dissabte, 2 de maig del 2020

2020 Autopista hacia el Cielo

Dimecres 1 d'abril del 2020. Portem divuit dies de confinació a casa. Un petit virus s'estés per tot el món. Afecta a les persones amb simptomatologia griposa, malestar, febre i quan és més agressiva afecta el sistema respiratori. 
Als Estats Unitd d'America, també s'hi ha instal·lat, desbordant els sistemes d'atenció totlamnet, també podem parlar de Sudamerica, Afríca, el virus és reuu on hi ha péssers hmans.
Amb la "Escuela del perdón" seguin treballant "la Via de la Maestria. Un llibre escrit en escriptura automàtica donat per Yeshua a Jon Marc Hammer "Jayem". Gràcies Pare&Mare Etern mai ens deixeu! 
Dijous dia 2 d'abril del 2020, és un dia càlidHe telefonat a Cristina Soler Balauder, se'ns ha regalat una bona comunicació. a la tarda m'ha enviat aquesta fotografia dels seus pares.  
En Jordi i Mercè, l'acabava de rebre de la residència on són. Mercè, la nostra Mercè fa temps que gairebé no parla i sembla viure en un món molt íntim.
En Jordi segueix la seva rutina rondinaire però servicial. Gràcies Cristina. M'he inscrit en un curs de setze dies del Institut d'Enric Corbera, pot ser clarificador: cerco aquesta por "que no tinc" i que sembla que m'ha paralitzat en aquesta vida. Gràcies. 
Els dies es donen la mà en silenci i confinament. El Crist pren el seu espai en aquest avatar que hem fabricat per viure una experiència física en la personalitat, en el meu cas de dona.

Visc moments de tot, instants en que sóc plenament conscient de Ser Esència i instants absurdament atrapada en unes creències que no duen en lloc. 

Seguim en contacte amb Núria Balauder la seva família com ella mateixa segueixen bé. M'ha enviat aquesta fotografia del Jordi que han rebut mitjançant el Centre on Jordi viu i és feliç. Si en Jordi ha acceptat el fet de viure i allà viu  en grup, una comunitat que l'estima, l'entén i són semblants a ell. Treballen en jardineria, en montatge de petites peces mecàniques, però sobre tot en cobrir les necessitats de la comunitat. Gràcies per la teva estimació Jordi, gràcies.

Diumenge 5 d'abril del 2020
. Avui, per a les comunitats catòliques és el dia de palmes. Temps era temps en que en el meu grup familiar es celebrava aquest dia... 
Enguany, jo que sé. Aquest confinament, que ens porta a viure una experiència de silenci si o si. On el "quedat a casa" és signe de solidaritat. Una experiència de que no hi ha ningú al carrer o pràcticament ningú. On el planeta terra es recupera ràpidament en està el major de la població tancat al seu cau, em porta a sorprendrem del fet de viure senzillament i confirmar que: no em manca res: el Senyor em regala tot el que em cal. Gràcies Pare/Mare Tu omples l'Existència de Goig.

El dimedres dia vuit he sostingut una llarga conversa per vido-chat amb Candy Beltran Lledó, em demanava si li volia explicar trets del seu avi, un avi de qui sent parlar constantment a la seva mare Pepita d'una manera incoherent. 
Li sembla que escoltant un altre versió ho comprendrà amb més amplitud. Va ser un goig dialogar amb ella. 
Gràcies a la Vida per aquest regal.
Dilluns 13 d'abril de 2018, a mig matí em telefona en Carles Ferrer Lledó, el fill gran de Núria Lledó Viola i en Carles un noi de Denia, Castelló amb qui Núria es va casar el 1962. En Carles va néixer el 15 d'agost de 1963, dos anys més tard el seu germà Josep i el 1973, la seva germana petita amb qui no es parla. Carles està aparellat des del 1998 amb Patricia una noia que l'estima i el compren i amb qui tenen una nena nascuda el 3 de març del 2005. Eren gairebé les tres de la tarda que tancaven el diàleg. Més enllà del confinament la seva cosina Candy i ell volen venir a parlar amb mi personalment. Aquests són una petita mostra dels teus nets pare. els entrego a l'Esperit Sant com totes les relacions que duc al cor per beneir-los amb Ell. Amén. 
La setmana Santa
se'n va amarada per la Resurrecció de l'Amor del Crist manifestat en la nostra petita vida. Gràcies Amor Tú omples la nostra realitat i l'entregues al Pare/Mare Etern que ens ha creat per donar-se a sí mateix la plenitud de l'amor Creador Etern. Sense temps ni espai. 
La setmana segueix el ritme, els qui treballen en feines essencials el dimarts dia 14 van posar-se en marxa, els nens segueixen tancats a casa i nosaltres els avis també. Tot plegat un present que el visc moment a moment. "El Padre y yo somos Uno, yo sin el Padre nada puedo, más el Padre a través de mi Crea el Instante. Antes que el Verbo Ello És y sin Ello Nada Existe. Todo lo extiende y Todo lo Completa. Indivisible en Sí Mismo Se Manifiesta Absoluto en Todo. Amén. 
Jueves 16 de abril del 2020. Por la mañana Carolina Herrera Villada, Tarde Neus sube a tomar un café conmigo. Sonó el mobil y apareció Jaime Nicolau Fernàdez. Y el Todo completo la pequeña criatura que lo manifiesta. Y el perdón se hizo Luz y de la Luz surgió el Verbo. Nada Es sin el Todo, Todo Es en la Nada. Gracias al Eterno que Une lo que nunca se separó. Somos en la Expresión del Ser en la Multiplicidad de Manifestación. Gracias, gracias, gracias. Y la noche en su extensión alcanzará el dia. Y un nuevo amancer me comtemplará sonreir y seguir la vereda que me lleva al Hogar del Amado.
Ven pronto Amado que el Corazón sin Ti no sabe de gozo ni de paz. La confianza está en la convicción de Tu Llegada. Te espero Amado no Te tardes. Soy en Ti, por Ti y paraTi. Amén. 
Los àngeles del Eterno abren caminos de regreso al Hogar. Me dejo en Él y espero confiada: sabiendo que Eternamente está Presente aunque yo de Él esté ausente.. Amor, Amado y Amador aquí estoy en espera de Tu llegada.

