dilluns, 2 de novembre del 2020

2020 Autopista Hacia el Cielo

Dilluns 2 de novembre del 2020. Som ara i aquí. A mitjans d'octubre vaig iniciar el curs d'Eckhart Tolle: "el Poder de la Presencia". Té una durada de vuit setmanes i està estructurat per dies, una lliçó cada dia, unes més llargues i d'altres més curtes, més totes enfocades a ubicar-te en l'ara i aquí. Només existeix el Present, la resta són pensaments i creences d'un passat que ja ha passat. També la "Via de la Transición enfoca cap a ubicar-te en el present.
Fins i tot et demana que deixis a Jesús al costat i t'ho demana ell mateix. On m'agafo d'un passat que ja ha passat? La mirada honesta i acompanyada per l'Esperit Sant és la resposta. 

Dijous 5 de novembre del 2020. El passat dimecres, mentre cercava informació en el volums de la G:C:C., es desplomar el prestatge superior amb els seus vuit volums. La història em va caure al damunt, ni va tirar el televisor a terra ni a mi, senzillament tot anar a parar a terra, ni tan sols els volums es va malmetre gaire, de fet ja són prou vells. Actualment en la "realitat" que visc ja no tenen cap funció com no sia de la d'homenatjar l'esforç que vam fer amb la mare perquè jo pogués estudiar.

El fet present és que la caiguda del prestatge m'ha dut a desfer-me de llibres que ja no formen part de la l'experiència de vida present. 
Actualment els llibres que llegeixo són "Un Curso de Milagros" el vaig repetint anualment i seguint-ne els exercicis un té un per a cada dia de l'any. De tant en tant el Kibalión, i ara específicament ·El poder del Ahora, d'eckhart Tolle, tot el demés sembla bloquejat en un somni que s'ha alimenta de...¿que?. 
Vull deixar una nota respecte a un gran actor escocès que ens ha tornat als Origens de la Llum: Ser Thomas Sean Connery. nascut el 25 d'agost del 1930 tornar a Casa al 31 d'octubre del 2020.
Per a mi la pel·lícula que més em va impactar és "Marnie la ladrona" Dirigida per Alfred Hitchcock i estrenada a Espanya el 1964, possiblement amb la mare la vam veure cap el 1965 o 1966. L'altre va ser El primer caballero, amb Richard Gere estrenada el 1995.
enllaç Wikipedia Thomas Sean Connery
Cal destacar el seu personatge de James Bond, que representar fins el 1970 si fa no fa, i la sèrie de Indiana Jones, on feia el paper de pare de Indiana Jones, pel·lícula que protagonitzava Harrison Ford. 

Estic traient de casa llibres relacionats amb la religió catòlica i d'altres relacionats amb la màgia envernissats  d'espiritualitat.
enllaç a P. Cor de Conversa 1994-1998

D'aquests demà en faré una tria, ja t'ho diré. Els més estables semblen els llibres de temàtica budista, ells són als qui en un moment en estava enfonsada en la nit fosca de l'ànima em van facilitar obrir un espai en el rol de dolor que em controlava. I, bé és la Vida que passa. Demà obrirem nous espais. 
He la Vida va...
També avui he telefonat a Pepita Mayol i m'ha regalat la gran notícia de que torna a ser àvia.

En Ramon Calduch Mayol ha sigut pare d'un preciós petit en Nil. Felcitats família. aquest fill segurament que en Ramon el podrà gaudir a cor que vols. En Ramon ara viu a l'Africa més pobre allà ha gestionat muntar un espai escolar on s'ensenya entre d'altres coneixements necessaris música. Fa uns quatre anys que viu allà, i els primers mesos de l'any, confinament inclòs va ser a casa la seva mare per enllestir les propietats que ell tenia a Barcelona i afincar-se definitivament a l'africa. Felicitats Ramon, per fi la Vida t'ha pogut respondre i tú has sabut escoltar i rebre la seva resposta. Aquí tenim en Nil Calduch en braços de la seva mare. contemplant aquesta imatge sento una serena joia, la joia que regala la Vida quan confies en ella in les teves pròpies possibilitats.

