dimecres, 1 de setembre del 2021

2021 Las Puertas del Cielo


Dimecres 1 de setembre del 2021
. Girona, som passant uns dies a casa de Glòria Lomas, avui ja és passat el bell dia compartit amb la família de Carles Ferrerr Lledó, Patricia a seva esposa i Júlia la seva filla, però això ja ho hem llegit el mes d'agost que acabem de deixar enrere. Ara estic obrint el mes de setembe en l'ordinador portàtil que Glòria em conservava, m'ha costat dir-li que sí, que m'hi posaria, i ara estic fent-hi les primeres confessions. També he posat al dia  "The New World". De fet una experiència bonica i calmada: com a casa! Som gairebé a migdia, Glòria aquest matí ha treballat i jo he experimentat de nou un ordinador portàtil. Gràcies Glòria. He de comenta que en Michael és aquí per dret propi.
La seva serena i madura presència m'abraça i m'envolta recodant-me en tot moment que hi faig atenció: que mai estic sola, ni que la comapanyia pren la forma que facilita el present! El dimecres a la tarda anar a buscar el bus L5, adaptat i vam anar al barri de la Fontajau on hi lloguen pisos tutel·lats. 

Aquest es el Centre Joan Fuster que pertany a la Fundació privada de la Santa Creu, dell Bisbat de Girona.
Al Barri és bonic, com diu glòria a 5 minuts de tot, però al cert es que s'ha d'agafar transport públic per arribari que el bus passa cada hora, i que jo no hi conec a ningú, si no és Glòria. Vam parlar amb la senyora que atén la consergeria, que per cert té 24 hores de vigilància en el complex. També hi ha un economat.
És obert el periode de inscripció, vam demanar hora, ens la donaren pel dia 21 de setembre a les 12 del migdia.
Ben a prop hi tenim un cinema i la cooperativa "el rebost" on Glòria treballa un dia a la setmana. Bé vam fer una bona passejada i vam tornar a creuar el riu Ter, vaig fer altre vegada la mateixa fotografia que havia fet el dia abans. 

Tot va a marxa molt lenta, jo freno a Glòria i ella tiba de mi cap a Girona, però és aixó el que vull. 

No, m'atrau la companyia de Glòria, m'agrada Girona, és una ciutat actualment amb menys de dos.cents mil habitatns, és agradable i senyora. 

Barcelona amb un milio i sis-cents mil habitants és sorollosa i atrefagada però és on he nascut i viscut tot el procès de viure, em cal ara transitar cap a Girona? 
Quan tornem a casa enfoquem cap el meu retorn a Barcelona; demà a la tarda cap a casa.
Gràcies Glòria per tot el suport i afecte que em regales i m'acceptes, gràcies és un punt d'anclatge afectiu per a mi, però...

Barcelona on he viscut des que vaig néixer, el Camp de l'Arpa, el barri on hi havia la Clinica Victòria, actual Cap Maragall, allí vaig néixer la relació d'amor amb Barcelona fa difícil que em mudi a viure a un altre ciutat, per bonica i tranquil·la que sigui.
Dijous 2 de setembre del 2021. Amb l'avant de les 18:11 cap a Casa.
Quin goig quan he arribat. Neus Pallarès ja treballa està feliç per les vacances passades i preparada per la temporada de tardor.

He retrobat casa "meva"·, l'impuls de tornar a començar amb les coses de cada dia i crear la rutina per aquesta tardor. som ara i aquí i som U. Ja som a Barcelona, esperant el bus H8 a l'Avinguda Diagonal amb Muntaner. A les 8 del vespre a casa, a les onze de la nit les fotos del mòbil són passades a l'ordinador. Tot és, encara una mica sorollós les portes del balcó són obertes i la remor de la placeta arriba amb so de festa!  
Diumenge 5 de setembre del 2021. Gaudint d'aquesta nova etapa d'expressió de Déu en el dia. Silenci, quietud, espai, gratitud. Pau. Observant en profunditat em sembla trobar un punt de solitud, tal vegada. Solitud en un món accelerat on en moc ben a poc a poc, sembla una disfunció. Em vaig centrant en sentir que Déu mira, batega mitjançant aquest petit vehicle que Ha creat per expressar-Se.

