Mira al frente, pues lo que te espera
T-30.V.9:3
GENER 2020
Dimecres 1 de gener de 2020.
Benvingut sies any nou!
Les primeres fotografies de l'any 2020. Com sempre de casa, aparentment sola, el meu cor ara sí es veu acompanyat per l' Amor que ens ha creat i acompanya en el nostre procés de recordar l'Origen.
M'acompanya també un refredat que em té moquejant tot el dia.
Un preciós Concert. Ara el veig sola des de casa. anys enrere en viem el final a casa de RAfel i Teresa, quan vivien a Barcelona i celebravem l'aniversari d'en Rafel...
Temps era temps...
I la setmana ha seguit, plan cargolet, a casa covant el refredat que té molt a veure amb la solitud que vaig sentir quan Gemma i Joan em van retornar a la meva vida diària: a casa.
Som a dissabte 4 de gener del 2020, Aquest migdia Isabel Dominguez ha vingut a saludar-me a fer-me una estona de companyia alhora que m'ha dut una mica de caldo del que fa ella, per cert bonissim. avís: és possible que a finals de gener en Rene Mey faci una activitat a Barcelona, ciutat.
Ara és vespre. Les llums nadalenques del passeig brillen, tot sembla molt suau. Aquesta tarda m'ha trucat Aurea Saldes, m'enviarà el calendari de les activitats del Oblats. Tothom segueix el flux del seu cami: jo també.La rosa d'avui és dedicada a Teresa Rovira Moya, ella és la meva por. Sí tinc por a tancar les portes de l'Esperit, a negar l'entitat àlmica que ens uneix directament al Pare/Mare Eterns.
Sense adonar-me'n aquesta por m'ha convertit amb una criatura supeditada a la por al físic. Igualment que Teresa sembla tenir por d'obrir-se a l'ànima. Jo m'he negat a viure el físic per por a l'oblit. Ho entrego a l'Esperit Sant, de la seva mà, Teresa i jo recordarem quan calgui que només Som Amor. He telefonat a Marta Casas Rovira, li he demanat un regal de Reis, fer aquell dinar amb ella que fa un parell d'anys li vaig demanar i encara no hem fet. Em diu que sí, quedem per dinar juntes el dijous dia 9 de gener. A les dotze del migdia ens trobarem a l'estacio de Sant. Andreu Arenal. És a dir, Meridiana amb passeig de Fabra i Puig. Gràcies Pare/Mare em concedeixes tot el que em sembla necessitar.
He, i aquí us presento, novament, a Alberto Cortez o José Alberto Gracia Gallo, Argentí 1940, 11 de març, 2019 4 d'abril. Aquest va ser el se tram en el temps/espai físic. La seva ànima segueix, guitarra al braç, cantant-li a l'amor, la justícia, la ser humà, a la bellesa i els gossos del carrer, hep els petits burgesos, els amics que se'n van i els que es queden. Gràcies per acompanyar-me ànima transparent en aquests dies de solitud: per a mi. Sí, el Crist que en ell es revela, m'envia una rosa cada dia. Gràcies germà.
diverses interpretacions d'Alberto Cortez d'aquesta cançó, ningú ni l'ha cantada ni la cantarà com ell. És clar perquè cada expressió de Déu és única i irrepetible. Bé per avui ho deixo aquí. Gràcies Amors.
Diumenge 5 de gener de 2020, nit de Reis Mags. Ara per ara, només els demano capacitat pel silenci i la trobada amb Marta.. Dins el silenci l'Amor que som canta. És aquesta veu la que escolto quan la ment calla.
Sí, he aconseguit que els Reis Mags viatgin en una mateixa estrella. tan de bo, a poc a poc els germans humans puguem viatjar en una mateixa estrella.
Dimarts 7 de gener del 2020. Els reis m'han dut un regal sorpresa. Una trobada plena amb Ana Gonzalez Selles. La filla de Julio, el germa de la tieta Vicenta i d'Ana, l'esposa de Julio. "Como han pasado los años." Ana i jo no haviem fet cap trobada d'amigues des d'abans de fer els nostres vint anyets. Quina sopresa, Ana és sensitiva i vident i canal per a les ànimes que havent traspassat precisament amor i compassió per reconéixe's. Gràcies Ana per aquesta trobada i per la teva tendresa. Un goig compartir amb tu.
Ana i jo encara no ens hem pogut fer aquesta abraçada. La sorpresa, els molts anys sense veure'ns, el desconeixement de una i altre. La sorpresa per part meva dels seus dons de intuïció i visió. La seva llum que es feia una amb la meva. La memòria dels nostres familiars traspassats i convertits amb Llum Eterna. tot plegat un regal que m'he obert totalment a acceptar.
Som a dissabte 4 de gener del 2020, Aquest migdia Isabel Dominguez ha vingut a saludar-me a fer-me una estona de companyia alhora que m'ha dut una mica de caldo del que fa ella, per cert bonissim. avís: és possible que a finals de gener en Rene Mey faci una activitat a Barcelona, ciutat.
Ara és vespre. Les llums nadalenques del passeig brillen, tot sembla molt suau. Aquesta tarda m'ha trucat Aurea Saldes, m'enviarà el calendari de les activitats del Oblats. Tothom segueix el flux del seu cami: jo també.La rosa d'avui és dedicada a Teresa Rovira Moya, ella és la meva por. Sí tinc por a tancar les portes de l'Esperit, a negar l'entitat àlmica que ens uneix directament al Pare/Mare Eterns.
Sense adonar-me'n aquesta por m'ha convertit amb una criatura supeditada a la por al físic. Igualment que Teresa sembla tenir por d'obrir-se a l'ànima. Jo m'he negat a viure el físic per por a l'oblit. Ho entrego a l'Esperit Sant, de la seva mà, Teresa i jo recordarem quan calgui que només Som Amor. He telefonat a Marta Casas Rovira, li he demanat un regal de Reis, fer aquell dinar amb ella que fa un parell d'anys li vaig demanar i encara no hem fet. Em diu que sí, quedem per dinar juntes el dijous dia 9 de gener. A les dotze del migdia ens trobarem a l'estacio de Sant. Andreu Arenal. És a dir, Meridiana amb passeig de Fabra i Puig. Gràcies Pare/Mare em concedeixes tot el que em sembla necessitar.
He, i aquí us presento, novament, a Alberto Cortez o José Alberto Gracia Gallo, Argentí 1940, 11 de març, 2019 4 d'abril. Aquest va ser el se tram en el temps/espai físic. La seva ànima segueix, guitarra al braç, cantant-li a l'amor, la justícia, la ser humà, a la bellesa i els gossos del carrer, hep els petits burgesos, els amics que se'n van i els que es queden. Gràcies per acompanyar-me ànima transparent en aquests dies de solitud: per a mi. Sí, el Crist que en ell es revela, m'envia una rosa cada dia. Gràcies germà.
En el blogg de "Te llegará una rosa" hi ha
Sí, he aconseguit que els Reis Mags viatgin en una mateixa estrella. tan de bo, a poc a poc els germans humans puguem viatjar en una mateixa estrella.
Dimarts 7 de gener del 2020. Els reis m'han dut un regal sorpresa. Una trobada plena amb Ana Gonzalez Selles. La filla de Julio, el germa de la tieta Vicenta i d'Ana, l'esposa de Julio. "Como han pasado los años." Ana i jo no haviem fet cap trobada d'amigues des d'abans de fer els nostres vint anyets. Quina sopresa, Ana és sensitiva i vident i canal per a les ànimes que havent traspassat precisament amor i compassió per reconéixe's. Gràcies Ana per aquesta trobada i per la teva tendresa. Un goig compartir amb tu.
Ana i jo encara no ens hem pogut fer aquesta abraçada. La sorpresa, els molts anys sense veure'ns, el desconeixement de una i altre. La sorpresa per part meva dels seus dons de intuïció i visió. La seva llum que es feia una amb la meva. La memòria dels nostres familiars traspassats i convertits amb Llum Eterna. tot plegat un regal que m'he obert totalment a acceptar.
També el dimarts dia 7 de gener de 2020, m'ha telefonat Anna Maria Margarit per donar-me la notícia en en Frances Vilanova, el marit de Ma Dolors Perallada, ha tornat a l'Origen de l'Amor. Va creuar la porta de l'amor el dilluns dia 6 de gener cap al vespre. Feia anys que en Vilanova estava jubilat, els fills fan anar endavant el negoci famíliar que ell va engegar. descansa en Pau Francesc i gràcies per l'acolliment que ens vas regalar a la mare i a mi, a casa dels teus sogres on vivies. 
