dissabte, 3 d’abril del 2021

2021 Juliol - Setembre Las puerta del Cielo


Dijous 1 de juliol del 2021
A quarts de deu era a Patronat d'Habitatge per fer la solicitud de la vivenda protegida. M'han confirmat que si la vivenda es comparteix els tràmits són més ràpids, m'han donat cita per el dimarts dia 6 i he de anar-hi amb Isabel. Dons fins el proper dimarts. 
He anat a saludar a Neus i hem pujar el pis que fou casa nostra, encara hi ha el llit i la tauleta de nit. 
M'he sentit absolutament agraïda per tot el viscut. Hep, l'Hospital a posat alarma el pis i ens ha regalat un bon concert... 
Després he conectat amb Rosa Marin i el senyor Felix, els dos donarant veus per a veure si trobo un pis assequible per aquesta zona. Hem dinat a la "Canyota" amb Rosa Marin, 


Isabel segueix be, demà ha d'anar a Sant Pau, confiem amb les bones notícies! El correu que he enviat a Administració de Sant Pau ja l'han contestat, han passat el correu el senyor Rodriguez i si hi ha alguna possibilitat m'ho farant saber. Gràcies. Confio en l'Esperit i descanso en la Pau que Déu em regala. Gràcies Pare/Mare Etern!

 Divendres dia 2 vaig probar d'anar al departament de Patrimoni de Sant Pau. Entrant per la porta central em van fer esperar a que baixessin de Patrimoni, perqué seguiex no sent accesible per a cadires. I va baixar el senyor Antoni Rodriguez Clemente, sí l'administrador.

La bona notícia, ens torna a llogar el pis de Trinxant, 144, 2n2a, més o meny per a dos o tres anys! Gràcies. La propera setmana redactarant el contracte. Millors 

Diumenge 4 de juliol del 2021. bones notícies imillor mpossible. 
La nit del catorze de juliol sembla que ja estaré a casa, si més no ja tindré les claus. 
Si encara no tinc els serveis de llum, aigua i gas, dormiré a casa de Ma Teresa Segarra o seré o Girona!
Demà dilluns comencem el camí del retrobament amb la nostra llar plena de Vida i Amor Incondicionat! 
És a dir estic totalment oberta al Amor Incondicionat: res especial!  

El dimecres 7 de juliol del 2021,
al vestibul de l'Hospital de Sant Pau, entrada principal, vam signar el nou contrace del pis del carrer de Trinxant, 144 2n2a. Gràcies Pare/Mare Etern per la Teva Infinita Misericòrdia. 

Dijous dia 8 de juliol de 2021 vaig entrar el pis per esperar que em portessin l'armariet i la taula de l'ordinador que hem comprat per aquesta nova etapa. 



Tambe vaig estar esperant, va venir a quarts de tres, el senyor Ursi, ell s'encarregarà de portar al present la instal·lació de gas.. Espero el presupost i vam quedar que vindria a fer els cavis el proper dilluns dia 12


Avui divendres dia 9 de juliol del 2021 recollirem les coses d'aquí i preparem pel trasllad cap  a Trinxant, demà al matí dia 10, el senyor Felix amb la camioneta del seu amic s'encarregarà del traslllad. 

Diumenge 25 de juliol del 2021. Visita i dinar a casa de Carolina i Heriberto. He tingut el goig de conéixer a Olga-Lucia a casa seva. Gràcies família per la vostra generosa amistad. Déu ens beneix i conserva les relacions d'Amor entre els seus fills. Vaig tornar a casa rodant, travesant per la Via Júlia. 


Un passeig magnífic. Estic gaudint del procés de crear nous camins, nous hàbits, Sento dins meu el goig de viure   que em travessa i s'expandeix per on passo Gràcies Pare/Mare Etern per aquest Instant! 

Dilluns dia 26 de juliol del 2021. Ens ha deixat per anar a pintar aquarel·les amb el Pare/Mare Etern en Pere Gauxachs, el nostre Pere del Casal de la Gent Gran de Navas.

