dimecres, 2 de juny del 2021

2021 Las Puertas del Cielo


Som a dimecres 2 de juny del 2021
La primera bona nova és que ahir tarda vaig comprar la nova cadira amb rodes, tipus despax, per a moure'm aquí a la Casa gran. La he comprat a la Casa de Mobles que hi ha al carrer del Segre xamfrà Torrent d'Estadella. La portaran a Casa el proper dilluns dia 7

A la fi aquesta tarda he escrit i enviat el correu de gratitud a la Fundació de Sant Pau:  <finques@fundaciosantpau.cat>Si no heu canviat l'adreça de correu, aquestes lletres les está llegint la senyoreta Elena. 

Sóc Montserrat Lledó, lúltima llogatera del pis 2n2a del carrer de Trinxant, 144. Us escric amb força retard les últimes paraules de gratitud per les vostres atencions. Els primers  10 dies d'abril vaig rebre la devolució dels diners que tenieu en reserve pel lloger del pis, els que vaig ingressar el gener del 1998, M'ho heu retornat integra i us en dono les gràcies, de la Fundació de Sant Pau, tant les Finques com de l'Hospital nomes en puc donar gràcies per les vostres atencions. Sis-plau feu arribar aquestes senzilles lletres a l'Administració i a quí calgui. Sempre us evocaré amb profunda gratitud, 
Fins a sempre. 
Atentament  Montserrat Lledó Lomas

Dissabte 5 de juny del 2021.
I les "Finques Fundació Sant Pu han contestat" "
Acusem rebuda del seu correu i li agraim les paraules que ens dedica, les quals ja he transmés al sr Rodriguez i la resta de l'equip de Patrimoni.
Li desitgem el millor en aquesta nova etapa.
Cordialment, Helena. 

Ahir nit va tornar a Casa Maria V
erdejo Espinosa de los Monteros, ha tornat joiossa de tornar a Casa i minvada de salut. El cos" vehicle" de Maria está molt desgastat. 
Aquí estem al jardí de Casa, Maria es sorprèn de veure el lledoner florit.
Gràcies Pare/Mare que l'has retornat tal vegada per acompanyar-loa de Casa al Cel! 

El diumenge dia 6
, la Casa Asil va fer, en un espai de la Fabra i Coats, el comiat dels difuns per la pandèmia de la Covid-19. Va ser un acte senzill i emotiu. Ben fet. Gtràcies. A la tarda Glòria Lomas em va sorprendra amb la seva visita. Era a Barna per fer un taller de comiat de difunts, i en quedar lliure a la tarda em va trucar per a compartir una estona amb mi.

Em va tornar a parlar d'anar a viure a Girona i la proposta em va entrar. 
Ara em cal centrar-me i veure si sóc capaç d'enfocar l'energia per a seguir endavant la nova etapa a la Casa Asil, o em cal renunciar-hi i anar a viure sota l'esguard de Glòria. 
On vas Montserrat? 
On va l'amor en mi? 
On va el Crist en mi?
Dissabte 12 de juny del 2021. Ahir em van empedronar a la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar. Feina feta. Hep, l'últim padró manual fet a cas és de l'any 1996, encara víviem a la porteria del passatge de Josep Llovera, 13. Temps era temps. Avui fa vin-i-tres anys que en Xavier Mas Margarit va néixer. Felicitats família esteu vivint al present amb plenitud i joia: endavant!

Si Trinitat vas gaudir del goig de conéixer al teu net. El vas gaudir poc temps físicament, més la teva ànima il·lumina el seu camí. L'Amor dels qui ens han precedit sempre il·lumina els nostres passos fets juntament amb el Crist! ç

Dissabte 26 de juny del 2021. Com han passat els dies? Tot queda enrera. La primera revetlla de Sant Joan a la Casa Asil fou de "xirigota fluixa".

Nosaltres la vam viure on-line amb en Jorge Lomar de les vuit a les deu del vespre. "El Observatorio del Corazón" Amb el grup vam assumir el propòsit de Consagrar l'estiu a l'Amor Incondicionat. Anar-hi nant. Hem convingut amb Glòria Lomas que passaré un parel de setmanes amb ella a Girona a mitjans de juliol.

El dia 23 al matí van operar a Isabel Dominguez a l'Hospital de Sant Pau, ahir va tornar a casa seva. La cuida la seva amiga Lourdes que la acompanya a casa seva.Tenim per endavant un dissabte perpellejant. Som-hi. Som ara i aquí! 

Aquest mes de juny ens deixa la bona notícia que els Lledoners floreixen, Sí, ho hem descobert pel Lledoner que hi al pati de la Casa Asil que dona al carrer Bartrina. Allà hi ha un ficus i un Lledoner i el Lledoner és tot florit. He confirmat que és un Lledoner per Internet i allà espliquen que sí, que els Lledoners també floreixen! Ja ho veus he començat la casa pel terrat.

Et vull esplicar que el passat dilluns 21 vaig ser al dentista, sí amb en Jordi i Joan Margarit. Tal com la mare desitjava les nostres peces dentals estan força be, ara per ara no cal pensar-hi fins el gener de l'any 2022! He una notícia la clínica dental que han creat la família Margarit-Duran quedarà amb ells. Els fills d'en Joan i Merche no el continuen. Ells però encara no es jubilen.
Diumenge 27 de juny del 2021. Estic descobirnt que he d'emprendre un camí nou. Estic cercant una habitació per a llogar i poder recomençar camí. Sembla que no sóc útil aquí, a la Casa Asil, les relacions que aquí s'hi fan són de sostenir i debilitar l'estat en el que s'entra, no hi ha millora per els estadans, sembla que no hi hagi camí. Tal com a mi em semblava quan era a Trinxant i m'hi veia aïllada. Ara ha entrat un raig de llum en l'illament que he volgut viure, ara em cal obrir els braços a tot el que l'Univers em regala. Gràcies, gràcies, gràcies! 

