Dissabte 3 d'abril del 2021. Som gairebé a les vuit del vespre. Ens preparem per anar al llit, aquí, a la comunitat de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar ens allitem entre les vuit i les nou del vespre, així sí, a les set del mati toquem diana, per preparar-nos per asmurçar a les nou! Diu "UCDM" -Aún soy tal como Diós me creó- Així ho sento.
Estic en pau en aquesta nova etapa que la vida em presenta. Em preparo per estar ben atenta a escoltar la Veu del Etern Amor Creador que em sosté en el Seu Pensament Primer i des d'aques pensament em guia.
Dimarts 6 d'abril del 2021, Ja som a plena Pasqua. Crist És Ressuscitat! Ara iniciem el camí cap a l'Ascensió. Les set setmanes en les que el Crist va iniciar el seu camí de rescat de la humanitat des de la plenitud de Ser! UCDM llicó 98 -Aceptaré el papel que me corresponde en el plan de Dios para la salvación.- Diu el Crist- dedica'm cinc minuts de cada hora: ara i aquí!
Diumenge 11 d'abril del 2021 Comparteixo un miracle de llibertat: la Fundació de l'Hospital de Sant Pau m'ha retornat el dipòsit que vam entregar quan vam llogar el pis. Tres centes seixanta mil pessetes que s'han convertit amb 2.700 euros. Gràcies per què ara sé que hem fet les paus amb el concepte diners i la pau ve acompanyada de la llibertat.
He de vigilar atentament les despeses però tinc espai de gestió.
Dimarts 20 d'abril del 2021. Som ara i aquí les roses per a sant Jordi són fetes, ara cal cossir-les com a guirnaldes. Segurament ho farem entre avui i demà. Vaig trobant la manera de integrar-me, al vespre cap a les nou engego l'ordinador faig l'anglès i contemplo un episodi d'Autopista al Cielo, estem gaudint de la primera temporada.
Els dies passen com si fossin un fil de llum. El temps ha perdut tota mena de valor per a mi, no hi és no exiteix i malgrat tot passa. Però no és temps és Vida que s'expressa i es mostra amb tota la seva esplendor!
Divendres 23 d'Abril del 2021. Som a Sant Jordi i el Sant patró de Catalunya, i de molts països Europeus, surt del seu espai llegendari per cabalcar duen roses a les doncelles i llibres als dracs! És el nostre primer Sant Jordi a la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar. L'etapa final de la nostra experiència humana-individual. Som U en l'Eterna Esència però en l'experiència humana-individuu sembla que siguem molts i oposats.
Enguany, aquí a la Casa hem guarnit de roses la reixa que separa l'Asil de l'Escola, les iaies de la Casa que podem hem fet roses de ganxet i els nens de paper. El resultat col·laboració entre generacions!
Els patrons de la Casa ens han repertit roses que ha regalat l'Ajuntament de Sant Andreu el resultat un gerro amb dotze roses vermelles al menjador-sala d'estar.
El regal de Sant Jordi per a mi, la nova aixeta de la dutxa amb mono-comandament i l'últim prestatge on anirè instal·lant el nostre petit altar.Un bon regal. Ara cal anar fent camí. Amb Anna Espejo, la treballadora social ehm enllestit el meu expedient, els meus representants exteriors són Neus Pallarès i Enrique Villagrasa.
Gràcies amics una vegada més per fer-me costat. Em costa d'expressar el moment que vivím. Em sento profundament estimada pel Nostre Creador-Esència, em sento activa i plena: em cal cercar més etiquetes? Som Beneïts de Déu, som gratitud i pau.
Cal centrar-se en el moïment de la Vida expansió-contracció-expansió... Deixar-me anar en aquest ritme vital és aprendre a viure i conviure!