Ell va engegar, junt amb Ramon i Mario Velasco i Joan l'aula de Informàtica i també el taller de pintura. Ell em va donar la patada per impulsar-me a aprendre el màxim que podia de l'ordinador, gràcies a ell li vaig perdre la por a la màquina, la por d'espatllar-la. Dons si s'espatlla s'arretgla noia, -em deia-. També volia ensenyar-me a pintar aquarel·la, però no m'hi vaig veure amb cor. M'adonava de la falta de mobilitat que tinc. 
El primer teclat que va tenir la Coral de Gent Gran de Navas, ens el va deixar ell. Fins que poc abans de nadal el Casal en va comprar un.
Ara hi ha diverses persones que ensenyen pintura però el 2009 en Pere va ser el primer. Pere no tinc paraules per acomidar-me del teu cor. Ets Llum, la llum i la rialla de les teves aquarel·les!  


Divendres 30 de juliol de 2021
Hem anat a fer un tomb amb Ma Teresa Segarra per la platja de la Barceloneta. 
Mentre passejavem ha telefonat Rosa Marin per donar-me la nova de que Dolors Lara, la veina del barri que vaig conéixer al Casal de la Gent Gran de Navas, l'esposa d'en Francesc, el seu marit estava invident, va morir farà uns cinc anys, dons 
Dolors ha marxat d'aquest plano per reunir-se amb en Francesc a la Gloriosa llum del Pare/Mare Etern que, segur, els ha acollit amb el Cor obert de bat a bat. 
Joiós cami germans. Gaudiu de la Glòria que Déu us regala. Som el seu Fill Estimat!


Dissabte 31 de juliol de 2021. Estic instal·lada de nou a casa. Tot funciona. Tinc el que aparentment és imprescindible, refrigerador, rentadora, tres plats, gots i cuberts, és a dir la casa dels tres enamorats. Sóc plena de goig i gratitud. Ara només cal que Isabel Dominguez Pastor obri els ulls volgui tornar a la seva experiencia dual i obri els ulls. Jo només puc oferir-li el meu silenci. La Vida en ella sap que li cal. Amén.
Adéu al mes de juliol. Per cert he rebut de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar el diposit i la part proporcional del mes de juliol que ja no he estat a la Casa. Gràcies, ells també m'han alliberat economicament. Gràcies! 

Agost 2021


Diumenge 1 d'agost del 2021
. Aquest matí he fet una llarga passejada de la Rambla del Poble Nou, de casa fins a l'alçada del monument al doctor Trueta i d'allà al Parc de la Pegaso, un bon passeig on l'ànima s'eixempla i brilla. Gràcies per aquest matí. A la tarda he estat preparant els valors que he conservat al llargs dels anys pel pare, del nostre Alfons Lledó Duatis. Demà dilluns me'n vaig a Girona amb Glòria Lomas i el proper dissabte dia 8, si Déu així ho disposa en Carle Ferrer Lledó vindra a vure'm i recollira aquests valors de pau i joia que hem conservat a casa del seu avi. Així serà si Déu ho disposa. Amén. 
Dilluns 2 d'agost de 2021 a la tarda m'ajudaven a pujar al tren a l'estació de Sants en direcció a Girona. Glòria havia carregat l'equipatge al cotxe i ella per carretera i jo en tren ens vam retrobar a Girona cap a les sis de la tarda. Dues nits hi vaig ser-hi. Suficient per entendre que és millor seguir vivint cada una a l'espai que més lliure i acompanyada la faci sentir. Estic bé amb Glòria però cerco el caliu de casa, de la família que van crear als meus pares. Amb glòria em sento perdre'm en la família Lomas-Gonzalez, si em perdo entre personatges. 

El dimarts dia 3 vam fer una bona passejada travessant la Vall de Sant Daniel, un preciós camí en mig d'arbredes.El dimecres dia 4 d'agost tornavem a Barcelona. Aixó sí, va desmuntar la cadira i la va poder col·locar el cotxe. La nit del dia 4 tornava a dormir a casa. Gràcies a Déu. Isabel no vol despertar-se. Ara que vibra en l'Amor i la Llum, retornar a la forma densa és dur: sembla que li obren pas a la Casa Gran. 

