Dimarts 10 d'agost del 2021. Isabel Dominguez Pastor a travessat cap a la Llum Eterna on brilla en el Pensament d'Amor del Creador. Glorifica al Creador estimada germana que t'ha obert els braços en el Seu Si. Aquí et veiem el pis on vivies, recuperan-te de l'operació del pit. Tenies prjectes, teniem projectes compartits, però també disponibilitat a complir la Voluntad del Creador. Ets a la Llum Eterna germana. Ara deixa'm que et doni gràcies per l'amor compartit. Per tota la confiança que m'has regalat. Per les hores de diàleg i pacient escolta.
Estimats amics heu passat per la vida d'auqest temps, més o menys 1938 - 2021 donat-nos vida natural.
Potser no us heu sentit compressos, potser no us heu sentit estimats, potser no us heu sentit respectats i es que aquest món és un joc de contrapunt. A vegades és divertit, la majoria d'ocasions, però éspenós. Però hi heu passat amb rialla i compartint amistad amb els qui teniem sed d'amistd. Gràcies per Ser i per Ser-hi. Fins que la Font Primera em permeti tornar a la vostra Presència. Fins aleshores Gràcies: ens estimem! 
Divendres 13 d'agost de 2021, A quarts de tres, amb el carrilet enfilava cap a Montserrat. Volia acomiadar-me de Isabel, encendre un llantió amb gratitud pel regal de la nostra amistad. Així ho vaig fer. També vaig poder saludar en Joan Lacy, el noi del Rom cremat. Està força just, pateix d'artrosis, i quan té el dolor més fort va amb croses. Ànims Joan tú pots. a les vuit del vespre tornava a ser a Barcelona.
Divendres 13 d'agost de 2021, A quarts de tres, amb el carrilet enfilava cap a Montserrat. Volia acomiadar-me de Isabel, encendre un llantió amb gratitud pel regal de la nostra amistad. Així ho vaig fer. També vaig poder saludar en Joan Lacy, el noi del Rom cremat. Està força just, pateix d'artrosis, i quan té el dolor més fort va amb croses. Ànims Joan tú pots. a les vuit del vespre tornava a ser a Barcelona.
Al vespre, Isabel, em trucava la teva neboda Judit per oferir-me de recuperar el sofà que t'acompanyat aquests últims mesos. Sí, gràcies. Demà el senyor Felix amb el seu amic de la camioneta, el vindrant a buscar!
Dissabte 14 d'agost del 2021. El sofa ha tornat al seu lloc, gràcies Isabel-Maribel, tot està com tú volies.
Enguany no havia pujat a Montserrat degut a que havia agafat un infecció molt forta. Ha estat el seu moment de deixar anar i tornar a Casa. Sant camí cap a la Llum que ets, eres i seràs. Segur ens veiem aviat. Areveure Jaume trobarem a faltar el teu bon humor i la teva fortalesa. 
Dilluns 16 d'agost de 2021. Aquest matí he fet una telefonada a Pepi, de Bartrina 2, i s'ha animat a sortir i anar a prendre un refresc amb mi. Dons cap a Sant Andreu. Està molt asustada tant per la Covid, com pel pensament de tornar a Treballar. La Casa Asil, ara torna a estar en zona vermella per la Covid, la meva dolça companya Encarna està ingressada, també Silvano i Pedro. 
És a dir, la Casa està feta un guirigall. Som-hi que ballarem! Conversem amb Pepi sobre la necessitat de mirar la situació des d'una altre zona mental, Podem fer-ho hi ens cal fer-ho. Demano ajuda a l'Esperit Sant per a poder veure-ho tot plegat desde l'Amor Absolut.
Cap a casa. Aquesta tarda he telefonat a Rosa Soler Duran, la tenia força "emprenyada" però ha comprés que hem costés de telefonar per explicar-li el viscut aquests últims mesos. Ha compartit amb mi l'alegria per tornar a viure al pis de Trinxant, i per el mes de setembre diu que em vindrà a veure. Així ho farem Rosa! 
Aquesta tarda he deixat el blogger endreçat. He posat el comiat dels amics que ens han deixat el passat mes de juliol. Pere Gauxachs, Dolors Lara, de Maribel, que ho vaig expressar ahir, i de Jaume Cardona. Adéu amics sempre som U en el Cor.
Divendres 20 d'agost del 2021. La escuela del perdón-no dual, m'ha fet un mou i meravellós regal! En Jorge aquests dos últims anys s'ha dedicat a expressar com viu la contemplació en dos llibres -soy expresión, volums 1 i 2.
El passat dimarts dia 17 vaig anar a comprar el primer volum a la "Casa del Libro". Vaig conectar amb la web, que ha montat en Jorge per seguir amb més facilitat aquest llibre, que de fet és un curs. A la tarda del mateix dimarts ja l'obria, instal·lada al sofa de l'espai de lectura.
