Mira al frente, pues lo que te espera
más adelante es lo que siempre anheló tu corazón.
T-30.V.9:3
GENER 2020
Benvingut sies any nou!
Les primeres fotografies de l'any 2020. Com sempre de casa, aparentment sola, el meu cor ara sí es veu acompanyat per l' Amor que ens ha creat i acompanya en el nostre procés de recordar l'Origen.
M'acompanya també un refredat que em té moquejant tot el dia.
Un preciós Concert. Ara el veig sola des de casa. anys enrere en viem el final a casa de RAfel i Teresa, quan vivien a Barcelona i celebravem l'aniversari d'en Rafel...
Temps era temps...
I la setmana ha seguit, plan cargolet, a casa covant el refredat que té molt a veure amb la solitud que vaig sentir quan Gemma i Joan em van retornar a la meva vida diària: a casa.
Som a dissabte 4 de gener del 2020, Aquest migdia Isabel Dominguez ha vingut a saludar-me a fer-me una estona de companyia alhora que m'ha dut una mica de caldo del que fa ella, per cert bonissim. avís: és possible que a finals de gener en Rene Mey faci una activitat a Barcelona, ciutat.
En el blogg de "Te llegará una rosa" hi ha
diverses interpretacions d'Alberto Cortez d'aquesta cançó, ningú ni l'ha cantada ni la cantarà com ell. És clar perquè cada expressió de Déu és única i irrepetible. Bé per avui ho deixo aquí. Gràcies Amors.
Sí, he aconseguit que els Reis Mags viatgin en una mateixa estrella. tan de bo, a poc a poc els germans humans puguem viatjar en una mateixa estrella.
Ana i jo encara no ens hem pogut fer aquesta abraçada. La sorpresa, els molts anys sense veure'ns, el desconeixement de una i altre. La sorpresa per part meva dels seus dons de intuïció i visió. La seva llum que es feia una amb la meva. La memòria dels nostres familiars traspassats i convertits amb Llum Eterna. tot plegat un regal que m'he obert totalment a acceptar.
Sempre ens vas rebre amb respecte i alegria. Gràcies. Has estat un pare juganer i facilitador. Un espós atent i un emprenador inmillorable. Gràcies per la teva presència en les nostres vides compartides. Gràcies.
La vostra mainada Francesc, Marta t'espera amb el cor sa i obert!
Dijous 9 de gener del 2020, trobada plena amb Marta Casas Rovira. Plena perquè veig en ella el Crist que vol créixer com en mi mateixa, i alhora, ella li posa tantes trabes com jo mateixa. T'estima Marta i m'estimo en tu. Em va donar la notícia de que la nostra petita Agnés s'ha trencat la tibia i el peroné jugant a esquiar, el passat dia 4, avui dijous són el traumatòleg.
Dimecres 29 de gener de 2020. Rene Ney és a Barcelona, a les tres de la tarda ha convocat una trobada amb els voluntaris. Isabel Dominguez m'ho facilita. Hi anem amb ella i Olga. La convocatòria és a les tres de la tarda, carrer de Rosselló, 102, entresol. Un centre que lloga espais. En REné arriba a les quare, som unes cinquanta persones. La convocatòria té dues línies: el projecte de la Fundació Rene Mey, és crear hospitals a les zones més pobres del planeta, Meixc, india, etc. La Formació en sanació dels voluntaris els capacitarà, si volen per col·laborar en aquests centres hospitalaris. 
Els voluntaris han de "reportar" les seves activitats en sanació i bones obres cada setmana als seus instructors responsables.. El Ser expressat en l'humà. Així entenc l'enfocament d'en Rene. Desprès de la convocatòria als voluntaris fa una meditació "amb cost" que ho anomenen.
La meditació és un ensenyament a moure's pels nivells astrals. no m'hi quedo, me'n vaig contenta.
He tancat una etapa. Si m'hi identifico amb la Fundació em contradic amb la no dualitat. Ara em vull centrar en viure la ment com a Amor absolut, sense deixar espai per arrelar altres creencies. Comprenc que el seu enfocament és del present i cap el futur dels éssers humans. Gràcies Rene per tot l'Amor Incondicionat que ens regales. Gràcies i fins a sempre en l'Eternitat Sóm Amor i Curació. Ets pura expressió d'Amor Rene, ara et centres en crear espais de curació per a tot el planeta Terra.