Dijous 5 d'agost de 2021 feia una passejada cap a Mar. No em sento sola, Aquesta etapa de la Residència i la tornada a Trinxant em fan sentir la Mà de Déu en aquest present. Em cal obrir el dià amb el Pare Etern i aprendre a escoltar la seva Veu en el meu silenci. Aquests Eucapliptos els trobem poc abans d'entrar a la platja del Poble Nou. Cuan om torna cap a la Rambla es veu clarament com el vent els ha pentinat la seva preciosa caballera, semblen cavalls alçats al vent. 

Dissabte 7 d'agost del 2021 ha telefonat en Carles Ferrer Lledó, acordem que em trucarà cap el 26 d'agost per veure quan i on ens veiem si a Girona o baixa ell a Barcelona. Esperem.

Isabel no desitja tornar al somni de l'oblit i la por. El Crist és amb tú germana. 

Diumenge 8 d'agost del 2021
. Sense el bloc Maragall i sense Dietari els dies se'n van i no els he vist passar. Es com si ara comences a viure el temps circular. tot absolutament tot és ara i aquí. 
Vaig reprenen els passetjos, prenen nous hàbits per a menjar. Hep vaig de ventre cada dia i el sistema digestiu no es fa sentir gens. tot és suau i seré. 
Gràcies Pare/Mare per la Teva Eterna Misericòrida.

Dimarts 10 d'agost del 2021

Isabel Dominguez Pastor a travessat cap a la Llum Eterna on brilla en el Pensament d'Amor del Creador. Glorifica al Creador estimada germana que t'ha obert els braços en el Seu Si.
Aquí et veiem el pis on vivies, recuperan-te de l'operació del pit. Tenies prjectes, teniem projectes compartits, però també disponibilitat a complir la Voluntad del Creador. Ets a la Llum Eterna germana.
Ara deixa'm que et doni gràcies per l'amor compartit. Per tota la confiança que m'has regalat. Per les hores de diàleg i pacient escolta. 
Estimats amics heu passat per la vida d'auqest temps, més o menys 1938 - 2021 donat-nos vida natural. 

Potser no us heu sentit compressos, potser no us heu sentit estimats, potser no us heu sentit respectats i es que aquest món és un joc de contrapunt. A vegades és divertit, la majoria d'ocasions, però éspenós. Però hi heu passat amb rialla i compartint amistad amb els qui teniem sed d'amistd. Gràcies per Ser i per Ser-hi. Fins que la Font Primera em permeti tornar a la vostra Presència. Fins aleshores Gràcies: ens estimem!  

Divendres 13 d'agost de 2021
A quarts de tres, amb el carrilet enfilava cap a Montserrat. Volia acomiadar-me de Isabel, encendre un llantió amb gratitud pel regal de la nostra amistad. Així ho vaig fer. També vaig poder saludar en Joan Lacy, el noi del Rom cremat. Està força just, pateix d'artrosis, i quan té el dolor més fort va amb croses. Ànims Joan tú pots. a les vuit del vespre tornava a ser a Barcelona. 



Al vespre, Isabel, em trucava la teva neboda Judit per oferir-me de recuperar el sofà que t'acompanyat aquests últims mesos. Sí, gràcies. Demà el senyor Felix amb el seu amic de la camioneta, el vindrant a buscar!

Dissabte 14 d'agost del 2021. El sofa ha tornat al seu lloc, gràcies Isabel-Maribel, tot està com  tú volies. 

Diumenge 15 d'gost de 2021
. Sí avui he complert setanta anys, Felicitats Montserrat, gràcies pare/mare que em vau fer el regal de projectar-me en aquest món, junts fem el camí del despertar. Amb moltes ensopegades, però anem fent camí. 

Aquest matí, en Joan Lacy, el noi del Rom cremat m'ha felicitat però també m'ha donat la trista notícia que en Jaume Cardona, el noi de Terrassa, ha tornat a l'Origen de la Llum. 



Enguany no havia pujat a Montserrat degut a que havia agafat un infecció molt forta. 
Ha estat el seu moment de deixar anar i tornar a Casa. 
Sant camí cap a la Llum que ets, eres i seràs. Segur ens veiem aviat. 
Areveure Jaume trobarem a faltar el teu bon humor i la teva fortalesa. 


