dilluns, 1 de novembre del 2021

2021 Las Puertas del Cielo


Dilluns 1 de novembre del 2021.

Quan acabi aquesta entrada aniré a preparar el dinar. 
Què et puc dir d'aquest instant llevat que " el Pare i jo som U, jo sense el Pare res no puc, però el Pare mitjançant aquest vehícle, Crea l'Instant Present" 
Aquest goig és constant si l'atenció descansa en l'Esperit, just en el moment que l'atenció cau en la personalitat el goig es fa fugisser. 

Som a la diada de Tots el Sants o el "Halloween" dels nostres estimats amics de l'equip de "Bonanza". -¿dulce o susto?-

El vespre exposaré com hem viscut el dia! 
Dons aquí va... 
Per engegar el novembre en Mike m'ha donat un meravellós regal, m'ha possat a l'abast dues pel·licules d'ell. La primera va ser estrenada l'any 1984, el 17 d'agost

Filmada parcialment a Collingswood
al poble on ell amb la seva família van viure quan ell era un jove, que semblava es decantaria per l'sport, ja que destacava com a llençador de jabalina. 
La pel·licula és Sam's Son, i fins i tot l'he trobat traduida al castella llatí. 
La segona és una verdadera joia. Es va acabar de fer a finals de l'any 1990, i va ser estrenada el 29 de  gener del 1991. "Where Pigeons go to Die! "Dónde mueren las palomas" 
Una meravella que el va precedir en el seu propi viatge de "retorn a Casa"  Gràcies Mike en aquestes dues meravelles et dones integrament!. 
Avui, dimarts 2 de novembre del 2021, un dia que, com Mike, he tornat enrere per evocar aquest mateix dia de fa quinze anys. Sí quinze anys que la mare va iniciar el procés per retornar a Casa. Aquest matí he anat a la perruqueria, per endreçar-me una mica, i després de dinar, tranquil·lament a casa amb en Mike, he enllestit la seva pàgina del nou blogg, dedicat a "Bonanza: un sueño posible" M'he dedicat a veure les dues pel·lícules, una rera l'altre.
Les dues són molt bones. 
La primera ens parla de com en Mike ha caminat amb l'altre; totes les situacions que la vida li ha proposat. Ens parla de que per seguir avançant cal comprendre i revalorar el com has viscut el que et sembla que és el passat-
En quan a Where Pigeons go to Die, parla de la veritat que hi ha en tot ésser viu. Gràcies per aquest regal en el dia d'avui. 

En l'última entrevista que va concedir a casa seva en Mike deia que:" He tenido una buena vida. Felicidad suficiente. Éxito suficiente" "No, no he perdido nada" En certa manera també jo ara puc assumir aquestes paraules en el nostre present. I, aquest video d'en Serrat que tanca el tema " si yo pudiera unirme a un vuelo de palomas...


Dimarts 16 de novembre del 2021
. Dies per evocar a la mare i juntament amb ella emprendre el vol vers a horitzons de plenitud. Els que van ser els meus pares en aquesta vida present, ara són entregats a un projecte lluminós i joiós convocant les ànimes a reconeixe'ns en el goig i la pau que som.

Em conviden a servir, com ells, en aquest projecte on els Mestres il·luminen cada instant conectats a l'Amor Incondicionat del Pare/Mare Etern que obre camins de retorn a Casa pel Seu Fill. 
Dissabte 20 de novembre del 2021. En l'Univers Creat pel Pare/Mare Etern tot te identidat d'Amor. Tornem a veure aquesta bella imatge de plenitud, ara sense nom i és que quin és el nom que li escau sino Amor Eternament Incondicionat? Llum de Llum, Goig de Goig el Fill de Déu es reconeix en la seva plenitud en el Pare/Mare Eternament Incondicionats. Amén. 

I se'n va el mes de novembre. Hem deixat enrere el quinzé aniversari del traspàs de la mare, la nostra Matti. Em sembla imposible que hagin passat quinze anys i que "jo" segueixí en un camí desert de persones físiques i envoltada cada dia amb més Amor, amb un Amor que eixample l'ànima d'ésssers que no tenen físic i tenen profundament desperta la seva capacitat d'estimar sense condicions i m'acompanyen a aprendre.

M'acompanyen a aprendre a estimar sense condicionar i descobrir la profunditat de l'Amor que és lliura de la forma condicionant. 

Posar imatge en aquest final de novembre em costa una mica perquè cada vegada valoro menys la forma ni que sóc conscient del profund treball d'ateció que cal per manifestar una forma sòlida..

Vull posar sí, la imatge, que ja he pujat d'altres vegades de la terrassa de la que fou terrassa de casa els oncles Jaume i Anita. 
És una imatge molt treballada i l'he fet amb un profund amor i anhel de llibertat d'esperit per ells i també per a mi.

Desitjo que el Cel que hem creat junts quan compartiem la vida en familia humana ens abraci al Cel. 

Sí, aquí veiem una vegada més els creadors de la Ponderosa, la finca de "Virgina City" dels Cartwrigth. 
Som creant un espai amorós on el traspassar es pogui viure el Somni Etern de viure i conviure amb unitat entre els germans. On estimar, respectar i acompanyar a creixer en consciència i esperit és l'únic propòsit i on l'abundancia d'Amor ens regala tot el que cal per a realitzat el Somni d'Amor Etern Incondicionat.
Gràcies per aquest acompanyament, gràcies germans estimats. Gràcies el Pare/Mare Etern que vetlla el despertar del Seu Fill, el nostre guia cap a Casa. Amén. 
Tanquem amb un video curt de "Where Pigeons go to die"
"Si yo pudiera unirme a un vuelo de palaomas y atravesando el mar dejar mi pueblo atràs...