El nostre cor t'hi acompanya i et beneeix. El camí és el camí de l'Amor i en el cami ens retrobarem. Sortint de la convocatòria als voluntaris d'en Rene, amb Olga i Isabel hem anat a aparcar a la iaia Anita del carrer de Villarroel, davant del Clínic. Gairebé tres hores de conversa semi-conscient. I dic semi conscient perquè ens atrau molt l'exposició egoica. Malgrat tot estona compartida. Gràcies. En arriabar a casa no tinc connexió telefònica ni internet.
Dijous 30 de gener de 2020, ai Carolina.
Aquesta matí hem asmurçat al Timbalet amb Neus i Carolina. Carolina ens regalava una notícia difícil de pair, els seus nois ja no viuen a casa amb ella i Heriberto. Han marxat i ara viuen amb el seu tiet Alberto i la parella d'ell Carmen. És a dir, viuen tots a casa de Carmen. Nova etapa que per a Carolina serà una mica difícil d'integrar. És forta espiritualment i ho anirà centrant però uns dies de emocions complexes només els hi pot treure Déu amb la seva Misericòrdia.
Amb Carolina fem la gestió perquè vinguin a resoldre l'averia telefònica. A dos quarts de dotzee ens recollia Tacxi-Amic, l'agustín a Pilar Millan, Pepi Lozano i Rosa Ma Roca per anar-nos a trobar amb Maite Llach. Ens vam trobar davant del cinema Aribau. Vam fer una cervesa en una cafeteria i desprès vam anar a dinar l'Oliva del carrer de la Diputació, gairebé xamfrà Aribau. Una torbada de perdò i de goig. Gràcies Pare/Mare Etern per aquesta trobada amb la nostra germana Maite i també amb Pilar, Pepi i Rosa Ma. Gràcies amigues per aquests moment d'eternitat. De tornada a casa hi havia els tècnics de Jazztel: avaria resolta.
Divendres 31 de gener de 2020. Aquest matí asmurçar amb Neus al Timbalet, compartint els sentimens que desperta la novel·la de Ildefonso Falcones "el pintor de almas". I, mitja horeta més tard de pujar a casa torno a baixar perquè havien arribat Jordi, Mercè i Kilian i Neus me'l volia posar en braços. Gràcies a tots estimats. La família Pardo-Vidal és feliç i està molt unida. En Jordi i Mercè són conscients en dirigir la seva vida, a ixò no vol dir que con tothom no tinguin els seus desencerts, però junts se'n surten. Felicitats família. Aquí tenim en Kilian Pardo Vidal.
La resta del dia entre somnis i despertàs. Malgrat tot em sento cansada i ho accepto. Voldria poder sentir-me Felicitat però només em puc sentir axí a estones, després la "gran tristesa" de la que es parla a la "Cabaña" torna i m'aclapara.
Michael Landon en quan li permeto ve a acompanyar-me i m'ajuda a aixecar el vol. Gràcies ànima germana pel teu suport incondicionat..
Se'n va el mes de gener del 2020
Dijous 9 de gener del 2020, trobada plena amb Marta Casas Rovira. Plena perquè veig en ella el Crist que vol créixer com en mi mateixa, i alhora, ella li posa tantes trabes com jo mateixa. T'estima Marta i m'estimo en tu. Em va donar la notícia de que la nostra petita Agnés s'ha trencat la tibia i el peroné jugant a esquiar, el passat dia 4, avui dijous són el traumatòleg.
Vam passejar fins al carrer Gran de Sant Andreu, vam repassar el Centre Cívic de la Fabra i Coats. Vam dinar a la taverna de Can Roca, també al carrer Gran. 
Li vaig oferir el conte de família que he transcrit. Li va agradar i el va acceptar amb alegria i tendresa. Vam conversar de l'àvia Satur, aquí la cosa no va, en ella s'ha centrat el bloqueig de la por. Ens vam acomiadar passant per la Casa Asil de S. Andreu, li va agradar la convivència que presenta la Casa entre els avis i els nens.
Ens vam acomiadar a l'estació. Després he treballat el resentiment vers la iaia Satur i me'n ha sortit aquesta imatge. Certament hi ha un sol Fill en el Cor del Pare/Mare: quin és el Fill incorrecte. No el Fill de Déu jugar a la negació de sí mateix, jugar a dormir en els braços de l'Amor.
Li vaig oferir el conte de família que he transcrit. Li va agradar i el va acceptar amb alegria i tendresa. Vam conversar de l'àvia Satur, aquí la cosa no va, en ella s'ha centrat el bloqueig de la por. Ens vam acomiadar passant per la Casa Asil de S. Andreu, li va agradar la convivència que presenta la Casa entre els avis i els nens.