El dia ha continuat amb un llarg passeig fins a la platja del Poble Nou, des d'allí he conectat amb Ma Teresa Segarra i hem acordat un punt de trobada.
A les dues a l'Hospital del Mar amb la intenció d'anar a dinar a Ca l'Escribà. I així ho hem fet. El primer que vam fer però, es fer un tomb per a la pressò del carrer Wadras, le presò de dones on havia estat tancada la primera dona que ha estat presidenta del Parlament de Catalunya: Carme Foracadell. Ara ja és el carrer, aixó sí, amb llibertat condicionada. Bé ja havia demanat taula a Ca l'Escribà a les 3 de la tarda, i en aquest punt vam tenir la taula. Ho hem gaudit, el personal que ara treballa a Ca l'Escribà platja i ens va atendre, també ho han gaudit amb nosaltres. Ara em cal donar-ne gràcies. Pel punt de trobada, per l'atenció rebuda, per l'amistad.
Compartida sense temps, sense espai, aparentment amb Ma Teresa Segarra, però que ja també es pot contemplar sense personatges, només amistad, només relació, només Amor Incondicionat.
El senyor Antoni Escribà Serra, amb la seva infinita capacitat de crear-jugant s'hi va fer present al llarg de tot el dia.
La mirada trapella i juganera que ens regalava i que va obrir espais de joc en les nostres vides. Ma Teresa té una capacitat de joc que jo sembla que no he desenvolupat, ni que les relacions d'aquells moments amb el senyor Antonio i amb ella mateixa m'hi convidaven. Aleshores jo m'ho prenia tot molt seriosament, des del petit jo que tot ho porta al territori del drama. 
Però en ple drama em sorgia la capacitat, que sí he desenvolupat, de transmutar el drama en tragi-comedia. És a dir t'adones que el drama per potent que sigui: passarà! Aquí energeix el somriure de l'Amor que et recorda que sempre pots tornar a començar! Així el senyora Antoio ens convida una vegada més a jugar. A aprendre a crear-jugant, sense competir, només jugant i deixan'te sorprendre pel joc que pren identitat de l'Univers i et sorpren amb els seus regals i et convida a acceptar tot el que a la vida has de deixar a anar per no dur un pes de sobre-carga. Deixa anar i riu, la vida que t'has creat es una comedieta escrita amb poca traça. riu a cor que vols! Aquestes dues imatges són de l'estiu del 2008!. 
Bé i quan vaig arribar a casa vaig treure de la bosa que Ma Teresa m'havia portat la lammpra de les ànimes, aquesta que m'acompany des de fa uns anys i que va entrar a casa per acompanyar-me a celebrar els nadals! Sí la foto ha quesat força curiosa, les vaig enviar a Ma Teresa quan vaig encendre-la, de fet ahir, semblava que no ens podiem deixar anar. Gràcies Ma Teres per aquest punt de trobada, gràcies. Gràcies a la Vida que ens ha regalat la proximitat i la capacitat de compartir sentiments. 
Dilluns 23 d'agost del 2021. Ha començat la setmana que enfoquem per trobar-nos amb en Carles Ferrer Lledó. Tot va pas a pas, al meu ritme, tal vegada em cal trobar el to. ara sí, preparant els documents per a fer fotocopies dels que vull conservar aquí, a la petita casa compartida amb els pares. Ahir vaig preparar la documentació i les fotografies que tornen a primer pla com expressió del que vivim i comprenem de les nostres relacions. Ahir mateix una mostra.
Em va telefonar Anna Margarit per dir-me que fa un parell de setmanes de vacances i demà al matí vol venir a compartir-lo amb mi. Així, avui dilluns és compartit! Bell matí amb família. Aquí veiem a Anna amb el seu pare fa uns mesos. En Pepito Margarit Canals el passat 6 d'agost va complir els 85 ansy. Llarga Vida Pepito!
Dissabte 28 d'agost del 2021. Anna Margarit i família han complert el seu somni per aquestes vacances: són a Menorca. Gaudiu de ser estimats! Nosaltres aquest matí, a les 12:45 engeguem cap a Girona. De nou la interessant experiència de trén amb assitència, ràpid 38 minuts, humm! Somni. Senyor Tú Ets le Nostra Voluntad d'Estimar-nos! I nomes arribar a Girona vam oganitzar per anar a dinar i ho vam fer al "Txalaka", dons m'hi vaig deix la xaqueta. Caram sempre deixem penyora. Diumenge no va tenir més historia que apropar les energies amb Glòria i .
Dilluns 30 d'agost del 2021 va se el dia de la trobada amb Carles Ferrer Lledó i la seva família, l'esposa Patricia i la filla Júlia. Va ser un miracle de Llum. Gràcies per aquest instant d'amorr incondicionat compartit amb la família Ferrerr-Torrecillas i Glòria. Gràcies. En Carles va rebre amb goig els presents que el seu avi, Alfons Lledó Duatis li feia. Memòria històrica, sí, però amb un profund amor present i sentit.