Dissabte 24 d'abril del 2021, aquestes imatges que veiem ens les ha deixat Sant Jordi. Ara el Sant Patró de Catalunya ja ha tornat el seu espai de llegenda i aquí ens queda posar atenció en el trànsit de les il·lusions a la Veritat: al goig de Ser i Viure. El goig d'Existir Eternament sense forma ni limit. Només expressar l'Amor que ens ha Creat!
Les meves companyes: Encarna Zamora, Inés Alenxandre, Petra Garcia, Maria Verdejo, Paquita Serrano, Mercedes Baeza, Mercedes Perez, Rosario, Pedro...Universos, aparentment diferents unit-se malgrat no ho volguem saber! Cossint i llegint passem les hores i els dies s'esfilagarse'n!
Dimarts 27 d'abril del 2021. Som a migdia, hem acabat de dinar i em preparo per anar cap a l'esteticient on em depilant, a l'estètica Angels, és el regal que m'he fet per celebrar la Patrona!
Divendres 30 d'abril del 2021. Amb aquesta mateixa imatge acomiadem l'abril. Envoltada de companys que em mostren la ment enmalaltida en negar-se al despertar. Ells són el meu mirall? Pare/Mare Etern tota la meva voluntad es entregada a la Teva, com a individuu entrego l'experiència viscuda amb amor i respecte a tots els germans amb que la compartim. La Vostra Voluntd Pare/Mare Etern És viurem desperta i a Vos m'entrego.Maig 2021
Dissabte 1 de maig del 2021. Som gairebé a les set de la tarda, hora de sopar.
La planta 2, sector Bartrina está encalmat. com sempre Encarna, la meva companya d'habitació és silent i atenta. Una mica plorosa degut a qué té por, té por de viure el que està vivint.
També jo he tingut i tinc molta por de viure en el pla dens humà, en l'oblit de l'Èsencia i alhora és el que estic vivint...
Divendres 7 de maig del 2021.
Un dia més i un dia menys, gràcies Pare/Mare per acompanyar-me en aquest instant ple de la Vostra Eterna Llum. Aquí en el blogger ens hi acompanyen els nostres ángels Mark i Jonhatan, gràcies germans per Ser un Cor al Servei del Pare/Mare Etern!
Dilluns 10 de maig del 2021. Sembla que ja tenim un gran percentatge de vacunats a Catalunya i és clar a Barcelona. Avui és el primer dia que vivím lliures del toc de queda pel protocol del COVID-19. Celebrem-ho amb "el saltiró de la cardina" cantat pel nostre Emili Vendrell Ibars.
Internet em permet deixar la presència d'un disc que va ser dels primers d'entrar a casa, cap el 1961.El més bonic d'aquest video és que les imatges són del vinil original.
Gràcies per recuperar moments inolvidables d'alegria d'un temps passat.
Referint-me a la Pepa maca, només evocar que la vam veure en el teatre Romea el setembre de 1959 i la sardana la va cantar en Gaietà Renom, aleshore Emili Vendrell Ibars ja estava molt malalt.
Dilluns 30 de maig del 2021, som, gairebè a finals de mes. Aquest mes ha passat de tot i no ha passat res. Deixaré nota de que el passat divendres dia 28 vaig dinar al Timbalet amb Neus i Enrique, Isabel i Ma Eva, Enrique m'havia invitat i a la fi em vaig decidir a aceptar de dinar amb un petit grup.
Coincidint que el missatge que els divendres ens envia la direcció de la Casa ens comunicava que ja ens permetem dinar fora de Casa, sempre que respectem les "bumbolles" i tinguem cura. Així ho farem.També comentar que la nit de dijous 27 vaig conecctar amb el grup d'en Jorge Lomar que començaven un taller mensual gratuït "El observatorío del corazón". Va ser una pregària en comunitat. I..sí s'acaba el mes de les flors.