Ens vam acomiadar a l'estació. Després he treballat el resentiment vers la iaia Satur i me'n ha sortit aquesta imatge. Certament hi ha un sol Fill en el Cor del Pare/Mare: quin és el Fill incorrecte. No el Fill de Déu jugar a la negació de sí mateix, jugar a dormir en els braços de l'Amor.
Marta amb Judit el juliol de 2021 a la plaça Major de Madrid!
Diumenge 12 de gener del 2020. Avui he telefonat a Gemma, estan serens. El traumatòleg ha donar permís perquè Agnés pugui seguir a l'Institud. Joan i Gemma s'organitzen per portar-la i anar a buscar-la. A la tarda repòs. No han de tornar al metge fins el 4 de febrer. Amors així és el fet de viure i així l'acceptem. amunt el Cor fills. Demá comencem setmana. El Curs de Miracles m'hi acompanya un any més. La Vida És Amor.
Dilluns 13 de gener de 2020 va començar amb sorpreses. Neus Pallarès i la seva família estan pendents del naixement d'en Kilian. Mercè la seva mareta està molt esgotada i tots estem una mica amb el cor donant la benvinguda aquest petit que ve a viure la seva experièn en aquesta família. També ha telefona Glòria, ve a conèixer el segon fill de Jana, en Max, ha nascut aquest matí. M'avisa que a la tarda passarà a veure'm, d'acord.
Sembla que per a Glòria sí té sentit per per a mi, honestament no, i la que m'he de moure per ser-hi sóc jo o la meva ànima. L'escolto, per resposta el silenci.
Aquesta imatge és de l'edifici que acull la comunitat Israelita a Barcelona. Molts anys davant, pràcticament d'on vivíem amb la mare a Josep Llovera, 13.
També el divendres 17 vaig viure un dinar familiar a casa de Carme Escartin Guarga. La cuidadora que viu amb ella, Laura ens ho va fer senzill, amb ella és viable poder pujar fins al pis del carrer de Puerto Principe, 17. Vam evocar el nostre temps de veïnes al passatge Josep Llovera, ella al nú 11, nosaltres al 13. I Laura va fer possible la còpia d'aquestes fotografies que Carme té en els seus àlbums.
Gràcies a les dues pel vostre Amor i atenció. Gràcies.Per cert que Carmen ha complert 86 anys, avui mateix. Aqui veiem la fotografia del dia, Carmen i Montse. al costat una fotografia de Carmen i Paco, amb el petit Paco, el paquete com li dèiem a casa quan era un nen així de boni. Paco va néixer el 16 de febrer de 1977. Nosaltres feia poc més d'un any que érem a la porteria. Aquesta és la fotografia que m'obre el cor.
Desembre de 1978: hem posat l'àrbre
La mare, jo i el paquete, segurament vam celebrar que haviem posat l'àrbre a l'entrada. Ho feiem les dues famílies o porteries, com ho volgueu dir. La fotografia és feta el menjador de la porteria on vivien Carmen, Paco i Paquito. Temps era temps. Temps feliços, temps passats. Pe`ro quan estem amb Carmen la tendresa del viscut s'obre pas i només ens queda el goig d'haver compartit una relació d'amistat honesta i gratuïta. Gràcies Carmen per avui. Gràcies.
Divendres 17 de gener de 2020
Bé amb més o menys discurs mental la setmana es va esfumar i divendres 17 Neus Pallarès m'avisava que no era a la consergeria. Estava a la Residència de la Vall d'Hebròn, esperant l'ha arribada d'en Kilian,
Aquí els veiem, El papà Jordi, la mamà Mercè, el germanet Oriol i en Kilian que va arribar cap el migdia.
No els vaig anar a veure, no calia. La vida va sense que jo hi fiqui el nas. Em puc estar quieta, serena, sentint com batega el Cor de l'Univers, sentint com m'abraça. toa és i no és alhora.
Deixa fluir i tot s'escau al seu lloc perfecte. Bé, felicitats família ja sou quatre.
Dissabte em va presentar també una sorpresa, Al vespre Ma Teresa em va telefonar i vam quedar a la Sagrada Família, jo no duia cap intenció, ella tampoc, però va veure una cua de persones que esperaven, vam preguntar i feien missa a la Basílica, allà vam acabar. Magnífic. Després un mos al Timbalet. Així hem celebrat el naixement d'en Kilian.