Dilluns 16 d'agost de 2021. Aquest matí he fet una telefonada a Pepi, de Bartrina 2, i s'ha animat a sortir i anar a prendre un refresc amb mi. Dons cap a Sant Andreu. Està molt asustada tant per la Covid, com pel pensament de tornar a Treballar. 
La Casa Asil, ara torna a estar en zona vermella per la Covid, la meva dolça companya Encarna està ingressada, també Silvano i Pedro.


És a dir, la Casa està feta un guirigall. Som-hi que ballarem! Conversem amb Pepi sobre la necessitat de mirar la situació des d'una altre zona mental, Podem fer-ho hi ens cal fer-ho. Demano ajuda a l'Esperit Sant per a poder veure-ho tot plegat desde l'Amor Absolut. 


Cap a casa. Aquesta tarda he telefonat a Rosa Soler Duran, la tenia força "emprenyada" però ha comprés que hem costés de telefonar per explicar-li el viscut aquests últims mesos. Ha compartit amb mi l'alegria per tornar a viure al pis de Trinxant, i per el mes de setembre diu que em vindrà a veure. Així ho farem Rosa! 

Aquesta tarda he deixat el blogger endreçat. He posat el comiat dels amics que ens han deixat el passat mes de juliol. Pere Gauxachs, Dolors Lara, de Maribel, que ho vaig expressar ahir, i de Jaume Cardona. Adéu amics sempre som U en el Cor.

Divendres 20 d'agost del 2021
. La escuela del perdón-no dual, m'ha fet un mou i meravellós regal! En Jorge aquests dos últims anys s'ha dedicat a expressar com viu la contemplació en dos llibres -soy expresión, volums 1 i 2.


El passat dimarts dia 17 vaig anar a comprar el primer volum a la "Casa del Libro". Vaig conectar amb la web, que ha montat en Jorge per seguir amb més facilitat aquest llibre, que de fet és un curs. A la tarda del mateix dimarts ja l'obria, instal·lada al sofa de l'espai de lectura. 
El dia ha continuat amb un llarg passeig fins a la platja del Poble Nou, des d'allí he conectat amb Ma Teresa Segarra i hem acordat un punt de trobada.
A les dues a l'Hospital del Mar amb la intenció d'anar a dinar a Ca l'Escribà. I així ho hem fet. El primer que vam fer però, es fer un tomb per a la pressò del carrer Wadras, le presò de dones on havia estat tancada la primera dona que ha estat presidenta del Parlament de Catalunya: Carme Foracadell. Ara ja és el carrer, aixó sí, amb llibertat condicionada. Bé ja havia demanat taula a Ca l'Escribà a les 3 de la tarda, i en aquest punt vam tenir la taula. Ho hem gaudit, el personal que ara treballa a Ca l'Escribà platja i ens va atendre, també ho han gaudit amb nosaltres. 
Ara em cal donar-ne gràcies. Pel punt de trobada, per l'atenció rebuda, per l'amistad.

Compartida sense temps, sense espai, aparentment amb Ma Teresa Segarra, però que ja també es pot contemplar sense personatges, només amistad, només relació, només Amor Incondicionat. 

El senyor Antoni Escribà Serra, amb la seva infinita capacitat de crear-jugant s'hi va fer present al llarg de tot el dia.


La mirada trapella i juganera que ens regalava i que va obrir espais de joc en les nostres vides. Ma Teresa té una capacitat de joc que jo sembla que no he desenvolupat, ni que les relacions d'aquells moments amb el senyor Antonio i amb ella mateixa m'hi convidaven. Aleshores jo m'ho prenia tot molt seriosament, des del petit jo que tot ho porta al territori del drama. 

Però en ple drama em sorgia la capacitat, que sí he desenvolupat, de transmutar el drama en  tragi-comedia. És a dir t'adones que el drama per potent que sigui: passarà! Aquí energeix el somriure de l'Amor que et recorda que sempre pots tornar a començar! Així el senyora Antoio ens convida una vegada més a jugar. A aprendre a crear-jugant, sense competir, només jugant i deixan'te sorprendre pel joc que pren identitat de l'Univers i et sorpren amb els seus regals i et convida a acceptar tot el que a la vida has de deixar a anar per no dur un pes de sobre-carga. 
Deixa anar i riu, la vida que t'has creat es una comedieta escrita amb poca traça. riu a cor que vols! Aquestes dues imatges són de l'estiu del 2008!. 