Dimecres 30 de juny del 2021
Amb el final del juny ha arribat el comiat de la Casa Asil de Sant Andreu del Palomar. 
M'estimo i em respecto suficientment com per sortir de la casa i posar els mitjans necessaris amb el suport de l'Esperit per obrir un camí on em pogui expressar activament. 
A la residència em torno ràpidament un entitat pasiva i a dins el cor em bull el desig d'expressar l'Amor Incondiconat que em sosté en aquesta experiència de vida. 
Vull pujar al blogger la carta de comiat que he entregat a la gerència i Patrons Fundadors de la casa: és la següent- 

Montserrat Lledó Lomas

2n de Bartrina

Casa Asíl de Sant Andreu del Palomar

Barcelona, 29 de junio del 2021

 “Padre/Madre Nuestro que estas en los Cielos,

Santificado sea Tú Nombre,

Venga a nosostros Tú Reino,

Hagase Tú Voluntad así en la tierar como en el Cielo...”

 A la atención de la Fundació Casa Asil de Sant Andreu del Palomar.

 Desde niña, siguiendo la que me enseñaron mis padres, he puesto al cargo de mi camino al Eterno y Incondicionado Amor de Nuestro Padre/Madre del Cielo. De su mano he llegado a esta casa y de su mano me voy a seguir el camino que Él me propone.

Es con profundo respeto por su gestión de la Casa Asil, que me atrevo a dirigirles estas letras de despedida que también son de gratitud por la atención y cuidados recibidos en està casa. Gracias por el Amor Compartido.

Expresar el porqué no puedo vivir en la casa cómo mi hogar es muy sencillo: soy capaz de desarrollar actividades diversas que no tienen ninguna utilidad en el protocolo de dirección que parece seguir el segmento en el que estoy viviendo.

Si sigo aquí me convertiré, más pronto que tarde, en una criatura totalmente pasiva. Me explico, comparto habitación con una compañera, cómo la mayoría de residentes: nuestro día según diagnostico va más o menos así:: nos levantan, nos hacen la higiene, nos sentamos en el comedor a esperar que nos sirvan las comidas del día, la medicación y en algunos casos la sesión con el fisioterapeuta. Ahora empezará para mi compañera una posibilidad más dinàmica ya que parece que pronto los familiares volveran a entrar en la casa. Dios bendiga a la familias. No es mi caso, puesto que mis familiares mas cercanos fallecieron hace tiempo.

El sentimiento que me llevó a entrar en la casa fue la confiança en el ideario que la sostiene de base: el centro son los valores humanos: los residentes són el centro y se les atiende y ayuda en el último tramo de su vida física.

Entiendo que para cumplir este ideario falta personal en la casa, cuidadoras/res que puedan ofrecernos lo major de ellos con el tiempo necesario.

Tenemos para atender las largas horas de soledad: una educadora, una animadora y una psicóloga para 150 personas la mayoría con deficiente nivel cognitivo.

La coordinación entre los distintos departamentos de la casa, a mi enteder,  padecen de falta ce coordinación o de falta de personal.

Seguramente falta economía y libertat de gestión debido a los protocolos sanitarios y gubernamentales. Todo ello en detrimento de la atención al anciano que corre el riesgo de ser convertido en un expediente, para ser gestionado.

Muchas generaciones atrás està casa fue fundada en base a la colaboración y coordinación de unas pocas persones al Servicio de su Devoción: atender a los necesitados. Parece que hoy no hay necesitados, tenemos medios, diagnósticos mecánicos y ratios de producción. Posiblemente tanga que ser así, però el ser humano emocionalment està solo y necesita atención, companyia y compasión.

Me despido con gratitud pues gracias a estos  cuatro meses en la casa he podido descobrir que tengo muchas más capacidades que aún puedo desarrollar. Gracias por ello. Y también con un ruego: nuestro Amado Maestro Jesús nos dio un solo mandamiento “Ama a Dios en todo y al projimo com a tí mismo”. Mi camino en està vida me dice que en este mandamiento radica la paz con Dios y conmigo misma. Sé que aman el servició que llevan a termino, por favor profundicen más y confien en su ideario, acorten la distancia entre el proyecto y nuestro dia a dia, devuelvanos el valor de persones activas en nuestro medio.

Un vez más les pido perdón por mis torpes letras que salen de lo más profundo de la empatia con los compañeros residentes y con el personal que los atiende.

Atentamente Montserrat Lledó 

La resta del dia la he passat tranquil·la a la casa obrimt-me a la confiança que l'Esperit em posarà al davant la situació més adient per aquest present. Obrim nous camins començant la sol·licitud d'un pis tutelat a Patronat d'Habitatge. Isabel Dominguez m'ha suggerit de demanar le pis per a compartir amb ella, demà que tinc la cita amb el Patronat d'Habitatge ho preguntaré Encara no hem posat data amb Gl`ria Lomas per a venir a recollir-me, ho farem la propera setmana. Mentre tant vaig cercant possibles pisos, petit i adaptats per a llogar, em plantejo pagar un màxim de 600 euros, mensuals, mentre espero que m'ha arribi el pis demant. L'esperit té l'última paraula. Gràcies Amor per l'Etern suport!