Dijous 4 de febrer del 2021. Dimarts em van telefonar de la Casa Asíl de Sant Andreu. Ha arribat el moment d'entrar-hi, tinc plaça per a finals de febrer. El mes de març ja estaré allà. Entreré condicionada pel protocol del COVIC-19. Quinze dies aïllada, en una habitació sola. Desprès entrará la "normalitat" i compartiré habitació amb una companya. 
Neus Pallarès Queraltó es la primera en conèixer la bona nova. Al vespre telefono a Marta Casas Rovira. Estaràs bé tieta, estaràs bé. Sí Marta tanquem una etapa i n'obrim una de nova. Em centro en sostenir la consciència d'estar absolutament acompanyda pel Crist: ara i aquí!. 
Dijous4 de febrer del 2021 he telefonat a l'administració de l'hospital de Sant Pau per comunicar-los-hi que a finals de febrer deixo el pis. No em caldrá pagar el lloguer de març Gràcies! Ara cal cercar com buidar el pis.
Dijous4 de febrer del 2021 he telefonat a l'administració de l'hospital de Sant Pau per comunicar-los-hi que a finals de febrer deixo el pis. No em caldrá pagar el lloguer de març Gràcies! Ara cal cercar com buidar el pis.
Dijous 4 de febrer del 2021. som a la primera hora de la tarda. Aquest matí he conectat amb l'ajuntament de Barcelona. Per a persones més grans de 65 anys i amb mobilitat reduïda ofereixen un servei gratuït de recollida mobles grans. Amb ells gestionrem el buidar el pis l'última setmana de febrer.
Gràcies a la Vida que m'ha permès fer aquest regal! Ara em cal obrir-me al que la Vida em porta un canvi esperat i inesperat alhora. M'he sentit dient que sí, que accepto la plaça a la Casa Asil de Sant Andreu, estic enllestint tot per tancar el pis abans del dia 25, que és el dia fixar per entrar a la nova Vida.
Divendres 12 de febrer del 2021. M'he tornat a veure cantant amb la Coral de la Gent Gran Cantem. Si, avui a l'espai ajardinat de Torre Llobeta, dirigits per Luz Marina, la nostra directora "Tinerfeña". Ella és de Tenerife del barri de la Laguna. Una noia amb molt de caracter que fa rutllà la coral.
Tornar-me a veure amb el grup de la coral Cantem m'ha impressionat. He volgut tornar amb el nostre petit grup cantaire i gairebé no he trobat la veu. M'he adonat que si vull cantar he de retornar a les clases amb Marisol.
La cafeteria la "Trobada" ens ha acollit amb aquest primer dinar de grup després de tant de temps i, en el meu cas, l`últim fins que m'hagi instal·lat al nou espai on s'obrirà una nova etapa en el nostre camí compartit,
Dissabte 20 de febrer del 2021. La nostra casa és preparada per a quedar buida. Aquest matí anna Margarit ha vingut a passar una estona amb nosaltres.
Desprès tornarant i recollirant el televisor, la lampareta Italiana i l'espill decorat, també un parell de plantes del balcó una d'elles el gerani de la Matilde florit!
Diumenge 21 de febrer del 2021. Fet, Enrique i Jordi han passat per casa han carregat ihan anat a la Casa Asil de Sant Andreu per deixar-hi un munt de coses que, segurament més tard, haurant d'anar a la deixelleria. En Jordi ha desmuntat la màquina que filtra l'aigua i se l'ha endut.
Bon cami i gràcies amics pel vostre suport. El meu primer dia sense ordinador, caram, tinc Intenert i no tinc ordinador, ai mama.... Dimarts 23 de febrer del 2021, 40 anys del cop d'estat del general Tejero. Huf, temps era temps... Han buidat el pis, el servei de l'Ajuntament i Glòria Lomas han arribat a les 9:30.
Dinem amb Glòria a la "Cañota", Comiat telefònic amb Noelia, la coordinadora del servei que tenia de l'Ajuntament. Gràcies Noelis per ser-hi. Última sessió de Lasser a la cara, fins a reveure amigues i gràcies". Cap a casa amb Glòria, enllestir el que se'n duu ella i el que me'n duc jo. Déu ni do de més...