Bé i quan vaig arribar a casa vaig treure de la bossa que Ma Teresa m'havia portat la lampara de les ànimes, aquesta que m'acompany des de fa uns anys i que va entrar a casa per acompanyar-me a celebrar els nadals Sí la foto ha quesat força curiosa, les vaig enviar a Ma Teresa quan vaig encendre-la, de fet ahir, semblava que no ens podiem deixar anar. Gràcies Ma Teres per aquest punt de trobada, gràcies. Gràcies a la Vida que ens ha regalat la proximitat i la capacitat de compartir sentiments. 

Dilluns 23 d'agost del 2021. Ha començat la setmana que enfoquem per trobar-nos amb en Carles Ferrer Lledó. Tot va pas a pas, al meu ritme, tal vegada em cal trobar el to. ara sí, preparant els documents per a fer fotocopies dels que vull conservar aquí, a la petita casa compartida amb els pares. Ahir vaig preparar la documentació i les fotografies que tornen a primer pla com expressió del que vivim i comprenem de les nostres relacions.

Ahir mateix una mostra. 
Em va telefonar Anna Margarit per dir-me que fa un parell de setmanes de vacances i demà al matí vol venir a compartir-lo amb mi. 
Així, avui dilluns és compartit! 
Bell matí amb família. Aquí veiem a Anna amb el seu pare fa uns mesos. En Pepito Margarit Canals el passat 6 d'agost va complir els 85 anya. Llarga Vida Pepito!
Fotografia de la celebració de Reis 2010 a Sant Sadurní. Pere Roca i esposa Pepita i Josep Margarit i parella Carme.  

Dissabte 28 d'agost del 2021. Anna Margarit i família han complert el seu somni per aquestes vacances: són a Menorca. Gaudiu de ser estimats! 

Nosaltres aquest matí, a les 12:45 engeguem cap a Girona. De nou la interessant experiència de trén amb assitència, ràpid 38 minuts, humm! Somni. Senyor Tú Ets le Nostra Voluntad d'Estimar-nos! I nomes arribar a Girona vam oganitzar per anar a dinar i ho vam fer al "Txalaka", dons m'hi vaig deix la xaqueta. Caram sempre deixem penyora. Diumenge no va tenir més historia que apropar les energies amb Glòria i .

Dilluns 30 d'agost del 2021 va se el dia de la trobada amb Carles Ferrer Lledó i la seva família, l'esposa Patricia i la filla Júlia. Va ser un miracle de Llum. Gràcies per aquest instant d'amorr incondicionat compartit amb la família Ferrerr-Torrecillas i Glòria. Gràcies. 

En Carles va rebre amb goig els presents que el seu avi, Alfons Lledó Duatis li feia. Memòria històrica, sí, però amb un profund amor present i sentit. 


Girona va abraçar la nostra trobada i a mi sem va quedar el cor ben eixamplat!  Vaig quedar sobtada per què en Carles hi veig una part del pare i una part d'en Joan Lomas ja que en Carles les ha viscut de tots colors fins el moment de centrar-se en Patricia i començar una nova vida. 


Sí, ell ha pogut deixer-se acompanyar cap a un Univers de llum, i Déu el segueix guiant cada dia cap  aun espai  més lluminós. Així sigui!  Ahir, però, 31 d'agost va ser un dia per sanar sentiments i obrir-me a acomiadar una passat que m'ha dut fins avui, mai quedarà enrere perquè l'amor que compatim és dins l'experiència del fet de voler experimentar el fet de ser un individuu humà! Caram! 


