Dimecres 1 d'abril del 2020. Portem divuit dies de confinació a casa. Un petit virus s'estés per tot el món. Afecta a les persones amb simptomatologia griposa, malestar, febre i quan és més agressiva afecta el sistema respiratori.
Als Estats Unitd d'America, també s'hi ha instal·lat, desbordant els sistemes d'atenció totlamnet, també podem parlar de Sudamerica, Afríca, el virus és reuu on hi ha péssers hmans.
Amb la "Escuela del perdón" seguin treballant "la Via de la Maestria. Un llibre escrit en escriptura automàtica donat per Yeshua a Jon Marc Hammer "Jayem". Gràcies Pare&Mare Etern mai ens deixeu! 
Dijous dia 2 d'abril del 2020, és un dia càlid. He telefonat a Cristina Soler Balauder, se'ns ha regalat una bona comunicació. a la tarda m'ha enviat aquesta fotografia dels seus pares.
En Jordi i Mercè, l'acabava de rebre de la residència on són. Mercè, la nostra Mercè fa temps que gairebé no parla i sembla viure en un món molt íntim. 
En Jordi segueix la seva rutina rondinaire però servicial. Gràcies Cristina. M'he inscrit en un curs de setze dies del Institut d'Enric Corbera, pot ser clarificador: cerco aquesta por "que no tinc" i que sembla que m'ha paralitzat en aquesta vida. Gràcies.
Visc moments de tot, instants en que sóc plenament conscient de Ser Esència i instants absurdament atrapada en unes creències que no duen en lloc.
Seguim en contacte amb Núria Balauder la seva família com ella mateixa segueixen bé. M'ha enviat aquesta fotografia del Jordi que han rebut mitjançant el Centre on Jordi viu i és feliç. Si en Jordi ha acceptat el fet de viure i allà viu en grup, una comunitat que l'estima, l'entén i són semblants a ell. Treballen en jardineria, en montatge de petites peces mecàniques, però sobre tot en cobrir les necessitats de la comunitat. Gràcies per la teva estimació Jordi, gràcies.
Seguim en contacte amb Núria Balauder la seva família com ella mateixa segueixen bé. M'ha enviat aquesta fotografia del Jordi que han rebut mitjançant el Centre on Jordi viu i és feliç. Si en Jordi ha acceptat el fet de viure i allà viu en grup, una comunitat que l'estima, l'entén i són semblants a ell. Treballen en jardineria, en montatge de petites peces mecàniques, però sobre tot en cobrir les necessitats de la comunitat. Gràcies per la teva estimació Jordi, gràcies.
Diumenge 5 d'abril del 2020. Avui, per a les comunitats catòliques és el dia de palmes. Temps era temps en que en el meu grup familiar es celebrava aquest dia...
Enguany, jo que sé. Aquest confinament, que ens porta a viure una experiència de silenci si o si. On el "quedat a casa" és signe de solidaritat. Una experiència de que no hi ha ningú al carrer o pràcticament ningú. On el planeta terra es recupera ràpidament en està el major de la població tancat al seu cau, em porta a sorprendrem del fet de viure senzillament i confirmar que: no em manca res: el Senyor em regala tot el que em cal. Gràcies Pare/Mare Tu omples l'Existència de Goig. 
El dimedres dia vuit he sostingut una llarga conversa per vido-chat amb Candy Beltran Lledó, em demanava si li volia explicar trets del seu avi, un avi de qui sent parlar constantment a la seva mare Pepita d'una manera incoherent.
El dimedres dia vuit he sostingut una llarga conversa per vido-chat amb Candy Beltran Lledó, em demanava si li volia explicar trets del seu avi, un avi de qui sent parlar constantment a la seva mare Pepita d'una manera incoherent.
Li sembla que escoltant un altre versió ho comprendrà amb més amplitud. Va ser un goig dialogar amb ella.
Gràcies a la Vida per aquest regal.
