Dilluns 1 de juny 2020.
Tot instant és nou i obert a la plenitud. Cóm el visc jo? No ho sé. tot és nou, jo també ara em cal centrar-me en la proposta del present oberta a ser-hi o no, és indiferent la forma en que s'hagi d'expressar el retorn a l'Origen. sóc a Casa. Sí, una vegada més els nostres companys de cami, en Michael i en Victor són presents en aquest moment de joia, ells m'hi han acompanyat silenciosament. són àngels que abracen la vida i acompanyen a mirar de nou el moment. Mitjançant ells en aquest moment en mi l'Esperit Sant S'Expressa amb ells.
Gairebé acabem el dia, són a prop de les nou del vespre. tot seguit un episodi més de Highway to Heaven.
Gairebé acabem el dia, són a prop de les nou del vespre. tot seguit un episodi més de Highway to Heaven.
Vull pujar al blogger aquest video que he treballat a finals de maig. el vaig enllestir ahir i es el punt final d'un llarg recorregut, ara sí, m'he perdonat per estimar-lo.
"No ho diguis a ningú"
"No ho diguis a ningú que et vaig amar, va ser un instant només de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia, va florir, va granar i es esfumar. Va ser un instant només més tant intens que sols en un instant cent anys passaren: desvaris, sofriments i ens amarem cent anys en un instant que fou immens.
Avui el lleu sospir d'un cant serè remot sols resta el nostre oblit, per això ara el cel té un blau molt més intens d'aquell que va inspirar un amor immens, immens, immens, immens. No ho diguis a ningú que et vaig amar, va ser un instant només de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia: va florir, va granar i es va esfumar..."
Som a Casa, a la Casa del Pare, el fill pròdig, el somniador, el dormit a despertat i ha tornat a Casa i el Pare/Mare l'esperava a la porta per a rebre'l, abraçar-lo i fer una Gran Festa celebrant el seu retorn. Celebrant que la Filiació és.
Dissabte 13, a la tarda de 17 a 21 i avui de 17 a 19. Ells han tancat les Sèptimes Jornades, jo la quarta 2016-2020. Entrem de ple a la pràctica del Yo Real, al reconeixement de la Veritat que Som, una veritat compartida.
Amb Jorge ho farem el dimarts. Ara comença el fet de viure moment a moment conectada amb l'Asència de la vida, amb la Unitat Trinitària: Plenitud,-Relació-Expressió.
Dimarts 16 de juny del 2020, comiat del taller de "Taller de Expresión"
"No ho diguis a ningú que et vaig amar, va ser un instant només de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia, va florir, va granar i es esfumar. Va ser un instant només més tant intens que sols en un instant cent anys passaren: desvaris, sofriments i ens amarem cent anys en un instant que fou immens.
Avui el lleu sospir d'un cant serè remot sols resta el nostre oblit, per això ara el cel té un blau molt més intens d'aquell que va inspirar un amor immens, immens, immens, immens. No ho diguis a ningú que et vaig amar, va ser un instant només de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia: va florir, va granar i es va esfumar..."
"No ho diguis a ningú que eta vaig amar, va ser un instant d'amor de gran follia, va ser un instant d'amor que durà un dia: va florir, va granar i es va esfumar..."
Dissabte 13, a la tarda de 17 a 21 i avui de 17 a 19. Ells han tancat les Sèptimes Jornades, jo la quarta 2016-2020. Entrem de ple a la pràctica del Yo Real, al reconeixement de la Veritat que Som, una veritat compartida.
Diumenge 14 de juny del 2020
He la Vida va... Continuant amb l'aïllament convocat pel COVID19, tot ho fem on-line: al matí he gaudit de l'última tutoria amb Inma Martinez. Un hora més tard tancavem el curs d'expressió amb la Escuela del Perdón.el tancament de les Sèptimes Jornades del perdó no-dual de Girona s'ha fet on-line.
