ens acompanya a viure la millor experiència possible en el nostre devenir.
La relació amb Glòria espaiosa, càlida, simple. Gràcies germana per totes les facilitats que sempre em dones per aproximar-me a la teva expressió de vida. La nit del divendres, la primera que vaig passar a Girona, vam sopar a la seva espaiosa eixida, no sé ni com vaig baixar els graons però ho vam fer. El sopar del dissabte a dintre a casa seva, més íntim, més Lomas. La tornada el diumenge a la tarda vaig gaudir de la sorpresa de retrobar-nos amb en Jorge a l'estació de Girona i en baixar del tren a Barna, ell és vingué a acomiadar. Gràcies germà per mostrar-nos que Som una mateixa Ment Eterna sense temps ni espai. Gràcies!
Vull tancar aquesta experiència amb la imatge d'aquest plàtan centenari que hi ha davant una de les entrades del Mercat del Lleó a Girona, La fotografia la va fer Glòria el dissabte 8, el vespre.
Per a mi va ser dur, però també per a la mare que ho vivia i només podia fer que impulsar-me a acceptar-ho creativament. Estava perdent l'habilitat de caminar, però havia de desenvolupar l'habilitat de viure-ho sense fer-ne un drama. Gràcies mare, gràcies Olga, gràcies Espinàs.
Bé, els dies van passant.
Hep, la fotografia es del balcó de casa.
El dimecres 22 de maig ens vam retrobar amb Rosa Balague, vam fer un bon tomb pel seu barri i vam dinar a la Pizzeria del C/Sant Juanistes. Acabat de dinar, rodant cap a casa. Per cert que per anar-la a trobar em vaig decidir a pujar a un bus, no ho havia fet des del passat desembre. Déu ni do de més amables. Passar un dia amb Rosa sempre és un goig.
Ella m'assabenta que ha traspassat l'amic de la humanitat Eduard Punset Casals 9 de novembre de 1936, 22 de maig 2019. Adéu a un amic de la recerca del Origens de la Vida. Home de cor jove i fort ha desafiat tots els dogmes per cercar l'esperança humana d'un Univers Intern que doni sentit al Univers extern que manifestem. Gràcies bon amic, t'he de dir que són seguidora de les teves investigacions i que gràcies a les teves comunicacions televisives em vas donar la certesa que no estava boja. Gràcies per enderrocar fronteres i obrir-nos a l'esperança que l'amor és abans que el sexe. Gràcies.
Que la felicitat sigui amb tú. Ara est Vida Eterna.
Son el juny, si el mes per a dur "la falç el puny". El temps ni que és aparença s'escola com l'aigua dins un cova de vimet, gràcies Pare perquè no has fet el temps real. Dels dies passats, temps fugit, destacar que el dissabte dos de juny vam dinar al Timbalet amb Senia, la noia que fins aleshores havia fet la neteja de casa.
Aquest és el Jorge Lomar que he viscut aquestes Jornades del Perdó. Totalment entregat a compartir el discerniment i la devoció per l'Amor Etern que estem cridats a expressar. Lluminós tot abarcador, senzill, humà, Fill del Pare que ens convida a viure aquesta experiència de Fills Units: Tots Som U: el Fill de l'Etern Pare/Mare que sempre ens estima i ens acompanya a viure la millor experiència possible en el nostre devenir.
El juny continua, i poc a poc vaig integrant la comprensió que tot el que vivim és memòria. 
Ara quan em llevo al matí tinc la consciència clara que retorna a la memòria programada, estic aquí per perdonar el somni, per perdonar la negació des Pares Eterns. Ahir, dissabte quinze de juny, vam fer un bon passeig amb l'amiga a quí m'ha vinculat Rene Mey, això és Isabel Dominguez. Juguem, com sempre els opostos femenins, però ara el joc és amable i entre les dues hi ha un flux de serenor. Isabel és casada, no té fill, i amb el seu marit van com podem. Amén. Ho permetem.
Hem fet una bona passejada per l'avinguda Merdiana/Diagonal, una part de les obres ja és acabada, i la Torre Agbar vista desde el sector del Colt dóna una sensació més propera.
Avui diumenge setze de juny es dia és quiet i silent, segueixo treballant les lliçons de "la Via del Corazón" i, alhora, estic observant possibilitats dels propers passos a seguir. Bé enfocar-me cap a Findhorn l'agost del 2020, bé centrar-me en "la Escuela del Perdón". M'obro a L'Esperit Sant per enfocar amb amor i llibertat els propers passos. Amén.
Ara quan em llevo al matí tinc la consciència clara que retorna a la memòria programada, estic aquí per perdonar el somni, per perdonar la negació des Pares Eterns. Ahir, dissabte quinze de juny, vam fer un bon passeig amb l'amiga a quí m'ha vinculat Rene Mey, això és Isabel Dominguez. Juguem, com sempre els opostos femenins, però ara el joc és amable i entre les dues hi ha un flux de serenor. Isabel és casada, no té fill, i amb el seu marit van com podem. Amén. Ho permetem.
Hem fet una bona passejada per l'avinguda Merdiana/Diagonal, una part de les obres ja és acabada, i la Torre Agbar vista desde el sector del Colt dóna una sensació més propera.
Avui diumenge setze de juny es dia és quiet i silent, segueixo treballant les lliçons de "la Via del Corazón" i, alhora, estic observant possibilitats dels propers passos a seguir. Bé enfocar-me cap a Findhorn l'agost del 2020, bé centrar-me en "la Escuela del Perdón". M'obro a L'Esperit Sant per enfocar amb amor i llibertat els propers passos. Amén.
Els dies s'escapoleixen i em fan adonar amb més certesa que el temps no existeix, és un somni. Un somni de separació de l'Eternitat en la que ens ha Creat el Pare Etern. 
Dissabte 22 de juny del 2019.