Deixeu-me tancar el mes de maig, amb un apunt per a Vicenta Carreras mmAAmmmmm, filla de Sant Sadurní d'Anoia. de can Benet de la Proa, Vicenta va arribar a casa e primers de mes i s'ha recuperat força, si no ho recordo malament ara compta 98 anys. Té el cap força clar ni que a estones se'n va de marxa. Ella recita gairebé de cap a cap aques petit poema d'en Ruben Dario... Margarita está linda la mar... La mar vista des del carre Lope de Vega...png)
Juny 2021.
Michael Landon (Charles Ingalls) en la 4t temporada de Little House on the Praire 1977, episode 13 "Vuelo a la libertad" Foto: Michael Landon con Long Elk
Som a dimecres 2 de juny del 2021.
La primera bona nova és que ahir tarda vaig comprar la nova cadira amb rodes, tipus despax, per a moure'm aquí a la Casa gran. La he comprat a la Casa de Mobles que hi ha al carrer del Segre xamfrà Torrent d'Estadella. La portaran a Casa el proper dilluns dia 7.
A la fi aquesta tarda he escrit i enviat el correu de gratitud a la Fundació de Sant Pau: <finques@fundaciosantpau.cat>" Si no heu canviat l'adreça de correu, aquestes lletres les está llegint la senyoreta Elena.
Sóc Montserrat Lledó, lúltima llogatera del pis 2n2a del carrer de Trinxant, 144. Us escric amb força retard les últimes paraules de gratitud per les vostres atencions. Els primers 10 dies d'abril vaig rebre la devolució dels diners que tenieu en reserve pel lloger del pis, els que vaig ingressar el gener del 1998, M'ho heu retornat integra i us en dono les gràcies, de la Fundació de Sant Pau, tant les Finques com de l'Hospital nomes en puc donar gràcies per les vostres atencions. Sis-plau feu arribar aquestes senzilles lletres a l'Administració i a quí calgui.
Sempre us evocaré amb profunda gratitud, Fins a sempre. Atentament Montserrat Lledó Lomas
Dissabte 5 de juny del 2021. I les "Finques Fundació Sant Pu han contestat" "Acusem rebuda del seu correu i li agraim les paraules que ens dedica, les quals ja he transmés al sr Rodriguez i la resta de l'equip de Patrimoni.
Li desitgem el millor en aquesta nova etapa.
Cordialment, Helena.
Arribar a la platja des de Sant Andreu, és difícl per que els ponts no són adaptats i s'ha de fer molta volta.
Ahir nit va tornar a Casa Maria Verdejo Espinosa de los Monteros, ha tornat joiossa de tornar a Casa i minvada de salut. El cos" vehicle" de Maria está molt desgastat. Aquí estem al jardí de Casa, Maria es sorprèn de veure el lledoner florit.
Gràcies Pare/Mare que l'has retornat tal vegada per acompanyar-loa de Casa al Cel!
El diumenge dia 6, la Casa Asil va fer, en un espai de la Fabra i Coats, el comiat dels difuns per la pandèmia de la Covid-19. Va ser un acte senzill i emotiu. Ben fet. Gtràcies. A la tarda Glòria Lomas em va sorprendra amb la seva visita. Era a Barna per fer un taller de comiat de difunts, i en quedar lliure a la tarda em va trucar per a compartir una estona amb mi.
Em va tornar a parlar d'anar a viure a Girona i la proposta em va entrar. Ara em cal centrar-me i veure si sóc capaç d'enfocar l'energia per a seguir endavant la nova etapa a la Casa Asil, o em cal renunciar-hi i anar a viure sota l'esguard de Glòria.
On vas Montserrat?
On va l'amor en mi?
On va el Crist en mi?
Dissabte 12 de juny del 2021. Ahir em van empedronar a la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar. Feina feta. Hep, l'últim padró manual fet a cas és de l'any 1996, encara víviem a la porteria del passatge de Josep Llovera, 13. Temps era temps. Avui fa vin-i-tres anys que en Albert Mas Margarit va néixer. Felicitats família esteu vivint al present amb plenitud i joia: endavant!
