dimecres, 1 de juliol del 2020

2020 Octubre - Decembre Autopista al Cielo


Dijous 1 d'octubre del 2020. Sí l'octubre
va començar en dijous i no em demaneu com som a dilluns dia 5 d'octubre del 2020. Fer el relat de com va tot plegat se'm fa escadusser i prefereixo deixar-ho anar. 
Tot és i tot flueix, les Lleis de l'Univers han prés la direcció del planeta, Àngels, Àrcangels, Mestres Ascendits així com els Sants Creadors acompanyen al planeta al trànsit cap a l'Amor Incondicionat i preparen la humanitat que hi ha de viure per créixer conjuntament en l'Amor que els correspon. Ara cal centrar-se en la certesa d'ésser estimat per Aquell Amor Infinit i a temporal que ens ha creat. Amén. 
Són gairebé les onze de la nit, acabo de veure l'episodi 13è últim de la sèrie Higway to Heaven, l'últim episodi es presenta el nadal del 1988 i un possible nadal del 2018. Tot és neutre i la visió més dura que es pogués sentir el 1988 mirant cap el 2018 veient el creixement econòmic mundial, es pot dir que s'estant complint... Jo com el salmista dire: Pare/Mare jo sabent que m'estimeu tinc plena confiança en Vos, 


Veiem les imatges d'uns homes que van viure plenament el somni americà i volien extendre el somni americà a tota la humanitat,  sembla però que això no va així. A la fotografia veiem un dels equips que van posar a primera línea la petita pantalla. Aquesta petita finestra al món, que quan es va obrir ens mostrava infinites possibilitats. Sembla que alguns grups humans...

Dimecres 7 d'octubre del 2020. D'allò que deiem a finals de juny qu riuriem, és a dir cenyir-me als horaris de les pregàries dels monjos del Santuari de Montserrat: res de res. Val a dir que les misses m'ha fan impossible. Ho he intentat de tot cor, el mes de juliol i fina a mitjans d'agost una missa al menys cada setmana, no hi ha manera no puc alimentar el culte al pecat i la culpa. No és així com ho postula "Un Curso de Milagros". 
No sento coherent practicar els exercicis de "
Un Curso de Milagros", tot el que he après vibrant amb "la escuela del perdón" i donar sentit al pecat i la culpa. El mes de septembre han caigut les misses i l'anada a les trobades dels Oblats. Cal dir que la limitació de l'economia m'hi ajuda, però em cal aprofundir en el sentiment que em lliga als monjos i el que m'uneix a la Muntanya de Montserrat. 


He enviat un correu a l'hostatgeria de Montserrat anul·lant la reserva per participar en el curs que començar el 17-18 d'octubre d'enguany. Explico que fa tres tardes que tinc febrícula amb la cual cosa prefereixo posposar el curs fins a la propera edició. 
Em sembla que he travessat un portal cap a una solitud més profunda, volguda i estimada. Ai la solitud! 

Marc Bach a trucat a la porta telefònica aquests dies, li semblava que s'havia d'inscriure en el "curs del perdó" després de la nostra conversa ho va posposar i hem seguit amb una certa connexió. 

El diumenge 11 m'avisa que un grup on-line anglès de parla espanyola obsequien amb un curs d'iniciació al "Poder de la Presencia" conduït per Eckhart Tolle, m'hi he apuntat! 


Dilluns 12, dimarts 13 i dimecres 14,
més l'obsequi de l'accés a un video de qüestions i respostes d'Eckhart. Reconnectar amb Eckhart Tolles és retorna el millor de mi mateixa. Una altre dimensió de Ser. I una proposta: vols fer un curs de vuit semanes on-line amb ell: Síii. Els dies els he dedicat a treballar amb fotografies del grup d'ànimes familiar. Aquí en veiem una mostra. Fotografia del juny de 1990, de casa de la meva cosina Núria ara convertida amb una mirada profunda vers endins, centrats en aquest Present irrepetible de l'amor en que ens gaudim.



La meva ànima gaudeix de treballar amb ells, de veure'ls mitjançant els Ulls del Crist que Som! És un regal d'aquest present que gaudim conjuntament. Gràcies a tot els qui els heu fet possible, gràcies! 