Dilluns 13 d'abril de 2018, a mig matí em telefona en Carles Ferrer Lledó, el fill gran de Núria Lledó Viola i en Carles un noi de Denia, Castelló amb qui Núria es va casar el 1962. En Carles va néixer el 15 d'agost de 1963, dos anys més tard el seu germà Josep i el 1973, la seva germana petita amb qui no es parla. Carles està aparellat des del 1998 amb Patricia una noia que l'estima i el compren i amb qui tenen una nena nascuda el 3 de març del 2005. Eren gairebé les tres de la tarda que tancaven el diàleg. Més enllà del confinament la seva cosina Candy i ell volen venir a parlar amb mi personalment. Aquests són una petita mostra dels teus nets pare. els entrego a l'Esperit Sant com totes les relacions que duc al cor per beneir-los amb Ell. Amén.
La setmana Santa se'n va amarada per la Resurrecció de l'Amor del Crist manifestat en la nostra petita vida. Gràcies Amor Tú omples la nostra realitat i l'entregues al Pare/Mare Etern que ens ha creat per donar-se a sí mateix la plenitud de l'amor Creador Etern. Sense temps ni espai. 
La setmana segueix el ritme, els qui treballen en feines essencials el dimarts dia 14 van posar-se en marxa, els nens segueixen tancats a casa i nosaltres els avis també. Tot plegat un present que el visc moment a moment. "El Padre y yo somos Uno, yo sin el Padre nada puedo, más el Padre a través de mi Crea el Instante. Antes que el Verbo Ello És y sin Ello Nada Existe. Todo lo extiende y Todo lo Completa. Indivisible en Sí Mismo Se Manifiesta Absoluto en Todo. Amén. 
Jueves 16 de abril del 2020. Por la mañana Carolina Herrera Villada, Tarde Neus sube a tomar un café conmigo. Sonó el mobil y apareció Jaime Nicolau Fernàdez. Y el Todo completo la pequeña criatura que lo manifiesta. Y el perdón se hizo Luz y de la Luz surgió el Verbo. Nada Es sin el Todo, Todo Es en la Nada. Gracias al Eterno que Une lo que nunca se separó. Somos en la Expresión del Ser en la Multiplicidad de Manifestación. Gracias, gracias, gracias. Y la noche en su extensión alcanzará el dia. Y un nuevo amancer me comtemplará sonreir y seguir la vereda que me lleva al Hogar del Amado. 
Ven pronto Amado que el Corazón sin Ti no sabe de gozo ni de paz. La confianza está en la convicción de Tu Llegada. Te espero Amado no Te tardes. Soy en Ti, por Ti y paraTi. Amén. Los àngeles del Eterno abren caminos de regreso al Hogar. Me dejo en Él y espero confiada: sabiendo que Eternamente está Presente aunque yo de Él esté ausente.. Amor, Amado y Amador aquí estoy en espera de Tu llegada.
Divendres 17 d'abril del 2020: i ... ara qué Pare/Mare Etern. Aquí estem Senyor al Teu Servei. Dissabte 18 d'abril del 2020. A la tarda vaig veure una mini sèrie, quatre episodis d'uns quaranta-cinc minuts cada un, que em recomanà Neus. Unorthodox, explica una història real d'una noia jueva educada al barri jueu més ortodox de New.York. Dura, sorprenent i tendre alhora. Valenta en expressar l'anhel de la noia per viure la seva pròpia vida havent de fugir del seu món matern.
M'ha dut directe a Eugen Orowitz o Michael Landon. Pot molt bé ser l'història amarga de la seva mare. Una mare profundament amargada i que sempre li mostrà l'odi que li tenia pel sol fet d'haver nascut d'ella. 
L'història personal de cadascú pot ser profundament trista i silent.
Segons com entenem les creences religioses, comvertim l'Amro a Déu en una obligació impossibe de complir. L'Amor mai pot ser obligat: es dóna gratuïtament com rebem la Vida.
Michael em fa sentir que s'ha retrobat amb el millor de la seva mare: que tot ha passat i que només l'Amor Original els queda del que han viscut. Amén!.
Dimecres 22 d'abril, són poc més de les dues de la matinada, he acabat el video dedicat al papà de Neus Pallarès. Ha quedat senzill i sentit. Li he posat tot el cor. Ara prepararem l'àlbum fotogràfic que li regalem.
Plou, tot el que va de setmana plou. Sant Jordi ve mullat. Pel confinament, no hi haurà paredetes, no hi haurà fira de roses, no hi haurà signatura de llibreters arreu. Tots tancats a casa per ordre del govern. apa!