També m'ha trobat en Marcel·li, i dic m'ha trobat perquè és ell qui m'ha vist.. Amable i afectuós com sempre i silenciós. Ell guarda en els seus silencis situacions molt íntimes d'aquests nostra Montserrat que s'ha fet difícil alhora que ha crescut en diversitat humna.
Pujava a Montserrat acompanyada de Senia, la noia que el llarg de quatre anys i mig, ha fet la neteja de casa a compte de l'Ajuntament, serveis socials. També hi va venir Nancy, la seva neboda. Bé, he passat quatre nits a Montserrat. D'una manera o d'altre és la m nostra manera de dir-li a Senia que ha estat un regal de la Vida per a nosaltres. 
Les cel·les del Abat Oliva ja són restaurades i han entrat en servei. Ara està dissenyada com hostatgeria, sóc a la cel·la 305. Sí les finestres donen a l'entrada del Santuari. El Pare m'ha retornat a l'origen del nostre Montserrat. Impacta está en la nova edificació de les del·les de l'Abat Oliba.
Llevar-se al matí en la mateixa ubicació on tants anys vam passar uns dies a l'estiu amb la mare.
Les cel·les del Abat Oliva ja són restaurades i han entrat en servei. Ara està dissenyada com hostatgeria, sóc a la cel·la 305. Sí les finestres donen a l'entrada del Santuari. El Pare m'ha retornat a l'origen del nostre Montserrat. Impacta está en la nova edificació de les del·les de l'Abat Oliba.
El mateix espai, tant viscut i estimat, L'espai viscut amb la nostra gent amb aquells amb qui hem compartit el fet de viure l'experiència humana. Aquí en aquests espai que era s'ha volgut fer comunitari, per venir-hi amb grup, tant si hom hi ve per a fer turisme com si hi ve de pelegrí.
Així es veun des del carrer.
Les cel·les de l'Abat Oliva ara són per venir-hi amb el grup humà amb que hom s'hi imagina el fet de viure en l'humà.
Un espai per vuit persones i estic sola, me'n sento. Déu m'hi acompanya l'Esència Eterna però quan la vius sense forma és prfundament acollidora però en el físic hi ha un sentiment de solitud.
Diumenge 23 de juny del 2019
La revetlla va arribar fal·laguera i riallera, malgrat tot el discurs de la nit té un punt de reivindicació política, una part dels monjos clamen per a la Independència, ai Senyor volen la Independència del pais i no sé si realment ells són independents espirituals. Cal però que aquesta pregunta me la faci jo mateixa primer.
Enguany la nit de revetlla he trobat dos amics a Montserrat. Margarida i Joan ella cantava, com jo a la Coral de Gent Gran Cantem, ara ni ella ni jo estem a la Coral. Margarida ve acompanyant al seu marit Jaon. Joan com jo es mou amb cadira de rodes de motor. Un goig compartir la revetlla amb els amics!
També m'ha trobat en Marcel·li, i dic m'ha trobat perquè és ell qui m'ha vist.. Amable i afectuós com sempre i silenciós. Ell guarda en els seus silencis situacions molt íntimes d'aquests nostra Montserrat que s'ha fet difícil alhora que ha crescut en diversitat humna.
Gràcies Marcel·li i fins a reveure!
Aquí amb Isabel, la companya que vaig conèixer en aprendre les teràpies d'en Rene Mey. ella em telefona per sortir a fer un aperitiu, gairebé tots els dies. Gràcies Isabel per la nostra relació.
Dimarts 25 juny del 2019, com en temps antics va venir una amiga a passar una nit a Montserrat. És Isabel Dominguez Pastor, la senyora que he conegut mitjançant Rene Mey. Ella em recorda profundament a Marina Acareta, per la qual cosa em fa treballar el perdó. Sempre em moc entre llums i ombres. Paciència Montserrat sense pressa però no t'aturis!
Empreniem el retorn a Barceloan el dia 26 a la tarda. Gràcies per aquesta revetlla Montserratina tant estimada!
Dissabte 29, Sant Pere, aperitiu al petit restaurant del carrer de Mallorca tocant a Muntanya.
Tarda, taller d'Emilio Carrillo. Hotel Comtes de Barceloan, passeig de Gràcia/Mallorca. El taller està enfocat amb l'estructura Teosòfica.
Comprenc que m'ha arribat el moment de ser radical. La Unitat no alimenta estructures de poder dual.
Juliol 2019
Juliol comença en dilluns. Aquest mes Carolina Herrera fa vacances, però vam acordar que vindria un dia a la setmana, per no veur'm jo tan "sense ningú".Els dies s'empenyen, es donen la mà l'un a l'altre trenant una cadena eterna d'experiències irrepetibles. Gràcies. Les converses amb Isabel enriquidores, ella m'ensenya a acceptar-la tal com ella precisa expressar-se. Gràcies germana.
Aquesta setmana he fet diversos dinars al Timbalet.
El dimarts dia 2 amb Pepita Mayol, la vidua d'en Ramon Calduch, Gràcies Pepita per regalar-me amb el teu afecte.
Dimecres 3 amb Carme Escartín Guarga i la seva cuidadora, Laura. Ara Camen jo no pot estar sola a casa, ni que es val per si mateixa, es despista molt i li cal enraonar sovint, sentir la proximitat d'altre. La seva família s'ocupa d'ella, però no hi poden ser cada dia. Amb Laura el tema queda resolt.
Divendres 5, amb Rosa Balague Morera, Neus i Enrique. Després vam pujar a casa i Enrique em va conectar el televisor a Internet. Enrique t'estimo.
Rosa Balague sembla força recuperada del difícilo hivern que ha passat. Tots ens hem anat alineant amb la nova vida que vibra, una vida molt metàl·lica. Malgrat tot el compartir camí amb La escuela del perdón, em fa sentir lliure i confiada en el present.