Si Trinitat vas gaudir del goig de conéixer al teu net. El vas gaudir poc temps físicament, més la teva ànima il·lumina el seu camí. L'Amor dels qui ens han precedit sempre il·lumina els nostres passos fets juntament amb el Crist!
Dissabte 26 de juny del 2021. Com han passat els dies? Tot queda enrera. La primera revetlla de Sant Joan a la Casa Asil fou de "xirigota fluixa".
Nosaltres la vam viure on-line amb en Jorge Lomar de les vuit a les deu del vespre. "El Observatorio del Corazón" Amb el grup vam assumir el propòsit de Consagrar l'estiu a l'Amor Incondicionat. Anar-hi nant. Hem convingut amb Glòria Lomas que passaré un parel de setmanes amb ella a Girona a mitjans de juliol.
El dia 23 de jnuy de 2021 al matí van operar a Isabel Dominguez a l'Hospital de Sant Pau, ahir va tornar a casa seva. La cuida la seva amiga Lourdes que la acompanya a casa seva.Tenim per endavant un dissabte perpellejant. Som-hi. Som ara i aquí!
Aquest mes de juny ens deixa la bona notícia que els Lledoners floreixen, Sí, ho hem descobert pel Lledoner que hi al pati de la Casa Asil que dona al carrer Bartrina. Allà hi ha un ficus i un Lledoner i el Lledoner és tot florit. He confirmat que és un Lledoner per Internet i allà espliquen que sí, que els Lledoners també floreixen! Ja ho veus he començat la casa pel terrat.
Et vull esplicar que el passat dilluns 21 vaig ser al dentista, sí amb en Jordi i Joan Margarit. Tal com la mare desitjava les nostres peces dentals estan força be, ara per ara no cal pensar-hi fins el gener de l'any 2022! He una notícia la clínica dental que han creat la família Margarit-Duran quedarà amb ells. Els fills d'en Joan i Merche no el continuen. Ells però encara no es jubilen.
Diumenge 27 de juny del 2021. Estic descobirnt que he d'emprendre un camí nou. Estic cercant una habitació per a llogar i poder recomençar camí. Sembla que no sóc útil aquí, a la Casa Asil, les relacions que aquí s'hi fan són de sostenir i debilitar l'estat en el que s'entra, no hi ha millora per els estadans, sembla que no hi hagi camí. Tal com a mi em semblava quan era a Trinxant i m'hi veia aïllada. Ara ha entrat un raig de llum en l'illament que he volgut viure, ara em cal obrir els braços a tot el que l'Univers em regala. Gràcies, gràcies, gràcies!
Dimecres 30 de juny del 2021. Amb el final del juny ha arribat el comiat de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar.
M'estimo i em respecto suficientment com per sortir de la casa i posar els mitjans necessaris amb el suport de l'Esperit per obrir un camí on em pogui expressar activament.
A la residència em torno ràpidament un entitat pasiva i a dins el cor em bull el desig d'expressar l'Amor Incondiconat que em sosté en aquesta experiència de vida.
Vull pujar al blogger la carta de comiat que he entregat a la gerència i Patrons Fundadors de la casa: és la següent-
Montserrat Lledó Lomas
2n de Bartrina
Casa Asíl de Sant Andreu del Palomar
Barcelona,
29 de junio del 2021
“Padre/Madre
Nuestro que estas en los Cielos,
Santificado
sea Tú Nombre,
Venga
a nosostros Tú Reino,
Hagase
Tú Voluntad así en la tierar como en el Cielo...”
A
la atención de la Fundació Casa Asil de Sant Andreu del Palomar.
Desde niña,
siguiendo la que me enseñaron mis padres, he puesto al cargo de mi camino al
Eterno y Incondicionado Amor de Nuestro Padre/Madre del Cielo. De su mano he
llegado a esta casa y de su mano me voy a seguir el camino que Él me propone.
Es con profundo
respeto por su gestión de la Casa Asil, que me atrevo a dirigirles estas letras
de despedida que también son de gratitud por la atención y cuidados recibidos
en està casa. Gracias por el Amor Compartido.
