Sóc Montserrat Lledó, lúltima llogatera del pis 2n2a del carrer de Trinxant, 144. Us escric amb força retard les últimes paraules de gratitud per les vostres atencions. Els primers 10 dies d'abril vaig rebre la devolució dels diners que tenieu en reserve pel lloger del pis, els que vaig ingressar el gener del 1998, M'ho heu retornat integra i us en dono les gràcies, de la Fundació de Sant Pau, tant les Finques com de l'Hospital nomes en puc donar gràcies per les vostres atencions. Sis-plau feu arribar aquestes senzilles lletres a l'Administració i a quí calgui. Sempre us evocaré amb profunda gratitud, Fins a sempre.
Ahir nit va tornar a Casa Maria Verdejo Espinosa de los Monteros, ha tornat joiossa de tornar a Casa i minvada de salut. El cos" vehicle" de Maria está molt desgastat.
Em va tornar a parlar d'anar a viure a Girona i la proposta em va entrar.
Si Trinitat vas gaudir del goig de conéixer al teu net. El vas gaudir poc temps físicament, més la teva ànima il·lumina el seu camí. L'Amor dels qui ens han precedit sempre il·lumina els nostres passos fets juntament amb el Crist! ç
Nosaltres la vam viure on-line amb en Jorge Lomar de les vuit a les deu del vespre. "El Observatorio del Corazón" Amb el grup vam assumir el propòsit de Consagrar l'estiu a l'Amor Incondicionat. Anar-hi nant. Hem convingut amb Glòria Lomas que passaré un parel de setmanes amb ella a Girona a mitjans de juliol.
El dia 23 al matí van operar a Isabel Dominguez a l'Hospital de Sant Pau, ahir va tornar a casa seva. La cuida la seva amiga Lourdes que la acompanya a casa seva.Tenim per endavant un dissabte perpellejant. Som-hi. Som ara i aquí!
Aquest mes de juny ens deixa la bona notícia que els Lledoners floreixen, Sí, ho hem descobert pel Lledoner que hi al pati de la Casa Asil que dona al carrer Bartrina. Allà hi ha un ficus i un Lledoner i el Lledoner és tot florit. He confirmat que és un Lledoner per Internet i allà espliquen que sí, que els Lledoners també floreixen! Ja ho veus he començat la casa pel terrat.
Et vull esplicar que el passat dilluns 21 vaig ser al dentista, sí amb en Jordi i Joan Margarit. Tal com la mare desitjava les nostres peces dentals estan força be, ara per ara no cal pensar-hi fins el gener de l'any 2022! He una notícia la clínica dental que han creat la família Margarit-Duran quedarà amb ells. Els fills d'en Joan i Merche no el continuen. Ells però encara no es jubilen. Diumenge 27 de juny del 2021. Estic descobirnt que he d'emprendre un camí nou. Estic cercant una habitació per a llogar i poder recomençar camí. Sembla que no sóc útil aquí, a la Casa Asil, les relacions que aquí s'hi fan són de sostenir i debilitar l'estat en el que s'entra, no hi ha millora per els estadans, sembla que no hi hagi camí. Tal com a mi em semblava quan era a Trinxant i m'hi veia aïllada. Ara ha entrat un raig de llum en l'illament que he volgut viure, ara em cal obrir els braços a tot el que l'Univers em regala. Gràcies, gràcies, gràcies!
Dimecres 30 de juny del 2021.
Montserrat Lledó Lomas
2n de Bartrina
Casa Asíl de Sant Andreu del Palomar
Barcelona,
29 de junio del 2021
Santificado
sea Tú Nombre,
Venga
a nosostros Tú Reino,
Hagase
Tú Voluntad así en la tierar como en el Cielo...”
Es con profundo
respeto por su gestión de la Casa Asil, que me atrevo a dirigirles estas letras
de despedida que también son de gratitud por la atención y cuidados recibidos
en està casa. Gracias por el Amor Compartido.
Expresar el
porqué no puedo vivir en la casa cómo mi hogar es muy sencillo: soy capaz de
desarrollar actividades diversas que no tienen ninguna utilidad en el protocolo
de dirección que parece seguir el segmento en el que estoy viviendo.
Si sigo aquí me
convertiré, más pronto que tarde, en una criatura totalmente pasiva. Me
explico, comparto habitación con una compañera, cómo la mayoría de residentes:
nuestro día según diagnostico va más o menos así:: nos levantan, nos hacen la
higiene, nos sentamos en el comedor a esperar que nos sirvan las comidas del
día, la medicación y en algunos casos la sesión con el fisioterapeuta. Ahora
empezará para mi compañera una posibilidad más dinàmica ya que parece que
pronto los familiares volveran a entrar en la casa. Dios bendiga a la familias.
No es mi caso, puesto que mis familiares mas cercanos fallecieron hace tiempo.
El sentimiento
que me llevó a entrar en la casa fue la confiança en el ideario que la sostiene
de base: el centro son los valores humanos: los residentes són el centro y se
les atiende y ayuda en el último tramo de su vida física.
Entiendo
que para cumplir este ideario falta personal en la casa, cuidadoras/res que
puedan ofrecernos lo major de ellos con el tiempo necesario.
Tenemos
para atender las largas horas de soledad: una educadora, una animadora y una
psicóloga para 150 personas la mayoría con deficiente nivel cognitivo.
La
coordinación entre los distintos departamentos de la casa, a mi enteder, padecen de falta ce coordinación o de falta
de personal.
Seguramente falta
economía y libertat de gestión debido a los protocolos sanitarios y
gubernamentales. Todo ello en detrimento de la atención al anciano que corre el
riesgo de ser convertido en un expediente, para ser gestionado.
Muchas
generaciones atrás està casa fue fundada en base a la colaboración y
coordinación de unas pocas persones al Servicio de su Devoción: atender a los
necesitados. Parece que hoy no hay necesitados, tenemos medios, diagnósticos
mecánicos y ratios de producción. Posiblemente tanga que ser así, però el ser
humano emocionalment està solo y necesita atención, companyia y compasión.
Me despido con
gratitud pues gracias a estos cuatro
meses en la casa he podido descobrir que tengo muchas más capacidades que aún
puedo desarrollar. Gracias por ello. Y también con un ruego: nuestro Amado
Maestro Jesús nos dio un solo mandamiento “Ama a Dios en todo y al projimo com
a tí mismo”. Mi camino en està vida me dice que en este mandamiento radica la
paz con Dios y conmigo misma. Sé que aman el servició que llevan a termino, por
favor profundicen más y confien en su ideario, acorten la distancia entre el
proyecto y nuestro dia a dia, devuelvanos el valor de persones activas en
nuestro medio.
Un vez más les
pido perdón por mis torpes letras que salen de lo más profundo de la empatia
con los compañeros residentes y con el personal que los atiende.
Atentamente Montserrat Lledó
La resta del dia la he passat tranquil·la a la casa obrimt-me a la confiança que l'Esperit em posarà al davant la situació més adient per aquest present. Obrim nous camins començant la sol·licitud d'un pis tutelat a Patronat d'Habitatge. Isabel Dominguez m'ha suggerit de demanar le pis per a compartir amb ella, demà que tinc la cita amb el Patronat d'Habitatge ho preguntaré Encara no hem posat data amb Gl`ria Lomas per a venir a recollir-me, ho farem la propera setmana. Mentre tant vaig cercant possibles pisos, petit i adaptats per a llogar, em plantejo pagar un màxim de 600 euros, mensuals, mentre espero que m'ha arribi el pis demant. L'esperit té l'última paraula. Gràcies Amor per l'Etern suport!