Cliqueu aquí per veure l'edició
Ma Teresa Segarra Fabregat compleix seixanta-cinc anys. Ho celebrem. Amb Carme Vila i Assumpta. Sóm en un restaurant del Poble Sec, el barri on viu MaTe. Sí he recuperat el mot amb que l'anomenàvem a Ca l'Escribà. Ca l'Escribà va ser un punt de suport per enfocar la nostra jove vida.
Encara avui antoni Escribà el nostre "jefe", des del Cel on contempla el bé que Déu regala els Seus Fills, el nostre "jefe" ens convida a "parar atenció al fet de viure" Gràcies senyor Antonio, gràcies jefe"
El dilluns 8 de juliol de 2019, tenia hora per portar la cadira de motor a revisió. M'hi van fer una bona repasada i em vaig animar a proposar de portar-los'hi la cadira més vella per donar-la i que la poguin fer servir per a recanvis i deixar-la en prestem.
És una cadira que està en bon estat i operativa.
El dimecres dia 10 amb Carolina la van anar a entregar. Ara no tinc la por de que s'espatlli l'actual i quedar-me parada, si passa dons passarà.
Aquesta setmana he fet diversos dinars al Timbalet.
Dimecres 3 amb Carme Escartín Guarga i la seva cuidadora, Laura. Ara Camen jo no pot estar sola a casa, ni que es val per si mateixa, es despista molt i li cal enraonar sovint, sentir la proximitat d'altre. La seva família s'ocupa d'ella, però no hi poden ser cada dia. Amb Laura el tema queda resolt.
Rosa Balague sembla força recuperada del difícilo hivern que ha passat. Tots ens hem anat alineant amb la nova vida que vibra, una vida molt metàl·lica. Malgrat tot el compartir camí amb La escuela del perdón, em fa sentir lliure i confiada en el present.
Ma Teresa Segarra Fabregat compleix seixanta-cinc anys. Ho celebrem. Amb Carme Vila i Assumpta. Sóm en un restaurant del Poble Sec, el barri on viu MaTe. Sí he recuperat el mot amb que l'anomenàvem a Ca l'Escribà. Ca l'Escribà va ser un punt de suport per enfocar la nostra jove vida.
El dilluns 8 de juliol de 2019, tenia hora per portar la cadira de motor a revisió. M'hi van fer una bona repasada i em vaig animar a proposar de portar-los'hi la cadira més vella per donar-la i que la poguin fer servir per a recanvis i deixar-la en prestem.
El dimecres dia 10 amb Carolina la van anar a entregar. Ara no tinc la por de que s'espatlli l'actual i quedar-me parada, si passa dons passarà.
Dijous 18 de juliol de 2019. Els dies es van donant la mà. Semblo més alegra i el cor se'm obre a gaudir del moment. Neus, que està treballant amb petites artesanies fetes manualment ha muntat un petit obsequi per Arnau, el fillet de Anna l'assistent social de la Casa-Asil de Sant. Andreu. Tinc visita amb ella el proper dia 24, voldria portar-li un projecte per a col·laborar com a voluntaria amb la residència una vegada per setmana o quinzenalment, però quina proposta puc fer-li?, què puc oferir els germans que ja viuen a la residència?. Què m'agradaria que m'oferissin a mi si ja hi estigués vivint?
El vespre d'aquest divuit de juliol ha estat de plenitud. Concert d'en Gerard Quintana als jardins de l'hospital de Sant Pau. Hi hem estat amb MaTe, li vaig preguntar si volia ser-hi i va dir que sí. Ho hem gaudit, cadascuna en la seva experiència, per això hem creat uns cossos que ens permeten relacionar-nos com a diferents i fins t tot com a oposats. Som especialistes en l'engany i el drama, i és ben clar sempre en som protagonistes: victimes, herois, traïdors, bons, dolents. Un joc per esbatussar-nos.
El vespre d'aquest divuit de juliol ha estat de plenitud. Concert d'en Gerard Quintana als jardins de l'hospital de Sant Pau. Hi hem estat amb MaTe, li vaig preguntar si volia ser-hi i va dir que sí. Ho hem gaudit, cadascuna en la seva experiència, per això hem creat uns cossos que ens permeten relacionar-nos com a diferents i fins t tot com a oposats. Som especialistes en l'engany i el drama, i és ben clar sempre en som protagonistes: victimes, herois, traïdors, bons, dolents. Un joc per esbatussar-nos.
Una nota molt profunda quan en Gerard a evocat l'experiència d'en Victor Jara el canta-autor Xilè, assassinat en la dictadura que va aterri el seu petit país el setembre de 1973. 
Gràcies Gerard per evocar bells i sants moments de la nostra joventut i l'anhel d'expressar al Crist era ven viu,
Sortint del concert cadascú a casa seva. Gràcies.
Dissabte 20 de juliol de 2019. Aquest matí he passejat per la nostra Barcelona, aquesta Barcelona que si ningú penséssim amb ella: no existiria.
Travessera de Gràcia enllà he arribat fins a Joan Blanques. He anat cap amunt, la porta de l'escala del nú 68 era oberta i m'ha deixat contempla els vells graons que s'enfilen cap el replà del principal.
Sortint del concert cadascú a casa seva. Gràcies.
Dissabte 20 de juliol de 2019. Aquest matí he passejat per la nostra Barcelona, aquesta Barcelona que si ningú penséssim amb ella: no existiria.
Travessera de Gràcia enllà he arribat fins a Joan Blanques. He anat cap amunt, la porta de l'escala del nú 68 era oberta i m'ha deixat contempla els vells graons que s'enfilen cap el replà del principal.
He pujat fins al carrer Martí, i he seguit fins a creuar Gran de Gràcia.
Hep, hem trobat una imatge del Cine Rovira.