Aquesta setmana he acabat de passar novament la temporada cinquen de  tretze episodis de la sèrie Higway to Heaven. Amb les sèries passa el mateix que amb els llibres, sempre que les veus hi trobes propostes diferents. Vull poder integrar el missatge que emeten els protagonistes, l'àngel que comparteix camí amb el seu amic humà. 



Els meus oncles tant en Jaume com en Joan eren admiradors d'aquest actor-director, escriptor-productor i càmara americà que es centrava en fer arribar situacions viscudes per l'entorn en el que vivia. Em sembla que tot plegat em porta a viure un somni cap el despertar. Anem a veure si puc penjar el video que he fet aquesta setmana i que vaig enllestir dilluns: 


Amb la cançó Paz, lletra de isidro Sola i música de Carlos Laporta he acompanyat el passeig que he fet pels moments en que va ser possible el meu primer i únic viatge a Findhorn, el retorn amb la mare a Mallorca, els Jocs Olímpics de Barcelona "92", els dos viatges a Tenerife, el transit deE passsatge Josep Llovera a Trinxant. 


El trànsit de la mare a Llum de l'Origen així com el trànsit del fundadors de Findhorn. Un llarg camí, aparentment fet amb desordre: en Krishnamurti diu que el desordre no s'ha d'endreçar s'ha  d'observar...  

Dilluns 19 d'octubre del 2020
Dons sí he pogut pujar el vídeo sense conflicte. Aquesta setmana ha començat el curs "el Poder de la presencia" conduït per Eckhart Tolle, un Present que m'acompanya a verificar quins pensament em tenen bloquejada. 

Perquè els dono poder, el poder de l'atenció. Aquí tenim la imatge d'Eckhart Tolle, però que la forma no ens despisti: tota la seva atenció está en mostrar-nos que podem aturar el pensament compulsiu: els pensaments als que donem el poder de la nostra atenció. Continuem... 

Dijous 29 d'octubre del 2020 anem endavant amb el curs d'Eckhart Tolle "El poder de la Presencia". Francament un regal del Cel. Tal vegada per que ell s'ha convertit amb el que predica. Gràcies Eckhart per la teva entrega al Cel. En el dia a dia contemplant el moment present que moltes vegades se'n va sense que l'acompanyi perquè estic pensant amb les "musaranyes", que deia el meu germà Rafel.


El meu germà Rafel Casas Lomas, el nostre Rafel: saps?, t'enyorem "tete". El teu retorn a casa em fa enyorar més el meu propi retorn a Casa del Pare. 

Dissabte 31 d'octubre del 2020. Octubre dos mil vint ens deixa. Mitjançant el treball fet amb Yeshua ens regal la innocència. La culpa no existeix en la Consciència. Per sentir-te culpable t'has de creure que ets el personatge, la persona amb la seva història. La persona que atribueix a l'Univers les seves creences i judicis. Ens hem allunyat de l'Esència i ens posem a fer de jutges sense qüestionar el`que creiem i pensem. De la mà de la innocència i ve la honestedat: són inseparables.


El proper mes de novembre amb la lliçó 10 de la "Via de la Transformación"  Yeshua ens proposa treballà tot el mes la honestedat. ànims i endavant. Tanquem el mes d'octubre amb aquest video de producció casolana fet amb un profund amor per a totes les relacions practicades. Gràcies!  A reveure octubre tardoral! 



 Novembre 2020

Dilluns 2 de novembre del 2020. Som ara i aquí. A mitjans d'octubre vaig iniciar el curs d'Eckhart Tolle: "el Poder de la Presencia". Té una durada de vuit setmanes i està estructurat per dies, una lliçó cada dia, unes més llargues i d'altres més curtes, més totes enfocades a ubicar-te en l'ara i aquí. Només existeix el Present, la resta són pensaments i creences d'un passat que ja ha passat. També la "Via de la Transición enfoca cap a ubicar-te en el present. Fins i tot et demana que deixis a Jesús al costat i t'ho demana ell mateix.


On m'agafo d'un passat que ja ha passat? La mirada honesta i acompanyada per l'Esperit Sant és la resposta. 

Dijous 5 de novembre del 2020. El passat dimecres, mentre cercava informació en el volums de la G:C:C., es desplomar el prestatge superior amb els seus vuit volums. La història em va caure al damunt, ni va tirar el televisor a terra ni a mi, senzillament tot anar a parar a terra, ni tan sols els volums es va malmetre gaire, de fet ja són prou vells. Actualment en la "realitat" que visc ja no tenen cap funció com no sia de la d'homenatjar l'esforç que vam fer amb la mare perquè jo pogués estudiar. 

