COR PERDONAT: 2020 Autopista hacia el Cielo

Març 2020 dies 1-2-3-4 dimecres. Som a dimecres tarda. Tot sembla aturat al pensament s'obre pas en el silenci. El pensament un pensament, que en porta d'altres... Estimar, tristesa, solitud, expressió.

Hem engegat el mes de març.

El Casal de la Gent Gran de Navas vol prendre protagonisme en aquests moments. Un jove madrileny casat amb una catalana han vingut a viure al barri.

Ell, Donato està especialitzat en radiofonia i vol engegar un petit programa radiofònic fet al Casal. L'animadora del Casal, actualment, Anna m'hi ha convidat així com a Carme Martí, Manel i Josep Ma, som quatre veus del Casal que engeguem una nova aventura de grup... Ostres:

El dijous dia 5 a la tarda sorpresa: la Coral Gent Gran Cantem, feien una actuació al casal Verge de Gràcia, a l'església dels Josepts. M'ho havia dit Teresa Pons i cap allà que vaig anar. Feia molts anys que no hi havia entrat: La capella del Sagrari és presidida per la Mare de Déu de Montserrat.

Aquest vitrall sempre m'acompanyat en la memòria, des que un dia de juliol de 1975 vaig entrar a pregar i plorar davant el Sagrari.

Avui tot són alegria i cantúries.

Els membres de la Coral m'han volgut fer un reconeixement com a organitzadora del seu grup de cantaires. Gràcies amics.

M'han preguntat si hi tornaré: no, ara per ara les ganes de cantar les tinc de vacances i no pensen pas tornar. Després he marxat sola, he passat per la capella i he agraït a la Mare Eterna tot el suport que sempre m'ha donat i em dona. Gràcies Mare per tot, pels petits pares que m'has donat en aquesta vida, també pels germans, oncles, amics.

Gràcies he tingut el millor equip per aprendre el que em calia aprendre i encara estic aprenent. Gràcies!

Aprendre que només som Amor Incondicionat, per a mi, és un procès lent i calmat. Centrar l'atenció en l'obsevació del instant present m'és difícil, el pensament va cap enrere i cap endvant. Centrar-lo ara i aquí, vol dir, segons comprenc, estar atend.

Dijous 12 març 2020 a la tarda Glòria Lomas va voler compartir amb mi un benerar sopar. També hi havia una proposta: vols venir a confinar-te a Girona? Creus que ens confinarant, Glòria? -Sí, segur- Dons no, gràcies estimada. Si hem de viure una quarantena impensada la vull viure a casa, amb els pares, amb els germans, amb tants amics que m'han passat al davant en el retorn a l'Origen d'Amor que ens regala la vida.

Conectarè on-line amb les veus que jo sé comprendre, quan estigui cansada amb quedaré al llit i quna no tingui son ni paciència per eatar al llit m'estaré a l'ordinador. Ho entenc -em diu Glòria-.
Passem una estona joiosa juntes i se'n va Fins a reveure Glòria, també a ella li ve un moment difícil té l'agenda anul·lada de feina per a tot l'any. El turisme amb el ·coronavirus" s'ha enfonsat.

El virus que ens tancarà a tots els que vivim en segona fila a casa i els petits escolars també. Aquí veiem una fotografia que tardaré a poder fer-ne un altre. És al carrer Trinxant per sobre de l'Av Meridiana, m'agrada fer aquest camí. Ara però és un record en el present.

Divendres 13 de març 2020. Neus Pallarès em va deixar llegir juntament amb ella una trilogia força interessant: La trilogia del Bazan" De Dolores Redondo. Neus va pel segon i em deixa el primer i ens anem encalçant. ´És una trilogia de "lladres, bruixes, egotes (catars), assassinats i passions.

He passat hores i dies llegint-la, avui divndres 13 al vespre n'he acabat la lectura. Dilluns 15, ja li podré tornar els tres llibres: ja tinc jo tota la col·lecció llegida. I després de llegir una "trilogia" de por ara cal viure'l en viu i en directe: el COVID-19.

Sí, el divnedres 13, Neus i Enrique, vam dinar al "Timbalest" amb els seus amics. A les 5 de la tarda el "Timbalet tancava portes per "confinament"

Des del dissabte 14 de març de 2020, per cert dia de Santa Matilde estem confinats, només podem sortir per anar al més necessari. La consigna és quedat a casa perquè no t'infectin i per a no infectar a ningú. som-hi que ballarem!