Sempre ens vas rebre amb respecte i alegria. Gràcies. Has estat un pare juganer i facilitador. Un espós atent i un emprenador inmillorable. Gràcies per la teva presència en les nostres vides compartides. Gràcies.
La vostra mainada Francesc, Marta t'espera amb el cor sa i obert! 
Dijous 9 de gener del 2020, trobada plena amb Marta Casas Rovira. Plena perquè veig en ella el Crist que vol créixer com en mi mateixa, i alhora, ella li posa tantes trabes com jo mateixa. T'estima Marta i m'estimo en tu. Em va donar la notícia de que la nostra petita Agnés s'ha trencat la tibia i el peroné jugant a esquiar, el passat dia 4, avui dijous són el traumatòleg.
Diumenge 12 de gener del 2020. Avui he telefonat a Gemma, estan serens. El traumatòleg ha donar permís perquè Agnés pugui seguir a l'Institud. Joan i Gemma s'organitzen per portar-la i anar a buscar-la. A la tarda repòs. No han de tornar al metge fins el 4 de febrer. Amors així és el fet de viure i així l'acceptem. amunt el Cor fills. Demá comencem setmana. El Curs de Miracles m'hi acompanya un any més. La Vida És Amor.
Dilluns 13 de gener de 2020 va començar amb sorpreses. Neus Pallarès i la seva família estan pendents del naixement d'en Kilian. Mercè la seva mareta està molt esgotada i tots estem una mica amb el cor donant la benvinguda aquest petit que ve a viure la seva experièn en aquesta família. També ha telefona Glòria, ve a conèixer el segon fill de Jana, en Max, ha nascut aquest matí. 
Dimecres 29 de gener de 2020. Rene Ney és a Barcelona, a les tres de la tarda ha convocat una trobada amb els voluntaris. Isabel Dominguez m'ho facilita. Hi anem amb ella i Olga. La convocatòria és a les tres de la tarda, carrer de Rosselló, 102, entresol. Un centre que lloga espais. En REné arriba a les quare, som unes cinquanta persones. La convocatòria té dues línies: el projecte de la Fundació Rene Mey, és crear hospitals a les zones més pobres del planeta, Meixc, india, etc. La Formació en sanació dels voluntaris els capacitarà, si volen per col·laborar en aquests centres hospitalaris.
Els voluntaris han de "reportar" les seves activitats en sanació i bones obres cada setmana als seus instructors responsables.. El Ser expressat en l'humà.
Així entenc l'enfocament d'en Rene. Desprès de la convocatòria als voluntaris fa una meditació "amb cost" que ho anomenen.
La meditació és un ensenyament a moure's pels nivells astrals. no m'hi quedo, me'n vaig contenta.
He tancat una etapa. Si m'hi identifico amb la Fundació em contradic amb la no dualitat. Ara em vull centrar en viure la ment com a Amor absolut, sense deixar espai per arrelar altres creencies. Comprenc que el seu enfocament és del present i cap el futur dels éssers humans. Gràcies Rene per tot l'Amor Incondicionat que ens regales. Gràcies i fins a sempre en l'Eternitat Sóm Amor i Curació. Ets pura expressió d'Amor Rene, ara et centres en crear espais de curació per a tot el planeta Terra.
El nostre cor t'hi acompanya i et beneeix. El camí és el camí de l'Amor i en el cami ens retrobarem. Sortint de la convocatòria als voluntaris d'en Rene, amb Olga i Isabel hem anat a aparcar a la iaia Anita del carrer de Villarroel, davant del Clínic. Gairebé tres hores de conversa semi-conscient. I dic semi conscient perquè ens atrau molt l'exposició egoica. Malgrat tot estona compartida. Gràcies. En arriabar a casa no tinc connexió telefònica ni internet.
Dijous 30 de gener de 2020, ai Carolina.
Aquesta matí hem asmurçat al Timbalet amb Neus i Carolina. Carolina ens regalava una notícia difícil de pair, els seus nois ja no viuen a casa amb ella i Heriberto. Han marxat i ara viuen amb el seu tiet Alberto i la parella d'ell Carmen. És a dir, viuen tots a casa de Carmen. Nova etapa que per a Carolina serà una mica difícil d'integrar.
És forta espiritualment i ho anirà centrant però uns dies de emocions complexes només els hi pot treure Déu amb la seva Misericòrdia. Amb Carolina fem la gestió perquè vinguin a resoldre l'averia telefònica.
Dijous 9 de gener del 2020, trobada plena amb Marta Casas Rovira. Plena perquè veig en ella el Crist que vol créixer com en mi mateixa, i alhora, ella li posa tantes trabes com jo mateixa. T'estima Marta i m'estimo en tu. Em va donar la notícia de que la nostra petita Agnés s'ha trencat la tibia i el peroné jugant a esquiar, el passat dia 4, avui dijous són el traumatòleg.
Vam passejar fins al carrer Gran de Sant Andreu, vam repassar el Centre Cívic de la Fabra i Coats.
Vam dinar a la taverna de Can Roca, també al carrer Gran.
L'hi vaig oferir el conte de família que he transcrit. Li va agradar i el va acceptar amb alegria i tendresa. Vam conversar de l'àvia Satur, aquí la cosa no va, en ella s'ha centrat el bloqueig de la por. Ens vam acomiadar passant per la Casa Asil de S. Andreu, li va agradar la convivència que presenta la Casa entre els avis i els nens. 
Ens vam acomiadar a l'estació. Després he treballat el resentiment vers la iaia Satur i me'n ha sortit aquesta imatge. Certament hi ha un sol Fill en el Cor del Pare/Mare: quin és el Fill incorrecte. No el Fill de Déu jugar a la negació de sí mateix, jugar a dormir en els braços de l'Amor.
M'avisa que a la tarda passarà a veure'm, d'acord. Va passar, i portava la invitació de Núria per el proper dilluns dia 20 celebrar amb elles a la Sinagoga del carrer de l'Avenir, la circumcisió de Max. I ja he posat els peus a la galleda: he acceptat. Tot seguit un neguit imperiós que hem calmat amb pregària. Pare/Mare Etern quan aprendre a consultar abans de decidir? Vaig ésser dins la Sinagoga jueva del carrer de l'Avenir, en una celebració que si va fer de discurs inter-religiós cap a l'any 2010. Aquesta és la sala o capella, no recordo com l'anomenen. És bella si fa sentir el Senyor. Tota la setmana ha estat assenyalada per aquesta inquietud, que hi faig jo en la celebració d'una família que gairebé no conec. Hem desconnectat totalment la relació. 
No he vist a Núria des que, acompanyada per Glorià em vaig anar a acomiadar de la tieta Vicenta a la residència de Mirasol on rendia la vida viscuda, un parell de dies abans que traspasses. A les seves filles des que van acomiadar en Santi o en Joan, tampoc ho recordo. Poc a poc la importància de la memòria del viscut es va rendint a força de perdó i pregaria.
Quin sentit té la meva presència física en aquesta celebració?
Sembla que per a Glòria sí té sentit per per a mi, honestament no, i la que m'he de moure per ser-hi sóc jo o la meva ànima. L'escolto, per resposta el silenci.
Aquesta imatge és de l'edifici que acull la comunitat Israelita a Barcelona. Molts anys davant, pràcticament d'on vivíem amb la mare a Josep Llovera, 13.
També el divendres 17 vaig viure un dinar familiar a casa de Carme Escartin Guarga. La cuidadora que viu amb ella, Laura ens ho va fer senzill, amb ella és viable poder pujar fins al pis del carrer de Puerto Principe, 17. Vam evocar el nostre temps de veïnes al passatge Josep Llovera, ella al nú 11, nosaltres al 13. I Laura va fer possible la còpia d'aquestes fotografies que Carme té en els seus àlbums.
Gràcies a les dues pel vostre Amor i atenció. Gràcies.Per cert que Carmen ha complert 86 anys, avui mateix. Aqui veiem la fotografia del dia, Carmen i Montse. al costat una fotografia de Carmen i Paco, amb el petit Paco, el paquete com li dèiem a casa quan era un nen així de boni. Paco va néixer el 16 de febrer de 1977. Nosaltres feia poc més d'un any que érem a la porteria. Aquesta és la fotografia que m'obre el cor.
