dissabte, 1 d’agost del 2020

2020 Autopista hacia el Cielo


Dissabte 1 d'agost del 2020
. a les vuit del matí sortia de casa en direcció a la parròquia de Sant Miquel dels Sants, al carrer d'Escorial, del barri de gràcia, és gairebé a tocar de la Travessera de Dalt. Homilia: "Herodes va fer decapitar a Joan i els deixebles ho van comunicar a Jesús".
Sí, just començar el mes d'agost i Joan Baptista em truca a la porta, ve acompanyat per Jesús. 
Ells Són Ressuscitats i em conviden a la Resurrecció. El mossèn de la parròquia ens iinvita a mirar cap a la Misericòrdia de Déu. "Look me"
Després de missa una estona de conversa amb Aurea, absolutament enriquidora. 
Gràcies germana. Cap a casa.

D'aqui el febrer del 2021 si Déu ho vol, m'he de centrar a observar com direcciono l'economia. Els de casa, vull dir el pare i la mare, amb el tema de l'economia, des que jo vaig néixer i abans també han estat molt limitats per no dir mancats. Per ara segueixo la mateixa ruta, la poca disponibilitat econòmica m'estreny. Em cal observar.
Aclarir que el febrer de 2021 liquido l'últim crèdit demanat a la Caixa. 

Diumenge 2 d'agost de 2020, un dia per comprendre. He obert els àlbums de fotografies perquè sembla que quelcom s'ha fet fugisser. 
El novembre del 2019, vaig saber que Alberto Cortez havia traspassat al Regne de la Llum. Cercava la seva cançó "Cuando un amigo se va"
El novembre de 2019 quan em vaig adonar que la Cafeteria "la Granota" havia tancat portes, hi vaig haver de preguntar a Neus que havia passat, em digué que no en sabia res, tal vegada la nostra veína Mercedes en sabés quelcom, vaig preguntar a Mercedes, i sí, ella tenai informació. Aquesta cançó li agradava molt a José de "la Granota". Vaig organitzar un petitàlbum amb imatges nostres a la seva cafeteria i uns fragments de la cançó "Cuango un amigo se va"
Així, vaig saber que Alberto Cortez, va traspassar al Regne de la Llum l'abril del 2019. No havia seguit gaire aquest artista que expressava amb la poesia de les seves cançons l'anhel de la seva ànima. 
Va ser i és un acompanyant honest per les ànimes que preguen per sostenir la consciència en el cos lliurant-nos del parany que només som un cos. 
Aquí veiem a Alberto Cortez, en una imatge possiblement del 1980, recolzant-se en una nota musical. Ai, la música. 
El primer Esperit que va deixar el físic entre els artístes que havien entrat en el meu univers de la ràdio. va ser Alberto Cortex  l'abril de 2019. 
El 8 setembre de 2019, va ser Camilo Sesto.  va  Nivo Bravo 1944-1973, va fent sentir la seva desapereguda joventud.. Tots els i mots més són de la generació de 1935-1950. Voliem fer molts canvis, i si hem fet canvis, bàsicament tecnològis El que hem fet com a personatges, potser el més indicat per mostrar-ho és, precisament Camilo Sesto. 
Em viag centrar en Alberto Cortez i vam sostenir una fraternal relació. 
Amb Camilo Sesto vam treballar, pero la superposició amb JesusChrist SupStar em va impulsar a deixar-lo en espera.
També va ser un dia compartit amb Isabel Dominguez que em feu el regal de venir a dinar amb mi. El va portar fet de casa seva, vam estar en sintonia fins a les cinc de la tarda que va anar cap a casa seva, perquè defallia de son. Hep, aquí tenim la primera rosa de la florida que el roser de Santa Rita ha donat al balcó de casa. 

Gràcies mare per què et sento aquí ben a prop meu. Gràcies. 
El dimecres dia 5 d'agost del 2020, vaig pujar a Montserrat. A les nou del matí ja hi era. Un dia càlid, ple de joia de viure al Crist. 
Després de Convental el pare Lluís em va acollir i vam estar conversant llargament, ell responia a la meva recerca. Li deia que sota l'aparent acceptació del que visc hi ha d'haver resignació; aquesta veta de victima és el que em porta a la tristesa i alhora no no saber ser útil, ni per a mi ni pel meu entorn. Em va recordar, que si és així ho miri sense culpa i amb calma, silenci i escolta podré anar obrint-me a la joia de viure el moment present. 

Gràcies pare Lluís m'ha obert el cor de bat a bat. Semblava que el nostre cor bategava amb el del Crist. 
Vaig dinar a l'hostatgeria, ell n'era el responsable aquest dia i em convidar a dinar, volen compartir la taula amb mi. Puc gaudir de joia millor que sentir-me estimada pel cor del Crist? 