El timbalet va tancar el divendres 13 a la tarda, al migdia encara hi vam dinar amb Neus, Ma Eva i Isabel, una senyora encantadora, veterinària i que té una botiga a l'altre banda del passeig Maragall, la veig des del balcó.

Isabel és veterinària la seva botiga és l'única supervivent del "coronavirus" les altres botigues que veig des del balcó totes tancades per ordre dels governs, que amb això sí s'han posat d'acord.

Dilluns 15 de març de 2020 vaig tornar els llibres de "la trilogia del Bazan" a Neus. Huf, amb molt de gust!

Sembla que el virus va començar el camí en una província de la Xina a finals de desembre, de sobta s'havia establert a Itàlia amb força mortaldat i ara el tenim instal·lat a Espanya. Primer ens ho vam emprendre com una grip, més o menys agressiva, però nois, ara estem tots tancats a casa per ordre del govern. allunyats de qualsevol possible relació de contacte.

Dijous 19 de març del 2020. Sant Josep. Els avis de les residències no podem sortir ni rebre visites. Els hospitals estan absolutament saturats i el personal sanitari esgotat per manca de personal i mitjans. Estem dons experimentant unes situacions mai conegudes per les generacions actuals.

Anna Ma Margarit és a primera linea de risc. Ella treballa a la residència d'avis de Sant Esteve Sesrovires, és la cap de bogaderia.

Està molt cansada però de moment encara pot anar a dormir a casa. En Xavi i Albert també són a casa. La resta de la família tothom confinat però bé.

Aquí a l'escala Neus treballa, ara li han retallat la jornada laboral obre de 9 a 15. Millor per a ella. Carolina ve només el dilluns i em va a comprar i, a Chelif li he donat festa fins que tot es normalitzi, la coordinadora però m'ha trucat per dir-me que mentre duri l'estat d'emergència em vindrà cada quinze dies: el que vostès diguin. faltaria més.

Pregària des del Santuari de Montserrat.

El passat dilluns dia 23 de març del 2020 vaig demanar a Carolina que em fes una fotografia asseguda al balcó. Cal gaudir de la primavera que ja és present, de l'àrbre que desplega les seves fulles novelles amb goig, a Barcelona ha baixat la contaminació un 60%, poca broma. El passeig Maragall és, gairebé buit de cotxes i de gent. Som presents en el silenci i cal gaudir-lo.

El telefon de casa també es fa present: Ma Teresa Segarra, Helena Cordon, Glòria Lomas, etc..

Em recorden, gràcies amics, com sempre per ser-hi.

Voldria poder expressar el que sento en aquests moments, però de fet el que més representa el que visc és el goig del silenci. La màquina del pensament és silent, la meva atenció s'enfoca en la Presència que pren la imatge d'en Michael Landon d'en Victor French per fer-se notar al meu entorn.

La mare, l'estimada mareta que m'acompanya amb tendresa. No em cal res més.
Honestament el que desitjo és poder entregar el físic i deixar l'ànima lliure pel servei, però ara per ara, sembla que l'Esperit Etern em vol sostenir en forma física: així ho accepto.

També el dilluns dia 23

en Sergi Torres, que tenia programada la trobada al teatre Goya de Barcelona, va decidir fer-la on-line i la vaig seguir, gràcies per aquest regal a la vida.

El dimarts 24 de març del 2020, amb Neus vam viure una estranya experiència. Em sentia molt cansada i estava al llit, quan van entrar dos joves policies amb Neus. Degut a que jo tenia el mobil tancat, és clar no vaig respondre a les seves trucades, es va espantar i va trucar al 061, i la van derivar a la patrulla per constatar el meu estat. Foc d'encenalls que ens van despertar una rialla.

Dijous 26 de març del 2020 em telefonava Marina Acarreta per dir-me que el dia 24 la seva amiga Fina havia estat ingressada amb la amenaça de demanar l'ajut de la policia, perquè tenia molta febre, Ella, però es negava a ser ingressada, l'amenaça d'avisar a la policia de l'amiga que viu amb ella, Carmela, la va fer decidir a acceptar l'ingrés que li proposava el metge d'urgències. Va ingressar a l'Hospital del Sagrat Cor.