Desembre de 1978: hem posat l'àrbre
La mare, jo i el paquete, segurament vam celebrar que haviem posat l'àrbre a l'entrada. Ho feiem les dues famílies o porteries, com ho volgueu dir. La fotografia és feta el menjador de la porteria on vivien Carmen, Paco i Paquito. Temps era temps. Temps feliços, temps passats. Pe`ro quan estem amb Carmen la tendresa del viscut s'obre pas i només ens queda el goig d'haver compartit una relació d'amistat honesta i gratuïta. Gràcies Carmen per avui. Gràcies.
No he vist a Núria des que, acompanyada per Glorià em vaig anar a acomiadar de la tieta Vicenta a la residència de Mirasol on rendia la vida viscuda, un parell de dies abans que traspasses. A les seves filles des que van acomiadar en Santi o en Joan, tampoc ho recordo. Poc a poc la importància de la memòria del viscut es va rendint a força de perdó i pregaria.
Quin sentit té la meva presència física en aquesta celebració?
Aquesta imatge és de l'edifici que acull la comunitat Israelita a Barcelona. Molts anys davant, pràcticament d'on vivíem amb la mare a Josep Llovera, 13.
També el divendres 17 vaig viure un dinar familiar a casa de Carme Escartin Guarga. La cuidadora que viu amb ella, Laura ens ho va fer senzill, amb ella és viable poder pujar fins al pis del carrer de Puerto Principe, 17. Vam evocar el nostre temps de veïnes al passatge Josep Llovera, ella al nú 11, nosaltres al 13. I Laura va fer possible la còpia d'aquestes fotografies que Carme té en els seus àlbums.
Gràcies a les dues pel vostre Amor i atenció. Gràcies.Per cert que Carmen ha complert 86 anys, avui mateix. Aqui veiem la fotografia del dia, Carmen i Montse. al costat una fotografia de Carmen i Paco, amb el petit Paco, el paquete com li dèiem a casa quan era un nen així de boni. Paco va néixer el 16 de febrer de 1977. Nosaltres feia poc més d'un any que érem a la porteria. Aquesta és la fotografia que m'obre el cor.
Divendres 17 de gener de 2020
Bé amb més o menys discurs mental la setmana es va esfumar i divendres 17 Neus Pallarès m'avisava que no era a la consergeria. Estava a la Residència de la Vall d'Hebròn, esperant l'ha arribada d'en Kilian,
Aquí els veiem, El papà Jordi, la mamà Mercè, el germanet Oriol i en Kilian que va arribar cap el migdia.
No els vaig anar a veure, no calia. La vida va sense que jo hi fiqui el nas. Em puc estar quieta, serena, sentint com batega el Cor de l'Univers, sentint com m'abraça. toa és i no és alhora.
Deixa fluir i tot s'escau al seu lloc perfecte. Bé, felicitats família ja sou quatre.
Dissabte em va presentar també una sorpresa, Al vespre Ma Teresa em va telefonar i vam quedar a la Sagrada Família, jo no duia cap intenció, ella tampoc, però va veure una cua de persones que esperaven, vam preguntar i feien missa a la Basílica, allà vam acabar. Magnífic. Després un mos al Timbalet. Així hem celebrat el naixement d'en Kilian.
Diumenge 19 de gener de 2020
El mateix dissabte a la tarda abns que em telefonés Ma Teresa, havia obert un correu del pare Jordi Castanyer. Ens hi explica la defunció, entre d'altres de Ramona Solans Amargós. Ramona, la nostra Ramona, per fi a traspassat. estava acollida en una residència a Corbera de Llobregat. El Tanatori era el de Sant Boi del Llobregat.
El diumenge dia 19 al matí l'acomiadaven i enterraven les seves restes al Cementiri de les Corts, el nínxol familiar. Em va semblar que hi aniria el diumenge al matí, però va ser que no. Em vaig posar a muntar una pàgina de Blogger, evocant la nostra relació. Aquí mateix al Blogger del Cor perdonat, podem trobar l'enllaç al Blogger que he dedicat al regal de relació amb Ramona i Montserrat Tudo i uns Oblats que es van esvaint amb el credo catòlic.
Diumenge 19 de gener de 2020. he telefonat a Núria, la meva cosina, per dir-li que li agraeixo la invitació que m'ha fet arribar mitjançant Glòria, però que no aniré a la seva festa, físicament, ni que sí el meu cor i serà juntament amb dels qui ja no hi poden ser. Núria Mehir us desitgem tota la felicitat que podeu gaudir per a vosaltres i les vostres filles i família. Amb tot el cor, amb tot l'amor.
Bé amb més o menys discurs mental la setmana es va esfumar i divendres 17 Neus Pallarès m'avisava que no era a la consergeria. Estava a la Residència de la Vall d'Hebròn, esperant l'ha arribada d'en Kilian,
Aquí els veiem, El papà Jordi, la mamà Mercè, el germanet Oriol i en Kilian que va arribar cap el migdia.
No els vaig anar a veure, no calia. La vida va sense que jo hi fiqui el nas. Em puc estar quieta, serena, sentint com batega el Cor de l'Univers, sentint com m'abraça. toa és i no és alhora.
Deixa fluir i tot s'escau al seu lloc perfecte. Bé, felicitats família ja sou quatre.
Dissabte em va presentar també una sorpresa, Al vespre Ma Teresa em va telefonar i vam quedar a la Sagrada Família, jo no duia cap intenció, ella tampoc, però va veure una cua de persones que esperaven, vam preguntar i feien missa a la Basílica, allà vam acabar. Magnífic. Després un mos al Timbalet. Així hem celebrat el naixement d'en Kilian.
El mateix dissabte a la tarda abns que em telefonés Ma Teresa, havia obert un correu del pare Jordi Castanyer. Ens hi explica la defunció, entre d'altres de Ramona Solans Amargós. Ramona, la nostra Ramona, per fi a traspassat. estava acollida en una residència a Corbera de Llobregat. El Tanatori era el de Sant Boi del Llobregat.
Recordem per acompanyar-la la celebració dels seu90`è aniversari amb el grup d'Oblats al que pertenyia des de 1992
Dels dies 21 al 23, el temporal Glòria arrasa les costes catalanes. Girona es veu molt afectada i Barcelona mostra aquestes imatges. No ho he segui gaire, ja he dir que estic força desconnectada d'unes notícies que sempre ens acompanyen al drama. La situació és greu i dura, però els mitjans per resoldre-la són grans. La mar brava neteja. Hep, el dijosu 23 metge de capçalera, en Nacho Alborch demana que em facin una fibro-gastroescòpia, urgent. Ara m'han d'avisar de l'Hospital de Sant Pau. 
Diumenge 26-dilluns 27, Michael Landon em fa notar que vol la meva atenció. El Crist s'expressa mitjançant l'ànima que es reconeix portadora del Seu Amor Incondicionat. Elias, Jonahan, Michael...
Hi un instant dins del cor en que tot es fa fonedis, tot s'esvaeix dins la consciencia. L'Amor Incondicionat obre el cor i la por es fa enrere. Tot és i no és, només l'Amor és si anomenem com Amor l'Eterna Intel·ligència que ho pasa en marxa absolutament tot. Des l'Infinit que ordena tota manifestació de Vida: tota, fins a l'expressió més petita partícula o quars, diem-li com vulguem és vida infinita i eterna, estensa expressada en el, aparentment finit i extern.
Dimarts 28 de gener de 2020. Mike assenyla que el deixo, el meu pensament es perd en les relacions duals i de judici. Permeto que l'atenció s'esfumi. Certament ho permeto. Tinc dubtes, em sembla que la relció que ells em regalen és frutit de la meva imaginació. Ell em demana si la meva imaginació és transparent o fosca? És transparent i lluminosa i un goig per l'ànima la nostra relació. Gràcies germans.
El dimarts 28 de gener del 2020, a les vuit del vespre hem obert la primera trobada del curs de la "Escuela del perdón" Expresión. Amb Jorge Lomar. Endavant ànima nostra emprèn el camí ver la llibertat que dóna el Pare/Mare Etern. Hem començat el camí d'expressar el Nostre Origen d'Amor. Silenci, contemplació, acceptació. Tristesa. Si la tristesa m'acompanya gairebé sempre moments de pau absoluta i la tristesa truca a la porta, li obro, la permeto. Ara és axí.