Divendres 17 d'abril del 2020: i ... ara qué Pare/Mare Etern. Aquí estem Senyor al Teu Servei. Dissabte 18 d'abril del 2020. A la tarda vaig veure una mini sèrie, quatre episodis d'uns quaranta-cinc minuts cada un, que em recomanà Neus. Unorthodox, explica una història real d'una noia jueva educada al barri jueu més ortodox de New.York. Dura, sorprenent i tendre alhora. Valenta en expressar l'anhel de la noia per viure la seva pròpia vida havent de fugir del seu món matern. 
M'ha dut directe a Eugen Orowitz o Michael Landon. Pot molt bé ser l'història amarga de la seva mare. Una mare profundament amargada i que sempre li mostrà l'odi que li tenia pel sol fet d'haver nascut d'ella.
L'història personal de cadascú pot ser profundament trista i silent. 
Segons com entenem les creences religioses, comvertim l'Amro a Déu en una obligació impossibe de complir. L'Amor mai pot ser obligat: es dóna gratuïtament com rebem la Vida.
Michael em fa sentir que s'ha retrobat amb el millor de la seva mare: que tot ha passat i que només l'Amor Original els queda del que han viscut. Amén!.
Dimecres 22 d'abril,
són poc més de les dues de la matinada, he acabat el video dedicat al papà de Neus Pallarès. Ha quedat senzill i sentit. Li he posat tot el cor. Ara prepararem l'àlbum fotogràfic que li regalem.

Plou, tot el que va de setmana plou.  Sant Jordi ve mullat. Pel confinament, no hi haurà paredetes, no hi haurà fira de roses, no hi haurà signatura de llibreters arreu. Tots tancats a casa per ordre del govern. apa!  
Divendres 24 d'abril de 2020. Sant Jordi és temps fugit. La vida s'esmuny a càmara lenta i alhora ràpidament. Visc sense temps tot és serè i calm. Neus segueix acompanyant-me els migdies a peendre cafè. Neus Pallarès, Anna Ma Margarit, Assumpta Margarit, Gemma Casas... són les dones amb família que sento avançar en un present incert però confiat. Confien en quelcom que senten dins seu i que tenen la certesa que no els fallarà. Ja n'hi ha prou, aquesta certesa és l'Amor que comparteixen amb la seva colla.

Aquest Amor obre al grup a una societat que es mou en equip. Endavant estimades cal que mantingueu el Nord ben clar en la vostra mirada. 
Avui al migdia Glòria Lomas m'ha fet una video-trucada, em volia proposar i convencem d'anar a Girona per acabar de passar el confinament i veure si ens sentim còmodes en la convivència. Gràcies però no. Vull viure aquests canvi social a casa, aquí on hem viscut amb la mare. Vull viure'l amb els pares petits i totalment entregada al Pare/Mare Etern que em sostè en el Seu Pensament Creador. Gràcies Pare/Mare: Ets aquí. 
Dissabte 25 d'abril de 2020. Avui pujaré un video que he muntat per a celebrar la Diada de Sant Jordi, tota confinada a casa. En el video, però, no es nota el confinament! 
27 d'abril del 2020: tots confinats

Dimarts 28 d'abril del 2020. La Mare de Déu de Montserrat tots confinats. El confinament s'ha notat molt al Montserrat. La vetlla de la Mare de Déu celebrada per la comunitat amb la Basílica buida, em va fer sentir la meravella de la Voluntat de Déu. En el blogger "El Nostra Montserrat" he fet una entrada on ho explico més o menys. També aquí ho vull fer present. 

També deixar assenyalat que el Diumenge 26 a la tarda torna a l'Origen Etern Mercè Balauder Rovira. Mercè però ja ens havia deixat feia uns cinc anys,va anar perdent la seva àgil capacitat cognitiva i es ve perdre en un món de pau que sempre li tenia un somriure als llavis. Adéu Mercè i gràcies al Pare/Mare Etern que va entrecreuar els nostres camins. Ens vam trobar i ens vam reconèixer. M'ho ha comunicat la seva filla Cristina avui, dimarts dia 28 a la tarda. Gràcies Cristina per evocar l'afecte sincer que ens unia amb la teva mare. Gràcies.


La Diada de la Patrona va ser serena a casa. Al matí del dilluns 27 vam esmorzar amb Neus i Carolina al menjador de casa. Es pot gaudir de millor goig? Gràcies Pare/Mare sempre Us manifesteu en el dia present. Gràcies. Més videos casolans aquest és "Sant Jordi a la Cova de Montserrat" I... Continuem amb l'atenció centrada en l'instant present. L'abril enguany s'ha endut a Mercè Balauder. Descansa en Pau germana i gaudeix de la Llum Eternal. 
Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible probar la verdadera pérdida-.