L'imatge del costat és del nou blogger dedicat a "Un Curso de Milagros" Poc a poc aniré expressant que representa en el meu dia aquesta no va experiència. De moment el goig de publicar cada dia mitjançant el Facebook, la pàgina de la lliçó diària. També he recuperat del Facebook, les imatges disperses del treball setmanal i les he publicades en una pàgina per any. A partir d'ara ho publicaré així, mitjançant el blogger. I, poca cosa més, o tal vegada sí. 
Avui, com diumenge passat ha estat un dia compartit amb Isabel Dominguez, aquests dos diumenges ella s'ha ocupat de fer el dinar, l'ha dut a casa i hem dinat juntes i conversat al llrg d'unes tardes en les que directament hi hem convidat al Crist i s'hi ha fet Present. Gràcies Amor Tú, sempre acompanyes el nostre retorn a Casa. 
La setmana que s'obre, demà porta activitats i preparació per a pujar a Montserrat el dia 22 dilluns.
Hi passaré uns dies, fins el 25 acompanyada, per Rosa Balague. Veurem. Rosa ha pogut travessar la COVID!9, la pregària ara és què pogui travessar les pors que bloquejen el millor d'ella. La pregària és per a ella i per ami, la pregunta és: què et bloqueja Montserrat? 
A primers de juny va tornar a l'Origen de la Vida en Jordi Soler, l'espòs de Mercè Balauder.
A primers de juny va tornar a l'Origen de la Vida en Jordi Soler, l'espòs de Mercè Balauder.
Va ser confús, perquè en Jordi va haver de ser ingressa, no tinc clar si va ser el 2 o 3 de de juny per pneumonia. Als hospitalitzats no els podies veure, així la seva filla Cristina s'informava per telefon. El vespre li deien que el seu pare estava estable i l'endemà seria portat a la Residència, i al matí següent li telefonaven per dir-li que havia trapassat.
Tot plegat per la familia va ser molt dur. El traspàs de Mercè el van poder viure de més a prop, en trapassar dede la Residència. El de Jordí va ser més difícil perquè a més confluir amb la saturació de les "morgues" 
Em va telefonar Cristina cap el dia 15 o 18 de juny quan ja estava enterrat. Cristina es va anar centrant per poder dir-li en Jordí, que també el papà haiva pujat al Cel.
Em va telefonar Cristina cap el dia 15 o 18 de juny quan ja estava enterrat. Cristina es va anar centrant per poder dir-li en Jordí, que també el papà haiva pujat al Cel.
L'Amor i la profunda Inocència d'en Jordí li ha permès anar-se recuperant i deixar-se acompanyar pels amics de la llar on viu. Cristina encara no hi pot anar perquè el COVID!) té les àrees acotades. 
Mercè i Jordi són U per pujar al Cel.El camí de Pau i Esperança que han viscut els mena directament al Cor de l'Eter Pare/Mare. Gràcies amics per Ser Vida!
El FADEAM comunitat on viu Jordí Soler
enllaç a Els Avets-l'Arca de Moià 
Acomiadar a Mercè i Jordí, m'és trist. Ni que els dos o tres últims anys es pot dir que no hi eren perquè havien deixat anar el control i l'esforç, i en aquest món quan no controles no hi ets. Cristina va fer els possibles perquè estiguéssin ben cuidats i prop d'ella per poder-ho vigilar i fer-los sentir que no estaven sols. Fins a l'últim moment tots dos van conéixer la familia. Van arribar a poder comprendre que les decisions que Cristina prendria respecte al seu germa serien les millors possibles i que no el deixaria sol. Totes les setmanes Cristina passa unes hores amb en Jordí. Bé, ara no, ara només pots telefonar per preguntar com segueixen. Malgrat tot estic segura que en Jordi ho superarà. Fins que ens tornnem a trobar amics.
Contemplem com ens vam trobar.
Dimarts 23 de juny del 2020. La revetlla de Sant Joan absolutament impactant.
El novembre del 2015 participava per primera vegada a l'espai que feia Jorge Lomar. Aquell instant la mirada Cristico-Budica em va travessar i em recordar que sóc innocent, però només quan vegi innocència allà on miri. 