Sembla que l'individuu estava obligat a l'oblit quan prenia cos fisic. En aquest present això no cal, podem encarnar la consciència de Ser en l'Esperit del Creador i que per Regal del Seu Amor Infinit som coocreadors amb Ell. Això sí, ens hem de reconeixer com a fills en la Seva Plenitud. Amén! 
Setembre 2021


Dimecres 1 de setembre del 2021.
Girona, som passant uns dies a casa de Glòria Lomas, avui ja és passat el bell dia compartit amb la família de Carles Ferrerr Lledó, Patricia a seva esposa i Júlia la seva filla, però això ja ho hem llegit el mes d'agost que acabem de deixar enrere. Ara estic obrint el mes de setembe en l'ordinador portàtil que Glòria em conservava, m'ha costat dir-li que sí, que m'hi posaria, i ara estic fent-hi les primeres confessions. També he posat al dia  "The New World". De fet una experiència bonica i calmada: com a casa! 
Som gairebé a migdia, Glòria aquest matí ha treballat i jo he 
experimentat de nou un ordinador portàtil. Gràcies Glòria. 

He de comenta que en Michael és aquí per dret propi.
La seva serena i madura presència m'abraça i m'envolta recodant-me en tot moment que hi faig atenció: que mai estic sola, ni que la comapanyia pren la forma que facilita el present! El dimecres a la tarda anar a buscar el bus L5, adaptat i vam anar al barri de la Fontajau on hi lloguen pisos tutel·lats. 

Aquest es el Centre Joan Fuster que pertany a la Fundació privada de la Santa Creu, dell Bisbat de Girona.

Al Barri és bonic, com diu glòria a 5 minuts de tot, però al cert es que s'ha d'agafar transport públic per arribari que el bus passa cada hora, i que jo no hi conec a ningú, si no és Glòria. Vam parlar amb la senyora que atén la consergeria, que per cert té 24 hores de vigilància en el complex. També hi ha un economat.
És obert el periode de inscripció, vam demanar hora, ens la donaren pel dia 21 de setembre a les 12 del migdia.

Ben a prop hi tenim un cinema i la cooperativa "el rebost" on Glòria treballa un dia a la setmana. Bé vam fer una bona passejada i vam tornar a creuar el riu Ter, vaig fer altre vegada la mateixa fotografia que havia fet el dia abans. 

Tot va a marxa molt lenta, jo freno a Glòria i ella tiba de mi cap a Girona, però és aixó el que vull. 


No, m'atrau la companyia de Glòria, m'agrada Girona, és una ciutat actualment amb menys de dos.cents mil habitatns, és agradable i senyora. 
Barcelona amb un milio i sis-cents mil habitants és sorollosa i atrefagada però és on he nascut i viscut tot el procès de viure, em cal ara transitar cap a Girona? 

Quan tornem a casa enfoquem cap el meu retorn a Barcelona; demà a la tarda cap a casa.
Gràcies Glòria per tot el suport i afecte que em regales i m'acceptes, gràcies és un punt d'anclatge afectiu per a mi, però...

Barcelona on he viscut des que vaig néixer, el Camp de l'Arpa, el barri on hi havia la Clinica Victòria, actual Cap Maragall, allí vaig néixer la relació d'amor amb Barcelona fa difícil que em mudi a viure a un altre ciutat, per bonica i tranquil·la que sigui.
Dijous 2 de setembre del 2021. Amb l'avant de les 18:11 cap a Casa.
Quin goig quan he arribat. Neus Pallarès ja treballa està feliç per les vacances passades i preparada per la temporada de tardor. 

He retrobat casa "meva"·, l'impuls de tornar a començar amb les coses de cada dia i crear la rutina per aquesta tardor. som ara i aquí i som U. Ja som a Barcelona, esperant el bus H8 a l'Avinguda Diagonal amb Muntaner. A les 8 del vespre a casa, a les onze de la nit les fotos del mòbil són passades a l'ordinador. Tot és, encara una mica sorollós les portes del balcó són obertes i la remor de la placeta arriba amb so de festa!   

Diumenge 5 de setembre del 2021
. Gaudint d'aquesta nova etapa d'expressió de Déu en el dia. Silenci, quietud, espai, gratitud. Pau. Observant en profunditat em sembla trobar un punt de solitud, tal vegada. Solitud en un món accelerat on en moc ben a poc a poc, sembla una disfunció. Em vaig centrant en sentir que Déu mira, batega mitjançant aquest petit vehicle que Ha creat per expressar-Se.