El fet present és que la caiguda del prestatge m'ha dut a desfer-me de llibres que ja no formen part de la l'experiència de vida present. 
Actualment els llibres que llegeixo són "Un Curso de Milagros" el vaig repetint anualment i seguint-ne els exercicis un té un per a cada dia de l'any. De tant en tant el Kibalión, i ara específicament ·El poder del Ahora, d'eckhart Tolle, tot el demés sembla bloquejat en un somni que s'ha alimenta de...¿que?. 
Vull deixar una nota respecte a un gran actor escocès que ens ha tornat als Origens de la Llum: Ser Thomas Sean Connery. nascut el 25 d'agost del 1930 tornar a Casa al 31 d'octubre del 2020

Per a mi la pel·lícula que més em va impactar és "Marnie la ladrona" Dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada a Espanya el 1964, possiblement amb la mare la vam veure cap el 1965 o 1966. L'altre va ser El primer caballero, amb Richard Gere estrenada el 1995.
enllaç Wikipedia Thomas Sean Connery
Cal destacar el seu personatge de James Bond, que representar fins el 1970 si fa no fa, i la sèrie de Indiana Jones, on feia el paper de pare de Indiana Jones, pel·lícula que protagonitzava Harrison Ford. 

Estic traient de casa llibres relacionats amb la religió catòlica i d'altres relacionats amb la màgia envernissats  d'espiritualitat.
enllaç a P. Cor de Conversa 1994-1998 

D'aquests demà en faré una tria, ja t'ho diré. Els més estables semblen els llibres de temàtica budista, ells són als qui en un moment en estava enfonsada en la nit fosca de l'ànima em van facilitar obrir un espai en el rol de dolor que em controlava. I, bé és la Vida que passa. Demà obrirem nous espais. 
He la Vida va...
També avui he telefonat a Pepita Mayol i m'ha regalat la gran notícia de que torna a ser àvia.


En Ramon Calduch Mayol ha sigut pare d'un preciós petit en Nil. Felcitats família. aquest fill segurament que en Ramon el podrà gaudir a cor que vols. En Ramon ara viu a l'Africa més pobre allà ha gestionat muntar un espai escolar on s'ensenya entre d'altres coneixements necessaris música. Fa uns quatre anys que viu allà, i els primers mesos de l'any, confinament inclòs va ser a casa la seva mare per enllestir les propietats que ell tenia a Barcelona i afincar-se definitivament a l'africa. Felicitats Ramon, per fi la Vida t'ha pogut respondre i tú has sabut escoltar i rebre la seva resposta. 
Aquí tenim en Nil Calduch en braços de la seva mare. contemplant aquesta imatge sento una serena joia, la joia que regala la Vida quan confies en ella in les teves pròpies possibilitats. 

En Ramon ja té un fill el Martí el va tenir molt jove, ara en Martí tindrà uns 40 anys, és casat no tenen fills. 
En Ramon i en Martí tenen molt bona relació però en Ramon no li pogué fer de pare quan tocava. Ara sí, ara si la vida hi dóna pas gaudirà de ser pare d'en Nil i d'una nova vida on ell és necesarí i feliç!. 
Fotografia Ramon Calduch, pare i fill l'octubre de 2003  

Dilluns 9 de novembre del 2020
Avui, el cap d'avall el protagonista és en Michael Landon, fent de Charles Ingalls, a la fi han aconseguit entre ell i en Victor French que em poses a gaudir de veure el primer episodi de la sèrie de la Casa de la Pradera. Impacta des del nostre món automatitzat d'avui veure les eines em que es construïen la Vida la gent que va marxar a colonitzar "la nova terra" L'Oest americà.  

M'ha agradat veure-la, encara la tinc vibrant, em caldrà dormir-hi per sentir que em regala a més de retornar-me al temps en que la feien 1974-1983 i els processos que va fer la vida de la mare i la meva en aquells moments. Hep en aquest primer episodi també i té un rol protagonista en Victor French.
Aquí els tenim la família Ingalls, la sèrie va començar el 1974 i aquí a Espanya no es va fer esperar, vam seguir si fa no fa el ritme de la producció real.  