Aleshores tot es modifica, tot és brillant i joiós. Ell Veu l'Amor Creador espressat arreu, així és i així ha de Ser.  
Aquests últims dies els he dedicat a endreçar els records que ens queden d'un temps que no ha de tornar. Quan vaig tancar casa per anar a la Casa Asil vaig deixar els mínims papers i encara menys objectes, tot s'havia d'inquibir en l'espia de la petita habitació compartida, Bartrina 2, habit 222.  

Ara aquí casa tampoc tinc gaires mobles ni els vull, l'espai dons resta molt reduït. He muntat un àlbum del pare i un altre de la mare, una carpeta amb el meu historial mèdic antic i llestos.
Les que ara moc són: la carpeta dels contractes i rebuts actuals y una pel metge, que pràticament és buida. Quan la ment emprèn decididament el camí del perdò no-dual la carència va desapareixen del nostre camí. Gràcies, gràcies, gràcies.

Hep avui he tornat a començar a llegir "Dios vuelve en una Harley" Tot és nou ara i aquí! Els àngels són ara i aquí. Deu és ara i aquí! 
La setmana va seguir encalmada. Paso hores a l'ordinador entretinguda amb el "solitari", hep tinc un 52% de partides guanyades en un total de 1650 fetes amb un parell de mesos. 
Aquesta setmana ens porta l'onze de setembre, no m'amoïna, tot és lluny i em centro en la serenor, en la Pau que puc gaudir quan em centro en l'Amor Infinit que ens ha creat.
Diumenge 12 de setembre del 2021. La setmana que queda enrera deixa tres punts centrals: el primer que el dijous dia 10 de sepembre del 2021, al migdia, va arribar a casa el regal de

Isabel Dominguez, per aquesta nova etapa de vida: la taula del menjador, acompanyades de les tres cadires que m'he regalat jo" Aquí veiem l'aspecte que ens regala aquest reconet de la sala que ara fa d'espai de menjador. És agradable contemplarlo i sentir que hem recreat un espai per compartir, encara no sé ben bé què, però si és ben clar que és un espai per compartir la gratitud al Creador.

El dissabte 11 de setembre
és el primer dia en que vam veure l'espai del menjador compartit, van venir a visitar-me la família Soler-Balauder, és a Cristina i Jordi Soler Balauder, acompanyats per la tieta, Núria Balauder. En Jordi és una bella presència de confiança i innocència, el cos aue se li va fent a 52 anys, recorda al seu pare i Cristina porta a Mercè en aquest present.
En Jordi és feliç s'adaptat bé a l'escola residència de Moia on viu, la fundació els Avets. Aquí el veiem en una foto que em va reglar Núria de la sortida que van fer junts a la Vall de Núria aquest juny. Gràcies família per recordar-nos! Van coincidir amb Rosa Marin, quí em recorda que he de mirar el número  per inscriure'm a les activitats del Casal de la G.Gran de Navas les inscripcions comencen dilluns dia 13. Dons som-hi! 

Avui dilluns dia 13 de setembre del 2021, em coincideix la inscripció al Casal de la Gent Gran de Navas, amb la cita a Patronat d'Habitatge, al carrer de Joan Torras a Sant Andreu del Palomar, per veure com hem de recoduir la sol·licitud, ara que l'ha de fer per a viure sola, Isabel ja viu amb els germans!
He sol·licitat plaça en dos tallers, al Casal, el dijous tarda a la Canastra i el divendres "conversa d'anglés cantada, apa-li!

Ja he demanat la modificació de la sol·licitud de vivenda tutel·lada al Patronat d'Habitatge en un parell de mesos rebré la resposta. El despuntar del dia 14 em regalava aquesta imatge des del balcó de casa. 
Avui toca metge, el doctor Alborch m'atent amablement com sempre, l'analítica ha sortit perfecte, seguim endavant: tinc una salud de ferro.

Asmurçar amb companyes del Casal, Pepi, Rosa Ma i Angels Rialp. A les onze del matí arribava Senia per endreçar la casa. He estrenat la taula del menjador. Gràcies a la Vida, sempre gràcies!.