Hi un instant dins del cor en que tot es fa fonedis, tot s'esvaeix dins la consciencia. L'Amor Incondicionat obre el cor i la por es fa enrere. Tot és i no és, només l'Amor és si anomenem com Amor l'Eterna Intel·ligència que ho pasa en marxa absolutament tot. Des l'Infinit que ordena tota manifestació de Vida: tota, fins a l'expressió més petita partícula o quars, diem-li com vulguem és vida infinita i eterna, estensa expressada en el, aparentment finit i extern.
Dimarts 28 de gener de 2020. Mike assenyla que el deixo, el meu pensament es perd en les relacions duals i de judici. Permeto que l'atenció s'esfumi. Certament ho permeto. Tinc dubtes, em sembla que la relció que ells em regalen és frutit de la meva imaginació. Ell em demana si la meva imaginació és transparent o fosca? És transparent i lluminosa i un goig per l'ànima la nostra relació. Gràcies germans.
Els voluntaris han de "reportar" les seves activitats en sanació i bones obres cada setmana als seus instructors responsables.. El Ser expressat en l'humà.
Així entenc l'enfocament d'en Rene. Desprès de la convocatòria als voluntaris fa una meditació "amb cost" que ho anomenen.
La meditació és un ensenyament a moure's pels nivells astrals. no m'hi quedo, me'n vaig contenta.
He tancat una etapa. Si m'hi identifico amb la Fundació em contradic amb la no dualitat. Ara em vull centrar en viure la ment com a Amor absolut, sense deixar espai per arrelar altres creencies. Comprenc que el seu enfocament és del present i cap el futur dels éssers humans. Gràcies Rene per tot l'Amor Incondicionat que ens regales. Gràcies i fins a sempre en l'Eternitat Sóm Amor i Curació. Ets pura expressió d'Amor Rene, ara et centres en crear espais de curació per a tot el planeta Terra.
Aquesta matí hem asmurçat al Timbalet amb Neus i Carolina. Carolina ens regalava una notícia difícil de pair, els seus nois ja no viuen a casa amb ella i Heriberto. Han marxat i ara viuen amb el seu tiet Alberto i la parella d'ell Carmen. És a dir, viuen tots a casa de Carmen. Nova etapa que per a Carolina serà una mica difícil d'integrar.
És forta espiritualment i ho anirà centrant però uns dies de emocions complexes només els hi pot treure Déu amb la seva Misericòrdia. Amb Carolina fem la gestió perquè vinguin a resoldre l'averia telefònica.
A dos quarts de dotze ens recollia Tacxi-Amic, l'agustín a Pilar Millan, Pepi Lozano i Rosa Ma Roca per anar-nos a trobar amb Maite Llach. Ens vam trobar davant del cinema Aribau. 
Vam fer una cervesa en una cafeteria i desprès vam anar a dinar l'Oliva del carrer de la Diputació, gairebé xamfrà Aribau. Una torbada de perdò i de goig. Gràcies Pare/Mare Etern per aquesta trobada amb la nostra germana Maite i també amb Pilar, Pepi i Rosa Ma. Gràcies amigues per aquests moment d'eternitat. De tornada a casa hi havia els tècnics de Jazztel: avaria resolta.
Divendres 31 de gener de 2020. Aquest matí asmurçar amb Neus al Timbalet, compartint els sentimens que desperta la novel·la de Ildefonso Falcones "el pintor de almas". I, mitja horeta més tard de pujar a casa torno a baixar perquè havien arribat Jordi, Mercè i Kilian i Neus me'l volia posar en braços. Gràcies a tots estimats. La família Pardo-Vidal és feliç i està molt unida. En Jordi i Mercè són conscients en dirigir la seva vida, a ixò no vol dir que con tothom no tinguin els seus desencerts, però junts se'n surten. Felicitats família. Aquí tenim en Kilian Pardo Vidal.
La resta del dia entre somnis i despertàs. Malgrat tot em sento cansada i ho accepto. Voldria poder sentir-me Felicitat però només em puc sentir axí a estones, després la "gran tristesa" de la que es parla a la "Cabaña" torna i m'aclapara.
Vam fer una cervesa en una cafeteria i desprès vam anar a dinar l'Oliva del carrer de la Diputació, gairebé xamfrà Aribau. Una torbada de perdò i de goig. Gràcies Pare/Mare Etern per aquesta trobada amb la nostra germana Maite i també amb Pilar, Pepi i Rosa Ma. Gràcies amigues per aquests moment d'eternitat. De tornada a casa hi havia els tècnics de Jazztel: avaria resolta.
Divendres 31 de gener de 2020. Aquest matí asmurçar amb Neus al Timbalet, compartint els sentimens que desperta la novel·la de Ildefonso Falcones "el pintor de almas". I, mitja horeta més tard de pujar a casa torno a baixar perquè havien arribat Jordi, Mercè i Kilian i Neus me'l volia posar en braços. Gràcies a tots estimats. La família Pardo-Vidal és feliç i està molt unida. En Jordi i Mercè són conscients en dirigir la seva vida, a ixò no vol dir que con tothom no tinguin els seus desencerts, però junts se'n surten. Felicitats família. Aquí tenim en Kilian Pardo Vidal.
La resta del dia entre somnis i despertàs. Malgrat tot em sento cansada i ho accepto. Voldria poder sentir-me Felicitat però només em puc sentir axí a estones, després la "gran tristesa" de la que es parla a la "Cabaña" torna i m'aclapara.
Michael Landon en quan li permeto ve a acompanyar-me i m'ajuda a aixecar el vol. Gràcies ànima germana pel teu suport incondicionat..
Se'n va el mes de gener del 2020
Se'n va el mes de gener del 2020
Aquest és el segon any que fem la pràctica de la Via de la Maestria, enguany treballem la "Transformació" Treballem una lliçó cada mes. El més de setembre hi ha una proposta per a treballar aquestes pràctiques una cada setmana i se'm permet treballar-les una cada mes començant pel febrer: aquí hi ha la primera. "No es posible vivir sin amor"
fins aquí el gener de 2020! 
Febrer 2020
Febrer 2020
Dissabte 1, diumenge 2 de febrer del 2020.
Aquí tenim el nostre àngel protector i acompanyant. Michael Landon o Eugene Maurice Orowitz 31 d'octubre de 1936 - 1 de juliol de 1991.
Amic, company.
Diuemnge 16 també l'he viscut acompanyada per Isabel Dominguez, hem baixat fins a mar, Rbl Poble Nou avall i amunt. Hem dinat a la Casa de Cuenca, al carrer de Muntanya arribat al carrer Ripollés.
Diumenge 23 de febrer de 2020. cloenda del taller. Profund i bell. Poc a poc el Crist pren força en el meu interior. Ara em demana que sigui la seva expressió. Que assumeixi la responsabilitat de expressar-lo en la forma. Esperit Sant acompanya'm, només ho puc fer si tu Tu hi ets. La setmana va engegar amb calma. La mare es fa present en els meus dies i ho agreixo. Gràcies mare per ser amb mi. 
Dimarts 25 trobada on-line amb Jorge Lomar i el curs d'expressió.
Esperit d'Amor Incondicionat. Gràcies per ser amb nosaltres.
Michael Landon s'estén en una ànima que sent com a sí mateix.
Més enllà de temps/espai en l'Origen som U, i ara i aquí ens hem retrobat.
Sincerament no hi entenc res, però cal que ho entengui? No, només em cal sentir-ho, sentir-lo, ara i aquí.
Aquí els tenim Christopher i Cody amb el seu fill Beau. Un angelet que ve a la terra a guanyar-se les ales. Feliç Vida Beau, que el teu avi et pogui guiar en tot el que calgui. Aquí els tens Michael, el teu fiil, la seva parella i el teu net. Vida nova obrint-se i renovant-se contínuament.
Aquí els tenim Christopher i Cody amb el seu fill Beau. Un angelet que ve a la terra a guanyar-se les ales. Feliç Vida Beau, que el teu avi et pogui guiar en tot el que calgui. Aquí els tens Michael, el teu fiil, la seva parella i el teu net. Vida nova obrint-se i renovant-se contínuament.
Felicitats parella i felicitats avi. Beau ara ja té dos anys i mig però, evidentment no n'he trobat imatges, espavil·la i ves a veure'l. 
Se'n va el primer cap de setmana de febrer. Demà serà un altre moment, l'amor però es viu a cada instant.
Se'n va el primer cap de setmana de febrer. Demà serà un altre moment, l'amor però es viu a cada instant.
"Michael tu creias i crees obstinadamente en la capadidad del ser-humano de amar y permitirse ser amado. Yo creo en Nos". 