Cap enllà a cercar el carrer del Pintor Madrazo i cap al carrer Aribau, Avenir. He saludat a Alex Salabert qui ha engrandit la seva farmació, ara té entrada pel carrer l'avenir i també per Aribau. Cap dubta he baixat pel passatge Josep Llovera. d'allà ja m'he enfocat cap a Travessera i fins al carrer de Cartagena, davant S.Pau on he baixat una mica per entrar a Sant Antoni Ma Claret fins al passeig Maragall i a Trinxant. Ja som a casa d'ara.
Diumenge 21 de juliol de 2019. Un dia de petits trobaments amb Glòria, al matí m'ha fet sortir del llit, perquè em portava un pastís de formatge que fa una coneguda d'ella de Girona, m'ha l'ha donat, m'ha fet dues abraçades i ha marxat a treballar. Avui treballava tot el dia a Barcelona. Jo he passat el dia fent ganxet, una petita bossa per a posar-hi minerals per dur-los al bolso.
Aquesta tarda Glòria ha telefonat de retorn cap a Girona, li agradaria passar un dia amb mi a Barcelona o que jo puji a Girona. Deixem que l'Amor s'expressi. Aquesta tarda m'ha acompanyat aquest video d'en Jorge Lomar, no li calen explicacions.
Em falta per acabar de veure'l un hora i dotze minuts. Ara descanso. 
Dilluns 22 de juliol de 2019, Senyor et sento dins meu, és a dir, em sento en el Teu Cor: Impuls Creador de Tota expressió que batega, de Tota expressió manifestada, de Totaa expressió viva. Gràcies, gracies, gracies,
El dijous 25 de juliol de 2019 Carolina va començar a treballar i ho vam celebrar amb Neus. Mentre asmurçavem al Timbalet van arribar Mercè i Oriol, la dona i el fillet d'en Jordi Pardo Pallares. Aquí tenim la mostra de com es transforma Neus quan gaudeix del seu net. Felicitats Família.
També tenim l'oportunitat de veure a Neus amb la seva moto. Des que la té l'hi ha canviat la vida i el caracter, està més contenta, se li nota.
També deixarè la nota que l'Oriol tindrà un germanet o germaneta la propera primavera.
La vida s'expressa i les persones que hem assumit el paper d'expressar la Unitat amb més o menys encert a vegades sentim que ho podem controlar tot i a vegades ens adonem que no controlem res perquè no hem pres la forma humana per a controlar sinó per aprendre a estimar en tota manifestació de la Vida.
Bé Carolina i jo vam tornar a obrir la nostra relació pel nou any laboral de Carolina. A migdia vam dinar juntes, Carolina, Neus i jo al Timbalet. Gràcies a la vida per aquesta relació que vol ser santa...
Ens vam trobar al carrer Rogent amb València, vam triar la terrassa d'una cafeteria propera i vam prendre aigua a bots i barrals. sí es va posar a ploure com si el Cel ens volgués fer conèixer el Diluvi Universal. Dons vam entrar a la cafeteria.
Cap a la una del migdia vam engegar cap el Museu del Disseny, Glòries amb Avd Diagonal on ens hi espera l'amiga de Glòria Luis. Vam visitar el Museu i vam dinar a la cafeteria del mateix Museu, que està ben muntada. Vam compartir el do de l'amistad i la relació oberta a totes les possibilitats. Gràcies per aquests moments. Gràcies.
Com podem veure al Museu del Disseny i la Torre Agbar configuren la Barcelona d'aquest mil·lenni recent començat i que apunta cap a la totalitat de l'era digital.
Dimarts 30 de juliol de 2019 m'avisen de S.Pau que ja disposen del vist-i-plau de per a les bateries de la cadira. a la tarda m'enfilo a recollir el vist-i-plau.
Eterna semblava que no ens enteníem, ara sí acceptem que cadascuna experimenta el que li cal. Gràcies per aquest moment.
Agost 2019
2019 Agost
Començo l'agost enfocada en el tractament facial de la depilació electrica. M'atenen en un petit centre d'estètica del carrer de la Indústria tocant a Dos de Maig. El l'equip que hi treballa són això: un equip. A mi m'atenen Alicia i Eva que és la responsable de la botiga. totes les noies, senyores entre els vint-i-cinc i els quaranta són molt amables. L'economia necessita un reforç i el demano a la caixa, un crèdit de cinc cents euros a pagar en sis mesos, que ve a sumar-se als que ja estic pagant. Poc a poc i em molta calma.
El grup de noies que atenen en el saló de bellesa Angels. Gràcies companyes.
Neus és de vacances, no torna al treballar fins el dilluns dos de setembre. Gaudeix d'aquests dies estimada amiga.
Al matí del dia cinc asmurcem amb Carolina al Timbalet i després fem una ruta fotogràfica dels espais estimats que m'han vist el meu procés en l'aprenentatge d'estimar tot el que és i Tot És.
El que m'és més costerut és atendre el vehicle, el cos físic. Cada dia més voluminós de contorn abdominal, més aixafat, més cansat. Cal, encara aquest cos físic, dóna algún servei? Són preguntes que sé tindran resposta em cal parar l'orella.
No sé cap on enfocar la voluntat de viure en un mon que cada dia m'és més desconegut. Com si tot fos virtual. Qué hi faig en aquest present? Sentir què? Què sento? Espai, un espai infinit on em perdo i no cal que em trobin.
El matí dons del dia quinze, vaig engegar aviat, a quarts de deu, estàvem en una cafeteria del passeig Maragall amb Rosa Marin. vam passar una bona estona.
Després vaig emprendre la ruta cap a Santa Ma del Mar. allà ens vam trobar amb MaTe i vam seguir fins al Palau de la Música on vam fer parada i aperitiu. Estàvem bé juntes en aquells instants vam decidir seguir cap a casa meva.
Volíem dinar en una cafeteria a l'avinguda Gaudí, però ens vam quedar al "Tasca Vins" del carrer de la Indústria, tocat al carrer de Lepant. Ho vam gaudir a cor que vols, fins i tot conversant amb un grupet que estaven a la taula més propera on hi havia una catalana i tres argentins, de Buenos Aires, sí sí del Rio de la Plata. Ens vam demanar el cambrer que retingués la imatge...