Divendres 24 d'abril de 2020. Sant Jordi és temps fugit. La vida s'esmuny a càmara lenta i alhora ràpidament. Visc sense temps tot és serè i calm. Neus segueix acompanyant-me els migdies a peendre cafè. Neus Pallarès, Anna Ma Margarit, Assumpta Margarit, Gemma Casas... són les dones amb família que sento avançar en un present incert però confiat. Confien en quelcom que senten dins seu i que tenen la certesa que no els fallarà. Ja n'hi ha prou, aquesta certesa és l'Amor que comparteixen amb la seva colla.
Aquest Amor obre al grup a una societat que es mou en equip. Endavant estimades cal que mantingueu el Nord ben clar en la vostra mirada. Avui al migdia Glòria Lomas m'ha fet una video-trucada, em volia proposar i convencem d'anar a Girona per acabar de passar el confinament i veure si ens sentim còmodes en la convivència. Gràcies però no. Vull viure aquests canvi social a casa, aquí on hem viscut amb la mare. Vull viure'l amb els pares petits i totalment entregada al Pare/Mare Etern que em sostè en el Seu Pensament Creador. Gràcies Pare/Mare: Ets aquí.
Dissabte 25 d'abril de 2020. Avui pujaré un video que he muntat per a celebrar la Diada de Sant Jordi, tota confinada a casa. En el video, però, no es nota el confinament!
També deixar assenyalat que el Diumenge 26 a la tarda torna a l'Origen Etern Mercè Balauder Rovira. Mercè però ja ens havia deixat feia uns cinc anys,va anar perdent la seva àgil capacitat cognitiva i es ve perdre en un món de pau que sempre li tenia un somriure als llavis. Adéu Mercè i gràcies al Pare/Mare Etern que va entrecreuar els nostres camins. Ens vam trobar i ens vam reconèixer. M'ho ha comunicat la seva filla Cristina avui, dimarts dia 28 a la tarda. Gràcies Cristina per evocar l'afecte sincer que ens unia amb la teva mare. Gràcies.
Plou, tot el que va de setmana plou. Sant Jordi ve mullat. Pel confinament, no hi haurà paredetes, no hi haurà fira de roses, no hi haurà signatura de llibreters arreu. Tots tancats a casa per ordre del govern. apa!
Dissabte 25 d'abril de 2020. Avui pujaré un video que he muntat per a celebrar la Diada de Sant Jordi, tota confinada a casa. En el video, però, no es nota el confinament!
Dimarts 28 d'abril del 2020. La Mare de Déu de Montserrat tots confinats. El confinament s'ha notat molt al Montserrat. La vetlla de la Mare de Déu celebrada per la comunitat amb la Basílica buida, em va fer sentir la meravella de la Voluntat de Déu. En el blogger "El Nostra Montserrat" he fet una entrada on ho explico més o menys. També aquí ho vull fer present.
La Diada de la Patrona va ser serena a casa. Al matí del dilluns 27 vam esmorzar amb Neus i Carolina al menjador de casa. Es pot gaudir de millor goig? Gràcies Pare/Mare sempre Us manifesteu en el dia present. Gràcies. Més videos casolans aquest és "Sant Jordi a la Cova de Montserrat" I... Continuem amb l'atenció centrada en l'instant present. L'abril enguany s'ha endut a Mercè Balauder. Descansa en Pau germana i gaudeix de la Llum Eternal.
Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible probar la verdadera pérdida-.
enllaç a Juliol - setembre 2020
Maig 2020
Dissabte 2 de maig 2020.
Gairebé són les deu de la nit. Ve la nit, murmuris he senti. El somni clou la finestra i...
"Mi noble caballo, Pinto, tú caminito aprendió. Cuandosea un hombre bueno por ese camino volvere yo. Ahora soy un condenado, como fiera perseguido, pero ten fe que volveré a enfrentarme con la vida..."
Socialment vivim una situació incerta. En realitat mai hi ha certesa de cap mena, el moment és sempre absolut en sí mateix i té la certesa de continuïtat, però aquesta continuïtat és innocent i transparent. Absolutament disponible per a qualsevol situació que la vibració de l'energia presenti. Els dies passen senzillament tal com és la vida: senzilla.