Dilluns dia 3 de febrer de 2020 va ser un altres història vaig dinar amb Rosa Forcadell al Timbalet. Per un instant vam tornar a Amacvi, ell és massatgista i treballava a l'escola Amacvi, fundada per Rogelio Garrido Montañana, deixeble del doctor Ferrandiz.
Dilluns dia 3 de febrer de 2020 va ser un altres història vaig dinar amb Rosa Forcadell al Timbalet. Per un instant vam tornar a Amacvi, ell és massatgista i treballava a l'escola Amacvi, fundada per Rogelio Garrido Montañana, deixeble del doctor Ferrandiz.
La conversa amb Rosa entre llums i ombres. Ella ara està força bé. No acaba de fluir perquè semblem no compartir un espai mental proper. 
M'ha volgut convidar, ho he acceptat, ella sembla cercar activitat jo no em veig capaç de fer absolutament res. Esperit Sant Te entrego aquests instant de Vida Eterna. A la fotografia hi veiem a Rogelio Garrido acompanyat d'una jove escriptora. Gràcies Rogelio per la teva mirada de poeta de les mans.
També treballava allà en Joaquin Muñoz: d'ell vaig aprendre la Reflexoteràpia podal. 
Joaquin em va recomanar llegir " el testamento apócrifo de los agnósticos" Així vaig entrar a la llibreria Síntesis del carrer Casp i d'allà vaig sortir amb el llibre del Krishnamurti "la totalidad de la vida". El llibre em va escollir.
Joaquin em va recomanar llegir " el testamento apócrifo de los agnósticos" Així vaig entrar a la llibreria Síntesis del carrer Casp i d'allà vaig sortir amb el llibre del Krishnamurti "la totalidad de la vida". El llibre em va escollir.
La mirada de Krishnamurti em va seguir. Sempre més m'ha acompanyat.
Jiddu Kcrishnamurti 1895-1986 
Tanco el dia amb la fotografia d'en Krisnhamurti ahir i avui la llum de saviesa que guia cap el Cor de l'Eternitat.
Si avui tingués una conversa amb en Krishnamurti que li podria expressar del camí fet a la seva ombra? Em sembla que ja ho he dit tot: em sento acaronada per la seva ombra i acompanyada per la seva saviesa.
Tanco el dia amb la fotografia d'en Krisnhamurti ahir i avui la llum de saviesa que guia cap el Cor de l'Eternitat.
Si avui tingués una conversa amb en Krishnamurti que li podria expressar del camí fet a la seva ombra? Em sembla que ja ho he dit tot: em sento acaronada per la seva ombra i acompanyada per la seva saviesa.
Recerco la meva capacitat de centrar l'atenció. De sostenir-la en el present en el moment que estem inspirant-expirant. I vos Krishna qué em dirieu, la vostra mirada profunda i penetrant parla d'una capacitat de sentir que vull cultivar en aquest present. 
Dimarts 4 de febrer del 2020, em va portar a l'Hospital de Sant Pau, tenia programada visita amb el doctor-terapeuta Jean Perrot. En el vestíbul em van trobar Pepita i Ramon Calduch. En Ramon ara viu a l'Àfrica, en una provincia humil. Si está fent una casa i és a Barcelona per vendre el que calgui per tirar endavant la casa d'allà. On, per cert té parella i se'l veu madur i feliç. Sant camí Ramon.
A la tarda primera tutoria d'Imma Martinez en el curs d'expressió i el vespre sessió amb Jorge Lomar. Conecto amb Jorge: "soy la tristeza, cuando abrazo la tristeza desaparece el cansancio" Cundo aceptas fluye.
Dimecres 5 de febrer de 2020, per on passa aquest present? Ahir vaig felicitar a Glòria la meva cosina, complia seixanta anys. Avui hi he parlat, no aniré a la festa que farà el cap de setmana a casa seva, ja ens veurem Glòria. Feliç etapa de vida nova.
Michael Lando, Juan Bautista, Elias. Tres nombres para un mismo Amor Eterno y Sagrado: siempre el Amor es Sagrado.
Dijous 6 de febrer de 2020, Aquest matí Carolina Herrera, quí per cert em talla les ungles dels peus, avui tenim les ungles del dit gros del peu curades. Gràcies.
Dimarts 4 de febrer del 2020, em va portar a l'Hospital de Sant Pau, tenia programada visita amb el doctor-terapeuta Jean Perrot. En el vestíbul em van trobar Pepita i Ramon Calduch. En Ramon ara viu a l'Àfrica, en una provincia humil. Si está fent una casa i és a Barcelona per vendre el que calgui per tirar endavant la casa d'allà. On, per cert té parella i se'l veu madur i feliç. Sant camí Ramon.
A la tarda primera tutoria d'Imma Martinez en el curs d'expressió i el vespre sessió amb Jorge Lomar. Conecto amb Jorge: "soy la tristeza, cuando abrazo la tristeza desaparece el cansancio" Cundo aceptas fluye.
Dimecres 5 de febrer de 2020, per on passa aquest present? Ahir vaig felicitar a Glòria la meva cosina, complia seixanta anys. Avui hi he parlat, no aniré a la festa que farà el cap de setmana a casa seva, ja ens veurem Glòria. Feliç etapa de vida nova.
Michael Lando, Juan Bautista, Elias. Tres nombres para un mismo Amor Eterno y Sagrado: siempre el Amor es Sagrado.
Dijous 6 de febrer de 2020, Aquest matí Carolina Herrera, quí per cert em talla les ungles dels peus, avui tenim les ungles del dit gros del peu curades. Gràcies.
Acabava de regalar-me aquest servei quan a vingut a visitar-nos el seu germà Alberto. Venia d'acompanyar a la seva parella Carmen, de fer-ser una ecografia per veure l'estat del petit Thiago, el fill que esperem. Sembla que Thiago naixerà cap al juny. Felicitats família.
Quan ells han marxat, m'ha rendit la son i m'he allitat gairebé quatre hores.
En alçar-me, un dinar berenar i aquest video d'en Sergi Torres, absolutament irrepetible. Gràcies Sergi.
Diumenge 9 de febrer del 2020. La setmana seguir el seu camí. Un instant enllaça amb l'atre i així l'Amor s'expressa. El cap de setmana dies 8 i 9 de febrer a casa. Michael Landon s'obre pas alhora que la tristesa. s'esvaeix En Michael és aquí en el Cor més profund, en els meu origens, evidentment ell aleshores tenia un altre nom i jo també, en la Ment del Pare/Mare els noms són Pensaments Eterns. Tot s'aquieta i resta en pau. Michael i Victor vibren en el nivell de l'Amor Inconcionat, o així els visc. He començat a encreçar les carpetes de fotografies que he recollit a Internet d'ells. Centrant el focus en Mitchel. Cercant imatges d'en Michael trobo que en Kirk Douglas ha deixat el físic.
enllaç a El passat dimecres dia 5, a Beverli Hills, California
Aquesta setmana que va del 10 al 16 de febrer la tinc molt entregada a Michael i Victor. Em cal dir que amb "la escuela del perdón" seguim amb la Via de la Transformación. La segona lliçó sembla dedicada a transformar l'ús del temps. Per a què vols el temps Montserrat?
El pensament és quiet. L'Origen, aquell en que som un Pensament d'expressió de l'Amor Incondicionat Creador de Tota Vibració Eterna m'omple. Expressem la Vibració Primera Creadora de Tot en tots els nivells de l'Existència, si així ho volem. També tenim el poder de negar l'Amor i aleshores vivim una experiència de por i dolor, allò que en diem: una experiència personal i individual: aïllada de l'altre. Som a mitja setmana, L'Esperit dins meu es desvetlla: ara és demà.
Dimecres 12 de febrer de 2020. A les deu de la nit ens deixava per a tronar a l'Origen Josep Pallarès, el pare de la nostra Neus. Josep ha passat per una llarga malatia, diagnosticada, mental, que la dut a viure lluny de la seva família, en una residència. ara ja descansa en el Pensament Etern que l'ha Creat. Aquí el veiem amb la seva esposa Dolors, amb Neus, Enrique, Emma, la germana de Enrique i Ignasi que sosté el iaio Josep pel darrera. Gaudeix de l'Amor que has compartit amb la teva família Josep.
Dijous 13 de febrer de 2020. Dia de silencia, tot reposa. L'acompanyament al traspàs demana silenci: l'ànima parla.