Cap a casa i fins a les vuit del vespre!
Patricia la noia que supleix a Chelif i em fa la neteja va acabar a tres quarrs de dotze i jo vaig enfilar cap el carrer de Còrsega fins al portal de Isabel i juntes vam enfilar cap el barri de Gràcia per a fer un tomb pels carrers guarnits. De retorn cap al nostre barri vam fer un aperitiu al xamfrà del passeig Maragall amb Indústria.
Foto: observant les possibilitats de la mina.
Aturada compartint cor amb Jorge Negrete i Pedro Infante. Temps era temps?
Ara però a dijous 22 d'agost, vespre després de passar la tarda acompanyada per les pel·licules de Pedro Infante vull posar aquesta. TIZOC o Amor Indio. Aquí podem comprovar quin gran actor era aquest artista. Hep i sento de continuar amb aquesta experiència pel·liculera, així ho sento així ho visc!
Permeteu-me donar gràcies a la Vida per aquests irrepetibles instants de pel·lícula. De fet sembla que la vida en el plano físic és una pel·lículeta emocional i fugissera!
enllaç al meu Facebook TIZOC`S
Enllaç localitzat a Facebook. Desitjo que funcióni. De tota maera he pogut baixar la pel·lícula i la tinc guardada.
Setembre 2019
Dimarts 3 de setembre de 2019
Sorpresa vaig fer un tomb fins a la Casa Asil de S. Andreu en tornar al travessar el passeig de Fabra i Puig ens vam trobar amb Conchi Galiano. Vam compartir dinar en un cafeteria del carrer Bartrina ben a prop d'un viu Conchi. Etapa tancada, si més no així ho sembla. Gràcies per avui i sempre. Gràcies.
Els dies passen depressa. El divendres 8 de setembre de matinada ens ha deixat per tornar a l'Origen "Camilo Sesto" el seu nom era Camilo Blanes Cortes. L'any 1975 es va atrevir a tirar endavant el musical "Jesus-Cristo Superstar. Estrenat a Madrid fou un èxit que l'ha acompanyat al llarg de tot el camí fet en aquesta vida. Enllaç a JesuChrist SuperStar fot Ted Neely
El trapàs de Camilo Sesto em va portar a cercar en la memòria a Nino Bravo.
Un jove cantant de gran valor mediàtic que morí d'accident el 16 d'abril de 1973. "Libre" una cançó que em porta la idea que sempre m'ha bullit al cor: " libre como el ave que escapó de su prisión y pude al fin volar"
Enllaç a Nino Bravo. dues pàgines que són un homenatge a la nostra joventut no viscuda. Mai he viscut amb le meva generació la meva petita història ha passat entre dues generación els que vam néixer el 1935 i els que vam néixer el 1951. Malgrat tot: tot és somni!
Enllaç a Nino Bravo. dues pàgines que són un homenatge a la nostra joventut no viscuda. Mai he viscut amb le meva generació la meva petita història ha passat entre dues generación els que vam néixer el 1935 i els que vam néixer el 1951. Malgrat tot: tot és somni!
Així cercant en la meva juventud, aquella que també hagués pogut viure es va esfumar.
L'Onze de setembre, no vaig sortir de casa.
La llibertat que cerco és la de les meves pròpies pors. La llibertat del mal són del judici a l'altre i a mi mateixa. Aquesta llibertat només ens la pot donar el Crist quan li permetem.
En el meu cas és el Crist, les meves arrels en aquest planeta semblen ser judeo-cristianes, però en definitiva és l'acceptació de l'Esència Primera la única que ens pot alliberar de totes les capes de por en les que ens amaguem de l'Amor Incondicionat. Viure del Amor que són, aeull Amor en que el Primer i Unic Creador ens Vibra vol dir que desconec altre situació que la present. 
Fotografía feta a l'Hospital de Sant Rafel, a la capella, el dijous dia 19 de setembre de 2019.
Fotografía feta a l'Hospital de Sant Rafel, a la capella, el dijous dia 19 de setembre de 2019.
Va ser un dia compartit amb Carolina Herrera, gràcies Carolina per la teva companyia incondicional respecte i sincera estimació.
Diumenge 22 de setembre de 2024. gràcies Carolina per tot l'amor fraternal que ehm compartit. No miris enrera, Crist m'acompanya i junts mirem ara i aquí. .
Matar un Ruiseñor: Atticus Finch l'advocat que em porta al meu pare. Ells somniàven el despertar de la humanitat.
Ara obrim pas a aquest cap de setmana de final de mes.
Diumenge 29 de setembre de 2019,
Al Cementiri del Poble Nou és festa grossa, celebren els 200 anys de la seva vida. Van començar les obres per fer aquest Cementiri l'any 1775 però va ser gairebé destruït per la "guerra del francés" i es va tornar a obrir el 1819.
Aquí hi veiem a Francesc Canals Ambros, el Santet, com li diu al poble a l'enllaç del costat i trobem més informació a Wikipedia: el Santet.
La sensació que em produeix que em permeti integrar-lo en el nostre blogg familiar és molt agradable. La gent del Poble diuen que fa miracles, miracle ja és que al cap de 120 anys del seu traspàs sostingui un entorn de fe al voltant del se fossar (nitxol). Benvingut a les nostres vides i gràcies per voler-hi ser Francesc. Gràcies!
Aquest matí passejada pel Cementiri del Poble Nou.
2019 Octubre
Octubre 2019
Tornar a visitar la Història em fa adonar que tot se'm esborra,
El món que amb els pares volíem reviure el col·lectiu no l'ha acceptat. Anem per un altre camí. Per això vaig a remolc i no trobo sentit el que compartim en "aquest món de mones i micos" com deia al pare. Les modistes van crear al vestuari que les "mones volien".