"Escolta: sóc a la porta i Truco, si m'obres entraré i menjaré amb tu i tu menjaràs amb Mi". Així diu el Senyor. Gràcies Amor dels Amors per mostrar-te sempre ben a prop del meu petit cor. Gràcies.
A les vuit del vespre arribava a casa. Gràcies! 

Dijous sis d'agost del 2020
fou un dia sorprenent; vaig acabar dinat al "Timbalet" amb Neus, Enrique, Ma Teresa Segarra, i Isabel, la senyora veterinària de la botiga del davant de casa. Per cert ens va convidar a tots. Va ser una bonica reunió, Però com sempre m'he quedat buida, no hi sé viure Esperit de germanor en aquestes trobades.
Més aviat i visc la constant pressió de que tothom ho fa malament i nosaltres no hi podem fer res, llevat de Ma Teresa que vol aconseguir la Independència de Catalunya sí o sí: ara. Perdona'm Senyor et sento i no et sé expressar. Sé que Tu em perdones per endavant i això em dona força per perdonar-me. M'he expressat el millor que he pogut.  
Avui dissabte 8 d'agost del 2020. Es compleixen 45 anys que la mare i jo vam entrar a la porteria del passatge Josep Llovera. 
Temps era temps. Avui a les nou del matí era a l'església de Sant Miquel dels Sants, a missa de nou, acompanyada per Aurea Saldes. 
És un bon moment en la nostra relació d'oblates, o així m'ho sembla. Gràcies Aurea per les teves atencions. Gràcies. 
Quan he diaxat a Aurea, cap a la parròquia de Núria on m'esperava Marisol Muñoz. Ha estat un comiat, ara per ara l'etapa d'aprendre solfeig la tanco. Em manca disciplina per l'aprenentatge. També visc la relació amb Marisol com una reactivació del meu propi sentit de víctima. Em cal distància.
Ella viu un moment de molta pressió amb els seus pares que semblen molt dependents d'ella. Jo li plantejo unes possibilitats de viure-ho diferent que ella, sembla no pogué assolir. El Crist, però, ens acompanya a les dues, si es que n'hi ha dues. 

Dissabte 8 d'agost de 2020, al vespre vaig rebre un WhastApp d'Aurea amb la nova del traspàs del Bisbe Pere Casaldàliga i Pla. Nascut a Balsereny el 16 febrer de 1928 - 8 d'agost de 2020 ha entregat l'ànima a Déu des de Batatais Estat de Sao Paulo. 
Descansi en el Crist qui ha viscut plenament el Crist a la terra. Entregat als pobres, pobra a viscut mentre el seu cor es fonia en el Cor de l'Amor Etern. enllaç a Pere Casaldàliga


Diumenge 9 d'agost del 2020
. Avui un dia de quieta serenor. Tal vegada un dia de sepulcre, prop de l'Estimat. Escoltant amb tot el cor el seu silenci, respectant-lo i alhora esperant amb anhel la seva paraula plena d'Amor i Llum. Mira sóc Jo i Estic amb l'Etern Pare contemplant la bellesa de la Nostra Creació. 

Quant el silenci i l'escolta és el millor que pots oferir el silenci t'abraça i la parula queda silent. Tot és Silenci alhora Tot és So. 

La Paraula És el So del silenci.
El dijous 13 d'agost  del 2020, vaig ser a Conventual en presència. Vaig pujar amb el trén de les 7:36 a les 9:10 era a Montserrat. L'abat Josep Ma Soler i Canals, nascut el 13 de juliol de 1946, celebrava els vint anys de Benedicció Abacial. Feu una homilia curta i sentida, ens entrà al cor. Gràcies Abat pel vostre/nostre servei.
Per cert vaig poder saludar a Joan Lacy, de Sabadell i a Jaume, els companys amb qui sempre hem compartit el nostre Montserrat d'estiu. 

El dissabte quinze d'agost del 2020
, dia en que vaig complir seixanta-nou anys vaig anar a missa a Sant Miquel desl Sants, vam celebrar la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu amb Aurea Saldes.

El barri de Gràcia enguany sense festa major per les prohibicions que imposa el sistema pel COVID19, es veu apagat. Estem sobtats, anem una mica d'esma, no hi comprenem res. Tot ho deixo en mans del Pare.. alhora de dinar ens trobem amb Isabel i anem a dinar a la "Brasería" del carrer Còrsega, Isabel m'hi convidà en nom del seu traspassat marit Alfons Bravo del Valle. Gràcies amics!  
El mateix dia quinze a la tarda, davant de la Sagrada Família ens vam trobar amb Marc Bach, la seva esposa Rosa i els seus fills: Erik de vuit anys i Gemma de sis. vam estar un parell d'hores gaudint de la vida compartida.

Gràcies amics, gràcies a la Vida per aquest instants d'Eternitat.Rosa i jo no ens coneixiem i ha estat una meravellosa sopresa l'aire de fraternitat que ha fluït entre nosaltres. És una dona molt capaç de redoldre tot tipus de situacions i d'enfrtonar-les creativament. 
Felicitat família és un goig compartir amb vosaltres!