Som dimarts dia 5 de maig del 2020, poc a pco els governs ens autoritzen a treure el nas al carrer, malgrat assegurar-nos que si ens portem malament el "virus atacara de nou" són molt divertits. Enrere i queda el curset de cins hores que he fet on-line amb Enric Corbera, on ha expressat la seva expreiènci amb el Curs de Miracles. Han estat unes hores alegrement creatives. 
Avui hem compartit dinar amb Neus, hem celebrat l'onzè aniversari de la última operació que m'han fet fins avui: sí, ja han passat onze anys. Una bella imatge del Paradís, el Crist contempla a la parella primigènia i els acompanya. L'experiència en parella és: bona, bella i santa. Amén.
Ha estat una bella celebració, Neus ha recordat que aquell dia, van berenar-sopar amb el meu germà Rafel i Teresa, no recordava s'hi hi havia Rosa Balague. Ja estava a l'habitació, aquella nit em va acompanyar Núria.
A la tarda he trucat a Marina Acarreta, Rosa Ma Winn s'hi ha fet present i ens abraçat amb tal tendresa que he sentit que Rosa Ma, Fina i Lissbet ens regalaven l'Instant Sant i el compartiem, Al Cel canten els àngels.
Diumenge 31 de maig del 2020.
Socialment vivim una situació incerta. En realitat mai hi ha certesa de cap mena, el moment és sempre absolut en sí mateix i té la certesa de continuïtat, però aquesta continuïtat és innocent i transparent. Absolutament disponible per a qualsevol situació que la vibració de l'energia presenti. Els dies passen senzillament tal com és la vida: senzilla.
Avui hem compartit dinar amb Neus, hem celebrat l'onzè aniversari de la última operació que m'han fet fins avui: sí, ja han passat onze anys. Una bella imatge del Paradís, el Crist contempla a la parella primigènia i els acompanya. L'experiència en parella és: bona, bella i santa. Amén.
Ha estat una bella celebració, Neus ha recordat que aquell dia, van berenar-sopar amb el meu germà Rafel i Teresa, no recordava s'hi hi havia Rosa Balague. Ja estava a l'habitació, aquella nit em va acompanyar Núria.
Temps era temps. Som ara i aquí: i ara què Pare: que Et puc ofrenar?
A la tarda he trucat a Marina Acarreta, Rosa Ma Winn s'hi ha fet present i ens abraçat amb tal tendresa que he sentit que Rosa Ma, Fina i Lissbet ens regalaven l'Instant Sant i el compartiem, Al Cel canten els àngels.
Al vespre video-conferència amb J. Lomar, el curs d'Expressió ja té quinze setmanes, a mitjans de junt acabem. Gràcies Pare/Mare per aquest present, Gràcies. Nit: Autopista al Cielo, temp 2 -10-11: el monstruo. Magnífica. Fotografia un jovenissim Michael Landon 1958.
És Pasqüa Granada., temps de gaudir dels fruits. Ahir vam passar gairebé tot el dia juntes am Isabel Dominguez, contemplant-nos com a l'expressió diferenciada d'una mateix amor femení o expressió de la Ment Eterna quan es mostra en l'expressió més minúscula.
Va ser un bon dia, Gràcies.
Aquest llarg cap de setmana les famílies ja es poden retrobar, les terrasses de les cafeteries són posades, a dins però no s'hi pot entrar. 
Temps nous d'una societat encarcarada per la por, semblem atrapats en un cercle viciós d'on no sabem sortir perquè ens fa por estimat a l'altre com a nosaltres mateixos o tal vegada perquè no ens estimem ni a nosaltres.
No ho diguis a ningú. Aquesta última setmana l'he passat preparant aquest video. M'agrada em fa sentir estimada i que m'estimo. em fa sentir perdonada i amb capacitat per perdonar-me.
Així acomiadem el mes de maig, el mes de les flors. La Via de la Maestria "Transformació" -No os es posible sufrir el sueño de la separación-.
"Mi noble caballo Pinto, tu caminito aprendió, cuando sea un hombre bueno por este camino volveré yo. Ahora soy un condenado...
.png)
Juny 2020
.png){kind=small}
Juny 2020
Dilluns 1 de juny 2020.