Divendres 14 de febrer de 2020. Al tanatori de la Rda de Dalt hem acomiadat a Josep Pallarès de Dios. El millor desig per a ell és que sigui amb Déu, en l'Origen de l'Amor Incondicionat que ens ha Creat. Allà Josep hi ha la pau que et cal per recuperar del tot la consciència i el goig de Ser Vida i d'haver donat Vida, perquè del que som podem donar i ho fem. Sant Camí cap el goig de Ser t'hi acompanyen tots els qui amb Amor han passat el davant. Que Déu t'ha acompanyi en tots els moments del cami fins que ens tornem a veure.
No hem demeneu com vam acabar dinant al Timbalet amb Isabel Dominguez. ültimament passem estones juntes, moments de Llum si els volem compartir. Neus m'ha enviat un missatge compartint l'experiència enriquidora del comiat del seu estimat pare. Gaudeix de la vostra pau compartida Neus i gràcies.
Dissabte 15 i diumenge 16 de febrer de 2020, es compleixen quaranta-un anys que hem vaig regalar la primera intervenció quirúrgica a l'Hospital de Sant Rafel de Barcelona. Sí, hem viscut molta Vida des de aleshores. Hem fet un llarg camí per aquesta experiència de l'oblit de Ser. També he compartit aquests dos dies amb Isabel Dominguez, dissabte va venir a passar la tarda a casa.
Vam veure cinema a l'aplicació de Netflix, estava intentant que l'acceptes des que em coneix i a la fi he acceptat al seu regal: una targeta que em proporciona dret a veure pel·lícules fins al mes de maig. La tarda de dissabte hem vist "Un monstruo viene a visitarme 2016. I Milagros del cielo, sembla que aquesta és més antiga. Així ara disposo de més cinema. Però jo segueixo amb Jonathan Smith. 
Diumenge 9 de febrer del 2020. La setmana seguir el seu camí. Un instant enllaça amb l'atre i així l'Amor s'expressa. El cap de setmana dies 8 i 9 de febrer a casa. Michael Landon s'obre pas alhora que la tristesa. s'esvaeix En Michael és aquí en el Cor més profund, en els meu origens, evidentment ell aleshores tenia un altre nom i jo també, en la Ment del Pare/Mare els noms són Pensaments Eterns. Tot s'aquieta i resta en pau. Michael i Victor vibren en el nivell de l'Amor Inconcionat, o així els visc. He començat a encreçar les carpetes de fotografies que he recollit a Internet d'ells. Centrant el focus en Mitchel. Cercant imatges d'en Michael trobo que en Kirk Douglas ha deixat el físic.
enllaç a El passat dimecres dia 5, a Beverli Hills, California
El pensament és quiet. L'Origen, aquell en que som un Pensament d'expressió de l'Amor Incondicionat Creador de Tota Vibració Eterna m'omple. Expressem la Vibració Primera Creadora de Tot en tots els nivells de l'Existència, si així ho volem. També tenim el poder de negar l'Amor i aleshores vivim una experiència de por i dolor, allò que en diem: una experiència personal i individual: aïllada de l'altre. Som a mitja setmana, L'Esperit dins meu es desvetlla: ara és demà.
Divendres 14 de febrer de 2020. Al tanatori de la Rda de Dalt hem acomiadat a Josep Pallarès de Dios. El millor desig per a ell és que sigui amb Déu, en l'Origen de l'Amor Incondicionat que ens ha Creat. Allà Josep hi ha la pau que et cal per recuperar del tot la consciència i el goig de Ser Vida i d'haver donat Vida, perquè del que som podem donar i ho fem. Sant Camí cap el goig de Ser t'hi acompanyen tots els qui amb Amor han passat el davant. Que Déu t'ha acompanyi en tots els moments del cami fins que ens tornem a veure.
No hem demeneu com vam acabar dinant al Timbalet amb Isabel Dominguez. ültimament passem estones juntes, moments de Llum si els volem compartir. Neus m'ha enviat un missatge compartint l'experiència enriquidora del comiat del seu estimat pare. Gaudeix de la vostra pau compartida Neus i gràcies.
Compartim ànima i cor, em regala l'aire que respira amor i servei al Pare/Mare Etern. Gràcies gernà.
Veiem imatges de la temporada 1, episodi 8 Divina locura.
Veiem imatges de la temporada 1, episodi 8 Divina locura.
Diuemnge 16 també l'he viscut acompanyada per Isabel Dominguez, hem baixat fins a mar, Rbl Poble Nou avall i amunt. Hem dinat a la Casa de Cuenca, al carrer de Muntanya arribat al carrer Ripollés.
Després cadascuna a casa seva i així hem acomiadat aquesta setmana.
Michael Landon somriu i em demana si vull la seva companyia: i és clar que la vull. Gràcies germà per ser-hi. Amén.
Michael Landon somriu i em demana si vull la seva companyia: i és clar que la vull. Gràcies germà per ser-hi. Amén.
Dimecres 19 de febrer de 2020.
Divina Locura. Divina Tristeza. Tristesa com a la membrana que está amb contacte amb el Pare/Mare amor Etern i el Fill que torna a casa o bé s'allunya per a viure la seva experiència en l'oblit de l'Origen. 
Socors, necessitem un àngel o dos que ens acompanyin a viure l'Amor, que ens acompanyin a tornar a Casa.
Socors, necessitem un àngel o dos que ens acompanyin a viure l'Amor, que ens acompanyin a tornar a Casa.
Que ens acompanyin a acceptar el Poder d'acceptar que no tenim poder lluny del Pare amb entranyes de Mare. Amén!
Dissabte 22 de febrer de 2020. Sergi Torres: taller. Al encuentro del Ser.
Aquest taller s'ha fet als matins de 10 a 14, el dissabte en sortíem a les 3. rodant cap a casa.
Passant per provença/independència m'hi vaig trobar a Isabel Dominguez i la seva amiga Assumpta. Estaven prenen un vermout a la terrassa de la cafeteria que hi fa xamfrà. Ens vam saludar. Assumpta es va acomiadar i jo vaig acabar dinant amb Isabel. Sí el Pare/Mare sumen la seva Voluntat per reunir-nos. Juntes podem mirar la relació amb nosaltres mateixes, Isabel és un mirall per a mi i jo ho sòc per a ella. Cap a casa a descansar, demà serà un altre dia.
Tinc por, la nena que vaig viure amb els pares està preparada per abraçar la nena que va viure dels 8 als 20 anys. És una llarga i forta abraçada. La mare i el pare m'hi ajuden. cal esvair el dolor i la solitud que vam viure, de fet que vivim encara. Amb la mare vam convertir la solitud compartida en unitat, més aquests anys que físicament no hi és: què està passant, què vivim? 
Dijous 27 de febrer de 2020. Dinar a casa de Carmen Escartin .
Dijous 27 de febrer de 2020. Dinar a casa de Carmen Escartin .
Vespre amb Isable Dominguez i la seva amiga Assumpta a Santa Ma del Mar, feien missa de comiat pels difunts a Barcelona de l'any 2019. Hi vam ser i ho vam gaudir.
Vam acomiadar a Alfonso Bravo Murillo, l'espós de Isabel, qui va deixar el físic el 25 d'octubre de 2019. Va ser una bella i lluminosa cerimònia:
Al cor em dugué a veure al Crist que responia a la convocatòria que el celebrant de la missa li feu. 
Un goig sentir el comiat de moltes ànimes que tornaven a Casa acompanyades per l'amor dels germans que s'han entregat amorosament al servei d'obrir-los el camí a Casa. Les ànimes poc a poc cadascuna al seu ritme es deixant anar, per retornar a l'Origen de l'Amor Incondicionat.
Divendres 28 de febrer de 2020. Un dia dedicat a Rosa Balagué. Vam dinar prop de casa d'ella a la pizzeria Nova Fontana, d'allà vam passar a fer un cafè en un nou local, també del carrer de Sanjuaniistes. Vam gaudir d'una llarga mirada cap el camí fet, cercant pors i rancors que avui estem preparades per transparentar. Sí més no ho hem intentat. 
Dissabte 29 de febrr de 2020.
Som ara i aquí. Els dies s'escolen sense veure'ls.
Tinc un profund sentiment de que aquí no hi tinc cap funció que necessiti del cos físic. Observar l'Amor de Ser un pensament de Déu en l'Infinit em cal acceptar que hi ha quelcom que em reté en la plano físic.