Marxo rodant acompanyada per Isabel Dominguez, que per cert està passant un moment difícil perquè el seu germà està molt greu a l'hospital de Reus.
Ültima i primera fotografia feta dins l'ascensor, ell m'ha permès viure vint-i-tres anys al nostre Trinxant.
Me'n vaig en pau i serenors, acceptant que és el millor moment per a tancar el llibre d'una vida que, socialment parlant, no m'ha dut enlloc. 
Altre cosa és si parlem a nivell àlmic, si aquesta vida m'ha regalat el recuperar la consciència de que no som un cos, som ànima Eterna, Innocent, Invulnerable, Joiossa i Plena, al Servei del Etern Pare/Mare Sagrat. Gràcies, gràcies, gràcies. A les onze entravem a la Casa Asil, Isabel es va acomiadar i se'n va anar. Glòria va arribar descarregar i també se'n va anar, ja que pel protocol de la COVID-19 no pot accedir als nostres espais. 
M'acompanya Janier l'auxiliar de la planta 2 m'acompanyà a l'habitació 228 on estaré cotorze dies. La primera fotografia feta en el nou espai n visc. L'enviat a Neus, a Glòria, a Ma Teresa, a Isabel, els vincles que em resten fora de la Casa Gran on sóc ara. Com podem veure l'habitació és lluminosa, dona al pati de l'escola del Sagrat Cor, aixó vol dir que veig i sento els infants corre i jugar, quin goig! 
El personal de la Casa és molt amable, intenten fer-te sentir que et tenen en compte. La primera dutxa, difícil perquè l'espai és molt reduït i les aixetes molt amunt i asseguda no hi arribo.
Cambi de roba, ara tota la roba que porto és marcada amb el meu nom complert. Malgrat Montserrat Lledó no existeixi. 
Diumenge 28 de febrer del 2021. És el nostre primer diumenge a la Casa Asil de Sant Adnreu. Sóc a la segona planta, habitació 228, sola perque cal fer el confinamet prescrit en temps de COVID-19. Enrere queda el nostre balcó de Trinxant.
Per uns instants només tornem el dia 25 dijous quan vaig tancar el pis del carrer de Trinxant, 144, 2n2a el temps més feliç compartit amb la mare després del nostre pis del carrer de Joan Blanques, 68 principal 1a. 
No hi haurà més fotografies al nostre balcó de Trinxant, el balcó viscut i compartit amb la mare. Enguany no veurem esclatar els tendres brots del platan que ens ha acompanyat vint-i-tres anys. Es tanca el llibre de la nostra vida famíliar. Jo no he creat família per tant no puc heretà ni desenvolupar l'Amor filial que volien viure els meus pares i que no ha estat possible en un món mancat a confiar en l'Univers: el meu. 
Tal vegada perquè l'Univers ens sembla que está molt lluny i és tot just ara que comencem a comprendre que l'Univers es dins nostre i tal com l'entenem el vivim. Aquí podem veure l'última fotografia dins l'ascensor que all llarg de vint-i-tres anys ens ha permès viure al nostre balcó de Trinxant. Aquí hi hem viscut de tot fins avui el fet de desmontar el pis, de veure com el buidaven els serveis gratuïts de l'Ajuntament coordinats amb la Fundació Engrunes. 
És el millor per a tots. em d'aprendre a tancar serenament les etapes de vida viscudes, tancar-les amb agraïment i goig per haver-les viscudes. Em sento en un altre Univers o Dimensió, poc a poc la Montserrat que ha viscut, aparentment sola a Trinxant es va fonent, no sé quina Montserrat en sorgirà de tot plegat, sia com sia vull entregar al Pare/Mare Etern aquest instant present ple de Vida que es fon!
He dormit dues nits a casa amb el pis buit, nomes hi hem deixat el nostre llit i la tauleta de nit de la mare. Podem extendre'ns més evocat els moments de tancar el pis, pero ho faré demà, abans d'obrir el mes de març. Ara ho deixo aquí. Em costa fer aquestes lletres, ni que estic serena, en pau i certa de que s'ha fet el que s'havia de fer.
enllaç a 1 de març del 2021