Tot instant és nou i obert a la plenitud. Cóm el visc jo? No ho sé. tot és nou, jo també ara em cal centrar-me en la proposta del present oberta a ser-hi o no, és indiferent la forma en que s'hagi d'expressar el retorn a l'Origen. sóc a Casa. Sí, una vegada més els nostres companys de cami, en Michael i en Victor són presents en aquest moment de joia, ells m'hi han acompanyat silenciosament. són àngels que abracen la vida i acompanyen a mirar de nou el moment. Mitjançant ells en aquest moment en mi l'Esperit Sant S'Expressa amb ells.
Gairebé acabem el dia, són a prop de les nou del vespre. tot seguit un episodi més de Highway to Heaven.
Gairebé acabem el dia, són a prop de les nou del vespre. tot seguit un episodi més de Highway to Heaven.
Vull pujar al blogger aquest video que he treballat a finals de maig. el vaig enllestir ahir i es el punt final d'un llarg recorregut, ara sí, m'he perdonat per estimar-lo.
"No ho diguis a ningú"
Dissabte 13, a la tarda de 17 a 21 i avui de 17 a 19. Ells han tancat les Sèptimes Jornades, jo la quarta 2016-2020. Entrem de ple a la pràctica del Yo Real, al reconeixement de la Veritat que Som, una veritat compartida.
Amb Jorge ho farem el dimarts. Ara comença el fet de viure moment a moment conectada amb l'Asència de la vida, amb la Unitat Trinitària: Plenitud,-Relació-Expressió.
Dimarts 16 de juny del 2020, comiat del taller de "Taller de Expresión"
"No ho diguis a ningú que et vaig amar, va ser un instant només de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia, va florir, va granar i es esfumar. Va ser un instant només més tant intens que sols en un instant cent anys passaren: desvaris, sofriments i ens amarem cent anys en un instant que fou immens. 
Avui el lleu sospir d'un cant serè remot sols resta el nostre oblit, per això ara el cel té un blau molt més intens d'aquell que va inspirar un amor immens, immens, immens, immens. No ho diguis a ningú que et vaig amar, va ser un instant només de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia: va florir, va granar i es va esfumar"
Som a Casa, a la Casa del Pare, el fill pròdig, el somniador, el dormit a despertat i ha tornat a Casa i el Pare/Mare l'esperava a la porta per a rebre'l, abraçar-lo i fer una Gran Festa celebrant el seu retorn. Celebrant que la Filiació és.
"No ho diguis a ningú que eta vaig amar, va ser un instant d'amor de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia: va florir, va granar i es va esfumar..."
Dissabte 13, a la tarda de 17 a 21 i avui de 17 a 19. Ells han tancat les Sèptimes Jornades, jo la quarta 2016-2020. Entrem de ple a la pràctica del Yo Real, al reconeixement de la Veritat que Som, una veritat compartida.
Diumenge 14 de juny del 2020
He la Vida va... Continuant amb l'aïllament convocat pel COVID19, tot ho fem on-line: al matí he gaudit de l'última tutoria amb Inma Martinez. Un hora més tard tancavem el curs d'expressió amb la Escuela del Perdón.el tancament de les Sèptimes Jornades del perdó no-dual de Girona s'ha fet on-line.
L'imatge del costat és del nou blogger dedicat a "Un Curso de Milagros" Poc a poc aniré expressant que representa en el meu dia aquesta no va experiència. De moment el goig de publicar cada dia mitjançant el Facebook, la pàgina de la lliçó diària. També he recuperat del Facebook, les imatges disperses del treball setmanal i les he publicades en una pàgina per any. A partir d'ara ho publicaré així, mitjançant el blogger. I, poca cosa més, o tal vegada sí. 
Avui, com diumenge passat ha estat un dia compartit amb Isabel Dominguez, aquests dos diumenges ella s'ha ocupat de fer el dinar, l'ha dut a casa i hem dinat juntes i conversat al llrg d'unes tardes en les que directament hi hem convidat al Crist i s'hi ha fet Present. Gràcies Amor Tú, sempre acompanyes el nostre retorn a Casa. 
La setmana que s'obre, demà porta activitats i preparació per a pujar a Montserrat el dia 22 dilluns.
Hi passaré uns dies, fins el 25 acompanyada, per Rosa Balague. Veurem. Rosa ha pogut travessar la COVID!9, la pregària ara és què pogui travessar les pors que bloquejen el millor d'ella. La pregària és per a ella i per ami, la pregunta és: què et bloqueja Montserrat? 