Diumenge 19 de gener de 2020
El mateix dissabte a la tarda abns que em telefonés Ma Teresa, havia obert un correu del pare Jordi Castanyer. Ens hi explica la defunció, entre d'altres de Ramona Solans Amargós. Ramona, la nostra Ramona, per fi a traspassat. estava acollida en una residència a Corbera de Llobregat. El Tanatori era el de Sant Boi del Llobregat.
El diumenge dia 19 al matí l'acomiadaven i enterraven les seves restes al Cementiri de les Corts, el nínxol familiar. Em va semblar que hi aniria el diumenge al matí, però va ser que no. Em vaig posar a muntar una pàgina de Blogger, evocant la nostra relació. Aquí mateix al Blogger del Cor perdonat, podem trobar l'enllaç al Blogger que he dedicat al regal de relació amb Ramona i Montserrat Tudo i uns Oblats que es van esvaint amb el credo catòlic.
Diumenge 19 de gener de 2020. he telefonat a Núria, la meva cosina, per dir-li que li agraeixo la invitació que m'ha fet arribar mitjançant Glòria, però que no aniré a la seva festa, físicament, ni que sí el meu cor i serà juntament amb dels qui ja no hi poden ser. Núria Mehir us desitgem tota la felicitat que podeu gaudir per a vosaltres i les vostres filles i família. Amb tot el cor, amb tot l'amor. Hep, aquesta fotografia és del nadal del 1978. 
Dels dies 21 al 23, el temporal Glòria arrasa les costes catalanes. Girona es veu molt afectada i Barcelona mostra aquestes imatges. No ho he segui gaire, ja he dir que estic força desconnectada d'unes notícies que sempre ens acompanyen al drama. La situació és greu i dura, però els mitjans per resoldre-la són grans. La mar brava neteja. Hep, el dijosu 23 metge de capçalera, en Nacho Alborch demana que em facin una fibro-gastroescòpia, urgent. Ara m'han d'avisar de l'Hospital de Sant Pau.
Diumenge 26-dilluns 27, Michael Landon em fa notar que vol la meva atenció. El Crist s'expressa mitjançant l'ànima que es reconeix portadora del Seu Amor Incondicionat. Elias, Jonahan, Michael...
Hi un instant dins del cor en que tot es fa fonedis, tot s'esvaeix dins la consciencia. L'Amor Incondicionat obre el cor i la por es fa enrere. Tot és i no és, només l'Amor és si anomenem com Amor l'Eterna Intel·ligència que ho pasa en marxa absolutament tot. Des l'Infinit que ordena tota manifestació de Vida: tota, fins a l'expressió més petita partícula o quars, diem-li com vulguem és vida infinita i eterna, estensa expressada en el, aparentment finit i extern.
Dimarts 28 de gener de 2020. Mike assenyla que el deixo, el meu pensament es perd en les relacions duals i de judici. Permeto que l'atenció s'esfumi. Certament ho permeto. Tinc dubtes, em sembla que la relció que ells em regalen és frutit de la meva imaginació. Ell em demana si la meva imaginació és transparent o fosca? És transparent i lluminosa i un goig per l'ànima la nostra relació. Gràcies germans.
El dimarts 28 de gener del 2020, a les vuit del vespre hem obert la primera trobada del curs de la "Escuela del perdón" Expresión. Amb Jorge Lomar. Endavant ànima nostra emprèn el camí ver la llibertat que dóna el Pare/Mare Etern. Hem començat el camí d'expressar el Nostre Origen d'Amor. Silenci, contemplació, acceptació. Tristesa. Si la tristesa m'acompanya gairebé sempre moments de pau absoluta i la tristesa truca a la porta, li obro, la permeto. Ara és axí.
I va passar, i portava la invitació de Núria per el proper dilluns dia 20 celebrar amb elles a la Sinagoga del carrer de l'Avenir, la circumcisió de Max. I ja he posat els peus a la galleda: he acceptat. Tot seguit un neguit imperiós que hem calmat amb pregària. Pare/Mare Etern quan aprendre a consultar abans de decidir? Vaig ésser dins la Sinagoga jueva del carrer de l'Avenir, en una celebració que si va fer de discurs inter-religiós cap a l'any 2010. Aquesta és la sala o capella, no recordo com l'anomenen. És bella si fa sentir el Senyor.