En Ramon ja té un fill el Martí el va tenir molt jove, ara en Martí tindrà uns 40 anys, és casat no tenen fills. 
En Ramon i en Martí tenen molt bona relació però en Ramon no li pogué fer de pare quan tocava. Ara sí, ara si la vida hi dóna pas gaudirà de ser pare d'en Nil i d'una nova vida on ell és necesarí i feliç!. 
Fotografia Ramon Calduch, pare i fill l'octubre de 2003 

Dilluns 9 de novembre del 2020
Avui, el cap d'avall el protagonista és en Michael Landon, fent de Charles Ingalls, a la fi han aconseguit entre ell i en Victor French que em poses a gaudir de veure el primer episodi de la sèrie de la Casa de la Pradera. Impacta des del nostre món automatitzat d'avui veure les eines em que es construïen la Vida la gent que va marxar a colonitzar "la nova terra" L'Oest americà. 
M'ha agradat veure-la, encara la tinc vibrant, em caldrà dormir-hi per sentir que em regala a més de retornar-me al temps en que la feien 1974-1983 i els processos que va fer la vida de la mare i la meva en aquells moments. Hep en aquest primer episodi també i té un rol protagonista en Victor French.
Aquí els tenim la família Ingalls, la sèrie va començar el 1974 i aquí a Espanya no es va fer esperar, vam seguir si fa no fa el ritme de la producció real. 
Diumenge 15 de novembre del 2020. Hem començat a muntar o millordit a remuntar el video "Sense temps - sense espai. Originalment es datat el 2009, ara sense adonar-me'n s'està transformant. Quan estarà acabat el pujaré al blog, si el pes m'ho permet. Però aquesta tarda cercant imatges del cine Maragall, en el temps que existia vaig trobar aquesta on s'hi veu el terreny aplanat del que avui és la finca on visc.

S'hi veu clarament el xamfrà passeig Maragall, Joand de Garai i un carrer Trinxant que s'obria al passeig de Maragall, inicialment Trinxant quedava tallat a Joan de Garai. Aquesta imatge m'ha fet sentir que sóc jo/nosaltres actualment, terreny aplanat per a construir un present de goig i llum.

Diumenge 22 de novembre del 2020
. Setmana dedicada a preparar les fotografies que integren cada diapositiva del video, és a dir un fons amb més o menys petites fotografies que integren un moment present de vida. 
Cap a les dotze del migdia em telefona Carles Ferrer Lledó, la seva filla, de quinze anys, ha de fer un treball escolar sobre els exiliats de la Guerra Civil Espanyola i el vol fer sobre el seu besavi Alfons lledó. 
Em trucarà el divendres dia 27 a les cinc de la tarda per preguntar allò que li pot ser útil pel treball que vol fer. Endavant. 
Dilluns 23 de novembre del 2020. avui fa catorze anys que la mare va travessar el Portal del Cor Etern. Pare/Mare gràcies infinites, des d'aquest petit món atabalat per tot el goig de l'Amor Incondicionat que meu permès viure'hi. gràcies. 

Dimecres 25 de novembre del 2020. Són poc més de les vuit del matí, un dia en que m'he llevat aviat. Tal vegada cercant dur el present tal dia com avui de l'any 2006. Sembla impossible el camí fet des que la mare va tornar a l'amor Etern, i en canvi s'ha fet. Ara i aquí sento una profunda gratitud per tot l'ho expressat en la forma. És tot el que puc oferir en preparar el retorn a Casa. 