Girona va abraçar la nostra trobada i a mi sem va quedar el cor ben eixamplat! Vaig quedar sobtada per què en Carles hi veig una part del pare i una part d'en Joan Lomas ja que en Carles les ha viscut de tots colors fins el moment de centrar-se en Patricia i començar una nova vida.
Sí, ell ha pogut deixer-se acompanyar cap a un Univers de llum, i Déu el segueix guiant cada dia cap aun espai més lluminós. Així sigui! Ahir, però, 31 d'agost va ser un dia per sanar sentiments i obrir-me a acomiadar una passat que m'ha dut fins avui, mai quedarà enrere perquè l'amor que compatim és dins l'experiència del fet de voler experimentar el fet de ser un individuu humà! Caram! 
Sembla que l'individuu estava obligat a l'oblit quan prenia cos fisic. En aquest present això no cal, podem encarnar la consciència de Ser en l'Esperit del Creador i que per Regal del Seu Amor Infinit som coocreadors amb Ell. Això sí, ens hem de reconeixer com a fills en la Seva Plenitud. Amén!
Diumenge 15 d'gost de 2021. Sí avui he complert setanta anys, Felicitats Montserrat, gràcies pare/mare que em vau fer el regal de projectar-me en aquest món, junts fem el camí del despertar. Amb moltes ensopegades, però anem fent camí.
Aquest matí, en Joan Lacy, el noi del Rom cremat m'ha felicitat però també m'ha donat la trista notícia que en Jaume Cardona, el noi de Terrassa, ha tornat a l'Origen de la Llum.
És a dir, la Casa està feta un guirigall. Som-hi que ballarem! Conversem amb Pepi sobre la necessitat de mirar la situació des d'una altre zona mental, Podem fer-ho hi ens cal fer-ho. Demano ajuda a l'Esperit Sant per a poder veure-ho tot plegat desde l'Amor Absolut.
El passat dimarts dia 17 vaig anar a comprar el primer volum a la "Casa del Libro". Vaig conectar amb la web, que ha montat en Jorge per seguir amb més facilitat aquest llibre, que de fet és un curs. A la tarda del mateix dimarts ja l'obria, instal·lada al sofa de l'espai de lectura.
A les dues a l'Hospital del Mar amb la intenció d'anar a dinar a Ca l'Escribà. I així ho hem fet. El primer que vam fer però, es fer un tomb per a la pressò del carrer Wadras, le presò de dones on havia estat tancada la primera dona que ha estat presidenta del Parlament de Catalunya: Carme Foracadell. Ara ja és el carrer, aixó sí, amb llibertat condicionada. Bé ja havia demanat taula a Ca l'Escribà a les 3 de la tarda, i en aquest punt vam tenir la taula. Ho hem gaudit, el personal que ara treballa a Ca l'Escribà platja i ens va atendre, també ho han gaudit amb nosaltres. Ara em cal donar-ne gràcies. Pel punt de trobada, per l'atenció rebuda, per l'amistad.
El senyor Antoni Escribà Serra, amb la seva infinita capacitat de crear-jugant s'hi va fer present al llarg de tot el dia.
Em va telefonar Anna Margarit per dir-me que fa un parell de setmanes de vacances i demà al matí vol venir a compartir-lo amb mi. Així, avui dilluns és compartit! Bell matí amb família. Aquí veiem a Anna amb el seu pare fa uns mesos. En Pepito Margarit Canals el passat 6 d'agost va complir els 85 ansy. Llarga Vida Pepito!
Dissabte 28 d'agost del 2021. Anna Margarit i família han complert el seu somni per aquestes vacances: són a Menorca. Gaudiu de ser estimats! Nosaltres aquest matí, a les 12:45 engeguem cap a Girona. De nou la interessant experiència de trén amb assitència, ràpid 38 minuts, humm! Somni. Senyor Tú Ets le Nostra Voluntad d'Estimar-nos! I nomes arribar a Girona vam oganitzar per anar a dinar i ho vam fer al "Txalaka", dons m'hi vaig deix la xaqueta. Caram sempre deixem penyora. Diumenge no va tenir més historia que apropar les energies amb Glòria i .
Girona va abraçar la nostra trobada i a mi sem va quedar el cor ben eixamplat! Vaig quedar sobtada per què en Carles hi veig una part del pare i una part d'en Joan Lomas ja que en Carles les ha viscut de tots colors fins el moment de centrar-se en Patricia i començar una nova vida.
Sembla que l'individuu estava obligat a l'oblit quan prenia cos fisic. En aquest present això no cal, podem encarnar la consciència de Ser en l'Esperit del Creador i que per Regal del Seu Amor Infinit som coocreadors amb Ell. Això sí, ens hem de reconeixer com a fills en la Seva Plenitud. Amén!
enllaç a 1 de setembre del 2021