Diumenge 15 de novembre del 2020. Hem començat a muntar o millordit a remuntar el video "Sense temps - sense espai. Originalment es datat el 2009, ara sense adonar-me'n s'està transformant. Quan estarà acabat el pujaré al blog, si el pes m'ho permet. Però aquesta tarda cercant imatges del cine Maragall, en el temps que existia vaig trobar aquesta on s'hi veu el terreny aplanat del que avui és la finca on visc. 


S'hi veu clarament el xamfrà passeig Maragall, Joand de Garai i un carrer Trinxant que s'obria al passeig de Maragall, inicialment Trinxant quedava tallat a Joan de Garai. Aquesta imatge m'ha fet sentir que sóc jo/nosaltres actualment, terreny aplanat per a construir un present de goig i llum.


Diumenge 22 de novembre del 2020. Setmana dedicada a preparar les fotografies que integren cada diapositiva del video, és a dir un fons amb més o menys petites fotografies que integren un moment present de vida. 
Cap a les dotze del migdia em telefona Carles Ferrer Lledó, la seva filla, de quinze anys, ha de fer un treball escolar sobre els exiliats de la Guerra Civil Espanyola i el vol fer sobre el seu besavi Alfons lledó. 
Em trucarà el divendres dia 27 a les cinc de la tarda per preguntar allò que li pot ser útil pel treball que vol fer. Endavant. 


Dilluns 23 de novembre del 2020.
avui fa catorze anys que la mare va travessar el Portal del Cor Etern. Pare/Mare gràcies infinites, des d'aquest petit món atabalat per tot el goig de l'Amor Incondicionat que meu permès viure'hi. gràcies. 

Dimecres 25 de novembre del 2020. Són poc més de les vuit del matí, un dia en que m'he llevat aviat. Tal vegada cercant dur el present tal dia com avui de l'any 2006. Sembla impossible el camí fet des que la mare va tornar a l'amor Etern, i en canvi s'ha fet. Ara i aquí sento una profunda gratitud per tot l'ho expressat en la forma. És tot el que puc oferir en preparar el retorn a Casa.  

Gratitud per tota relació i situació viscuda: tot és en Relació amb l'Amor Etern que som. Per sempre hem de Ser Efecte de la Causa Primera; l'Amor Incondicionat Expressant-se Así Mateix en Relació. Gràcies, gràcies, gràcies.
Dilluns 30 de novembre del 2020, son gairebé les dotze de la nit.I la paraula va. El Verb és feu home i de l'home va sorgir la paraula encisadora que crea la teranyina on ell mateix queda atrapat. Per a cadascú aquesta paraula és diferent i quan la paraula torna a ell i l'accepta emergeix despert.
Dilluns 30 de novembre del 2020, novembre ens deixa, un temps que se'n va si es que hi ha algún lloc on pugui anar que no sigui "jo mateixa". Él meu temps, el meu espai tal i com jo l'he volgut expressar i compartir.

El volia compartir, és cert, però sembla que a nivell físic, a nivell d'experiència vehicle humà m'hi he quedat sola. Es a dir sola en la forma, l'Esperit m'ajuda a parar el pensament i el judici. L'ànima s'expressa acompanyada pel seu Creador, per l'Infinita Presència que És Tot i que vibra en Tot. L'Absolut!.
Aquests més de novembre en la V.Transformació la proposta de Yehsua ha estat treballar l'honestedat i aquí ho he fet.

A senyalar d'aquests dies que el divendres dia 27 vam poder cancel·lar el crèdit amb la Caixa d'Estalvis: 791,00 euros. El compte és net. 

Isabel Dominguex m'ha regalat el mòbil que era del seu marit Alfons Bravo i que ara he de fer, "un curset" per assumir tecnologies més noves i ràpides, alhora que el meu pensament cada vegada és més lent i calmat. Com si la meva petita ment s'unís a la Ment Infinita la que el Pare/Mare del Cel ha Creat. 

Pel mes de desembre Yeshua ens fa dues propostes: repassar tot el treball de l'any que tanquem i recordar amb respecte i certesa que sóc el Crist. Puc avui acceptar aquesta Veritat: que som Ment Crística units en la Presència?.


Ara és l'hora, ara cal. Ara i aquí accepto que sóc tal com el Pare/Mare Etern m'ha creat. Som la Seva Cració Perfecta: vivint un somni.
Dissabte dia 28 al matí, vam tenir una llarga conversa amb Júlia Ferrer Torrecillas, la besnèta del meu pare. 