Un vestuari que deixava ben clar la diferència de classes. En la societat de la capital: el de la senyora burgesa, el de la dona menestral i el de la treballadora. En la societat rural el de la senyora i el de la pagesa. Per cert a les pobres que no som d'aquí ni d'allà no cal vestir-nos.
Alfonso Bravo del Valle, va deixar el físic el 25 d'octubre, per tornar al seu Origen d'Esperit Druida.
Alfons Bravo del Valle, va neixer més o menys els 1941. El seu propòsit a la vida era ser feliç, com qualsevol ésser humà vol ser. En el món on va néixer ho va intentar. Treballava d'aparellador al Construcció de la Geralitat de Catalunya.(de quan ell treballava ençà els noms en canviat). Va comprendre que no podria ser feliç, va deixar el lloc. 
Divorciat, era pare d'una preciosa nena. Alfons va anar a viure a la Vall d'Aran, treballava com a professor d'equitació, esquí, natació. Allà si podia ser feliç A la cadena d'hotels on treballava va entrar-hi a treballar Isabel dominguez Pastor, en relacions públiques i administració Es van enamorar, van viure junts, eren feliços. Un dia van decidir tornar a Barcelona. Alfons va tornar al departament de la Generalitat, Isabel va entrar en empresa notarial. Allà es va acabar la felicitat.
Divorciat, era pare d'una preciosa nena. Alfons va anar a viure a la Vall d'Aran, treballava com a professor d'equitació, esquí, natació. Allà si podia ser feliç A la cadena d'hotels on treballava va entrar-hi a treballar Isabel dominguez Pastor, en relacions públiques i administració Es van enamorar, van viure junts, eren feliços. Un dia van decidir tornar a Barcelona. Alfons va tornar al departament de la Generalitat, Isabel va entrar en empresa notarial. Allà es va acabar la felicitat.
Sant Camí germà, i gràcies per permetre'm acompanyar-te. Gràcies!
2019 Novembre.
Novembre 2019
Divendres 1 de Novembre de 2019.
Festa de Tots els Sants amb la nostra amiga Rosa Balague Morera al Tibidabo! És senzill expressar-se quan Déu parla per mitja de les nostres paraules. Aleshores es parla poc, no li calen gaires paraules al Cor per expressar-se, per fer-nos sentir que som estimats eternament encara que ens n'adonem.
Cal parar atenció, cal obrir el cor al Gran Cor Creador que ens sosté en el seu Infinit Misteri.
Cal estimar-nos en l'altre que és el reflex de les nostres penes, de les nostres alegries, de les nostres esperances, de les pors amagades al fons del cor, tan amagades que no sabem que hi són.
Cal obrir-les, cal acceptar les nostres pors i mirar-les de cara. Cal abraçar-les i deixar-les anar per confiar amb l?infinit Amor del Pare/Mare Etern Creador de l'Origen, de la Força de l'Expressió que a mida que es transforma pren formes inversemblants es configura i es desfà alhora. Vibra a velocitats impensades, inimaginables i alhora es fa dens i es fa sòlid i sembla que mai més és dissoldrà una forma que sembla limitar-nos i empresonar-nos indefinidament.
Ara i aquí cal aprendre a permetre que el Pare Etern a cada instant ens crea i recrea amb una tendresa infinita. Gràcies Pare/Mare per Tot l'Amor en el que m'has creat una amb el Teu Fill Etern. Gràcies.Bé vam enllestir un dia al Tibidabo a la pizzeria Fontana del carrer Sanjuanistes, ben a prop de casa de Rosa. Gràcies amiga per ser-hi, gràcies.
Dimarts 19 de novembre de 2019. Què puc compartir d'aquest mes de novembre? Tristesa, em surt del fons més profund de l'ànima. L'ànima que sentint-se reconeguda i acceptada, que sabent que poso atenció en donar-li la prioritat, li cal l'ajuda, l'amor Incondicionat de l'Esperit Sant per emergir del pou emocional i mental en la que l'he tingut retinguda. Tot va quedant enrere i l'Amor que compartim amb tota criatura viva es va obrin pas en aquest present.
La tristesa, però la sostinc i no sé ben bé per a què. a l'escola del perdó m'assenyalarien cap a l'ego. L'unic que en aquest moment pot atreure'm cap a la tristesa és l'ego que murmura que abandonar el passat és abandonar els éssers estimats. No és així, quan alliberes el passat et retrobes amb la plenitud dels éssers que t'han obert el camí a la vida dual. Estic oberta a reviure els últims dies que vam compartir amb la mare i la nostra família ara tretze anys quan la mare ens regalava el comiat de l'experiència física. Tot és Déu i Déu és en Tot. 
L'experiència en el pla dimensional físic, el fet que l'energia Eterna i indivisible prengui la forma dual, home-dona i aparenten, on només n'hi ha U, que n'hi hagi dos, la densitat de la forma condiciona, aparentment l'oblit de que som energia, ets U amb la Font, però petit com et veus, et creus que ets un cos i que ets tú qui s'ha d'espavilar per creixer en la Vida. Descentrem l'atenció del Ser per centrar-nos en: com ho faig per tenir? 
Així desconectem de la Font d'Origen i ens convertim en enemics de nosaltres mateixos en no voler acceptar que som Llum i amor Incondicinat. Déu no jutja i de Déu ens en separen els nostres: pensaments, judicis i creences.. Si més no, així ho puc començar a compredre ara!
Acaben de telefonar de l'Ortopèdia que la cadira ja és apunt per tornar a casa.
Ara cal veure què em cal fer: demano que algú la vagi a recollir? Envio un Tacxi-amic a cercar-la? Espero que Carolina vingui el dijous? Em sembla que esperaré a Carolina.
Ja t'ho dirè!
Si Carolina va anar a cercar la cadira el dijous el dijous 21 de novembre de 2019, sí, i poc a poc vaig intentant recuperar el ritme. Però quin ritme?