Han passat dos anys des que en Marc i jo ens vam conèixer. Ell és el benefactor que jo pogués assolir el somni  d'anar a Núria el juny del 2018. 
Entre nosaltres va fluir tot seguit una corrent afectiva que avui s'ha completat amb la seva muller. Rosa és una dona encantadora absolutament capacitada per acompanyar un home inquiet i cercador com en Marc.

Per cert el petit Erik és una copia del papa i la Gemma una bonica copia de la mama. 
Tot una bellesa poder sentir així l'expressió del fet de viure en el nivell humà/físic. 

El dimarts 18 d'agost del 2020 tornava a Montserrat. Tren de les 7:36, poc més de les nou era a la Cafeteria de davant del cremallera que ja és oberta aquests dies d'agost. 

Hi puja una mica més de gent, això si, gent del país, el turisme enguany és desaparegut per art del COVID19. 
Vaig dinar a l'hostatgeria, marxava cap a mitja tarda, després d'acomidar-me dels amics Joan i Jaume: fins a reveure l'altre estiu esperem amics... 

Avui dissabte 22 d'agost del 2020. Senia feineja per casa. És un goig sentir-la treballar amb quina alegria i ganes ho fa. Gràcies Senyor perquè en aquestes petites coses m'has ensenyat a veure't-hi. 
Gràcies Senia per ser present en el meu dia. 
Quan vens a posar la casa en ordre em sembla que també m'hi poses a mi. 

Aquests són els regals que la vida ens posa en el camí i cal saber veure'ls. Aquest dissabte amb Senia vam dinar a la cafeteria del Mercat "la Trobada" i al cap tard ens vam arribar a l'avinguda Gaudi vam fer un gelat en una geladeria artesana.
Així ens vam acomiadar fins al 26 de setembre en que tornarem a reunir-nos per endreçar la casa i gaudir de la nostra relació. Fins aleshores Senia: fes-me al favor de ser molt feliç. 
Dimarts 25 d'agost del 2020. Dies de silenci en espera d'escoltar la Paraula Eterna que surt del silenci del cor.

Feia dies que no m'encarava amb Highway to Heaven, sóc a la temporada 4t, episodis 21-22: "El canto del delfín" Bella proposta i profunda experiència per contemplar. S'acaba la 4t temporada i em queden els 13 episodis de la cinquena, que no estan traduïts al castellà. Malgrat això s'enten perfectament i de fet s'hi han posat subtítols en castellà.

Michael Landon y Victor French dos grans artistes que s'han descobert Fills de Déu al llarg del seu recorregut per aquest món de negació. 
Highway to heaven: Temporda 4 final de l'episodi 22  Emesa el 1988 
La canción de un delfin para Lee.

No lloreis por mi porque he vivido.

He volado con delfines mágicos. ligera debajo del mar.

No llories por mi porque lo he dado todo. 
He unido mi mano con la de mi compañero para dejar el planeta major de lo que lo encontre.

No lloreis por mi porque he amado y he sido amada: por pedres, hermanos, hermans, por todos auellos que amé y me amaron de vuelta.

Poruqe no conoci a un extraño solo amigos.

No llereis por mi, no lo hagais.

Llorad por mi cuando sintais la espuma del oceano sobre la cara: estoy ahí. 


Cuando vuestro corazón lata más rápido que los graciles saltos de un delfin: estoy ahí.

Cuando toques el corazón de otro como toco ya ahora el rostro de Dios: estoy ahí,

No lloreis por mi: no me he ido.

Lee.


Dimecres 26 d'agost del 2020. 

Avui he tingut dues trucades de telefono: La primera de Glòria Lomas, preguntant-me si demà pot venir a dormir a casa. Sí, és clar, perquè no? Demà ens veurem. Esprit Sant ho deixo a les teves mans desitjo mirar-ho tot juntament amb Tu, Amén,

La segona trucada ha estat de Noelia hem d'enfocar el setembre. Carolina tornarà el dimecres dia 3 de setembre en l'horari habitual. La senyora de la neteja ara per ara queda anul·lada. I encara una última trucada de Teresa Pons, demà asmurçarem juntes al Mercat del Guinardó- que bé!
Dilluns 31 d'agost del 2020. Acomiadem el mes d'agost. Aquest matí hem celebrat amb Neus que comença el curs 2020-2021 a la feina, ha tornat de vacances i m'ha regalat un preciós elogi a la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra, Gràcies Neus per recordar-me en les vostres vacances. 

He fet una passejada fins al capdavall de la Rambla del Poble Nou, fins a la platja, però en passar per Pere IV he saludat el monument a l'insigne doctor Josep Trueta. Aquí en pujo la mostra. 

L'agost queda enrere i em deixa al cor la tendresa d'un neixement ja fa 69 anys! 

La Via de la Maestria "Transformación" -No os es posible hacer daño a nadie ni a nada-.