A primers de juny va tornar a l'Origen de la Vida en Jordi Soler, l'espòs de Mercè Balauder.
Va ser confús, perquè en Jordi va haver de ser ingressa, no tinc clar si va ser el 2 o 3 de de juny per pneumonia. Als hospitalitzats no els podies veure, així la seva filla Cristina s'informava per telefon. El vespre li deien que el seu pare estava estable i l'endemà seria portat a la Residència, i al matí següent li telefonaven per dir-li que havia trapassat.
Tot plegat per la familia va ser molt dur. El traspàs de Mercè el van poder viure de més a prop, en trapassar dede la Residència. El de Jordí va ser més difícil perquè a més confluir amb la saturació de les "morgues" 
Em va telefonar Cristina cap el dia 15 o 18 de juny quan ja estava enterrat. Cristina es va anar centrant per poder dir-li en Jordí, que també el papà haiva pujat al Cel.
Em va telefonar Cristina cap el dia 15 o 18 de juny quan ja estava enterrat. Cristina es va anar centrant per poder dir-li en Jordí, que també el papà haiva pujat al Cel.
L'Amor i la profunda Inocència d'en Jordí li ha permès anar-se recuperant i deixar-se acompanyar pels amics de la llar on viu. Cristina encara no hi pot anar perquè el COVID!) té les àrees acotades. 
Mercè i Jordi són U per pujar al Cel.El camí de Pau i Esperança que han viscut els mena directament al Cor de l'Eter Pare/Mare. Gràcies amics per Ser Vida!
El FADEAM comunitat on viu Jordí Soler
enllaç a Els Avets-l'Arca de Moià 
Acomiadar a Mercè i Jordí, m'és trist. Ni que els dos o tres últims anys es pot dir que no hi eren perquè havien deixat anar el control i l'esforç, i en aquest món quan no controles no hi ets. Cristina va fer els possibles perquè estiguéssin ben cuidats i prop d'ella per poder-ho vigilar i fer-los sentir que no estaven sols. Fins a l'últim moment tots dos van conéixer la familia. Van arribar a poder comprendre que les decisions que Cristina prendria respecte al seu germa serien les millors possibles i que no el deixaria sol. Totes les setmanes Cristina passa unes hores amb en Jordí. Bé, ara no, ara només pots telefonar per preguntar com segueixen. Malgrat tot estic segura que en Jordi ho superarà. Fins que ens tornnem a trobar amics.
Contemplem com ens vam trobar.
El 22 de setembre del 2016 començava el camí amb l'escola sumant-me al curs de "meditació". Gràcies a aquest treball he pogut aprendre a meditar sense doldre'm en retornar al físic. I, així anar fent. Avui hem tancat el taller d'expressió que és conduït per Jorge, de fet és "el Corazón Radiante".
Dimarts 23 de juny del 2020. La revetlla de Sant Joan absolutament impactant.
El novembre del 2015 participava per primera vegada a l'espai que feia Jorge Lomar. Aquell instant la mirada Cristico-Budica em va travessar i em recordar que sóc innocent, però només quan vegi innocència allà on miri.
Bell camí d'esperança, llibertat, pau, goig. Bell camí per recordar que sóc eternament estimada d'aquell que m'ha creat del Seu Pur Amor Incondicionat.
Bell camí d'esperança, llibertat, pau, goig. Bell camí per recordar que sóc eternament estimada d'aquell que m'ha creat del Seu Pur Amor Incondicionat.
El juny del 2016 anava a Madrid per participar físicament en un taller de No.dualitat conduït per J. Lomar, i el juliol i tornava per tenir una trobada amb Reyes Ollero, la fundadora de "la escuela del perdón.
El 22 de setembre del 2016 començava el camí amb l'escola sumant-me al curs de "meditació". Gràcies a aquest treball he pogut aprendre a meditar sense doldre'm en retornar al físic. I, així anar fent. Avui hem tancat el taller d'expressió que és conduït per Jorge, de fet és "el Corazón Radiante".