Bell camí d'esperança, llibertat, pau, goig. Bell camí per recordar que sóc eternament estimada d'aquell que m'ha creat del Seu Pur Amor Incondicionat.
El juny del 2016 anava a Madrid per participar físicament en un taller de No.dualitat conduït per J. Lomar, i el juliol i tornava per tenir una trobada amb Reyes Ollero, la fundadora de "la escuela del perdón.
El 22 de setembre del 2016 començava el camí amb l'escola sumant-me al curs de "meditació". Gràcies a aquest treball he pogut aprendre a meditar sense doldre'm en retornar al físic. I, així anar fent. Avui hem tancat el taller d'expressió que és conduït per Jorge, de fet és "el Corazón Radiante".
Ara comença el fet de viure desperta. Ara sóc desperta en el Cor de l'Etern Pare/Mare. Aixó no vol dir que el meu personatge s'hagi de posar una bombeta al cap, senzillament el camí és de perdó i dolçament la mirada allà on es fixa i veu l'innocent Fill de Deu que desperta. Gràcies, gràcies, gràcies. A la imatge els nostres germans Michael i Victor, gràcies germans per estar-me tan a prop. L'Esperit Sant s'expressa en la vostra dediciació. Us sento a prop i encara que no hi entenc res, la vostra presència m'acompanya i em fa els instans compartits. Gràcies per ser-hi. Seguim el camí. 
Dimecres 17 de juny de 2020: dinar de trobada a "el Establo" passaeig de Maragall 56. Neus, Enrique, Dolors i Rosa Balague. Un dia de goig. Mai ens haviem trobat els quatre i ho hem gaudit de valent. Dolors es recupera bé del comiat d'en Josep el seu marit. Ara el sap en Pau i la Pau d'ell és la Pau d'ella. Neus i Enrique també han trobat el seu punt d'equilibri, s'acompanyant serenament ni que de tant en tant els grada remugar. El restaurant "el Establo" ens dóna la possibilitat d'un espai ampli i alhora tranquil, sense el veinat sorollós del Timbalet. sincerament ho agraeixo. Neus i Enrique i, potser Dolors sembla que trobin a faltar els seus amics del Timbalet, però per un dia diferent no passa res.
Rosa Balague una mica sorpresa de trobar-se amb Dolors, però les dues són molt educades i molt senyores, sembla que es coneguin de tota la vida. I és que la Vida ens pot fer sentir que sempre som el mateix.
El juny del 2016 anava a Madrid per participar físicament en un taller de No.dualitat conduït per J. Lomar, i el juliol i tornava per tenir una trobada amb Reyes Ollero, la fundadora de "la escuela del perdón.
El 22 de setembre del 2016 començava el camí amb l'escola sumant-me al curs de "meditació". Gràcies a aquest treball he pogut aprendre a meditar sense doldre'm en retornar al físic. I, així anar fent. Avui hem tancat el taller d'expressió que és conduït per Jorge, de fet és "el Corazón Radiante".
Dimecres 17 de juny de 2020: dinar de trobada a "el Establo" passaeig de Maragall 56. Neus, Enrique, Dolors i Rosa Balague. Un dia de goig. Mai ens haviem trobat els quatre i ho hem gaudit de valent. Dolors es recupera bé del comiat d'en Josep el seu marit. Ara el sap en Pau i la Pau d'ell és la Pau d'ella. Neus i Enrique també han trobat el seu punt d'equilibri, s'acompanyant serenament ni que de tant en tant els grada remugar. El restaurant "el Establo" ens dóna la possibilitat d'un espai ampli i alhora tranquil, sense el veinat sorollós del Timbalet. sincerament ho agraeixo. Neus i Enrique i, potser Dolors sembla que trobin a faltar els seus amics del Timbalet, però per un dia diferent no passa res.
Rosa Balague una mica sorpresa de trobar-se amb Dolors, però les dues són molt educades i molt senyores, sembla que es coneguin de tota la vida. I és que la Vida ens pot fer sentir que sempre som el mateix.
