dissabte, 2 de maig del 2020

2020 Autopista hacia el Cielo

Dissabte 2 de maig 2020. 

Gairebé són les deu de la nit. Ve la nit, murmuris he senti. El somni clou la finestra i...
"Mi noble caballo, Pinto, tú caminito aprendió. Cuandosea un hombre bueno por ese camino volvere yo. Ahora soy un condenado, como fiera perseguido, pero ten fe que volveré a enfrentarme con la vida..."

Socialment vivim una situació incerta. En realitat mai hi ha certesa de cap mena, el moment és sempre absolut en sí mateix i té la certesa de continuïtat, però aquesta continuïtat és innocent i transparent. Absolutament disponible per a qualsevol situació que la vibració de l'energia presenti. Els dies passen senzillament tal com és la vida: senzilla. 

Som dimarts dia 5 de maig del 2020, poc a pco els governs ens autoritzen a treure el nas al carrer, malgrat assegurar-nos que si ens portem malament el "virus atacara de nou" són molt divertits. Enrere i queda el curset de cins hores que he fet on-line amb Enric Corbera, on ha expressat la seva expreiènci amb el Curs de Miracles. Han estat unes hores alegrement creatives.

Avui hem compartit dinar amb Neus, hem celebrat l'onzè aniversari de la última operació que m'han fet fins avui: sí, ja han passat onze anys. Una bella imatge del Paradís, el Crist contempla a la parella primigènia i els acompanya. L'experiència en parella és: bona, bella i santa. Amén. 

Ha estat una bella celebració, Neus ha recordat que aquell dia, van berenar-sopar amb el meu germà Rafel i Teresa, no recordava s'hi hi havia Rosa Balague. Ja estava a l'habitació, aquella nit em va acompanyar Núria. 
Temps era temps. Som ara i aquí: i ara què Pare: que Et puc ofrenar? 

A la tarda he trucat a Marina Acarreta, Rosa Ma Winn s'hi ha fet present i ens abraçat amb tal tendresa que he sentit que Rosa Ma, Fina i Lissbet ens regalaven l'Instant Sant i el compartiem, Al Cel canten els àngels.
Al vespre video-conferència amb J. Lomar, el curs d'Expressió ja té quinze setmanes, a mitjans de junt acabem. Gràcies Pare/Mare per aquest present, Gràcies. Nit: Autopista al Cielo, temp 2 -10-11: el monstruo. Magnífica. Fotografia un jovenissim Michael Landon 1958. 



Diumenge 31 de maig del 2020.
És Pasqüa Granada., temps de gaudir dels fruits. Ahir vam passar gairebé tot el dia juntes am Isabel Dominguez, contemplant-nos com a l'expressió diferenciada d'una mateix amor femení o expressió de la Ment Eterna quan es mostra en l'expressió més minúscula. 
Va ser un bon dia, Gràcies. 
Aquest llarg cap de setmana les famílies ja es poden retrobar, les terrasses de les cafeteries són posades, a dins però no s'hi pot entrar.

Temps nous d'una societat encarcarada per la por, semblem atrapats en un cercle viciós d'on no sabem sortir perquè ens fa por estimat a l'altre com a nosaltres mateixos o tal vegada perquè no ens estimem ni a nosaltres. 
No ho diguis a ningú. Aquesta última setmana l'he passat preparant aquest video. M'agrada em fa sentir estimada i que m'estimo. em fa sentir perdonada i amb capacitat per perdonar-me. 
Així acomiadem el mes de maig, el mes de les flors. La Via de la Maestria "Transformació" -No os es posible sufrir el sueño de la separación-.