Ara comença el fet de viure desperta. Ara sóc desperta en el Cor de l'Etern Pare/Mare. Aixó no vol dir que el meu personatge s'hagi de posar una bombeta al cap, senzillament el camí és de perdó i dolçament la mirada allà on es fixa i veu l'innocent Fill de Deu que desperta. Gràcies, gràcies, gràcies. A la imatge els nostres germans Michael i Victor, gràcies germans per estar-me tan a prop. L'Esperit Sant s'expressa en la vostra dediciació. Us sento a prop i encara que no hi entenc res, la vostra presència m'acompanya i em fa els instans compartits. Gràcies per ser-hi. Seguim el camí. 
Dimecres 17 de juny de 2020: dinar de trobada a "el Establo" passaeig de Maragall 56. Neus, Enrique, Dolors i Rosa Balague. Un dia de goig. Mai ens haviem trobat els quatre i ho hem gaudit de valent. Dolors es recupera bé del comiat d'en Josep el seu marit. Ara el sap en Pau i la Pau d'ell és la Pau d'ella. Neus i Enrique també han trobat el seu punt d'equilibri, s'acompanyant serenament ni que de tant en tant els grada remugar. El restaurant "el Establo" ens dóna la possibilitat d'un espai ampli i alhora tranquil, sense el veinat sorollós del Timbalet. sincerament ho agraeixo. Neus i Enrique i, potser Dolors sembla que trobin a faltar els seus amics del Timbalet, però per un dia diferent no passa res.
Rosa Balague una mica sorpresa de trobar-se amb Dolors, però les dues són molt educades i molt senyores, sembla que es coneguin de tota la vida. I és que la Vida ens pot fer sentir que sempre som el mateix.
Els pares de Neus van treballar junts per poder assolir una posicio mitjana com a treballadors. Dolors va treballar fins gairebé els 55 anys o més.
Mentre en Josep treballava a la fàbrica Seat a Barcelona, Dolors estava de cuinera a casa d'uns senyors de la vella burgessia catalana.
Parlem una mica de la preparació que estem fent per anar a Montserrat el proper dia 22, ens desitjen bon viatge.
El Establo és la primera setmana que ha obert el menjador del pis, és mig ple. Si está bé, les propietàries es posen les piles ara cal que tot plegat prengui el ritme de vida que sia millor per a cadascú. Bé anem de cara a preparar la pujada a Montserrat. Gràcies Pare/Mare el Teu Amor Incondicionat ens dóna força. 
Dilluns 22 de juny del 2020 tot era a punt per pujar a Montserrat. Ho fem amb Rosa Balague i ens hi puja "Tacxi-amic. Rosa s'hi estarà fins el dia 25 jo m'hi quedaré fins el 29 de juny. Em cal sentir en profunditat quin servei puc fer a la família Oblata, si és que n'hi puc fer cap. enllaç a Jardí de la Mare... 2020 
Ens hi acull el Montserrat dels monjos. El primer monjo que hi vam veure va ser en Vicens, vestit de jardiner i retallant els centres de flors de la plaça de les "pageses".
Amb la COVID19, no hi ha turisme els treballadors hi van tornant a mida que la comunitat els reclama.
Arreu gaudim de la bellesa de la natura que ens acull alegrement, de la pregària dels monjos més silenciosa que mai. De l'atenció dels treballadors que ara ens podem atendre de persona a persona. Gràcies amors. Degut a que a mi em cal la dutxa adaptada, Rosa i jo vam estar en cel·les separades.
He estat a la 510 de l'Abat Marcet. Estar separades ens ha permès a cadascuna viure la seva realitat.
Dimarts 23 de juny del 2020. La revetlla de Sant Joan absolutament impactant.
El Club esportiu de Igualada va pujar la "flama del Canigó" com cada any.
L'Abat Soler va sortir a l'atri de la Basílica per a rebre-la. El cant del Canigó va vibrar dins del cor de cadascuna de les persones que erem a la plaça. La flama mai va soritr de dins del fanalet amb el cual la van portar. Bella revetlla, no sé si en Joan o en Jonathan hi van ser. Jo sí que el vaig sentir dins el cor. Rosa i ja vam sopar a la meva cel·la i vam celebrar el fet d'estar juntes i vives!. 
Encara vam gaduir d'alguna passejada juntes, encara vam tornar a saludar a mossèn Cinto. Encara vam evocar altres vegades que les dues hem estat a Montserrat amb la nostra gent estimada, aquells que ara són a l'Origen de la Llum Eterna. 
Encara vam fer alguna celebració religiosa juntes.