Va traspassar el 25 de març de 2020
Descansa en Pau Fina i corre a l'encontre de la Mestra del Amor Rosa Ma Winn t'espera amb el cor obert. Ella t'acompanya al teu nou servei. La vida és una consciencia infinita sostinguda per l'Esència Incondicional Mai Creada i Font de tot el que Vibra. Gaudeix del retorn a L'origen Etern amiga, Comences una nova expressió del Ser. Viu-lo i sigues plena i feliç.

Deixeu-me insertar aquest video del dilluns 10 de febrer del 2020 del encontre d'en Sergi Torres al teatre Goya de Barcelona. Fins ara l'últim ja que el març, com hem vist més amunt va ser fet des de casa seva: recordem que estem confinats en nom del "coronavirus"

Som divendres 27 de març del 2020.

Com dèiem ahir...

Per a aquest cap de setmana s''espera el punt més alt de risc a Espanya i, ara sí, Catalunya es a Espanya. Arribar a preparar aquesta fotografia per a mi era impensable. Gràcies a l'Eterna Font de Vida que Som, perquè lens ha Creat en Ell/ella, ara la puc presentar. Me la puc regalar i alhora regalar-la a tots els qui hem viscut la experiència familiar vinculada a la família Lomas-Subirats, Casal-Lomas, Lomas-Gonzales, Lledó.Lomas, Casas Rovira.

Contemplar a l'àvia Matilde com a la nena que més o menys amb cinc anys va perdre primer al pare i després la gernaneta que jugava amb ella: Teresa, degué senyalar els seus sentiments per sempre.

Així com el nou casament de la seva mare amb l'avi Sorribas, un senyor viduu amb tres filles el més petit de la mateixa edat que l'àvia. A nou anys l'àvia estava treballant a la pastisseria Serra de Barcelona, ubicada al carrer de l'Argenteria, avui desapareguda. L'àvia va passar a servir de camerera a casa de la familia Busquets, una familia benestand també a Barcelona. Es va convertir en una senyoreta per casar-se amb un carreter de la Cooperativa Vinícola del Panedés. No va ser fàcil.

Avia gràcies per totes les situacions compartides que ens han permès reconèixe'ns ara i aquí com la Unitat que Som. Mai n'hi ha dos. Gràcies dons pel suport que m'has regalat per obrir-me, en aquesta vida present, a la Consciència que Som.

Diumenge 29 de març del 2020. Espanya està aïllada, només funcionen els serveis imprescindibles. Diuen que fins el 10 d'abril, però pot ser més llarg. Neus Pallarès m'ha comunicat que l'Hospital de Sant Pau, la seva empresa, l'ha confina a casa fins a nova ordre. això vol dir que no vindrà a treballar. Ara ens veurem per Messenger, apa!

Ni per un moment imaginem que en Michael Landon, m'hagi abandonat. Aquí estan els nostres àngels en Jonathan i Marck, ni que aquí només hi veiem a Jonathan vestit de taxista:

Per si de cas em vestiré per emprendre el viatge amb ell.

Si el que cal, es revisar possibles ressentiments amagats: som´hi!

Dimarts 31 de març del 2020. El mes de març s'acomiada. Ara mateix ens hem acomiadat de la video-conferència del taller d'expressió amb Jorge Lomar. Avui ha tocat "la ferida". La creença en la separació del nostre Origen Esencial. Però el que vull expressar ara és el regal que hem va fer en Marc Bach, l'amic que l'any 2018 m'ha acompanyar a Núria. M'ha enviat un video d'un sacerdot, dels que oficien als Tanatoris, de fet em sembla que va ser l'oficiant en el comiat del pare de Neus pallarès.

És el pare Jaume Camarasa, ell explica públicament la seva experiència més enllà de la mort i el seu retorn. El que m'ha cridat l'atenció és que en enllestir la conferència i tornar al seu seient es veuen les imatges de Xavier Pedro, a la fotografia no es veu, però si Blanca Bargalló. El pare Camarasa seu al seu costat.

Aquí tenim el video en qüestió. És una bona eina, sobretot si notem que aquesta convocatòria deu ser de l'any 2016. Escoltar aquestes paraules dels llavis d'un sacerdot, eixampla el cor.Gràcies Blanca per venir a saludar-me en aquests moments i fer-t'hi present. En aquesta fotografia veiem clarament a Blanca, lluminosa i transparent tal com va viure, tal com És. Crística.