Ha de ser un pensament de por el que he donat valor, però no el sé reconèixer. Invoco a l'Esperit Sant per tal de perdonar-lo alliberar-lo, alliberant la situació que el manté actiu. Dia silent i televisiu, he passat el dia veiem pel·lícules entre el televisor i l'ordinador. Diverses i variades 
Pasión en la India. La leyenda de un valiente amb Yul Brinner i Trevor Howard, mare meva quins temps. Temps d'ahir notícia d'avui.
Febrer enguany és de traspàs ens deixa, fins d'aqui a quatre anys no tornarem a viure el febrer amb 29 dies. Adeu....
Pasión en la India. La leyenda de un valiente amb Yul Brinner i Trevor Howard, mare meva quins temps. Temps d'ahir notícia d'avui.
Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible estar solos-.
Març 2020
Març 2020
Hem engegat el mes de març.
Aquí tenim el video en qüestió. És una bona eina, sobretot si notem que aquesta convocatòria deu ser de l'any 2016. Escoltar aquestes paraules dels llavis d'un sacerdot, eixampla el cor.Gràcies Blanca per venir a saludar-me en aquests moments i fer-t'hi present. En aquesta fotografia veiem clarament a Blanca, lluminosa i transparent tal com va viure, tal com És. Crística. 
Hep, fer notar que avui Patronat d'Habitatge m'ha ingressat al compte de la Caixa, 394,00 de diferència d'ajut del lloger de l'any 2019. Gràcies!
El Casal de la Gent Gran de Navas vol prendre protagonisme en aquests moments. Un jove madrileny casat amb una catalana han vingut a viure al barri.
Ell, Donato està especialitzat en radiofonia i vol engegar un petit programa radiofònic fet al Casal. L'animadora del Casal, actualment, Anna m'hi ha convidat així com a Carme Martí, Manel i Josep Ma, som quatre veus del Casal que engeguem una nova aventura de grup... Ostres: 
El dijous dia 5 a la tarda sorpresa: la Coral Gent Gran Cantem, feien una actuació al casal Verge de Gràcia, a l'església dels Josepts. M'ho havia dit Teresa Pons i cap allà que vaig anar. Feia molts anys que no hi havia entrat: La capella del Sagrari és presidida per la Mare de Déu de Montserrat. 
Aquest vitrall sempre m'acompanyat en la memòria, des que un dia de juliol de 1975 vaig entrar a pregar i plorar davant el Sagrari.
Avui tot són alegria i cantúries.
Els membres de la Coral m'han volgut fer un reconeixement com a organitzadora del seu grup de cantaires. Gràcies amics.
M'han preguntat si hi tornaré: no, ara per ara les ganes de cantar les tinc de vacances i no pensen pas tornar. Després he marxat sola, he passat per la capella i he agraït a la Mare Eterna tot el suport que sempre m'ha donat i em dona. Gràcies Mare per tot, pels petits pares que m'has donat en aquesta vida, també pels germans, oncles, amics.
Gràcies he tingut el millor equip per aprendre el que em calia aprendre i encara estic aprenent. Gràcies!
M'han preguntat si hi tornaré: no, ara per ara les ganes de cantar les tinc de vacances i no pensen pas tornar. Després he marxat sola, he passat per la capella i he agraït a la Mare Eterna tot el suport que sempre m'ha donat i em dona. Gràcies Mare per tot, pels petits pares que m'has donat en aquesta vida, també pels germans, oncles, amics.
Gràcies he tingut el millor equip per aprendre el que em calia aprendre i encara estic aprenent. Gràcies!
Aprendre que només som Amor Incondicionat, per a mi, és un procès lent i calmat. Centrar l'atenció en l'obsevació del instant present m'és difícil, el pensament va cap enrere i cap endvant. Centrar-lo ara i aquí, vol dir, segons comprenc, estar atend.
Recordem temps de joventud!
Dijous 12 març 2020 a la tarda Glòria Lomas va voler compartir amb mi un benerar sopar. També hi havia una proposta: vols venir a confinar-te a Girona? Creus que ens confinarant, Glòria? -Sí, segur- Dons no, gràcies estimada. Si hem de viure una quarantena impensada la vull viure a casa, amb els pares, amb els germans, amb tants amics que m'han passat al davant en el retorn a l'Origen d'Amor que ens regala la vida.
Conectarè on-line amb les veus que jo sé comprendre, quan estigui cansada amb quedaré al llit i quna no tingui son ni paciència per eatar al llit m'estaré a l'ordinador. Ho entenc -em diu Glòria-.
Passem una estona joiosa juntes i se'n va Fins a reveure Glòria, també a ella li ve un moment difícil té l'agenda anul·lada de feina per a tot l'any. El turisme amb el ·coronavirus" s'ha enfonsat.
El virus que ens tancarà a tots els que vivim en segona fila a casa i els petits escolars també. Aquí veiem una fotografia que tardaré a poder fer-ne un altre. És al carrer Trinxant per sobre de l'Av Meridiana, m'agrada fer aquest camí. Ara però és un record en el present.
Divendres 13 de març 2020. Neus Pallarès em va deixar llegir juntament amb ella una
trilogia força interessant: La trilogia del Bazan" De Dolores Redondo.
Neus va pel segon i em deixa el primer i ens anem encalçant. ´És una trilogia
de "lladres, bruixes, egotes (catars), assassinats i passions.
He passat hores
i dies llegint-la, avui divndres 13 al vespre n'he acabat la lectura. Dilluns 15, ja li
podré tornar els tres llibres: ja tinc jo tota la col·lecció llegida. I després
de llegir una "trilogia" de por ara cal viure'l en viu i en directe:
el COVID-19.
Dijous 12 març 2020 a la tarda Glòria Lomas va voler compartir amb mi un benerar sopar. També hi havia una proposta: vols venir a confinar-te a Girona? Creus que ens confinarant, Glòria? -Sí, segur- Dons no, gràcies estimada. Si hem de viure una quarantena impensada la vull viure a casa, amb els pares, amb els germans, amb tants amics que m'han passat al davant en el retorn a l'Origen d'Amor que ens regala la vida.
Passem una estona joiosa juntes i se'n va Fins a reveure Glòria, també a ella li ve un moment difícil té l'agenda anul·lada de feina per a tot l'any. El turisme amb el ·coronavirus" s'ha enfonsat.
El virus que ens tancarà a tots els que vivim en segona fila a casa i els petits escolars també. Aquí veiem una fotografia que tardaré a poder fer-ne un altre. És al carrer Trinxant per sobre de l'Av Meridiana, m'agrada fer aquest camí. Ara però és un record en el present.
Sí, el divnedres 13, Neus i Enrique, vam dinar al "Timbalest" amb els seus amics. A les 5 de la tarda el "Timbalet tancava portes per "confinament" 
Des del dissabte 14 de març de 2020, per cert dia de Santa Matilde estem confinats, només podem sortir per anar al més necessari. La consigna és quedat a casa perquè no t'infectin i per a no infectar a ningú. som-hi que ballarem!
El timbalet va tancar el divendres 13 a la tarda, al migdia encara hi vam dinar amb Neus, Ma Eva i Isabel, una senyora encantadora, veterinària i que té una botiga a l'altre banda del passeig Maragall, la veig des del balcó.
Isabel és veterinària la seva botiga és l'única supervivent del "coronavirus" les altres botigues que veig des del balcó totes tancades per ordre dels governs, que amb això sí s'han posat d'acord.
Dilluns 15 de març de 2020 vaig tornar els llibres de "la trilogia del Bazan" a Neus. Huf, amb molt de gust!
Sembla que el virus va començar el camí en una província de la Xina a finals de desembre, de sobta s'havia establert a Itàlia amb força mortaldat i ara el tenim instal·lat a Espanya. Primer ens ho vam emprendre com una grip, més o menys agressiva, però nois, ara estem tots tancats a casa per ordre del govern. allunyats de qualsevol possible relació de contacte. 
Dijous 19 de març del 2020. Sant Josep. Els avis de les residències no podem sortir ni rebre visites. Els hospitals estan absolutament saturats i el personal sanitari esgotat per manca de personal i mitjans. Estem dons experimentant unes situacions mai conegudes per les generacions actuals.
El passat dilluns dia 23 de març del 2020 vaig demanar a Carolina que em fes una fotografia asseguda al balcó. Cal gaudir de la primavera que ja és present, de l'àrbre que desplega les seves fulles novelles amb goig, a Barcelona ha baixat la contaminació un 60%, poca broma. El passeig Maragall és, gairebé buit de cotxes i de gent. Som presents en el silenci i cal gaudir-lo.