M'obro a fer els ejercicis de "La Via del Corazaón que treballem amb Reyes Ollero "Escuela del perdón" la porposta és aceptar que el Crist Viu en el meu Cor. El Crist És ment la Ment d'Amor Eterna i Incondicionat Creada pel Pare/Mare Etern.
I va arribar el 25 de novembre i vaig cobrar la pensió doble i vaig anar a la Papereria Mateu, del Carrer de S. Antoni Ma Claret a comprar el dietari 2020, el bloc Maragall 2020 i l'últim llibre que ha escrit Ildefonso Alcones, "El pintor de almas" És l'escriptor de "la catedral del Mar" que tan havia agradat al meu germà Rafel i que mai he volgut llegir. Aquest sí me l'he empassat sencer. 
Carai quin escriptor, certament copsa l'ànima. El llibre està enfocat del 1900 al 1932 a la ciutat de Barcelona. Sí, aquest llibre m'ajuda a comprendre l'entorn de la infantesa que va viure el meu pare. No perquè ell d'infant visqués aquestes situacions, però si el caliu que va empènyer a molts homes i dones a voler canviar la societat on vivien, M'ha deixar un regust amarg.
Cal seguir. Tot plegat s'ha barrejat amb el comiat de la família que gairebé dotze anys han regentat la "Granota" del passeig Maragall 85, Mary y José s'han acomiadat per acompanyar als seus fills en els neus locals oberts. Un al carrer Padilla, 250 tocant a Provença, davant el Mercat de S. Família, els meus barris de nena.
Adéu amics us trobarem a faltar. M'heu acompanyat força des que la mare va traspassar a la Llum Eterna. Vaig trobar en la vostra família sempre enfeinats a tirar endavant les comandes, en atendre'ns amb efecte i caliu, ens coneixíeu. Gràcies per tot l'efecte que m'heu regalat. Hep, l'altre local el tenen a passeig de Fabra i Puig, 166 i se'n cuiden en Dani i el José
Adiós amigo no te conoci, más nos conociamos.
Cuando un amigo se va
queda un espacio vaico
que no lo puede llenar
la llegada de otro amigo
Cuando amigo se va
queda un tizón encendido
que no se puede apagar
ni con las aguas de un rio.
Cuando un amigo se va
uan estrella se ha perdido
la que ilumina el lugar´
donde un niño se ha perdido.
Desembre 2019
9102 Desembre
I, sí som a dissabte 14 de desembre de 2019.
Diumenge 15 de desembre de 2019. Vull fer un petit homenatge a Josep Pallarès, el pare de Neus l'amiga que m'acomapnya, des de la consergeria d'aquí. de Trinxant, 144, des que la mare se'n va pujar al Cel de l'Amor que amb tanta atenció cuidava.
Aquí hi veiem a Josep, que ja fa uns anys viu en una residència per rebre l'assistència que li cal. En Josep s'ha perdut en el seu temps d'infant, quan tot era possible i ell, com tants d'altres volien crear un món de benestar i pau.
Ara i aquí cal aprendre a permetre que el Pare Etern a cada instant ens crea i recrea amb una tendresa infinita. Gràcies Pare/Mare per Tot l'Amor en el que m'has creat una amb el Teu Fill Etern. Gràcies.Bé vam enllestir un dia al Tibidabo a la pizzeria Fontana del carrer Sanjuanistes, ben a prop de casa de Rosa. Gràcies amiga per ser-hi, gràcies.
Dimarts 19 de novembre de 2019. Què puc compartir d'aquest mes de novembre? Tristesa, em surt del fons més profund de l'ànima. L'ànima que sentint-se reconeguda i acceptada, que sabent que poso atenció en donar-li la prioritat, li cal l'ajuda, l'amor Incondicionat de l'Esperit Sant per emergir del pou emocional i mental en la que l'he tingut retinguda. Tot va quedant enrere i l'Amor que compartim amb tota criatura viva es va obrin pas en aquest present.
Acaben de telefonar de l'Ortopèdia que la cadira ja és apunt per tornar a casa.
Ja t'ho dirè!
Si Carolina va anar a cercar la cadira el dijous el dijous 21 de novembre de 2019, sí, i poc a poc vaig intentant recuperar el ritme. Però quin ritme?
M'obro a fer els ejercicis de "La Via del Corazaón que treballem amb Reyes Ollero "Escuela del perdón" la porposta és aceptar que el Crist Viu en el meu Cor. El Crist És ment la Ment d'Amor Eterna i Incondicionat Creada pel Pare/Mare Etern.
Adéu amics us trobarem a faltar. M'heu acompanyat força des que la mare va traspassar a la Llum Eterna. Vaig trobar en la vostra família sempre enfeinats a tirar endavant les comandes, en atendre'ns amb efecte i caliu, ens coneixíeu. Gràcies per tot l'efecte que m'heu regalat. Hep, l'altre local el tenen a passeig de Fabra i Puig, 166 i se'n cuiden en Dani i el José
Adiós amigo no te conoci, más nos conociamos.
queda un espacio vaico
que no lo puede llenar
la llegada de otro amigo
Cuando amigo se va
queda un tizón encendido
que no se puede apagar
ni con las aguas de un rio.
Cuando un amigo se va
uan estrella se ha perdido
la que ilumina el lugar´
donde un niño se ha perdido.
Desembre 2019
9102 DesembreI, sí som a dissabte 14 de desembre de 2019.
No em demaneu com hi hem arribat: hi som. Més família que ha marxat devers els seu origens d'Amor o no, qué sé jo.
En Joaquim Costa, el llibreter de dell, el de tenia la botiga a la plaça de Sant Just i Pastor, el marit de Rosa Ruiz Font. Ens ha deixat el dilluns o dimarts 9 o 10 de desembre d'aquest 2019. 
Aquí veiem a Joaquim, Rosa, la seva muller i el meu germà Rafel. Agost del 2009. I ara qué, Senyor? Pare/Mare Etern guia les nostres passes. Amén.