Aleshores tot es modifica, tot és brillant i joiós. Ell Veu l'Amor Creador espressat arreu, així és i així ha de Ser.  
Aquests últims dies els he dedicat a endreçar els records que ens queden d'un temps que no ha de tornar. Quan vaig tancar casa per anar a la Casa Asil vaig deixar els mínims papers i encara menys objectes, tot s'havia d'inquibir en l'espia de la petita habitació compartida, Bartrina 2, habit 222.   

Ara aquí casa tampoc tinc gaires mobles ni els vull, l'espai dons resta molt reduït. He muntat un àlbum del pare i un altre de la mare, una carpeta amb el meu historial mèdic antic i llestos.

Les que ara moc són: la carpeta dels contractes i rebuts actuals y una pel metge, que pràticament és buida. Quan la ment emprèn decididament el camí del perdò no-dual la carència va desapareixen del nostre camí. Gràcies, gràcies, gràcies.


Hep avui he tornat a començar a llegir "Dios vuelve en una Harley" Tot és nou ara i aquí! Els àngels són ara i aquí. Deu és ara i aquí! 
La setmana va seguir encalmada. Paso hores a l'ordinador entretinguda amb el "solitari", hep tinc un 52% de partides guanyades en un total de 1650 fetes amb un parell de mesos. 
Aquesta setmana ens porta l'onze de setembre, no m'amoïna, tot és lluny i em centro en la serenor, en la Pau que puc gaudir quan em centro en l'Amor Infinit que ens ha creat.
Diumenge 12 de setembre del 2021. La setmana que queda enrera deixa tres punts centrals: el primer que el dijous dia 10 de sepembre del 2021, al migdia, va arribar a casa el regal de 

Isabel Dominguez, per aquesta nova etapa de vida: la taula del menjador, acompanyades de les tres cadires que m'he regalat jo" Aquí veiem l'aspecte que ens regala aquest reconet de la sala que ara fa d'espai de menjador. És agradable contemplarlo i sentir que hem recreat un espai per compartir, encara no sé ben bé què, però si és ben clar que és un espai per compartir la gratitud al Creador. 


El dissabte 11 de setembre és el primer dia en que vam veure l'espai del menjador compartit, van venir a visitar-me la família Soler-Balauder, és a Cristina i Jordi Soler Balauder, acompanyats per la tieta, Núria Balauder. En Jordi és una bella presència de confiança i innocència, el cos aue se li va fent a 52 anys, recorda al seu pare i Cristina porta a Mercè en aquest present.
En Jordi és feliç s'adaptat bé a l'escola residència de Moia on viu, la fundació els Avets. Aquí el veiem en una foto que em va reglar Núria de la sortida que van fer junts a la Vall de Núria aquest juny. Gràcies família per recordar-nos! Van coincidir amb Rosa Marin, quí em recorda que he de mirar el número  per inscriure'm a les activitats del Casal de la G.Gran de Navas les inscripcions comencen dilluns dia 13. Dons som-hi! 

Avui dilluns dia 13 de setembre del 2021, em coincideix la inscripció al Casal de la Gent Gran de Navas, amb la cita a Patronat d'Habitatge, al carrer de Joan Torras a Sant Andreu del Palomar, per veure com hem de recoduir la sol·licitud, ara que l'ha de fer per a viure sola, Isabel ja viu amb els germans!
He sol·licitat plaça en dos tallers, al Casal, el dijous tarda a la Canastra i el divendres "conversa d'anglés cantada, apa-li! 

Ja he demanat la modificació de la sol·licitud de vivenda tutel·lada al Patronat d'Habitatge en un parell de mesos rebré la resposta. El despuntar del dia 14 em regalava aquesta imatge des del balcó de casa. 
Avui toca metge, el doctor Alborch m'atent amablement com sempre, l'analítica ha sortit perfecte, seguim endavant: tinc una salud de ferro.

Asmurçar amb companyes del Casal, Pepi, Rosa Ma i Angels Rialp. A les onze del matí arribava Senia per endreçar la casa. He estrenat la taula del menjador. Gràcies a la Vida, sempre gràcies!.