Encara vam pregar i donar gràcies per tots els dons del que gaudim.
Encara vam entregar el present al Pare/Mare Etern que sempre són on nosaltres estem.
Encara vam tenir una estona per compartir amb Maria Massats que va pujar un parell de dies.
Encara vam fer alguna celebració religiosa juntes.
Encara vam pregar i donar gràcies per tots els dons del que gaudim.
Encara vam entregar el present al Pare/Mare Etern que sempre són on nosaltres estem.
Encara vam tenir una estona per compartir amb Maria Massats que va pujar un parell de dies.
Vam estar conversant per veure si podiem col·laborar juntes respecte alguna proposta nova pels Oblats. Tot plegat aigua en un cistell de vimet. Rosa marxà el dia 25 a primera hora de la tarda. Vaig estar dons un parell de dies sola. 
Vaig tenir la oportunitat de gaudir d'un parell de converses amb el pare Lluís Planas, semblava que podiem trobar espais per col·laborar amb els Oblats. a 19 de gener del 2021 s'ha vist que no, ni que el COVID-19 segueix controlant les nostres possibilitats de trobar-nos. Ha Montserrat sempre ens hem trobat amb el Pare/Mare Etern. Ni que no sabiem ni potser calia que ho sabessim quin paper feiem en aquest món tant atabalt. A Montserrat la mare i jo hi hem trobat sempre la Pau Eterna i encara avui la hi trobem ni que la mare ja no és en el plànol físic. Els dies d'estada a Montserrat es van fer fugissers el dia 27 va voler pujar a passar una nit a Montserrat Isabel Dominguez. I, així ho va fer. 
Diumenge 28 de juny de 2020. Dia de tornar a la casa petita de Barcelona, van venir a fer-me una abraçada Anna i Xavier. El regal més generós d'aquests dies veure'ls a prop meu vibrant en l'amor del que hem gaudit compartint la Vida, compartint el creixemnt d'Anna, la nena que voltava amb nosaltres en aquest Montserrat i que avui és una dona de cinquanta.cuatre anys.
Diumenge 28 de juny de 2020. Dia de tornar a la casa petita de Barcelona, van venir a fer-me una abraçada Anna i Xavier. El regal més generós d'aquests dies veure'ls a prop meu vibrant en l'amor del que hem gaudit compartint la Vida, compartint el creixemnt d'Anna, la nena que voltava amb nosaltres en aquest Montserrat i que avui és una dona de cinquanta.cuatre anys.
Gràcies Ana i Xavier pel vostre Amor. Hep, Isabel va fer la foto!
Amb Isabel vam decidir passa una nit més a Montserrat.
Dilluns 29 de jumy de 2020 amb un tacxi que ens va proporcionar en Marcel·li, cap a les quatre de la tarda tornàvem cap a Barcelona.
Dilluns 29 de jumy de 2020 amb un tacxi que ens va proporcionar en Marcel·li, cap a les quatre de la tarda tornàvem cap a Barcelona.
A la tornada em vaig sorprendre enduent-me les claus de la cel·la, per la qual cosa l'endemà, dimarts 30 a quarts de set del matí sortia de casa per anar cap a cercar el bus 50 fins al paral·lel, plaça Espanya, carrilet fins a Monistrol i Cremallera fins a Montserrat...
Deixar les claus a recepció i cap a fer un talladet a la cafeteria de la Plaça, girà cadira i cap a l'estació del cremallera.
Què hi voleu fer: ja faig aquestes coses. M'hi vaig trobar una boira d'aquelles que fan estiu. 
El dimecres 31 va ser per enfocar-me a casa, prendre a les mans la Regla de Sant Benet i començar a redreçar els horaris per fer el que li cal fer a un Oblat; seguir les pregàries benedictines: Laudes, Conventual, Vespres i Completes. Ai, que riuremmmm.
El dimecres 31 va ser per enfocar-me a casa, prendre a les mans la Regla de Sant Benet i començar a redreçar els horaris per fer el que li cal fer a un Oblat; seguir les pregàries benedictines: Laudes, Conventual, Vespres i Completes. Ai, que riuremmmm.
El juny s'allunya deixant-me un somriure al cor. La Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible estar separados de vuestro creador-.
enllaç a Dimecres 1 de juliol de 2020