Expresar el
porqué no puedo vivir en la casa cómo mi hogar es muy sencillo: soy capaz de
desarrollar actividades diversas que no tienen ninguna utilidad en el protocolo
de dirección que parece seguir el segmento en el que estoy viviendo.
Si sigo aquí me
convertiré, más pronto que tarde, en una criatura totalmente pasiva. Me
explico, comparto habitación con una compañera, cómo la mayoría de residentes:
nuestro día según diagnostico va más o menos así:: nos levantan, nos hacen la
higiene, nos sentamos en el comedor a esperar que nos sirvan las comidas del
día, la medicación y en algunos casos la sesión con el fisioterapeuta. Ahora
empezará para mi compañera una posibilidad más dinàmica ya que parece que
pronto los familiares volveran a entrar en la casa. Dios bendiga a la familias.
No es mi caso, puesto que mis familiares mas cercanos fallecieron hace tiempo.
El sentimiento
que me llevó a entrar en la casa fue la confiança en el ideario que la sostiene
de base: el centro son los valores humanos: los residentes són el centro y se
les atiende y ayuda en el último tramo de su vida física.
Entiendo
que para cumplir este ideario falta personal en la casa, cuidadoras/res que
puedan ofrecernos lo major de ellos con el tiempo necesario.
Tenemos
para atender las largas horas de soledad: una educadora, una animadora y una
psicóloga para 150 personas la mayoría con deficiente nivel cognitivo.
La
coordinación entre los distintos departamentos de la casa, a mi enteder, padecen de falta ce coordinación o de falta
de personal.
Seguramente falta
economía y libertat de gestión debido a los protocolos sanitarios y
gubernamentales. Todo ello en detrimento de la atención al anciano que corre el
riesgo de ser convertido en un expediente, para ser gestionado.
Muchas
generaciones atrás està casa fue fundada en base a la colaboración y
coordinación de unas pocas persones al Servicio de su Devoción: atender a los
necesitados. Parece que hoy no hay necesitados, tenemos medios, diagnósticos
mecánicos y ratios de producción. Posiblemente tanga que ser así, però el ser
humano emocionalment està solo y necesita atención, companyia y compasión.
Me despido con
gratitud pues gracias a estos cuatro
meses en la casa he podido descobrir que tengo muchas más capacidades que aún
puedo desarrollar. Gracias por ello. Y también con un ruego: nuestro Amado
Maestro Jesús nos dio un solo mandamiento “Ama a Dios en todo y al projimo com
a tí mismo”. Mi camino en està vida me dice que en este mandamiento radica la
paz con Dios y conmigo misma. Sé que aman el servició que llevan a termino, por
favor profundicen más y confien en su ideario, acorten la distancia entre el
proyecto y nuestro dia a dia, devuelvanos el valor de persones activas en
nuestro medio.
Un vez más les
pido perdón por mis torpes letras que salen de lo más profundo de la empatia
con los compañeros residentes y con el personal que los atiende.
Atentamente Montserrat
Lledó
La resta del dia la he passat tranquil·la a la casa obrimt-me a la confia Maignça que l'Esperit em posarà al davant la situació més adient per aquest present. Obrim nous camins començant la sol·licitud d'un pis tutelat a Patronat d'Habitatge. Isabel Dominguez m'ha suggerit de demanar le pis per a compartir amb ella, demà que tinc la cita amb el Patronat d'Habitatge ho preguntaré Encara no hem posat data amb Gl`ria Lomas per a venir a recollir-me, ho farem la propera setmana. Mentre tant vaig cercant possibles pisos, petit i adaptats per a llogar, em plantejo pagar un màxim de 600 euros, mensuals, mentre espero que m'ha arribi el pis demant. L'esperit té l'última paraula. Gràcies Amor per l'Etern suport!
.png){kind=small}
.png){kind=small}
Juny 2021.