Diumenge 15 de desembre de 2019. Vull fer un petit homenatge a Josep Pallarès, el pare de Neus l'amiga que m'acomapnya, des de la consergeria d'aquí. de Trinxant, 144, des que la mare se'n va pujar al Cel de l'Amor que amb tanta atenció cuidava.
Així ens contempla en Josep des del seu univers íntim i únic. Fa un parell de setmanes va estar ingressat uns dies a l'Hospital de Sant Rafel, i allà el vaig anar a veure. No sé descriure el que vaig sentir en veure la seva mirada fixa, perduda en un món personal i irrepetible.
L'Esperit em va acompanyar a comprendre que és a la seva Llum Eterna, encara que no ho puguem comprendre des del nostre petit món de incerteses. 
No em demaneu pas com a anat: som a 31 de desembre de 2019, dimarts.Rebobinem:
No em demaneu pas com a anat: som a 31 de desembre de 2019, dimarts.Rebobinem:
dimecres 25 de desembre de 2019 Nadal a Muntanyola. Gràcies a la Vida per aquest dia compartit amb la família d'en Rafel, el meu germà. 
A les imatges si veu la taula del dia de Nadal a casa de Gemma i Joan, però en el meu cor hi havia la taula del Cel. Bé per temes de logistica m'hi vaig quedar a domir: el millor regal d'aquestes festes. Deprés de sopar vam veure la pel·lícula de "la Bella i la Bestia" feta amb actors.
Em va encantar gaudir-la amb ells i sobretot amb Agnés i Lluc. Vaig dormir al llit d'en Lluc, envoltada de les joguines dels meus nebots-nets.
Quina paraula puc dir que expressi el meu sentiment: pau, gratitud, joia, La vida bategant a cors que vols. La gran alegria de la festa va ser que Gerard aquest Nadal era amb nosaltres. És un home-nen de 23 anys, en fa quatre que treballa en temes d'electricitat al servei de la informàtica. Ja té cotxe propi i se'l veu feliç. Amb la seva germana hi ha una complicitat totall. L'àvia s'ho fa com pot i Marta és feliç com un ginjol.
I, seguint les orientacions que Yeshua en dóna en "la Via del Corazón" el dissabte 28 de desembre de 2019 vaig baixar fins a la platja per a veure sortir el sol. Trinxant, Meridiana, Navas de Tolosa, Diagonal, Rlb del Polbe Nou avall fins a mar. Quan vaig arribar-hi ja sortia però va ser una meravella. com en els temps que, amb la mare, baixàvem a la Barceloneta per a veure sortir el sol des de la mar. Gràcies Pare/Mare per aquesta meravella. 
Aquest mateix dissabte vam anar a dinar amb Isabel, i vam despedir l'any, ja que ella passarà el final d'any a Cambrils amb les seves nebodes. Hep, i jo m'hi vaig refredar i ara acomiado el 2019 amb un refredat considerable. Paciència i alegria, és el que cal per viure el moment,
Em va encantar gaudir-la amb ells i sobretot amb Agnés i Lluc. Vaig dormir al llit d'en Lluc, envoltada de les joguines dels meus nebots-nets.
Quina paraula puc dir que expressi el meu sentiment: pau, gratitud, joia, La vida bategant a cors que vols. La gran alegria de la festa va ser que Gerard aquest Nadal era amb nosaltres. És un home-nen de 23 anys, en fa quatre que treballa en temes d'electricitat al servei de la informàtica. Ja té cotxe propi i se'l veu feliç. Amb la seva germana hi ha una complicitat totall. L'àvia s'ho fa com pot i Marta és feliç com un ginjol.
Millor Nadal no me'l podia imaginar. Aquí veiem els tres cosins junts, no hi vaig poder arreplegar en Lluc, que és un esmolet de sis anys i com veiem no té cul per asseure's. El dia de Sant Esteve a migdia em van deixar a casa, Joan i Gemma amb els nens anaven a dinar amb la família d'en Joan a Mollet,. 
Gràcies fills per un Nadal feliç amb família. Una vegada a casa, honestament, la solitud pesa força. amunt Montserrat, no hi ha res de nou sota el sol.
enllaç a: Nadal 2019
Bé del Nadal de Neus ha la pregària per en Josep es va sostenint, en espera d'arribar a gener i permetre que l'amor que el ve a cercar l'acompanyi fins a la Llum d'Origen.
El dilluns 30 de desembre, ben refredada vaig passar el dia al carrer. al matí amb Neus i Carolina, com es veu a la fotografia. 
Al migdia dinar amb Glòria i Roser en una pizzeria del carrer de Teodora Llorente, a l'altre costat del mercat. I.., llit i mocs, i tos. I, adéu al 2019, canviem any i dècada que el goi de viure ens hi acompanyi. Tant de bo.
Al migdia dinar amb Glòria i Roser en una pizzeria del carrer de Teodora Llorente, a l'altre costat del mercat. I.., llit i mocs, i tos. I, adéu al 2019, canviem any i dècada que el goi de viure ens hi acompanyi. Tant de bo.
Acomiado l'any amb aquesta imatge. dos grans de la cançó han tornat a Casa enguany. 
Camilo Sesto, el cantant que aquí a Espanya va dur al teatre Jesu-Cristo-Superstar i, l'entrenyable cantauator Alberto Cortez que ens deixà el quatre d'abril d'enguany. Va arribar a Espanya, procedent de la Pampa Argentina, era d'un poblet que es diu Rancul. I, ens ha deixat des de Madrid, ciutat on vivia amb la seva esposa Renata. 
Per ampliar informació anar a l'enllaç del blogger "De la ràdio a l'ordinador"Alberto Cortez
enlace a el Pare Cor de Conversa
enllaç a 2020 Autopista hacia el Cielo
ültim repàs el diumenge 24 de stembre de 2024.