Júlia és neta de la meva germana Núria, filla del seu fill Carles. Júlia té 15 anys i es prepara per estudiar filosofia. Ha de fer un treball per a l'escola sobre els exiliats per a la Guerra Civil Espanyola i ha triat al seu besavi: Alfons. Gràcies Júlia. Avui dilluns li he enviat, per correu, el llibre de la Amelia Valcárcel "¿Es posible el perdón?. Sembla que es tanca un capítol més del llibre de l'experiència en la forma humana.

La proposta de Yeshua per el mes que comença és heretada de novembre", ja que la nova proposta de la VT no entra fins el dia 10 de cada mes. Honestedat amb la honestedat ve la Innocència i amb elles la llibertat de tota culpa i l''absoluta responsabilitat dels pensaments i judicis que alimento. La propsta d'assumir que sóc Ment de Crist és la prioritat en aquests present: l'ajuda hi és em cal sostenir-me en l'atenció en l'ajuda que sempre és en el nostre interior. 

Avui, dia 30 també he fet el primer pas per demanar entrada a la residència geriàtrica de Can Serra, Sant Esteve Sesrovires, ho haviem parlat amb Anna Margariti, ella ha parlat amb la treballadora social de Can Serra i m'enviat el seu correu per a posar-m'hi en contacte. Avui ho he fet, i em demana que li truqui demà o li enviï el meu telèfon i em trucarà ella. Gràcies, demà ens hi posem. 
Sí, la Vida sempre torna a començar. Gràcies a la família que m'ha acompanyat al despertar: ens hem acompanyat de retorn a Casa. Ara, si el seu pes m'ho permet penjaré el video acabat. "La Vida Siempre Vuelve a Empezar"
Decembre 2020


Dimarts 1 de desembre del 2020
Són els primers vint minuts del mes de desembre del 2020. Col·lectivament seguim pendents de la pandèmia el COVID-19, li diem. El mes destacat d'aquest present, segons el visc és: que encara em queden dues setmanes del curs d'Eckhart Toole "el Poder de la presencia", ara estem a la setmana setena.
La Via de la Transició em manté observant serenament com visc l'honestedat i la innocència, així com em convida a repassar tot el que crec haver viscut. La tercera via és la invitació de Yeshua a passar el Nadal a Casa, a "la Cabaña" Invitació que accepto de tot cor. Gràcies, gràcies, gràcies.

Hem començat el mes de desembre que, un mes innovador en aquest any 2020, un mes en que ningú sabem que ens porta. Només l'instant present té sentit en un temps en que el COVID-19 ens mostra que res és mai igual, un virus que ha vingut a desvetllar-nos i us asseguro que ho fa. Gràcies!  

Dijous 3 de desembre del 2020. Encara no estic agust amb el mòbil, no sé si me'l quedaré ni que sembla que és el més convenient, però ja sabem que no acostumo a fer el que més em convé. 
Avui Rosa Balague a vingut a visitar-me i  hem dinat al "Timbalet". 
Neus ha vingut a saludar-nos, ella estava dinant amb enrique i els seus amics. Feliç i joiosament convidada he passat una molt bona estona.


Alhora el sentiment que em queda el cor es el mateix sentiment que tinc amb els grups que resten dels qui han estat la família que m'ha acollit en aquest paper que he fet en aquests temps. Temps d'ahir - temps d'avui, personatges dirigits per un inconegut director que sembla que no hem escollit especialment 


Si, quan em relaciono amb Rosa Balague, o amb el grup d'amigues que Neus s'ha creat al "Timbalet" em sento personatge dirigit per un "ego" que ja no em fa por ni he de fer desaparèixer però que encara dirigeix el moment més sovint del que voldria. 
Temps fugit, i ara què: Montserrat? No la pregunta no està ben enfocada. I ara què Pare/Mare quin servei pot fer aquesta Montserrat que vol aprendre a estimar i...

Aquí i tenim a dos homes que van ser escriptors, editors, productors i directors no fa massa anys o sí? 1970-1990 Van realitzar el seu somni. Avui són Esperit i treballen per l'Esperit d'Amor que és el nostre Origen. Tal vegada ells em puguin fer comprendre la resposta. Estic totalment oberta a comprendre i acceptar el meu error, el pensament que em pren l'atenció i amb el que em limito o condiciono, digueu-li com vulgueu. 