Dimecres 15 de setembre del 2021. Aquesta tarda he acabat de veure "Avatar", l'ha he vist en dues etapes, ahir al vespre i aquesta tarda, fa poc que l'he acabat de veure.
És tot una proposta de viure com a poble, en plena consciència de que som U amb la natura, amb els germans. Som Vida! El dijous 16 em va telefonar en Marc Bachs, és un raig de llum que s'obre camí ara i aquí aportant nous pensaments per a la construcció d'espais. Li vam suggerir de veure amb la família "Avatar"

Ara i aquí, en el temps-espai- som a diumenge 19 de setembre del 2021
, deixem enrere una altre septeni: D'aquests dies en vull destacar, la trucada que vaig fer a Girona anul·lant la visita que havíem demanat a la direcció del Patronat de la Santa Creu per a sol·licitar un pis tutel·lat al barri de Fontajau, no em caldrà pujar a Girona. Sembla que Glòria ho accepta amb naturalitat.  
He telefonat a Teresa Rovira, ja em tocava: estant tots bé. 
Foto del 15 de decembre de 2013. Menjador de l'Hotel Abad Cisneros de Montserrat. Rafel estaba recient sortit d0un greu operacio arterial. Va volguer ser amb tota la familia a la nostra festa de la Gaudette. La Festa de la Gaudette per al ritual catòlic té una intenció d'ofrena a l'entrega al Crist. Per a nosaltres aquesta festa va ser l'oferiemnt del perdó entre els germans. 

També he trucat i vist a Marina Acarreta, un aspecte perdonat de la culpa que he sostingut en relació a la família. Foto de la Gaudette amb la famiiilia del meu germà Joaquim Lledó Viola. Amb la seva esposa Marina hem treballat llargament la por, la culpa, el judici a l'altre. Temps perdonat gràcies a la Misericòrdia Eterna del Crist.

Perdonar el passat del nostre germà, ens regala el perdó pel nostre passat. Ens el regala Éll, el nostre germà que mai ha deixat de Ser l'Etern Fill de Déu. l'Únic. Comprendre aquest profund Misteri d'Amor Incondicionat está molt lluny de les meves possibilitats humanes. Però sí, puc acceptar el Misteri des de la innocència de l'ànima que es deixa portar pel Seu Creador. Gràcies a les ànimes que hem participat en aquestas regal d'obertura a la consciència de Ser. Som en Unitat en el Pare/Mare Etern. Amén! 

Dimecres 29 de setembre de 2021 - Diumenge 29 de setembre de 2024. Perdonar el passat del nostre germà dels nostres judicis, és un camp vast. Té moltes capes de profunditat. Perdonem el somni del sector del Fill de Déu que ha decidit jugar a negar´se así mateix. I, ens hem volgut implicar en aquest somni que semblava divertit però ens ha atrpat en l'oblid de Ser. Ara hem decidit despertar, ehns reconeixem perdonats pel Pare/Mare Etern que mai a jutjat el nostre somni. Podem tornar a Casa de la mà del nostre germà perdonat, així com Ell ens ha perdonat. Gràcies per l'Infinit Somriure de lAmor Etern!

Dijous 30 de setembre del 2021
. Setembre acomiada un estiu intens. 
Li dic adéu sense recança, tot s'ha adreçat de la millor manera possible, fins el recanvi de les bateries de la meva cadira de motor, que s'han mort abans d'hora i no hem volgut reclamar la garantia, perquè el que volem és que s'han tornin a ocupar a l'ortopèdia Som, la del carrer Murcia amb Av/Merdidiana.

Caminant fem el camí, i quan setembre es retira per a deixar pas a l'octubre això ho noto molt, des de sempre de nena.  L'entrada del més d'octubre em parlava de tardes curtes o nits molt llargues, de recolliment a casa i de feina estable, perquè era a la tardor quan començavem l'etapa més llarga de feina a la màquina de teixir.

Les comandes per a l'hivern, el nadal i la propera primavera eren les més segures i estables. Huff, temps era temps, ja ho he dit oi?, la tardor comença amb tendres i dolços records!
Setembre i els primer d'octubre parlen de comiats. Ens estimem família Som U en l'Infinit Amor Etern que ens ha creat. Amén!