Tota la setmana ha estat assenyalada per aquesta inquietud, que hi faig jo en la celebració d'una família que gairebé no conec. Hem desconnectat totalment la relació. No he vist a Núria des que, acompanyada per Glorià em vaig anar a acomiadar de la tieta Vicenta a la residència de Mirasol on rendia la vida viscuda, un parell de dies abans que traspasses. A les seves filles des que van acomiadar en Santi o en Joan, tampoc ho recordo. Poc a poc la importància de la memòria del viscut es va rendint a força de perdó i pregaria.
Quin sentit té la meva presència física en aquesta celebració? Aquesta imatge és de l'edifici que acull la comunitat Israelita a Barcelona. Molts anys davant, pràcticament d'on vivíem amb la mare a Josep Llovera, 13.
Bé amb més o menys discurs mental la setmana es va esfumar i divendres 17 Neus Pallarès m'avisava que no era a la consergeria. Estava a la Residència de la Vall d'Hebròn, esperant l'ha arribada d'en Kilian,
Aquí els veiem, El papà Jordi, la mamà Mercè, el germanet Oriol i en Kilian que va arribar cap el migdia.
No els vaig anar a veure, no calia. La vida va sense que jo hi fiqui el nas. Em puc estar quieta, serena, sentint com batega el Cor de l'Univers, sentint com m'abraça. toa és i no és alhora.
Deixa fluir i tot s'escau al seu lloc perfecte. Bé, felicitats família ja sou quatre.
Dissabte em va presentar també una sorpresa, Al vespre Ma Teresa em va telefonar i vam quedar a la Sagrada Família, jo no duia cap intenció, ella tampoc, però va veure una cua de persones que esperaven, vam preguntar i feien missa a la Basílica, allà vam acabar. Magnífic. Després un mos al Timbalet. Així hem celebrat el naixement d'en Kilian.
El mateix dissabte a la tarda abns que em telefonés Ma Teresa, havia obert un correu del pare Jordi Castanyer. Ens hi explica la defunció, entre d'altres de Ramona Solans Amargós. Ramona, la nostra Ramona, per fi a traspassat. estava acollida en una residència a Corbera de Llobregat. El Tanatori era el de Sant Boi del Llobregat.
Dels dies 21 al 23, el temporal Glòria arrasa les costes catalanes. Girona es veu molt afectada i Barcelona mostra aquestes imatges. No ho he segui gaire, ja he dir que estic força desconnectada d'unes notícies que sempre ens acompanyen al drama. La situació és greu i dura, però els mitjans per resoldre-la són grans. La mar brava neteja. Hep, el dijosu 23 metge de capçalera, en Nacho Alborch demana que em facin una fibro-gastroescòpia, urgent. Ara m'han d'avisar de l'Hospital de Sant Pau.
Hi un instant dins del cor en que tot es fa fonedis, tot s'esvaeix dins la consciencia. L'Amor Incondicionat obre el cor i la por es fa enrere. Tot és i no és, només l'Amor és si anomenem com Amor l'Eterna Intel·ligència que ho pasa en marxa absolutament tot. Des l'Infinit que ordena tota manifestació de Vida: tota, fins a l'expressió més petita partícula o quars, diem-li com vulguem és vida infinita i eterna, estensa expressada en el, aparentment finit i extern.
La meditació és un ensenyament a moure's pels nivells astrals. no m'hi quedo, me'n vaig contenta.
Aquesta matí hem asmurçat al Timbalet amb Neus i Carolina. Carolina ens regalava una notícia difícil de pair, els seus nois ja no viuen a casa amb ella i Heriberto. Han marxat i ara viuen amb el seu tiet Alberto i la parella d'ell Carmen. És a dir, viuen tots a casa de Carmen. Nova etapa que per a Carolina serà una mica difícil d'integrar. És forta espiritualment i ho anirà centrant però uns dies de emocions complexes només els hi pot treure Déu amb la seva Misericòrdia.
La resta del dia entre somnis i despertàs. Malgrat tot em sento cansada i ho accepto. Voldria poder sentir-me Felicitat però només em puc sentir axí a estones, després la "gran tristesa" de la que es parla a la "Cabaña" torna i m'aclapara.
Se'n va el mes de gener del 2020
Aquest és el segon any que fem la pràctica de la Via de la Maestria, enguany treballem la "Transformació" Treballem una lliçó cada mes. El més de setembre hi ha una proposta per a treballar aquestes pràctiques una cada setmana i se'm permet treballar-les una cada mes començant pel febrer: aquí hi ha la primera. "No es posible vivir sin amor"
fins aquí el gener de 2020!
enllaç a 2 de febrer del 2020.