Miercoles 9 de diciembre del 2020, De un instante de gratitud surge un espacio infinito de relación. Relación sin forma, relación con el Ser. Soy Consciencia en el no-penamiento. 
En este instante en mi experiencia la forma toma tu imagen y tú luz permite que así sea. ¿Eres tan bello! 
De Tú pura belleza me creas en cada movimiento de Vida, de Expresión. En cada latido.


Y al surgir de la foma humana me recreas continuamente en Tú latir, en Tú Voluntad de Expresarte a través de Tú Creación. 
Así te siento, así te amo, así me entrego a la consciencia de Ser en Tí. Así hermano unidas nuestras manos nos reconocemos y abrimos nuestro corazón al Padre/Madre Eterno que nos abre los brazos en nuestro retorno al Hogar. 

Divendres 11 de desembre del 2020, vam dinar amb Rosa Balague a casa de Carmen Escartin, Ens hi va ajudar Pamela, la noia que ara acompanya a Carmen de dia, de nit encara pot estar sola. Va ser una experiència profunda veurem de nou acompanyda per dues persones que van estar el meu costat al hora de la pertença de la mare. Rosa i Carme eren a casa quan la mare va entregar l'ànima al Pare/Mare Etern. 


Em cal treballar el sentiment que m'ìnspira Rosa, avui en una pregunta que ha fet un campany de curs a l'Eckhart li ha demanat com ho pot fer per alliberar-se de l'enveja. 

La pregunta m'ha fet posar atenció en els meus sentimens respecte a Rosa Balague: ¿li tinc enveja? Tal vegada. La resposta d'Eckhart és contundent: centra't en la Presència, quant estàs present no tens cap tipus de carència i l'enveja és carència de quelcom que l'altre té i a mi em manca. 
"Tant de temps que ha passat, dintre meu; tanta nit... Dalt del Cel la Ciutat on potser ell ha fugit. Se'n va anar en un dia molt clar..." 


Dissabte 12 de desembre del 2020. Queda enrere un altre semana, El curs 'Eckhart Tolle ha completat les vuit semanes. És el millor regal que m'he fet en molt de temps. Ell ens invita a  acompanyar-lo en el "no pensament". 
El millor del curs que ens el deixen obert i dilluns podem tornar a començar. Anims Montserrat. De la semana destacar que vaig treballant el video d'en MIchael Landon, em calma perquè l'inspiració ve d'ell o de l'Esperit i no té pressa. Tota la semana hem estat en contacte, això vol dir que ha vingut a casa. Foto/muntatge Si es tractaa de peregirns cal posar atenció a la familia Balauder/Rovira i Soler/Balauder. La mare amb Mercè Balauder, que amb el seu espós Jordi Soler han tornat a la Casa Gran enguany. Gràcies Mercè per ser-hi. 


Dissabte 12 de desembre del 2020, tarda una estona amb Marisol Muñoz, al seu barri. He anat i tornat rodant. Marisol força serena i equilibrada i és que la Presència dins nostre va fent un treball seré i calmat, però continuat. Gràcies, gràcies, gràcies. 
Quant he arribat a casa he telefonat a Teresa, la meva cunyada, està força bé, la setmana propera  Gemma la recull per dur-la a Muntanyola i estar-hi fins passat nadal. Marta treballa en el servei de consergeria i manteniment per l'Ajuntament de Setmenat. Sembla que serà un contracte reonabable, gràcies, gràcies, gràcies!
 Ai, aire d'aquesta nit! Els àngels m'hi acompanyen!. 

Divendres 25 de desembre del 2020. Sí, avui és Nadal, un Nadal que s'efuma. L'he passat enllestín el video que hem muntat d'en Michael Landon, el que pujaré en acabar aquestes notes. Quan he acabat el video, hem enviat un missatge a l'Instagra de Cindy Landon, la vidua d'en Michael, presentant-li el video i sol·licitant permís per mantenir-lo en linea.

L'he pujat el Facebook. He activat el compte d'Instagram, una xarxa social específica per a comunicacions amb el mòbil. No accepta que hi pujis fotos o videos des de l'ordinador de taula. Visca el mòbil i la padrina: som el 2020, amb COVID-19 i tot!

Aquí tenim el video D'en Micahel Landon. És molt bo!  