Anna Ma Margarit és a primera linea de risc. Ella treballa a la residència d'avis de Sant Esteve Sesrovires, és la cap de bogaderia.
Està molt cansada però de moment encara pot anar a dormir a casa. En Xavi i Albert també són a casa. La resta de la família tothom confinat però bé. 
Aquí a l'escala Neus treballa, ara li han retallat la jornada laboral obre de 9 a 15. Millor per a ella. Carolina ve només el dilluns i em va a comprar i, a Chelif li he donat festa fins que tot es normalitzi, la coordinadora però m'ha trucat per dir-me que mentre duri l'estat d'emergència em vindrà cada quinze dies: el que vostès diguin. faltaria més.
Pregària des del Santuari de Montserrat.
El passat dilluns dia 23 de març del 2020 vaig demanar a Carolina que em fes una fotografia asseguda al balcó. Cal gaudir de la primavera que ja és present, de l'àrbre que desplega les seves fulles novelles amb goig, a Barcelona ha baixat la contaminació un 60%, poca broma. El passeig Maragall és, gairebé buit de cotxes i de gent. Som presents en el silenci i cal gaudir-lo.
El telefon de casa també es fa present: Ma Teresa Segarra, Helena Cordon, Glòria Lomas, etc..
Em recorden, gràcies amics, com sempre per ser-hi.
Voldria poder expressar el que sento en aquests moments, però de fet el que més representa el que visc és el goig del silenci. La màquina del pensament és silent, la meva atenció s'enfoca en la Presència que pren la imatge d'en Michael Landon d'en Victor French per fer-se notar al meu entorn. 
La mare, l'estimada mareta que m'acompanya amb tendresa. No em cal res més.
Honestament el que desitjo és poder entregar el físic i deixar l'ànima lliure pel servei, però ara per ara, sembla que l'Esperit Etern em vol sostenir en forma física: així ho accepto.
Honestament el que desitjo és poder entregar el físic i deixar l'ànima lliure pel servei, però ara per ara, sembla que l'Esperit Etern em vol sostenir en forma física: així ho accepto.
També el dilluns dia 23
en Sergi Torres, que tenia programada la trobada al teatre Goya de Barcelona, va decidir fer-la on-line i la vaig seguir, gràcies per aquest regal a la vida.
Dijous 26 de març del 2020 em telefonava Marina Acarreta per dir-me que el dia 24 la seva amiga Fina havia estat ingressada amb la amenaça de demanar l'ajut de la policia, perquè tenia molta febre, Ella, però es negava a ser ingressada, l'amenaça d'avisar a la policia de l'amiga que viu amb ella, Carmela, la va fer decidir a acceptar l'ingrés que li proposava el metge d'urgències. Va ingressar a l'Hospital del Sagrat Cor.
Deixeu-me insertar aquest video del dilluns 10 de febrer del 2020 del encontre d'en Sergi Torres al teatre Goya de Barcelona. Fins ara l'últim ja que el març, com hem vist més amunt va ser fet des de casa seva: recordem que estem confinats en nom del "coronavirus"
Som divendres 27 de març del 2020.
El dimarts 24 de març del 2020, amb Neus vam viure una estranya experiència. Em sentia molt cansada i estava al llit, quan van entrar dos joves policies amb Neus. Degut a que jo tenia el mobil tancat, és clar no vaig respondre a les seves trucades, es va espantar i va trucar al 061, i la van derivar a la patrulla per constatar el meu estat. Foc d'encenalls que ens van despertar una rialla.
Va traspassar el 25 de març de 2020
Descansa en Pau Fina i corre a l'encontre de la Mestra del Amor Rosa Ma Winn t'espera amb el cor obert. Ella t'acompanya al teu nou servei. La vida és una consciencia infinita sostinguda per l'Esència Incondicional Mai Creada i Font de tot el que Vibra. Gaudeix del retorn a L'origen Etern amiga, Comences una nova expressió del Ser. Viu-lo i sigues plena i feliç. 
Deixeu-me insertar aquest video del dilluns 10 de febrer del 2020 del encontre d'en Sergi Torres al teatre Goya de Barcelona. Fins ara l'últim ja que el març, com hem vist més amunt va ser fet des de casa seva: recordem que estem confinats en nom del "coronavirus"
Com dèiem ahir...
Per a aquest cap de setmana s''espera el punt més alt de risc a Espanya i, ara sí, Catalunya es a Espanya. Arribar a preparar aquesta fotografia per a mi era impensable. Gràcies a l'Eterna Font de Vida que Som, perquè lens ha Creat en Ell/ella, ara la puc presentar. Me la puc regalar i alhora regalar-la a tots els qui hem viscut la experiència familiar vinculada a la família Lomas-Subirats, Casal-Lomas, Lomas-Gonzales, Lledó.Lomas, Casas Rovira.
Contemplar a l'àvia Matilde com a la nena que més o menys amb cinc anys va perdre primer al pare i després la gernaneta que jugava amb ella: Teresa, degué senyalar els seus sentiments per sempre. 
Així com el nou casament de la seva mare amb l'avi Sorribas, un senyor viduu amb tres filles el més petit de la mateixa edat que l'àvia. A nou anys l'àvia estava treballant a la pastisseria Serra de Barcelona, ubicada al carrer de l'Argenteria, avui desapareguda. L'àvia va passar a servir de camerera a casa de la familia Busquets, una familia benestand també a Barcelona. Es va convertir en una senyoreta per casar-se amb un carreter de la Cooperativa Vinícola del Panedés. No va ser fàcil.
Així com el nou casament de la seva mare amb l'avi Sorribas, un senyor viduu amb tres filles el més petit de la mateixa edat que l'àvia. A nou anys l'àvia estava treballant a la pastisseria Serra de Barcelona, ubicada al carrer de l'Argenteria, avui desapareguda. L'àvia va passar a servir de camerera a casa de la familia Busquets, una familia benestand també a Barcelona. Es va convertir en una senyoreta per casar-se amb un carreter de la Cooperativa Vinícola del Panedés. No va ser fàcil.
Avia gràcies per totes les situacions compartides que ens han permès reconèixe'ns ara i aquí com la Unitat que Som. Mai n'hi ha dos. Gràcies dons pel suport que m'has regalat per obrir-me, en aquesta vida present, a la Consciència que Som. 
Diumenge 29 de març del 2020. Espanya està aïllada, només funcionen els serveis imprescindibles. Diuen que fins el 10 d'abril, però pot ser més llarg. Neus Pallarès m'ha comunicat que l'Hospital de Sant Pau, la seva empresa, l'ha confina a casa fins a nova ordre. això vol dir que no vindrà a treballar. Ara ens veurem per Messenger, apa! 
Ni per un moment imaginem que en Michael Landon, m'hagi abandonat. Aquí estan els nostres àngels en Jonathan i Marck, ni que aquí només hi veiem a Jonathan vestit de taxista:
Ni per un moment imaginem que en Michael Landon, m'hagi abandonat. Aquí estan els nostres àngels en Jonathan i Marck, ni que aquí només hi veiem a Jonathan vestit de taxista:
Per si de cas em vestiré per emprendre el viatge amb ell.
Si el que cal, es revisar possibles ressentiments amagats: som´hi! 
Dimarts 31 de març del 2020. El mes de març s'acomiada. Ara mateix ens hem acomiadat de la video-conferència del taller d'expressió amb Jorge Lomar. Avui ha tocat "la ferida". La creença en la separació del nostre Origen Esencial. Però el que vull expressar ara és el regal que hem va fer en Marc Bach, l'amic que l'any 2018 m'ha acompanyar a Núria. M'ha enviat un video d'un sacerdot, dels que oficien als Tanatoris, de fet em sembla que va ser l'oficiant en el comiat del pare de Neus pallarès. 
És el pare Jaume Camarasa, ell explica públicament la seva experiència més enllà de la mort i el seu retorn. El que m'ha cridat l'atenció és que en enllestir la conferència i tornar al seu seient es veuen les imatges de Xavier Pedro, a la fotografia no es veu, però si Blanca Bargalló. El pare Camarasa seu al seu costat.
Hep, fer notar que avui Patronat d'Habitatge m'ha ingressat al compte de la Caixa, 394,00 de diferència d'ajut del lloger de l'any 2019. Gràcies!
Ostres se'n va el març en confinament!
"Bonanza" pa nostre del día. No miro tele, les sereis les veig a l'ordinador.
Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible probar la muerte-.
enllaç a Dimecres 1 d'abril del 2020