Gratitud per tota relació i situació viscuda: tot és en Relació amb l'Amor Etern que som. Per sempre hem de Ser Efecte de la Causa Primera; l'Amor Incondicionat Expressant-se Así Mateix en Relació. Gràcies, gràcies, gràcies.
Dilluns 30 de novembre del 2020, son gairebé les dotze de la nit.I la paraula va. El Verb és feu home i de l'home va sorgir la paraula encisadora que crea la teranyina on ell mateix queda atrapat. Per a cadascú aquesta paraula és diferent i quan la paraula torna a ell i l'accepta emergeix despert.
Dilluns 30 de novembre del 2020, novembre ens deixa, un temps que se'n va si es que hi ha algún lloc on pugui anar que no sigui "jo mateixa". Él meu temps, el meu espai tal i com jo l'he volgut expressar i compartir.
El volia compartir, és cert, però sembla que a nivell físic, a nivell d'experiència vehicle humà m'hi he quedat sola. Es a dir sola en la forma, l'Esperit m'ajuda a parar el pensament i el judici. L'ànima s'expressa acompanyada pel seu Creador, per l'Infinita Presència que És Tot i que vibra en Tot. L'Absolut!.
Aquests més de novembre en la V.Transformació la proposta de Yehsua ha estat treballar l'honestedat i aquí ho he fet.

A senyalar d'aquests dies que el divendres dia 27 vam poder cancel·lar el crèdit amb la Caixa d'Estalvis: 791,00 euros. El compte és net. 
Isabel Dominguex m'ha regalat el mòbil que era del seu marit Alfons Bravo i que ara he de fer, "un curset" per assumir tecnologies més noves i ràpides, alhora que el meu pensament cada vegada és més lent i calmat. Com si la meva petita ment s'unís a la Ment Infinita la que el Pare/Mare del Cel ha Creat. 
Pel mes de desembre Yeshua ens fa dues propostes: repassar tot el treball de l'any que tanquem i recordar amb respecte i certesa que sóc el Crist. Puc avui acceptar aquesta Veritat: que som Ment Crística units en la Presència?.

Ara és l'hora, ara cal. Ara i aquí accepto que sóc tal com el Pare/Mare Etern m'ha creat. Som la Seva Cració Perfecta: vivint un somni.
Dissabte dia 28 al matí, vam tenir una llarga conversa amb Júlia Ferrer Torrecillas, la besnèta del meu pare.
Júlia és neta de la meva germana Núria, filla del seu fill Carles. Júlia té 15 anys i es prepara per estudiar filosofia. Ha de fer un treball per a l'escola sobre els exiliats per a la Guerra Civil Espanyola i ha triat al seu besavi: Alfons. Gràcies Júlia. Avui dilluns li he enviat, per correu, el llibre de la Amelia Valcárcel "¿Es posible el perdón?. Sembla que es tanca un capítol més del llibre de l'experiència en la forma humana.

La proposta de Yeshua per el mes que comença és heretada de novembre", ja que la nova proposta de la VT no entra fins el dia 10 de cada mes. Honestedat amb la honestedat ve la Innocència i amb elles la llibertat de tota culpa i l''absoluta responsabilitat dels pensaments i judicis que alimento. La propsta d'assumir que sóc Ment de Crist és la prioritat en aquests present: l'ajuda hi és em cal sostenir-me en l'atenció en l'ajuda que sempre és en el nostre interior. 
Avui, dia 30 també he fet el primer pas per demanar entrada a la residència geriàtrica de Can Serra, Sant Esteve Sesrovires, ho haviem parlat amb Anna Margariti, ella ha parlat amb la treballadora social de Can Serra i m'enviat el seu correu per a posar-m'hi en contacte. Avui ho he fet, i em demana que li truqui demà o li enviï el meu telèfon i em trucarà ella. Gràcies, demà ens hi posem. 
Sí, la Vida sempre torna a començar. Gràcies a la família que m'ha acompanyat al despertar: ens hem acompanyat de retorn a Casa. Ara, si el seu pes m'ho permet penjaré el video acabat.