Ahir dia de sant Esteve, 26 de desembre del 2020, al matí millorant el video "Som Pelegrins o Sense temps sense espai", és el mateix material de video. Ara dura uns 14 minuts, la música és Candilejas i Send in the clow. Va quedar molt bé i el vaig deixar per enllestir-lo. Tarda amb Reyes Ollero y Jorge Lomar, la Escuela del Perdón va fer cine forum: The Shack "la Cabaña", vam passar una tarda a la Glòria del Pare, del Fill i de Ruhac o l'Esperit Sant com volguem dir-li. 

El cert és que van estar al Cel. La sessió la vam compartir 93 persones més els moderadors, és a dir: Reyes y Jorge. Gràcies a l''Esperti per aquesta tarda. 

El vespre una bona estona en contacte amb Cindy Landon, ja que la vaig trobar al Facebook i, per fi, vaig poder enviar-li al video en un missatge i una presentació. Bé feina feta. Avui tanquem setmnana, som  
Diumenge 27 de desembre del 2020.
Ha arribat el dia de tancar el video Som Peleginrs o Sense Temps-Sense espai, que així es va dir l'any 2009, quan el vaig fer per primera vegada.M'agrada em fa sentir que s'ha tancat una experiència eterna.
L'esperiència de expressar l'Amor de la Sagrada Família en l'humà. Hem arribat fins on hem pogut.
El Pare/Mare Etern ens ha acompanyat a expressar el millor que podíem dins les nostres possibilitats expressades.

Aquí tenim el video. Cal gaudir-lo! 

Dilluns 28 de desembre del 2020. Enllestin l'any 2020, l'any en que s'ha propagat la COVID-19 per tot el món que coneixem. Pare: només Tú coneixes el Cor del Teu Fill i nomes Tú Impulses la Consciència que extent la Teva Voluntat d'Expressió. Tot ho deixo a la Teva Voluntat d'Amor Incondicionat.
Amb aquesta imatge que veiem hem posat punt i final al llarg procés d'Ofrena familiar. Gràcies, gràcies, gràcies! 


Cal dir que el dimarts 29 vam dinar al "Timbalet" una petita represetnació de l'antic grup d'Informàtica del Casal de la Gent Gran de Navas. 
Pepi Lozano, veína de casa, viu al carrer Trinxant, 136 o 132, 
Angels Rial, la senyora delicada que enguany a acomidat al seu marit Joan després de compartir una convivència de seixanta anys,
Pilar Millan, la nostra Pilar, també vidua un angelet molt espavilat, que no vol saber que és un angelet. 
També vam gaudir de Rosa Ma Roca, a ella no la conec gaire ja que quan ella va commençar jo plegava. Vam passar una bona estona juntes, per a mi va ser l'apat familiar de Nadal. Per cert Neus ens va fer la foto. 
Lolita i Agustí, Lolita ja és al Cel i la seva Presència es fa sentir en nosaltres 


Dijous 31 de desembre del 2020. 
He acabat l'any submergida en la gestió dels blogs. El blogger dedicat a Jonathan Smith ha passat a ser el blog de Jonathan and Mark, alhora que s'ha m'ha permès integrar-hi unes pàgines escrites pel seu fill gran en Mark Freser, qui va traspassar a la Llum el 2009. Tot plegat acabo l'any més allà que aquí i els primers dies de gener es presenten en la mateixa sintonia, enllestit i presentat el video dedicat a Michael Landon, el següent pas és endreçar el seu blog, i tot rient per sota el nas, ell m'assenyala que seguirem amb els blogs de casa. 

Enfoquem cap a gener on el dia 10, si Déu Vol, engegarem "la via de la Maestria" Hem enllestit doncs la proposta que ens deixar per tancar la Via de la Transformació: vull assumir la responsabilitat de ser Ment de Crist? 
La resposta és sí, ara cal que l'atenció a observa la desfilada de pensaments de judici, sigui atenta i que aprengui a desactivar el pensament de la personalitat.


Així És. L'any 2020, a casa se'n va com va arribar, sense fer remor. Ens acomiadem de l'any treballant a l'ordinador el blog d'en Jonathan and Mark, sentint el profund amor que en Mike ha compartit amb la seva família, treball i amics. 
Aquí deixo l'enllaç al blogger Highway to Heaven
enllaç a  3 de gener de 2021