Els pares de Neus van treballar junts per poder assolir una posicio mitjana com a treballadors. Dolors va treballar fins gairebé els 55 anys o més.
Mentre en Josep treballava a la fàbrica Seat a Barcelona, Dolors estava de cuinera a casa d'uns senyors de la vella burgessia catalana.
Parlem una mica de la preparació que estem fent per anar a Montserrat el proper dia 22, ens desitjen bon viatge.
Parlem una mica de la preparació que estem fent per anar a Montserrat el proper dia 22, ens desitjen bon viatge.
El Establo és la primera setmana que ha obert el menjador del pis, és mig ple. Si está bé, les propietàries es posen les piles ara cal que tot plegat prengui el ritme de vida que sia millor per a cadascú. Bé anem de cara a preparar la pujada a Montserrat. Gràcies Pare/Mare el Teu Amor Incondicionat ens dóna força. 
Dilluns 22 de juny del 2020 tot era a punt per pujar a Montserrat. Ho fem amb Rosa Balague i ens hi puja "Tacxi-amic. Rosa s'hi estarà fins el dia 25 jo m'hi quedaré fins el 29 de juny. Em cal sentir en profunditat quin servei puc fer a la família Oblata, si és que n'hi puc fer cap. enllaç a Jardí de la Mare... 2020
Ens hi acull el Montserrat dels monjos. El primer monjo que hi vam veure va ser en Vicens, vestit de jardiner i retallant els centres de flors de la plaça de les "pageses".
Dilluns 22 de juny del 2020 tot era a punt per pujar a Montserrat. Ho fem amb Rosa Balague i ens hi puja "Tacxi-amic. Rosa s'hi estarà fins el dia 25 jo m'hi quedaré fins el 29 de juny. Em cal sentir en profunditat quin servei puc fer a la família Oblata, si és que n'hi puc fer cap. enllaç a Jardí de la Mare... 2020
Ens hi acull el Montserrat dels monjos. El primer monjo que hi vam veure va ser en Vicens, vestit de jardiner i retallant els centres de flors de la plaça de les "pageses".
Amb la COVID19, no hi ha turisme els treballadors hi van tornant a mida que la comunitat els reclama.
Arreu gaudim de la bellesa de la natura que ens acull alegrement, de la pregària dels monjos més silenciosa que mai. De l'atenció dels treballadors que ara ens podem atendre de persona a persona. Gràcies amors. Degut a que a mi em cal la dutxa adaptada, Rosa i jo vam estar en cel·les separades. 
He estat a la 510 de l'Abat Marcet. Estar separades ens ha permès a cadascuna viure la seva realitat.
He estat a la 510 de l'Abat Marcet. Estar separades ens ha permès a cadascuna viure la seva realitat.
Dimarts 23 de juny del 2020. La revetlla de Sant Joan absolutament impactant.
El Club esportiu de Igualada va pujar la "flama del Canigó" com cada any. 
L'Abat Soler va sortir a l'atri de la Basílica per a rebre-la. El cant del Canigó va vibrar dins del cor de cadascuna de les persones que erem a la plaça. La flama mai va soritr de dins del fanalet amb el cual la van portar. Bella revetlla, no sé si en Joan o en Jonathan hi van ser. Jo sí que el vaig sentir dins el cor. Rosa i ja vam sopar a la meva cel·la i vam celebrar el fet d'estar juntes i vives!.
Encara vam gaduir d'alguna passejada juntes, encara vam tornar a saludar a mossèn Cinto. Encara vam evocar altres vegades que les dues hem estat a Montserrat amb la nostra gent estimada, aquells que ara són a l'Origen de la Llum Eterna. Encara vam fer alguna celebració religiosa juntes.
Encara vam pregar i donar gràcies per tots els dons del que gaudim. Encara vam entregar el present al Pare/Mare Etern que sempre són on nosaltres estem.
Encara vam tenir una estona per compartir amb Maria Massats que va pujar un parell de dies.