Dimecres 15 de setembre del 2021. Aquesta tarda he acabat de veure "Avatar", l'ha he vist en dues etapes, ahir al vespre i aquesta tarda, fa poc que l'he acabat de veure. 

És tot una proposta de viure com a poble, en plena consciència de que som U amb la natura, amb els germans. Som Vida! El dijous 16 em va telefonar en Marc Bachs, és un raig de llum que s'obre camí ara i aquí aportant nous pensaments per a la construcció d'espais. Li vam suggerir de veure amb la família "Avatar"

Ara i aquí, en el temps-espai- som a diumenge 19 de setembre del 2021, deixem enrere una altre septeni: D'aquests dies en vull destacar, la trucada que vaig fer a Girona anul·lant la visita que havíem demanat a la direcció del Patronat de la Santa Creu per a sol·licitar un pis tutel·lat al barri de Fontajau, no em caldrà pujar a Girona. Sembla que Glòria ho accepta amb naturalitat.  

He telefonat a Teresa Rovira, ja em tocava: estant tots bé. 
Foto del 15 de decembre de 2013. Menjador de l'Hotel Abad Cisneros de Montserrat. Rafel estaba recient sortit d'un greu operacio arterial. Va volguer ser amb tota la familia a la nostra festa de la Gaudette. La Festa de la Gaudette per al ritual catòlic té una intenció d'ofrena a l'entrega al Crist. Per a nosaltres aquesta festa va ser l'oferiemnt del perdó entre els germans. 

També he trucat i vist a Marina Acarreta, un aspecte perdonat de la culpa que he sostingut en relació a la família. Foto de la Gaudette amb la famiiilia del meu germà Joaquim Lledó Viola. Amb la seva esposa Marina hem treballat llargament la por, la culpa, el judici a l'altre. Temps perdonat gràcies a la Misericòrdia Eterna del Crist.


Perdonar el passat del nostre germà, ens regala el perdó pel nostre passat. Ens el regala Éll, el nostre germà que mai ha deixat de Ser l'Etern Fill de Déu. l'Únic. Comprendre aquest profund Misteri d'Amor Incondicionat está molt lluny de les meves possibilitats humanes. Però sí, puc acceptar el Misteri des de la innocència de l'ànima que es deixa portar pel Seu Creador. 
Gràcies a les ànimes que hem participat en aquestas regal d'obertura a la consciència de Ser. Som en Unitat en el Pare/Mare Etern. Amén!  


Dimecres 29 de setembre de 2021 - Diumenge 29 de setembre de 2024
Perdonar el passat del nostre germà dels nostres judicis, és un camp vast. Té moltes capes de profunditat. Perdonem el somni del sector del Fill de Déu que ha decidit jugar a negar´se así mateix. I, ens hem volgut implicar en aquest somni que semblava divertit però ens ha atrapat en l'oblid de Ser. 

Ara hem decidit despertar, ens reconeixem perdonats pel Pare/Mare Etern que mai a jutjat el nostre somni. Podem tornar a Casa de la mà del nostre germà perdonat, així com Ell ens ha perdonat. Gràcies per l'Infinit Somriure de lAmor Etern! 


Dijous 30 de setembre del 2021. Setembre acomiada un estiu intens. 
Li dic adéu sense recança, tot s'ha adreçat de la millor manera possible, fins el recanvi de les bateries de la meva cadira de motor, que s'han mort abans d'hora i no hem volgut reclamar la garantia, perquè el que volem és que s'han tornin a ocupar a l'ortopèdia Som, la del carrer Murcia amb Av/Merdidiana. 


Caminant fem el camí, i quan setembre es retira per a deixar pas a l'octubre això ho noto molt, des de sempre de nena.  L'entrada del més d'octubre em parlava de tardes curtes o nits molt llargues, de recolliment a casa i de feina estable, perquè era a la tardor quan començavem l'etapa més llarga de feina a la màquina de teixir.

Les comandes per a l'hivern, el nadal i la propera primavera eren les més segures i estables. Huff, temps era temps, ja ho he dit oi?, la tardor comença amb tendres i dolços records!
Setembre i els primer d'octubre parlen de comiats. Ens estimem família Som U en l'Infinit Amor Etern que ens ha creat. Amén!