Vam estar conversant per veure si podiem col·laborar juntes respecte alguna proposta nova pels Oblats. Tot plegat aigua en un cistell de vimet. Rosa marxà el dia 25 a primera hora de la tarda. Vaig estar dons un parell de dies sola.
Vaig tenir la oportunitat de gaudir d'un parell de converses amb el pare Lluís Planas, semblava que podiem trobar espais per col·laborar amb els Oblats. a 19 de gener del 2021 s'ha vist que no, ni que el COVID-19 segueix controlant les nostres possibilitats de trobar-nos. Ha Montserrat sempre ens hem trobat amb el Pare/Mare Etern. Ni que no sabiem ni potser calia que ho sabessim quin paper feiem en aquest món tant atabalt. A Montserrat la mare i jo hi hem trobat sempre la Pau Eterna i encara avui la hi trobem ni que la mare ja no és en el plànol físic. Els dies d'estada a Montserrat es van fer fugissers el dia 27 va voler pujar a passar una nit a Montserrat Isabel Dominguez. I, així ho va fer.
Diumenge 28 de juny de 2020. Dia de tornar a la casa petita de Barcelona, van venir a fer-me una abraçada Anna i Xavier. El regal més generós d'aquests dies veure'ls a prop meu vibrant en l'amor del que hem gaudit compartint la Vida, compartint el creixemnt d'Anna, la nena que voltava amb nosaltres en aquest Montserrat i que avui és una dona de cinquanta.cuatre anys. 
Gràcies Ana i Xavier pel vostre Amor. Hep, Isabel va fer la foto!
Amb Isabel vam decidir passa una nit més a Montserrat.
Dilluns 29 de jumy de 2020 amb un tacxi que ens va proporcionar en Marcel·li, cap a les quatre de la tarda tornàvem cap a Barcelona.
A la tornada em vaig sorprendre enduent-me les claus de la cel·la, per la qual cosa l'endemà, dimarts 30 a quarts de set del matí sortia de casa per anar cap a cercar el bus 50 fins al paral·lel, plaça Espanya, carrilet fins a Monistrol i Cremallera fins a Montserrat...
Encara vam gaduir d'alguna passejada juntes, encara vam tornar a saludar a mossèn Cinto. Encara vam evocar altres vegades que les dues hem estat a Montserrat amb la nostra gent estimada, aquells que ara són a l'Origen de la Llum Eterna. Encara vam fer alguna celebració religiosa juntes.
Encara vam tenir una estona per compartir amb Maria Massats que va pujar un parell de dies.
Vam estar conversant per veure si podiem col·laborar juntes respecte alguna proposta nova pels Oblats. Tot plegat aigua en un cistell de vimet. Rosa marxà el dia 25 a primera hora de la tarda. Vaig estar dons un parell de dies sola.
Amb Isabel vam decidir passa una nit més a Montserrat.
Dilluns 29 de jumy de 2020 amb un tacxi que ens va proporcionar en Marcel·li, cap a les quatre de la tarda tornàvem cap a Barcelona.
A la tornada em vaig sorprendre enduent-me les claus de la cel·la, per la qual cosa l'endemà, dimarts 30 a quarts de set del matí sortia de casa per anar cap a cercar el bus 50 fins al paral·lel, plaça Espanya, carrilet fins a Monistrol i Cremallera fins a Montserrat...
Deixar les claus a recepció i cap a fer un talladet a la cafeteria de la Plaça, girà cadira i cap a l'estació del cremallera.
Què hi voleu fer: ja faig aquestes coses. M'hi vaig trobar una boira d'aquelles que fan estiu. 
El dimecres 31 va ser per enfocar-me a casa, prendre a les mans la Regla de Sant Benet i començar a redreçar els horaris per fer el que li cal fer a un Oblat; seguir les pregàries benedictines: Laudes, Conventual, Vespres i Completes. Ai, que riuremmmm.
El juny s'allunya deixant-me un somriure al cor. La Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible estar separados de vuestro creador-.
enllaç a Dimecres 1 de juliol de 2020